Tardà alerta que la Constitució catalana perseguirà els crims del franquisme

El diputat d'ERC Joan Tardà ha rebut un homenatge del 'Foro por la Memoria Histórica' Foto: ERC

El diputat d'ERC al Congrés ha rebut aquest dilluns un homenatge del Foro por la Memòria de Madrid per la seva tasca en favor de la recuperació de la memòria histórica

 

Nació Digital - Xavier Vallbona , Madrid | 16/02/2015

La lluita per la recuperació de la memòria històrica i per la reparació dels crims de franquisme és un dels principals compromisos d'Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés dels Diputats. La formació independentista ha defensat diverses iniciatives per preservar la dignitat de les víctimes i ha expressat en nombroses ocasions la necessitat de recuperar l'aplicació de la Llei de la Memòria Històrica. La ferma oposició del Partit Popular no ha permès mai la progressió de la tasca dels republicans ni d'altres partits en aquesta línia però bona part de la societat civil sí que ha lloat la seva dedicació.
 
És per això que el diputat d'ERC a la cambra baixa, Joan Tardà, ha rebut aquest dilluns l'homenatge del 'Foro por la Memoria Histórica' per la seva perseverança en la lluita contra els crims del feixisme en un acte que s'ha portat a terme a l'Ateneo de la capital espanyola. Tardà ha agraït la distinció amb humilitat i assegurant que només ha complert amb el seu "deure". "Era, és i serà un anhel de justícia per tants homes i dones víctimes anònimes de la Dictadura, que en tants casos no van ser recordats ni tan sols pels seus’, ha subratllat durant el discurs d'agraïment davant els assistents que omplien la sala.

Tardà denúncia el model d'impunitat avalat per PP i PSOE 
El diputat d'Esquerra s'ha mostrat especialment orgullós de la seva condició de "republicà independentista", i ha avisat que "la constitució de la república catalana" prioritzarà i serà especialment sensible "amb la justícia universal, amb la persecució dels crims contra la Humanitat i els crims de guerra, amb la reparació de les víctimes del feixisme i amb la inculpació dels criminals".

En aquesta línia, Joan Tardà ha reclamat a les forces polítiques emergents "el compromís ferm per trencar el model espanyol d’impunitat", i ha acabat denunciat la gran quantitat de vegades que "la reparació no ha estat possible pel model d’impunitat pactat durant la Transició i validat al llarg dels anys per PP i PSOE". "Visca la República Española, Viva la República Catalana independent", ha exclamat per acabar.

Itàlia atura la investigació pels assassinats dels bombardejos sobre Barcelona

 

El Ministeri de Justícia Italià i el Tribunal d'Apel·lació de Roma han donat instruccions perquè "es paralitzi el procediment i no es doni més informació a les autoritats espanyoles" per seguir la investigació iniciada per Altraitalia

 

Llibertat.cat 25/8/14

Les autoritats italianes han aturat la investigació oberta per un jutjat barceloní per localitzar els militars italians que van participar en els bombardejos feixistes sobre Barcelona durant l'anomenada Guerra Civil. 

 

Segons han indicat diversos mitjans, el Ministeri de Justícia Italià i el Tribunal d'Apel·lació de Roma, màxim òrgan judicial han donat instruccions perquè "es paralitzi el procediment i no es doni més informació a les autoritats espanyoles." Segons ha assenyalat Catalunya Ràdio que cita Fonts judicials consultades, el bloqueig poc casual de la investigació obeiria "a interessos polítics i al fet que l'Administració italiana hagi de fer front a una eventual responsabilitat civil."

 

Els jutjats italians van poder identificar més de mil integrants de la Squadra Legionaria Baleares, a la qual s'atribueixen els bombardejos de Barcelona.  Després d'acudir a diversos arxius i investigar els noms dels assassins que van llançar bombes contra la població civil de Barcelona, la investigació s'ha descobert que com a mínim un dels aviadors de l'exèrcit feixista que hi va participar és viu, però les autoritats italianes es neguen a posar-lo a disposició de la justícia espanyola.

 

L’Associació Altraitalia ha portat a terme una important campanya de denúncia contra la República italiana pels bombardeigs de la ciutat comtal. Entre altres activitats va convocar una concentracióa la plaça sant Felip Neri en passa mes de gener, per commemorar el 75è aniversari del bombardeig de l'aviació legionària italiana, que va provocar la mort de 42 civils (22 nens) en aquesta plaça barcelonina.

Altraitalia i dues víctimes dels bombardejos van presentar la querella per delictes de lesa humanitat. La jutgessa no va admetre la querella, però posteriorment van trobar escletxes judicials que els van permetre investigar els crims i citar els militars italians i les víctimes supervivents. En una interlocutòria de 14 pàgines, la secció desena de l'Audiència feia referència a la nombrosa jurisprudència internacional per resoldre que els crims de guerra i contra la humanitat no prescriuen i que poden ser investigats sempre que els autors siguin vius. El text recorda que, durant la Guerra Civil, el Conveni de l'Haia del 1907 era vigent a l'estat espanyol, que l'havia ratificat i l'havia incorporat a la Constitució de la República del 1932. El conveni prohibia expressament els bombardejos massius contra la població civil i objectius no militars, com pobles, ciutats o barris.

 

Criminals de guerra i feixistes

Un gran contingent aeri del feixisme italià va donar suport al general Francisco Franco durant l'anomenada Guerra Civil espanyola, un suport militar consistent l'ocupació de Mallorca, el desplegament de soldats i els bombardejos generalment indiscrimats contra la població civil catalana. L’exèrcit d’Itàlia del règim feixista de Mussolini que va donar suport a l'exèrcit espanyol comandat per Franco van causar més de 4.700 víctimes mortals durant els bombardejos contra la població civil.

