dimarts, 30 de novembre del 2010

Exposició Somni Republicà


El director del Museu d’Història de Catalunya i el vicepresident i ponent de cultura de la Diputació de Girona us conviden a la inauguració de l’exposició que tindrà lloc dijous 2 de desembre, a les set del vespre, al Museu d’Història de Catalunya.

Barcelona, novembre de 2010

EL SOMNI REPUBLICÀ

EL REPUBLICANISME A LES COMARQUES GIRONINES 1900-1936


La CUP proposarà en el ple de desembre el reconeixement de la mataronina Hermínia Puigsec


Grup Municipal Candidatura d’Unitat Popular
La Riera, 48 –2n 08301 – Mataró
Tel. 937582292
Fax. 937582292

Ajuntament de Mataró

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR PEL RECONEIXEMENT D’HERMÍNIA PUIGSEC EN LA LLUITA CONTRA EL NAZISME.

Hermínia Puigsec, va néixer a Mataró el 19 de setembre del 1926, a les quatre de la tarda a la Plaça Pi i Margall, 6. Era filla de Ramon Puigsec i Homs, natural  de Barcelona de 25 anys i d’Hermínia Puig i Ferrer, de 24 anys, veïna de Tordera.

La seva infància va transcórrer entre Blanes i Tordera. El seu pare, Ramon Puigsec, estava afiliat a la Unió de Rabassaires i entre el 16 d’octubre i el 14 de desembre de 1936, va ostentar l’alcaldia de Tordera en representació del PSUC.

El 1939, davant l’ocupació franquista de Catalunya, la família Puigsec hagué d’abandonar la comarca i exiliar-se a França, on va establir la seva residència a la masia de Dalou (Arieja). El domicili dels Puigsec va esdevenir un punt de suport al maquis, la resistència al nazi-feixisme.

El 1942, Hermínia Puigsec va participar en la creació del XIVè Cos de Guerrillers Republicans (que va ser l’origen de la Resistència armada dels republicans espanyols i catalans a L’Estat Francès).

L’abril de 1943, Hermínia Puigsec s’uní a la 3a. Brigada de Guerrillers de l’Arieja, de la Agrupació de Guerrillers Espanyols de l’Arieja com a agent d’enllaç, duent a terme missions de transport d’armes i de combatents, que comportaven un alt risc a causa del controls alemanys. La seva unitat combatent va realitzar més de 40 sabotatges a vies de tren, 60 a les línies d’alta tensió i va paralitzar la producció industrial a nuclis com Pàmies i Tarascó. Hermínia Puigsec va participar directament en accions de guerra en el transcurs dels combats del 19 de juliol de 1944 en l’alliberament de la ciutat de Foix i, també, en els combats del 22 d’agost de 1944 a Castelnau – Durban.

Hermínia Puigsec va estar casada amb Crescencio Muñoz Hernández, de Tortajada (Toledo), condecorat amb la Croix de Guerre, i amb el qual va tenir dos fills.

L’11 de maig de 2009 el President de la República Francesa concedí la Legió d’Honor a Hermínia Puigsec en mèrits a la seva contribució en la lluita contra l’ocupació nazi durant la II Guerra Mundial.

Igualment, el 13 de setembre de 2009, la població occitana de Vernhòla (propera a Foix), que és on resideix Hermínia Puigsec ha batejat amb el seu nom l’escola del poble.

La recuperació de la memòria democràtica, exigeix que els mataronins i les mataronines, junt amb el seu Ajuntament, reconeguin i honorin la trajectòria resistent i de lluita contra el nazi-feixisme d’Hermínia Puigsec.

En aquest sentit, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), amb el suport de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica del l’Exili Republicà, -ARMH-ER, proposa al Ple de l’Ajuntament l’aprovació dels acords següents:

1.- Instar a la Comissió de la Nomenclàtor que estudiï la possibilitat de dedicar un carrer a Hermínia Puigsec.

2.- L’Ajuntament de Mataró, donarà suport a l’organització d’un acte públic per donar a conèixer la trajectòria d’Hermínia Puigsec.

No obstant això, el Ple decidirà.

