divendres, 28 de febrer del 2014

Atemptat feixista contra la Cultura de Castelldefels

 
Noticias de Castelldefels 27/2/14
Aquesta dijous, 27 de febrer, la façana de l'Agrupació de Cultura Popular de Castelldefels ha estat mata d'un atemptat feixista amb diverses pintades signades amb les sigles de AN (Aliança Nacional) partit polític espanyol de caràcter neonazi. En la mateixa es podien llegir diferents amenaces cap a Arran (organització juvenil de l'esquerra independentista catalana) i el separatisme català, simbologia Nazi i exaltació cap a la bandera i la unitat d'Espanya com única nació.
 
A primera hora del matí s'han desplaçat fins al lloc dels fets el Regidor de Cultura i Festes David Grau (UDC), el qual ha mostrat la seva "més absoluta repulsa a aquests atacs vandalics que reiteradament pateix tant l´acp Castelldefels i d´altres equipaments Municipals així com els seus de partits polítics de la nostre ciutat"; i diversos tècnics municipals per a valorar els danys ocasionats i prendre les mesures pertinents.
 
L'Alcalde de la ciutat, Manuel Reyes (PP) ha mostreu la seva “total condemna a tots els actes de incivismo en la nostra ciutat i als atacs a edificis públics, institucions i seus de partits polítics” (la seu del Partit Popular de Castelldefels ha estat recentment mata d'un atac amb pintades i fa un parell de mesos es realitzar-vos pintades amb amenaces de mort cap a l'alcalde de la ciutat, Manuel Reyes, per tota la ciutat) i demana “respecte a tots i per a tots”
 
A aquestes hores i gràcies a la ràpida intervenció municipal, ja estan “esborrades” les pintades de la façana d'una institució que sempre s'ha caracteritzat per no barrejar la cultura del “nostre poble” amb la política.
 
L’Agrupació de Cultura Popular de Castelldefels agrupa el conjunt de grups i colles dedicats a recuperar, mantenir i posar al dia totes els representacions de folklore i cultura popular de Castelldefels. Així mateix, l’Agrupació de Cultura Popular organitza i participa en els diferents festes populars de Castelldefels i te, com a principal missió, recollir i preservar l’história i arrels tradicionals de Castelldefels i la generació i actualització de’l imaginari col·lectiu que identifica el poble.

Presentació de la XI Ofensiva contra l'Oblit (dins la XVII Marxa Maqui)

 
Col.lectiu A Les Trinxeres
Una crònica armada de la transacció democràtica, a càrrec del seu autor Joni D. i xerrada amb antics membres del MIL.

Tot seguit Carlos Azagra ,dibuixant del còmic A la revolución en gerundio sobre el guió de l’Emili
Pardiñas, ens parlarà de la seva relació amb l’Emili.

A les 20h presentació i projecció del documental The Segovia Big-Band amb la seva directora Gemma Serrahima i el realitzador Joan Rosell.

En acabar sopar al Bar Cèntric.

Dissabte 1 de març A les 17h a la Sala Salvador Seguí de l’Ajuntament de Tornabous

Manifestac​ió per la jornada internacio​nal contra el feixisme i el racisme

No volem la ultradreta ni aquí, ni a Europa, ni enlloc!
Per la convivència en a diversitat!


Dissabte 22 de març • 17h
Plaça Universitat, Barcelona
Convoca: Unitat contra el feixisme i el racisme
Aquesta manifestació forma part d’una jornada internacional contra el feixisme i el racisme, convocada des de Grècia, amb el suport de moviments antifeixistes d’arreu d’Europa.
 
Crida
L’amenaça de l’extrema dreta creix arreu d’Europa, sota diverses formes. L’Alba Daurada grega i el Jobbik hongarès són partits obertament nazis, mentre el Front National (FN) francès o la Lega Nord a Itàlia són feixistes disfressats de demòcrates; tots aquests partits tenen l’objectiu d’acabar del tot amb la democràcia, com ja van fer Hitler, Mussolini i Franco. D’altra banda, el PVV de Geert Wilders a Països Baixos, o UKIP a Gran Bretanya, són partits populistes xenòfobs: volen fer girar el sistema actual cap a la dreta, sense trencar-lo del tot. Tot i aquestes diferències, l’FN de Marine Le Pen i Geert Wilders han pactat una candidatura comuna per a les eleccions europees del proper 25 de maig, en les que amenacen amb ser una de les forces més votades a bastants països.
 
Per això, és molt positiva la convocatòria d’una jornada internacional contra el feixisme, per al 22 de març de 2014, impulsada per KEERFA, el moviment unitari contra el feixisme i el racisme a Grècia, conjuntament amb altres moviments europeus. L’objectiu és enfortir l’oposició unitària al racisme i a l’extrema dreta, tant de cara a les eleccions europees com al dia a dia de cada país.
 
