diumenge, 4 d’octubre del 2015

Nomenclàtor Barcelona - República


Canvi de nomenclátor als carrers de Barcelona durant la república i la revolució 
Ferran Aisa en Vaixell Blanc 29/9/15
Els canvis de règim polític van acompanyats normalment pels canvi dels noms dels carrers, a l’adveniment de la República ja se’n havien canviat el nom d’alguns dels carrers més emblemàtics de Barcelona com l’avinguda Alfons XIII (Diagonal) es va dir 14 d’Abril; la plaça de Sant Jaume va passar a dir-se plaça de la República; el passeig i el Saló de Sant Joan, es van dir Fermín Galán i García Hernández, respectivament. La proposta de canviar de nom el passeig de Gràcia pel de Pi i Margall, va portar un debat entre les formacions Partit Radical i Esquerra Republicana, mentre els primers es mostraven partidaris del canvi, els segons al•ludien a la tradició popular del nom del passeig. De moment el canvi de nom va quedar dins del tinter, però es va aconseguir que la ciutat aixequés un monument al federalista català a la cruïlla Diagonal-passeig de Gràcia, que fou inaugurat per Companys, Gassol i Pi i Sunyer l’any 1936. Altres carrers si que van canviar de seguida de nom foren el Paral•lel que s’anomenà Avinguda Francesc Layret i el carrer de la Cadena fou bateja amb el nom del líder anarcosindicalista Salvador Seguí.

El canvi de noms al nomenclàtor barceloní seria una cosa habitual en els dies revolucionaris, que van seguir al 19 de juliol de 1936, sense anar més lluny a primer d’agost el nom d’algunes places i carrers eren les següents: la plaça Navas (Poble Sec) s’anomenà Germinal Vidal, secretari de les JCI del POUM mort en els fets del 19 de juliol; la plaça Antoni López, una vegada enderrocada l’estàtua del Marquès de Comillas, fou batejada com plaça del Capità Maximilià Biardeau, màrtir de la llibertat, mort el 6 d’octubre de 1934; la plaça Sant Josep Oriol va canviar el nom per plaça del Milicià Desconegut; el passeig de Gràcia, ara sí, s’anomenà Pi i Margall, etc.

(...) La sessió del Govern Municipal va decidir encarregar al conseller-regidor d’Urbanització i Obres, ciutadà Hurtado, la coordinació dels canvis de nom dels carrers, per evitar duplicats i el caràcter espontani. L’Ajuntament es dirigia als centres, agrupacions sindicals, partits polítics i entitats que formulessin suggeriments dels canvis de nom, a fi de donar-li un caràcter orgànic al nomenclàtor. El conseller-regidor parlava del sanejament urbà al referir-se al canvi de noms dels carrers: “Els noms dels suposats sants i verges han de desaparèixer dels nostres carrers i places. No hi ha dubte que s’imposa fer, ràpidament, un canvi total dels noms que fan lleig els nostres carrers, places i passeigs. La Revolució obliga. Endavant!”

(...) L’homenatge a Durruti de la ciutat de Barcelona va continuar amb el canvi de rètol de la popular Via Laietana, que havia estat coneguda, anteriorment, com el carrer de la Reforma i, aleshores, va denominar-se Via Durruti. El nomenclàtor barceloní canviava d’un dia per l’altre, com per exemple les rondes, Ricardo Mella substituí la de Sant Pau; Fernando Tarrida del Màrmol, la de Sant Antoni; i Fermín Salvochea la de Sant Pere. Altres canvis foren el carrer del Carme per Kropotkin; Sant Pau per Rafael Farga Pellicer; Cabanyes per Antoni Agulló; Sant Climent per Milicians Guinart i Martínez; Peu de la Creu per Konsomol; Drassanes per Presa de les Drassanes; Marquès de Barberà per d’Aviador Marià Foyè; Sant Pacià per Lleialtat; Sant Antoni Abat per Timoteo Urieta Bono; Sant Oleguer per Eduard Farrès; Duc de la Victoria per Fracesc Casas Sala; Bonsuccés per periodista Luis de Sirval; plaça Reial per Francesc Macià; Sanjoanistas per AIT; plaça de Sant Agustí per Mario Angeloni; plaça Virrei Amat per Salvat-Papasseit; etc. 

