Acte d'homenatge al Fossar de la Pedrera

Emotiu homenatge a Barcelona als afusellats per la dictadura franquista en el Camp de la Bota

 

La República.es 21/4/15

Aquest dissabte 11 d'abril va tenir lloc en la ciutat de Barcelona un homenatge als republicans afusellats per la dictadura franquista.

Homenatge a la memòria dels companys del PSUC i als immolats per la llibertat durant la dictadura

 

Expresos Politics Franquisme

Com tots els anys i conjuntament amb els seus familiars i l'Associació d'Ex-Presos, el proper diumenge 15 de febrer tindrà lloc l'acte homenatge a la memòria dels nostres companys del PSUC Francesc Serrat (Cisquet), Manuel Donaire, Juan Arévalo, i Hernández que foren afusellats el 28 de febrer de 1946 i dels companys Joaquim Puig i Pidemunt (Director de Treball), Pere Valverde, Àngel Carrero i Numen Mestre, afusellats com els altres, al camp de la Bota, el 17 de febrer del 1949, com també, a la de tots els que foren immolats per la llibertat durant la dictadura.

 

L'acte tindrà lloc el Diumenge dia 15 de febrer a les 12.00 h. al Fossar de la Pedrera del Cementiri de Montjuïc. L'homenatge té el propòsit de mantenir viu el record i la memòria històrica de la lluita contra la dictadura franquista.

 

Es posa a disposició dels qui vulguin participar un autobús que sortirà a les 11 del matí de la plaça Catalunya davant de l'edifici del Banc d'Espanya

Partits i govern commemoren els 74 anys de l'afusellament del president Companys

 

VilaWeb 15/10/14

La matinada d'avui fa 74 anys el president Lluís Companys era afusellat pel règim franquista al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc. Com cada 15 d'octubre, una marxa de torxes organitzada per ERC ha sortit a trenc d'alba fins a Montjuïc per retre-li homenatge. A més dels parlaments i l'ofrena floral per part de dirigents d'ERC, el govern, el Parlament de Catalunya i altres partits també han anat fins a la tomba de Companys per homenatjar-lo.

Els últims esdeveniments polítics i el nou rumb de la consulta del 9-N han estat presents en els parlaments dels dirigents polítics. 

 

El diputat d'ERC Oriol Amorós ha fet una crida a la unitat dels partits pro-consulta i 'no acceptar les limitacions imposades i antidemocràtiques'. 'Ara és l'hora dels fets, ajudarem el govern però no en tenim prou', ha dit. 

 

'Per defensar Catalunya només hi som nosaltres, aquesta és la gran lliçó', ha dit Josep Rull, coordinador general de CDC, en l'homenatge a Companys, que també s'ha referit a la consulta: 'Posar les urnes és el principal instrument de dignitat nacional, l'objectiu és la independència'. 

 

Artur Mas ha presidit, juntament amb la presidenta del parlament, Núria de Gispert, i el batlle de Barcelona, Xavier Trias, l'ofrena del govern a la tomba de Companys.

Acte homenatge al Fossar de la Pedrera

 

 

Homenatge als republicans assassinats i enterrats al Fossar de la Pedrera

Associació Pro-memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya

Convocatòria

Ens permetem fer-vos arribar la invitació per assistir a l’homenatge als republicans assassinats durant el franquisme  i enterrats al Fossar de la Pedrera, que cada any celebrem en el Parlament de Catalunya, que celebrarem el proper:

Dia 11 d’abril de 2014 a les 11 hores del matí

 

Al pati de la Biblioteca del Parlament de Catalunya

Enguany és el 75é aniversari del començament dels afusellaments de 1717 homes i dones al Camp de la Bota i que no va parar fins l’any 1952, repressió que mai podrem oblidar i menys quan se’ls hi ha negat la rehabilitació jurídica de ple dret, amb la aprovació de la indignant i vergonyant Llei de la Memòria Història l’any 2007.

Us hi esperem.

La Junta Directiva

Barcelona 20 de març de 2014

“L'oblit de les víctimes ha estat per imposició política”

Pere Fortuny, president de l'Associació Pro-memoria
als Immolats per la Llibertat a Catalunya. Al fons a l'esquerra el monument
 als afusellats en el Camp de la Bota, actualment el Fórum de les cultures

El Punt Avui -14/02/14 - Marta Membrives email protegit

Més de 1.700 persones van ser executades al Camp de la Bota entre el 1939 i el 1952. Entre elles, Josep Fortuny, alcalde republicà de Mollet del Vallès i pare del president de l'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, que lluita per treure de l'oblit aquests fets i aconseguir la rehabilitació de les víctimes sobre les quals encara pesen les condemnes dels judicis a què van ser sotmeses.
 

Avui fa 75 anys del primer afusellament franquista aI Camp de la Bota. Després de tot aquest temps, s'han tancat les ferides?

Cada vegada són més obertes, perquè els polítics que tenim no les han tancat. Els nostres morts no han estat rehabilitats i ens sentim més ofesos que mai.
 

Al Camp de la Bota es van executar més de 1.700 persones. Qui s'ocupa de preservar-ne la memòria?

