dijous, 31 de març del 2011

Aniversari de la proclamació de la II República a Granollers



Can Jonch. Centre de Cultura de la Pau
Rec, 19 - Granollers

L’Ajuntament de Granollers ha programat, amb el suport del Memorial Democràtic, diversos actes al març i a l’abril per commemorar la proclamació de la Segona República al municipi.

Les activitats que es duran a terme a l’abril són:

Fins al 14 d’abril

Exposició La lluita per l’oportunitat de viure. Les dones durant la Segona República

Can Jonch. Centre de Cultura de la Pau. Rec, 19. Granollers

Dilluns, 4 d’abril, a les 19.30 h

Conferència La lluita per l’oportunitat de viure 1931-1978 a càrrec d’Isabel Segura, historiadora i comissària de la mostra La lluita per l’oportunitat de viure. Les dones durant la Segona República.

Can Jonch. Centre de Cultura de la Pau. Rec, 19. Granollers

Dimecres, 6 d’abril, a les 19.30 h

Conferència 14 d’abril, quan una generació es va alçar. Tres veus republicanes del Vallès. Eugeni Xammar, Miquel Joseph i Manuel Fontdevila. A càrrec de Quim Torra, advocat i editor.

Can Jonch. Centre de Cultura de la Pau. Rec, 19. Granollers

Dijous, 14 d’abril, a les 19 h

Conferència Granollers, temps de República. A càrrec de l’historiador Joan Garriga.

Museu de Granollers. Anselm Clavé, 40. Granollers

Carrer “Joaquim Puig i Pidemunt” a Barcelona afusellat en el Camp de la Bota


Traducció Estació Collserola
De huidos y maquis
Neix a Osor (Girona) en 1907. En 1920 es va traslladar a Barcelona i va treballar com cambrer en el local “L'Or del Rin” i en l'Hotel Ritz. Des de 1936 va ser responsable de la Federació Obrera de Sindicats de la Indústria Gastronòmica, afiliada a la UGT, i a l'agost de 1936 es va afiliar al PSUC. En 1937 va ser vocal per la UGT del Consell d'Economia de Catalunya i en 1938 comissari polític en el Cinquè Exèrcit.

A l'acabar la GCE es va exiliar a França. Quan l'Alemanya Nazi va envair França va ser internat en un camp de concentració, però es va escapar. Llavors va formar part de l'adreça del PSUC i va participar en la Resistència francesa. En 1945 va regressar clandestinament a Catalunya i es va fer càrrec de l'adreça de Treball, òrgan d'expressió clandestí del PSUC. Dirigent de l'Agrupació Guerrillera de Catalunya (A.G.C.), va ser detingut en 1947.

Els dies 13 i 14 d'octubre de 1948 es van celebrar els consells de guerra contra els nombrosos detinguts-militants, quadres polítics i guerrillers- en el que es va cridar “la caiguda dels 80”. Va haver quatre penes de mort, les quals es van aplicar el 17 de febrer de 1949. Van Ser afusellats en el Camp de la Bota de Barcelona: Pere Valverde, Ángel Carrero, Numen Mestre i Joaquim El Puig i Pidemunt.

diumenge, 27 de març del 2011

Presentació del llibre "Ombres sota un cel radiant"



El Memorial Democràtic i d’editorial CCG us inviten a la presentació del llibre "Ombres sota un cel radiant" de Mercè Ettinghausen

Memòries d’una nena que, arran dels bombardeigs sobre Barcelona, és portada, l’any 1938, a refugiar-se a casa dels avis, a l’Empordà, i a reunir-se, l’any següent, amb la seva mare a França.

Amb la participació de l’autora.

Dimecres, 30 de març de 2011, a les set del vespre, al Museu d'Història de Catalunya (Plaça Pau Vila, 3, Barcelona)

dijous, 24 de març del 2011

Som Radio tanca emisions



Març 22, 2011

Benvolguts/des:

Us comuniquem que degut a les persistents i innumerables extorsions de certes persones que entenen de ràdio i que estan en nòmina d' interessos oposats als interessos de Som Ràdio, dels sabotatges de la senyal FM i d'Internet d' alguns poders establerts ja determinats, d' amenaçes de tancament, denúncies amb les seves corresponents multes impagables i la falta de suport econòmic en general, entre altres, en una franja de temps tant curta, ens ha portat a la total descapitalització i ens veiem incapaços de continuar endavant amb el projecte Som Ràdio.

Per tant ens veiem obligats, en contra de la nostra voluntat que el proper diumenge 27 de Març de 2011, a les 00:00 hores desconnectarem la senyal FM i Internet, que ha portat durant 8 mesos, el missatge de la llibertat del nostre país a les seves ones dia rere dia, apostant sempre per un altre periodisme que ha estat al costat dels interessos de Catalunya i no en contra de Catalunya.

Sempre treballant amb una pluralitat mai vista en els mitjans de comunicació del nostre país, donant veu absolutament a tothom. Perquè nosaltres no tenim res per amagar i perque no tenim por a res. Rebutjem qualsevol tipus de violència i creiem fermament amb el poder de la dialèctica per vèncer i convèncer.

Som Ràdio ha estat elemental en el procés de la construcció nacional i sobirania del poble català, ja que ha creat un precedent en la història de la comunicació a Catalunya, sent la primera Ràdio del país que ha estat al costat sempre dels interessos nacionals catalans, sempre publicant i fent resò de la veritat, amb humiltat però amb ambicions.

Al no haver tingut cap subvenció pública i cap gran patrocinador, no hem estat lligats de peus i mans. La nostra independència com a mitjà de comunicació ens ha permés poder explicar, no com altres, la veritable història de Catalunya, el demencial i brutal espoli fiscal que pateix Catalunya desde fa massa temps, la creació de debat perque la població perdés la por i que es normalitzés el discurs independentista...

Perque només coneixent la situació del nostre país el passat i el present en tots els seu àmbits, ens fa estar sensibilitzats, ens obre els ulls i ens immunitza a la ?realitat? que els poders fàctics amb els seus complices dels mass media han i segueixent imposant-nos.

