dijous, 28 d’agost del 2014

L’AFC exposa fotografies inèdites de la Primera Guerra Mundial trobades als Encants



 BTV - Claire Roquigny 28.08.20                                                      
Tots els amants dels Encants Vells somnien amb la sort que va tenir la Francesca Portolés. Aquesta apassionada de la fotografia va trobar fa 10 anys un tresor en una botiga del recinte: una capsa de fusta que contenia ni més ni menys que 70 fotografies estereoscòpiques de la Primera Guerra Mundial, anònimes i inèdites. La compradora les exposarà gratuïtament a la seu de l'Agrupació Fotografica de Catalunya del 2 al 30 de setembre, amb motiu del centenari de la Gran Guerra.
                  
“Em va cridar l’atenció una capsa de fusta revestida de paper d’un color blau cobalt. Quan la vaig obrir, sorpresa! Davant meu hi havia un munt de plaques de vidre en posició vertical, numerades cronològicament. A l’espai del fons hi havia el visor estereoscòpic, que em va fer comprendre el tipus de fotografia de què es tractava.” És a dir, que estaven fetes per ser vistes en tres dimensions: la càmera capturava la mateixa imatge dues vegades amb una distància de pocs mil·límetres, la mateixa que separa els dos ulls. El resultat es podrà veure a l’AFC de diverses maneres: amb un visor estereoscòpic, els anàglifs amb unes ulleres 3D i, fins i tot, en paper. La mostra “La Gran Guerra” s’inaugurarà l’1 de setembre i anirà a càrrec del periodista Lluís Permanyer i de l’historiador Agustí Alcoberro.
Qui n’és l’autor?
Francesca Portolés exposa unes 40 de les 70 fotografies, la majoria fetes dins les trinxeres i les ciutats bombardejades del nord de França, segurament per un soldat francès. Són molts els soldats que van documentar el dia a dia de la guerra, amb l’objectiu d’enviar les fotografies a la família. Però molts d’aquests clixés també van arribar a la premsa internacional i per això alguns països van prohibir l’ús de les càmeres.  Encara no se sap qui és l’autor de les fotografies descobertes per Portolés. Un clixé de l’Arc de Triomf de París el dia de l’armistici fa pensar que va sobreviure a la guerra. L’altra incògnita és com aquest material va arribar fins a Barcelona. Qui vulgui investigar seriosament sobre el cas és benvingut i pot apropar-se a l’AFC.

dimarts, 26 d’agost del 2014

Itàlia atura la investigació pels assassinats dels bombardejos sobre Barcelona

 
El Ministeri de Justícia Italià i el Tribunal d'Apel·lació de Roma han donat instruccions perquè "es paralitzi el procediment i no es doni més informació a les autoritats espanyoles" per seguir la investigació iniciada per Altraitalia
 
Llibertat.cat 25/8/14
Les autoritats italianes han aturat la investigació oberta per un jutjat barceloní per localitzar els militars italians que van participar en els bombardejos feixistes sobre Barcelona durant l'anomenada Guerra Civil. 
 
Segons han indicat diversos mitjans, el Ministeri de Justícia Italià i el Tribunal d'Apel·lació de Roma, màxim òrgan judicial han donat instruccions perquè "es paralitzi el procediment i no es doni més informació a les autoritats espanyoles." Segons ha assenyalat Catalunya Ràdio que cita Fonts judicials consultades, el bloqueig poc casual de la investigació obeiria "a interessos polítics i al fet que l'Administració italiana hagi de fer front a una eventual responsabilitat civil."
 
Els jutjats italians van poder identificar més de mil integrants de la Squadra Legionaria Baleares, a la qual s'atribueixen els bombardejos de Barcelona.  Després d'acudir a diversos arxius i investigar els noms dels assassins que van llançar bombes contra la població civil de Barcelona, la investigació s'ha descobert que com a mínim un dels aviadors de l'exèrcit feixista que hi va participar és viu, però les autoritats italianes es neguen a posar-lo a disposició de la justícia espanyola.
 
