 |
| El jove Arcos, a la dreta, amb Foto: Els seus companys de Abel Paz i Liberto Sarrau. Arxiu |
El Punt Avui -
Antoni Estradé i Ariadna Fitó 28 juny 2015
Deixa un tresor
- Arcos acaba de morir al Canadà, on va arribar el
1952 després de diferents exilis i calamitats
Dimecres, 27 de maig al vespre. Un de nosaltres es troba al pis del
passeig de Sant Joan on malviu, de fa molts anys, l'Ateneu Enciclopèdic
Popular per la desídia de les diferents administracions. L'Ateneu
disposa d'un fons hemerogràfic i bibliogràfic d'extraordinària
importància per a qualsevol persona que vulgui fer recerca sobre el
moviment llibertari a Catalunya, com és el nostre cas. Abans de començar
a repassar exemplars de velles revistes de l'exili, comentem amb Manel
Aisa, un dels més assidus col·laboradors d'aquell centre, el recent
traspàs del poeta Jesús Lizano. Es lamenta en Manel que pràcticament no
queda ningú de la generació que havien viscut els anys de guerra i
revolució. Li suggerim alguns noms que proven que encara n'hi ha, i el
primer que ens ve al cap és el de Federico Arcos. Minuts després,
ensopeguem amb un llarg treball seu publicat a la revista CNT de
Tolosa a començament de la dècada dels 60 sobre Lev Tolstoi, a qui
Federico admirava. I mentre el llegim, arriba un SMS a Manel Aisa
informant que Federico Arcos acaba de morir al Canadà, on residia des
del 1952.
L'ocupació nazi l'obliga a tornar, i és empresonat
Va participar al maquis de Sabater, Vila i Massana
El seu llegat ha anat a la Biblioteca de Catalunya
Qui va ser Federico Arcos? Nascut el 18 de juliol del 1920 a la
barriada barcelonina del Clot, fou el cinquè fill, i el més petit, d'una
família pagesa originària de Conca. Ell mateix, com acostumava a passar
amb altres nois de la seva condició social, va haver de posar-se a
treballar de molt jove. Primer d'aprenent d'ebenista, però immediatament
després ja com a mecànic, professió en la qual romandria tota la vida,
assolint-hi un nivell de perícia que més endavant el portarà a obtenir
una feina altament qualificada a la Ford Motor Company, a cavall de la
frontera entre els EUA i el Canadà. Quan comença a fer les primeres
provatures com a mecànic encara no té 14 anys. Just llavors, el 1934,
s'afilia a la CNT. També participa, ja des d'aquell moment, en les
múltiples activitats que es duen a terme al seu barri, un fogar de
cultura obrera. Com és ara, a l'efervescent Ateneu Racionalista Eclèctic
del Clot o als cursos nocturns de l'Escola Natura que el Sindicat
Fabril i Tèxtil tenia al mateix barri des del 1918. Més coneguda pel
renom popular de La Farigola, aquest centre d'ensenyament tenia com a
màxim impulsor el mestre, originari de Sallent, Joan Puig i Elias, qui,
un parell d'anys més tard, un cop esclatada la guerra, ocuparia el
càrrec de president del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU), una
de les grans realitzacions pedagògiques d'aquells temps tan convulsos.