En certa manera aquesta independència com a mitjà ha tingut la contraindicació de manca de subvencions privades o públiques i per tant ha portat a morir com a projecte, entre altres. En tot cas estem orgullosos d' haver pagat el preu de cloenda de Som Ràdio per una de les fases de la llibertat de Catalunya.

Dit això, voldriem agraïr a totes aquelles persones que han estat al nostre costat, a totes les que ens han escoltat a través de la FM i d' internet, també molt especialment els que han fet aportacions econòmiques i a tots els que han donat el seu temps per un projecte de país com ha estat Som Ràdio, és a dir tots els voluntaris, tertulians i col·laboradors. La experiencia amb tots vosaltres ha estat increible i apassionant.

Ens dol molt fer aquest comunicat i encara que molts s' entristeixin, per l' acomiadament de Som Ràdio de l' espectre radiofònic català, dir-los que la feina no ha estat en va, doncs han demostrat que un altre periodisme, és possible. Que la nostra estima per Catalunya i per la veritat ha sortit endavant.

I que per damunt de tot i havent-hi arriscat el seu temps personal i no haver tingut cap contraprestació econòmica, la seva aportació humana a Catalunya ha estat molt valuosa, doncs ningú pot negar que gràcies a projectes com Som Ràdio i la seva gent, estem més aprop que mai d' assolir la plena sobirania del nostre país, el proper estat d'Europa. Per tant hi ha un abans i un després de Som Ràdio.

Tots i totes hem creat valor afegit a Catalunya. Els que hi són i els que ja no hi són. Tots i cadascún d' ells conten en aquesta històrica tasca.

Estem segurs que algú agafarà el relleu i la propera ràdio o mitjà de comunicació serà encara millor i de més utilitat pel país. També dir-los que els professionals que hi han pencat de valent, trobarán el seu lloc corresponent en un curt espai de temps, no en tinc cap tipus de dubte i s' ho mereixen. Per part de Som Ràdio posarem tot el nostre coneixement i experiència al servei del país en futurs projectes.

Ara hem de mirar endavant, continuar amb aquesta empenta per seguir sumant esforços i animem a tots i totes a que continuin treballant per el pais. Cadascú desde la posició i projecte que cregui més convenient, però no defalliu, Catalunya ens necessita.

Aprofitem aquest comunicat per donar suport a en Vicent Partal i als companys de Vila Web que com a bon mitjà de comunicació català autèntic, es sotmés a la repressió i atac del PSC de l' Ajuntament de Barcelona, intentant-los ofegar economicament amb una multa de 180.000?, sempre, és clar en la recerca de la veritat i per els interessos dels catalans.

Partit Socialista de Catalunya? Seria potser, Partit Feixista de Catalunya. Primer perque no estem en democràcia, segon perque no va haver-hi transició i tercer perque el PSOE/PSC son uns feixistes pactistes. I en vista del seu atac a Vilaweb i també a la consulta sobre la Independència a Barcelona, més aviat tipus Caudillo... Us recorda quelcom ? ? A estos catalanes hay que ahogar-los economicamente? doncs això és el que està fent l' Ajutnament de Barcelona amb el seu PSC, un atac al més pur estil franquista repressor. També als futurs atacs que pateixin els mitjans que treballin per el nostre país i per la veritat, estem al vostre costat ara i sempre!

Però com bé sabeu la Independència de Catalunya no té pas enrera possible i encara que segueixint treballant contra Catalunya...ALEA JACTA EST!

Moltes gràcies a tothom per el suport, continuem fent aquesta lluita possible

Visca Catalunya Lliure!

Fabià Rubio
President del Grup Som

Jonatan Vazquez Martinez
Director General
SOM Ràdio 94,2 Fm y 94,4 Fm
Gran Via de Carles III, 94 (Planta 10)
08028 Barcelona

VIII Ofensiva contra l'oblit



(Col·lectiu a les Trinxeres -Terres de Ponent )

Anarquistes al Montsec: de la Columna Durruti als Maquis.

Homenatge pòstum a Abel Paz «Diego Camacho».

Dins la XIV Marxa-Homenatge als Maquis 9 i 10 d'abril de 2011

Vilanova de Meià (La Noguera)

Casa Colònies de Cal Petit http://www.calpetit.net/

Dissabte 9 d'abril

De 8 h a 8:30 h: rebuda dels participants.

9 h Inauguració de les jornades i sortida amb cotxes.

9: 30 h Arribada a l'aparcament (Hostal Roig).

10 h Rutes

Primera (apta per tothom): A peu fins unes trinxeres de la guerra civil

(explicació a càrrec Pol Galitó de l'Associació Estudiosos del Front del Segre)

Segona (nivell mig-elevat): Continuem fins la Base Guerrillera de la Cova del Gel, on en Frederic «El Bosquerol» ens parlarà de diferents rutes del Maquis al Pirineu català i una aproximació a com es desenvolupava aquesta activitat.

13 h Dinar campestre a la base guerrillera (porta la teva carmanyola plena).

17 h Arribada altre cop a la casa colònies.

18.30 h Xerrada i presentació llibre Memorias de un Anarquista de Angües en la República, la Revolución y la Guerrilla a càrrec del seu autor Raúl Mateo i del protagonista dels fets Martín Arnal Mur.

20:30 h Presentació del treball: Memòria Llibertària, 100 anys de moviment llibertari a Ponent. Dut a terme per la CGT al llarg del 2010 i recopilat en una pàgina web, una exposició i un llibre. A càrrec d'una de les persones que ha participat en el treball.

22 h Sopar (*).

23 h Concert «VIII Maquis Rock» amb l'Orquesta de Bolsillo (Mallorca) amb excomponents de la Gran Orquesta Republicana i la Malatesta, on com a duet posaran música a escrits d'Eduardo Galeano.
i Pd'P1936 (Castellserà), que punxarà les millors cançons de grups punks fetes sobre el tema.

Diumenge 10 d'abril

8:30 h Esmorzar (*).