L’Associació Altraitalia ha portat a terme una important campanya de denúncia contra la República italiana pels bombardeigs de la ciutat comtal. Entre altres activitats va convocar una concentracióa la plaça sant Felip Neri en passa mes de gener, per commemorar el 75è aniversari del bombardeig de l'aviació legionària italiana, que va provocar la mort de 42 civils (22 nens) en aquesta plaça barcelonina.

Altraitalia i dues víctimes dels bombardejos van presentar la querella per delictes de lesa humanitat. La jutgessa no va admetre la querella, però posteriorment van trobar escletxes judicials que els van permetre investigar els crims i citar els militars italians i les víctimes supervivents. En una interlocutòria de 14 pàgines, la secció desena de l'Audiència feia referència a la nombrosa jurisprudència internacional per resoldre que els crims de guerra i contra la humanitat no prescriuen i que poden ser investigats sempre que els autors siguin vius. El text recorda que, durant la Guerra Civil, el Conveni de l'Haia del 1907 era vigent a l'estat espanyol, que l'havia ratificat i l'havia incorporat a la Constitució de la República del 1932. El conveni prohibia expressament els bombardejos massius contra la població civil i objectius no militars, com pobles, ciutats o barris.
 
Criminals de guerra i feixistes
Un gran contingent aeri del feixisme italià va donar suport al general Francisco Franco durant l'anomenada Guerra Civil espanyola, un suport militar consistent l'ocupació de Mallorca, el desplegament de soldats i els bombardejos generalment indiscrimats contra la població civil catalana. L’exèrcit d’Itàlia del règim feixista de Mussolini que va donar suport a l'exèrcit espanyol comandat per Franco van causar més de 4.700 víctimes mortals durant els bombardejos contra la població civil.
Un conjunt de familiars de les víctimes catalanes dels bombardejos feixistes realitzats per avions italians presentar aquesta querella ara aturada contra la República d'Itàlia per crims de guerra. Anteriorment una denúncia presentada a l’Audiència Nacional espanyola, el maig del 2011, no va prosperar, ja que el tribunal va resoldre que no era competent per investigar aquests crims. Per altra banda, l’associació Altra Italia i la Comissió de la Dignitat han donat suport a la querella dels familiars de les víctimes catalanes.
 
Entre els demandants de la primera denuncia que va ser desestimada i que ara mantenen hi ha Anna Raya, veïna de Barcelona de de 84 anys, que a l'octubre 1937 comptava amb vuit anys i que va ser ferida al cap durant el bombardeig i metrallament del seu col·legi al barri de la Barceloneta. Un història d'un conjunt de tragèdies personals que han estat desïdes per jutges i polítics.
 
La querella perseguia l'objectiu que Itàlia reconegués els crims i en demanés disculpes públiques, així com que reconeguessin que es va tractar d'unes accions il·legals i que atemptaven contra els convenis internacionals, ja que no va haver-hi cap declaració de guerra entre Itàlia i l'Estat espanyol i, a més a més, les bombes no estaven adreçades a objectius militars, sinó sobre ciutats, amb l’únic objectiu “d’atemorir la població”.

divendres, 22 d’agost del 2014

l'Haia, pressionada pels EUA. perquè no investige crims de guerra israelians

Palestina.cat
La Cort Penal Internacional (CPI) ha evitat constantment l'obertura d'una investigació sobre presumptes crims de guerra israelians a Gaza a causa de la pressió dels EUA i altres potències occidentals, va publicar el diari 'The Guardian'.

Segons l'informe del diari britànic, que cita exfuncionaris judicials i exabogados de la Cort, "en els últims dies, una potencial investigació de la CPI de les accions de les Forces de Defensa d'Israel i Hamàs a Gaza s'ha convertit en camp de una tensa batalla política i un tema de negociació clau en les converses sobre l'alto el foc al Caire ".

