dimecres, 29 de febrer del 2012

Acte sobre la Memòria Històrica a Nou Barris.

La Taula per la República a Nou Barris organitzà el passat divendres 24 de febrer a les 19 h un acte sobre el passat, present i futur de la necessària Memòria Històrica on van assistir unes 80 persones. Els propers mesos es relitzaran més activitats reivindicatives.

Nota: Des d'aqui vull agrair a l'organització de la Taula per la República a Nou Barris l'haver inclòs la foto del meu oncle Manuel Barreiro Rey en el cartell de l'acte. Gràcies.
(Primer per l'esquerra de la tercera fila)

dimecres, 22 de febrer del 2012

Jornada contra la impunitat. 3 de març a Cerdanyola del Vallès

Dissabte 3 de Març. Inici 19:30h. Al Casal la Clau. c/Mare de Déu del Pilar nº43. Cerdanyola del Vallès

Granados y Delgado. Un crimen legal.
El cas de dos llibertaris que van ser condemats a mort en un Consell de guerra que no va arribar a l'hora de duració. Assassinats el 17 d'agost de 1963, acusats de posar unes bombes que mai van tocar, i malgrat que els autors materials ho van fer públic a París aquells mateixos dies.

Documental de Xavier Montanyà i Lala Gomà. Premi FIPA de Plata, 1996.
Presentació a càrrec de Xavier Montanyà.

Periodista, guionista i autor de documentals. Director i guionista del llarg-metratge documental 'Memòria Negra' (2006), sobre les conseqüències de la colonització espanyola de la Guinea Equatorial. També és coautor i guionista dels documentals televisius de cinquanta-cinc minuts: 'Sense llibertat (2002, TV3); 'Winnipeg. Palabras de un exilio' (1998, Arte-France i TVE); i 'Granados et Delgado. Un crime legal' (1996, Arte-France), Premi FIPA d'argent, de la televisió ARTE-France, amb producció executiva de 'Point du jour' (París), i Ovideo-TV (Barcelona), guardonat amb el FIPA d'argent 1996 al Festival Internacional de Programes Audiovisuals de Biarritz. Ha obtingut el primer premi de documentals del Primer Festival Internacional de Televisió de Barcelona 1997 (emès per Arte, TVE i TV3). Ha dirigit els documentals (i n'ha co-escrit el guió): 'Nfumu Ngui, el goril·la blanc' (2002, TV3); 'Joan Peiró i la justícia de Franco' (2002, TV3); 'El Manifest Groc. Un debat sobre la cultura catalana' (2004, TVC). Ha estat guionista dels programes 'Àngel Casas Show', 'Tres, catorze, setze' i 'Música per a camaleons' de la Televisió de Catalunya. És membre del consell assessor del suplement 'Cultura/s' de La Vanguardia i col·laborador de la revista 'Sapiens' i de 'Vilaweb'. I ha escrit els llibres: 'Pirates de la llibertat' (Empúries, Premi Octavi Pellissa, 2002), 'La gran evasió. L'heroica fugida dels últims exiliats de Pinochet' (Ara llibres, 2006). Va ser membre del col·lectiu Carlota Tolosa, autor del llibre 'La torna de la torna. Salvador Puig Antich i el MIL' (Empúries, 1985). 

Carta des de Gasteiz
Lectura de la carta escrita pel col·lectiu de familiars i víctimes dels fets de Vitòria. El 3 de març de 1976, cinc treballadors van ser assassinats i més de cent ferits, la majoria per bales, pels trets efectuats per la policia espanyola al desallotjar una esglèsia, on es duia a terme una assemblea de treballadors en vaga.

Muere accidental de un anarquista
Una comèdia de Darío Fo en la qual el dramaturg italià desmunta la mort d'un anarquista en mans de la policia. La peça rememora l'assassinat, al 1969, del ferroviari Giuseppe Pinelli durant l'interrogatori en el qual se l'acusava falsament d'un atemptat a Milà. Des que el col·lectiu La Comune va estrenar al 1970 l'obra, aquesta s'ha convertit en un dels textos de teatre polític del segle XX més coneguts i representats.
A càrrec de la Cia. Proyecto Paralelo.

www.maimes.cat   

dilluns, 20 de febrer del 2012

Jornada sobre la recuperació de la memòria històrica d’homosexuals i transsexuals

Butlletins del Memorial Democràtic
Dimarts, 21 de febrer de 2012, a partir de les 17.00 h
Sala de Graus de la Facultat de Dret
Av. Diagonal, 684. Barcelona

Inauguració de l’exposició ‘1930-1980. El Dorado’
Dimecres, 22 de febrer de 2012
Del 22 de febrer al 8 de març
Vestíbul de la Facultat de Dret. Barcelona

La jornada, que té lloc el 21 de febrer, vol conscienciar sobre la repressió que van patir els homosexuals i els transsexuals durant la dictadura franquista.