Un conjunt de familiars de les víctimes catalanes dels bombardejos feixistes realitzats per avions italians presentar aquesta querella ara aturada contra la República d'Itàlia per crims de guerra. Anteriorment una denúncia presentada a l’Audiència Nacional espanyola, el maig del 2011, no va prosperar, ja que el tribunal va resoldre que no era competent per investigar aquests crims. Per altra banda, l’associació Altra Italia i la Comissió de la Dignitat han donat suport a la querella dels familiars de les víctimes catalanes.

 

Entre els demandants de la primera denuncia que va ser desestimada i que ara mantenen hi ha Anna Raya, veïna de Barcelona de de 84 anys, que a l'octubre 1937 comptava amb vuit anys i que va ser ferida al cap durant el bombardeig i metrallament del seu col·legi al barri de la Barceloneta. Un història d'un conjunt de tragèdies personals que han estat desïdes per jutges i polítics.

 

La querella perseguia l'objectiu que Itàlia reconegués els crims i en demanés disculpes públiques, així com que reconeguessin que es va tractar d'unes accions il·legals i que atemptaven contra els convenis internacionals, ja que no va haver-hi cap declaració de guerra entre Itàlia i l'Estat espanyol i, a més a més, les bombes no estaven adreçades a objectius militars, sinó sobre ciutats, amb l’únic objectiu “d’atemorir la població”.

Un homenatge a Itàlia permet al jutge donar amb pilot que va bombardejar Barcelona

Luigi Gnecchi mostrant les seves medalles feixistes i la nazi del Tercer Reich 

Traducció Estació Collserola

Un homenatge que les autoritats italianes van rendir a un centenari aviador que va combatre en la Guerra Civil espanyola ha posat la pista del veterà pilot als impulsors d'una querella pels bombardejos de Barcelona, que volen que la jutge instructora dicti una comissió rogatoria internacional perquè se li interrogui com imputat. 

Barcelona, 20 abr.- EFE

De moment, la magistrada ha ordenat traduir les notícies publicades en mitjans italians que ha aportat l'acusació particular -exercida per l'associació d'italians antifascistas residents a Barcelona Altra Itàlia i víctimes dels bombardejos- i ha tramitat una comissió rogatoria perquè Itàlia li confirmi si, com assenyala la premsa, el pilot va participar en els atacs aeris. 

'Asalto a la memoria. Impunidades y reconciliaciones, simbolos y ética' de Ricard Vinyes

En el Museu d'Història de Barcelona ahir dimarts 16 de maig va ser presentat el últim llibre de Ricard Vinyes Asalt a la Memòria, és una crítica contundent i raonada d'una sèrie de fets, lleis i actituds que construeixen allò que l'autor denomina el model espanyol d'impunitat. Mitjançant lleis com les de l'amnistia o la de memòria històrica, els decrets reparadors i el rebuig de les peticons d'investigació dels crims polítics, l'administració de l'Estat aplica una política de 'punt final' que ha ratificat la impunitat per a aquells que van imposar, que van gestionar i es van beneficiar de la dictadura.

Fundació Cipriano García

Generació TOP, Memòria i Justícia contra la impunitat i l'oblit

Memòria i Justícia

Contra la impunitat i l'oblit 

Enguany fa trenta anys de la legalització de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics, els orígens de la qual es remunten als anys 60, i que va centrar el seu objectiu a rehabilitar i rescatar de l’oblit les milers de persones que van sofrir la repressió franquista. Durant aquests anys, l'Associació ha impulsat la recuperació d'una memòria històrica que trenqués el silenci darrere el qual s'ha volgut ocultar el terror de la dictadura. Un punt d’inflexió en aquesta perspectiva fou l’acte que va celebrar al Liceu, el 22 d’abril del 2002, un gran homenatge als detinguts, torturats, empresonats i assassinats pel feixisme que va culminar amb la lectura de la declaració en què es reclamava la creació del Memorial Democràtic: una institució pública que havia de garantir als ciutadans i les ciutadanes el coneixement d’aquell combat com a llegat irrenunciable, especialment per a les noves generacions, “perquè és la història d’aquest país, és la història del seu país” i perquè sense aquella lluita no es pot entendre la consecució de les llibertats democràtiques.

Volem posar l'èmfasi en el fet que la dictadura va ser molt llarga, fins l’any 1977, mitjançant una repressió sistemàtica contra qualsevol forma de dissidència o oposició. Una violència institucional abocada a impedir les llibertats democràtiques sense que cap dels seus protagonistes (polítics, militars, policies, jutges, poders econòmics, Església) mai no hagin assumit cap responsabilitat. Una dictadura a la qual s’enfrontaren, des de bon principi, militants antifeixistes que, amb la seva lluita heroica, n’impugnaren el contingut i l’existència, patint per això una gran repressió. Tanmateix la lluita va seguir durant “el desarrollismo” i fins i tot després de la mort de Franco, quan es volia continuar la dictadura malgrat que ja no hi era el dictador.