La nostra associació, que es va fundar arran d'una carta publicada el 1976 al diari Avui en què es convocava a una reunió els familiars de les víctimes del franquisme. En aquell moment la formàvem dues-centes persones; ara en quedem una trentena i seguim treballant amb la mateixa intensitat.

 

Quina tasca han fet durant tot aquest temps?

Hem aconseguit que es dignifiqui el Fossar de la Pedrera, que era un autèntic abocador on es podien veure serps i rates grosses com conills. Allà hi ha enterrats més de 1.700 afusellats per Franco, a més d'indigents i els morts a les presons i als hospitals de guerra. Ens va costar tres anys convèncer l'Ajuntament de Barcelona perquè ho deixés en condicions, però ara fa goig. A més, un cop a l'any fem un tribut a les víctimes.
 

L'ONU ha instat el govern espanyol a investigar els crims del franquisme. S'arribarà a atendre aquesta petició?

És l'única esperança que tenim per aconseguir l'anul·lació dels judicis sumaríssims, perquè els polítics espanyols s'hi han negat.

 

I què esperen de la justícia argentina?

Que faci avergonyir el govern espanyol i que per fi hi hagi la rehabilitació jurídica de ple dret de totes les víctimes de la repressió franquista.
 

Què representaria per a vostès l'anul·lació de les condemnes?

Seria la culminació del que fa 75 que desitgem, que els nostres familiars deixin d'estar classificats com a delinqüents, perquè això és vergonyós. El 1977 tots els grups del Congrés espanyol van votar a favor de la llei d'amnistia; en aquell moment s'haurien d'haver tingut en compte els represaliats, i no va ser així. Van fer una llei de l'amnistia que només va afavorir els repressors.
 

Els que van començar la lluita cada cop són més grans. Creuen que ho arribaran a veure?

La meva mare tenia l'esperança de veure el nom del seu marit rehabilitat quan va morir Franco i no ho va poder veure. Jo ja tinc 80 anys i dubto que pugui arribar a veure-ho.
 

Els preocupa que l'oblit institucional ens faci oblidar la història?

Ens preocupa molt perquè l'oblit de les víctimes no és per la inèrcia dels anys sinó per imposició política. Això és el pitjor. Però mentre tinguem sang a les venes, les trenta persones que quedem vinculades a l'associació continuarem lluitant perquè la memòria no es perdi.
 

La situació que viu Catalunya ara el preocupa?

M'agradaria que s'aconseguís el canvi desitjat pel que sembla que és la majoria del poble de Catalunya. Si Espanya no tingués por que marxéssim, no faria tantes amenaces com està fent.
 

En això és diferent d'altres països europeus.

A Alemanya, per exemple, està prohibida l'apologia del nazisme. Aquí és al contrari, es continua admirant el franquisme. Fa uns dies a Burgos s'homenatjava el general Yagüe, un militar franquista que va fer matar quatre mil persones.
 

En culpen l'actual govern?

No només l'actual; el culpable que les nostres víctimes no siguin rehabilitades és Rodríguez Zapatero, perquè va tenir majoria per fer una llei digna, no la va fer i ara continuen les ferides obertes i hem de suportar escarnis com l'homenatge a Yagüe i la beatificació que es va fer fa uns mesos a Tarragona de més de cinc-cents eclesiàstics d'una Església que és còmplice dels assassinats dels nostres familiars.

Quarta edició de la marxa maqui per Collserola

Collserola, Font Groga. En el centre ajupit amb anorac blau,

Ray Puig, a la dreta dempeus Mª José Barreiro i Antoni Estradé

 

MJBarreiroLG 13/2/14
El diumenge passat 9 de febrer ha tingut lloc la quarta edició de l'anual marxa maqui per Collserola organitzada per Voluntaris del Parc de Collserola, com va sent habitual he tornat a ser convidada a participar en les intervencions en les diferents desocupades que hem realitzat durant al voltant de 16 kms.

 

Com ja és habitual van intervenir parlant del maquis català, el  professor de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociología de la UAB Antoni Estradé, Ray Puig, organitzador de la marxa, parlant de Josep Lluis i Facerias, i jo mateixa Mª José Barreiro López de Gamarra, familiar de afusellats, amb el text que reprodueixo a continuació...

Fins a l'any que ve...

La meva intervenció:

Aquest any us vaig parlar sobre el Camp de la Bota, vaig triar aquest tema inspirada per una estudiante de 2º de batxiller, que l'estiu passat va estar fent entrevistes a familiars d'afusellats pel franquisme per al treball de recerca de fi de curs.

 

La Laia va triar el Camp de la Bota per ser un lloc històric de Poble Nou, el barri on ella viu, i també per ser un gran desconegut del que pocs dades es conserven. “La seva àvia li explicava que en el seu barri en la platja afusellaven a la gent per tenir una ideologia diferent a la del dictador que governava” Aquests relats li van impactar moltíssim sobretot a l'escoltar “que els mataven com animals”. Aquests fets li van cridar més l'atenció que la gravetat dels bombardejos sofertssofrits a Barcelona per l'aviació italiana.

