Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TV. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TV. Mostrar tots els missatges

dissabte, 3 de desembre del 2016

Els presoners del franquisme de Sant Miquel dels Reis, homenatjats a València

El català Joan Busquets rememora al monestir de Sant Miquel dels Reis de València les condicions de vida i fins i tot un intent de fugida

15/11/16 TV3 
El govern valencià ha homenatjat els presoners del franquisme que van estar captius al monestir de Sant Miquel dels Reis, a València. Entre els supervivents, el català Joan Busquets, que va estar quinze anys en aquella presó acusat de maqui i anarquista. Hi va estar condemnat a mort, però se li va condonar la pena per 20 anys de presó, primer a València i després a Burgos. Busquets ha tornat per primera vegada a la presó i ha recorregut un entorn que actualment no té res a veure amb aquell edifici tan odiat durant anys i anys.

diumenge, 6 de març del 2016

Nou Barris aprova canviar el nom de la plaça de Llucmajor per plaça de la República

La històrica estátua de la República col·locada en Nou Barris des de 1988
BTV 02.03.2016 
El plenari de Nou Barris d'aquest dimecres ha donat l'aprovació definitiva perquè la plaça de Llucmajor, on conflueixen la via Júlia i el passeig de Valldaura, es converteixi en la plaça de la República. Així doncs, se substituiran dues plaques de nomenclàtor, la senyalització viària que indica la plaça i la informació de les parades d'autobús. El canvi de nom materialitza una reivindicació veïnal que ve de lluny. 

El plenari ha informat favorablement del canvi amb 12 vots a favor d’ERC, PSC i Barcelona en Comú, i amb els vots en contra de Convergència, que ha demanat que es consulti directament els veïns de Verdum, Porta i la Prosperitat, i també del Partit Popular, que ha defensat que el nom de plaça de Llucmajor està estretament vinculat a la història del barri. Ciutadans també s’ha posicionat en contra al·legant que 700 signatures no són prou per canviar el nom de la plaça, però estan a favor que la plaça de la República es pugui ubicar en un altre punt de la ciutat.

La Ponència de Nomenclàtor ja va aprovar el canvi de nom a mitjan febrer. Ara només queda pendent l’elaboració d’un expedient d’aprovació que signaran el president de la Ponència i l’alcaldessa, Ada Colau. La inauguració del nou nom es farà el pròxim 14 d’abril, coincidint amb el 85è aniversari de la proclamació de la Segona República.

El nom de la plaça de la República es visualitzarà amb la substitució de dues plaques de carrer, alguns rètols de la senyalització viària que indiquen la plaça i la informació de les parades d’autobús. La parada de metro de la Línia 4, però, mantindrà el nom de Llucmajor. El municipi mallorquí no desapareixerà del nomenclàtor de la ciutat, ja que donarà nom, a canvi, als jardins de la Segona República.

La regidora de Nou Barris, Janet Sanz, considera que el canvi de nom de la plaça “no és cap anècdota urbana ni cap caprici polític” ni “cap acte de ‘revengisme’ polític”. En un article al diari ‘El País’, la regidora ha argumentat que a la ciutat encara no hi ha cap espai explícitament dedicat als valors republicans i que es tracta de donar resposta a una demanda dels veïns de Nou Barris.

De fet, associacions i veïns del districte van recollir més de 600 signatures l’any 2011 reclamant la plaça de la República. El 14 d’abril de 2012, unes 200 persones es van manifestar per tornar a fer visible la reivindicació.

dimarts, 24 de novembre del 2015

El mític ’Saturday Night Live’ es va passar un any rient de la mort de Franco en 1975


 
 
