dimecres, 30 d’abril del 2014

Presentació de la campanya per un memorial a Antoni Franquesa a Cerdanyola


Dimecres 30 d'abril a dos quarts de vuit arrenquem l'oblit per presentar una campanya per un memorial a Cerdanyola. Al Casal Buirac roda de premsa i que no pari de rodar la memòria.

Necessitarem el suport i el caliu.

dimarts, 29 d’abril del 2014

Marxa-homenatge a Cipriano Martos a Reus

Foto: PCE (m-l)  
CUP Reus
El 30 d'abril davant  del silenci del govern reusenc diversos col·lectius han convocat una marxa que transcorrerà pel centre de la ciutat i acabarà davant de la caserna de la Guardia Civil de Reus, indret on fou assassinat Martos i on es retrà un petit homenatge.

La CUP de Reus presentarà en el proper ple una moció en el mateix sentit i amb la particularitat de la mort de Cipriano Martos al setembre de l’any 1973.

Demanan dotze anys per a detinguts per l'atac a l'acte de la Diada a Madrid


Traducció Estació Collserola

A Madrid, 29 abr (EFE).- Convergència i Unió ha demanat més de dotze anys i sis mesos de presó per als quinze detinguts per l'atac als actes de la Diada a Madrid en 2013. 

L'advocat del diputat de CIU Josep Sánchez Llibre i de CIU, Rafael Entrena, els atribuïx els delictes de desordres públics, danys i allanamiento, contra els drets fonamentals i les llibertats públiques, atemptat a l'autoritat, injúries, amenaces i ultraje a la bandera de Catalunya, així com tres faltes de lesions i una falta de maltractament d'obra. 

En el seu escrit d'acusació, al que ha tingut accés EFE, CIU relata que els fets van tenir lloc el 11 de setembre de 2013 en el Centre Cultural Català Blanquerna, a Madrid, on la Generalitat es disposava a celebrar l'acte de la Diada en la capital. 

Els quinze processats, "vinculats a grups i organitzacions violentes d'extrema dreta", al costat d'altres persones que no s'han assolit identificar, es van coordinar per a irrompre "violentament" en el lloc en el qual se celebraria l'esdeveniment amb la finalitat d'impedir-lo, "per motius ideològics", segons CIU. 

Els acusats es van concertar en la plaça de Cibeles i, des d'allí, acudir al centre cultural per a portar a terme agressions, insults i altres actes intimidatorios contra els assistents i obligar-los a abandonar el local mitjançant l'ús d'un gas irritante. 

El dia de l'acte van accedir al Centre Cultural Blanquerna "en un grup compacte", amb banderes espanyoles i símbols ultraderechistas, proferint al unísono la consigna "Cataluña és España" i llençant al sòl elements del mobiliari. Els acusats van agredir al delegat de la Generalitat a Madrid, Josep Maria Bosch, al diputat de CIU en el Congrés Josep Maria Sánchez Llibre, al càmera de TV3 Christian Menéndez i a un dels assistents a l'acte, Joan Oriol Fibla. 

El grup va llençar al sòl el masteler de la bandera de Catalunya, amb l'evident intenció de "ofendre i ultrajar" aquest símbol, i va llançar un gas irritante, que va provocar picors, dificultats per a respirar, nàusees i vòmits entre els presents. 

Per a l'acte del judici oral, CIU proposa l'interrogatori dels acusats, la declaració de diputats que van assistir a l'acte, treballadors del centre cultural i agents de la Policia Nacional, així com la documentació relativa a les diligències policials i els vídeos captats per TV3 i les càmeres del centre cultural Blanquerna. 

dijous, 24 d’abril del 2014

Vallesos nº 7 rememora els 75 anys del final de la Guerra Civil

Foto: Espai31
La revista documenta la retirada republicana, l'ocupació franquista i la imposició del nou règim feixista 

- 22/04/2014 
Amb la voluntat de ser ben present als quioscos i llibreries per Sant Jordi, la revista-llibre Vallesos Gent, terra i patrimoni ha anticipat unes setmanes l'aparició del seu setè número, de primavera-estiu, dedicat principalment a fer memòria dels 75 anys del final de la Guerra Civil al Vallès.