És molt important que aquesta jornada agafi força a casa nostra. Sembla que hi haurà diverses candidatures d’extrema dreta a l’Estat espanyol per a les eleccions europees, com ara els nazis descarats de “España en Marcha”, que van atacar la Blanquerna a Madrid, i el populisme d’extrema dreta de Vox, on participa Alejo Vidal-Quadras. La greu crisi interna i la debilitat electoral de Plataforma per Catalunya —fruit en part de la feina feta per UCFR— fan improbable que aquest partit es presenti, però encara caldrà molta més feina per expulsar-lo dels ajuntaments l’any que ve.
 
El racisme és un problema cada vegada més greu a molt països europeus, així que, tant a les eleccions europees com al debat polític en general, hem d’exigir als altres partits i a les institucions que no utilitzin discursos xenòfobs, islamòfobs, o gitanòfobs, i a més a més que no donin ales als discursos de l’extrema dreta respecte a la qüestió nacional i les llibertats sexuals.
 
Amb la situació de crisi actual, el feixisme és una amenaça real, però la seva victòria no és gens inevitable. Som moltes més les persones que defensem una societat plural i democràtica, les que celebrem la nostra diversitat i riquesa cultural, les que volem la justícia social per a tothom, sense importar el color de la pell, el gènere, la religió, la orientació sexual…
 
Així que Unitat Contra el Feixisme i el Racisme de Catalunya convoca una manifestació a Barcelona, el dissabte 22 de març a les 17h, i prepara diversos actes locals per a les setmanes anteriors. Donem suport a aquestes mobilitzacions. Unim-nos contra el feixisme i el racisme.
 
No passaran!
 
Acte públic: Veus contra el feixisme i el racisme, 7-M
 
Divendres 7 de març, 19h
Casal de Joves Palau Alòs, C/ Sant Pere Més Baix 55 · 08003 (Urquinaona, L1, L4; Renfe Barcelona Arc de Triomf)
 
Amb les següents breus intervencions i un torn obert de paraules:
Aitor Hernández, autor d’una tesi doctoral sobre PxC · Alba Cuevas, directora de SOS Racisme · David Karvala, membre d’UCFR Ciutat Vella i delegat a la trobada internacional antifeixista a Grècia · Elisenda, membre d’UCFR Horta-Guinardó i activista de @ClotSenseNazis · Laia Serra, advocada defensora dels drets humans · Lluís Rabell, president de la FAVB · Mª José Barreiro López de Gamarra, integrant de la querella a Argentina contra el franquisme · Marc Serra, Tanquem els CIEs · Suleiman Shahbaz, membre d’UCFR Eixample.
 
Al final de l’acte, hi haurà una actuació de La llama (Rap, El Raval)

dimecres, 26 de febrer del 2014

La desfilada de la vergonya

Exhibició de carros de combat pels carrers de Barcelona, el 21 de febrer de 1939
Foto: Autor desconegut / Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB).
El 21 de febrer de 1939 Barcelona acull una exhibició militar i feixista de Franco: una demostració de força, amb tots els cossos de l'exèrcit, pels carrers de la ciutat vençuda
 
Anna Balbona - El Punt Avui 23/2/14
No feia ni un mes que les tropes franquistes havien ocupat Barcelona. Feia tan sols onze dies que havien conquerit tots els punts limítrofs amb la frontera francesa i encara quedava més d'un mes per donar per acabada la Guerra Civil a tot l'Estat espanyol. Però hi havia pressa per escenificar la plena derrota de Catalunya: per això el 21 de febrer de 1939 hi va haver a Barcelona l'anomenada “desfilada de la Victoria”.
 
Presidida per Franco, hi van desfilar “uns 80.000 soldats pertanyents als sis cossos de l'exèrcit nacional que havien participat en l'ocupació de Catalunya”, segons explica Francesc Poblet en un article dins el llibre La Guerra Civil a Catalunya (1936-1939). Per si algú en tenia algun dubte, a la ciutat vençuda es feia una demostració de força, amb la participació “triomfal” de les tropes navarreses, italianes i marroquines, a més de tots els cossos d'exèrcit implicats en l'ofensiva catalana.
 
La desfilada va transcórrer per la Diagonal (des de davant del Club de Polo), per després baixar pel passeig de Gràcia fins a la plaça Catalunya. Cap d'aquests elements del nomenclàtor barceloní aleshores té aquest nom: la Diagonal –durant la Segona República, avinguda del 14 d'abril– ja es diu “Avenida del Caudillo”; el passeig de Gràcia és el “Paseo del General Mola” i la plaça Catalunya, “plaza del Ejército Español”. En tot aquest recorregut ja s'havien cuidat prou que els edificis apareguessin perfectament engalanats, tant de banderes espanyoles com de símbols feixistes.
 
La logística que demanava un “esdeveniment” d'aquestes característiques va ser considerable: a les vuit del matí es va tancar el trànsit rodat (tramvies i autobusos) a la zona. A les nou del matí van quedar tancats tots els comerços i poc després es van anar col·locant les representacions de FET-JONS i seccions dependents (Juventudes Femeninas i Organizaciones Juveniles). Un cop el dictador va instal·lar-se al balcó de l'edifici del número 520 de la Diagonal, a les deu i cinc minuts van començar a desfilar els soldats. Van ser més de tres hores i mitja d'exhibició militar i feixista que, a més, van ser cobertes per un servei de megafonia.
 