L'Autoritat Palestina ha amenaçat amb demanar que el Tribunal examini les denúncies que les morts de civils a Gaza durant l'operació de l'Exèrcit israelià 'Vora Protector' ('Protective Edge') constitueixen un crim de guerra.

Els palestins van portar a Israel a la Cort per crims de guerra el 2009, després de l'Operació 'Plom Fos' ('Cast Lead'). No obstant això, la sol · licitud es va presentar abans que els palestins fossin reconeguts com un Estat observador no membre de les Nacions Unides al 2012.

Per la seva banda, la Cort Penal Internacional està dividida sobre si és o no és competent per investigar l'assumpte sobre la base de la sol · licitud del 2009, o si una nova sol · licitud hauria de ser presentada.

'The Guardian' va informar que la pressió occidental ha impedit que la Cort consideri que la sol · licitud del 2009 dóna a la Cort la competència per obrir una investigació de crims de guerra per les accions d'Israel. Tant l'actual fiscal del TPI, Fatou Bensouda, com Luis Moreno Ocampo, qui va ser el fiscal en el moment de la declaració palestina de 2009, argumenten que una nova petició palestina hauria de ser presentada perquè el Tribunal pugui obrir una investigació.

"Ells estan tractant d'amagar darrere de l'argot legal per disfressar el que és una decisió política, per descartar la competència i no involucrar", va dir un altre exfuncionari de la Cort, citat per 'The Guardian'. L'advocat francès que representa els palestins, Gilles Devers, va dir, per la seva banda, que "hi ha una enorme pressió per no obrir una investigació". "Aquesta pressió ha estat exercida sobre Fatah i Hamàs, així com sobre l'oficina del fiscal", ha destacat.

"En els dos casos, [aquesta pressió] pren la forma d'amenaces sobre els subsidis financers, tant a Palestina com a la Cort Penal Internacional", ha afegit.

Font: RT Actualitat

La Focal de Blanes presenta la campanya per eliminar mines al Sàhara Occidental



La Focal presenta a Blanes la campanya "Una Flor per cada Mina" 

Televisioblanes 19/8/2014
Es volen eliminar 10 milions de mines del Sàhara i des d'aquí es promourà a la resta del territori gironí. La presentació va coincidir amb la projecció de "Las Flores del muro", de Mohamed Moulud Yeslem

Exposició ‘L’Hospitalet i la memòria democràtica. L’Hospitalet del s. XX’


Data inici: 08/04/2014  Data fi: 30/06/2015
 
Museu d'Història de L'Hospitalet - c. Joan Pallarès 38, L'H
Aquesta exposició també vol ser un homenatge a totes les dones i els homes que han contribuït a fer de L’Hospitalet la ciutat, viva, acollidora, oberta, crítica, participativa i vigorosa que és avui dia, però, sobretot, als que van lluitar per la democràcia i van sacrificar la vida i la llibertat en el marc de la lluita antifranquista.

La "Transició" a Lleida

Altres Històries de Lleida 
Altres Històries de Lleida ha col·laborat a la secció "El Reportatge" que presenta el periodista Roger Escapa, dins el programa El Suplement d'estiu conduït per Ricard Ustrell a Catalunya Ràdio. La col·laboració ha consistit a explicar el paper dels grups violents de l'extrema dreta lleidatana en el procés de canvi de règim. La història s'ha explicat a partir del cas de la crema del xalet d'Eulogio Vallina, líder antifranquista, el 1976. La col·laboració s'ha titulat "La "Transició" a Lleida". Ha comptat amb la col·laboració de la professora d'història contemporània de la Universitat de Lleida, Antonieta Jarne.

