Lògiques del secret. La cultura de la clandestinitat a la comarca del Bages (1946-1977), de Jofre Padullés Plata



L'antifranquisme com a conglomerat de moviments socials de resistència gaudeix d'una atenció historiogràfica abundant.

Les compartimentacions partidistes, les controvèrsies ideològiques i les lògiques i dinàmiques polítiques que permetien diferenciar etapes han estat ampliament estudiades i reconegudes. Aquesta preocupació generalitzada per tractar l'antifranquisme com a part de la història de les institucions polítiques, ha tingut com a conseqüència una manca d'atenció a la manera com tota aquesta activitat es duia a terme, és a dir, al reconeixement de les dimensions més obscures de l'activitat clandestina. Les tècniques concretes d'ocultació, les estratègies de camuflatge, les competències per assolir la invisibilitat, les xarxes de contacte que funcionaren a partir de les necessitats quotidianes, dels sentiments compartits, dels afectes ressentits, tot allò que conformaria la capa freàtica de la que s'alimentaria qualsevol cristal·lització posterior però de la que depenia en última instància.

Atendre aquesta dimensió oculta de la vida social en la lluita contra la dictadura franquista constitueix l'argument principal d'aquest treball. L'aplicació d'enfocaments específicament antropològics ha permès enfatitzar tant la dimensió tecnologicomaterial- les maneres de lluitar, el "com" de la lluita- i la comparació intercultural, associada en aquest cas al secret com a recurs i codi culturalment pautats.

Jofre Padullés Plata

Nascut a Manresa el 1979. És llicenciat en Antropologia Social i Cultural per la Universitat de Barcelona. Forma part del Grup de Treball Etnografia dels Espais Públics de l’Institut Català d’Antropologia, del Grup de Recerca en Exclusió i Control Social del Departament d’Antropologia de la Universitat de Barcelona i és coordinador de la publicació “Quaderns” de l’Institut Català d’Antropologia.

Bona part de la seva activitat acadèmica l’ha dedicada a l’estudi del secret com a dispositiu d’estructuració social. Ha publicat els llibres Vides Secretes. Memòries d’un militant clandestí (J. Torralbo. Ed. Centre d’Estudis del Bages, 2009); “Cartografies Secretes. L’espai de la clandestinitat a la Barcelona franquista” dins La Ciutat i la memòria democràtica (Amb M. Delgado. Ed. Col·lectiu Desafectos, Barcelona, 2009); Lluites Secretes. La cultura de la clandestinitat a Catalunya (1939-1977) (Amb M. Delgado i G. Horta. Ed. Universitat de Barcelona, 2010)

Pròleg / p.7

Introducció. La presa de consciència / p.11

1. El pèndol de l'invisible / p.21

La paraula o coses secretes

Compartiments estancs i ús d’àlies

Joc d’ombres

2. Transmissió del secret / p.49

La clau de pas

Lògica iniciàtica

La capsa de música

3. Cartografies Ocultes / p.75

Bages

L’altre carrer

El valor de la mundanitat

Primer alcalde que es declara «alliberat de la fidelitat al Rei i a la Constitució per la sentència»

L'alcalde de Calders, al Bages, escriu una carta al delegat del govern espanyol per comunicar-li que "queda alliberat de la promesa de la fidelitat al Rei i la Constitució".

Si fins ara eren els plens municipals que es declaraven moralment esclosos, ara són els alcaldes que s'alliberen de la fidelitat a la Constitució. Jaume Perarnau i Llorens, és un home de conviccions. Alcalde del petit municipi de Calders, al Bages, per Candidatura Democràtica de Calders, ERC-AM ha escrit una carta al delegat del govern espanyol a Catalunya, Joan Rangel. Una missiva on argumenta que la sentència de l'Estatut "l'allibera" de la "promesa de fidelitat a aquell Estatut, Constitució Espanyola i al Rei d'Espanya".

 

Segons la carta, al que ha tingut accés Nació Digital, a criteri de Perarnau, per prendre possessió de l'alcaldia va prometre "fidelitat i fer guardar la Constitució com a norma fonamental de l’estat i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya". Ara l'alcalde argüeix que la llei per la qual va prometre ja "no existeix" a causa de la retallada "partidista" del Tribunal Constitucional, i per tant queda exhonerat de la promesa.