El capdavant de la desfilada estava format per la Divisió Littorio, seguida de diversos batallons i divisions italianes, com ara les Fletxes Blaves. Aquesta primera part de la desfilada la tancaven voluntaris italians i camises negres, amb els seus carros de combat i artilleria antiaèria. Entremig, el general Moscardó i Solchaga, acompanyats dels seus estats majors, batallons de la Falange, requetés, regiments d'infanteria, d'artilleria, de metralladores, de minadors... El darrer lloc l'ocupaven l'artilleria del Cos d'Exèrcit Marroquí i la sanitat militar.
 
Passades les onze del matí, mentre avançava la desfilada, més de 250 avions de tot tipus, membres de l'aviació franquista, la Legió Còndor i l'Aviació Legionària italiana van sobrevolar el cel de Barcelona en diverses formacions, dibuixant les lletres F de Franco, V de victòria o la faç feixista. És, tal com diu La Vanguardia Española l'endemà, “el prodigio de los emblemas y de las letras símbolo”. No feia encara un mes que aquests avions havien bombardejat Barcelona.
 
En un balcó carregat de domassos i banderes, com mostren algunes filmacions d'aquest dia, Franco va seguir la desfilada acompanyat, entre d'altres militars, pels generals Martín Moreno (cap de l'Estat Major central) i Fidel Dávila. Al davant de la tribuna del Caudillo hi havia la guàrdia especial de les forces marroquines, “de gran gala, con bayoneta calada”, especifica la premsa.
 
En un dels balcons laterals hi havia els generals Orgaz, Queipo de Llano i Saliquet, així com l'almirall Cervera i el ministre d'Agricultura i secretari general de la Falange, Fernández Cuesta, entre d'altres membres del govern. Segons recull Francesc Poblet, a l'altre balcó lateral hi havia representants del cos diplomàtic, amb els ambaixadors d'Alemanya, Itàlia i Portugal, l'agregat militar del Japó, i el ministre de Governació, Serrano Súñer, entre d'altres. També hi eren els nous quadres franquistes que ocupaven les institucions de la ciutat: abolida la Generalitat, hi eren el president de la Diputació de Barcelona, el comte de Montseny, el vicepresident de la Diputació i secretari general del Movimiento, Batlló Godó, i l'alcalde de la ciutat, Miquel Mateu.
 
Aproximadament a un quart de dues del migdia va acabar l'exhibició, amb la interpretació de l'himne espanyol per part del conjunt de les bandes de música militar que havien participat en la desfilada, mentre els assistents hi responien fent la salutació feixista.
 
Les cròniques dels diaris, l'endemà, són, evidentment, entusiàstiques –estava prohibit que fos d'una altra manera–. “No recordamos que de muchos años a esta parte se haya verificado en Barcelona una manifestación tan imponente y emocionante com el apoteósico [apoteòtic, en diria Espriu] desfile militar de ayer en honor del Generalísimo Franco.”
 
A La Vanguardia Española, amb un llenguatge inequívoc, descriuen una Barcelona “recobrada por y para España”, que va poder “satisfacer el deseo, largamente contenido, de contemplar al genial forjador de la Nueva España, al Generalísimo Franco.” El nivell d'insuflació patriòtica i feixista no coneix límits: els sis cossos de l'exèrcit que han pres part en l'ofensiva catalana són els protagonistes d'una “efeméride gloriosa y sin precedentes de la historia militar del mundo”; i la desfilada de Barcelona, a la qual atribueixen cínicament un “valor moral”, és un acte mai registrat “en la historia contemporánea.”
 
GENERAL FRANCO IN BARCELONA

Veure vídeo

dimarts, 25 de febrer del 2014

Fora els legionaris de Sant Andreu

 
5.000 m2 de terrenys públics per a desfilades militars i misses de campanya

       
Mil persones s’han concentrat a la Plaça Orfila de Sant Andreu de Palomar. La reivindicació s’ha centrat en l’anulació de la cessió de terrenys públics que li ha fet el Consorci de la Zona Franca a la Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona. Segons els manifestants, aquest grup seria el responsable de les pintades feixistes amb les quals s’ha llevat avui el poble de Sant Andreu.

diumenge, 23 de febrer del 2014

La increïble història de la senyera exiliada d'Orà

La senyera exiliada d'Orà
Nota Estació Collserola: La autora de este conjunto de bloc's memorialísticos forma parte de la Comisió Stanbrook
     
 
En la presentació dels actes de l'Operació Stanbrook l'aula magna de la UV s'omple en la presentació de la senyera exiliada d'Orà.
 