La col·laboració s'inscriu en un seguit de col·laboracions on també han participat companys de blocs amics com Jordi Bonvehí (Històries Manresanes) o Dani Cortijo (Altres Barcelones).

divendres, 15 d’agost del 2014

Acte a Barcelona en Record del maquis llibertari Facerías

 
Acte a Barcelona en Record del maquis llibertari Facerías

Plaça de les Madres de la Plaza de Mayo 30 d'Agost de 2014 a les 20h
Parlaran: Ricard de Vargas Golarons i Bernat Muniesa Brito

Actuaran: Juanito Piquete i A Contrapès
 
Poesia: Grupo poético Los Bio-Lentos

Presentació del llibre "Ponts trencats" a Batea (Tarragona​)


 
16 Agost - Cazarabet conversa amb Montserrat Garriga i Paituví, autora de "Ponts trencats. Disset Testimonis d'exili i emigració"
 
Gent i Terra és una editorial que ens apropa a un llibre, recull de testimonis directes, gràcies a un treball tan encisador com minuciós des de la ploma de Montserrat Garriga Paituví; llicenciada en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. Des de les investigacions, i demés, de Montserrat Garriga sempre han estat els temes de l´exili republicà i la repressió franquista. Lány 2011 ja va publicar un interesantissim llibre: “Del silenci a les paraules.Joan Colomer i Prat, un alcalde de la República que li va editar l´Ajuntament de Santa Maria de Palautordera. A més, aquesta historiadora, des de l´any 2009 participa en la coordinació de les Jornades de la Memòria, organitzades per aquest Ajuntament. Però el traball de Montserrat ha siguit i ha aconseguit el-laborar un llibre fascinant perquè ens apropa a la poca Memòria Histórica viva. La de no pocs testimonis (en concret disset) que, de viva veu, li van anar contant a la nostra escriptora i compiladora de testimonis, des del punt de vista d´una historiadora,  allò que encara recordaven del se upas per l´exili i l´emigració
 
El llibre té el tret de que presenta una primera part dels testimonis volcats en negre sobre blanc en català i una segona part volcada en castellà.El total són disset  testimonis: 8 dones i la resta homes que ens endinsaran un el seu món, i en les seves memòries(així amb els seus records) més íntimes, personals…Val la pena fer-se amb el llibre de que Joan Garriga fa un pròleg molt contundent i on lloa, a més del treball de l´autora la importancia d´aquells que ens traslladen al testimoni oral….una de les millors maneres de fer historia.
Cazarabet conversa con Montserrat Garriga
-Montserrat, per què et vas decidir a fer un llibre sobre l´exili i l’emigració?
-Després d’acabar el meu primer llibre: Del silenci a les paraules, la biografia de l’alcalde republicà Joan Colomer de Santa Maria de Palautordera, se m’obre un món desconegut d’aquest municipi per a mí. I al mateix temps, començo a tenir forces contactes amb fills de regidors i persones que havien viscut els anys de la República, la guerra i els diferents exilis. Era una oportunitat que no podia deixar escapar i va ser quan em vaig decidir a entrevistar aquests testimonis directes d’aquests anys.
L’any 2011, quan començo amb les entrevistes, era un moment important que no podia desaprofitar, entre d’altres motius per l’edat dels entrevistats, ja que la majoria han nascut entre els anys 20 i 30 del segle passat.
-És un llibre de testimonis directes i orals. Quina importància té tot això de poder gaudir, i fixa´t que dic gaudir, del testimoni directe i oral?
-La paraula “gaudir” la trobo molt encertada. Em cosidero una afortunada que els diferents testimonis hagin volgut depositar en mi les seves vivències dels anys esmentats. L’entrevista és el document final, però tal com dic en la Presentació del llibre, l’important ha sigut l’enregistrament, i l’abans i el després de cada entrevista.
Entre els entrevistats i jo s’ha creat una important sinèrgia que ha facilitat tot el que diuen. Una relació amb un gran contingut on s’hi mouen fets, emocions i molta reflexions del que ha sigut la seva vida amb tots els condicionants que expliquen.
-Per què li poses el títol de Ponts Trencats?
-La portada del llibre és la imatge del Pont Trencat que hi ha a Santa Maria de Palautordera i a prop de Sant Celoni. Aquest pont dóna nom a un dels barris del primer municipi.
En una de les entrevistes, concretament la de Joan Anglada  fill d’un regidor de la República en guerra, em va treure la postal on hi havia aquest pont. En una de les cases de la imatge, l’entrevistat hi va anar a viure amb la seva mare i altres dones i infants quan els expulsen de la casa on vivien, al declarar-lis el “pacte de la fam”. Em vaig emportar la postal per escanejar-la i al sortir de la casa d’en Joan vaig decidir el nom del meu futur llibre. Les entrevistes i demés històries són de persones que se’ls va trencar la vida i van haver de recomposar-la amb grans dificultats a altres indrets.
-Sents que ets part  d´una mena d´encadenat que està fent un verdader servei de Recuperació de la Memòria Històrica?
-La meva participación a la recuperació de la Memòria Històrica ha anat lligada amb la participació i treball de cooperació amb diverses associacions i entitats dels dos costats de la frontera. En aquest sentit puc afirmar que em costaria entendre aquest treball en solitari. Crec que per tirar endavant qualsevol projecte és necessari fer-ho amb persones que perseguim els mateixos objectius. I en el cas de la Memòria és molt necessari.
Si les meves investigacions ajuden a la recuperació de la Memòria em sentiré contenta de participar en l’encadenat que lluita per dignificar-la i treure-la de la desmemòria.
-Per cert, en quin “estat de salut” creus que es troba, actualment, la Memòria Històrica?
-Hi ha una frase que diu: “Quan els vençuts no facin nosa, és quan podrem parlar d’ells”.
Crec que hem arribat tard a poder investigar i que les persones puguin parlar, però bé és el que hi ha i sobre això hem de treballar. No paro de dir-me a mi mateixa: Si hagués començat abans hauria pogut parlar amb totes les persones que van ser coetànies meves i que estaven amagades.