Hi participaran els professors Carlos Villagrasa, Nadia Aroca i David Bondia; Jordi Petit, president d’honor de la Coordinadora Gai Lesbiana i l’escriptora i periodista Carme Pollina. En el marc de les jornades, es projectarà el documental Homosexuals i transsexuals: els altres represaliats del franquisme, produït pel Grup d’Amics Gais, Lesbianes, Transsexuals i Bisexuals (GAG). La inauguració anirà a càrrec de Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic, Antonio Madrid secretari de la Facultat de Dret i coordinador del Projecte Dret al Dret de la Universitat de Barcelona, i José Benito, president del Grup d’Amics Gais, Lesbianes, Transsexuals i Bisexuals (GAG).

El 22 de febrer s’inaugura, al vestíbul de la mateixa Facultat, la mostra 1930-1980 El Dorado. Aquesta exposició, formada per vuit plafons, ofereix una visió general de la lluita per aconseguir drets de gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals.


Organitzadors
Grup d’Amics Gais, Lesbianes, Transsexuals i Bisexuals (GAG) i Universitat de Barcelona amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, el Memorial Democràtic i l’Asociación para la Defensa de los Derechos de la Infancia y la Adolescencia.

Fa 75 anys del primer bombardeig amb víctimes sobre Barcelona

BTV.cat 13.02.2012 Guillem Martínez
El 13 de febrer de 1937, el creuer italià Eugenio di Savoia va llançar 24 obusos sobre la ciutat de Barcelona, la qual cosa va provocar 18 morts i 18 ferits. Va ser el primer bombardeig amb víctimes de la Guerra Civil sobre la ciutat i va convertir Barcelona en la primera gran ciutat europea bombardejada a la rereguarda.

A tres-quarts de deu de la nit, el creuer de la Regia Marina Eugenio di Savoia es va situar a la costa del Poblenou i va disparar 24 obusos cap a la zona límit entre Gràcia i l’Eixample. L’objectiu era la fàbrica de motors d’aviació Elizalde, situada a la confluència del passeig de Sant Joan i els carrers de Còrsega i Rosselló.

Els obusos van causar enormes desperfectes a la zona propera a la fàbrica i van causar inicialment 16 morts i 20 ferits. Més tard dos dels ferits van morir. La consternació pel bombardeig va ser tremenda a Barcelona, perquè era el primer cop que la capital catalana patia els efectes directes de la guerra, tot i ser a més de 300 quilòmetres de la línia de front.

La Conselleria de Defensa de la Generalitat va iniciar una investigació per determinar la procedència de l’atac naval. A través de les inscripcions als obusos se’n va conèixer la procedència, ja que havien estat fabricats a Gènova, el 1935. Pel nombre d’obusos, es va acabar determinant que el Savoia era el més que probable atacant. El dia 14 es produeix un atac semblant sobre la ciutat de València, que causa 14 morts i 60 ferits.

La llegenda del Canarias

El del 13 de febrer de 1937 no va ser el primer bombardeig naval a la ciutat. El primer el va efectuar el creuer rebel Canarias, el 10 de novembre de 1936, però va passar gairebé inadvertit. El vaixell, capturat pels franquistes a les drassanes del Ferrol, havia estat enviat al Mediterrani per tal de desbloquejar el pas de l’estret de Gibraltar. Els barcelonins temien aquest vaixell, ja que el 30 d’octubre de 1936 havia canonejat la badia de Roses. Els comentaris sobre el seu potencial es van escampar per tota la zona lleial a la República.