Amb una carpeta àmplia, de 124 pàgines, la publicació semestral rememora la retirada republicana i l'ocupació franquista dels pobles i ciutats vallesans, amb una aproximació als fets principals que s'hi van produir. Compta amb valuosos testimonis personals d'aquells dies de por i de desesperança i de la dura repressió a tots nivells que llavors imposava el nou règim feixista. Uns fets que són contextualitzats en una entrevista a fons amb el catedràtic d'història contemporània Josep M. Solé i Sabaté, expert en la Guerra Civil, l'exili republicà i el franquisme.

"A Catalunya, la guerra la va perdre tothom, també els vencedors", hi afirma Solé i Sabaté, que ho argumenta dient que la classe empresarial catalana, que havia estat perseguida per la revolució, va haver de dimitir de l'exercici polític. "Guanyen la guerra però alhora la perden, perquè poden dirigir la societat econòmicament, però políticament, ideològicament i culturalment hauran de renunciar als seus propis valors i això és terrible", indica.

A través de les cròniques de periodistes, historiadors i estudiosos diversos, Vallesos fa una mirada atenta als fets locals més destacats d'aquells dies del gener i febrer de 1939, així com també a les primeres mesures polítiques i repressives que els mesos posteriors imposaria el nou sistema franquista, amb una dictadura militar que s'allargaria durant prop de quaranta anys.

Els fets principals de la retirada-ocupació Després d'una crònica general de la retirada i l'ocupació sobre el mapa vallesà, en que el Vallès va passar a ser front de guerra, es documenta com la Legió Còndor de Hitler es va establir des del 27 de gener i durant tot el mes de febrer de 1939 a Sabadell, que va fer servir el seu aeroport per bombardejar la retirada republicana en el camí de l'exili cap a França. Els nazis alemanys també es van implicar en la reconversió de la que havia estat la fàbrica d'aeronàutica republicana de Sabadell, de manera que de fabricar avions Xatos per a la República es va passar a fabricar Curtiss per als feixistes, els mateixos avions però rebatejats.

La carpeta també informa dels últims bombardejos feixistes, produïts del 23 al 29 de gener a Granollers, Mollet, Cardedeu, la Garriga, les Franqueses i Sant Celoni, que van causar setanta morts, així com del paper destacat dels aeròdroms vallesans per contenir l'avenç de les tropes franquistes.

També relata l'intent de reagrupament fallit de les Brigades internacionals a la Garriga; la tràgica explosió d'una camió de l'exèrcit republicà a Llinars (que va causar 18 morts); la fugida de centenars de refugiats acollits a Santa Perpètua de Mogoda; els darrers combats mortals a Caldes de Montbui, el retorn dels amos de les fàbriques a Terrassa que havien estat col·lectivitzades; les primeres grans concentracions falangistes a Granollers; l'afusellament d'alcaldes republicans de Parets i Mollet; la depuració de mestres o la fam, el racionament i la por amb què es va viure en aquells anys foscos, que van prosseguir a una dura guerra de prop de tres anys.

Commemoració del 75è aniversari de la Guerra Civil i de l'inici de l'exili a Mollet del Vallès

Quatre Cantons,  (tanca del parc de Ca Mulà). En record a les víctimes dels bombardejos feixistes de 1938 i 1939. El monument en forma d'estrella d'acer, simbolitza la tanca del parc tal com quedaria deformada després de la caiguda d'una bomba.  El punt on va caure la bomba, hi ha un arbre que simbolitza el renaixement de la vida després de la destrucció.
Dia: 25/04/2014
Hora: 18.30 h
Organitza: Ajuntament de Mollet
Hi col·labora: Revista Vallesos
Lloc: Parc de Can Mulà. Av. Burgos - Av. Rafael Casanova 

L'acte començarà als Quatre Cantons, un lloc emblemàtic i ple de simbolisme. Va ser bombardejat, va ser camí de pas dels exiliats republicans, va veure desfilar les tropes feixistes que entraven a Mollet i en ell trobem el monument en homenatge a les víctimes dels bombardejos. Després de retre homenatge a les 24 persones que van morir en els bombardejos de 1938 i 1939 a Mollet, l'acte continuarà al Jardí Literari de la Biblioteca Can Mulà.

