24 anys sense Pedro assassinat per un policia a L'Hospitalet

Agustín Rueda Sierra: El 14 de març de 1978 és assassinat a la presó de Carabanchel

Estel Negre - Anarcoefemèrides del 14 de març

Agustín Rueda Sierra:

El 14 de març de 1978 és assassinat a la presó de Carabanchel (Madrid, Espanya) el militant anarquista Agustín Rueda Sierra. Havia nascut el 14 de novembre de 1952 en una barraca d'una colònia de Sallent, poble miner del Bages (Catalunya) a prop de Barcelona i amb un gran percentatge d'immigració, de mare teixidora i de pare minaire. Després de l'escola farà feina quatre anys en una empresa auxiliar de l'automòbil fent matrius industrials. Amb 18 anys crea un Club Juvenil per dinamitzar el seu barri (cinema, conferències, recitals, futbol). L'abril de 1971 deixa la fàbrica i aconsegueix feina de miner a Sallent. El febrer de 1972 es produeix una vaga important i un tancament dels minaries de Balsareny i Sallent; Agustín Rueda hi participarà activament (assemblees informatives, manifestacions, grups de suport...). El setembre del mateix any, i com a conseqüència de la seva participació en l'ambient insurgent, és acomiadat de la feina. El 17 de novembre de 1972 mor atropellada la mare d'un company per mor de la mala situació de les carreteres de la colònia on viu, i en la manifestació de protesta dos dies després és detingut i ingressa a la presó Model de Barcelona, d'on sortirà el febrer de 1973. Després de diverses feines esporàdiques (picapedrer, veremador...) i d'encalçament policíac, és cridat a files. El 9 de maig de 1974 s'incorpora en infanteria de marina a Cartagena i després a Ferrol el 26 de juny. El 17 de juliol mor son pare de tuberculosi i misèria i el 28 d'octubre del mateix any sa mare, amb la qual cosa perd la llar familiar. El 28 de d'octubre de 1975 es llicència i torna a Sallent. L'abril de 1976 es passa a França per primer cop pe ajudar un amic desertor i pren contacte amb els exiliats llibertaris de Perpinyà, vivint damunt de la Llibreria Espanyola de la ciutat, que poc després és destrossada per una bomba quedant-se sense habitatge. Després de diverses feines al camp a Ceret i Conellà de la Rivière, l'octubre de 1976 arriba clandestinament a Barcelona carregat de llibres i pamflets llibertaris. Torna a casa amb desertors i retorna el novembre a Sallent on ocupa una masia abandonada. El febrer de 1977 amb passaport torna a Perpinyà i entra en contacte amb un grup autònom llibertari d'acció, però no és un revolucionari professional i continua vivint de les feines del camp. El 15 d'octubre de 1977 a les 6 del matí és detingut a la frontera per mor d'una delació. Després de tres dies a la comissaria de la via Laietana, és portat a la presó de Figueres per restablir-se de la pallissa, i a final de mes és portat a la presó de Girona. Entra en contacte amb la Coordinadora de Presos En Lluita (COPEL) i és converteix en membre actiu. Els missers Vidal, del Comitè Propresos de CNT, i M. Seguí, de Familiars i Amics dels Presos Polítics, s'encarregaran del seu cas, però només el van veure un pic. Com a conseqüència de les seves activitats en la COPEL és traslladat, sense que els seus advocats se n'assabentin, l'1 de gener de 1978 a la presó madrilenya de Carabanchel on també s'incorpora de ple en la COPEL. La nit del 13 al 14 de març de 1978, quan els funcionaris de presó descobreixen que Agustín s'ha assabentat del noms dels infiltrats policíacs en la COPEL i en grups anarquistes, és assassinat d'una pallissa; el doctor Gregorio Arroyo certifica a la infermeria de la presó l'òbit a causa d'un «shock  traumàtic» a les 7.30 hores. Ningú no el va veure després de la seva mort i el cadàver va ser traslladat a Sallent on va ser enterrat sense cap permís, ni tan sols el de sanitat, calia evitar escàndols. 12 funcionaris de presó i dos metges van ser jutjats i condemnats 10 anys després dels fets a penes compreses entre els 10 i dos anys de presó per la pallissa mortal «generalitzada, perllongada, intensa i tècnica» realitzada en el 70% del cos d'Agustín Rueda.

