dilluns, 25 de juliol de 2011

Més “Papers de Salamanca”, però no tots


Grup d'Arxivers de Lleida / 25 juliol 2011
Com en un esgotador serial, aquesta setmana s’han rebut a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) una nova remesa dels “papers de Salamanca”. Segons la Ministra de Cultura, és la darrera tramesa de documentació des de l’Arxiu General de la Guerra Civil a Salamanca. Tot i que segons el Centre Documental de la Memòria Històrica, el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, i la Comissió de la Dignitat, encara queda una part important que retornar.

En aquest capítol han retornat a Catalunya molta de la documentació confiscada a partits polítics, associacions i organismes civils, 715 lligalls de la secció Político Social de Barcelona, instal·lats en 365 caixes d’arxiu que pel que hem pogut veure en les fotos i atenent a algunes publicacions es recollien en 53 capses. Entre aquestes caixes, hi ha 15 capses de la secció Político Social de Lleida, que inclouen documents de la columna de Durriti, de les seccions de UGT i d’Esquerra Republicana.

Aquesta vegada tot i que institucionalment per part de Catalunya se li ha donat prou importància, no ha estat així per la societat civil i els mitjans de comunicació en cap format. La qüestió s’ha despatxat amb unes quantes línies que en la major part dels casos recollien unes declaracions fugisseres de la Ministra i més reposades del sr. Rangel, delegat del govern a Catalunya i del sr. Mascarell.

Al diari Avui del dia 20 d’aquest mes es pot llegir per boca del director de l’ANC, Sans Travé, que durant el mes d’agost es registrarà la documentació i es prepararà per posar-la en disposició de retornar-la a les entitats jurídiques i particulars que siguin els seus legítims propietaris, qui des d’aquell moment tindran un any per a reclamar-la.

Cal esperar que el pròxim trasllat es faci tot seguit i sigui l’últim, si hi ha sort que sigui en aquesta legislatura agònica, perquè sinó no acabarà de ser mai més que una altra de les reivindicacions eternes, aconseguides de forma incompleta i sempre com a resultat de negociacions dures i difícils, en les que en cada sessió cal explicar per què es reclama el retorn dels “papers de Salamanca”.

Podem preguntar-nos per què ara, per què no s’ha traslladat ja tot o per què aquesta vegada no s’ha fet a bombo i plateret i a penes s’ha seguit la notícia, però això potser millor discutir-lo a través dels comentaris…