diumenge, 22 de març de 2015

Reivindicar la riquesa de l'exili cultural català del 39

 
Agullana inaugura un espai que recorda autors, artistes, músics i pedagogs que van continuar creant fora de Catalunya, molts a camps de refugiats
 
VilaWeb 21/3/15
Agullana va ser un dels punts claus de la sortida a l'exili de bona part de la Generalitat republicana i dels intel·lectuals de l'època. Ara, setanta-sis anys més tard, el poble acull un espai dedicat a l'exili cultural. L'objectiu és posar en valor la riquesa d'aquest patrimoni i reivindicar que, més enllà de figures conegudes com Pau Casals o Mercè Rodoreda, també hi va haver desenes de mestres, pintors o pensadors que van seguir creant fora de Catalunya. A més Agullana també vol fer-se un lloc en l'espai de memòria que s'està teixint a banda i banda dels Pirineus.
 
Entre la darrera setmana del mes de gener i la primera del mes de febrer de l'any 1939, Agullana, concretament el coll de la Manrella, va ser una de les vies de fuga de l'exili republicà. Per allà hi va passar una àmplia representació d'intel·lectuals de la Institució de les Lletres Catalanes i també bona part del govern republicà. Aquest fet ha motivat a l'ajuntament de la localitat a impulsar un centre que recordi la vessant cultural de l'exili català. L’espai, que s’inaugura avui, s'ha batejat amb el nom de 'L'exili cultural català de 1939' i està situat en un edifici de la plaça de l'Església.
 
L'exposició recupera materials originals i rescata facetes poc conegudes d'artistes. Per exemple, es poden veure il·lustracions de Rodoreda o de Calders que feien per a cobertes de llibres d'altres companys. També s’hi veuen els butlletins fets a mà que alguns mestres de català feien des dels camps de concentració i el material que empraven per fer classes als adults. La vessant artística és una de les més reivindicades i la mostra acull alguns originals de cartellistes, pintors i il·lustradors que a través de la seva obra van reflectir moments de l'exili i les vivències dels camps de refugiats.
 
La mostra es completa amb tres audiovisuals. Una d'aquestes projeccions és el documental 'Una cultura a l'exili', fet expressament per l’ocasió i que compta amb la participació d'historiadors i narra la desertització cultural que va patir Catalunya després de la Guerra Civil. El segon arxiu es dedica a la literatura i es tracta d'una antologia de textos dels autors més importants complementada amb fotografies de Georges Bartolí i Sandra Genís. També s'hi pot veure 'Art exiliat’, una ressenya d'artistes plàstics de l'exili i algunes imatges de les obres més significatives.
 
El projecte neix vinculat al Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera i complementa la seva oferta expositiva i educativa. El MUME està més centrat en la vessant sociopolítica i, en canvi, Agullana dóna una visió més cultural d'aquests anys. A pocs quilòmetres a la rodona també hi ha d'altres llocs d'interès dedicats a l’exili com ara la maternitat d'Elna o el memorial que es vol fer al lloc on hi havia el camp de refugiats de Rivesaltes.