VilaWeb - dissabte  22.02.2014 
L'Aula Magna de la Universitat de València es va omplir a vessar ahir en la presentació dels actes de l'Operació Stanbrook l'homenatge que es prepara per a recordar l'últim bastió republicà del nostre país que es va exiliar, en vaixell des d'Alacant. Un dels plats forts de l'acte va ser la presentació per primera vegada en públic de la senyera exiliada d'Orà, una bandera catalana confeccionada a Algèria als anys quaranta per exiliats catalans i ha estat conservada des d'aleshores, en el que ha estat un llarg i complex periple, per diferents famílies republicanes.
 
A l'acte d'ahir s'hi projectà el documental 'Cautivos en la arena', de Joan Sella, un periodista que va visitar els llocs més significatius de l'estada dels refugiats. I hi assistiren iris Abril Figuerola, dipositària de la bandera, i Hèlia Gonzàlez, de 78 anys, passatgera número 2.277 de l'Stanbrook, el darrer vaixell que portà exiliats, d'Alacant a Orà. També hi van participar Rafa Arnal (Operació Stanbrook) i Joan Martínez Tortosa (Comissió Cívica d'Alacant), a més d'Alfons Cervera, conductor de l'acte.
 
La increïble història de la senyera exiliada d'Orà
Al final del 1979, Inés Nebot Solé, principatina aleshores establerta a Cuixà, a Catalunya Nord, va donar un paquet a Iris-Abril Figuerola Pujol, que residia a Barcelona i que periòdicament la visitava amb la seva família. Aquell paquet, que no van obrir fins que no van ser a casa, va resultar ésser una bandera catalana. Una bandera confeccionada quasi quaranta anys enrere (ara en fa més de setanta) a Orà, arran de l'arribada a Algèria de milers de republicans exiliats. No era la primera vegada que la bandera, molt ben conservada, canviava de mans. De fet, ni la Inés, ni l'Iris-Abril ni la bandera no havien tingut pas existències senzilles. Però avui, per primera vegada en més de setanta anys, aquesta senyera, i la història que hi ha al darrere es presentaran públicament a València.
 

diumenge, 16 de febrer del 2014

“L'oblit de les víctimes ha estat per imposició política”

Pere Fortuny, president de l'Associació Pro-memoria
als Immolats per la Llibertat a Catalunya. Al fons a l'esquerra el monument
 als afusellats en el Camp de la Bota, actualment el Fórum de les cultures
El Punt Avui -14/02/14 - Marta Membrives email protegit
Més de 1.700 persones van ser executades al Camp de la Bota entre el 1939 i el 1952. Entre elles, Josep Fortuny, alcalde republicà de Mollet del Vallès i pare del president de l'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, que lluita per treure de l'oblit aquests fets i aconseguir la rehabilitació de les víctimes sobre les quals encara pesen les condemnes dels judicis a què van ser sotmeses.
 
Avui fa 75 anys del primer afusellament franquista aI Camp de la Bota. Després de tot aquest temps, s'han tancat les ferides?
Cada vegada són més obertes, perquè els polítics que tenim no les han tancat. Els nostres morts no han estat rehabilitats i ens sentim més ofesos que mai.
 
Al Camp de la Bota es van executar més de 1.700 persones. Qui s'ocupa de preservar-ne la memòria?
La nostra associació, que es va fundar arran d'una carta publicada el 1976 al diari Avui en què es convocava a una reunió els familiars de les víctimes del franquisme. En aquell moment la formàvem dues-centes persones; ara en quedem una trentena i seguim treballant amb la mateixa intensitat.
 
Quina tasca han fet durant tot aquest temps?
Hem aconseguit que es dignifiqui el Fossar de la Pedrera, que era un autèntic abocador on es podien veure serps i rates grosses com conills. Allà hi ha enterrats més de 1.700 afusellats per Franco, a més d'indigents i els morts a les presons i als hospitals de guerra. Ens va costar tres anys convèncer l'Ajuntament de Barcelona perquè ho deixés en condicions, però ara fa goig. A més, un cop a l'any fem un tribut a les víctimes.
 
L'ONU ha instat el govern espanyol a investigar els crims del franquisme. S'arribarà a atendre aquesta petició?
És l'única esperança que tenim per aconseguir l'anul·lació dels judicis sumaríssims, perquè els polítics espanyols s'hi han negat.
 
I què esperen de la justícia argentina?
Que faci avergonyir el govern espanyol i que per fi hi hagi la rehabilitació jurídica de ple dret de totes les víctimes de la repressió franquista.
 
Què representaria per a vostès l'anul·lació de les condemnes?
Seria la culminació del que fa 75 que desitgem, que els nostres familiars deixin d'estar classificats com a delinqüents, perquè això és vergonyós. El 1977 tots els grups del Congrés espanyol van votar a favor de la llei d'amnistia; en aquell moment s'haurien d'haver tingut en compte els represaliats, i no va ser així. Van fer una llei de l'amnistia que només va afavorir els repressors.
 
