Barcelona es querellarà contra els crims del franquisme i els bombardejos a la ciutat

eldigital.barcelona.cat - Míriam Pina García  17/11715

En primer lloc, es tracta d’una querella presentada al jutjat número 1 de Buenos Aires (Argentina) per delictes de genocidi comesos durant el règim franquista. La querella, en què es considera que aquest règim dictatorial va ser mantingut per les forces armades, l’oligarquia i una part de la jerarquia de l’Església catòlica durant 40 anys, interpel·la també les persones que Franco va designar per succeir-lo, entre les quals hi ha Joan Carles I d’Espanya, anterior cap d’estat. La denúncia també s’estén a Felip VI i Mariano Rajoy, representats actuals d’un estat que legitima els fets succeïts en el passat.

L’Ajuntament de Barcelona es personarà com a perjudicat en la causa acceptada a tràmit per una jutgessa argentina. A més, el consistori posa a disposició del conjunt dels ciutadans la possibilitat d’afegir-se a la querella a través d’uns formularis disponibles a les oficines d’atenció ciutadana (OAC) dels diferents districtes de la ciutat. Posteriorment caldrà dirigir-se al consolat argentí a Barcelona per formalitzar la querella que s’investiga a l’Argentina des de 2010. Una vegada entregat allà, es traslladarà a la justícia argentina.

El tinent d’alcaldia de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens, ha explicat que la voluntat de fer aquest pas és fugir de la privatització de les víctimes, representar-les com a comunitat i estalviar-los, d’aquesta manera, el dolor que representa haver de reviure una època tan difícil.

D’altra banda, el consistori respondrà a un requeriment de l’Audiència Provincial de Barcelona en què es considera Barcelona com a ciutat perjudicada pels bombardejos que va patir entre el 13 de febrer de 1937 i el 29 de gener de 1939 i en què van morir prop de 5.000 persones, van quedar afectats 1.808 edificis i es van llançar 1 milió de quilograms de bombes. Tot plegat, gràcies a la denúncia que va interposar l’Associació Altraitalia a l’Audiència Provincial de Barcelona i a la qual l’Ajuntament donarà suport.

Declaracions institucionals contra els fets feixistes

En la propera Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció es llegirà una proposició de defensa de la querella argentina contra els crims del franquisme i també es presentarà una moció conjunta, que té el suport de la majoria dels grups municipals, en què es manifesta la voluntat d’instar l’Estat italià a demanar formalment perdó pels bombardejos.

L’estat Italià no proporcionarà la llista solicitada per un jutgat de Barcelona, per els bombardejos de la guerra civil espanyola

 

Actualitatdiaria.com 3/5/15

L’estat italià no proporcionarà al jutgat d’instrucció numero 28 de Barcelona, una llista dels membres de l’aviació legionaria de l’exercit italià que varen participar en els bombardejos de Barcelona mentre la guerra civil espanyola.

 

De fet, així ho ha dit la tall “Di Appelo di Roma” a la comisió romatoria enviada per el jutgat de Barcelona, on asegura que no es pot remetre aquesta llista perque els arxius no tenen mode d’actuació.

Interroguen a un pilot italià de 101 anys per crims de la Guerra Civil

Traducció Estació Collserola
És la primera vegada que la justícia ha pres declaració a un militar per crims contra la humanitat durant el conflicte. Les autoritats italianes donen per contestades les peticions del jutjat de Barcelona

 

Cadena SER - Montse Riart - 24/4/15

Per primera vegada la justícia ha pres declaració a un militar pels crims contra la humanitat durant la Guerra Civil espanyola. Segons ha pogut saber la Cadena SER es tracta d'un pilot de l'aviació italiana de 101 anys d'edat.

La capital catalana va viure els atacs aeris més cruents els dies 16, 17 i 18 de març de 1938 amb un miler de morts, 1.500 ferits i desenes d'edificis destruïts

El tinent pilot Luigi Gnechhi va declarar davant la policia judicial italiana el 23 de gener passat, segons van confirmar a la Cadena SER fonts diplomàtiques. Aquest home, a qui es va poder identificar després que fos condecorado per les autoritats italianes, té 101 anys. Segons ha pogut saber la Cadena SER, l'ex militar va reconèixer que havia estat destinat a Espanya per l'aviació italiana durant els anys que es va bombardejar Barcelona però va negar haver participat en aquest capítol, que va deixar unes 2.500 víctimes, entre morts i ferits.