L'acte comptarà amb les intervencions de l'alcalde de Mollet, Josep Monràs; el periodista i director de la revista Vallesos, Vicenç Relats; la historiadora M. Àngels Suárez, que ha publicat nombrosos articles sobre la  guerra civil i la postgerra i és autora del llibre La Segona República i la Guerra Civil a Mollet del Vallès; Pilar Molins, filla de deportat assassinat al camp de Mauthuasen; i Júlia Martínez, testimoni i autora del blog Vivències.

dimecres, 23 d’abril del 2014

La dignitat de la República i el Castell de Figueres, última reunió de les Corts Republicanes

  • El 11 de maig tindrà lloc un acte en el Castell de Figueres que recordarà aquest transcendental episod.
  • En Figueres, a pocs quilòmetres de la frontera amb França, es va viure un d'aquests últims moments, amb la celebració en el Castell de San Fernando de l'última sessió de les Corts Republicanes en territori espanyol en la nit del 1 de febrer de 1939. 
Traducció Estació Collserola
Que estem de efemérides ningú pot dubtar-lo i només fa mancada estar atent a les xarxes socials per a ser conscients d'això. Aquest any es compleixen 75 anys de la desaparició de la II República, aquell bell experiment que segueix sent a dia d'avui, l'intent democràtic més avançat que hem conegut en la Història d'Espanya. Generalment les efemérides mai vénen soles, i solen comportar l'aparició d'estudis de desigual qualitat, alguns dels quals només intenten aprofitar "l'estirada" mediàtica per a fer vendes. 

Certament, el tema sobre les causes de la caiguda de la República encara no està tancat, i segueix sent assumpte de polèmica i debat historiogràfic. Durant anys, les tesis franquistes i les justificacions de casadistas i col·laboradors que van vendre a la República al final de la guerra, van servir per a crear una llegenda negra sobre l'últim cap de govern Juan Negrín. Aquest va ser acusat injustament fins a la sacietat d'oportunista, ostatge dels comunistes, i un sens fi de qualificatius –de vegades contradictoris-, que fins i tot van arribar al personal a l'adjudicar-se-li grollerament una passió insana pel menjar. Totes aquestes tesis van tenir una magnífica acollida durant la Guerra Freda, doncs van servir per a desacreditar el paper dels comunistes durant el conflicte, i van ser promocionades fins a l'infinit, fent-se realitat el principi que una mentida repetida mil vegades es converteix en veritat. Afortunadament l'aparició de treballs seriosos en els últims anys estan provocant una relectura d'aquests esdeveniments i figures com Vinyes, Hernández Sánchez i Preston entri altres, estan superant el mite, i posant les coses en el seu lloc sobre la base d'estudis documentats amb fonts i no amb llegendes interessades. 

En aquest context es fa necessari recordar els últims moments de dignitat de la República, i la dels polítics que no claudicaron per força de les armes d'uns militars revoltats donats suport per forces estrangeres. En Figueres, a pocs quilòmetres de la frontera amb França, es va viure un d'aquests últims moments, amb la celebració en el Castell de San Fernando de l'última sessió de les Corts Republicanes en territori espanyol en la nit del 1 de febrer de 1939. Era un moment dramàtic, Barcelona i Tarragona ja havien caigut en mans de l'enemic i les Corts van ser convocades per a tractar la terrible situació que es travessava. Negrín va plantejar que era possible frenar a Franco, i Mije en nom del PCE, Lamoneda per la minoria socialista, Zulueta per Esquerra i Clérigo por IR van acordar donar la seva confiança al Govern. Al final una declaració va segellar el compromís de tots amb la República: 

“Les Corts de la nació, triades i convocades amb subjecció a la Constitució del país, ratifiquen al seu poble, i davant l'opinió universal, el dret legítim d'Espanya a conservar la integritat del seu territori i la lliure sobirania de la seva destinació política. Proclamen solemnement que a aquesta obra d'independència i llibertat nacional assisteix unànime el concurs dels espanyols, i que, siguin cuales fossin les vicissituds transitòries de la guerra, romanen fermament units en la defensa dels seus drets imprescriptibles.” 