Els que van començar la lluita cada cop són més grans. Creuen que ho arribaran a veure?
La meva mare tenia l'esperança de veure el nom del seu marit rehabilitat quan va morir Franco i no ho va poder veure. Jo ja tinc 80 anys i dubto que pugui arribar a veure-ho.
 
Els preocupa que l'oblit institucional ens faci oblidar la història?
Ens preocupa molt perquè l'oblit de les víctimes no és per la inèrcia dels anys sinó per imposició política. Això és el pitjor. Però mentre tinguem sang a les venes, les trenta persones que quedem vinculades a l'associació continuarem lluitant perquè la memòria no es perdi.
 
La situació que viu Catalunya ara el preocupa?
M'agradaria que s'aconseguís el canvi desitjat pel que sembla que és la majoria del poble de Catalunya. Si Espanya no tingués por que marxéssim, no faria tantes amenaces com està fent.
 
En això és diferent d'altres països europeus.
A Alemanya, per exemple, està prohibida l'apologia del nazisme. Aquí és al contrari, es continua admirant el franquisme. Fa uns dies a Burgos s'homenatjava el general Yagüe, un militar franquista que va fer matar quatre mil persones.
 
En culpen l'actual govern?
No només l'actual; el culpable que les nostres víctimes no siguin rehabilitades és Rodríguez Zapatero, perquè va tenir majoria per fer una llei digna, no la va fer i ara continuen les ferides obertes i hem de suportar escarnis com l'homenatge a Yagüe i la beatificació que es va fer fa uns mesos a Tarragona de més de cinc-cents eclesiàstics d'una Església que és còmplice dels assassinats dels nostres familiars.

divendres, 14 de febrer del 2014

Quarta edició de la marxa maqui per Collserola

Collserola, Font Groga. En el centre ajupit amb anorac blau,
Ray Puig, a la dreta dempeus Mª José Barreiro i Antoni Estradé
 
MJBarreiroLG 13/2/14
El diumenge passat 9 de febrer ha tingut lloc la quarta edició de l'anual marxa maqui per Collserola organitzada per Voluntaris del Parc de Collserola, com va sent habitual he tornat a ser convidada a participar en les intervencions en les diferents desocupades que hem realitzat durant al voltant de 16 kms.
 
Com ja és habitual van intervenir parlant del maquis català, el  professor de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociología de la UAB Antoni Estradé, Ray Puig, organitzador de la marxa, parlant de Josep Lluis i Facerias, i jo mateixa Mª José Barreiro López de Gamarra, familiar de afusellats, amb el text que reprodueixo a continuació...

Fins a l'any que ve...

La meva intervenció:
Aquest any us vaig parlar sobre el Camp de la Bota, vaig triar aquest tema inspirada per una estudiante de 2º de batxiller, que l'estiu passat va estar fent entrevistes a familiars d'afusellats pel franquisme per al treball de recerca de fi de curs.
 
La Laia va triar el Camp de la Bota per ser un lloc històric de Poble Nou, el barri on ella viu, i també per ser un gran desconegut del que pocs dades es conserven. “La seva àvia li explicava que en el seu barri en la platja afusellaven a la gent per tenir una ideologia diferent a la del dictador que governava” Aquests relats li van impactar moltíssim sobretot a l'escoltar “que els mataven com animals”. Aquests fets li van cridar més l'atenció que la gravetat dels bombardejos sofertssofrits a Barcelona per l'aviació italiana.
 
Personalment a mi al llegir el seu treball em va impressionar la claredat amb la qual exposa les seves conclusions finals que al final us llegiré.
 
Al submergir-se en el treball d'investigació descobreix la importància que aquests fets es coneguin perquè no tornin a repetir-se i com ella mateixa ho qualifica “una aberració com aquella”.
 
Curiosament descobreix amb sorpresa que en l'Arxiu Històric del Poble Nou neda més hi ha informació sobre el barri de barraques i no hi ha gens sobre els afusellaments que va haver durant tretze anys en la història més important i recent de la ciutat.
 
També va descobrint que a les persones majors que ha entrevistat els alegra molt que els joves s'interessin en aquest tema i els escoltem, aquesta mateixa experiència l'he viscut jo mateixa al conèixer en el 2009 a Joan Busquets maqui llibertari del Berguedá, jo no cabia dintre del meu tenint-lo al meu costat i ell estava tan feliç envoltat de gent jove que li tenim en tan gran consideració.
 
El Camp de la Bota, és un lloc de la ciutat desconegut per gran part de la població. Estava situat on es trobava l'antic barri de barraques entri Sant Adriá i Sant Martí, desaparegut per les remodelacions urbanístiques per a les olimpíades del 92, on es troba el Forúm de les cultures.
 
En 1714 era un terreny al costat de la costa amb una fortalesa militar que van derrocar, conegut com el castell de les quatre torres i un parapet que servia per a fer pràctiques de tir que més tard va servir com paredassa per als afusellaments.
 