 

Personalment a mi al llegir el seu treball em va impressionar la claredat amb la qual exposa les seves conclusions finals que al final us llegiré.

 

Al submergir-se en el treball d'investigació descobreix la importància que aquests fets es coneguin perquè no tornin a repetir-se i com ella mateixa ho qualifica “una aberració com aquella”.

 

Curiosament descobreix amb sorpresa que en l'Arxiu Històric del Poble Nou neda més hi ha informació sobre el barri de barraques i no hi ha gens sobre els afusellaments que va haver durant tretze anys en la història més important i recent de la ciutat.

 

També va descobrint que a les persones majors que ha entrevistat els alegra molt que els joves s'interessin en aquest tema i els escoltem, aquesta mateixa experiència l'he viscut jo mateixa al conèixer en el 2009 a Joan Busquets maqui llibertari del Berguedá, jo no cabia dintre del meu tenint-lo al meu costat i ell estava tan feliç envoltat de gent jove que li tenim en tan gran consideració.

 

El Camp de la Bota, és un lloc de la ciutat desconegut per gran part de la població. Estava situat on es trobava l'antic barri de barraques entri Sant Adriá i Sant Martí, desaparegut per les remodelacions urbanístiques per a les olimpíades del 92, on es troba el Forúm de les cultures.

 

En 1714 era un terreny al costat de la costa amb una fortalesa militar que van derrocar, conegut com el castell de les quatre torres i un parapet que servia per a fer pràctiques de tir que més tard va servir com paredassa per als afusellaments.

 

A l'entrada de les tropes franquista a Barcelona comença la repressió judicial i les penes de mort es consumen diàriament, des de 1939 fins a 1952. Els últims, en la matinada del 14 de març, dos mesos abans de començar el Congrés Eucarístico, l'arquebisbe de Toulousse en els anys 50, que era un reducte de l'exili llibertari amenaça amb no assistir als actes religiosos a Barcelona si continuen les execucions, pressionat per l'ambient que es vivia en la ciutat.

 

Els últims afusellats en l'any 52 són 5 maquis llibertaris: Pere Adrover, Jordi Pons, Josep Pérez, Genís Urrea i Santiago Amir.

 

En tretze anys són executats 1717 persones de les quals 11 són dones i 23 van ser executats a garrote vil. Després de l'execució eren traslladats en caixes de plàtans al Fossar de la Pedrera, altre lloc desconegut en el cementiri de Montjüic i llançats a la fossa des de 15m. d'altura.

 

El Fossar, és una fossa comuna en la qual reposen les restes de més de 1700 persones afusellades en el Camp de la Bota, en 1985 gràcies al treball de dignificación del lloc realitzat per l'associació de familiars de les víctimes (Associació Pro-memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya), es traslladen les restes de Companys, que es trobava en un nínxol sense nom i sense data, al ser recuperat el seu cadàver sota aquesta condició per la seva germana abans que ho llancessin a la fossa. A l'entrada del recinte hi ha unes columnes amb els noms de totes les víctimes conegudes.

 

Tornant amb la Laia, us llegiré breument les conclusions finals de l'estudi que va realitzar, diu textualment:

 

“He pogut confirmar gràcies als estudis i a les vivències personals amb els entrevistats que avui dia la història del nostre país s'explica però no expliquen tota la veritat i sempre intentant ocultar un passat fosc que la gent no afectada no arriba a comprendre la seva importància.”…

 

“He pogut descobrir que els familiars dels represaliados estan descontents perquè avui dia després de 40 anys de democràcia no s'ha fet justícia i no s'han anul·lat les condemnes judicials de les víctimes de la repressió franquista”…

 

“Amb aquest treball d'investigació he pogut aprofundir més sobre aquest tema que tant em cridava l'atenció i he pogut saber una part molt important de la història del nostre país que no podem aprendre en les aules escolars”…

 

“Sobretodo recapacitar que moltes persones els crida l'atenció l'Alemanya i la Itàlia feixista però aquí en el nostre país també poden haver coses interessants sense anar-se més lluny”...

 

“He après moltes coses gràcies a les víctimes que a l'hora d'estudiar la història d'Espanya en l'escola no hauria pogut arribar a fer-me a la idea”.

La justícia argentina admet a tràmit la querella d'ERC per l'afusellament de Companys

Dirigents d'ERC durant l'ofrena floral al president Companys, el passat 15 d'octubre. Foto: Albert Salamé

El diputat republicà Joan Tardà confirma que la magistrada María Servini investigarà la denúncia contra el Franquisme per crims contra la humanitat

El Punt Avui 22/10/13 23:25 - Barcelona - Redacció

La justícia argentina ha admès a tràmit la querella presentada per ERC contra els crims del Franquisme pels assassinats de l'expresident de la Generalitat, Lluís Companys, i 47 altres càrrecs electes republicans.

“Acabem de rebre la notícia d'Argentina que la magistrada Maria Servini ha admès la querella per Crim contra la Humanitat per l'afusellament de Companys”, ha anunciat el diputat d'ERC Joan Tardà aquest dimarts a la nit en una piulada a les xarxes socials. Tardà, que va presentar la querella a Buenos Aires la setmana passada dimarts passat, ha volgut mostrar el seu “agraïment profund al poble i la justícia d'Argentina per haver-se declarat competent per investigar i jutjar l'afusellament del president Companys”.