Els anys 60 i 70, milers i milers de persones, joves en gran part, procedents de molts sectors -estudiantils, intel·lectuals, jurídics, fins i tot religiosos, i especialment obrers-, van donar un nou impuls a la lluita per la llibertat. Moltes d'elles van patir l’acció dels tribunals militars, dels estats d’excepció i del TOP, el tribunal especial que entre 1963 i el gener de 1977 va incoar 22.600 procediments judicials i va processar més de 50.600 persones per “delictes” com ara manifestarse, reunir-se, fer vaga, constituir i participar en sindicats, formar part d’un partit il·legal, –és a dir, de qualsevol partit- o simplement atrevir-se a pensar en veu alta.

Fins ara l’acció memorial ha posat l’èmfasi, amb tota justícia, a vindicar l’acció dels militants antifeixistes de la postguerra. Creiem arribat el moment de vindicar la memòria d’aquest antifranquisme dels anys 60 i 70 -que hem englobat, gràficament, sota la denominació de “Generació TOP”- per tal que el seu testimoni constitueixi un incentiu més en el compromís permanent de lluita per la llibertat i la justícia social a la Catalunya i el món actuals, motius pels quals vàrem lluitar i que, malauradament, no només estan lluny de ser assolits en la seva plenitud sinó que es troben amenaçats per la imposició de nous valors conservadors.

Per tot això convoquem un acte de reivindicació de la memòria dels represaliats pel Tribunal de Orden Público i de totes les persones que no es van resignar i van lluitar contra la dictadura i per les llibertats democràtiques i nacionals de Catalunya durant aquells anys –la “Generació TOP”- i, en conseqüència, un acte de denúncia de la impunitat i l’oblit.

Exigim l'anul·lació de les sentències emeses pel TOP i per tots els tribunals franquistes, il·legítims per origen i naturalesa. El seu manteniment és signe d'un dèficit democràtic inacceptable.

Animem les noves generacions, les d'avui i les del futur, a continuar la lluita i el seu compromís en defensa dels valors democràtics i la justícia social, tan amenaçats avui, i que per tant, ara més que mai, cal proclamar i reivindicar.

Associació Catalana d’Expresos Polítics Desembre 2010

Adhesions: expres-pol@ccoo.cat

Col·laboració econòmica per a la seva publicació: 2100-3035-64-2102745995 (referència: TOP)

Presentació a Barcelona del manifest "Per la ruptura amb el Franquisme i la fi de la impunitat dels crims de la dictadura"

El manifest reivindica la ruptura amb el Franquisme i la fi de la impunitat dels crims de la dictadura i està subscrit per més de 60 entitats. Està convocat un acte públic a Barcelona el divendres 18 de juny a les 19.30h al passeig del Born.

Aquí podeu llegir el manifest: Per la ruptura amb el Franquisme i la fi de la impunitat dels crims de la dictadura

Acte públic d’homenatge a les persones represaliades pel franquisme i en defensa de la ruptura amb la dictadura

divendres 18 de juny a les 19,30h al Passeig del Born (Barcelona)

Hi participaran:

Josep Fontana, historiador i catedràtic emèrit (IUHJVV-UPF)

Josep Maria Pi Janeras, ex-pres polític del franquisme i víctima de la tortura

Diego Paredes Manot, germà de ‘Txiki’, un dels últims afusellats del franquisme

Begoña Casado, de l’Associació Memòria contra la Tortura

Ermengol Gassiot, arqueòleg que ha participat en l’exhumació de diverses foses d’assassinats pel feixisme

A més, La Portàtil FM farà l’acompanyament musical.

Roda de premsa

A la presentació del manifest han parlat dues persones en nom de les seixanta entitats adherides al manifest: Stephanie Pérez, d’Endavant, i Bruno Valtueña Sánchez, secretari general de la CGT de Catalunya. També hi ha parlat Ramón Piqué, de l’Associació Memòria contra la Tortura, i que va ser represaliat pel jutge Garzón el 1992, juntament amb desenes d’independentistes catalans, per tal d’explicar els motius per als quals consideren que no ha de ser aquest jutge el que encapçali la persecució dels crims del franquisme.

A la roda de premsa, Stephanie Pérez ha explicat: "Les entitats que firmem el manifest entenem que per a caminar cap a la plena democràcia cal fer la ruptura pendent amb la dictadura, indispensable per avançar cap a una societat igualitària i cap a la consecució de les llibertats individuals i col·lectives. Les organtizacions que donen suport al manifest perquè reivindiquem la ruptura pendent amb el franquisme i perquè considerem que un tribunal hereu de l’Estat franquista (l’Audiència Nacional espanyola) i qüestionat pels organismes de defensa dels drets humans, amb Garzón al capdavant, no té ni credibilitat ni legitimitat per a jutjar els crims del franquisme".

Al Camp de la Bóta, on el franquisme va afusellar 1.717 persones

La roda de premsa s’ha fet al Camp de la Bóta, un dels indrets on es van afusellar més persones a Barcelona durant els primers anys del franquisme. Hi ha documentat com a mínim l’assassinat de 1.700 persones per part del règim franquista en el lloc on s’ha fet la roda de premsa. Un cop afusellats, els cossos sense vida eren enterrats en fosses comunes a Montjuïc.

Organitzacions i persones adherides al manifest

Entre les seixanta organtizacions signatàries hi ha entitats de la memòria com l’Associació Memòria Contra la Tortura, l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya – ARMHC o el Fòrum per la Memòria del País Valencià. A més, hi donen suport un ampli ventall d’organitzacions de l’esquerra política i sindical, entitats socials, a més de col·lectius d’àmbit local. De les entitats que hi donen suport, a la roda de premsa d’aquest migdia hi han assistit representants de la CGT Catalunya, Endavant, la CUP, les JERC, les Joves del PSM (Partit Socialista de Mallorca) i l’Associació Memòria Contra la Totura.