9.30 h Visita a les exposicions sobre la guerra civil, maquis i el moviment llibertari a Ponent. Explicacions a càrrec del Pol Galitó de l'Associació Estudiosos del Front del Segre i Ferran Sànchez Agustí (historiador).

11h Xerrada sobre la figura de Diego Camacho Abel Paz biògraf de Durruti i milicià de la Columna Durruti. A càrrec dels historiadors Manel Aisa Pàmpols, Pep Cara i Dolors Marín, la Dolors també ens parlarà del seu darrer llibre Anarquistas. Un siglo de movimiento libertario.

14h Dinar (*).

Notes: Tots els actes són lliures i gratuïts, excepte els marcats amb (*).

(*) Cal apuntar-se prèviament. Cost 50 Euros (35 Euros els menors de 12 anys).

El preu inclou el dormir i tres àpats (pensió complerta) a la Casa de

Colònies de CAL PETIT.

Places limitades a 170 persones.

Data límit d'inscripció el dia 20 de març 2011.

Cal fer l'ingrés al Triodos Bank nºcompte 1491 0001 290010005248 indicant el nom i els cognoms dels inscrits.

Atenció: No és podrà pagar a la casa de colònies. Preus únics, no es poden fer pagaments parcials.

Per més informació i inscripció: infotrinx@nodo50.org

Organitza: COL•LECTIU A LES TRINXERES

Colabora: XIV MARXA HOMENATGE ALS MAQUIS, ASSOCIACIÓ ESTUDIOSOS DEL FRONT

DEL SEGRE, ASSOCIACIO DE JOVES DE VILANOVA DE MEIÀ.

Nota: l'esmorçar i el dinar de dissabte el porta cadascú.

dimarts, 22 de març del 2011

Homenatge als advocats laboralistes assassinats el 24 de gener de 1977


EL ATENEU BARCELONÉS
c/ Canuda nº 6 Barcelona

Dilluns 28, 19`30 h., Sala d`Actes

HOMENATGE ALS ADVOCATS LABORALISTES ASSASSINATS EL 24 DE GENER DE 1977

Hi intervendran:

Francesc Casares, Montserrat Aviles i Antonio Martin . Advocats

Carles Navales i Francisco Ruiz Acevedo . Sindicalistas

diumenge, 20 de març del 2011

Divuitena concentració per la Veritat, Justícia i la Reparació


En aquestes dues fotografies tothom aixeca un braç. Amb aquesta observació simplista es podria dir que estan fent el mateix, quan realment estan fent tot el contrari. Uns aixequen el braç amb la ma estesa a la repressió, l’assassinat, l’aniquilació del diferent. Altres aixequen el braç amb el puny enlaire com a símbol de lluita contra l’opressió, per les llibertats, per la justícia social, per la defensa de la legalitat democràtica republicana. No fan el mateix, no són el mateix, seria obscè i groller comparar aquestes dues imatges i més encara equiparar-les.

Fins i tot els hereus ideològics dels que fan la salutació feixista no gosarien comparar aquestes imatges, perquè per a ells seria un insult estar al mateix nivell que aquells rojos que van aniquilar. Aquesta és la diferència, ells no tenen por de la seva incorrecció política perquè se senten protegits per la impunitat, que aquesta monarquia constitucional proporciona als botxins de la dictadura, basant-se en les lleis de la Transició.

I què passa amb els “demòcrates”? Ells no compararien fredament aquestes imatges, però si estan disposats en l’esperit de la llei de la memòria, dels dos bàndols, de la “guerra civil”, a comparar el patiment dels que van dinamitar, amb un cop d’estat sanguinari, la democràcia, amb els que van vessar la seva sang per defensar-la. Com és possible? Com pot el concepte de caritat, que l’església catòlica només practica amb els seus, i que vol que nosaltres practiquem amb tothom, passar per sobre del concepte de justícia? Com es pot demanar en noms de reconciliacions, que en realitat els culpables no volen, obligar a que la víctima continui perdonant i oblidant?

Tan feixista és aquell que va estar d’acord amb la dictadura, o hi va conviure amb comoditat moral, com aquell que la va fer realitat. Tan feixista és un feixista viu com un feixista mort, honorat durant tota una llarga dictadura i exculpat per la també llarga transició. Tan demòcrata és un defensor de la república viu com mort, arrossegat pel fang durant 40 anys de feixisme i sepultat en el silenci durant quasi 30 anys, i encara avui en dia, sense la consideració que hauria de tenir en un estat democràtic. Un estat que no deu ser tan democràtic quan encara no ha condemnat el franquisme com cal. Llavors per què han de compartir aquestes persones un espai, ara virtual, com el Memorial Democràtic? Per què la Direcció General de Memòria Democràtica ja no serà de Memòria sinó de Qualitat Democràtica? De quina qualitat parlem?. Si estan disposats a posar en el mateix lloc als que no van plorar amb l’entrada de les tropes franquistes a les seves viles amb els que encara ploren amargament per la seva manca de drets tot esperant veritat, justícia i reparació. On està la qualitat democràtica?.

La senyora vicepresidenta ha dit que defensarà la continuïtat del Memorial, només faltaria que no respectés allò que es va aprovar en seu parlamentària. Però els passos donats no avalen les seves paraules: no hi ha edifici, no hi ha director/a titular, no ha convocat a les entitats, la web no ha estat actualitzada,.. A la senyora vicepresidenta li volem dir que aquells als que vostè vol acollir ara en el seu centre de qualitat democràtica, i no cal tenir un títol de llicenciada en història per saber-ho, van tenir tants anys de glòria que no se l’acabaran mai, reconeixement, prebendes i reparació moral i econòmica. No creiem que necessitin més lloances per haver estat contraris a la legalitat democràtica, sigui per les raons que sigui. Els seus noms han guarnit els murs de les seves esglésies com màrtirs de les seves idees. No cal que després de tot l’exposat vinguin a robar un espai als que res més que repressió van obtenir pel seu compromís no amb déu i la pàtria, sinó amb la societat i la democràcia.