VilaWeb 24/11/15
Arran del quarantè aniversari de la mort del dictador Francisco Franco, que es va commemorar divendres passat, molts usuaris han compartit un vídeo del programa nord-americà Saturday Night Live, que es va passar tot el 1975 rient de la mort del general feixista. Chevy Chase, un dels guionistes emblemàtics del programa, aquell any presentava una secció que simulava ser un telenotícies. Després de la mort de Franco, Chase va repetir programa rere programa el comunicat de la seva mort en to burleta i humorístic, arribant a derivar en bromes surrealistes. ‘La nostra notícia d’aquesta nit: el generalíssim Francisco Franco està críticament mort des de fa onze setmanes’, diu en una de les múltiples bromes.

dimarts, 23 de juny del 2015

L'Ajuntament de Barcelona desnonava, enderrocava i cremava barraques a mitjans del segle passat

Trias Bertrán ordenava la destrucció d'assentaments de barraques
Arxiu Nacional de Catalunya
 
Carlos Trias Bertrán, des del càrrec de conseller delegat del Instituto Municipal de la Vivienda, l'any 1949 va crear el Servei de Control i Repressió del Barraquisme

diumenge, 26 d’abril del 2015

Estrena a TV3 "Els internats de la por"

 
Maltractaments físics i psíquics, abusos sexuals, explotació laboral, pràctiques mèdiques dubtoses.....
 
Després de “Els nens perduts del franquisme” i “Torneu-me el fill”, un nou documental sobre la infància i la joventut com a víctima del franquisme.
 
Dimarts 28 d’abril al Sense Ficció.
                  TV3, 21.50 h. 

Fins ben entrada la democràcia, milers de nens i nenes continuaven tancats en internats.

Col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d'Auxilio Social es van convertir en una mena de presó per a aquests infants.

Allà van patir abusos físics, psíquics, sexuals, explotació laboral o pràctiques mèdiques dubtoses.

Avui destapen aquest passat ocult i silenciat. A diferència de països com Irlanda, que han reconegut els maltractaments a nens sota la seva tutela, a Espanya aquests abusos no han estat mai jutjats ni reparats
 
MONTSE ARMENGOU
Sense Ficció
Àrea Documentals TV3
c/ de la TV3 s/n. 08970 Sant Joan Despí
+34 93 4999497 / 692084205
 

diumenge, 15 de febrer del 2015

Emissió documental "Xavier Vinader, periodista. Contra la guerra bruta"

 
Us anunciem la propera estrena del nostre documental
 
"Xavier Vinader, periodista. Contra la guerra bruta"
 
Per primera vegada, Xavier Vinader, referent del periodisme d’investigació, explica en aquest documental sobre la cara fosca i les contradiccions de la Transició, la història que el va convertir en el primer periodista exiliat i empresonat de la Democràcia espanyola.
 
Dimarts 17 de Febrer a les 22:45 hores, al programa Sense Ficció de TV3
 
Desitgem que us agradi!
 
 
PRODUCCIONS AUDIOVISUALS ANTÀRTIDA
Maria Riba
c/Balmes, 205 4t 1a
08006 Barcelona
93 410 66 31
 

diumenge, 15 de juny del 2014

TV3, no retransmeteu en directe la cerimònia de coronament

Signar
Esta petición será entregada a:
TV3 - CCMA
Defensor de l'Audiència

Petición creada por
Francesc Massana
Rubí (Catalunya)

Ja ho donaran totes les televisions espanyoles públiques i privades. La posició de TV3 sobre la transmissió d'aquest esdeveniment serà una manera eficaç d'analitzar la força catalana en el torcebraç amb Espanya. Que el transmetés no seria un acte de servei públic català sinó de pura subordinació política. Que s'hi resistís enfortiria el seu paper de construcció d'un espai mental i nacional propi. Així que TV3 serà lleial al seu país si, en lloc d'ensenyar el coronament, proposa qualsevol film: un de zombis em semblaria convenir perfectament.(Article de Joan-Lluís Lluís a ElPunt24/11/13 que comparteixo al 100%.