Xavier Safont-Tria i Ramon
Regidor-portaveu del grup municipal de la CUP

Mataró, 26 de novembre de 2010

Presentació del llibre "El Guerrillero" a Rubí



Manuel Alvarez López, autor del llibre "El guerrillero" es complau a invitar-te a la presentació el 3 de decembre a les 19h. a la Biblioteca Municipal Mestre Martí Tauler c/ Aribau nº 5, Rubí

Neix en Lanjarón el 20 de gener de 1950 . Es tarslada amb la seva mare a Barcelona en 1964. Des de molt jove compagina el seu treball amb l'activitat política, presentant-se dues vegades com candidat. Participa activament en fòrums de pensament polític. Té gran afició literària des de la seva joventut. Participant en cinc llibres de poesia amb diversos autors, publicat el primer en 1972. En l'actualitat participa en tertúlies literàries i recitals per Catalunya

dissabte, 27 de novembre del 2010

Xerrada, com fer politica de d'un país ocupat? el cas de Palestina...


L'entrada serà lliure fins a completar l'aforament.

AHMED TIBI – Actual membre del Knesset (Parlament Israelià)

Nascut a Tayibe (1958, Israel) Tibi és llicenciat en Medecina per la Universitat Hebrea de Jerusalem i ha treballat com a físic.

Va treballar a l’Autoritat Nacional Palestina com a conseller polític de Yasser Arafat, i va ser un dels representants palestins en les negociacions de Wye River el 1998.

Ahmed Tibi va renunciar al seu càrrec dins l’ANP el 1999 per tal de treballar al Knesset. Considera que la seva nacionalitat és palestina, alhora que la seva ciutadania és israelí

Declarant-se representant de la població Palestina al Knesset i en la seva lluita contra la discriminació vers els palestins dins l’estat d’Israel, diversos líders conservadors han intentat evitar la seva presència al Knesset acusant-lo de traidor.

Ha estat reeligit diputat fins l’actualitat.

JEHAD TOMALEY – Senador Palestí, Actual membre del Consell Legislatiu Palestí a Cisjordània

Nasut a Palestina el 1966, és diplokmat en Gestió Pública per la Universitat Oberta d’Al Quds.

Des del 1982 al 1985, fou un membre destacat del moviment de resistencia Palestina. El 1985 va ser arrestat per les forces israelianes i va ser empresonat durant 8 anys per la seva activitat Política. El 1994 va ser arrestat de nou (6 mesos), i el 2003 (any i mig). Ha estat un líder en les qüestions relatives a les presons, i va ser fundador del Club de Presos Palestins

Ha estat membre dels Consells de Ramallah i de Al Bireh des del 1997 fins a l’actualitat. També fou Secretari de l'oficina Executiva per als Refugiats del Cisjordania

Us esperem a tots/tes.

Per a més informació us podeu adreçar a:
Teléfon: 932187248

dimarts, 23 de novembre del 2010

Quinzena concentració per la Veritat, La Justícia i La Reparació a Barcelona


Dones lluitadores, dones resistents

Dones que per fi ja no eren només filles de, mares de, germanes de, de homes. Eren dones que tenien drets, que conquerien drets, que feien valdre drets en una societat que les atorgava el títol de ciutadanes. Eren les dones de la República.

Dones que van omplir els carrers per a celebrar el triomf del Front Popular, que van tenir activitat política ocupant càrrecs als partits i a l’administració, regidories, alcaldies, ministeri. Dones que van poder formar-se i tenir accés a l’educació superior, no només testimonialment, que van ocupar llocs de treball que eren propietat privada dels homes. Dones que gaudien d’un estat de llibertat pioner al món, dones protagonistes que tenien l’oportunitat d’escriure la història. Encara que alguns poden dir que això no era la norma també es pot dir que la lluita per les conquestes socials i la igualtat d’oportunitats, per a les dones i per als homes, era un camí sense retorn on s’havien de deixar enrere secles d’explotació i alienació.

Dones que després del cop d’estat feixista i la cruenta lluita per la defensa de la legalitat republicana van estar al front, milicianes amb el fusell plantant cara a l’enemic, conductores, aviadores, correus a primera línia de foc. Dones que van ocupar a la rereguarda els llocs de treball que havien deixat els homes: tramviàries, constructores de refugis i trinxeres, treballadores a fàbriques de munició, … Dones que es van organitzar i que van fer funcionar unes ciutats i uns camps sense homes, treballant sense descans amb la il·lusió de que el somni de la seva emancipació fos una realitat l’endemà.