El pilot, que va comparèixer acompanyat d'advocat i com imputat per un delicte de lesa humanitat i crims de guerra. Va explicar que va estar sis mesos a Espanya però va assegurar que només havia fet missions aèries de reconeixement del territori, que mai va participar en cap bombardeig i que no sobrevoló Barcelona en cap moment.

Gestions de la Justícia espanyola en la investigació dels bombardejos d'avions italians sobre Barcelona

Bombardeigs de la Legió Còndor: un crim per encàrrec de l'exèrcit espanyol comandat per Franco

El ministeri espanyol de Justícia està tramitant la investigació sobre els bombardejos a Barcelona durant la Guerra Civil. Itàlia es va negar fa pocs mesos a proporcionar informació dels responsables encara vius dels bombardejos

 

Llibertat.cat 29/12/2014 

Segons alguns mitjans, ha anuncitat que farà valer els acords internacionals perquè les autoritats italianes col·laborin en el cas.

 

El ministeri de Justícia espanyol s'hauria posat en contacte amb el d'Itàlia per demanar que es compleixin amb el conveni d'assistència judicial internacional perquè els responsables cooperin amb la investigació. Aquest conveni s'hauria de fer efectiu pel fet que tots dos països el van signar. Aquesta querella pels bombardejos sobre la població civil de Barcelona és la única que s'està investigant a l'Estat per crims durant la Guerra Civil.

 

La investigació arrenca de dues peticions que va fer el jutjat de Barcelona que porta el cas per identificar els pilots i soldats que encara viuen i que van participar en els bombardejos.

 

El passat mes d'agost les autoritats italianes es van negar a col·laborar amb les dues peticions: es van limitar a identificar 4 comandaments ja morts però es van negar a donar dades sobre els dels pilots encara vius, un dels quals que va ser condecorat fa poc.

 

Itàlia va aturar la investigació

Les autoritats italianes van aturar la investigació oberta per un jutjat barceloní per localitzar els militars italians que van participar en els bombardejos feixistes sobre Barcelona durant l'anomenada Guerra Civil. 

 

El Ministeri de Justícia Italià i el Tribunal d'Apel·lació de Roma, màxim òrgan judicial, va donar instruccions perquè "es paralitzi el procediment i no es doni més informació a les autoritats espanyoles." Segons es va assenyalar a l'agost, el bloqueig poc casual de la investigació obeiria "a interessos polítics i al fet que l'Administració italiana hagi de fer front a una eventual responsabilitat civil."

 

Els jutjats italians van poder identificar més de mil integrants de la Squadra Legionaria Baleares, a la qual s'atribueixen els bombardejos de Barcelona.  Després d'acudir a diversos arxius i investigar els noms dels assassins que van llançar bombes contra la població civil de Barcelona, la investigació ha descobert que com a mínim un dels aviadors de l'exèrcit feixista que hi va participar és viu.

Itàlia atura la investigació pels assassinats dels bombardejos sobre Barcelona

 

El Ministeri de Justícia Italià i el Tribunal d'Apel·lació de Roma han donat instruccions perquè "es paralitzi el procediment i no es doni més informació a les autoritats espanyoles" per seguir la investigació iniciada per Altraitalia

 

Llibertat.cat 25/8/14

Les autoritats italianes han aturat la investigació oberta per un jutjat barceloní per localitzar els militars italians que van participar en els bombardejos feixistes sobre Barcelona durant l'anomenada Guerra Civil. 

 

Segons han indicat diversos mitjans, el Ministeri de Justícia Italià i el Tribunal d'Apel·lació de Roma, màxim òrgan judicial han donat instruccions perquè "es paralitzi el procediment i no es doni més informació a les autoritats espanyoles." Segons ha assenyalat Catalunya Ràdio que cita Fonts judicials consultades, el bloqueig poc casual de la investigació obeiria "a interessos polítics i al fet que l'Administració italiana hagi de fer front a una eventual responsabilitat civil."