Para:
TV3 - CCMA
Defensor de l'Audiència

TV3, no retransmeteu en directe la cerimònia de coronament
Atentamente,
[Tu nombre]

dissabte, 14 de juny del 2014

Estrena documental "Extrema dreta"

Veure tràiler
TV3.cat 12/06/2014
A la dreta, i més enllà...

EMISSIÓ: dimarts 17 de juny

Europa deriva cap a l’extrema dreta i els partits xenòfobs i populistes. Les eleccions europees en són una mostra.

És el Front Nacional un llop disfressat de xai que mostrarà la seva veritable cara si arriba a la presidència de França? A Grècia l’ascens d’Alba Daurada pot significar un preludi del que va passar a l’Alemanya de Hitler? I a Espanya? Per què l’extrema dreta no té cap escó al Parlament?
El procés independentista a Catalunya està donant ales als grups ultradretans espanyols, que afirmen estar preparats per utilitzar la violència el pròxim 9 de novembre durant la celebració del referèndum. Tenen realment prou força per fer un cop d’efecte?

“Sense ficció” s’endinsa en l’extrema dreta europea. Passat el sotrac del nou Parlament, amb una forta presència dels partits xenòfobs, analitzem a fons aquest fenomen.

dilluns, 14 d’abril del 2014

Prop d’un centenar de joves recuperen els búnquers i trinxeres de la Guerra Civil a Blanes

En la foto la Mª José Barreiro apurant els últims minuts de feina a la tarda, netejant l'entrada
del niu de metralladores A.
Video TV Blanes: Jornada Neteja Búnquers Guerra Civil a Blanes 13/4/14

Nota Estació Collserola: Joves i no tan joves, en realitat havia gent de totes les edats

Blanesaldia.com 13/4/14
Text i fotos: Joves d’Esquerra Verda i Alternativa Jove
Joves d’Esquerra Verda i Alternativa Jove van organitzar una jornada de voluntariat per recuperar i restaurar els búnquers i trinxeres de la Guerra Civil a Blanes, que es va dur a terme durant bona part del passat dissabte.

Després que el Ple de l’Ajuntament de Blanes del mes de febrer aprovés catalogar els búnquers com a Bé Cultural d’Interès Local, Joves d’Esquerra verda i Alternativa Jove, van presentar un projecte per recuperar els búnquers de la Guerra Civil a Blanes. I per aquest motiu van organitzar una jornada de treball per tal de dur a terme les tasques de recuperació.

bunquers_1a
 Es va treure vegetació i la brutícia de l'interior dels búnquers
Durant tot el dia, els més de 90 inscrits i inscrites a les jornades van treballar unes cinc hores en sesions de matí i tarda per tal de netejar, buidar de runes i deixalles els interiors, treure els creixements vegetals que hi ha hagut a l’interior. A més, es va desenterrar l’accés a un búnquer situat en un penya-segat, i es va treballar en la recuperació de la trinxera existent, que ja són visitables.
Els búnquers de la Sardana són un conjunt nius de metralladora, alguns d’ells connectats sota el bosc per més de 50 metres de galeries excavades a la roca que els enllacen, i que es construïren com a defensa d’un possible bombardeig o entrada per mar de l’exèrcit franquista a la Costa Brava i del Maresme.
Paella popular i xerrada de Josep Bota
bunquers_2a
 Imatge de la xerrada que va donar Josep Bota
Abans de la jornada es trobaven inaccessibles per l’acumulació de deixalles, brutícia al seu interior i les diverses capes de sorra que s’havien anat dipositant. Tanmateix, són molt desconeguts per la ciutadania blanenca.
Al migdia, una paellada popular i un merescut descans van donar pas a la xerrada de Josep Bota, historiador blanenc que va contextualitzar històricament els fets que van succeir a Blanes durant la Guerra Civil, així com molts d’altres elements de protecció i resistència de la població blanenca davant l’exèrcit franquista que avui ja han desaparegut, o que es recuperaven en aquests treballs de voluntariat.