Barcelona es querellarà contra els crims del franquisme i els bombardejos a la ciutat

eldigital.barcelona.cat - Míriam Pina García  17/11715

En primer lloc, es tracta d’una querella presentada al jutjat número 1 de Buenos Aires (Argentina) per delictes de genocidi comesos durant el règim franquista. La querella, en què es considera que aquest règim dictatorial va ser mantingut per les forces armades, l’oligarquia i una part de la jerarquia de l’Església catòlica durant 40 anys, interpel·la també les persones que Franco va designar per succeir-lo, entre les quals hi ha Joan Carles I d’Espanya, anterior cap d’estat. La denúncia també s’estén a Felip VI i Mariano Rajoy, representats actuals d’un estat que legitima els fets succeïts en el passat.

L’Ajuntament de Barcelona es personarà com a perjudicat en la causa acceptada a tràmit per una jutgessa argentina. A més, el consistori posa a disposició del conjunt dels ciutadans la possibilitat d’afegir-se a la querella a través d’uns formularis disponibles a les oficines d’atenció ciutadana (OAC) dels diferents districtes de la ciutat. Posteriorment caldrà dirigir-se al consolat argentí a Barcelona per formalitzar la querella que s’investiga a l’Argentina des de 2010. Una vegada entregat allà, es traslladarà a la justícia argentina.

El tinent d’alcaldia de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens, ha explicat que la voluntat de fer aquest pas és fugir de la privatització de les víctimes, representar-les com a comunitat i estalviar-los, d’aquesta manera, el dolor que representa haver de reviure una època tan difícil.

D’altra banda, el consistori respondrà a un requeriment de l’Audiència Provincial de Barcelona en què es considera Barcelona com a ciutat perjudicada pels bombardejos que va patir entre el 13 de febrer de 1937 i el 29 de gener de 1939 i en què van morir prop de 5.000 persones, van quedar afectats 1.808 edificis i es van llançar 1 milió de quilograms de bombes. Tot plegat, gràcies a la denúncia que va interposar l’Associació Altraitalia a l’Audiència Provincial de Barcelona i a la qual l’Ajuntament donarà suport.

Declaracions institucionals contra els fets feixistes

En la propera Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció es llegirà una proposició de defensa de la querella argentina contra els crims del franquisme i també es presentarà una moció conjunta, que té el suport de la majoria dels grups municipals, en què es manifesta la voluntat d’instar l’Estat italià a demanar formalment perdó pels bombardejos.

Acte unitari. Justícia pels crims del franquisme 20N

SÀPIENS s’afegeix a una campanya que reclama justícia pels crims del franquisme

Cartell de l'acte

S’ha organitzat un programa d’activitats que tindrà el punt final en un gran acte el 20 de novembre 

Sapiens.cat - Marta Pérez -Dimarts, 13 d'octubre de 2015

Davant la negativa de l'Estat espanyol de jutjar els responsables del règim franquista per crims contra la humanitat, la nostra revista, juntament amb altres entitats, ha programat un conjunt d'activitats (podeu donar-hi un cop d'ull a www.justiciafranquisme.cat) que tindran el seu moment àlgid en un gran acte el 20 de novembre al vespre al centre de Barcelona, concretament en el quarantè aniversari de la mort del dictador.

Engén una espelma al teu balcó 14-O. 22h.

Què coi hem de celebrar?