Els republicans han defensat la querella perquè l'Estat ha tancat totes les portes per fer justícia, per la qual cosa el partit ha hagut de recórrer “a la justícia universal per acabar amb el conegut model d'impunitat espanyol”.

ERC vol aprofitar la causa oberta a l'Argentina contra el Franquisme per personar-se en ella, i considera que els tribunals del país sud-americà poden exercir la seva jurisdicció, conforme al dret penal internacional, sobre “el pla d'extermini als càrrecs electes” d'ERC que van ser assassinats pel règim.

El diputat ha censurat que el model espanyol és una anomalia perquè es declara competent per perseguir dictadures d'altres Estats però ha creat “una cortina de silenci i de reiterada obstrucció a la justícia sobre els crims contra la humanitat comesos durant la dictadura feixista a Espanya”.

Tradicional Homenatge al Fossar de la Pedrera

Associació Pro-memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya - 19 setembre de 2012

Una vegada més ens permetem convidar-los al tradicional homenatge al nostre President Lluís Companys i als republicans assassinats durant el franquisme.

 

Lloc:  Al Fossar de la Pedrera del Cementiri de Motjuïc, el proper diumenge dia 14 d’octubre a les 12 hores del migdia

Malgrat els anys transcorreguts, sigui per voluntat política, per ganes de voler amagar o per fer oblidar aquella pàgina de la història, la nova democràcia ha vingut negant la rehabilitació jurídica a tots aquells homes i dones que foren jutjats, per aquells criminals tribunals militars il·legals, mitjançant uns judicis sumaríssims militars i paradoxalment condemnats a la pena de mort per rebel·lió militar.

Fins i tot a l’any 2007, les Corts General espanyoles van aprovar la descafeïnada i vergonyosa Llei de la Memòria Històrica, que tanca definitivament la possibilitat de ser rehabilitats jurídicament.

Els franquistes van fer aprovar la Llei d’Amnistia de l’any 1977, per salvaguardar l’honor i les responsabilitats jurídiques de les persones que tingueren responsabilitats penals durant el franquisme, en canvi, els demòcrates que van pactar l’exemplar transició a la democràcia, no van reclamar la rehabilitació dels nostres morts; aquests fets passaran a la història com la vergonya política més gran de la nostra transició democràtica.

Els familiars mai hem reclamat venjança envers aquells que tan mal ens van fer, però sí reclamem justícia, i aquesta en el transcurs dels anys se’ns ha vingut negant, siguin els governants de dretes o d’esquerres.

Aquesta indiferència fa molt mal als familiars de les víctimes.

Agrairem la difusió d’aquesta convocatòria entre els vostres amics.

Us hi esperem        

La Junta Directiva              

-Distinció Cívica de l’Ajuntament
de Mollet del Vallès 2006  

-Premi Comissió de la Dignitat 2006            

-Creu de Sant Jordi 2008 de la Generalitat de Catalunya

Homenatge als Republicans Immolats

C O N V O C A T Ò R I A

Us convidem a l’homenatge que tradicionalment venim celebrant cada any a la memòria dels 1717 homes i dones, que se’ls arrabassà la vida per defensar la legalitat constitucional de la República, que foren condemnats a la pena de mort per ordre d’uns tribunals militars il•legals i afusellats en el Camp de la Bota, sense el dret universal a poder-se defensar dels fets pels que foren jutjats, i que després de més de trenta – cinc anys de la mort del dictador i criminal de guerra el general Franco, autor de tots aquells crims contra la humanitat, amb la col•laboració directa i venjativa de l’Església catòlica; la actual democràcia els hi continua negant la rehabilitació jurídica amb l’aprovació de la covarda Llei de la Memòria Històrica de l’any 2007, per les Corts Generals espanyoles a proposta del Govern espanyol.

Sentim INDIGNACIÓ per la manifesta manca de coratge polític i de voluntat en no voler tancar unes ferides que encara estan obertes, malgrat tenir una suposada democràcia, i que cada dia que passa són més profundes.

Se celebrarà el proper diumenge dia 16 d’octubre a les 12 hores del matí, en el FOSSAR DE LA PEDRERA del Cementiri de Montjuïc de Barcelona.

La Junta Directiva

Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya

Comptem amb la vostra presència i agrairem porteu moltes flors, per demostrar als governants estatals que no estem conformes amb la seva indignant conducta, envers els nostres familiars i amics que estan enterrats anònimament en diferents fossars de la geografia de tot l’Estat espanyol i català

Doneu a conèixer aquesta convocatòria entre les vostres amistats.