Que quedi clar que les víctimes del franquisme i els seus hereus biològics i ideològics lluitarem per la seva memòria i per la justícia negada per sistema. Que la Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes continua amb aquesta obligació ineludible i que tornarem a la plaça Sant Jaume a donar mostra d’aquest compromís, com cada darrer dissabte de cada mes dels últims dos anys, el proper dia 26 a les 12 del migdia.

divendres, 18 de març del 2011

Mesa rodona “Els judicis als genocides”


Als 35 anys
del cop cívic militar
EN ARGENTINA

CONVIDEM
el dia
25 de març

a les
19.30 hores
a
CASA AMÈRICA CATALUNYA, Còrsega 299-Barcelona
a la
MESA RODONA
“Els judicis als genocides”

Amb la participació de:

CARLOS CASTRESANA FERNÁNDEZ, jurista, ex Cap de la CICIG (Comissió Internacional contra la Impunitat -ONU)

CARLOS SLEPOY PRADA, advocat especialista en DDHH, premi Internacional de DDHH, 2008

MARTÍN MOZÉ, membre de l'Organisme argentí de DDHH, H.I.J.O.S.-Barcelona

PLATAFORMA ARGENTINA CONTRA LA IMPUNIDAD-BARCELONA
CTA- H.I.J.O.S.-Barcelona - COSOFAM- RETRUCO

dijous, 17 de març del 2011

Associacionisme i memòria històrica


Membres de la Mesa de Catalunya en l'acte d'homenatge a Tarragona des/10.

Josep Viana i Crespo

Vocal de l'Ens de Comunicació Associativa
Associació de Víctimes de la repressió franquista a Tarragona

Tornaveu Associacionisme i Cultura
Des de la mort del general Franco i un cop recuperades bona part de les llibertats trepitjades per la revolta militar feixista del 18 de juliol del 1936 i la posterior dictadura, la societat civil catalana es començà a mobilitzar per recuperar la dignificació de la memòria de tantes persones víctimes de la repressió franquista i per trencar el silenci i l’oblit imposats o propiciats per unes estratègies interessades del règim i altres poders fàctics, que desembocaven en una ignorància col·lectiva que afavoria amagar tantes morts, tantes injustícies, tants interessos espuris i tanta repressió cultural que sofriren els ciutadans de Catalunya, amb més o menys intensitat.

No parlarem en aquest article de les motivacions, les raons i les argumentacions que fonamenten les tasques desenvolupades des de les entitats memorialistes de Catalunya, en la seva cerca permanent i feixuga de justícia, veritat i reparació respecte de totes aquelles ignomínies. Però sí que és motiu de reflexió, en aquestes línies, la realitat sociocultural que determina un tipus creixent d’associacionisme cultural en l’àmbit de la denominada ‘memòria de la història democràtica’.

Efectivament, des de l’any 1977 es constitueixen associacions de persones que, amb moltes dificultats llavors i no poques actualment, cerquen determinats objectius al voltant de la recuperació d’una memòria democràtica no coneguda per una bona part de la població i imprescindible, com sovint passa amb molts aspectes de la cultura, per a entendre la nostra història, per a reconèixer millor el nostre present i construir més favorablement el nostre futur.

Hem d’admetre que aquest tipus d’associacionisme vinculat a la memòria històrica té diferents vessants d’actuació. Així, doncs, són evidents els aspectes relacionats amb les històries viscudes per moltes persones, el seu reconeixement, la seva implicació social i el destí final que van sofrir en els anys foscos de la Guerra Civil, la postguerra i la dictadura. També es vindiquen uns postulats polítics determinats, sovint lligats amb els valors del republicanisme, de la identitat de Catalunya i altres aspectes democràtics. Però no és menys cert que, al voltant d’aquest nucli central d’actuacions o reivindicacions, hi ha un fenomen d’associacionisme cultural lligat a la voluntat de conèixer, analitzar i donar a conèixer a les generacions presents i futures els esdeveniments històrics i socials d’uns fets sovint no explicats o tergiversats, ocults durant molt de temps i que estan lligats a la realitat del nostre país durant els anys vint i trenta i fins a les acaballes dels setanta. Així, doncs, les entitats que treballen en la memòria històrica sovint fan conferències, debats, exposicions sobre temes com ara el cooperativisme, la industrialització, la propietat de la terra, el sindicalisme, la distribució de la riquesa, el fenomen religiós, el gangsterisme, les aspiracions polítiques com a país, la repressió, l’estraperlo, la llengua, les vagues, la dictadura, etc. Una tasca cultural que, si bé s’han desenvolupat en altres agents culturals, com ara els ateneus, tenen una dimensió molt concreta i preferent en les entitats memorialistes.

Així, doncs, tenim el binomi associacionisme - memòria històrica que ens pertoca mantenir i fomentar. Una parcel·la cultural que ultrapassa l’estudi historiogràfic, perquè, si bé hi és necessari el concurs d’historiadors i professionals de l’estudi social i polític, també hi és necessari i igualment valuós el testimoniatge cultural de moltes persones que van viure en primera línia aquells temps d’incertesa, de canvis, d’esperances, de frustracions, de patiments i de repressió. Testimonis que ens donaran una visió directa, potser subjectiva en algunes ocasions, però carregada de saviesa popular, d’experiències viscudes en una determinada realitat temporal, sovint plenes de valors i sentiments que únicament els protagonistes o els seus descendents pròxims ens poden transmetre amb la intensitat, la simplicitat, la transparència i la proximitat que difícilment podem sentir als llibres d’historiografia. En definitiva, un associacionisme que ens portarà cultura, història, realisme, valors, ens ajudarà a esbrinar criteris i ens mostrarà experiències que ens cal conèixer per a ubicar-nos més bé en un entorn difícil com l’actual, ple de contradiccions i informacions malintencionades.

80ª aniversari de la II República espanyola



Allí estarem!!