Dones que després de la victòria dels feixistes també van quedar captives i desarmades i van patir la repressió tant o més que els homes, però en el silenci i el sacrifici que durant segles la societat masclista catòlica havia imposat. Dones rapades, violades, humiliades, exhibides pels carrers després de prendre la popular ració d’oli de ricí. Dones a les presons, castigades per les seves idees o per les idees dels homes que les envoltaven, torturades física i psicològicament, que van patir fam i malalties, algunes de les quals mai van traspassar els murs entre els quals estaven tancades. Dones amb consells de guerra, condemnades a mort i assassinades, dones que eren passejades de nit i de dia, dones desaparegudes. Dones a les què van robar els fills o que van veure com se’ls morien de gana als penals. Dones roges arrossegadores de pecats de llibertat, transmissores del gen roig, que portaven nens al món que havien de ser separats d'aquestes mares malaltes de progrés, alguns d’aquests nens fruits de les violacions dels falangistes durant els interrogatoris, entre pallissa i pallissa. Dones de l’exili que van perdre els seus fills a les platges franceses, que van deixar la seva vida allà, altres encara més lluny, als camps de concentració nazis. Dones patidores i lluitadores que no van caure en el desànim perquè havien de lluitar molt dur per treure endavant allò que va quedar de la seva llar i la seva família, des de dins i des de fora de les presons.

Puntals de la societat sobre els quals es va construir la resistència i la lluita antifranquista, relegades a un paper secundari, van constituir la logística i la infraestructura sense la qual qualsevol projecte estat condemnat a ensorrar-se. Dona però no sempre companya, imprescindible però en segona fila, generosa però mal pagada. Sense veu durant massa temps. Per aquestes dones és el nostre homenatge, per a les dones dels rojos, per a les dones roges, republicanes i antifeixistes.

Volem recordar que l’any 1931 va arribar democràticament una república amb una constitució que va fer possible que la dona, per fi, gaudís de l’estatus de ciutadana. Moltes d’aquestes dones estan esperant que el seu dret a la veritat, la justícia i la reparació sigui una realitat. I això ens recorda que dilluns dia 6 de desembre es tornarà a celebrar una jornada per a commemorar la constitució del 78, monàrquica per la gràcia del dictador. I que justament aquesta tan lloada constitució, que la majoria de la població actual no va votar, barra el pas, o això diuen, a aquest dret a la veritat, la justícia i la reparació per aquestes dones i per a tots els lluitadors antifeixistes. Aquesta constitució és una trinxera d’impunitat, refugi d’aquells que van formar part de l’aparell de la dictadura franquista i la pactista transició.

Presentació de la revista "Los Abogados laboralistas en el franquismo"


El proper dimecres 24 de novembre a les 19,30h. al Pati de les Columnes del Col·legi  d'Advocats de Barcelona , carrer Mallorca 283.

Presentaciò de l'acte Antonio Martí Vicepresident de L'Associació Catalana de Juristes Demòcrates

Intervindran:

-Alejandro Ruiz Huerta, President de la Fundación Abogados de Atocha
-Francesc Casares Potau, Advocat laboralista
-August Gil Matamala, Advocat laboralista
-Montserrat Avilés Vila, Advocada laboralista
-Francisco Ruiz Acevedo, President de l'AMHDBLL, associació editora de la revista

dissabte, 20 de novembre del 2010

Presentació del llibre "Cartes de condemnats a mort pel franquisme"




14 de desembre de 2010, a les 19h. al Museu d'Història de Catalunya
Pl. Pau Vila, 3 Barcelona

D'Alba Díaz i Helena Ledesma


Sinopsi

Aquest llibre és una iniciativa a títol individual de les periodistes Alba Díaz Garcia de Alcaraz i Helena Ledesma Llorente, amb el suport del professor i historiador Josep M. Figueres i del Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC), que pretén recopilar i seleccionar les cartes dels condemnats a mort pel franquisme. Aquest projecte ja existeix en altres contextos històrics a França i a Itàlia, entre d’altres països. S’ofereix, doncs, un document personal d’alt valor representatiu a la ciutadania, basat en el que fou la repressió del franquisme. Els vint-i-quatre personatges que aquí es presenten són només una petita mostra de les milers de víctimes que va deixar el fosc període del franquisme. Aquells qui ho van patir en primera persona són els que millor poden transmetre tot l’horror de l’època per evitar que caigui en l’oblit.