VilaWeb - Bel Zaballa Divendres  9.10.2015

’12 d’octubre, res a celebrar’, diuen les parets. Ara també les etiquetes de Twitter, murs on es pinten missatges sense esprai perquè els llegeixi tothom que hi passi. S’acosta la data i, com cada any i cada vegada més, proliferen les crides contra la celebració de l’anomenat Dia de la Hispanitat, anteriorment i durant quaranta anys conegut amb el nom de Dia de la Raça, entoma-la, aquesta. Si és que la baixa qualitat democràtica de l’estat espanyol es fa evident fins i tot en la seva festa oficial! Un cas anòmal, el d’un estat que manté com a festa ‘nacional’ una data lligada al seu passat colonial i exaltada durant la dictadura franquista. On s’és vist? No, no és cap pregunta retòrica: On s’és vist? Pràcticament enlloc del món.

Retrat d'un magnicidi. Les últimes hores del president Companys

Retrat d'un magnicidi. Les últimes hores del president Companys. Jordi Finestres 

El periodista ens desvetlla un dels grans misteris de la història recent de Catalunya: la identitat de la persona que, a contracor, va posar el punt i final a la vida del president Companys al castell de Montjuïc. Un nou títol de la Sèrie H.

Homenatge a Josep Lluís Facerias, guerriller llibertari

Galeria 

En l'aniversari del seu assassinat en una emboscada a Verdum, Districte de Roquetes (avui Nou Barris) de StAP, el 30 d'agost de 1957 

En Josep Lluís Facerias, llibertari, guerriller, o 'maquis', durant la dictadura franquista, va ser atret amb falsa informació cap a la cruïlla dels carrers Pi i Molist, Passeig Verdum i Passeig Urrútia i allà va ser tirotejat quan hi arribava en bicicleta.

Dos nens que cullien caragols al llavors descampat ho varen presenciar tot i contradiuen la versió que va donar la policia.

París recordarà el 75 aniversari de la detenció de Companys

Companys, en una fotografia feta durant la detenció

 

El Diplocat organitza una conferència al Museu de l'Alliberament de la capital francesa, per denunciar que Espanya es nega a una reparació per l'afusellament

 

Lluís Bou - El singular.cat 3/7/15

París recordarà el 75 aniversari de la detenció a França del president Lluís Companys, que va acabar amb el seu afusellament a Montjuïc. El Diplocat, el consell de diplomàcia català, ha organitzat per dijous vinent una conferència a l'emblemàtic Museu del general Leclerc i de l'Alliberament de la capital francesa. L'acte tindrà un contingut catalanista lligat a la defensa de la democràcia.

La conferència tindrà com a protagonistes l'historiador i director de recerca del Centre Nacional de Recerca Científica Denis Peschanski, especialista en la França de Vichy col·laboracionista amb els nazis. També hi prendrà part Toni Strubell, de la Comissió de la Dignitat, així com el delegat de la Generalitat a França, Martí Anglada.

Segons els promotors de l'acte, aquest té com una de les finalitats "denunciar internacionalment que l'Estat espanyol s'ha negat a tornar als seus propietaris la documentació catalana que va ser confiscada pels nazis" a França. Recorden a més que el president català va ser l'únic mandatari electe executat als anys 30.

Les tropes nazis alemanyes van envair París el 14 de juny del 1940. Dos dies més tard van ordenar el tancament de les oficines de la Generalitat a l'exili, i van incautar la documentació per intentar localitzar Companys. El president va ser detingut el 13 d'agost, i va ser deportat a Espanya, fins que va ser afusellat el 15 d'octubre. Tant Alemanya com França van demanar perdó a la Generalitat per la detenció i el posterior lliurament de Companys, en època de Helmut Kohl i François Mitterrand. En canvi, cap govern espanyol ha volgut fer aquest gest de reparació.

