diumenge, 28 d’octubre de 2012

Crònica de l'acte de presentació de la querella argentina a Barcelona y Catalunya

video


Traducció Estació Collserola


Lloc: Centre Cívic La Masia de la Guineueta (Nou Barris, Barcelona)
Organitzat per Mª José Barreiro López de Gamarra, familiar d'afusellats, querellant i Agustín García Clavé fill d'exiliat desaparegout a la II Guerra Mundial, nascut a la URSS.
Presentació fotogràfica de Salvador Aleman Macia


Amb un ple gairebé absolut, l'advocada Ana Messuti va començar afirmant que l'objectiu de la querella argentina contra el franquisme no és un altre que el d'aconseguir "una mica de justícia", i va afegir "no es podrà fer tota la justícia per tants crims com aquí s'han comès, els criminals franquistes mai pagaran pels seus crims ja que la pena mai serà proporcional al delicte que van cometre perquè nosaltres no som assassins ni torturadors"- amb aquestes paraules, l'advocada argentina reconeixia davant un aforament d'unes 150 persones, moltes d'elles víctimes directes i indirectes de la repressió feixista espanyola, la brutalitat dels crims comesos durant la dictadura del general Francisco Franco.

Messuti va manifestar que "la universalitat de aquests crims - diem que són universals perquè delictes similars es segueixen cometent en moltes parts ia Espanya també perquè moltes persones continuen desaparegudes - produeix una indignació també universal, la gravetat fa que no puguem permetre que els delictes prescriguin; aquesta universalitat espacial i temporal fa que sempre s'hagin de perseguir " i ha insistit que "tots els estats han de combatre la impunitat, a més del propi estat espanyol que té problemes polítics per fer-ho a causa de la Llei d'Amnistia ".

La jurista va observar que molts estats "que compleixen les prescripcions internacionals sobre economia, en canvi, els costa molt complir i assumir les prescripcions de drets humans que ells mateixos van signar" i va llançar una pregunta a l'aire "com podem viure en un ordenament jurídic en què un que ha robat un cotxe va a la presó però un que ha matat o torturat centenars de persones t'ho pots trobar al bar prenent un cafè?"

Messuti va fer un recorregut sobre com es va iniciar la querella a Buenos Aires. El primer querellant es va presentar en el bufet l'any 2009, era Darío Rivas - qui actualment té 93 anys - fill d'un alcalde socialista republicà que va ser detingut i assassinat pels revoltats. Rivas va dir als advocats argentins: "a Espanya no es pot fer res, què es pot fer aquí?" Seguidament, una a una es van anar personant totes les associacions de drets humans de l'Argentina, més La Asociación por la Recuperación de la Memoria Histórica que dirigeix ​​a Espanya Emilio Silva i, posteriorment, unes cinc o sis persones a títol individual.

Però Ana Messuti explica que els querellants s'han multiplicat a partir de la sentència que al febrer de 2012 "absol el jutge Garzón però condemna a la Justícia espanyola a no perseguir els crims del feixisme".

L'advocada informa que actualment es produeix una mitjana d'una querella per dia i que a Espanya més de 60 associacions de la Memòria s'han unit en pro de la querella argentina sota la denominació de AQUA (Red ciutadana de apoyo a la querella argentina ).

L'advocada va ser rotunda: "presentant la querella exerceixen vostès un dret que tenen, no es tracta d'un obsequi, no és cap favor que la justícia els fa, es fa en l'exercici del principi de Jurisdicció Universal, la querella està molt ben fonamentada i emparada pel Dret Internacional ". El bufet que el porta a terme és líder en casos de Drets Humans, és el mateix que es va ocupar del Pla Còndor, del judici al militar i torturador argentí Adolfo Scilingo, dels judicis dels nadons desapareguts a Argentina ...

La jurista argentina va remarcar que aquesta querella ha marcat jurisdicció perquè abans només la família directa podia querellar però en aquest cas, en tenir en compte el temps transcorregut durant el qual a les víctimes la justícia sempre els ha estat negada, qualsevol familiar podrà fer-ho, independentment del grau de parentiu: "si no fos així, estaríem deixant guanyar als feixistes que, amb el temps, pretenen que es perdi la memòria". (Diferents modalitats de participació en la causa argentina contra la repressió franquista).