 

Els jutjats italians van poder identificar més de mil integrants de la Squadra Legionaria Baleares, a la qual s'atribueixen els bombardejos de Barcelona.  Després d'acudir a diversos arxius i investigar els noms dels assassins que van llançar bombes contra la població civil de Barcelona, la investigació s'ha descobert que com a mínim un dels aviadors de l'exèrcit feixista que hi va participar és viu, però les autoritats italianes es neguen a posar-lo a disposició de la justícia espanyola.

 

L’Associació Altraitalia ha portat a terme una important campanya de denúncia contra la República italiana pels bombardeigs de la ciutat comtal. Entre altres activitats va convocar una concentracióa la plaça sant Felip Neri en passa mes de gener, per commemorar el 75è aniversari del bombardeig de l'aviació legionària italiana, que va provocar la mort de 42 civils (22 nens) en aquesta plaça barcelonina.

Altraitalia i dues víctimes dels bombardejos van presentar la querella per delictes de lesa humanitat. La jutgessa no va admetre la querella, però posteriorment van trobar escletxes judicials que els van permetre investigar els crims i citar els militars italians i les víctimes supervivents. En una interlocutòria de 14 pàgines, la secció desena de l'Audiència feia referència a la nombrosa jurisprudència internacional per resoldre que els crims de guerra i contra la humanitat no prescriuen i que poden ser investigats sempre que els autors siguin vius. El text recorda que, durant la Guerra Civil, el Conveni de l'Haia del 1907 era vigent a l'estat espanyol, que l'havia ratificat i l'havia incorporat a la Constitució de la República del 1932. El conveni prohibia expressament els bombardejos massius contra la població civil i objectius no militars, com pobles, ciutats o barris.

 

Criminals de guerra i feixistes

Un gran contingent aeri del feixisme italià va donar suport al general Francisco Franco durant l'anomenada Guerra Civil espanyola, un suport militar consistent l'ocupació de Mallorca, el desplegament de soldats i els bombardejos generalment indiscrimats contra la població civil catalana. L’exèrcit d’Itàlia del règim feixista de Mussolini que va donar suport a l'exèrcit espanyol comandat per Franco van causar més de 4.700 víctimes mortals durant els bombardejos contra la població civil.

Un conjunt de familiars de les víctimes catalanes dels bombardejos feixistes realitzats per avions italians presentar aquesta querella ara aturada contra la República d'Itàlia per crims de guerra. Anteriorment una denúncia presentada a l’Audiència Nacional espanyola, el maig del 2011, no va prosperar, ja que el tribunal va resoldre que no era competent per investigar aquests crims. Per altra banda, l’associació Altra Italia i la Comissió de la Dignitat han donat suport a la querella dels familiars de les víctimes catalanes.

 

Entre els demandants de la primera denuncia que va ser desestimada i que ara mantenen hi ha Anna Raya, veïna de Barcelona de de 84 anys, que a l'octubre 1937 comptava amb vuit anys i que va ser ferida al cap durant el bombardeig i metrallament del seu col·legi al barri de la Barceloneta. Un història d'un conjunt de tragèdies personals que han estat desïdes per jutges i polítics.

 

La querella perseguia l'objectiu que Itàlia reconegués els crims i en demanés disculpes públiques, així com que reconeguessin que es va tractar d'unes accions il·legals i que atemptaven contra els convenis internacionals, ja que no va haver-hi cap declaració de guerra entre Itàlia i l'Estat espanyol i, a més a més, les bombes no estaven adreçades a objectius militars, sinó sobre ciutats, amb l’únic objectiu “d’atemorir la població”.

Un homenatge a Itàlia permet al jutge donar amb pilot que va bombardejar Barcelona

Luigi Gnecchi mostrant les seves medalles feixistes i la nazi del Tercer Reich 

Traducció Estació Collserola

Un homenatge que les autoritats italianes van rendir a un centenari aviador que va combatre en la Guerra Civil espanyola ha posat la pista del veterà pilot als impulsors d'una querella pels bombardejos de Barcelona, que volen que la jutge instructora dicti una comissió rogatoria internacional perquè se li interrogui com imputat. 

Barcelona, 20 abr.- EFE

De moment, la magistrada ha ordenat traduir les notícies publicades en mitjans italians que ha aportat l'acusació particular -exercida per l'associació d'italians antifascistas residents a Barcelona Altra Itàlia i víctimes dels bombardejos- i ha tramitat una comissió rogatoria perquè Itàlia li confirmi si, com assenyala la premsa, el pilot va participar en els atacs aeris. 