(...) El nomenclàtor anava canviant ràpidament, l’Ajuntament prenia l’acord de canviar el nom del carrer Duc de la Victoria, a partir d’ara es denominava Francesc Casas Sala, diputat i mestre laic assassinat pels feixistes, atenent la sol•licitud presentada conjuntament per Actuació Valenciana d’Esquerra i el Claustre de Mestres Laics de Catalunya.

(...) Un altre tema municipal era el de la retolació dels nous noms de carrers sense permís de l’Ajuntament, doncs, des del 19 de juliol, sindicats, organitzacions, comitès, etc., havien canviat el nom dels carrers de manera directa i, aleshores, hi havia noms duplicats i triplicats a la ciutat. Precisament per evitar això la conselleria-regidoria d’Urbanització i Obres, que era l’encarregada de la Ponència del nomenclàtor de Barcelona afirmava que es disposava a revisar els noms donats a diversos carrers de Barcelona amb motiu del 19 de juliol, i, sobretot aquells que s’havien canviat sense donar coneixement a l’autoritat municipal, i emetia la nota següent: “En conseqüència, s’invita a les Comissions de Veïns que han procedit a retolar amb nou nom els respectius carrers, a què durant un termini de vuit dies passin pel Negociat d’Obres Públiques de la Secció d’Urbanització i Obres, de vuit del matí a la una de la tarda, per formular la declaració referida, amb el cas contrari la Comissió restituirà el nom antic, a no ser que aquest sigui un nom contrari al règim o si el proposat no reuneix les condicions de ser públicament conegut per no haver transcendit la seva actuació antifeixista.” 

II. NOMENCLÀTOR (1936-1939)
Alguns noms de carrers de Barcelona canviats per l’Ajuntament durant l’etapa republicana (1931-1936):
Plaça de la República (pl. Sant Jaume)
Avinguda 14 d’Abril (Av. Alfons XIII, actualment Diagonal)
Bernat Metge (actualment Av. Josep Tarradellas)
Salvador Seguí (Cadena)
Saló Fermin Galán (passeig de Sant Joan)
Saló Ángel García Hernández (actualment p. Lluís Companys)
Francesc Layret (Av. Marquès del Duero, actualment av. Paral•lel)
Josep Nakens (comte de Santa Clara)
Sabino Arana (actual Pi i Margall)
Eduard Maristany (Marquès de l’Argentera)
Carles Marx (a Horta)
Martí Vilanova (Sant Quintí)
Pablo Iglesias (Princesa)
Mutualitat (arquebisbe Pere Claret)
Hermenegildo Giner de los Ríos (Tetuán)
Amadeu Vives (Cameros)
Josep Llimona (Garriga i Bachs)
Joan Gamper (Crisantems)
Salmerón (Gran de Gràcia)
La Internacional (Clot)