A banda de les organitzacions adherides, més de 300 persones del món acadèmic, cultural, comunicatiu, educatiu, sindical, polític i d’altres àmbits donen suport al manifest. Destaquen les adhesions d’historiadors estudiosos del franquisme com el catedràtic de la UPF Josep Fontana o el professor de la Universitat de Sevilla Francisco Espinosa. A més, també hi donen suport ex-presos polítics del franquisme.

"Cal acabar amb la hipocresia dels qui frenen la justícia amb les víctimes" Bruno Valtueña ha començat recordant la persecució que va patir el sindicalisme per part del règim franquista, i ha lamentat que l’actual sistema polític continuador de la dictadura ara fa reformes laborals contra els drets dels treballadors.

Aquest sindicalista ha reivindicat la necessitat de recuperar la memòria històrica. Ha denunciat que l’Estat espanyol encara no ha signat la Convenció Internacional de Desaparicions Forçoses, precismament perquè això l’obligaria ha investigar i a jutjar els qui van ser-ne resposnables polítics.

El secretari general de la CGT Catalunya ha afegit que "cal acabar amb la hipocresia dels partits polítics que aquí frenen la recerca i la justícia per les vícites del Franquisme". I ha recordat que els historiadors han recollit els noms de 130.000 persones desaparegudes pel franquisme i enterrades en fosses comunes a l’Estat espanyol. Per Bruno Valtueña, "la repressió franquista s’ha d’entendre com a part indissociable del projecte polític franquista i de l’església catòlica".

Finament, Valtueña ha llegit un fragment d’una cançó del cantautor Raimon per subratllar el silenci que hi ha hagut i hi continua havent sobre els crims del franquisme:

"Jo vinc d’un silenci

antic i molt llarg,

jo vinc d’un silenci

que no és resignat,

jo vinc d’un silenci

que la gent romprà,

jo vinc d’una lluita

que és sorda i constant."

Garzón, un jutge que no va voler investigar denúncies per tortures

Ramón Piqué ha començat la seva intervenció explicant que el 1992 desenes d’independentistes catalans van ser detinguts poc abans dels Jocs Olímpics en l’anomenada Operació Garzón, ja que la va encapçalar aquest jutge. Aleshores, molts dels detinguts van denunciar que havien estat torturats per la policia durant els dies en què havient estat detinguts, però Ramón Piqué (que va ser un d’aquells detinguts), ha lamentat que Garzón no va ordenar que s’obrís cap investigació per aquelles tortures. Anys més tard, però, el 2004, les denúncies per tortures van arribar al Tribunal de Defensa dels Drets Humans a Estrasburg, que va condemant l’Estat espanyol per no haver investigat les denúncies.

És per aquells fets, i també per denúncies per tortures que altres persones han presentat davant del jutge Garzón i que ell no ha volgut investigar, que Ramón Piqué considera que "l’Audiència Nacional espanyola té un paper destacat en la impunitat de què gaudeix la pràctica de la tortura a l’Estat espanyol". A més, Piqué ha recordat que aquest tribunal té arrels franquistes, ja que és hereu del TOP (Tribunal d’Ordre Públic, del franquisme".

Piqué ha lamentat que "30 anys més tard de la mort de Franco, l’Estat espanyol continua apareixent en informes internacionals que denuncien la pràcticta de la tortura". I ha recordat que d’ençà de 2001 a l’Estat s’han presentat fins a 6.000 denúncies per tortures contra agents dels cossos repressius de l’Estat.

Finalment, Piqué ha subratllat que els signataris del manifest no estan d’acord que es jutgi a Baltasar Garzón per voler investigar els crims del Franquisme. Però en canvi, sí que consideren que s’hauria de jutjar Garzón per haver encobert la tortura, tal com denuncien diversos informes internacionals.

Reivindicacions del manifest unitari

D’acord amb tot el que exposa el manifest, Stephanie Pérez ha exposat les reivindicacions que tenen les organitzacions que hi donen suport:

Depurar les responsabilitats polítiques dels crims del franquisme, que a més de les desaparicions i execucions, també contemplen els empresonaments, les tortures, expropiacions de béns a particulars, etc. Derogar la Llei d’Amnistia del 1977 que manté la impunitat.

Decretar la il·legalitat de les mesures repressives del franquisme, com les derivades de la Ley de responsabilidades políticas.

Suprimir l’Audiència Nacional, hereva dels tribunals d’excepció de la dictadura.

Revisar i restituir les propietats confiscades, i aquelles adquirides mitjançant compres forçoses a persones reprimides (mortes, preses, exiliades, etc.).

Reformar de la Llei de la memòria històrica, per tal que faciliti la reparació judicial a les víctimes i no només un reconeixement nominal per via administrativa.

La creació d’un tribunal especial per afrontar aquest procés que ja fa anys que s’hauria d’haver obert contra la dictadura."