La Guerra Civil al Montsec

 

 

Alòs de Balaguer – Artesa de Segre – Foradada – Cubells - La Sentiu de Sió – Llimiana – Sant Salvador de Toló - Vall de Meià – Vall de Montsec

El llibre recull fets bèl·lics ocorreguts al cel i sobre la terra compresa entre els rius Noguera Pallaresa i Segre; des del cap de pont d’Isona al cap de pont de Balaguer; entre Anya i la Sentiu de Sió; de Fontllonga a Ponts; narra assassinats, desaparicions, tragèdies, represàlies dels uns i captiveris dels altres, en forma de testimonis inèdits. Es tracta d’un maó d’història global amb un bé de Déu d’il·lustracions, relacions de caiguts en el camp de l’honor, víctimes colaterals i un Apèndix d’enorme interès general sobre aspectes escasament investigats de la rereguarda republicana com són els camps de concentració d’Ogern, Clariana, els Omells de na Gaia i una aproximació a les rutes d’evasió, especialment cap Andorra. Així mateix explica les expedicions d’aquells que temien per la vida, no volien anar al front per por de morir o buscaven passar-se a l’enemic per raons ideològiques.

Índex i primer capítol

Ferran Sánchez Agustí premi Tasis-Torrent de Comunicació (1995) és autor de mitja dotzena de llibres imprescindibles pel coneixement del món de la Guerra Civil i els Maquis a Catalunya i a les valls del Pirineu Oriental i Central. Ha treballat, de manera especial, l’exhumació de diligències judicials, el treball de camp, els testimonis de supervivents i una enriquida localització geogràfica. El seu treball de recerca ve avalat per diverses ponències presentades a les universitats de Pau et pays d’Adour, Toulouse-le-Mirail, Castilla-la Mancha i Complutense de Madrid. Entre els seus llibres més importants cal remarcar Maquis a Catalunya, amb 5 edicions (Pagès editors, 1999), Maquis y Pirineos, amb 3 edicions (Editorial Milenio, 2001), Espías, contrabando, maquis y evasión (Editorial Milenio, 2003) i El maquis anarquista (Editorial Milenio, 2006).
 

La Librería de Cazarabet - Mas de las Matas

Conferència 'Armènia, cent anys després'

 

Memorial Democràtic

Dijous, 4 de juny, a les 19 h
Memorial Democràtic
Peu de la Creu, 4
Barcelona

Entrada lliure

 

El 4 de juny tindrà lloc, a la seu del Memorial Democràtic, la conferència "Armènia, 100 anys després". Hi participaran Sarkis Hakobyan, de l'Associació Armènia a Catalunya (ARARAT) i el fotògraf Andreu Fernández, que mostrarà un reportatge que va realitzar l'any 2014 i que permet comprovar com, cent anys després, les conseqüències del Genocidi continuen presents a la societat d'aquell país.

 

L'acte és obert a tot el públic i està especialment recomanat per a mestres, professorat i educadors interessats en la història recent i la memòria.

 

Ha estat organitzada pel Memorial Democràtic, el Departament d'Ensenyament i el Grup de treball Exili, Deportació i Holocaust.

Interroguen a un pilot italià de 101 anys per crims de la Guerra Civil

Traducció Estació Collserola
És la primera vegada que la justícia ha pres declaració a un militar per crims contra la humanitat durant el conflicte. Les autoritats italianes donen per contestades les peticions del jutjat de Barcelona

 

Cadena SER - Montse Riart - 24/4/15

Per primera vegada la justícia ha pres declaració a un militar pels crims contra la humanitat durant la Guerra Civil espanyola. Segons ha pogut saber la Cadena SER es tracta d'un pilot de l'aviació italiana de 101 anys d'edat.

La capital catalana va viure els atacs aeris més cruents els dies 16, 17 i 18 de març de 1938 amb un miler de morts, 1.500 ferits i desenes d'edificis destruïts

El tinent pilot Luigi Gnechhi va declarar davant la policia judicial italiana el 23 de gener passat, segons van confirmar a la Cadena SER fonts diplomàtiques. Aquest home, a qui es va poder identificar després que fos condecorado per les autoritats italianes, té 101 anys. Segons ha pogut saber la Cadena SER, l'ex militar va reconèixer que havia estat destinat a Espanya per l'aviació italiana durant els anys que es va bombardejar Barcelona però va negar haver participat en aquest capítol, que va deixar unes 2.500 víctimes, entre morts i ferits.