Homenatge a les Víctimes de la repressió a Tarragona

Benvolguts i benvolgudes,

L'Associació de Víctimes de la repressió franquista a Tarragona (AVRFT) us convida a l'Acte d'Homenatge a les 771 víctimes de la ignominiosa repressió franquista a Tarragona durant el període 1939-1948.

L'acte tindrà lloc el diumenge 12 de desembre a les 11:00h al cementiri de Tarragona.

Desprès de l'Acte d'Homenatge, inaugurarem el Grup Escultòric "Dignitat", tot fent una ofrena floral i descobrint una placa a la memòria de totes aquelles persones que van patir la ferotge repressió franquista en les 137 poblacions de la província que varen tenir víctimes mortals en aquell tràgic període de la nostra història.

Així doncs, us convidem a retre homenatge a aquells als que els hi van prendre la vida per haver defensat la llibertat, les institucions i el nostre País, tot complint la legalitat republicana.

Fins el 12 de desembre al cementiri de Tarragona. Us hi esperem.

Associació de Víctimes de la repressió franquista a Tarragona (AVRFT)
19 de novembre de 2010

dimecres, 17 de novembre del 2010

dimarts, 16 de novembre del 2010

Primera trobada GALEUSCA d’historiadors/es


Els dies 10 i 11 de desembre de 2010 tindrà lloc al Museu d’Història de Catalunya (Pl. Pau Vila, 3), la Primera trobada GALEUSCA d’historiadors/es: entre la construcció nacional i la repressió identitària.

Aquesta trobada, que comptarà amb la presència d’historiadors i historiadores de Catalunya i de la resta dels Països Catalans, d’Euskadi i de Galiza, és considerada pels seus organitzadors com una exigència per entendre el nostre present i l’Europa a la qual pertanyem. A més, l’anàlisi de les trajectòries històriques d’aquestes tres nacions ha de servir per veure els punts en comú, però també els ritmes diferents i les lògiques internes. Aquestes jornades volen ser un exercici d’història comparada que partirà de l’època moderna i arribarà fins a l’intent de genocidi identitari del franquisme contra aquestes tres realitats nacionals.

Els àmbits de les jornades comprenen des de l’edat moderna fins a l’actualitat, i han estat organitzades pel Grup de Recerca Manuscrits (UAB), el Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (UB), la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), el Museu d’Història de Catalunya (MHC), el Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC), el Memorial Democràtic i l’ Institut Ramon Muntaner (IRMU).

Us podeu inscriure com assistents fins el mateix dia de les jornades. Si desitgeu més informació consulteu el tríptic informatiu o contacteu amb la Coordinadora de Centres d’estudi de Parla Catalana ccepc@iec.cat.

dilluns, 15 de novembre del 2010

l’exposició La maternitat d’Elna. Bressol de l’exili. 1939-1944.


Benvolguts, Benvolgudes,

Ens plau informar-vos que durant el mes de novembre la ciutat de Rubí acollirà l’exposició La maternitat d’Elna. Bressol de l’exili. 1939-1944.
L’Àmbit d’Identitat i Projecció Exterior de l’Ajuntament de Rubí, juntament amb l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica i Democràtica de Rubí Neus Català, us fem saber que el dia 17 de novembre a les 19 hores se celebrarà la inauguració d’aquesta exposició, ubicada a l’Auditori del Museu Vallhonrat, carrer Sant Pere número 77-79 de Rubí.

Aquesta exposició estarà a Rubí del 17 de novembre fins el 29 de novembre en l’horari de dilluns a divendres de 17 a 21 h, i dissabtes i diumenges de 10 a 13 i de 17 a 21 h.

Us comuniquem que al voltant d’aquesta exposició es realitzaran diverses activitats complementàries que estan a la vostra disposició.

- De dilluns a divendres, de 9 a 13 h, a partir del 18 de novembre i fins el 29 de novembre es podran concertar visites per a escoles, instituts, grups, entitats o altres col·lectius interessats. Cal fer reserva prèvia.