A l'entrada de les tropes franquista a Barcelona comença la repressió judicial i les penes de mort es consumen diàriament, des de 1939 fins a 1952. Els últims, en la matinada del 14 de març, dos mesos abans de començar el Congrés Eucarístico, l'arquebisbe de Toulousse en els anys 50, que era un reducte de l'exili llibertari amenaça amb no assistir als actes religiosos a Barcelona si continuen les execucions, pressionat per l'ambient que es vivia en la ciutat.
 
Els últims afusellats en l'any 52 són 5 maquis llibertaris: Pere Adrover, Jordi Pons, Josep Pérez, Genís Urrea i Santiago Amir.
 
En tretze anys són executats 1717 persones de les quals 11 són dones i 23 van ser executats a garrote vil. Després de l'execució eren traslladats en caixes de plàtans al Fossar de la Pedrera, altre lloc desconegut en el cementiri de Montjüic i llançats a la fossa des de 15m. d'altura.
 
El Fossar, és una fossa comuna en la qual reposen les restes de més de 1700 persones afusellades en el Camp de la Bota, en 1985 gràcies al treball de dignificación del lloc realitzat per l'associació de familiars de les víctimes (Associació Pro-memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya), es traslladen les restes de Companys, que es trobava en un nínxol sense nom i sense data, al ser recuperat el seu cadàver sota aquesta condició per la seva germana abans que ho llancessin a la fossa. A l'entrada del recinte hi ha unes columnes amb els noms de totes les víctimes conegudes.
 
Tornant amb la Laia, us llegiré breument les conclusions finals de l'estudi que va realitzar, diu textualment:
 
He pogut confirmar gràcies als estudis i a les vivències personals amb els entrevistats que avui dia la història del nostre país s'explica però no expliquen tota la veritat i sempre intentant ocultar un passat fosc que la gent no afectada no arriba a comprendre la seva importància.”…
 
“He pogut descobrir que els familiars dels represaliados estan descontents perquè avui dia després de 40 anys de democràcia no s'ha fet justícia i no s'han anul·lat les condemnes judicials de les víctimes de la repressió franquista”…
 
“Amb aquest treball d'investigació he pogut aprofundir més sobre aquest tema que tant em cridava l'atenció i he pogut saber una part molt important de la història del nostre país que no podem aprendre en les aules escolars”…
 
“Sobretodo recapacitar que moltes persones els crida l'atenció l'Alemanya i la Itàlia feixista però aquí en el nostre país també poden haver coses interessants sense anar-se més lluny”...
 
“He après moltes coses gràcies a les víctimes que a l'hora d'estudiar la història d'Espanya en l'escola no hauria pogut arribar a fer-me a la idea”.

dijous, 13 de febrer del 2014

40 anys de l'assassinat de Puig Antich

Programa
28 de febrer de 2014, presó Model de Barcelona
 
19h Concentració a la presó Model
Concentració al lloc del seu assassinat
 
2 de març de 2014, Recordatori
 
12h Ofrena floral al Cementiri de Montjuïc
Agrupació 14, nínxol 2737
 
17:30h Acte recordatori a Can Batlló
(Bloc 11, c/ Constitució, 19 - [FGC] La Magòria)
Introducció:
- Jann-Marc Rouillan (ex-MIL)
- Ricard de Vargas Golarons (ex-MIL)
Recordatori:
- Juanito Piquete
- Iagoalaiaga
- Ràbia Positiva
- Cesk Freixas
- Lectura de poesies per Bio-lentos
 
Manifest
Barcelona 2 de març 1974 -- 2 de març 2014
 
"És projectant-nos en el futur, sentint el pes del present, on radica la nostra raó d'ésser"
(Salvador Puig Antich, carta a la seva germana Marçona escrita el desembre del 73 des de la presó Model de Barcelona.)
 
Avui, 2 de març, fa 40 anys de l'execució de Salvador Puig Antich a la presó Model de Barcelona. Salvador, membre del MIL (Moviment Ibèric d'Alliberament) era un revolucionari anticapitalista i llibertari que encaminà la seva lluita d'acció autònoma a la transformació radical de la societat.
 
Del 1974 ençà moltes il·lusions i esperances col·lectives han estat frustrades i avortades, començant pel gran frau històric i social que ha estat la transició cap a una democràcia hereva de la dictadura franquista que perpetua i manté intacta l'estructura de dominació capitalista.
 
Ahir com avui ens neguen la possibilitat i la capacitat de ser nosaltres mateixes, de ser les protagonistes de les nostres vides i la nostra història. Vivim una fal·làcia de "llibertat" que ens permet només criticar el sistema però sense possibilitat de canviar res. Davant de l'hegemonia del capitalisme global i corrupte, cada cop més salvatge i explotador, que s'erigeix com a única alternativa d'organització social i econòmica, hem de plantar cara per avançar col·lectivament mitjançant l'autoorganització, l'autogestió de les lluites, l'acció directa i la pràctica antiautoritària amb la finalitat d'aconseguir nous espais alliberats que permetin desenvolupar l'alternativa d'una futura societat llibertària.
 