El pilot, que va comparèixer acompanyat d'advocat i com imputat per un delicte de lesa humanitat i crims de guerra. Va explicar que va estar sis mesos a Espanya però va assegurar que només havia fet missions aèries de reconeixement del territori, que mai va participar en cap bombardeig i que no sobrevoló Barcelona en cap moment.

El cementiri de TGN acull l'homenatge a les víctimes de la repressió franquista

Acte d'homenatge a les víctimes de la repressió franquista a la fossa comú del cementiri de Tarragona.
Foto: ACN.

Un representant de l'Arquebisbat recrimina la legitimació del govern de Franco per part de l'Església en l'homenatge a la víctimes republicanes

 

TarragonaDiari.cat - ES/Redacció | 12/04/2015

Reconciliació. Aquesta ha estat la paraula més significativa de l'homenatge a les víctimes de la repressió franquista que, per cinquè any, s'ha celebrat a la fossa comú del cementiri de Tarragona. És el segon cop que representants de l'Arquebisbat de Tarragona participen en l'acte que, aquest any, ha servit d'avantsala al congrés sobre 'Església i Franquisme' que se celebrarà a la URV aquesta setmana. El mossèn Francesc Xammar ha explicat que el congrés té per objectius «la claredat història, la justícia i la reconciliació». Xammar ha tingut dures paraules per contra el paper de la jerarquia eclesiàstica durant la dictadura de Franco i ha criticat que legitimés el seu poder i els seus crims.

22 anys de l'assassinat del jove Guillem Agulló

22 anys de l'assassinat del jove Guillem Agulló

 

El millor homenatge, continuar la lluita.

Només un dels seus assassins va entrar a la presó i només 4 anys. Els altres que van ajudar-lo, no. L'Estat sempre ha protegit als nazis perquè els necessita per frenar el moviment antifeixista/anticapitalista.

 

AMB EL FEIXISME TOLERÀNCIA ZERO!!

Col·laborem amb el nou museu de l'exercit espanyol a Barcelona

Catalunya va encapçalar el nombre de morts sota custòdia policial el 2013

Barcelona 20 desembre 2014

 Mossos, el segon cos més implicat en morts d’aquest tipus

 

Directa.cat - Bertran Cazorla  20/01/2014       

A Cipriano Martos



 

Obreros y campesinos hemos perdido un hermano,
un marxista-leninista llamado Cipriano Martos,
al que la Guardia Civil en Tarragona ha matado.

 

Cuando cae un camarada se me parte el corazón,
pero no es hora de llanto sino de Revolución,
de empuñar todos unidos martillo, fusil y hoz.

 

Camarada tú no has muerto, que el pueblo te lleva en alto,
y al pueblo no hay quien lo mate, ni con treinta mil balazos,
ni con treinta mil venenos… todo el FRAP te lleva en alto.

 

Y esa tu sangre valiente que te ha robado el fascismo
nosotros, tus camaradas, ya te la hemos recogido
para pintar aún más roja la bandera del Partido.

 

Y en este nuestro combate ya nada podrá pararnos,
ni los quintacolumnistas como Carrillo y Camacho,
ni yanquis ni monarquía, ni cárcel ni asesinatos.

 

Traducció Estació Collserola
Luis Puicercús “Putxi”. LQSomos. 28/12/2014
Aquest revolucionari i emotiu poema, que cantàvem en les presons, estava dedicat a la memòria de Cipriano Martos Jiménez, membre del FRAP (Front Revolucionari Antifascista i Patriota), detingut el 30 d'agost de 1973 a Reus (Tarragona). Li van sotmetre a tortures des del moment de la seva detenció i va ser obligat a beure el contingut d'un "còctel Molotov" (un dels components del qual era l'àcid sulfúrico). No va poder sobreviure. Va morir el 17 de setembre. Tenia 28 anys. En els interrogatoris no va dir una sola paraula.