 Més informació i recollida d’adhesions col·lectives i individuals: http://fiimpunitatfranquisme.wordpress.com/

Per dubtes o per si voleu les fotografies en millor resolució: fi.impunitat.franquisme@gmail.com

Convoquen:

Alerta Solidària, Associació Memòria Contra la Tortura, Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya – ARMHC, Fòrum per la Memòria del País Valencià, Fundació Andreu Nin, Comissió de la Dignitat, Solidaritat Antirrepressiva de Terrassa, Associació Els Verds Esquerra Ecologista, CAJEI, Casals de Joves de Catalunya, CGT-Catalunya, CJC/Joves Comunistes del Poble Català, Corrent Roig, COS, CUP, En Lluita, Endavant-OSAN, Espai Jove de la Intersindical-CSC, Intersindical-CSC, JERC, Lluita Internacionalista , Maulets, Moviment de Defensa de la Terra (MDT), Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, Revolta Global-Esquerra Anticapitalista de Mallorca, STEI-i (Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament-Intersindical de les Illes Balears), Estrat Jove (Col.lectiu d’estudiants d’arqueologia), Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ), Praxis, Associació de Joves Investigadors en Història i Ciències Socials, Esplais Catalans-Esplac, Acció Autònoma (Terrassa), ARA 9barris, Assemblea de Joves del Camp de Morvedre (AJCM), Assemblea pels Drets Socials de Vilafranca del Penedès, Associació Cultural La Fornal (Vilafranca del Penedès), Ateneu Republicà de Gràcia, CSA La Maranya (Lleida), Casal Can Capablanca (Sabadell), Casal Popular Voltor Negre (Palma). Centre Social “Terra” (Benimaclet), Col·lectiu de Resistència Antifeixista, Dolça Lluita, Col.lectiu Antipatriarcal de la UAB, Dones Llibertàries, Independentistes de la Safor, KaosEnLaRed, Kasal Okupat i Autogestionat Joan Berney (Terrassa), La Barraqueta (Ateneu independentista de Gràcia), Llibertat.cat, Seminari d’economía crítica Taifa, Suport Ponent - web d’informació de Ponent, Trobada Alternativa de Nou Barris, Universitat Comunista dels Països Catalans

Per la ruptura amb el Franquisme la fi de la impunitat dels crims de la dictadura. [Adheriu-vos]

Davant del debat obert sobre la impunitat dels crims de la dictadura franquista arran del procés contra el jutge Garzón, les organitzacions i persones que signem aquest manifest volem fer les següents consideracions:

La dictadura franquista es va fonamentar en l'extermini planificat de les persones vinculades a sindicats, partits polítics d'esquerres i catalanistes, i també persones i grups que compartien els objectius del projecte reformador de la República. Al cap i a la fi, el cop d'Estat de 1936 i la posterior dictadura s'ha d'entendre com la lluita del feixisme (recolzat per una part important del capital) contra el projecte reformador frontpopulista, que la dreta percebia que podia donar pas a un procés de transformació revolucionària.

Més de 150.000 persones van ser víctimes de desaparicions forçoses i execucions extrajudicials al conjunt de l'Estat per part de l'exèrcit de Franco, tant durant la guerra com els anys posteriors. Diversos estudis indiquen que als Països Catalans, aquesta repressió es va situar a prop o va superar les 30.000 persones assassinades o mortes en centres de detenció per fam, pallisses i malalties.

L'anomenada Transició democràtica iniciada els anys setanta va perpetuar el silenci imposat sobre la repressió feixista per la dictadura i va defugir la responsabilitat d'investigar els crims contra la humanitat del Franquisme. Aquells crims poden ser qualificats de genocidi, ja que va significar la persecució i eliminació planificada dels oponents polítics (sindicats, organitzacions de l?esquerra política, mestres, presoners de guerra, etc.) per part de l'Estat franquista.

La Transició, i els governs que l'han continuat, no han impulsat les exigències que el dret internacional estableix en la investigació i persecució dels crims contra la humanitat (concretades en la Convenció sobre la imprescriptibilitat dels crims de guerra i dels crims de lesa humanitat de les NNUU del 1968 i més recentment la Convenció Internacional per a la protecció de totes les persones contra les desaparicions forçoses del 2006). En canvi, va aprovar la Llei d?Amnistia del 1977, que ha permès no jutjar aquells crims (recordem que l'any 2008 el Comitè pels Drets Humans de les Nacions Unides va demanar-ne la derogació).

Més recentment, el govern del PSOE amb el suport entre d'altres de CIU i ICV, va aprovar la Llei estatal 52/2007 (la llei de la memòria històrica), que manté aquesta situació d'impunitat perquè no revisa la qualificació jurídica de la violència de la Guerra Civil i dels anys posteriors que va fer la Ley de responsabilidades políticas del febrer de 1939. Així doncs, aquesta llei reactualitza el pacte de la Transició.

També volem recordar que l'actual Audiència Nacional espanyola és l'hereva directa del Tribunal de Orden Público franquista, tribunal dedicat a la persecució política que contribuí a mantenir la dictadura. Actuacions recents de l'Audiència Nacional (cas Egunkaria o procés 18/98, per exemple) mostren que aquesta institució continua sent un tribunal d'excepció. La seva pràctica sovint encobreix violacions de drets humans i tortures, com han assenyalat diversos informes del Comitè de Drets humans de les Nacions Unides o la sentència del Tribunal d'Estrasburg sobre les detencions de l'any 1992. En el marc d'aquest tribunal, no podem oblidar que Garzón, que ara està encausat per voler investigar alguns crims del Franquisme, ha estat un dels jutges que ha encapçalat processos judicials de l'Audiència Nacional motivats per raons de persecució política i que ha emprat mètodes com la detenció en aïllament que emparen la tortura. És per això que pensem que un tribunal hereu de l'Estat franquista i qüestionat pels organismes de defensa dels drets humans, amb Garzón al capdavant, no tenen ni credibilitat ni legitimitat per a jutjar els crims del franquisme.