El capitalisme global està generant una nova esclavitud per un gran nombre de persones a les que es condemna a la misèria total, moral i econòmica.
 
Avui encara, 40 anys després de la seva mort, el seu record viu en tots aquells i aquelles que combatem la dominació que exerceix el capital en totes les seves formes. La seva memòria, la seva vida immolada, enlaira i ennobleix aquesta lluita desigual però inevitable, irrenunciable contra totes les formes de dominació del capitalisme autòcton i global i dels seus servidors, envers el nostre alliberament real, individual i social.
 
Comissió 40 anys de l'assassinat de Puig Antich

Fora legionaris! ni a Sant Andreu ni enlloc!


El proper 23 de febrer us necessitem a tots i totes per fer fora als feixistes de Sant Andreu.
 
Diumenge 23F, Plaça Orfila, S. Andreu, Barcelona
 
Plaça Orfila, metro L1, Sant Adreu
 
Tenim una cita, ningú és imprecindible però tots som necessaris si volem un poble amb equipaments socials en lloc de legionaris desfilant. Volem equipaments socials per al poble, i volem la seva construció ja, no volem cessions temporals i menys per a activitats paramilitars i feixistes

 A les 11:30 h comencem amb una xocolatada i mostra d'entitats.
A les 12:30 lectura de manifest i manifestació.


dilluns, 10 de febrer del 2014

34 aniversari de l'assassinat de Yolanda González. L'Herència franquista avui

 
Yolanda Gonzalez Martín (Deusto 18 de gener de 1961 - Madrid, 2 de febrer de 1980) va ser una líder estudiantil i militant socialista-revolucionària basca assassinada pel Batallón Vasco-Español.

dilluns, 3 de febrer del 2014

La CUP ha recordat l'entrada de les tropes franquistes a Vic

Llistat de vigatans afusellats i de víctimes del primer bombardeig
 Foto: Osona.com
Lectura d'un manifest i ofrena floral al Temple Romà, davant la placa de les víctimes dels bombardejos
 
, Vic - 02/02/2014
L'entrada de les tropes franquistes a Vic, la nit de l'1 al 2 de febrer de 1939, ha estat recordada aquesta tarda amb un senzill acte celebrat per la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Vic davant del Temple Romà, amb motiu d'aquest 75è aniversari. L'acte va ser convocat a partir d'ahir a la tarda a través de la xarxa Internet.

L'advocat Antoni Iborra ha llegit un manifest en favor de la lluita antifeixista sempre i a tot arreu. Ramon Ferrer ha pronunciat un parlament en record de les víctimes del bombardeig de l'aviació italiana sobre Vic del 21 de desembre de 1938, llegint un per un els noms de les persones que hi van perdre la vida.

L'acte ha acabat amb l'ofrena floral a la placa d'homenatge a les víctimes, a càrrec dels dos regidors de la CUP, de Vic, Nil Puigvila i Marc Barnolas, i el cant dels Segadors per part de la cinquantena d'assistents.

Un full amb els noms dels 23 vigatans afusellats després de la guerra i de les víctimes dels bombardejos ha quedat dipositada damunt la placa.

diumenge, 2 de febrer del 2014

"Llibertat, esperança i desencís als anys 70"


Divendres 14 de febrer
19:00 Inauguració de l'exposició "L'Autonomia Obrera i l'Acció Directa als Anys 70" de KOLP La Fera
19:30 Taula rodona: "Vagues, llambordes i grisos" entorn lluites polítiques i laborals. Hi intervindran:
- Manel Aisa, president de l'Ateneu Enciclopèdic Popular i primer secretari d'organització de la Federació Local de la CNT en la legalitat
- Joni D, autor del llibre "Grups autònoms. Una crònica armada de la Transacció democràtica"
- Ricard de Vargas Golarons, escriptor, historiador i militant llibertari, ex-membre del MIL i de l'OLLA
- Joaquim Cirera, membre de la revista libertària Etcétera
 
Dijous 20 de febrer
19:30 Taula rodona: "Auto-organització veïnal, el despertar dels barris" entorn lluites veïnals. Hi intervindran:
- Mia Caritg, activista veïnal de Sants
- José Gil, activista veïnal del Besòs i activista del Ateneu Llibertari del Besòs
- Toni Llotge, coordinador del projecte "Ateneu Popular 9Barris"
 
Dissabte 22 de febrer
19:00 Inauguració de l'exposició "Efervescència llibertària a Barcelona als anys 70” de l'Ateneu Enciclopèdic Popular
Amb projecció d'un vídeo inèdit de les Jornades Llibertàries Internacionals al Parc Güell de 1977
19:30 Taula rodona: "Activisme creatiu contra la cultura oficial" entorn la contracultura. Hi intervindran:
- Pepe Ribas, fundador de la revista "Ajoblanco"
- Pau Riba, músic, artista i escriptor polifacètic
- Kike Albareda, membre del col·lectiu Biografic
20:00 Festa "Tornen els 70"
 