Ni la seva família ni el seu advocat van poder veure el seu cadàver, que va ser enterrat en secret en el cementiri de Reus (Tarragona). Avui dia, en la plaça de Sabadell, on va viure, una placa recorda el seu nom i la data del seu assassinat.

La seva mort no es va publicar en cap periòdic espanyol. A Europa, i gràcies a les informacions que regularment donava a nivell nacional i internacional l'Agencia de Prensa España Popular (APEP), encuadrada en el FRAP, "Le Monde" va donar la notícia, encara que amb algun retard. També van denunciar l'assassinat "Liberation" i "Il Manifestó". El Consulat franquista d'Hendaya va ser atacat dies després: se li van llançar ampolles amb pintura vermella i es van fer grans pintades de: ¡Asesinos!, ¡Cipriano Martos serà vengado!, ¡Muerte al fascismo!

Des d'aquell 17 de setembre, Cipriano Martos es va convertir en un exemple de lluita, de firmeza i de valor comunista per a tots els seus camarades, per a tots els quals ho van conèixer i per a tots els quals, després, han sentit parlar d'ell.

Aquest poema va ser creat pel camarada del PCE (m-l) i membre del FRAP, Juan José Garayar Elizondo, aïllat en cel·les de càstig, a la fi de setembre del mateix any, a conseqüència de les accions de protesta que es van dur a terme en l'interior de la presó de Carabanchel contra les excarcelaciones. El curiós de la seva confecció és que va ser realitzat sense llapis ni paper (impossible d'aconseguir en la cel·la de càstig). Quan va ser alliberat i va tornar a la seva cel·la de la Tercera Galeria va poder copiar per fi el que havia romàs en la seva ment durant 30 dies, durada del càstig carcelario.

Aquesta composició inesperada va sorprendre a tots els militants i simpatitzants del FRAP ingressats en Carabanchel. En un principi es recitava com un poema normal encara que als pocs dies se li va adjudicar un ritme semblat a una nana però amb una mica més de ritme. Sense dubte una de les cançons carcelarias que més ens van emocionar i ens segueixen emocionant sense dubte alguna. Durant anys també es va cantar fora dels murs de les presons.

Temps després es va crear la cançó "Cipriano Martos", amb lletra i música de la UPA (Unión Popular de Artistas), membre del FRAP, encara que la més coneguda i reconeguda és la qual es va crear en la presó de Carabanchel.

El PP rebutja reprendre la llei de la Memòria Històrica i reconèixer les víctimes del franquisme

Esclaus del franquisme a la vall dels caiguts

"No hem fet una comissió de la veritat ni falta que ens fa. La veritat l'exploren els investigadors", diu el 'popular' Muñoz-Alonso en el dia internacional dels Drets Humans
 

EUROPA PRESS 10/12/2014

El PP ha rebutjat en el Ple del Senat una moció proposada pel PNB i amb el suport de la resta de partits per reprendre l'aplicació de la Llei de la Memòria Històrica, prendre mesures per reconèixer les víctimes del franquisme i col·laborar en la recuperació de desapareguts. Tots els grups de la cambra alta han donat suport a la iniciativa defensada pel portaveu basc, Jokin Bildarratz, que ha assegurat que buscava el consens. "A totes les víctimes els devem un compromís i això tractem de buscar amb aquesta moció", ha explicat.

 

La iniciativa original tenia sis punts, amb els quals el PNB demanava complir les recomanacions de Nacions Unides per "promoure la veritat" i la reparació moral i econòmica de les víctimes, col·laborar en la recerca de desapareguts, elaborar un cens de símbols franquistes i permetre l'obertura dels arxius de les presons.