EN PREVISIÓ DE MAL TEMPS L'ORGANITZACIÓ HA CANVIAT EL LLOC, BASTANT MÉS PROP QUE L'ANTERIOR

CONCENTRACIÓ INTERNACIONAL EN ILLE SUD TÊT/ (Pyrénées Oriemtales) PROP DE PERPIGNAN (FRANÇA), PER AL DIUMENGE DIA 17 D'ABRIL DE 2011 AMB MOTIU DEL 80º ANIVERSARI DE LA II REPÚBLICA ESPANYOLA

Posem en el vostre coneixement que la nostra associació aquesta coordinant a Catalunya la visita a ILLE SUD TÊT/ (França) per al diumenge dia 17 d'abril de 2011. Totes les entitats o particulars que no es trobin en condicions per a organitzar-lo poden adherir-se a la AMHDBLL.

L'any 2011 marcarà el 80 aniversari de la 2a República espanyola proclamada sense violència el 14 d'abril de 1931, jove República que volia ser germana de la República francesa, ella mateixa hereva del Segle de les Llums, de les Llibertats i dels Drets Humans de 1789.

Un ampli col·lectiu d'associacions memorialistas s'està constituint a França i Espanya sota iniciativa de les associacions d'antics resistents espanyols a França, perquè aquesta celebració s'efectuï el diumenge 17 d'abril de 2011 en la població de ILLE SUD TÊT/ propera de Perpinyà. El Consell Regional del Llenguadoc-Roussillon i el Consell general dels Pyrineos- Orientals donen suport aquesta manifestació.

Serà un homenatge festiu dels descendents de l'exili republicà espanyol a tots aquells que van lluitar i van donar la Segona República i les seves ideals universals de llibertat, igualtat i fraternitat.

Tindrà una dimensió altament cultural en raó dels llaços indissolubles que relacionen la República espanyola amb Lorca, Machado, Hernández, Alberti, Neruda, Picasso, Miró, Casals i tants altres artistes i intel·lectuals. Perquè la música, la cançó, la poesia, el teatre, la literatura van ser « armes carregades de futur » en el combat per a la defensa de la República i el restabliment de les llibertats a Espanya, i per a això s'ha format un comitè de padrinazgo, sota el títol: « 1931·1939·2011, volem guardar Espanya al cor ».

Semblant a la concentració organitzada en Toulouse a l'abril de 2006 té com objectiu reunir - en un ampli esperit d'obertura - 2000 a 3000 persones, particularment filles i fills de Republicans espanyols refugiats a França, però també els seus amics, al voltant dels últims combatents republicans encara vius.

És per això que la nostra associació (AMHDBLL) forma part de les innombrables associacions que s'han adherit a aquesta convocatòria.

PUNTS I HORARIS DE SORTIDA DES DE CATALUNYA DEL DOMINGO DIA 17 D'ABRIL DE 2011:
• Sortida des de San Joan Despí: a les 7,15 hores (Auditori Miquel Martí i Pol, Av. Barcelona nº 83)
• Sortida des de Cornellà: a les 7,30 hores (Sindicat CC.OO. enfront de la Siemens, Ctra. Esplugues nº 68)
• Sortida des de Barcelona: a les 7,45 hores ( Plaza d'Espanya, Torres Venecianes)
• Arribada aproximada a ILLE SUD TÊT/: a les 10 hores.
• Sortida de ILLE SUD TÊT/ per a Barcelona: a les 18 hores
• Arribada aproximada a Barcelona: a les 20 hores del mateix dia.

EL COST DEL VIATGE ÉS DE 25 EUROS PER PERSONA. DAVANT LA IMPOSSIBILITAT DE PORTAR A TERME UN MENJAR REPUBLICÀ PER A UNES 2000 PERSONES EL AVITUALLAMIENTO CORRERA A COMPTE DE CADASCUN. L'ORGANITZACIÓ TÉ PREVIST PER A MENJAR CALENT O FRIA MULTIPLES ESTABLIMENTS

Per a inscriure's al viatge a ILLE SUD TÊT/ (França) haurien de posar-se en contacte amb la AMHDBLL a través del telèfon 93-375.45.05 o bé per e-mail: pacoruizacevedo@telefonica/.net aportant les següents dades:
• Nom i cognoms.
• Població i punt de sortida que li resulti més còmode.
• Telèfon i e-mail.
• Nombre del compte bancari
• El rebut bancari es passarà a través de La Caixa entre els dies 4 i 5 d'abril de 2011.

A TRAVES DE TRANSFERÈNCIA BANCÀRIA:

Associació per a la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat.
Conta nº 2100-0363-45-0200085750

Haurien de fer constar noms i cognoms i passar totes les dades personals a través del telèfon i e-mail indicats. Tots els quals desitgin desplaçar-se pels seus propis mitjos i vulguin adherir-se a la AMHDBLL haurien de notificar el seu nom i cognoms per a quantificar el nombre d'assistents de la delegació de Catalunya. El termini per a inscriure's finalitza el dia 31 de març de 2011.

SOL·LICITEM QUE TOTS DUGUIN BANDERES REPUBLICANES

Sol·licitem la major difusió en el seu entorn a fi d'aconseguir el major nombre d'assistents a l'acte que de segur tindrà una gran ressonància política i mediàtica.

Salutacions fraternales de:

Paco Ruiz Acevedo
(President de la AMHDBLL)
Tno: 93-375.45.05

Cornellà a 25 de febrer de 2011.

dimarts, 15 de març del 2011

Campanya "No canviem de llengua"



L’Associació de juristes en defensa de la llengua pròpia ha decidit realitzar una campanya de sensibilització a favor de l’ús del català davant l’Administració de justícia a Catalunya.

En els darrers temps, l’ús del català als jutjats i tribunals de justícia de Catalunya - que mai ha estat normalitzat - ha experimentat un cert retrocés, cosa que queda palesa pel fet que es dicten encara menys sentències en català que abans (16%).

De fet, es massa freqüent que a l’hora de relacionar-se amb l’Administració de justícia, persones que parlen català en tots els àmbits de la vida privada i social, canviïn de llengua i utilitzin el castellà, tan de forma oral com escrita.

Creiem que es necessària una acció sostinguda en el temps que afavoreixi que el català sigui utilitzat amb normalitat, també a l’ àmbit de la justícia, però, a la vegada, considerem que és imprescindible una major sensibilització del conjunt de la societat.