Dijous 27 de febrer
19:30 Taula rodona: "El gènere més enllà de l'Ocaña" entorn lluites de gènere. Hi intervindran:    
- Eugeni Rodríguez, membre del Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC)
- Llum Ventura, de la perruqueria feminista La Mar i creadora del grup de Dones del 36
- (3r ponent pendent de confirmar)
 
Dissabte 1 de març
10:00 Ruta amb autocar per la Barcelona dels anys 70.
Sortida: Gat de la Rambla del Raval (Preu: 15€)
Inscripció abans del 22 de febrer a bus@llibert.at
 
Diumenge 2 de març
Recordant Salvador Puig Antich
12:00 Ofrena floral al cementiri de Montjuïc
18:00 Acte recordatori a Can Batlló (Bloc 11, c/ Constitució, 19)
 
Les xerrades i exposicions es faran a l'Espai Obert (c/ Violant d'Hongria, 71). Les altres activitats tindran lloc als espais indicats.
 
 
Organitzen:

dissabte, 1 de febrer del 2014

Inaugurada l’exposició “Pssst…passa-ho. La lluita per la democràcia a Catalunya (1939-1975)”

Blog de la Biblioteca del Pavelló de la República
El  Museu de l’Hospitalet acaba d’inaugurar l’exposició "Pssst…passa-ho. La lluita per la democràcia a Catalunya (1939-1975)" organitzada pel mateix museu i el Memorial Democràtic.
Aquesta exposició pretén fer un repàs de l’activitat clandestina dels homes i les dones que no es van resignar i van lluitar contra la dictadura franquista. El recorregut s’inicia amb la finalització de la Guerra Civil i arriba fins a la mort del dictador.
Els comissaris són Antoni Segura, professor del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i José Manuel Rúa Fernández, adjunt a direcció de la revista Índice Histórico Español.
La col·lecció de Fulls Volants del CRAI Biblioteca Pavelló de la República ha servit de principal font documental de la mostra. També ho va ser del llibre que es va editar l’any 2011, amb el mateix títol  i que pertany a la col·lecció Els Papers del Pavelló de la República.
El full volant és una tipologia de document que té la funció d’informar i mobilitzar la població.  És un paper petit, generalment de la grandària de mitja quartilla tallada al llarg, que passa de mà en mà, i comunica un avís, una ordre, una reunió, un esdeveniment, etc. Es una bona manera d’obtenir notícia directa de les activitats de les organitzacions antifranquistes. Precisament l’expressió que dona títol a la mostra “Pssst…passa-ho” era la que es feia servir per a la distribució d’aquest material.
Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la Universitat de Barcelona ha format part també del projecte expositiu.
Podeu  visitar l’exposició fins el 30 de març de 2014. No us la perdeu!

La justícia i la família

MJBarreiroLG 26/1/14.
El passat 15 d'aquest mes per fi vaig poder presentar les tres denúncies familiars al costat d'altres tres col·lectives en el Consulat d'Argentina a Barcelona.

La decisió de tornar a lliurar tota la documentació dels meus dos familiars afusellats arribar gràcies a que la jutgessa María de Servini en el mes de setembre decideix obrir tots els consulats argentins del món perquè víctimes i familiars puguem denunciar lliurement, sense intermediaris, que en el meu cas i en el moltes famílies des de fa ja any i mig que lliurem tota la documentació estàvem embullats en un bucle d'engany ja que la nostra documentació a dia d'avui no tenim proves fefaents que hagin entrat en any i mig en el jutjat d'aquesta jutgessa. 
 
Per la qual cosa aquesta vegada si es, si sabem en la família que els nostres familiars assassinats, més el posible nena robat a Cartagena entra per fi en el jutjat. 
 
la Justícia i la família, sense intermediaris que donant-los els poders notarials fa any i mig s'han servit d'aquesta manera de la nostra desgràcia i del nostre dolor però la paraula donada que els crims familiars arribaven al jutjat argentí mai la van complir, ni per a nosaltres ni per a moltes més famílies.
 
Per la qual cosa aconsello no creure gens de paraules donades, qui vulgui tenir la seguretat que els seus documents entren o van entrar en el jutjat no té més que exigir un document signat per dita jutjada, de no ser així la seguretat mai la tindran, paraules que les hi duu el vent; poders judicials que en el seu moment han servit sumats uns a altres per a reforçar judicialment a l'Argentina l'actuació de determinades persones però mai en benefici dels morts de les persones que hem signat, almenys dels quals no hem tingut la sort de ser els triats dels senyors que es van nomenar en amos d'un procés històric per a la població d'aquest país. 
 
Molt és el dany ocasionat, crear-nos expectatives falses de poder demanar justícia i deixar-nos llençats amb la necessitat i el dolor, deixar als morts en boca dels uns i els altres segons la ignorància humana els dóna per pensar que els morts se seleccionen. Major escarn no podríem passar, els nostres morts en dubte i la nostra documentació ja no l'antiga sinó la vigent sense saber on es troba i que llei de protecció de dades que país l'empara.