Itàlia comença a identificar als autors dels bombardejos sobre Barcelona en el '38

Traducció Estació Collserola

El govern d'Itàlia ja ha començat a investigar quins pilots i soldats formaven part de les unitats de l'aviació italiana que bombardejar Barcelona durant la Guerra Civil. L'episodi va deixar un miler de morts. Una associació va dur el cas als tribunals, convertint-se en la primera querella que s'admet a l'Estat per crims de la Guerra Civil. 

Montse Riart - Cadena SER 14/8/13

Segons fonts properes al cas consultades per la SER, el Ministeri de Defensa italià ha estat el primer a posar som-hi i a mitjan juliol va comunicar al jutjat d'instrucció 28 de Barcelona que ja havia començat a recopilar la identitat de tots els soldats, pilots i personal de terra que van participar en els bombardejos i que corresponien a les unitats que l'aviació italiana tenia en una base de Mallorca. 

Segons aquestes mateixes fonts, el treball pot allargar-se durant mesos, ja que aquestes unitats tenien uns 6.000 efectius. 

Una vegada es conegui la identitat de cadascun dels soldats començarà la segona fase del procés i el Ministeri de Justícia italià haurà de certificar si algun d'aquests homes segueix viu i podria respondre als Tribunals per aquests fets. 

Els bombardejos de l'aviació italiana es van allargar durant tres dies i van deixar més d'un miler de víctimes. L'Audiència de Barcelona va qualificar els fets "com una de les pàgines més negres" de la nostra història. 

De fet, sobre aquest argument, el Tribunal Provincial va ordenar a la jutge d'instrucció que continués endavant amb la investigació, després que ella l'arxivés, al·legant que la majoria de soldats que havien participat estarien morts. 

Si les autoritats italianes arriben a trobar algun supervivent, el jutjat oferirà als querellantes la possibilitat de seguir endavant amb les accions legals i ordenarà nous informes de perits i historiadors experts sobre els fets, tal com li havia ordenat l'Audiència.

L'Audiència de Barcelona ordena investigar per primer cop a l'Estat els crims de la Guerra Civil

ELS CRIMS DE LA GUERRA CIVIL, ALS JUTJATS

Auto Audiència Provincial Barcelona

 

Catalunya Ràdio 23/1/13 

L'Audiència de Barcelona ha reobert el cas derivat de la querella pels bombardejos de l'aviació feixista italiana sobre la ciutat de Barcelona i altres punts de Catalunya entre els anys 1936 i 1939. I és que considera que els fets que s'hi descriuen poden ser constitutius dels delictes contra la humanitat i crims de guerra.
En una resolució, que no es pot recórrer, el tribunal admet les diligències d'investigació que demanaven les famílies querellants, agrupades sota el paraigua de l'Associació Altraitalia, i ofereix a l'Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat la possibilitat de presentar-se en la causa com a perjudicats i plantejar les reclamacions que es considerin oportunes.
Es tracta de la primera vegada a l'Estat en què un tribunal accepta aplicar la legislació internacional sobre crims de guerra i contra la humanitat per investigar la guerra civil.
L'advocat Jaume Asens, un dels que ha interposat la querella, ha destacat la importància que s'hagi admès a tràmit la querella, que, segons diu, "contribueix a aixecar el mur d'impunitat" al voltant dels crims de la Guerra Civil i reobrir el debat de la memòria històrica.
Familiars de víctimes dels bombardejos de l'aviació feixista italiana sobre la ciutat de Barcelona i altres punts de Catalunya durant la Guerra Civil van presentar la querella contra els comandaments italians responsables d'aquestes accions per crims de guerra a l'Audiència de Barcelona després que l'Audiència Nacional de Madrid va resoldre que no és competent per investigar aquests fets.
Els denunciants consideren que els bombardejos contra la població civil, que entre el 1937 i el 1939 van causar més de 4.700 morts a Catalunya, van ser il·legals, ja que no hi havia cap declaració de guerra entre Espanya i Itàlia. Al·leguen també que les ciutats bombardejades no eren zones del front de guerra i que l'únic que perseguien aquestes accions bèl·liques era aterrir la població civil.