El dret a usar la llengua catalana davant l’ Administració de justícia és un dret indiscutible, que està regulat a la Llei de política lingüística, a l’Estatut d’autonomia de Catalunya, a la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries i a la Llei orgànica del poder judicial; aquest dret suposa que els ciutadans podem triar la llengua en la que volem relacionar-nos i que hem de ser atesos, oralment i per escrit en la llengua escollida.

En aquesta tasca, hi han d’estar implicats tots els poders públics (administracions públiques i també l’Administració de justícia), els operadors jurídics (jutges, funcionaris de justícia, advocats procuradors, etc.) i els ciutadans i ciutadanes.

L’ eix fonamental de la campanya que es vol portar a terme durant el mes de març de 2011 és: “NO CANVIEM DE LLENGUA”, i els seus continguts us els adjuntem annexats.

Amb aquesta carta volem, no només fer-vos coneixedors de la campanya que portarem a terme, sinó també oferir-vos i demanar-vos la vostra col•laboració.

La col·laboració que us demanem pot materialitzar-se de formes diferents, a la vostra elecció:

• Donar suport explícit a la campanya: figurar com a entitat que dóna suport a la campanya

• Patrocinar la campanya: figurar com a entitat que dóna suport a la campanya i donar-hi suport econòmic

• Informar, des de l’entitat, sobre el contingut de la campanya a les persones que en formen part, ja sigui de manera personalitzada, ja sigui per mitjà de la pàgina web, o bé pel mitjà que considereu pertinent

• Dur a terme les accions de suport a la campanya que l’entitat consideri adients.

Ens agradaria la vostra col•laboració activa en la realització de la campanya, i us demanen que ens indiqueu, donant resposta a aquesta comunicació, quina creieu que pot ser la vostra forma de participació.

Ja des d’ ara us ho agraïm.

Barcelona, març de 2011

dilluns, 14 de març del 2011

"L'ultima crociata" de Enrico Deaglio i Beppe Cremagnani


Martes, 15 de marzo · 18:30 - 22:00

Centre Sant Pere Apòstol, c/Sant Pere Més Alt, 25 Barcelona,  Associació AltraItalia - Barcelona

"L'última croada", un documental de Enrico Deaglio i Beppe Cremagnani, mostra 'amb estupor' l'horror de les matances franquistes i el silenci que les va sepultar fins que molts espanyols van decidir recuperar la memòria històrica.

'L'última croada', en referència al respatller que l'Església Catòlica va donar al dictador Francisco Franco, neix del 'estupor' que va provocar en els realitzadors el descobrir l'abast dels crims franquistes, després del que van començar a fer-se una sèrie de preguntes.

'Com va ser possible que un feixisme a Europa durés quaranta anys? Com és possible que només ara es tingui notícia dels exterminis consumats per la dictadura? Com és possible que, parlant avui de Franco, se li pinti més com un autoritari que com un assassí?', s'interroguen els autors.

En un article de setze pàgines contingut en la revista i titulat 'La memòria dels néts', Cremagnani explica d'on neix la seva estupor.

'Casado amb una espanyola i estiuejant a Andalusia, m'havia adaptat a la idea, molt difosa (...) d'un Franc dictador amb guants de vellut, o com el mal menor, com un baluard contra el comunisme', assegura.

A partir d'aquí, el seu documental esbrossa la dictadura franquista, principalment a través de les matances ordenades per Franc 'per a extirpar el comunisme i el proletariat'.
Les principals proves de càrrec d'aquestes matances són les fosses comunes que ara centenars de familiars i voluntaris estan excavant.'

Per quins punts espanyols s'han posat de cop i volta a excavar? Perquè la terrible història de Franco s'havia quedat sota terra', sosté Cremangnani.

Al costat d'imatges de les fosses, s'intercalen entrevistes amb diversos familiars de víctimes de la repressió, entre ells el periodista Emilio Silva, un dels pioners de la recuperació de la memòria històrica al buscar i exhumar el cadàver del seu avi afusellat.

A més, s'entrevista a l'historiador Francisco Espinosa que assenyala que s'han documentat 130.000 'víctimes d'esquerres' afusellades tan sols en mitjana Espanya.

El documental, d'una hora de durada, continua disseccionant la dictadura i la seva arrel feixista amb la 'justificació científica de l'extermini' feta pel psiquiatra Antonio Vallejo Nájera, qui assegurava que 'els comunistes i els subversius en general són persones d'un coeficient intel·lectual inferior. Fracassats socials'.

El seu projecte de 'eugenésis' (recerca de la perfecció biològica de l'espècie humana), qualificat en el documental com 'precursor' del que succeirà després en l'Alemanya nazi, serveix per a 'el segrest d'uns deu mil nens a les dones republicanes'.

La cinta examina, amb testimoniatges com els del periodista Isaías Lafuente, els símbols del règim, especialment la Vall dels Caiguts, així com l'ús dels presoners de guerra per a la seva construcció.

Presoners, que d'acord amb els testimoniatges, van ser usats com esclaus i el treball dels quals va servir d'origen per a algunes de les constructores i fortunes més importants de l'Espanya franquista.

Realitzat amb tècniques de televisió, a l'arribar a l'actualitat, el documental divideix la seva pantalla per a mostrar les imatges del Vaticà, on el 28 d'octubre de l'any passat es va beatificar a 498 'màrtirs' i del Parlament espanyol, que el 31 d'aquest mateix mes aprovava la llei de memòria històrica.

Després de reflexionar sobre el seu treball, Cremagnani creï que 'Espanya sencera ha ignorat, o ha volgut ignorar, el passat fins que aquest no se li ha tirat en cara; ara que la memòria s'està exhumant, ja sense pors ni compromisos, la història haurà de ser escrita de nou i les injustícies reparades'.