- Dimecres 24 de novembre, de 9 a 13 h, Assumpta Montellà, autora del llibre Elna, farà visites guiades i ens parlarà sobre el context històric de l’exposició i del llibre. Per aquesta activitat cal confirmar assistència*.El mateix dimecres 24 de novembre a les 19 h, Assumpta Montellà, farà una xerrada sota el títol La maternitat d’Elna. Bressol de l’exili dirigida a tots els públics. 

*Per a reserves us podeu adreçar, abans del dia 20 de novembre, a La Botiga de Rubí – Oficina de Turisme, ubicada al carrer Maximí Fornés número 23, cantonada amb el carrer Sant Ignasi, al telèfon 93 587 27 60 o bé enviar un correu electrònic a l’adreça botiga@ajrubi.cat.

Us preguem que en feu la màxima difusió entre aquells que poden estar-hi interessats.

Esperant que aquesta proposta sigui atractiva i interessant, esperem tenir l'ocasió de saludar-vos.

Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica i Democràtica de Rubí Neus Català

dissabte, 13 de novembre del 2010

Presentació del llibre de Jordi Carbonell " Entre l'amor i la lluita" memòries


19 de novembre  19,00 - 22,00, Museu d’Història de Catalunya, Plaça de Pau Vila, 1

Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya

Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident del Govern de la Generalitat

Jordi Carbonell, president d’Esquerra (1996–2004)

Presentarà l’acte Joan Ridao, president de la Fundació Josep Irla

Aforament limitat. Cal confirmar l’assistència abans del 17 de novembre a les 18 h indicant nom, cognoms a
inscripcions@irla.cat o al 93 567 78 63

Primer Premi d’Història Santiago Sobrequés i Vidal. Termini de presentació 31/12/10



La Comissió Organitzadora del Centenari de Santiago Sobrequés i Vidal (1911-2011), amb el suport de l’Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona, la Universitat de Girona i l’Editorial Base, i el patrocini de Caixa Girona, convoca el Premi «Santiago Sobrequés i Vidal» amb la voluntat d’honorar el record de l’historiador gironí en l’any del centenari del seu naixement.

Bases
1. El premi té per objectiu premiar un estudi sobre qualsevol aspecte de la història de Catalunya, o que s’hi relacioni de manera directa.

2. Les obres hauran de ser inèdites.

3. L’extensió és lliure.

4. Els treballs seran valorats per un jurat format per un mínim de tres historiadors professionals designats per la Comissió Organitzadora. Un representant de l’Editorial Base actuarà com a secretari del jurat. El nom dels membres del jurat es donarà a conèixer en fer-se l’adjudicació del premi.

5. El premi podrà ser declarat desert.

6. La dotació del premi serà de vuit mil euros (8.000 €), quantitat que s’ha de considerar a compte dels drets d’autor de l’obra guanyadora.

7. A més del treball guanyador, el jurat podrà atorgar la condició de fi nalistes a aquells treballs que consideri de prou qualitat per a ser publicats. L’Editorial Base n’adquirirà el dret d’edició. Si en el termini màxim de dos anys a comptar des del dia de l’adjudicació, l’editorial no ha dut a terme l’edició, els autors dels treballs fi nalistes en recuperaran els drets i no hauran de retornar les quantitats rebudes a compte en el moment de la
signatura del contracte d’edició.

8. La participació en el premi comporta que l’autor guanyador i els fi nalistes cedeixen els drets de les obres presentades a l’Editorial Base, per tal de fer-ne l’edició.

9. El termini de presentació de l’obra finalitza el 31 de desembre de 2010.

10. Els treballs es presentaran a la seu d’Editorial Base (carrer Breda, 7-9, local. 08029 Barcelona). Se’n presentaran tres còpies impreses i relligades, així com una còpia en suport informàtic compatible amb PC.

11. Els treballs aniran signats amb el nom de l’autor. En cap cas, no podran ser signats amb pseudònim. Els únics noms que seran donats a conèixer públicament seran els de l’autor de l’obra guanyadora i els dels autors de les obres fi nalistes.

12. La concessió del premi es realitzarà abans del 31 de gener de 2011, en un acte que s’anunciarà de manera pública, així com també a la web d’Editorial Base (http://www.editorialbase.com/).