Lleida, 75 anys després del bombardeig del Liceu Escolar

 

Traducció Estació Collserola

La massacre de la Aviazione Legionaria Italiana va causar la mort de mig centenar d'alumnes i diversos professors al 1937

Lleida - 2012.11.12 - Xavi Francès

Va decidir la meteorologia. El 2 de novembre de 1937, els núvols que cobrien la localitat tarragonina de Flix decidir el futur de mig centenar d'alumnes i diversos professors del Liceu Escolar de Lleida. En principi, les forces aèries revoltades tenien com a objectiu la localitat tarragonina, però, els núvols que la van cobrir van fer que Lleida fos l'objectiu dels bombardejos. Encara no se sap si va ser per casualitat o el Pla B va ser premeditat. Durant el bombardeig que va patir la ciutat aquest dia, part del Liceu Escolar va quedar destruït provocant la mort de cinquanta nens i alguns professors. En el mateix atac, al Mercat de Sant Lluís també va patir les conseqüències i han mort moltes dones i nens que esperaven la seva obertura.
Fins fa pocs anys, es va creure amb total seguretat que la Legió Còndor va ser la causant d'una de les crueltats més macabres a les quals s'ha vist sotmesa la capital del Segrià. No obstant això, un estudi realitzat pels periodistes Jordi Guardiola i José Carlos Miranda han deixat al descobert que el terror feixista no arribava d'Alemanya, sinó de la Aviazione Legionaria Italiana.
Josep Piró, un dels supervivents del bombardeig en plena Guerra Civil a Lleida, que aleshores tenia dotze anys relata: "Sobre les 15.30 hores de la tarda van començar els bombardejos. Van ser minuts i hores de patiment sota la runa del que havia estat el nostre estimat col · legi. Vam aconseguir sortir sans i salvats ple de pols i terra. Va ser el primer bombardeig dels feixistes contra població civil desarmada. El primer de molts altres que han passat a la posteritat. Esperem que no es repeteixi ".
Després de 75 anys, Lleida segueix rememorant la història amb l'objectiu de fer un exercici de record per no caure en els errors del passat. Mai es podrà aclarir si el bombardeig va ser una casualitat o no, el que sí quedarà per a la història és que el Liceu Escolar de Lleida, fundat el 1906 per Frederic Godàs i Victorina Vila, va suposar una mostra de modernitat entorn d'un país i una ciutat obsoletes. Els seus principis eren basats en la igualtat, la llibertat, l'ajuda mútua i el saber compartir, aspectes que actualment ja es marquen en les directrius de les escoles.
El 26 d'abril de 1937 a Gernika va ser immortalitzat per Picasso, pel que la seva projecció universal ha estat molt més gran a la tragèdia de Lleida. Tanmateix, des de la Paeria s'intenta immortalitzar el moment amb una escultura en el que va ser la seu del Liceu, inaugurada el 2006 i que porta per nom Memòria, Dignitat i Vida.
En total, la població lleidatana sufió voltant de 250 baixes civils en el que va ser la pitjor massacre moderna de la història de la ciutat. "Els valors de la llibertat, la democràcia, la família i l'educació són els que va representar al Liceu Escolar", relata Àngel Ros, alcalde de Lleida. "Esperem que no tornin a succeir tragèdies d'aquest tipus i que l'educació segueixi creixent en democràcia".

Acte d'homenatge als alumnes supervivents en

la matança de 1937 a la Paeria

 

Jornades 'Catalunya i Itàlia. Memòries creuades, experiències comunes'

Les jornades tindran lloc, els dies 25 i 26 de novembre, al Museu d’Història de Catalunya