El pròxim 11 de maig tindrà lloc un acte en el Castell de Figueres que recordarà aquest transcendental episodi de la nostra Història recent. En ell participaran l'escriptora Rosa Regás, l'historiador Ángel Duarte, el periodista Joan Oliart, el diputat José Luis Centella i Carmen Negrín, presidenta d'honor de la Fundació Juan Negrín. Convido a tot el qual pugui a passar-se per allí, per a honrar la memòria d'aquells que en moments extremadament delicats van saber mantenir alta la dignitat de la República enfront d'aquells militars que un dia van decidir deshonrarse per a trair al seu poble.

Restes i vestigis de la Guerra Civil. 17 rutes per Catalunya

De Oriol Miró Serra
Restes i vestigis de la Guerra Civil és una guia que us permetrà conèixer algunes restes significatives que la Guerra Civil espanyola va deixar a les nostres terres. En aquestes 17 rutes, que podreu fer en diversos mitjans, recorrereu Catalunya a través d’aquests vestigis, en diferents estats de conservació i visibilitat, i aconseguireu fer-vos una idea prou clara tant del territori que les acollia com de les seves característiques i necessitats per les quals van ser fetes.

Oriol Miró Serra
(Barcelona, 1978) ha combinat l’afecció de l’excursionisme amb el de conèixer llocs o esdeveniments històrics. També és part activa de diverses associacions sense ànim de lucre de caire cultural i de recuperació de patrimoni històric. Ha publicat un seguit de rutes culturals a la publicació mensual Delta, de Viladecans i Castelldefels (2007-2011). També va participar activament en l’elaboració del llibre Inventari de les restes arqueològiques i històriques de la plana del Coll de Balaguer (2008).

 Presentat avui per l'autor a Barcelona en el Centre Excursionista Els Blaus

dilluns, 21 d’abril del 2014

Un homenatge a Itàlia permet al jutge donar amb pilot que va bombardejar Barcelona

Luigi Gnecchi mostrant les seves medalles feixistes i la nazi del Tercer Reich 
Traducció Estació Collserola
Un homenatge que les autoritats italianes van rendir a un centenari aviador que va combatre en la Guerra Civil espanyola ha posat la pista del veterà pilot als impulsors d'una querella pels bombardejos de Barcelona, que volen que la jutge instructora dicti una comissió rogatoria internacional perquè se li interrogui com imputat. 

Barcelona, 20 abr.- EFE
De moment, la magistrada ha ordenat traduir les notícies publicades en mitjans italians que ha aportat l'acusació particular -exercida per l'associació d'italians antifascistas residents a Barcelona Altra Itàlia i víctimes dels bombardejos- i ha tramitat una comissió rogatoria perquè Itàlia li confirmi si, com assenyala la premsa, el pilot va participar en els atacs aeris. 

Guàrdies civils i neonazis coincideixen a la processó de “legionaris” de Divendres Sant a Badia del Vallès


El blog d'en Bertran Cazorla 19/4/14
La Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona ha desfilat de nou aquesta Setmana Santa a algunes poblacions catalanes: aquest Divendres Sant ho va fer a Badia del Vallès. La presència dels legionaris veterans en la processó en aquella localitat, organitzada per la confraria local que els va convidar, va atraure diversos ultres a Badia. Van coincidir en la processó amb guàrdies civils de l’aquarterament que aquest cos de policia militar té a Badia.

Feia quatre anys que la Hermandad de Antiguos Legionarios no acudia a Badia, però enguany no tenen l’agenda tan plena: després de les polèmiques d’altres anys, l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes va acordar en un ple municipal que no es convidés la legió a la Setmana Santa local, i a Sant Boi una altra confraria va decidir prescindir també de la seva presència.