13. Les obres no premiades podran ser recollides a la seu d’Editorial Base una setmana després del dia de la concessió.

Barcelona-Girona, setembre de 2010

Dissabte a Berga presentació de l'Agenda 2011 i del llibre Què pagui Pujol!


Dissabte 13 de novembre a les 18h.

Presentació de l'Agenda Llibertària ha sigut el·laborada a Berga per tercer any consecutiu. L'edició d'enguany conté textos que giren entorn la violència i, a més, presenta tot un seguit de projectes antiautoritaris d'arreu de la península  ibèrica. I del llibre "Que pagui Pujol!" sobre el moviment punk al principi dels anys vuitanta a Barcelona.

L'Ateneu Columna Terra i Llibertat c/ del Balç, 4 - Berga

divendres, 12 de novembre del 2010

Davant l'anunci del retorn de 40 lligalls de l'Arxiu de Salamanca a Catalunya



Comunicat de la Comissió de la Dignitat. 12.11.2010

L’anunci fet ahir per part del Ministeri de Cultura espanyol sobre el retorn de 40 lligalls del fons de Salamanca a Catalunya només pot ser qualificat com a nou acte de menyspreu envers Catalunya, envers els seus ciutadans, partits, sindicats i altres entitats que esperen recuperar els documents requisats el 1939, després de cinc anys de ser aprovada la Llei de Retorn (aquest 17 novembre en farà 5 anys). La Comissió de la Dignitat expressa la seva total indignació per l’anunci del Ministeri de Cultura en el sentit que ara es retornaran 40 lligalls a Catalunya i 14 al PNB.

Hem de recordar que fa més de cinc anys que es va aprovar la Llei. Però el Ministeri només ha fet que posar pals a les rodes del retorn dels documents dels particulars. Primer va estar dos anys sense ni tan sols voler reunir-se amb la Generalitat per aprovar l’inventari els documents catalans que els tècnics catalans havien fet. Després, quan es va posar en marxa el procés de digitalització (que paga el govern català), el procés ha estat constantment alentit amb subterfugis. Quan no es treia de la màniga interpretacions estrafolàries de la llei que discutia el retorn de molts documents (i fins i tot de les banderes i cartells que preveia la llei) en dir que es retonarien “documentos y otros efectos” requisats a Catalunya, sortia amb els problemes de "manca de personal”.

Com es pot veure amb el retorn de la documentació del PNB, quan els convé, no hi ha problemes. Es fa el retorn en un obrir i tancar d'ulls. Estem més que satisfets que el PNB pugui recuperar els seus documents -només faltaria- però denunciem que el Ministeri hagi estat tant diligent en retornar els del partit basc només pel motiu que aquest partit va anunciar fa poc que votaria a favor dels pressupostos de l’Estat.

La Llei del 2005 reconeixia el dret dels ciutadans i entitats catalanes a recuperar el que se’ls va requisar per la dictadura franquista i això es veu que no té cap valor per al Ministeri. La seva actitud demostra un absolut menysteniment i menyspreu amb el fet de fer un acte de restitució amb víctimes del franquisme. Cal remarcar el contrast del cas amb el fet que els franquistes no van necessitar més de cinc mesos per a requisar els documents catalans, quan en cinc anys el Ministeri no ha volgut que en fos possible la restitució.

Actualment hi ha digitalitzat i a punt per transferir a Catalunya un volum de documents que suposen uns 900 lligalls. Com pot ser que ara es despengin retornant-ne quaranta només? Resultarà que el seu retorn ha de ser penyora de pactes polítics? No volem que els drets reconeguts per la Llei als ciutadans i entitats de Catalunya sigui penyora de cap pacte obscur. No volem que siguin la torna de cap pacte amb ningú ni menys que s’ho reservin com a ostatge en les negociacions amb el govern que surti de les eleccions al Parlament.

Exigim, al ministeri, doncs, l’immediat retorn dels documents catalans ja digitalitzats i l’acceleració del procés de digitalització dels documents que resten dels fons Vinaròs, Madrid i altres, els fons hemerogràfics, les banderes i els cartells, entre els que hi ha els de l’enyorat Carles Fontserè.

Volem que les persones i també els militants i afiliats de les entitats, partits i sindicats que han de rebre aquest documents, que estan per sobre de la vuitantena, puguin recuperar allò que se’ls va espoliar, ja que això els ho va reconèixer la Llei que ara fa cinc anys que va ser aprovada. Volem que el Ministeri tingui d’una vegada una mínima sensibilitat democràtica i faci justícia.