Més de trenta anys de la fi del Franquisme no ha estat jutjada cap persona amb responsabilitats durant la dictadura. Això ha comportat que les classes que van resultar beneficiades econòmicament pel Franquisme hagin pogut mantenir els seus privilegis i estatus. Per contra, les treballadores i treballadors hem continuat patint desigualtat i explotació laboral. A més, el fet que no es fes una ruptura amb la dictadura també ha permès a l'Estat espanyol impedir exercir el dret a l'autodeterminació als Països Catalans i a la resta de nacions que sotmet.

Entenem que per a caminar cap a la plena democràcia cal fer la ruptura pendent amb la dictadura, indispensable per avançar cap a una societat igualitària i cap a la consecució de les llibertats individuals i col·lectives . És per això que entenem que resta encara pendent:

Depurar les responsabilitats polítiques dels crims del franquisme, que a més de les desaparicions i execucions, també contemplen els empresonaments, les tortures, expropiacions de béns a particulars, etc.

Derogar la Llei d'Amnistia del 1977 que manté la impunitat.

Decretar la il·legalitat de les mesures repressives del franquisme, com les derivades de la Ley de responsabilidades políticas.

Suprimir l'Audiència Nacional, hereva dels tribunals d'excepció de la dictadura.

Revisar i restituir les propietats confiscades, i aquelles adquirides mitjançant compres forçoses a persones reprimides (mortes, preses, exiliades, etc.).

Reformar de la Llei de la memòria històrica, per tal que faciliti la reparació judicial a les víctimes i no només un reconeixement nominal per via administrativa.

La creació d'un tribunal especial per afrontar aquest procés que ja fa anys s'hauria d'haver obert contra la dictadura.

7 de maig de 2010

Adhesions al manifest per la ruptura amb el Franquisme i la fi de la impunitat dels crims de la dictadura

Primera llista d'organitzacions adherides:

Associació Memòria Contra la Tortura

CGT-Catalunya

CUP (Candidatura d'Unitat Popular)

Endavant

Kaosenlared.net

Primera llista de persones adherides:

Josep Fontana Lázaro, historiador i catedràtic emèrit de la UPF

Doris Ensinger, professor de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB i vídua d'ex-pres polític

Josep Maria Pi Janeras, ex-pres polític del franquisme

Ermengol Gassiot Ballbè, professor i arqueòleg forense del Departament de Prehistòria de la UAB

Ramon Piqué Huertas, professor de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB i membre de l'Associació Memòria Contra la Tortur

Maria Ferrer, membre de l'Associació Memòria Contra la Tortura

Manel López Esteve, historiador i investigador de l'IUHJVV-Universitat Pompeu Fabra

Andreu Ginés Sánchez, doctor en Història i investigador del franquisme

Gerard Horta, professor del Departament d'Antropologia Cultural Hª d'Amèrica i Africa de la UB

Pedro Castro Martínez, Professor titular del Departament de Prehistòria de la UAB

Fabià Díaz Cortés, professor del Departament de Geografia de la UAB

Fèlix Balanzó Guerendiain, professor titular de Ciències de la Comunicació de la UAB

José Luís Terrón Blanco, professor titular de Ciències de la Comunicació de la UAB i director de l'In-Com

Sònia Sánchez Busques, professora de la Facultat de Psicologia de la UAB

Ramon Lladó Soler, professor de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB

Manuel Márquez Berrocal, Historiador, professor de secundaria i fundador de kaosenlared.net

Per adherir-vos-hi envieu un correu electrònic a:

fi.impunitat.franquisme@gmail.com

La UGT convida els seus afiliats i afiliades a participar a la concentració en defensa dels valors democràtics

La UGT de Catalunya forma part de la plataforma "Un clam de justícia" que aplega ciutadans i entitats que tenen com a objectiu comú la defensa dels valors i la memòria democràtica. Que la Falange i Manos Limpias asseguin a la banqueta dels acusats el jutge Baltasar Garzón per pretendre investigar els danys de les víctimes d'una dictadura, requereix l'atenció ciutadana, ja que és un atac directe als principis bàsics de la democràcia. Les víctimes del franquisme tenen dret a reclamar la justa reparació que recullen els tractats internacionals i la Declaració Universal dels Drets Humans.

Dia, hora, lloc

Dissabte, 24 d'abril, a les 18.30 hores, a la plaça de Sant Jaume (Barcelona)

Documents adjunts

Us adjuntem el manifest, i l'enllaç a la web de la plataforma "Un clam de justícia".

Manifest de L'Associació d'Antics Militars de la República (Terra, Mar i Aire)

Associació d'Antics Militars de la República (Terra, Mar i Aire).

C/ Provença, 545-544 escala A 1er 2a.08025 Barcelona.

Telèfon i fax: 93-348.07.35.
E-mail: a.a.m.republica@gmail.com.
Web: http://aamr.cat/


MANIFEST

L'Associació d'Antics Militars de la República, amb seu a Barcelona, assabentats de les causes iniciades per certs magistrats del Tribunal Suprem contra el Jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón Real, manifestem el següent:

Creiem que és necessari que els efectes de les injustícies i greuges comesos pels militars revoltats contra el govern legalment establert amb data de juliol del 1936, així com del règim tirànic que se'n derivà d'aquesta revolta, siguin de la millor forma possible compensats en benefici de les persones que han estat víctimes, així com dels seus familiars.