A Badia, en canvi, els legionaris veterans van poder sortir en processó. Aquesta Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios assegura que ja va sortir en processó Dijous Sant a l’Hospitalet, i que Dissabte Sant ho farà a Palafolls. A Sabadell, Divendres Sant va participar en una processó una altra germandat de legionaris veterans.

Demanen el cap d’Ignacio Cosidó per tolerar l’exhibició de simbologia nazi a Mestalla

Foto captura pantalla web israelacatalunya.blogspot
L’entitat Israel a Catalunya considera que el màxim responsable del CNP hauria d'haver evitat l’exhibició de simbologia nazi a Mestalla, tal com recull la Llei de l’Esport

L’entitat “Israel a Catalunya” ha demanat per carta al ministre de l’interior, Jorge Fernández Díaz, que cessi d’immeditat el Director General de la Policia, Ignacio Cosidó, “per l'alarma social generada i la repercussió internacional” de l’exhibició de símbols nazis dins i fora del camp de Mestalla. L’entitat té previst també denunciar Cosidó a la Fiscalia per la passivitat dels agents del CNP. L’entitat també denuncia que  tot i l’elevada presència policial, “la Fan Zone dels seguidors del Real Madrid estava presidida per una bandera nazi del III Reich instal·lada per membres de la facció neonazi UltraSSur sense que els agents del CNP fessin complir la Llei aixecant acta de comís i imposant sancions administratives als autors d'aquest acte execrable”.

Ultratge a la senyera 
L’entitat assegura que: “Per a més inri, els neonazis van cremar una bandera catalana sense que els agents del CNP presents a l'indret fessin cap tipus d'actuació per evitar l'ultratge de la bandera de la Comunitat Autònoma de Catalunya.” 

La CUP demana que es retiri el retrat dels reis d'Espanya del saló de plens de Girona


La formació farà la petició a l'alcalde aprofitant que el ple municipal coincideix amb la commemoració del 14 d'abril, dia de la República

CUP Girona
La CUP de Girona ha reclamat que es retiri el quadre dels reis d'Espanya del saló de plens de l'Ajuntament de Girona, aprofitant la commemoració del dia de la República. La proposta serà formulada aquest vespre al plenari per part dels regidors, a través d'un prec a l'alcalde. La CUP considera que la monarquia espanyola és una institució antidemocràtica que no representa el sentiment majoritari de la societat gironina, per la qual cosa ha considerat "una ofensa" que el retrat dels reis presideixi les sessions de l'Ajuntament de Girona.

Ultres del Madrid amb una bandera nazi cremen una estelada a València


La policia ha permès que una bandera amb una esvàstica estigués penjada a la zona dels afeccionats madridistes

VilaWeb - Dimecres  16.04.2014 
L'afecció del Madrid té una zona habilitada a València per a passar les hores prèvies al partit contra el Barça de final de la Copa. Milers de madridistes hi han passat durant tot el dia i un grup d'ultres ha penjat una bandera nazi a la carpa principal d'aquest espai d'esbarjo. Al voltant d'aquest espai hi havia molts agents de la policia espanyola, que no han fet retirar l'ensenya nazi que era molt visible.

En el mateix lloc de la bandera nazi, els ultres han cremat una estelada, tal com es pot veure en aquesta imatge que ens han fet arribar d'Aturem el feixisme:

PPC i C's no homenatgen els republicans afusellats pel franquisme

Simó recorda que “les institucions no són dignes si no dignifiquen la memoria”

e-notícies 11/4/14
Cap representant del PPC ni de Ciutadans han participat el divendres 11 d'abril en l’acte d’homenatge als republicans represaliats pel franquisme amb una ofrena al monument als immolats per la llibertat de Catalunya al pati de la biblioteca, que han fet la vicepresidenta, Anna Simó, i el president de l’Associació Pro Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, Pere Fortuny.

Mor Conxa Pérez, una de les fundadores de les Dones del 36

btv notícies.cat
Conxa Pérez Collado, miliciana republicana durant la Guerra Civil, ha mort aquest dijous als 98 anys. Pérez va militar des de jove a la FAI i va combatre als fronts de Casp i Belchite abans de marxar exiliada a França. L'any 1997 va fundar l'associació Dones del 36, juntament amb altres dones supervivents de la guerra, per donar a conèixer la seva tasca.
                  