Durant aquest acte de presentació, Anna Messuti va estar acompanyada a la taula per Pere Fortuny, president de L'Associació Pro-Memòria Als Immolats per la Llibertat a Catalunya i per la reportera de TV3 Montse Armengou, autora amb el periodista Ricard Belis d'Els nens perduts del franquisme (2002) el primer reportatge realitzat a Espanya sobre les víctimes infantils de la repressió franquista. La presentació va córrer a càrrec del professor de la UNED Salvador López Arnal que va afirmar com el silenci i l'encobriment segueixen regnant a tot l'Estat espanyol i, com a mostra, va recordar que el principal centre de detenció i tortura a Barcelona durant el franquisme, la comissaria emplaçada a Via Laietana, segueix funcionant com si res hagués passat, sense una sola placa en memòria de tantes víctimes allà torturades i sense un sol torturador jutjat ni empresonat.

Pere Fortuny, de forma breu i concisa, va posar de manifest amb diversos exemples com a Espanya el franquisme i els seus delictes se segueixen tapant: "Ni Alemanya ni Itàlia conserven monuments feixistes per motius artístics, aquí sí, Joan Carles I atorga títols nobiliaris a personalitats franquistes, incloses la dona i la filla del dictador, potser en agraïment al fet que va ser nomenat per ell com el seu successor, l'Església Catòlica espanyola mai ha demanat perdó per la seva participació directa en el règim i en la repressió que va perpetrar tants crims contra la Humanitat ; l'Estat espanyol, amb la llei de la Memòria Històrica, ha bloquejat totes les vies de reparació ". I va acabar afirmant la necessitat que es produeixi la rehabilitació jurídica d'aquells que van ser assassinats i torturats.

La periodista Montse Armengou ha explicat que va ser a Argentina, durant la realització del documental Argentina punt i seguit, on va aprendre el significat de la universalitat dels crims contra la Humanitat. Allà, van suprimir la Llei del punt final i la Llei d'obediència deguda i asseure a la banqueta no només als militars sinó també a representants de l'Església catòlica que havien estat còmplices de la dictadura.

Armengou va afirmar que "la situació de les víctimes a Espanya és tremenda a tots els nivells, judicial, polític i moral, és indignant que l'única reparació que tinguin sigui aparèixer a la televisió i explicar-ho" i va advertir que com a conseqüència de tants crims silenciats durant dècades es produeix un trauma transgeneracional que afecta tota la societat i que es tradueix en "aquest duel col · lectiu que anem arrossegant".

La periodista, que prepara un documental sobre la Vall dels Caiguts, on milers de republicans van ser enterrats sense el coneixement ni el consentiment de les seves famílies, va sostenir que "els grans exhumadores van ser els mateixos franquistes que van treure les seves víctimes de les fosses on les enterrar per portar-les al Vall dels Caiguts".

Abans de concloure la seva intervenció, Armengou va afegir "és una vergonya que, si tan espanyols se senten els governants actuals, hagin de venir de fora al rescat de les víctimes espanyoles i de la Memoria.        

Isabel Cadalso          


divendres, 26 d’octubre de 2012

Acte/conce​ntració a Plaça Urquinaona​ ds 27-N, 17-18h · Feines i serveis socials per a tothom! El feixisme no és la solució!