Secretariat. Comissió de la Dignitat. Barcelona-València el 12 de novembre de 2010. Tel contacte: 625370661 http://www.comissiodeladignitat.cat/

dijous, 11 de novembre del 2010

Estrena del curt "Els anys del silenci" als cinemes Verdi, 12 de novembre


Investigar crims contra la humanitat no és delicte

Estrena del curt “Els anys del silenci” als cinemes Verdi, 12 de novembre

El proper divendres 12 de novembre de 2010 s’estrena als cinemes Verdi de Barcelona el curtmetratge “Els anys el silenci”, dirigit per Marcel Leal.

El curt es podrà veure gratuïtament a les 22:00 hores i durant tota la setmana (del divendres 12 al dijous 18 inclòs).

SINÒPSI

En plena posguerra, una remor greu crida l’atenció d’un nen, descobrintla seva mare mirant angoixada perla finestra.

Incòmodes, els adults justifiquen que deu ser una tempesta llunyana, però aviat descobrirà què s’amaga realment rere l’estrany soroll, canviant la seva vida per sempre.
 

dimecres, 10 de novembre del 2010

Concentració consolat Marroc de Barcelona

11:05 Parece que se cuentan 7 saharahuis muertos en el campamento. se los han llevado los militares en sus camiones
TT OO minuto a minuto 8/11/10

Rocafort/Diputació

Dijous 11 nov. 19,30 h.

Aquestes són les imatges de la Protesta Davant El Consulado Marroquí de Barcelona.

dimarts, 9 de novembre del 2010

Documental "La voz a ti debida", 16 novembre a les 19h.


L'Associació per a la recuperació de la memòria històrica de l’exili republicà, amb el suport del Memorial Democràtic, organitza un cinefòrum per a presentar aquest documental, que comptarà amb la presència del seu director, Antonio Girón.

Després de la projecció hi haurà un debat.

Des de les primeres exhumacions a Priaranza de Bierzo l’any 2000, no han deixat d’aparèixer fosses comunes. A partir d’aquest moment, els moviments de recuperació de la memòria històrica han impulsat la creació d’institucions, la tramitació parlamentària d'una 'Llei de la memòria' i la històrica acta judicial del 16 d’octubre de 2008 a l’Audiència Nacional. Així, aquesta pel·lícula recull tots aquests esdeveniments i debats, sent una crònica global d'aquesta dècada que, alhora, aprofundeix en els seus orígens i les seves conseqüències ara i en el futur.

El documental és una producció de La Sandunga i Kinowo Media, amb la col·laboració de La Linterna Màgica i el suport del CCCB, Contamíname i el Memorial Democràtic.
 


diumenge, 7 de novembre del 2010

Retencions de persones per portar pegatines contra la visita del Papa



07.11.2010 enfocant
La imatge que us presentem ha estat presa fa escasos minuts [14:30 h del dia 7 de novembre]. Mostra a diverses persones que en aquests moments ens informen que estarien sent retingudes pels mossos d'esquadra per portar simplement pegatines contra la visita del Papa a Barcelona. Les persones estarien sent identificades i sembla ser que acusades de "continuar una manifestació un cop desconvocada". Trista intervenció final com a guàrdia suïssa del pas per Interior de la ICV de Joan Saura i Joan Herrera.

Dijous passat milers de persones es van manifestar a Barcelona, omplint la plaça Sant Jaume de gom a gom, contra la visita d'aquest dirigent religiós. Ahir, 6 de novembre, els mossos d'esquadra haurien repetit la maniobra de dubtosa legalitat de la retenció de manifestants contraris a la visita del Papa -en aquest cas manifestants explícits i convocats per la CGT-. Segons denuncia el comunicat de la CGT sobre aquesta retenció tal i com ha aparegut al seu web. Aquest matí, tal i com informa Vilaweb, més de dos-cents manifestatns s'han petonejat al pas del papamòbil al sortir del Palau Arquebisbal, poc després centenars de dones s'han manifestat amb el lema 'Fora el rosari dels nostres ovaris'.