Conxa Pérez va tenir contacte amb la política de ben petita. El seu pare, Joan Pérez Güell, va ser un dels fundadors de la CNT, i celebrava reunions a casa seva. Conxa Pérez va començar a participar activament en les activitats dels ateneus de les Corts, el barri on va viure de jove.

Va combatre a la Guerra Civil fins a l’any 1938, quan va haver d’exiliar-se al camp de refugiats d’Argelès, on va tenir el seu únic fill. No va tornar a Barcelona fins a 1942. Conxa Pérez va tenir una parada de bijuteria i roba interior al Mercat de Sant Antoni, on, durant el franquisme, es reunia amb altres anarquistes.

Durant els anys de la Transició, Conxa Pérez va participar en la creació de les primeres associacions de veïns i va contribuir a la refundació de la CNT. Va ser una de les fundadores de l’associació Dones del 36, amb l’objectiu de divulgar la història de les dones que van ser al front durant la Guerra Civil. L’associació es va dissoldre l’any 2006 per l’avançada edat de les integrants.

dilluns, 14 d’abril del 2014

Jornada Neteja Búnquers Guerra Civil a Blanes 13/4/14



13/4/2014
Van treballar prop d'un centenar de voluntaris i voluntàries, que van restaurar diversos nius de metralladora i búnquers, així com una antiga trinxera

Prop d’un centenar de joves recuperen els búnquers i trinxeres de la Guerra Civil a Blanes

En la foto la Mª José Barreiro apurant els últims minuts de feina a la tarda, netejant l'entrada
del niu de metralladores A.
Video TV Blanes: Jornada Neteja Búnquers Guerra Civil a Blanes 13/4/14

Nota Estació Collserola: Joves i no tan joves, en realitat havia gent de totes les edats

Blanesaldia.com 13/4/14
Text i fotos: Joves d’Esquerra Verda i Alternativa Jove
Joves d’Esquerra Verda i Alternativa Jove van organitzar una jornada de voluntariat per recuperar i restaurar els búnquers i trinxeres de la Guerra Civil a Blanes, que es va dur a terme durant bona part del passat dissabte.

Després que el Ple de l’Ajuntament de Blanes del mes de febrer aprovés catalogar els búnquers com a Bé Cultural d’Interès Local, Joves d’Esquerra verda i Alternativa Jove, van presentar un projecte per recuperar els búnquers de la Guerra Civil a Blanes. I per aquest motiu van organitzar una jornada de treball per tal de dur a terme les tasques de recuperació.

bunquers_1a
 Es va treure vegetació i la brutícia de l'interior dels búnquers
Durant tot el dia, els més de 90 inscrits i inscrites a les jornades van treballar unes cinc hores en sesions de matí i tarda per tal de netejar, buidar de runes i deixalles els interiors, treure els creixements vegetals que hi ha hagut a l’interior. A més, es va desenterrar l’accés a un búnquer situat en un penya-segat, i es va treballar en la recuperació de la trinxera existent, que ja són visitables.
Els búnquers de la Sardana són un conjunt nius de metralladora, alguns d’ells connectats sota el bosc per més de 50 metres de galeries excavades a la roca que els enllacen, i que es construïren com a defensa d’un possible bombardeig o entrada per mar de l’exèrcit franquista a la Costa Brava i del Maresme.
Paella popular i xerrada de Josep Bota
bunquers_2a
 Imatge de la xerrada que va donar Josep Bota
Abans de la jornada es trobaven inaccessibles per l’acumulació de deixalles, brutícia al seu interior i les diverses capes de sorra que s’havien anat dipositant. Tanmateix, són molt desconeguts per la ciutadania blanenca.
Al migdia, una paellada popular i un merescut descans van donar pas a la xerrada de Josep Bota, historiador blanenc que va contextualitzar històricament els fets que van succeir a Blanes durant la Guerra Civil, així com molts d’altres elements de protecció i resistència de la població blanenca davant l’exèrcit franquista que avui ja han desaparegut, o que es recuperaven en aquests treballs de voluntariat.