Com a exemples esmentem la necessària revisió o anul·lació del judici que un tribunal d'excepció va impartir contra el President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover, degut a les manifestes injustícies comeses en aquest procés, i també la necessària recerca, exhumació i identificació dels cossos dels morts per la repressió perpetrada pel règim franquista, i el seu lliurament als familiars vius, per a la seva nova inhumació o incineració en unes condicions dignes.

Tanmateix, hi ha evidències i testimonis que ens informen de nombrosos delictes perpetrats per les autoritats d'aquest règim tirànic que poden ser qualificats de crims de genocidi o contra la Humanitat, delictes que tenen com a particularitat que no prescriuen, d'acord amb les normatives internacionals. Aquests mateixos tipus de delictes han estat ja jutjats en diferents Estats del món i han causat sentències condemnatòries.

Per la qual cosa, creiem que la labor compensatòria que el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, i altres jutges, fiscals, advocats i juristes, puguin fer en aquest sentit esmentat, s'adiu amb el Dret internacional i concorda amb els propòsits fundacionals de la nostra associació.

Demanem, doncs, que el Tribunal Suprem arxivi les causes obertes contra l'esmentat jutge Garzón per tal que aquest pugui continuar amb aquesta labor citada.

A Barcelona, a 21 d'abril del 2010.

Junta Directiva de l'Associació d'Antics Militars de la República.