Distinció Cívica de l’Ajuntament de Mollet del Vallès 2006 - Premi Comissió de la Dignitat 2006

Creu de Sant Jordi 2008 de la Generalitat de Catalunya

Tancament del CeNTenari a Montjuïc: CNT homenatja a les víctimes del franquisme en l'aniversari de la revolució social

Foto CNT

CNT-AIT 18/6/11

Traducció Estació Collserola

En un acte carregat d'emoció i records s'han congregat centenars de militants i simpatitzants entre els quals es trobaven nombrosos veterans, alguns dels quals van viure l'esplendor revolucionària dels anys trenta i van sofrir la repressió.

Obre l'acte Sonia Turón, per la Comissió del Centenari i com mestra de cerimònies: “Gràcies no per estar aquí sinó per ser com sou, per seguir en la lluita”. L'acte, en el Fossar de la Pedrera, on anaven a parar els pobres primer i des dels anys 1940 els afusellats del Camp de la Bota, es regava amb les primeres llàgrimes. Alfonso Álvarez, Secretari General de la CNT va recordar els durs anys del franquisme quan el seu pare i altres companys es reunien cada 1 de maig en la plaça del poble. “Ningú els havia convocat però allí estaven any rere any”. “Nosaltres no som anarquistes”, li deien, “els anarquistes són homes de grans reptes i recta actitud”. Comenta Alfonso que amb el temps va descobrir que aquells homes i dones de la Campiña Cordovesa realment eren anarquistes, no només de la CNT. Alfonso va agrair a tots els majors el seu esforç i lliurament per l'Organització, “exemple viu que hem de seguir tots”.

Antonina Rodrigo, escriptora i entranyable companya, ens va recordar la gesta que van protagonitzar aquells homes i dones l'edat cronològica de les quals no es corresponia amb la seva maduresa. El que van demostrar sobradamente els milions de lluitadors anònims quan van aixecar la primera revolució de cor llibertari d'Europa amb les idees anarquistes com principal eina. “Hi ha homes que lluiten un dia i són bons. Hi ha altres que lluiten un any i són millors. Hi ha qui lluiten molts anys, i són molt bons. Però hi ha els quals lluiten tota la vida aquests són els imprescindibles” (B. Brecht). Després d'aquestes paraules va començar l'actuació de Poupees Electriques qui, a veu i piano, ens van fer vibrar amb “Fills del poble”, “A les barricades” i el romanç sobri Durruti, Ascaso i Oliver compost per Chicho Sánchez Ferlosio.

Juanjo Novella, escultor basc autor de l'obra homenatge als represalidados, va agrair a la CNT i els assistents la càlida acollida, la llibertat i el suport amb el qual ha pogut treballar. L'obra d'acer tallin simbolitza la lluita per la conquesta de la llibertat doncs, igual que un xiprer, en la seva aspiració d'elevació, l'ideal es va veure truncat. Quan vam mirar a través de les seves branques veiem el Fossar, conseqüència d'aquell feixisme homicida. De les conseqüències del qual encara no s'ha fet justícia com ens va recordar Octavio Alberola. Ni tan sols els quals van homenatjar als seus polítics allí mateix anteriorment van ser capaços d'anul·lar les sentències del franquisme. El millor homenatge que podem fer a tots ells és continuar la lluita contra aquest mateix sistema de domini que encara continua. “Si volem dignificar el seu record hem de lluitar el més units possible”.

L'acte va concloure amb una ofrena floral i un brindis davant el “xiprer truncat” en la qual cadascun dels assistents va poder plasmar els seus sentiments davant aquest punt i seguit en la lluita per la llibertat i la justícia.

Acte de inauguració del monument de la CNT al Fossar de la Pedrera

Barcelona (Cementiri de Montjuïc), 18 de junio a las 12 h.

A les imatges del monument s’entreveuen les paraules: als homes i dones de la CNT… Juanjo Novella, escultor basc amb una especial sensibilitat cap als fets de la memòria, ha creat una escultura forta, preparada per a resistir els elements i el temps i, al mateix temps, complexa i tendra, que apunta cap amunt, cap als ideals del millor que va tenir i perdre l’organització: tots aquells lluitadors i lluitadores per la llibertat i la revolució social morts per ser-ho. Un record obligat per part dels que els compartim i volem continuar el camí.

Discurs de Pere Fortuny al Fossar de la Pedrera el 10/10/2010

Avui és el 70 aniversari de l’assassinat del President Companys, dia molt trist per Catalunya, tenint en compte de que la seva situació jurídica i la de la resta republicans, que se’ls arrabassà la vida continuen estant marginats i oblidats, malgrat els anys transcorreguts i les pressions que estem fen les entitats memorialistes, degut a la incomprensió i la tossuderia de l’actual Govern, que no vol rectificar la vergonyant Llei M. H. de L’ANY 2007.

Ara només ens faltava el decret del Fiscal General de l’Estat del 5 d’abril passat, a resultes del recurs de revisió del judici del President Companys davant del Tribunal Suprem, presentat per la Generalitat a proposta del Parlament de Catalunya, resolent de que no procedia la interposició del recurs, per ser legalment improcedent per manca de objecte, tenint en compte de que les sentencies són inexistents i nul•les de ple dret, per haver estat expulsades de l’ordenament jurídic. Però té la incoherència de negar-se a emetre el certificat que acrediti la nul•litat de ple dret, que ell mateix dicta en la seva resolució.