Les jornades tenen com a objectiu recuperar el patrimoni i la memòria històrica de la vila, així com la preservació del simbolisme que suposen aquestes construccions de resistència contra el franquisme.
bunquers_5a
A més, JEV i AJ van valorar molt positivament el funcionament de la jornada de treball. Van anunciar que els propers dies es llançarà una campanya de micro-mecenatge a través de la plataforma Verkami per recollir els prop de 1.000 euros que costarà la senyalització i creació de les rutes a través de les construccions bèl·liques. Aquesta jornada de recuperació de la memòria històrica tindrà continuïtat en els propers mesos per tal de continuar les tasques de recuperació.

dijous, 10 d’abril del 2014

Inauguració de la Plaça de la República a Montornès del Vallès


Vermut Republicà i Solidari a Premià de Mar

Premiá de Mar. 12 d'Abril.

VERMUT REPUBLICÀ I SOLIDARI.

 Lloc: Plaza Mercè Rodoreda.

 Organitza: Coalició Premiá de Mar

75 Aniversari de les Corts de la República a Figueres


Figueres (Girona)  27 d'Abril. ACTE PÚBLIC.

"75 Aniversari de les Corts de la República".

Lloc: Per determinar.

Organitza: Forum Republicà de Comarques Gironines

9ª Paella Republicana d'Abrera

 
Abrera (Barcelona) 13 d'Abril. 13:00 hores.
 
9ª PAELLA REPUBLICANA.
 
Després, ESPECTACLE TEATRAL amb la Companyia Cartorze d'abril.
 
 Lloc: Casa de Cultura.

dilluns, 7 d’abril del 2014

Dia de la República 2014 a Nou Barris: Dels Borbons a la República

 
Dels Borbons a la República
Diumenge 13 d'abril a les 11 hores ens concentrem a la Plaça Virrei Amat per commemorar el 83è aniversari de la II República i anar des de l'Avinguda Borbó cap a la Plaça de la República (encara avui plaça Llucmajor).

Es farà una parada a la plaça de "Les Mares de la Plaça de Maig" per retre homenatge a Josep Lluis Facerias, lluitador antifeixista assassinat en aquest lloc per la policia franquista el 30 de juny de 1.957, on hi haurà un breu parlament per part d’un testimoni directe d'aquest crim i es farà una ofrena floral a la placa que recorda aquests fets.
Posteriorment continuarem fins a la Plaça de la República on col·locarem les banderes republicana i catalana al monument.
 
A continuació es farà una ofrena floral al faristol que recorda a les persones de Nou Barris que van lluitar per la República, situat als jardinets que hi ha a l'entrada del parc de la Guineueta i que oficialment es diuen "Jardinets de la II República" (tot i que encara no s'hagin dignat posar un cartell que n'informi). La presentació d'aquest acte serà a càrrec de Felipe L. Aranguren, sociòleg, iaiofluta i un gran amic.

Finalment per tancar l'acte comptarem amb l'actuació de la Coral dels iaioflautes que ens delectaran amb un repertori de cançons reivindicatives que seran un digne colofó ​​per a aquesta jornada de recuperació de la Memòria Històrica.

divendres, 4 d’abril del 2014

Jornades USLA, entorn a la violència política contra la població civil


Violència, conflictes i població civil. Aproximacions per a la seva comprensió i debat.
 
Sant Feliu de Llobregat, USLA, Abril - Maig 2014

En relació als diferents aniversaris que aquest any es celebren la USLA dedica una part de la seva atenció als efectes i formes d’aproximació (tant des de les CCSS i altres disciplines científiques com des de moviments socials) a una qüestió tan pròpia del segle XX: la violència exercida contra la població civil.
 
De manera desencisadora sembla que la suma de fenòmens com la Societat de Masses, la violència política aplicada de manera industrial i la seva presència habitual dins d’uns mitjans de comunicació, orientats al benefici empresarial, ha provocat una total anulació de la capacitat de sorpresa de l’espectador i, el que és pitjor, un lamentable oblit dels drets de les víctimes.
 