 

El portaveu nacionalista ha acceptat aportacions del PSOE, l'Entesa i CiU per transformar el Valle de los Caídos en centre de la memòria, recuperar l'Oficina de Víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura i realitzar un cens de les confiscacions del govern franquista.

 

El senador del PP Alejandro Muñoz-Alonso ha explicat el vot en contra del seu grup. Ha assegurat que el document de Nacions Unides és només un informe realitzat per un relator "que va estar a Espanya dues setmanes i es va assabentar d'una sèrie de coses", però que també inclou algunes valoracions positives, com la importància de la Transició, ha dit . "No hem fet una comissió de la veritat ni falta que ens fa. Recordo la novel·la d'Orwell, '1984', que creava un ministeri de la veritat. En les democràcies no hi ha veritats oficials, cadascun exposa el que li sembla oportú. En aquestes qüestions la veritat l'exploren els investigadors", ha afegit.

 

I ha assegurat que el model de transició espanyola "no és el centreamericà", que al seu judici és el seguit pel relator de Nacions Unides. "Aquí el procés es va fer de reconciliació, que va començar pels quals deia que havien perdut la guerra. Ho sento molt, han d'escoltar això perquè és així", ha afegit el portaveu elevant la veu sobre les protestes de l'oposició.

 

També ha rebutjat Muñoz-Alonso el cens dels símbols franquistes, perquè ja hi ha un acord del consell de ministres de retirar-los. "Hisenda garanteix que està insistint perquè es faci la defecció d'aquestes restes del franquisme, que estan desapareixent", ha assenyalat.

 

"Trencar" amb el franquisme

Des del PSOE, Francesc Antich ha assegurat que una part del país "no vol donar passos a favor de la memòria històrica" i que el govern del PP ho demostra per no dedicar diners al desenvolupament de la llei. "No ens esperàvem una resposta tan radical pel PP, que no seguissin la línia dels partits conservadors de la resta d'Europa. No és possible intentar vendre aquest missatge que ja es va arreglar tot durant la Transició i que això busca la confrontació. No donar solució a aquestes qüestions és mantenir víctimes de primera i de segona", ha dit.

 

La senadora de CiU Maria Rieradevall ha demanat "no deixar soles les víctimes" des de l'Estat i "mecanismes per aclarir la veritat" després de gairebé 150.000 "desaparicions forçades" durant la guerra i el franquisme. "És imprescindible investigar els crims i treballar per a la reparació de les víctimes", ha argumentat, recordant l'oportunitat del debat en el Dia Internacional dels Drets Humans.

Des d'Entesa, Joan Saura ha demanat al PP "trencar" amb el franquisme com han fet altres països amb els seus passats de dictadura i ha assegurat que des de Nacions Unides es constata que a Espanya no hi ha hagut una política d'Estat per passar pàgina. "Cal llegir aquesta pàgina i el tancament del tema de la memòria històrica passa perquè el PP no faci pensar que d'alguna manera no condemna de forma clara la dictadura", ha dit.

 

El senador d'IU Jesús Iglesias ha assegurat que la democràcia té "un deute pendent", reconèixer que hi ha víctimes del franquisme i ha criticat que s'al·legui manca de recursos per no complir la llei.

 

Argentina veurà el cas de l'obrer obligat a beure àcid en una casa caserna en 1973

 

Traducció Estació Collserola

Público - Patricia Campelo - Madrid 27/11/2014

Ha passat tota una vida tractant d'esquivar la censura perquè la història del seu germà Cipriano, un obrer antifranquista torturat fins a la mort en la casa caserna de Reus, Tarragona, en 1973 fos pública. Fins i tot un de les lleres que va tractar d'obrir va ser en el programa radiofònic Encarna de Nit (1978-1983) de Ràdio Miramar. "Vaig cridar tres o quatre vegades i quan els deien qui era i el que volia explicar em penjaven el telèfon", revela Antonio Martos, de 73 anys.