Terra Actualidad- EFE 2008

divendres, 11 de març del 2011

La filla d'en Miquel Pedrola avui a la Barceloneta per conèixer el barri que ha lluitat per la memòria del seu pare


08/03/2011 Altres Barcelones.com
Fa uns tres anys, una pintada oblidada en un racó de la Barceloneta havia de ser el punt d’arrencada d’una de les moltes històries d’aquest bloc.

Amb el temps però, cercant en arxius, aquelles lletres de la guerra civil es van convertir en un rostre i una història.

El fet que aquestes lletres poguessin ser esborrades en la rehabilitació de la façana em va empènyer a cercar suport d’entitats i veïns del barri per tal d’aconseguir que l’Ajuntament acceptés la seva conservació. Ma. del Pino Suárez va entrar aleshores dins el procés i es va iniciar una llarga reivindicació que va durar més d’un any per a que el consistori restaurés aquell vestigi.

Finalment vàrem aconseguir la seva rehabilitació i la notícia va sortir per TV3.

Familiars d’en Miquel Pedrola varen veure la peça a la televisió i van entrar en contacte amb nosaltres. Ens van aportar molta informació i ens van comunicar que en Miquel Pedrola havia tingut una filla pòstuma amb la seva companya Maria Valero, que s’havia exiliat a França. Li havien perdut la pista després d’una visita a Barcelona que fou interceptada pels agents del règim.

Vàrem intentar trobar Amada Pedrola i Valero in extremis, per via diplomàtica, però va ser impossible i aquesta no va poder assistir al gran homenatge que es va fer a la Barceloneta el 25 d’octubre en memòria del seu pare.

Finalment va ser la historiadora Cindy Coignard, amb qui jo havia tingut contacte durant una xerrada a la seu del Memorial Democràtic, la qui ens va posar en contacte.

El dia 28 de gener vaig rebre un correu de la filla de Miquel Pedrola, emocionada en descobrir que la història del seu pare era encara ben viva a la Barceloneta i que els seus familiars catalans l’estaven cercant.

Fa una setmana, Amada Pedrola va arribar a Barcelona i es va retrobar amb una família i part de la seva història.

Ella va arribar carregada de fotografies del seu pare que havia guardat tota la vida, un penjoll amb la seva imatge i una imatge del molí on havia perdut la vida.

Aprofitant la investigació que em va encarregar la Universitat de Barcelona, tenint en compte que ja coneixia pas per pas tot el recorregut de Miquel Pedrola al front i els esdeveniments que el varen dur a la mort, aquest cap de setmana, les persones més implicades en tot aquest afer, hem acompanyat Amada Pedrola a retrobar-se in situ amb les darreres terres que va trepitjar son pare abans de morir.

Ha estat un viatge molt emocionant on fins i tot hem tingut la grata sorpresa de descobrir una signatura d’en Miquel Pedrola gravada a les pedres d’una fortificació i hem pogut pujar per la vella escala del Molino Palacín per aturar-nos davant la darrera porta que Miquel Pedrola va creuar abans que una bala impactés sobre la granada d’un company.

Ara, però, la filla d’en Miquel Pedrola té moltes ganes de conèixer la gent del barri que es va unir deixant de banda totes les diferències per lluitar per la memòria del seu pare.

dimarts, 8 de març del 2011

Projecció del documental Camí d'Argelers de Pablo Tulián


Dimecres, 09 de març · 19:00 - 20:30.

Lloc Biblioteca Francesca Bonnemaison (c/Sant Pere més baix, 7- Barcelona)
Per a aquells que encara no heu pogut veure'l us convidem a gaudir de Camí d'Argelers el dimecres 9 de març de 2011 a les 19h, en la Biblioteca Francesca Bonnemaison
L'entrada és lliure.

Camí d'Argelers és una road movie que refà el camí de l'exili de Benita Moreno, narra l'experiència d'un fill de republicans nascut en la Maternitat d'Elna i recupera la Marxa del 70º aniversari de la Retirada Republicana celebrada al febrer de 2009 en *Argelés (França).

Presentació del llibre Ramon Porqueras. L’heterodòxia militant. Un socialista contra Franco


Presentació del llibre,

Ramon Porqueras. L’heterodòxia militant. Un socialista contra Franco

Francesc Neira, director de la Fundació Comaposada-Sindicalistes Solidaris

Frederic Pau Verrié, amic i company de presó

P M. Àlvarez, secretari general de la UGT de Catalunya

David Ballester, autor del llibre

Dimecres, 16 de març, a les 18.30 –Sala de premsa de la UGT de Catalunya, Rambla del Raval, 29, 6ena

dilluns, 7 de març del 2011

Documental 'Diferents'


Dijous, 10 de març, a les 19 h

Orfeó Gracienc- c/Astúries, 83, Barcelona

L’Associació Grup Caliu- Iniciatives pel lleure, entitat no lucrativa que treballa per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual presenta, a l’Espai Memorial, el documental Diferents.

Aquest audiovisual pretén recuperar la memòria històrica de dos col·lectius oblidats: les persones amb discapacitat intel·lectual i les persones amb problemes de salut mental. Ho fa remuntant-se a dos moments històrics del passat, l’Alemanya nazi i l’Espanya franquista. Les reflexions d’experts i testimonis ajuden a entendre com aquests fets silenciats han condicionat la discriminació que continuen patint els discapacitats en el present, i esdevé a la vegada un document que vol sensibilitzar la societat. El documental, produït al 2010 amb el suport del Memorial Democràtic, ha estat dirigit per Laura González.

dijous, 3 de març del 2011

Declaració de la comissió de la Dignitat arran del 37 aniversari de l'assassinat de Salvador Puig Antich



La Comissió de la Dignitat vol retre un acte de memòria i homenatge a aquell jove lluitador per la llibertat, mort per la dictadura de Franco.

La matinada del dia 2 de març fa trenta-set anys que era assassinat Salvador Puig Antich. Va ser una nit intensa amb un moviment internacional mogut des del Col·legi d’Advocats de Barcelona demanant la no aplicació de la pena de mort que havia estat condemnat per un consell de guerra sumaríssim.