"Els Mossos retenen manifestants anti-Papa de la CGT perquè no s’acostin a la Catedral

Els antiavalots dels Mossos d’Esquadra van retenir a la Via Laietana des de les 3 de la tarda del dissabte 6 de novembre, al més de mig centenar de manifestants anti-Papa, convocats per la Federació Local de Barcelona del sindicat anarquista CGT, perquè no s’acostessin a la Catedral, on ja s’havia muntat un perímetre de seguretat per la visita del Pontífex aquest diumenge.

Els manifestants han pujat per la vorera de la Via Laietana des de la seva seu, a la cantonada amb el carrer Princesa, però en arribar a la cantonada amb la plaça Antoni Maura, a la seu de la patronal Foment, els Mossos els han impedit travessar l’avinguda i els han retingut enmig de crits i alguna empenta, durant prop de dues hores.

Els manifestants, que han vist negat el seu dret a manifesta-se i expressar-se lluirement, han criticat la presència del Papa a Barcelona, per tot el que representa i per l’enorme despesa de diners que comporta la seva visita, i més en un context de crisi econòmica com el que estem vivint.

- Podeu veure un vídeo de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) amb declaracions i imatges de la mobilització i l’actuació dels Mossos:


- Kaos en la Red:

16:00.

Un grup de 150 persones es troba en aquests mateixos moments literalment segrestat per la policia a Barcelona, per exercir el seu dret a la protesta contra la visita del Papa. Segons han informat a Kaosenlared alguns dels presents en l’acte de protesta, la policia manté retinguts a un grup d’unes 150 persones en la Via Laietana, a l’altura de l’encreuament amb l’Avinguda de la Catedral. La protesta havia estat convocada per la CGT-Barcelona, i tenia com objectiu realitzar un menjar-protesta en la Plaça de la Catedral en repudi a la visita del Papa a la ciutat.

Quan el grup de manifestants es dirigiria cap al lloc de l’acte, la policia ha abordat als mateixos, obligant-los a detenir-se. Més de 100 policies, gairebé un major nombre de forces de seguretat que de manifestants, han envoltat als presents, i els estan impedint qualsevol moviment. La manifestació es troba de facto segrestada per la policia, en un acte que atempta contra els drets civils i ciutadans de tots els presents. Els presents fan una crida a la mobilització ciutadana contra aquest nou acte de pur feixisme realitzat per la policia, reclamant que tot el qual pugui acudeixi fins al lloc dels fets per a sumar-se a la protesta i mostrar la seva solidaritat.

17:15

La policia deixa marxar als retinguts, encara que s’ha impedit que es dirigeixin cap a la Plaça de la Catedral. Els manifestant tornen a la seu de la CGT de Barcelona.

Els presents marxen en manifestació cap a la seu del sindicat.

Gairebé dues hores han estat retinguts per la policia en ple carrer, impedint qualsevol moviment dels mateixos. Finalment, després de negociar amb les forces repressives, s’ha permès que marxin cap a la seu sindical, encara que, com diem, se’ls ha impedit exercir el seu dret a la protesta.

Malgrat l’abús, no hauran aconseguit res: hi haurà més actes en les pròximes hores.

18:20.

Barcelona està en aquest moment en estat de lloc. Hi ha policia per totes els carrers del Barri Gòtic i han tallat totalment la Via Laietana i totes els carrers al voltant de la catedral. Els Mossos estan també parant arbitràriament a la gent i fent cerques. Durant la manifestació de la CGT alguns fotògrafs han estat parats i els han pres les dades. Algunes càmeres fotogràfiques han estat requisades.

La visita del Papa ha obligat a preparar un dispositiu sense precedents. La cridada ’zona zero’, que embolica la Sagrada Família, forma un perímetre de 42 pomes fins als carrers del recorregut papal que provocarà infinitat de talls de tràfic. Podeu llegir els comentaris d’alguns companys que ja estan sofrint en les seves pròpies carns els "efectes" de tal dispositiu.

dilluns, 1 de novembre del 2010

Vídeo de la catorzena concentració de la Mesa de Catalunya d'Entitas Memorialistes

Per motiu de les eleccions la pròxima concentració no serà en la data prevista, mantenir-vos a l'espera de la confirmació de la nova data.


La Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes es concentra a Sant Jaume per la Veritat, Justícia i Reparació i l'anul·lació dels judicis franquista

Us esperem!!!