Acte/concentració a Plaça Urquinaona, Barcelona, dissabte 27 de novembre, 17-18h
Després ens podem sumar a la mani en defensa de l’educació
Convoca: Unitat contra el feixisme i el racisme
Amb el suport del Comitè d’Empresa de Telefònica Bcn i Fedelatina
Amb intervencions d’un membre del Comitè d’Empresa de Telefònica Barcelona i de Javier Bonomi, Fedelatina
Es començarà la distribució dels 30.000 exemplars de la nova octaveta d’UCFR, Aturem el feixisme!!
El partit feixista, Plataforma per Catalunya (PxC) ha convocat una concentració davant de Telefònica a Portal de l'Àngel, el dissabte 27 d'octubre a les 18h, sota el lema: “El treball primer per als de casa”.
Queda clar en la seva argumentació que l’acció no té res a veure amb protegir les condiciones laborals, ni amb oposar-se a la privatització i la subcontractació. La seva proposta és clarament racista. L’Anglada diu que “em fa veritablement molta pena i llàstima passar per una obra i veure com la majoria dels treballadors són moros, negres o sud-americans”. La retòrica “obrerista” que fan servir quan els convé no ha de confondre ningú; els nazis als anys 20 i 30 també deien que defensaven els obrers, però al pujar al poder van destruir els sindicats i van intensificar l’explotació.
És millor fer aquesta feina per aturar els feixistes mentre són pocs, que no pas esperar i permetre que es converteixin en una amenaça molt més gran. Per aquest motiu, s’ha convocat aquest acte.
 

dimarts, 23 d’octubre de 2012

Projecció del documental La Canalla de Sant Felip


 
Traducció Estació Collserola
Pasoapaso  col·lectiu artistes audiovisuals
Dimecres  23 d'octubre, 18:00h. Sala d'actes del Departament d'Ensenyament c / Via Augusta, 202 - Barcelona
El documental sobre els bombardejos a l'església i plaça homònimes durant la guerra civil es projectarà dins el cicle de cinema fòrum El Documental Històric a l'aula, i comptarà amb la participació del nostre company i director del documental, Pau Tulián.

Homenatge a les Brigades Internacionals a Barcelona

 
Fundació Cipriano Mena
El dissabte 27 d’octubre de 2012, a les 11 h, es retrà un homenatge a les Brigades Internacionals en commemoració del 76è aniversari de la seva arribada i del 74è aniversari del seu comiat de Barcelona. L’acte, organitzat per l’Associació d’Amics de les Brigades Internacionals de Catalunya, tindrà lloc a la boca nord del túnel de la Rovira, Rambla del Carmel, amb una ofrena floral al monument de les Brigades Internacionals i un homenatge al doctor Moisès Broggi.

Bicicletada popular per els espais patrimonials dels camps d’aviació republicans de la guerra civil espanyola a l’Alt Penedès

 
Bicicletada popular per conèixer la vinya a la
tardor i els espais patrimonials relacionats amb els camps d’aviació republicans de la guerra civil espanyola a l’Alt Penedès, coneguts com el “Vesper de la Gloriosa”.
28 d’octubre de 2012
Sortida a les 9 del matí del CIARGA (Els Monjos)
El recorregut és circular amb un total de 20 km sense dificultat i transcorre pels municipis de Santa Margarida i els Monjos - Vilafranca del Penedès - Pacs del Penedès - Vilobí del Penedès. El punt de sortida i d’arribada és el CIARGA (El Serral. Santa Margarida i els Monjos). Al finalitzar el recorregut es farà una visita guiada al CIARGA i al refugi antiaeri del Serral. La durada aproximada de tres hores i trenta minuts.
 
Es recomana fer inscripció gratuïta prèvia:
secretaria@iepenedesencs.org
93892197

divendres, 12 d’octubre de 2012

Tradicional Homenatge al Fossar de la Pedrera

Associació Pro-memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya - 19 setembre de 2012
Una vegada més ens permetem convidar-los al tradicional homenatge al nostre President Lluís Companys i als republicans assassinats durant el franquisme.
 