Els Tribunals Militars i el Ministeri de Justícia no admeten aquesta resolució, diuen lògicament que només poden ser anul•lades per Llei o per un Tribunal, i ni la Llei i ni els Tribunals no ho han fet fins ara .

Aquesta resolució és una fal•làcia, i personalitats de la política catalana no solament ho han acceptat, si no que tenen el cinisme de defensar-ho.

Ha estat sorprenent el fet de que ha tingut més ressonància política i social, l’acceptació per part del Tribunal Suprem, de les denuncies per prevaricació d’origen feixista contra el jutge Garzón, per haver volgut investigar els crims del franquisme, què la resolució dictada pel Fiscal General de l’Estat, negant l’acceptació del recurs de revisió del judici militar il•legal del President màrtir Lluís Companys.

Comencem a estar cansats, per la resistència negativa per part de determinats grups polítics, a tancar definitivament les ferides que encara estant obertes i que cada dia que passar són més profundes, malgrat ésser el deute que té pendent la societat democràtica de rehabilitar jurídicament a tots aquells patriotes que se’ls arrabassà la vida, per defensar la legalitat constitucional de la República.

Per acabar vull informar-vos de que el poble de Catalunya i amb la col•laboració de la Comissió de la Dignitat, entitat memorialista catalana, ha organitzat un acte d’homenatge al President Lluís Companys, el proper dia 17 a les 11 del matí en el Castell de Montjuïc, i participaran uns 500 cantaires de diferents corals, dirigides pel director de l’Orfeò Català, que interpretaran el Cant de la Senyera mentre s’hissi una senyera que es reposarà al castell, recordant la que va lliurar el President màrtir l’any 1936 i que va ser retirada pel franquisme, i que ara es vol restituir en homenatge permanent al nostre President.

Quedeu tots convidats.

Moltes gràcies per la vostre presència.

Pere Fortuny i Velázquez

President de l’Associació Pro –Memòria als Immolats per la Llibertat a C

Convocatoria dia 10 d'octubre a les 12 del migdia en el Fossar de la Pedrera

Convocatòria

Novament ens permetem convidar-vos al tradicional acte d'homenatge a la memòria de tots els republicans
assassinats, durant la criminal dictadura franquista i oblidats per l'actual democrácia, negant-los la rehabilitació jurídica.

Que celebrarem el proper diumenge dia 10 d'octubre a les 12 hores del migdia, en el Fossar de la Pedrera del cementeri de Montjuïc de Barcelona.

Esperant poder comptar amb la vostra presència, mentre us saludem molt cordialment.

ASSOCIACIÓ PRO - MEMÒRIA ALS IMMOLATS PER LA LLIBERTAT A CATALUNYA

La Junta Directiva

Acompanyem informació sobre els últims acontexeiments sobre la Llei de la Memòria Històrica.

LA DEMOCRÀCIA I LA JUSTÍCIA ESPANYOLA

La nostra Associació porta treballant, des de l’any 1976, per recuperar i rehabilitar a totes aquelles dones i homes republicans, que foren assassinats per defensar la legalitat constitucional de la República.

Quan encara no s’havia aprovat la mal anomenada Llei de la Memòria Històrica 52/2007 de 27 de desembre, la Mesa de Catalunya d’Associacions Memorialistes varem demanar als diferents grups parlamentaris catalans que, des del Parlament de Catalunya es reclamés l’anul•lació dels judicis sumaríssims militars al Govern espanyol; uns ens contestaren que ja ens donarien la resposta, però mai la tinguérem, i els altres que no volien fer el ridícul. La realitat va ésser que només trobàrem indiferència política.

Després de varis anys, concretament el 2 d’octubre de 2008, el ple del Parlament de Catalunya adoptà la Resolució de vindicació del President Lluís Companys i Jover, en la qual s’instava al Govern de la Generalitat, a fer el que sigui necessari jurídicament i políticament per aconseguir reparar el seu honor i l’anul•lació del seu il•legal judici, tenint en compte la condició d’il•legitimitat del tribunals franquistes, tal com els declara la covarda i vergonyant Llei de la Memòria Històrica, però a la resta de republicans també assassinats no se’ls va tenir en compte en aquesta resolució. Actitud molt decebedora per als familiars de totes aquelles víctimes. Podem considerar-ho com un oblit o va ésser intencionadament?

El dia 13 d’octubre de 2008, la senyora Maria Lluïsa Gally, néta del President Companys, va lliurar al Ministeri de Justícia la sol•licitud per aconseguir la DECLARACIÓ DE REPARACIÓ I RECONEIXEMENT PERSONAL del seu avi, d’acord amb l’article 4 de la Llei 52/2007, que no té cap valor jurídic ni patrimonial, només és un reconeixement simbòlicament moral, el qual no el necessitava, de la mateixa manera que la resta de republicans assassinats, que mai van perdre la moral ni la dignitat per part dels seus familiars, demanar aquella DECLARACIÓ, creiem que és una humiliació més que se’ls fa per llei en plena democràcia, naturalment va estar mal assessorada, així li vàrem dir personalment el dia 15 d’octubre de 2008, quan la saludarem al Fossar de la Pedrera.