No cal insistir gaire en que l’estat espanyol és un cas clar de com tots aquests processos de reconfiguració social (allò que de manera confusa es denomina la Transició) es cimenten sobre projectes polítics que obvien i neguen els drets de les víctimes de violència política tot i que han assumit la legislació internacional que les empara.
 
Afortunadament, contra aquestes dinàmiques de negació i abandonament de les víctimes, la societat civil i certs sectors acadèmics i professionals han encapçalat moviments de reclamació dels drets d’aquestes víctimes o bé s’esmercen per oferir-nos apropaments a la qüestió de la violència que ens permetin "mirar" amb altres ulls la realitat que ens envolta.
 
Amb la voluntat de mostrar algunes d’aquestes experiències organitzem aquestes jornades per posar a disposició de la ciutadania de Sant Feliu elements de criteri per valorar tant el nostre present com el nostre passat immediat.
 
Sessions i Ponents
De manera concreta les jornades pretenen fer una aproximació a certes qüestions (tant apropaments teòrics com cassos exemplificadors)que ens permetin afrontar la "temàtica" de la violència des de posicionaments allunyats de postures maximalistes (del tipus "tot és violència") o genèriques (que identifiquen violència com tret humà genèric)
Per això hem contactat amb tot un seguit d’especialistes que des de disciplines i activitats com el periodisme, la investigació històrica i arqueològica, el dret, la literatura negra i criminal o la reivindicació social de justícia i memòria estan investigant, denunciant i difonent que l’ús d’aquesta violència contra la població civil, lluny de ser una cosa del passat, està ben present a la nostra realitat social.
Donem doncs la paraula als especialistes.
 
Lloc i hora
Les jornades s’estructuren en diferents sessions que tindran lloc sempre a l’Aula de Cultura "Mestre Esteve"de l’Ateneu Santfeliuenc (Vidal i Ribas, 23-25, 08980 Sant Feliu de Llobregat) a partir de les 19’30h.
 
Us hi esperem!!!

dimarts, 1 d’abril del 2014

Es busquen voluntaris per recuperar els búnquers de la Guerra Civil a Blanes

La Guerra Civil a Blanes. Projecte de Recuperació de la Memòria Històrica

Joves d’Esquerra Verda i Alternativa Jove organitzen una jornada de voluntariat per recuperar i restaurar els búnquers de la Guerra Civil a Blanes, que es durà a terme dissabte 12 d’abril.
 
Després de que el passat ple del mes de febrer aprovés catalogar els búnquers com a Bé Cultural d’Interès Local, Joves d’Esquerra verda, amb la col·laboració d’Alternativa Jove, han presentat un projecte per a recuperar els búnquers de la Guerra Civil a Blanes, i per aquest motiu, busquen voluntaris i voluntàries per col·laborar-hi.

Aquest matí han presentat la jornada de treball que duran a terme dissabte 12 d’Abril de 10:00h del matí, a 18:00h de la tarda, que consistirà en un bloc de dues hores i mitja pel matí, i dues més per la tarda, per tal de netejar, buidar de runes i deixalles els interiors, netejar els creixements vegetals que hi ha hagut a l’interior, i netejar les pintades, moltes d’elles racistes i feixistes.

Entre el bloc de matí i tarda, hi haurà paellada popular per a tots els participants i  una xerrada a càrrec de l’Arxiu Municipal de Blanes per contextualitzar històricament els fets que van succeïr a Blanes durant la Guerra Civil, així com molts d’altres elements de protecció i resistència de la població blanenca davant l’exèrcit franquista que avui ja han desaparegut.

Les jornades tenen com a objectiu recuperar el patrimoni i la memòria històrica de la vila, així com la preservació del simbolisme que suposen aquestes construccions de resistència contra el franquisme. A més, JEV i AJ veuen en aquesta jornada no un fet puntual, sinó que pretenen donar-li continuïtat, si les jornades tenen èxit, amb la recuperació de més espais de memòria històrica a Blanes, poden acabar completat un recorregut o ruta de la memòria.

Per inscriure’s a les jornades, podeu adreçar-vos aqui!