Les jornades tenen com a objectiu recuperar el patrimoni i la memòria històrica de la vila, així com la preservació del simbolisme que suposen aquestes construccions de resistència contra el franquisme.
bunquers_5a
A més, JEV i AJ van valorar molt positivament el funcionament de la jornada de treball. Van anunciar que els propers dies es llançarà una campanya de micro-mecenatge a través de la plataforma Verkami per recollir els prop de 1.000 euros que costarà la senyalització i creació de les rutes a través de les construccions bèl·liques. Aquesta jornada de recuperació de la memòria històrica tindrà continuïtat en els propers mesos per tal de continuar les tasques de recuperació.

diumenge, 19 de gener del 2014

"Desencaixats". Documental a BTV


Guillem Escriche Rius 19/1/14
El dissabte 25 a les 20:55 DESENCAIXATS (el nostre documental sobre les fosses de la guerra civil) a BTV. Reemissió el dilluns 27 a les 11 del matí. I, des del 25, durant 15 dies a la web de BTV.

dissabte, 21 de desembre del 2013

El comitè de TVC convoca una aturada coincidint amb el missatge de Nadal del rei d'Espanya

Serà el 24 de desembre · També ha anunciat una jornada d'aturades parcials pel 31 de desembre, 'que poden afectar totes les franges del dia'

VilaWeb 20/12/13 Autor/s: ACN
El comitè d'empresa de Televisió de Catalunya ha convocat una aturada pel dia 24 de desembre, concretament a l'espai d'entre les 20:50 i les 21:30 hores, que coincideix amb el tradicional missatge televisat de Nadal del rei espanyol Juan Carlos de Borbó. També, han convocat una altra jornada d'aturades parcials pel dia 31 de desembre, 'que poden afectar totes les franges del dia, a l'espera que siguin concretades', segons ha puntualitzat el comitè de la televisió pública catalana.

Les dues jornades d'aturades parcials es van anunciar aquest dijous en assemblea general per denunciar l'externalització de la gestió de la publicitat; la proposta de contracte programa, que preveu un 'ampli ventall de possibles externalitzacions'; 'l'insuficient'aportació pública per al 2014 per complir la funció de servei públic, i la rebaixa salarial que s'ha proposat en la negociació del nou conveni col·lectiu.

dissabte, 12 d’octubre del 2013

dimarts, 19 de març del 2013

Avui estrena a les 21,50 a TV3 "Avi, et trauré d'aquí!"


Un documental de Montse Armengou i Ricard Belis

Milers de persones van ser enterrades al Valle de los Caídos sense el coneixement de les seves famílies.

Molts eren republicans que ara reposen al costat de Franco, el seu botxí.

El patiment i la lluita dels familiars per treure els seus éssers estimats del Valle de los Caídos.

Estrena dimarts 19 de març, 21,50 h. "Sense Ficció" (TV3)

divendres, 13 de juliol del 2012

Documental "Els brigadiste​s entre nosaltres" - Emissió en TV3


Us informem que el proper divendres dia 13 de juliol a les 17,40 h està prevista l'emissió pel canal 33 de la televisió catalana del documental Els Brigadistes Entres Nosaltres. El documental està realitzat per Jordi Domènech, Toni Orensanz i Manel Vinuesa per a l'Associació No Jubilem La Memòria i ha rebut el premi Memorireus-Rabassa i la Mensió Especial del Jurat Premi Memorial Democràtic del festival de cinema Memorimage 2011 de Reus.

diumenge, 1 d’abril del 2012

Els fills de Hitler

Com es pot viure quan el teu cognom evoca directament l'horror del nazisme, dels camps d'extermini i de l'holocaust? Els seus cognoms evoquen l'horror: Himmler, Frank, Göring, Hess... "Els fills de Hitler" és un documental sobre els descendents dels personatges més poderosos del règim nazi: homes i dones que van rebre un llegat que els relaciona inesborrablement amb una de les abominacions més greus que s'han comès en la història. Com van viure de petits el fet de portar un cognom que feia venir al cap immediatament imatges del genocidi?