dijous, 14 d’agost del 2014

Manu Pineda a la Filmoteca de Catalunya


Les festes de Gràcia amb Palestina

 
NaVil Palestina 14/8/14 Traducción Estació Collserola
Avui començaven les mítiques festes del mític barri barceloní de Gràcia. El costum marca que la tarda-nit inaugural, un personatge reconegut del món de la cultura catalana fa un discurs de benvinguda a les festes.

Però avui l'estrella a la inauguració no va ser l'anomenat "pregoner". Va ser aquesta bandera palestina enorme presidint la plaça amb la inscripció "Ajuntament de Barcelona, n'hi ha prou de complicitat amb Israel. Free Palestine", i just a sobre, una pancarta amb la inscripció "som peixos petits i junts ens menjarem al gran", ambdues desplegades per els incansables lluitadors del Grup BDS Catalunya.

dimecres, 13 d’agost del 2014

Fa 74 anys era detingut el President de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys


 
Memorial Democràtic 13/8/14
#taldiacomavui, fa 74 anys, era detingut a Le Baule el President de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys a mans de la policia militar alemanya i amb la col•laboració de la policia franquista #75anysExili

Fora la selecció feixista d' Ucrania de Torredembarra!


Fora la selecció feixista d' Ucrania de Torredembarra!

Aquesta setmana fem BOIKOT a Ucrania en solidaritat amb Novorussia i els antifeixistes!

http://futbolplayadesecano.blogspot.com.es/2014/08/torredembarra-aguarda-la-superfinal.html?m=1

Xerrada-concert per Palestina


Convidem a tots els nostres amics a venir a la xerrada-concert per Palestina, on participarà Manu Pineda, explicant-nos de primera mà com ha viscut la massacre de la població de Gaza per part de l'exèrcit israelià; també comptarem amb la música i la veu del nostre gran Navil ... els esperem!

diumenge, 10 d’agost del 2014

Organitzen a Blanes un debat sobre Palestina amb connexió en directe des de Gaza

 
Blanesaldia.com 9/8/14
Ahir divendres al bar Matinit de Blanes va tenir lloc una xerrada-debat sobre Palestina organitzada per ICV-EUiA, així com Alternativa Jove i Joves d’Esquerra Verda. L’acte va ser presentat per l’Eloi Espósito, que va fer una introducció explicant breument l’història de la regió per tal d’entendre la situació actual.