El Govern de la Generalitat va trigar un any a posar en marxa la resolució del Parlament, concretament en la sessió de govern celebrada el dia 15 d’octubre de 2009, va prendre l’acord de plantejar d’ofici davant del Tribunal Suprem, un recurs de revisió per aconseguir l’anul•lació de la sentència dictada el dia 14 d’octubre de 1940, pel Consell de Guerra d’Oficials Generals, que condemnava a la pena de mort al President Lluís Companys i Jover i que va ser executada amb caràcter d’urgència a l’endemà, el 15 d’octubre de 1940, al Fossar de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc.

El passat 5 d’abril, el FISCAL GENERAL DE L’ESTAT, en resposta al recurs de revisió presentat per la Generalitat, en el qual es demanava l’anul•lació del Consell de Guerra, va resoldre no admetre’l a tràmit d’acord amb la Llei de la Memòria Històrica, interpretant que les sentències són nul•les de ple dret, a l’haver estat expulsades de l’ordenament jurídic, resultant legalment improcedent la interposició del recurs de revisió davant del Tribunal Suprem; la realitat és que la sentència continua estant vigent, de la mateixa manera que les dels altres republicans assassinats.

El Fiscal General de l’Estat, en el context de la seva resolució, té la gosadia i la burlesca de fer un estudi irresponsable de dret comparat amb d’altres països del nostre entorn, com Alemanya i Àustria, que per Llei aprovada pels seus Parlaments anul•laren en bloc totes les sentències dictades durant l’època nacionalsocialista, sense necessitat d’un examen de cada cas en concret i la Fiscalia n’era l’òrgan encarregat d’expedir el corresponent certificat d’anul•lació, la qual cosa no succeeix a Espanya amb la Llei de la Memòria Històrica, aquesta no anul•la els judicis sumaríssims militars dictats per aquells criminals tribunals militars, només els declara injustos per il•legítims i no nuls per il•legals i el mateix Fiscal es nega a certificar l’anul•lació de ple dret malgrat la seva resolució.

El Ministeri de Justícia es contradiu amb la Fiscalia General, ja que es nega amb tota rotunditat a certificar l’anul•lació de ple dret, només facilita a qui ho demani i prèvia presentació d’una sèrie de documents, una DECLARACIÓ DE BONA CONDUCTA, si procedeix, després de ser revisat l’expedient, la qual no té cap valor jurídic ni patrimonial, d’acord amb la mateixa Llei de la Memòria Històrica, mostrant la manca de professionalitat i d’escrúpols del Fiscal General, doncs, la seva resolució és un engany més de les institucions estatals, amb el consentiment del Govern espanyol.

El Fiscal General de l’Estat, ha dictat una resolució indignant, atrevint-se a comparar-la amb el que han fet altres països, la qual cosa podem considerar que és una veritable burla i un escarni per tots els ciutadans que fórem represaliats pel franquisme, és vergonyós que després de trenta-cinc anys de la mort del dictador i criminal de guerra del general Franco, i trenta-tres de la instauració de la suposada democràcia, se’ns continua negant la rehabilitació jurídica dels nostres familiars.

Arribem a la conclusió que el Fiscal ha fet el que li ha ordenat el Govern espanyol, tenint en compte que aquest va fer aprovar per covardia política a les Corts Generals, la vergonyant i descafeïnada Llei de la Memòria Històrica, amb els vots de tots els grups parlamentaris, excepte ERC i el PP (per raons molt diferents), que nega l’anul•lació dels judicis sumaríssims militars, malgrat ser dictats per uns tribunals militars il•legals.

Després de la vergonyant fal•làcia dictada pel Fiscal General de l’Estat, negant-se a admetre el recurs de revisió del President Lluis Companys i el silenci del Govern Espanyol, hem preguntat a la Generalitat de Catalunya, quines mesures polítiques i jurídiques està prenent per aconseguir que sigui anul•lat el judici del President Companys i els de la resta de republicans assassinats, malgrat la negativa del Fiscal. De moment no ens ha contestat i tenim molt poques esperances de tenir una resposta positiva.

Aquest és el deute que té pendent l’actual democràcia envers tots els represaliats pel franquisme, sent-ne totalment responsables tots els Governs democràtics espanyols, i també els diferents Governs de la Generalitat de Catalunya, per la manca de sensibilitat que han demostrat en el transcurs de tots aquets anys, constatant que no han tingut la voluntat política ferma ni les ganes de voler resoldre el problema, per tancar les ferides de totes les famílies a les que se’ls va arrabassar el pare, la mare, l’avi o el germà per defensar la legalitat constitucional de la República.

Quan sentim algun polític que diu públicament que Espanya està gaudint del període més llarg de pau i benestar de la seva història democràtica, ens sentim ofesos, doncs, és possible que el pregoner de tan dissortades paraules, els seus orígens puguin ser franquistes o bé és un panxa contenta i s’oblida de les famílies que patiren la cruel repressió i no han estat rehabilitades, malgrat aquesta suposada pau i benestar. L’exemplar i modèlica transició democràtica espanyola, ens ha portat per aquest amarg camí, imposant l’oblit per covardia.