Salvador Puig Antich vas ser condemnat a mort per un consell de Guerra sumaríssim sense cap garantia exigible en tot procés. El franquisme va instrumentar la repressió política en base als consells de guerra sumaríssims que no tenien altra legitimació que el ban de guerra dels sublevats del 28 de juliol del 1936. Que van seguir fent durant tota la dictadura. El darrer que es va fer a Catalunya va ser el que es va sotmetre al Txiqui el setembre del 1975.

Retem homenatge a Salvador i denunciem el fet que l’Estat Espanyol encara avui no ha anul·lat aquells processos i en defuig la responsabilitat. En fer la llei de la memòria es va refusar incloure la declaració de nul·litat dels processos, tal com ha remarcat el tribunal Militar Tercer de Catalunya en una recent resolució, per una raó tant paradoxal com insultant com que no es volia atemptar contra el principi de seguretat jurídica. En quedar exclosa aquesta declaració per llei, sistemàticament es va oposar a admetre a tràmit qualsevol petició de revisió dels processos que es van plantejar al tribunal Suprem. El fet més execrable va ser quan el Govern de la Generalitat va demanar la revisió del procés del President Companys, la fiscalia s’hi va oposar amb l’argument que la llei va declarar il·legítims aquells procediments, quan la llei no va voler anul·lar-los i els partits que van aprovar-la s’hi van oposar. Un argument contraria tot principi jurídic que no vol cercar altra cosa que no és afrontar el cost humà i la inmensa injustícia de la repressió per mitjans judicials del franquisme.

Aquesta situació tant absurda, no indigna tant per la negativa de la declaració si no perquè és una mostra de menyspreu envers aquelles víctimes, en considerar que no és important ni que l’estat s’ha d’amoinar pels seus casos. estem parlant de Companys, Peiró, Rahola, Latorre, Carrasco i Formiguera, Puig Antich, Txiqui, Granados, Delgado, Baena i tants milers que van ser assassinats en un acte criminal amb vestit de justícia. Com poden ser oblidats aquells crims i no considerar que és una qüestió d’estat proclamar de manera solemne la nul·litat plena d’aquells processos.

També és més greu encara quan el govern de l’estat considera que ni Puig Antich, ni el Txiqui o Baena poden ser mereixedors de la declaració de reparació prevista per les víctimes a la llei de la memòria, i així també es nega el dret de les famílies el dret a rebre la indemnització prevista a la mateixa llei que si que s’ha donat a torturadors com el comissari Melitón Manzanas a qui fins i tot se’l va condecorar. Tot i ser impugnada la condecoració, es va mantenir amb l’argument que havia estat mort en un atemptat abans de l’amnistia i que “no hi havia raons per a permetre afirmar que ell, d’haver sobreviscut al règim anterior, ho haguessin assumit els valors democràtics” Com veiem el Govern de l’Estat no només exculpa i amaga els crims de la dictadura i els seus responsables si no que menysprea i no considera dignes de ser tinguts en compte considerats les seves víctimes.

Retem homenatge a Salvador Puig Antich i a tots els que com ell van ser condemnats a mort pel franquisme que va cometre amb això crims contra la humanitat. denunciem la manca de sensibilitat de justícia i d democràcia mostrada per les institucions de l’estat que mostren la debilitat i la manca de qualitat creixent de la democràcia a l’Estat espanyol i exigim que l’estat Espanyol assumeixi el seu deure i responsabilitat envers les víctimes dels consells de Guerra de Veritat, Justícia i Reparació.

Barcelona – València 2 de març de 2011.

dimecres, 2 de març del 2011

Commemoració del Dia Internacional de la Dona Treballadora


En el marc dels actes commemoratius del 8 de març, ‘Dia Internacional de les Dones’,  la Comissió de Dones Advocades us convida a assistir al Cine-Fòrum: ‘Tránsitos feministas’, un documental d’Amparo Bella, sobre les dones durant la transició de la dictadura a la democràcia”.

CINE-FÒRUM
Reportatge realitzat per una historiadora aragonesa, que fa un repas de la lluita duta a terme per les  dones durant la transició.
Organitza:
Comissió de Dones Advocades
10 de març de 2011
19,30 hores

Sala 35 (3a planta) Mallorca, 283, Barcelona

PONENT:
Sra. Amparo Bella
Directora, historiadora saragossana.

MODERADORA:
Sra. Blanca Padrós
Advocada- Presidenta Comissió de Dones Advocades.

Us demanem que per questións d’organització de la sala feu la inscripció, però no dexeu de venir si no la heu pogut fer.

Us hi esperem
Comissió de Dones Advocades
comissions@icab.es  

Presentació del num 113 de la revista Viento Sur: "la seva memòria, lluita i dignitat"


Els combats per la memòria social i democràtica amb:

*Montse Armengou, documentalista a TV3
*Xavier Domènech, prof d'història a la UAB
*Pepe Gutiérrez, vicepresident de la Fundació Andreu Nin

*Divendres 4 de març
*19:00h

Sala d'actes de l'EAPC (Escola d'Administració Pública de Catalunya) c/ Girona, 20. Barcelona

Dissetena concentració per la Veritat, Justícia i Reparació de la Mesa de Catalunya d'Entitas Memorialistes



Barcelona, Pl. de Sant Jaume, 26/2/2011
Totes les víctimes són nostres, però al nostre pensament portem unes de molt especials, els nostres familiars, els nostres companys i companyes. Aquestes víctimes són les protagonistes d'aquesta concentració, són part de la nostra història personal que volem compartir amb tots vosaltres. Han passat, en alguns casos, 7 dècades i encara hem de continuar exigint justícia pels vius i pels morts, que ja no poden aixecar les seves veus més que a través de les nostres. Les farem volar molt alt, serà un clam de justícia, ho farem ben fort i sense repòs, i quan ens quedem sense veu, llavors, cridarem amb el cor.

Elles, les víctimes, es pregunten fins a quan continuarà la impunitat del franquisme. Nosaltres, les víctimes, exigim que aquesta s'acabi, ja!

Punt i final a la impunitat. Veritat, Justícia i Reparació. Anul·lació judicis franquisme.