Aixó va donar pas a la connexió en directe, via videoconferència, amb l’activista d’Unadikum (Brigadistes Internacionals a Palestina) i militant d’IU Manu Pineda, que va explicar als assistents, de primera mà, la situació que es viu a la franja de Gaza a hores d’ara.
 
Les paraules de l’activista van impressionar en certs moments als assistents, especialment quan explicava situacions viscudes en primera persona o el moment en què va callar a mitja frase perque havia sentit una explosió propera. En acabar la seva explicació, va haver-hi un torn de preguntes que va contestar atentament, tot donant les gràcies als que des d’aquí donen veu i suport a la lluita del poble palestí, tant a les institucions com al carrer.
 
Per finalitzar l’acte, va intervenir la veïna de Blanes Mireia Martínez, que va explicar la seva experiència personal quan va estar un mesos a Palestina, i que també va respondre a les preguntes dels assistents.

En memòria del President Josep Sunyol i Garriga


Vist en FB
El dia 6 d'agost de 1936 va ser assassinat per les tropes franquistes a la Serra de Guadarrama, sense judici previ, i pel mer fet de ser català.

President del Futbol Club Barcelona i del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC).

Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya, va ser diputat a les Corts Espanyoles durant totes les legislatures (triat en 1931, 1933 i 1936).

divendres, 8 d’agost del 2014

Concentració a Barcelona davant del consolat d'UcraÏna


 
Concentració amb lectura de la carta que es va lliurar al cònsol d'Ucraïna en contra de la il·legalització del Partit Comunista d'Ucraïna.
 

dimecres, 6 d’agost del 2014

Destrossen l'estàtua al president Companys al Tarròs, el seu poble natal

Al fons l'estàtua sense cap
 
El juliol la senyera del monument ja va patir un atac
 
VilaWeb 05.08.2014 
Avui al matí ha aparegut destrossada l'estàtua dedicada al president Lluís Companys al Tarròs, el seu poble natal. L'estàtua ha estat destrossada aparentment a cops de mall, se n'han endut el cap i han trencat la peça de marbre amb l'explicació de la vida política de Companys, segons que ha explicat a VilaWeb Amadeu Ros, batlle de Tornabous (Urgell), on pertany el poble del Tarròs. A més, han trencat el pal de la senyera i també se l'han endut.
 
Ros ha recordat que a començament de juliol ja van tallar el pal de la senyera que hi ha al costat del monument. 'Han estat dos atacs seguits contra un referent del país', lamenta el batlle, que ara per ara no té pas cap indici o sospita de qui pot haver estat l'autor de l'atac. Ros pateix perquè no passi res al Centre d'Interpretació Lluís Companys que hi ha al costat del monument i que fou inaugurat el 18 de juliol proppassat.
 
El batlle explica que ara l'ajuntament treballarà per reconstruir tan ràpidament com sigui possible l'estàtua.
 
El monument que recorda la memòria de Companys al Tarròs fou construït el 1978. Cada any s'hi organitzen diversos homenatges, entre els quals destaca la commemoració de l'afusellament del president català. El monument ha rebut múltiples atacs durant tots aquests anys, però segons el batlle, aquest és el de major rellevància, perquè mai havien arribat a arrencar el cap de l'estàtua.
 
Aquests últims mesos hi ha hagut més atacs contra símbols del país: el mes de maig van serrar una de les branques del Pi de les Tres Branques, i divendres passat el Front Nacional va atacar la Porta dels Països Catalans de Salses.

dilluns, 4 d’agost del 2014

Un grup de joves reconstrueix part del Poble Vell de Corbera d'Ebre


Ebre Exprés 15/07/2014
Nois i noies d'entre 14 i 17 anys participen aquest juliol al camp de treball ?Esclatant la memòria' fent tasques de servei al municipi, declarat "lloc d'interès històric" pel Parlament de Catalunya el 1992.
 