Manifest contra l'intervenció de Varela i companyia

Manifest de les Associacions de la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya i Mallorca respecta a la querella interposada contra els magistrats del Tribunal Suprem, Senyors Varela i Saavedra.
Nosaltres, Associacions de familiars de víctimes del franquisme, i davant lesactuacions de la Sala Segona del Tribunal Suprem, especialment del seu President Sr. Juan Saavedra i del Magistrat Sr. Jutge Luciano Varela, hem considerat que hem de fer pública la nostra postura i les raons per les quals els hem interposat una querella criminal.
Fa massa anys que confiem que algun dia a Espanya s'exigissin
responsabilitats pels crims contra la humanitat que es van cometre durant el franquisme. Quan una llum d'esperança s'havia obert per a nosaltres, amb la causa iniciada pel jutge Garzón, hem vist truncades les nostres esperances davant les denúncies interposades per la ultradreta espanyola, les quals admeses a tràmits i acceptades judicialment han provocat que sigui encausat i dut a judici per presumpte delicte de prevaricació i amb això tancar qualsevol possibilitat a noves investigacions sobre crims que ens afecten directament.
En el procés dirigit contra el Jutge Sr. Garzón es persegueixen múltiples objectius. El primer desfer-se d'un Jutge que molesta. El segon, i principal, tancar l'accés a la tutela judicial efectiva que com víctimes tenim. Per això, i davant actuacions concretes dels Magistrats, Srs. Varela i Saavedra, hem decidit interposar una querella criminal que confiem sigui tractada amb el rigor
jurídic i el respecte degut.
Estem convençuts que a Espanya existeixen bons i valents jutges i és en ells en qui confiem per algun dia esclarir els fets, establir la veritat, arribar a la justícia i obtenir reparació pel sofert.
Respecte de la querella volem aclarir que:
1º.- S'ha interposat en funció dels actes propis de les persones en contra de les quals ens dirigim. És a dir, els magistrats Sr. Luciano Varela i Sr. Juan Saavedra, qui amb les seves accions, entenem, han incorregut en delicte de prevaricació. Davant accions concretes, que les entenem com delictives, hem accionat els mecanismes propis de l'Estat de Dret que no són altres que els
establerts en les lleis en vigor.
2º.- Resulta sorprenent que uns Magistrats del Tribunal Suprem apareguin com desconeixedors de la rellevància i prelació que en el nostre ordenament tenen els tractats internacionals signats per Espanya (per mor de l'article 10 de la Constitució Espanyola) i, en virtut d'ells, els crims de lesa humanitat comesos durant el franquisme ni han prescrit ni són amnistiables. No és creïble ni
admissible que s'entengui que aquests magistrats han actuat per error o confusió. Ho han fet agracien i amb ignorància deliberada no només de les seves obligacions sinó de les normes que han de regir els seus respectius comportaments. Es compleix amb els requisits del tipus penal que hem imputat i no és creïble que els magistrats desconeguin la Declaració Universal dels Drets Humans, els Pactes de drets del 1966, i tractats com la Convenció contra la Tortura, la Convenció sobre Desaparició Forçada de Persones, tots ells signats per Espanya i, per tant, parteix integrant del “corpus” jurídic espanyol d'obligat compliment.
Tampoc és creïble que desconeguin la figura del delicte de prevaricació, que han dut més enllà del permissible legalment. Interpretar la llei d'amnistia amb base en el dret internacional no pot ser mai un fet criminal, perquè entra en la funció del jutge i en el de la interpretació, i no el de la prevaricació. Solament amb raons que no entenem ni compartim, totes elles de caràcter –espureases pot entendre que la forma d'actuar del jutge Sr. Garzon és jurídicament insostenible i irracional.
4º.- La Jurisdicció espanyola no només és competent per a investigar i enjudiciar aquests fets sinó que, a més, és la jurisdicció preferent i l'obligada a realitzar-lo. La desaparició forçada, a més, és un delicte d'execució permanent, que segueix cometent-se mentre es mantingui la desaparició. Resulten, per això, particularment paradoxal que la jurisdicció espanyola hagi estat capaç de perseguir a crims contra la humanitat per desaparicions forçades i tortures sistemàtiques comeses a altres països, i no les comeses a Espanya.
5º.- No estem defensant a un jutge en detriment d'uns altres sinó, simplement, actuant en defensa dels nostres interessos com a víctimes i, a més, en defensa dels interessos generals del nostre poble perquè, d'una vegada per sempre, transitem cap a una autèntica democràcia en la qual la veritat i la justícia estigui per sobre dels interessos polítics dels vencedors i responsables de crims tan greus com les comeses durant el franquisme. L'estat de dret té un deute pendent amb les víctimes de la guerra civil espanyola i de la dictadura, que s'ha d'esmenar a través del dret de les víctimes a recursos efectius com són l'exercici del dret a la veritat, a la justícia i a la reparació, tots ells pilars de qualsevol Estat de dret.
6º.- La nostra querella no és un atac a la independència judicial sinó un aporti per a, precisament, consolidar-la i defensar-la sempre des de la perspectiva que, en una autèntica democràcia, tots som qüestionables i subjectes a exigències de responsabilitat pels nostres actes. Ser membre del Tribunal Suprem o, fins i tot, simple Jutge o Magistrat no és una porta oberta a la impunitat i, molt menys, quan s'està actuant de forma tal que s'incorre en conductes delictives.
7º.- Les postures corporativistes d'algunes associacions de Jutges i Fiscals podríem entendre-les, però no compartir-les ni acceptar-les. Perquè les mateixes se sustenten en un desig de pretendre mantenir la estatus quo existent fins a aquests moments. No es pot pretendre emparar els comportaments dels querellats, Srs. Varela i Saavedra, sense, al mateix temps, generar una ombra de desprestigi sobretot un col·lectiu en el qual hi ha grans persones, professionals i, sobretot, compromesos amb els valors de la Justícia i la democràcia. Ens sembla, a més, incompatible invocar la independència judicial i defensar alhora a aquells magistrats que, precisament, la posen en greu perill. El qüestionament del procés que va obrir el jutge Sr. Garzón podia fer-se, com es va fer, des de l'òrbita jurídica a través dels àmbits processals oportuns. No obstant això, l'atac directe a l'instructor atribuint-li la comissió d'un delicte inexistent, representa una utilització espúria de la via penal que resulta inadmissible i clarament prevaricadora. Més enllà de la sort de Garzón, en aquest debat estan en joc concepcions essencials de l'Estat de
dret. El procés contra el jutge Garzón representa un greu precedent que té com a conseqüència l’atemoriment , des d'una via autoritària, d'aquells jutges que raonen per si mateixos. I a una visió jerarquitzada i subordinada de la interpretació de les normes.
8º.- La independència judicial com millor es garanteix és amb el correcte funcionament de la pròpia administració de justícia i és una aberració confondre independència judicial, que és una garantia individual de cada jutge o magistrat, amb l’inqüestionabilitat de la justícia. Aquí, i si estem en una autèntica democràcia, tots hem de respondre pels nostres actes i és inadmissible que es pretengui abrigar comportaments com els descrits en la nostra querella.
9º.- No estem d'acord amb la pròpia existència de la Llei d'Amnistia de 1977.
Creiem, no obstant això, que una correcta interpretació de la mateixa obliga a un previ coneixement dels fets, de les identitats dels culpables i de l'assignació de responsabilitats. No pot existir amnistia, ni indult ni perdó sense abans existir un procés judicial en el qual es determinin les responsabilitats que a cadascú li corresponguin. Fins a ara, el que es ve intentant fer és presentarnos la Llei d'Amnistia com si la mateixa fos una de "punt final" i no ho és.
Aplicar la llei de forma respectuosa amb el dret internacional per a remoure els obstacles interns que perpetuen la impunitat és, sense cap dubte, el que hauria de fer tot jutge, quan estem davant greus violacions de drets humans en tant crims de dret internacional.
10º.- Tots aquells que estan actuant per a impedir l'esclariment dels delictes comesos durant el franquisme, siguin o no jutges, tenen unes concretes responsabilitats legals i és el nostre deure i dret, com víctimes d'aquests delictes, l'exigir judicialment les responsabilitats que considerem oportunes. El Tribunal Suprem no és un òrgan inqüestionable i hauria de servir de referència
moral a tota la ciutadania però, amb comportaments com els quals es vénen generant per membres de la Sala Segona d'aquest Tribunal és evident que la imatge pública de l’alta institució Judicial surt greument danyada i genera un estat de frustració i desconfiança a les quals com víctimes del franquisme hem de dir JA N'HI HA PROU.
Criminalitzar el debat jurídic resulta altament preocupant per a l’independència judicial, en quan s'imposa el seu criteri d'interpretació des de la cúspide com si estiguéssim davant una organització de caràcter militar. És una imatge del passat. A més, amb això es desactiva la imaginació jurídica, modela jutges conformistes i sotmesos al poder i a la jerarquia. Es genera amb això un obstacle insalvable per a la imprescindible evolució de la jurisprudència i imposa una cultura judicial autoritària no acord en un estat democràtic. Cultura judicial autoritària que ve a vincular-se amb la impunitat dels crims d'estat comesos durant la dictadura i que fa amb això immunes de fet i de dret als responsables del passat i del present, dedicant la seva potestat a perseguir a la ciutadania que més sofriment ha patit els efectes devastadors de la dictadura. Per això tornem a dir, JA N'HI HA PROU i no A LA IMPUNITAT.
Aquestes i no altres són les raons que ens han dut a querellar-nos en contra dels jutges Srs. Varela i Saavedra.
Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya (Manel Perona 656802338) i Associació Memòria de Mallorca (Maria Antònia Oliver 625454500)