Entre el 13 de febrer de 1937 i el 25 de gener de 1939, Barcelona va rebre atacs aeris i navals que van provocar uns 2.750 morts, més de 7.000 ferits i 1.800 edificis civils afectats. Barcelona va ser la primera ciutat europea de més d’un milió d’habitants que va ser bombardejada.

diumenge, 19 de febrer del 2012

Pau Gasol i la seva memòria històrica


Traducció Estació Collserola

Curiosobundo feb 16th, 2012 per Esteve

No Pau. Ni la història de Catalunya és petita. Ni la cultura de Catalunya és petita. Ni la guerra civil va durar 40 anys des dels 30 als 70. Algú de la teva popularitat hauria de tenir més respecte a la història, a la gent, a un poble que et respecta pels teus assoliments, un poble que ha comprat milers de les teves samarretes, un poble que no creo que mereixi que ho tractis així. Pau Gasol, hauries de tenir més respecte.

dimecres, 15 de febrer del 2012

Documental Monarquia o República?​

Dimecres 15 de febrer, a les 23,10h. al programa Sense Ficció de TV3

Estrena de "MONARQUÍA O REPÚBLICA?", un documental de MONTSE ARMENGOU I RICARD BELIS.

i veure el documental des del mateix moment de l'emissió.

Montse Armengou
Àrea Documentals
c/ de la TV3 s/n · 08970 Sant Joan Despí (Baix Llobregat)
Telèfon 93 4999497 / 692084205

divendres, 3 de febrer del 2012

Documental “Emboscats. Memòria d’una geografia secreta” al canal 33!

Divendres 3 de febrer de 2012, a les 23.55 h, el Canal 33 emetrà el documental Emboscats. Memòria d’una geografia secreta, una producció d’E2S Productora, en coproducció amb la Televisió de Catalunya i el Centre d’Estudis Lacetans.

Es tracta d’una crònica que revela la complexitat d’una història fins ara mai explicada: la dels milers de joves catalans, perseguits com a desertors pels republicans i menystinguts com a covards pels nacionals, que van romandre amagats al bosc durant mesos, fins i tot anys, en plena Guerra Civil per no haver d’anar al front.

En aquest reportatge podrem descobrir els amagatalls d’aquests homes, escoltar una quarentena de testimonis i conèixer alguns dels pocs supervivents, així com intentar entendre des de quins eren els motius que portaven a aquests joves a no anar a la guerra fins al conflicte moral que representava la deserció en un conflicte civil.

dijous, 2 de febrer del 2012

La caiguda de Barcelona en la Guerra Civil arriba a aquest dijous els seus 73 anys

25/01/2012 lainformacion.com
BARCELONA, 25 (EUROPA PRESS)
Aquest dijous es complix el 73 aniversari de la caiguda de Barcelona per les tropes franquistes durant la Guerra Civil.

Va ser el 26 de gener de 1939 quan van arribar les tropes franquistes a la ciutat, després de gairebé tres anys de contén procedents de l'aquest i el sud de Catalunya.

El 28 de desembre va començar l'ofensiva de les tropes de Franc en territori català i, en tot just quatre setmanes, van assolir avançar fins al seu capital, ciutat que va sofrir des de desembre de 1938 fins a la seva caiguda intensos bombardejos aeris de la Legió Còndor i l'aviació alemanya.

A primera hora del matí del dia 26, les unitats franquistes que envoltaven Barcelona es van engegar i, en qüestió d'hores, van ocupar la ciutat, sense trobar tot just resistència.

Cap al migdia, ja havien ocupat els punts alts que dominaven la ciutat: Montjuïc, Vallvidrera, el Tibidabo i la carretera de la Arrabassada.

Des d'aquests punts es va iniciar l'entrada al centre de la ciutat: el cos 105 de l'Exèrcit Marroquí va avançar des de Sants i Montjuïc fins a la plaça de Catalunya i les Rambles, entrant per l'Avinguda de Mistral, el carrer Tamarit, la Ronda de Sant Antoni i la calli Pelai.

Mentre, en Collserola, estaven forces de la quarta i la decimosegunda divisió, que van baixar al centre de la ciutat passant pels carrers Muntaner, Balmes, Avinguda República Argentina i Gran de Gràcia, per a confluir després en el Passeig de Gràcia i en el centre de la ciutat.

A primera hora de la tarda, es va ocupar la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona. Cap al vespre, ja havien arribat fins a Sant Adrià de Besòs, i en el Vallès, van avançar cap a Terrassa.

Els historiadors constaten que, després de la caiguda de Barcelona, la finalització de la Guerra Civil era, a escala militar, una qüestió de dies, ja que entre la capital catalana i la frontera francesa no havia cap unitat militar republicana organitzada, i únicament alguns destacamentos aïllats intentaven alentir l'avanç de les tropes franquistes.