La recuperació de tres espais que configuraven la via principal de la Vila antiga seguint criteris arqueològics, visitar les trinxeres utilitzades durant la guerra civil o analitzar algunes qüestions sobre la Batalla de l'Ebre  són algunes de les activitats que s'estan duent a terme. 

El camp fomenta la cultura de pau posant de manifest les tràgiques conseqüències d’un conflicte armat i col·laborant en la difusió dels valors necessaris per evitar-ho: diàleg i respecte per la diferència.

Crònica de la XVII Marxa Homenatge als maquis a l’Alt Llobregat i Cardener

Comença la pujada al Catllaràs, a la Pobla de Lillet
El passat 26 de juliol una trentena de persones vam participar a la ruta comentada pel Catllaràs. Durant la caminada es van fer parades al Castell de la Vila, al Xalet del Catllaràs, al mirador del Roc de la Lluna, al camp del Joc de Pilota i a les ruïnes de les Mines del Catllaràs. Es va parlar del context industrial, social, polític i econòmic de principis del segle XX, dels moviments llibertaris de l’Alt Berguedà i de les rutes, estratègia i acció dels maquis a la comarca. Part de l’itinerari coincidia amb la Catllaràs Trial-Pobla de Lillet, així que ens vam trobar un bosc bastant transitat d’esportistes. Ja de tornada a la Poble de Lillet, el centre era ple de visitants, marxandatges i una sardana de benvinguda.

El dia següent, diumenge 27, una vintena de persones vam assistir a la visita guiada pels carrers de Berga sobre els moviments obrer, anarquista i maquis. Es va explicar la vida i acció dels maquis Marcel·lí Massana i Ramon Vila, alguns fets a l’antiga caserna de la Guardia Civil, anècdotes sobre el mossèn Josep Armengou, fets de Marcel·lí Massana al ja desaparegut Bar Colon, vida i acció de l’anarquista Josep Ester Borràs i la revolta a l’Alt Llobregat de l’any 1932. Trabucaires, núvies i una banda de músics de la festa dels Elois anunciaven les 11 h del matí tot coincidint amb el final de la nostre visita. A continuació ens vam desplaçar amb cotxes fins a Pedret des d’on vam caminar 15 minuts per visitar la base guerrillera de Santa Eugínia. Un cop allà es van explicar anècdotes, quotidianitats i estratègia dels maquis i la seva vida al bosc. La jornada va acabar amb una delitable paella popular prop del pont de Pedret

Nacions Unides dóna 90 dies a Espanya perquè actuï a favor de les víctimes del franquisme

Fossar de la Pedrera, Barcelona 1976

Fossar de la Pedrera, Barcelona 2006
Un informe demolidor assegura que l'estat espanyol està "obligat" a elaborar un pla amb rapidesa

El grup de treball sobre les desaparicions forçades de les Nacions Unides, després de la visita que va fer del 23 al 30 de setembre de l'any passat a Espanya, ha presentat un demolidor informe en què enumera una llarga llista de recomanacions. Dóna 90 dies al govern espanyol perquè elabori un pla de treball per implementar les seves peticions i assistir a les víctimes del franquisme.

L'anàlisi que fan les Nacions Unides sobre la política dels diferents governs espanyols amb les víctimes del franquisme és molt crític: "Els centenars de familiars amb què es va reunir el Grup de Treball van manifestar una profunda frustració davant els obstacles administratius i les dificultats per accedir a la informació necessària per aclarir el parador dels seus éssers estimats. La majoria de testimonis i familiars són ja molt grans, és urgent que Espanya adopti com a immediata prioritat la recerca de la veritat i en particular, sobre la sort i el destí de les persones desaparegudes".

L'informe critica una llei de memòria històrica limitada, l'absència de pressupost per la seva implementació, la vigència de la llei d'amnistia tal com ha estat interpretada per les autoritats judicials, la impunitat per tots els casos de desaparicions forçades, la manca d'una llei per accedir a la informació, la dificultat per accedir als arxius i l'absència d'un pla nacional de recerca de persones desaparegudes.