Lloc:  Al Fossar de la Pedrera del Cementiri de Motjuïc, el proper diumenge dia 14 d’octubre a les 12 hores del migdia

Malgrat els anys transcorreguts, sigui per voluntat política, per ganes de voler amagar o per fer oblidar aquella pàgina de la història, la nova democràcia ha vingut negant la rehabilitació jurídica a tots aquells homes i dones que foren jutjats, per aquells criminals tribunals militars il·legals, mitjançant uns judicis sumaríssims militars i paradoxalment condemnats a la pena de mort per rebel·lió militar.
Fins i tot a l’any 2007, les Corts General espanyoles van aprovar la descafeïnada i vergonyosa Llei de la Memòria Històrica, que tanca definitivament la possibilitat de ser rehabilitats jurídicament.
Els franquistes van fer aprovar la Llei d’Amnistia de l’any 1977, per salvaguardar l’honor i les responsabilitats jurídiques de les persones que tingueren responsabilitats penals durant el franquisme, en canvi, els demòcrates que van pactar l’exemplar transició a la democràcia, no van reclamar la rehabilitació dels nostres morts; aquests fets passaran a la història com la vergonya política més gran de la nostra transició democràtica.
Els familiars mai hem reclamat venjança envers aquells que tan mal ens van fer, però sí reclamem justícia, i aquesta en el transcurs dels anys se’ns ha vingut negant, siguin els governants de dretes o d’esquerres.
Aquesta indiferència fa molt mal als familiars de les víctimes.
Agrairem la difusió d’aquesta convocatòria entre els vostres amics.
Us hi esperem        
La Junta Directiva              


-Distinció Cívica de l’Ajuntament
de Mollet del Vallès 2006  
-Premi Comissió de la Dignitat 2006            
-Creu de Sant Jordi 2008 de la Generalitat de Catalunya

diumenge, 7 d’octubre de 2012

La Guerra Civil i l’exili mexicà en la celebració del centenari de Sales, Calders i Tísner

 
5 octubre 2012 Bloc de la Biblioteca del Pavelló de la República
Enguany es celebra el centenari del naixement dels escriptors Joan Sales, Pere Calders i Avel·lí Artís Gener, Tísner, amb un extens programa d’activitats acadèmiques i artístiques pensades per a tots els públics.
Les vides i obres dels tres escriptors barcelonins seran presents arreu del país a través de conferències, rutes literàries, clubs de lectura, taules rodones, espectacles poètics i teatrals, exposicions, activitats escolars, blocs i piulades.
De totes aquestes activitats volem destacar-ne dues que poden ser del vostre interès com a lectors del nostre bloc.
Joan Sales, escriptor, poeta, traductor i editor, Pere Calders, escriptor i dibuixant, i Avel·lí Artís-Gener (Tísner) periodista, escriptor, ninotaire, escenògraf, traductor, enigmista, director artístic de publicitat i corrector, són autors de tres obres que parlen sobre la Guerra Civil: Incerta Glòria, Unitats de xoc i 556 Brigada Mixta.
Aquests llibres seran analitzats per tres historiadors: Josep Maria Solé i Sabater, Roger Buch i Antoni Segura en el decurs d’una jornada d’estudi que se celebrarà el proper 9 d’octubre, a les 19 h., al Museu d’Història de Barcelona (pl. del Rei, s/n)
En el mateix espai i a la mateixa hora el dia 16 d'octubre tindrà lloc la taula rodona De Barcelona a Mèxic on es debatrà l’experiència de l’exili mexicà que va marcar la vida dels tres escriptors homenatjats. Joan Sales va viure en aquell país set anys, Pere Calders vint-i-tres i Avel·lí Artís Gener, Tísner, vint-i-sis. La família Calders i Artís Gener encara hi tenen descendència. Aquesta jornada ens acostarà a l’exili des de la perspectiva d’un estudiós de la literatura catalana, Julià Guillamon, i d’un mexicà que ha estudiat l’obra dels autors catalans a Mèxic, Carlos Guzmán.
Podeu consultar el portal web www.salescalderstisner.cat amb tota mena d’informació dels tres autors: fitxes biogràfiques, fototeca, videoteca, rutes literàries virtuals (com la Ruta de la Guerra o la Ruta de l'Exili), etc.

dimecres, 3 d’octubre de 2012

Convocatòria de reunió informativa sobre la Querella argentina a càrrec d’Ana Messuti