Enguany serà el 70è aniversari de l’assassinat del President Lluís Companys, en tots els trenta-cinc de democràcia, les institucions catalanes mai s’han dignat a tributar-li un homenatge nacional, vergonya per un país que vol ser una nació i poder decidir per ella mateixa.

Ha estat molt sorprenent el fet que ha tingut més ressonància política i social, l’acceptació per part del Tribunal Suprem de les denúncies d’origen feixista contra el jutge Garzón per prevaricació, en haver volgut investigar els crims del franquisme, que la resolució dictada pel Fiscal General de l’Estat, negant l’acceptació del recurs de revisió del judici militar il•legal del President màrtir Lluís Companys.

Els republicans assassinats per defensar la legalitat constitucional de la República han estat condemnats dues vegades: la primera, durant la repressió de la sagnant dictadura del criminal de guerra el general Franco, amb l’especial benedicció i consentiment de l’església catòlica; i la segona, per l’actual i suposada democràcia. Aquesta segona és molt més dura pels que teníem l’esperança, amb la nova democràcia, d‘aconseguir la rehabilitació jurídica dels nostres familiars.

La prova la tenim en el resultat de la recent votació del dia 20 de juliol passat al Congrés des Diputats en el debat de Política General, després de discutir la proposta de resolució presentada per ERC, d’impulsar las accions necessàries per tal que l’estat espanyol declari nul•la de ple dret la condemna del President Lluís Companys, tenint en compte la resolució dictada pel Fiscal General de l’Estat

.Uns dies abans de fer-se la votació, la nostra Associació es va dirigir per escrit a tots els grups parlamentaris que tenen representació a les Corts Generals, demanant que hi votessin a favor, alguns ens van escoltar, però la decepció va ser la indignant resposta negativa del Partit Socialista de Catalunya.

El resultat de la votació va ser el següent:

26 vots a favor.............2 abstencions.............319 vots en contra

Els vots favorables van ser de: ERC, ICV, IU, CiU, PNV i Grup Mixta.

Els 319 vots negatius, corresponen a la suma dels grups Partido Popular i Partido Socialista Obrero Espanyol, entre aquests hi ha els 25 vots dels diputats socialistes catalans, increïble i a la vegada, indignant, tenint en compte que a nivell del Parlament de Catalunya van votar a favor de la resolució de reclamar la rehabilitació del President, presentant a través de la Generalitat de Catalunya, un recurs de revisió del seu judici militar il•legal i, en canvi, a Madrid voten en contra de la seva rehabilitació; més incoherència impossible.

El dia 9 de setembre passat, Esquerra Republicana va presentar una moció conseqüència de la interpel•lació urgent al Congrés de Diputats, sobre el reconeixement de la nul•litat de la sentència del Tribunal Militar que va condemnar a mort al Molt Hble. Sr. President Lluís Companys i Jover, i va ser debatuda en el Congrés de Diputats el dia 14 de setembre, novament tingueren la negativa del PSOE i PSC, la intervenció va ser a càrrec d’un diputat català socialista, recalcant que la família del President, ja havia exercit el dret a obtenir la DECLARACIÓ DE REPARACIÓ I RECONEIXEMENT PERSONAL del Ministeri de Justícia i per tant el Govern ja havia complert d’acord amb la Llei de la Memòria Històrica.

PER NOSALTRES, PEL POBLE DE CATALUNYA, CONSIDEREM AQUESTA ACTITUD INTRANSIGENT DEL GOVERN I DEL SEU GRUP PARLAMENTARI COM UNA BURLA MÉS ENVERS EL NOSTRE PRESIDENT.

Queda pendent de debatre en el Congrés dels Diputats, la proposta de Llei presentada pel grup parlamentari d’ERC-IU-ICV, que va ser presentada el 15 d’abril passat, demanant l’anul•lació de ple dret de tots els judicis militars.

El dia 14 de setembre passat, el grup parlamentari de Convergència i Unió, també va presentar en el registre del Congrés de Diputats, una proposta No de Llei demanant el reconeixement de l’anul•lació de totes les sentències dictades durant i després de la guerra civil en vulneració dels drets fonamentals i llibertats públiques.

Veurem quan seran debatudes les dues propostes en el Congrés dels Diputats i quin resultat aconseguirem.

No hem llegit a la premsa escrita, ni sentit cap comentari per la radio, ni vist per la TV (ara que per qualsevol tonteria s’obre algun debat) que s’ha negat la rehabilitació jurídica del nostra President màrtir LLUÍS COMPANYS I JOVER i de la resta de republicans represaliats pel franquisme.

Invitació al Concert a Montjuïc

Ens complau convidar-vos al concert-homenatge als morts, que es celebrarà en el Fossar de la Pedrera del cementeri de Montjuïc, el proper divendres dia 11 de juny a les 19,30 hores.


US HI ESPEREM.

Pere Fortuny i Velázquez
President
ASSOCIACIÓ PRO - MEMÒRIA ALS IMMOLATS PER LA LLIBERTAT A CATALUNYA,.