El període de temps de distribució d'aquest vídeo és limitat. Podràs veure'l a tv3.cat fins al 06/04/2012 a les 11.00

Aquest vídeo no es pot visionar des de fora de l'Estat espanyol.

dimarts, 6 de març del 2012

Tudela de Segre: la Capella Sixtina de l’exèrcit republicà

5 març 2012 Bloc de la Biblioteca del Pavelló de la República
Ens ha cridat l’atenció descobrir en aquest vídeo del programa Divendres de TV3 l’històriador Josep Maria Solé i Sabaté parlant d’unes pintures murals considerades la Capella Sixtina de l’exèrcit republicà, a Tudela de Segre, terme municipal d’Artesa de Segre.

Dins el casalot senyorial que presideix el nucli, els militars republicans van establir-hi una escola d’oficials. Les parets de la casa conserven, envellides però intactes, pintures murals i proclames de caire revolucionari.

Crida l’atenció especialment la sala guarnida amb l’explicació tàctica d’un supòsit de guerra química, il·lustrada amb plànols esquemàtics.

Resulta un petit miracle el fet que aquestes pintures no fossin destruïdes en acabar la guerra i s’hagin conservat fins als nostres dies!

dilluns, 20 de febrer del 2012

Fa 75 anys del primer bombardeig amb víctimes sobre Barcelona

BTV.cat 13.02.2012 Guillem Martínez
El 13 de febrer de 1937, el creuer italià Eugenio di Savoia va llançar 24 obusos sobre la ciutat de Barcelona, la qual cosa va provocar 18 morts i 18 ferits. Va ser el primer bombardeig amb víctimes de la Guerra Civil sobre la ciutat i va convertir Barcelona en la primera gran ciutat europea bombardejada a la rereguarda.

A tres-quarts de deu de la nit, el creuer de la Regia Marina Eugenio di Savoia es va situar a la costa del Poblenou i va disparar 24 obusos cap a la zona límit entre Gràcia i l’Eixample. L’objectiu era la fàbrica de motors d’aviació Elizalde, situada a la confluència del passeig de Sant Joan i els carrers de Còrsega i Rosselló.

Els obusos van causar enormes desperfectes a la zona propera a la fàbrica i van causar inicialment 16 morts i 20 ferits. Més tard dos dels ferits van morir. La consternació pel bombardeig va ser tremenda a Barcelona, perquè era el primer cop que la capital catalana patia els efectes directes de la guerra, tot i ser a més de 300 quilòmetres de la línia de front.

La Conselleria de Defensa de la Generalitat va iniciar una investigació per determinar la procedència de l’atac naval. A través de les inscripcions als obusos se’n va conèixer la procedència, ja que havien estat fabricats a Gènova, el 1935. Pel nombre d’obusos, es va acabar determinant que el Savoia era el més que probable atacant. El dia 14 es produeix un atac semblant sobre la ciutat de València, que causa 14 morts i 60 ferits.

La llegenda del Canarias

El del 13 de febrer de 1937 no va ser el primer bombardeig naval a la ciutat. El primer el va efectuar el creuer rebel Canarias, el 10 de novembre de 1936, però va passar gairebé inadvertit. El vaixell, capturat pels franquistes a les drassanes del Ferrol, havia estat enviat al Mediterrani per tal de desbloquejar el pas de l’estret de Gibraltar. Els barcelonins temien aquest vaixell, ja que el 30 d’octubre de 1936 havia canonejat la badia de Roses. Els comentaris sobre el seu potencial es van escampar per tota la zona lleial a la República.

Entre el 13 de febrer de 1937 i el 25 de gener de 1939, Barcelona va rebre atacs aeris i navals que van provocar uns 2.750 morts, més de 7.000 ferits i 1.800 edificis civils afectats. Barcelona va ser la primera ciutat europea de més d’un milió d’habitants que va ser bombardejada.