Reproduim la carta enviada:

Delegació del Govern d’Espanya a Catalunya

Excm.: Sr. Joan Rangel Tarrés

C. Mallorca, 278

08037 - BARCELONA

Benvolgut Sr.:

Com a representant del govern del Regne d’Espanya a Catalunya m’adreço a vostè en la meva condició d’alcalde de l’ajuntament de Calders per a expressar-li formalment el meu rebuig i queixa a una situació, al meu entendre del tot injustificable, que em deixa a mi, i per extensió a la resta d’alcaldes i regidors de Catalunya, en una situació d’al•legalitat manifesta i consumada.

Efectivament amb data 16 de juny de 2007, l’ajuntament de Calders va celebrar Ple de constitució del nou govern municipal format pels 7 regidors que en les eleccions obertes i democràtiques celebrades el dia 27 de maig de 2007 van resultar escollits pels ciutadans i ciutadanes del municipi de Calders.

En aquest Ple, el secretari de l’ajuntament de Calders, en base a l’article 108.8 de la Llei Electoral general, a l’article 18 del Reial Decret Legislatiu 781/1986 i, també, al Reial Decret 707/1975 va donar fe que en aquell acte de pressa de possessió, jo mateix a la pregunta:

Jaume Perarnau i Llorens: prometeu per la vostra consciència i honor, complir fidelment el càrrec i responsabilitats del càrrec d’alcalde d’aquesta Corporació, amb lleialtat al Rei, guardar i fer guardar la Constitució com a norma fonamental de l’estat i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya?

Vaig respondre-hi afirmativament, per imperatiu legal.

Aquell Estatut d’Autonomia al qual vaig prometre guardar i fer guardar és l’Estatut d’Autonomia que va ser aprovat pel Parlament de Catalunya, escollit democràticament pel poble català, el mateix que va ser aprovat, també, pels representants democràticament escollits per a formar les Corts Generals del Govern d’Espanya en sessió de 10 de maig de 2006 i, finalment, i amb el valor democràtic més alt i significatiu, aprovat de forma àmplia i majoritària pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya en referèndum vinculant el dia 18 de juny de 2006.

Vist, doncs, que aquella obligació de prometre fidelitat a un Estatut que, per acord d’un tribunal de justícia establert a la capital d’Espanya ha estat declarat no legal en bona part dels seus termes i que allò que van aprovar i decidir els parlaments democràtics d’Espanya i de Catalunya així com el refermament democràtic establert en referèndum pel poble sobirà, el qual, per a mi, sempre tindrà la màxima validesa per davant de la decisió unipersonal i partidista que pot o pugui expressar qualsevol magistrat, entenc que quedo alliberat d’aquella promesa que vaig donar aquell dia 16 de juny de 2007 i per tant, li comunico que des d’avui mateix, degut a la decisió pressa pels mecanismes de govern de l’Estat per als quals treballa, adoptats al meu entendre de forma unilateral, arbitrària i sense tenir en compte el fonament democràtic expressat lliure i sobiranament pel poble de Catalunya, em considero, conseqüentment, plena i totalment alliberat d’aquesta promesa de fidelitat a aquell Estatut, a la Constitució Espanyola i al Rei d’Espanya, al qual, tot sigui dit, tampoc ningú ha escollit ni validat mai de forma democràtica, lliure i oberta.

Disculpi no utilitzi l’idioma que volen fer obligatori i prioritari en les relacions administratives i oficials, però em fa l’efecte que la llengua mil•lenària que utilitzo, la mateixa que van utilitzar els nostres pares i avis, i que és la pròpia i natural del meu país també és coneguda per vostè. Si no fos així li demano excuses.

No tinc cap dubte que la seva sobrada preparació intel•lectual i cultural comprendrà perfectament el meu posicionament i, bo i entenent-lo, no farà falta cap escrit de resposta a aquest ja que ambdues administracions coincidim plenament en els principis bàsics i fonamentals d’un estat democràtic.

Expressant-li la meva consideració, aprofito aquesta avinentesa per a saludar-lo molt cordialment.

Jaume Perarnau i Llorens

Alcalde de Calders