 
Data: Divendres 5 d’octubre a les 19:30h.
Lloc: La Masia de la Guineueta
Plaça Can’Ensenya nº 4, 08031 Barcelona
Darrere del Mercat de la Guineueta (passeig Valldaura) devant la Guàrdia Urbana
Sala Anna – 4º pis
Metro:
-L-4  Llucmajor, sortida Pl.Llucmajor
-L-3  Canyelles, sortida Via Favència
Aquesta querella representa l'oportunitat de fer justícia ja que és impossible es realitzi en l'estat espanyol, per motius més que obvis, també la importància que sigui una veritable causa general que ens reuna a tots. En aquesta querella entra tot tipus de crimenes des de 1936 a 1977, assassinats, confiscacions de béns, tortures, robatori de nens, treball esclau, condemnes a la presó, etc. etc.
Us convidem a la reunió, conèixer la importància i informar-vos de l’envergadura d’aquesta querella. Tots hem d'aportar el nostre òbol encara que sigui escoltant i informar-nos de primera mà, i si és possible donant suport des d'una àmplia xarxa d’entitats socials.
La forma de participar en la Querella és de diverses maneres (resum):
-Per a víctimes i familiars com a Querellants
-Per a persones sense vincle familiar sense necessitat d'aportar documentació com Denunciants (o coneixedors d'uns fets delictius) i,
-Per a persones i entitats que vulguin Adherir-se donant suport a la nostra querella i denúncies (aqui us necessitem a tots)
Ara més que mai lluitem per aquests principis de DDHH tan utilitzats últimament que són per la Veritat, Justícia i Reparació de les víctimes del feixisme espanyol. Aquesta convocatòria engloba el més ampli espectre democràtic ideològic, esperem ningú s'exclogui.
Us esperem!!!
Intervenen:
·Ana Messuti, membre de l’equip de advocats dels querellants
·Pere Fortuny, president  de l'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya
·Montserrat Armengou, periodista, amb documentals com "els nens perduts del franquisme", "Les fosses del silenci" i "El comboi dels 927”
Presenta: Salvador López Arnal, nét d’afusellat al Camp de la Bota, professor-tutor de la UNED, col·laborador en El Viejo Topo, Papeles ecosociales i Rebelión

Organitzen:
-Mª José Barreiro López de Gamarra, familiar d'afusellats, querellant i
-Agustín García Clavé fill d'exiliat desaparegut a la II Guerra Mundial, nascut a Rússia
Col·labora: La Masia de la Guineueta      
 Per la Veritat, Justícia i Reparació de les víctimes
del feixisme espanyol

dilluns, 1 d’octubre de 2012

Acte "Veritats amargues" presentació de la revista "El genocidi franquista a Extremadura"

 
El dissabte dia 6 d'octubre a les 18,30 hores presentarem al Patronat Cultural i Recreatiu de Cornellà de Llobregat (Jacint Verdaguer 52) l'acte "Veritats amargues" dedicat Íntegrament al  genocidi franquista a Extremadura per ser una de les regions més castigades per la revolta feixista contra la legalitat de la II República espanyola. A la nostra comarca hi ha un 10% d'extremenys i els seus descendents que la gran majoria van haver d'emigrar a Catalunya per raons econòmiques i polítiques i que encara conserven el record d'algun familiar represaliat. El desenvolupament de l'acte és el següent:
La presentació de l'acte anirà a càrrec d'Agustina Merino Tena. Catedràtica de Geografia i Història d'Educació Secundària. Membre de la Junta Directiva de l'AMHDBLL.
Conferència presentació de la revista "El genocidi franquista a Extremadura" a càrrec del destacat Doctor en Història Francisco Espinosa Maestre.
Actuació del cantautor extremeny Manuel Cobos.
Cerrrará l'acte Antonio Balmón Arévalo, alcalde de Cornellà de Llobregat.
 
Preu de l'entrada 5 euros
Les entrades seran reservades, per telèfon o email, per rigorós ordre de petició i abonades a l'entrada del Patronat. Venda a taquilla del teatre una hora abans 17,30 hores.

Telèfons, correu electrònic d'informació i vendes d'entrades:
Paco Ruiz (President) 93.375 45 05 pacoruizacevedo@telefonica.net
Eliseo Sanabria (Vicepresident) 93.376 20 11 eliseosanabria@telefonica.net