25 i 26 de novembre

Museu d'Història de Catalunya
Plaça Pau Vila, 3
Barcelona

Programa

Organitzades per l’Associació AltraItalia i el Memorial Democràtic, aquestes jornades que acollirà el Museu d’Història de Catalunya aborden la relació entre Catalunya i Itàlia al llarg del segle XX. Una relació que ha estat especialment intensa a partir d’unes experiències comunes que, paradoxalment, no han generat unes memòries compartides. En aquest sentit, la memòria de la intervenció feixista, al igual que les dels combatents antifeixistes d’aquelles terres que vingueren aquí, alguns d’ells capdals en la construcció de la República italiana construïda després de la Segona Guerra Mundial, no va ser incorporada en la memòria pública de l’antifeixisme italià. L’evidència què a Catalunya i a Espanya es va assajar una guerra també entre italians, que fou pròleg de la guerra civil posterior a l’Itàlia dels anys quaranta, i el fet què aquesta intervenció tingués un marcat caràcter ideològic, anterior al pacte amb l’Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial, entraven en plena contradicció amb algun dels mites sobre els que es va construir la memòria antifeixista italiana. Aquesta entenia la guerra dels anys quaranta com una guerra de “liberazione” i no entre italians feixistes i italians antifeixistes, al igual que entenia que el poble italià s’havia vist portat a una guerra agressiva i amb un marcat caràcter ideològic, que no volia, per l’aliança entre Hitler i Mussolini. Elements que entraven en contradicció amb la memòria de la Guerra Civil espanyola.

De la mateixa manera, la memòria de la Guerra Civil espanyola construïda durant el franquisme i també en etapes més recents, va obviar la memòria de la intervenció feixista italiana en aquest conflicte bèl·lic. La seva inclusió hagués fet difícil la reducció de la memòria pública d’aquest període a una guerra entre germans, a un desastre sense més, obviant els valors i els projectes socials i polítics que es trobaven en joc en la mateixa. El reconeixement de la intervenció de les potències feixistes, que s’erigirien en les protagonistes de l’inici a la Segona Guerra Mundial al costat dels sediciosos, hauria suposat una caracterització més clara del propi franquisme. En aquest marc, la reflexió entorn de la memòria de la guerra civil, del franquisme i de l’antifranquisme en les experiències europees compartides ha de ser una de les claus de la construcció de les memòries democràtiques de la nostra societat.

Les jornades volen contribuir a la construcció de les memòries democràtiques d’ambdós països, per cercar el seu mutu enfortiment en l’articulació dels necessaris camins de memòria a nivell europeu. És en aquest marc, i en els espais d’experiències compartides, on s’ha de situar l’experiència comú de l’emergència de les crisi de les memòries públiques viscudes des dels anys noranta fins avui i els nous reclams de memòria.

La canallada italiana

Associació Altra Italia BCN

El 13 de febrer de 1937 el vaixell de guerra italià “Eugenio di Savoia” va actuar el primer dels reiterats bombardeigs amb què va atacar la població de Barcelona al llarg de la guerra civil.

La responsabilitat italiana d’aquest atac va ser posada a la llum només 70 anys després, mentre en la làpida de la plaça Sant Felip Neri - l’únic lloc de Barcelona que mostra encara les ferides dels bombardeigs de

saturació duts a terme per l’aviació legionària italiana - aquesta responsabilitat és encara generalitzada al conjunt de l’exèrcit franquista.

L’Associació Altraitalia, dins la campanya de promoció de la denúncia a l’estat italià pels bombardeigs de la ciutat condal, us convida a participar a un acte de commemoració que tindrà lloc a la

Plaça Sant Felip Neri el proper diumenge, dia 13 de febrer, a les 13,30 hores.

A Sant Jaume a les 12 (acte contra Berlusconi)


Més info:
www.altramemoria.org/

Denuncia

‘La memòria històrica italiana a Espanya’

Que l’estat italià demani perdó!

La intervenció de les tropes i armes enviats per Mussolini va ser decisiva en el triomf de la insurrecció militar de Franco. L’Aviazione Legionària va realitzar els primers bombardejos de saturació dirigits explícitament a assassinar i terroritzar la població civil d’una gran ciutat (Barcelona). Per aquells crims i per la violació de la legalitat internacional l’estat italià mai ha pagat compensacions ni tan sols demanat disculpes. A diverses ciutats, com a Arezzo o Trieste, fins i tot es mantenen o s’inauguren espais dedicats a membres de les tropes feixistes que van participar a la “Guerra d’Espanya”.

Per construir una nova europa dels pobles sobre valors compartits s’ha de restablir la veritat històrica.

I per fer-ho cal obligar l’estat italià a assumir les seves responsabilitats institucionals.

Participa a les nostres campanyes i contacta’ns adreçant una e-mail a memoria@altraitaliabcn.org