El llistat de carrers que segueix correspon als noms aprovats per l’Ajuntament en sessió del Comitè Permanent Municipal del 16 de  setembre de 1937:
19 de Juliol (pl. Sants):
4 de setembre (Mercedes)
Alexandre Liaño (Sant Crispí)
Ángel Ganivet (pla del Palau)
Antoni López Raimundo (Bergara)
Artur Paz (Sant Antoni)
Barbastro (Sant Salvador)
Barricada (Santuari)
Benito Pasanau (Rogent)
Federico García Lorca (actual carrer del Bisbe)
Buenventura Durruti (Via Laietana)
Capità Bordeau (pl. Antoni López)
Capità Josep M. Freire (pl. Sant Pere)
Caporal Redondo (pl. Regomir)
Dostoievski (pl. de l’Àngel)
Eduard Farrés (Sant Oleguer)
Enrico Malatesta (p. de la Bonanova)
Espartacus (Alt)
Felip Cortiella (Àngels)
Florencio González del Barco (passatge Sagrada Família)
Francesc Ascaso (Montserrat)
Francesc Casas Salas (Duc de la Victòria)
Francesc Ferrer i Guàrdia (pl. Urquinaona)
Francesc Martín (Marquès de l’Argentera)
Frederic Engels (Peris Mencheta)
Francesc Martín (Marquès de l’Argentera)
Francesc Pi i Margall (passeig de Gràcia)
Germans Ascaso (pl. Barceloneta)
Germans Badia (pl. Alcalà Zamora, actualment pl. Macià)
Guàrdia Gonzalo Pavón (Regomir)
Guillem Prats (passatge Garcia Cambra)
Harmonia (Santa Matilde)
Konsomol (Peu de la Creu)
Kropotkin (Carme)
Lina Odena (passatge Lluís Pellicer)
Luis Aguilera (Escorial)
Manuel González Alba (Ros d’Olano)
Marià Foyé (Marquès de Barberà)
Mario Angeloni (pl. Sant Agustí)
Màrtirs de Chicago (pl. Canonge Rodó)
Màrtirs de Montjuïc (Santa Anna)
Milicià Desconegut (pl. Sant Josep Oriol)
Milicians Guinart i Martínez (Sant Climent)
Nazario Cuartero (Lourdes)
Néstor Makno (pl. Sant Agustí Vell)
Joan Fuster Segú (pl. Nord)
Joan Yagües (p. Nacional)
Josep Durán (Puríssima Concepció)
Josep Garcia (p. Fabra i Puig)
Josep Sunyol Garriga (Sant Domènec)
Periodista Luis de Sirval (Bonsuccés)
Pintor Gimeno (Montsió)
Presa de Drassanes (av. Drassanes)
Ramon Acin (Sant Pere Més Baix)
Rafael Farga Pellicer (Sant Pau)
Rafael Fuster (Maria Auxiliadora)
Revolució de 1936 (Bisbe Laguarda)
Revolució Social (Av. Icària)
Ronda Ricardo Mella (Ronda de Sant Pau)
Ronda Fermín Salvochea (Ronda de Sant Pere)
Ronda Fernando Tarrida del Mármol (Ronda Sant Pere)
Sánchez i Mercader (Sant Cristòbal)
Santiago Salvador (Sant Pere Mitjà)
Sebastien Faure (Sagrera)
Tardienta (Betlem)
Timoteo Urieta Bono (Sant Antoni Abad)
Ukrania (pl. Sagrada Família)
URSS (av. Meridiana)
Vicien (Santa Albina)
Víctimes del 19 de Juliol (Negoci)

Altres canvis de noms de carrers posteriors a setembre del 1937 o fins i tot anteriors però no recollits en la llista de l’Ajuntament:
Aguiluchos de les Corts (Déu i Mata)
AIT (Sanjuanistes)
Alferes Cabré (pl. Santa Madrona)
Amadeu Bardina (pl Sant Miquel)
Amadeu Colldeforns (Rector Ubach)
Anarquistes (Beates)
Àngel Pestaña (Sant Jeroni)
Antoni Agulló (Cabanyes)
Bakunin (Foradada)
Belchite (Santa Rosa)
CNT (pl. Trinitat)
Capità Arrando (Palma de Sant Just)
Comandant López Tienda (Sardenya)
Comas i Solà (placeta al Tibidabo)
Desgràcia (Mare de Déu de Gràcia)
Doctor Pavlov (Portal de l’Àngel)
Enric Fontbernat (Cardenal Casañas)
Ernest Ventós (pl. al costat av. Bernat Metge)
Evelio Boal (Pont de Sant Martí)
FAI (Sant Eusebi)
Faust Castells (Mare de Déu dels Desamparats)
Florencio González (Sant Joan de Malta)
Francesc Batista (Mare de Déu del Carmel)
Francesc Macià (pl. Reial)
Germinal Gracia (pl. Navas)
Guàrdies Salvat i Manzano (Rector Bruguera)
Jaume Albiol (Santa Eugènia)
Manuel Alonso (Garriga i Roca)
Manuel Carrasco i Formiguera (pl. Pedró)
Muralles Romanes (Sots-tinent Navarro)
Jaume Compte (Rambla Santa Mònica)
Jesús Lázaro (Palomar)
Joan Viñas (Les Carolines)
Laureano Novas (Santa Madrona)
Lleialtat (Sant Pacià)
Llibertat (Mare de Déu del Pilar)
Los Rebeldes (Santa Magdalena)
Luis Bello (Reina Maria Cristina)
Manuel Borrell (Santa Caterina)
Màrtirs de Sants (Sant Frederic)
Manuel Hidalgo (París)
Pancho Villa (Baixada de Santa María)
POUM (Bertran)
Salvat-Papasseit (pl. Virrei Amat)
Sergent de Milícies Francesc Vila (Sant Domènec de Santa Catarina)
Víctor Díaz (Monlau)

Ferran Aisa-Pàmpols  (Extret del llibre de Ferran Aisa, República, guerra i revolució, L'Ajuntament de Barcelona, 1931-1939, Base-Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2009)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada