Els presoners del franquisme de Sant Miquel dels Reis, homenatjats a València

El català Joan Busquets rememora al monestir de Sant Miquel dels Reis de València les condicions de vida i fins i tot un intent de fugida

15/11/16 TV3 

El govern valencià ha homenatjat els presoners del franquisme que van estar captius al monestir de Sant Miquel dels Reis, a València. Entre els supervivents, el català Joan Busquets, que va estar quinze anys en aquella presó acusat de maqui i anarquista. Hi va estar condemnat a mort, però se li va condonar la pena per 20 anys de presó, primer a València i després a Burgos. Busquets ha tornat per primera vegada a la presó i ha recorregut un entorn que actualment no té res a veure amb aquell edifici tan odiat durant anys i anys.

Agustín Rueda Sierra: El 14 de març de 1978 és assassinat a la presó de Carabanchel

Estel Negre - Anarcoefemèrides del 14 de març

Agustín Rueda Sierra:

El 14 de març de 1978 és assassinat a la presó de Carabanchel (Madrid, Espanya) el militant anarquista Agustín Rueda Sierra. Havia nascut el 14 de novembre de 1952 en una barraca d'una colònia de Sallent, poble miner del Bages (Catalunya) a prop de Barcelona i amb un gran percentatge d'immigració, de mare teixidora i de pare minaire. Després de l'escola farà feina quatre anys en una empresa auxiliar de l'automòbil fent matrius industrials. Amb 18 anys crea un Club Juvenil per dinamitzar el seu barri (cinema, conferències, recitals, futbol). L'abril de 1971 deixa la fàbrica i aconsegueix feina de miner a Sallent. El febrer de 1972 es produeix una vaga important i un tancament dels minaries de Balsareny i Sallent; Agustín Rueda hi participarà activament (assemblees informatives, manifestacions, grups de suport...). El setembre del mateix any, i com a conseqüència de la seva participació en l'ambient insurgent, és acomiadat de la feina. El 17 de novembre de 1972 mor atropellada la mare d'un company per mor de la mala situació de les carreteres de la colònia on viu, i en la manifestació de protesta dos dies després és detingut i ingressa a la presó Model de Barcelona, d'on sortirà el febrer de 1973. Després de diverses feines esporàdiques (picapedrer, veremador...) i d'encalçament policíac, és cridat a files. El 9 de maig de 1974 s'incorpora en infanteria de marina a Cartagena i després a Ferrol el 26 de juny. El 17 de juliol mor son pare de tuberculosi i misèria i el 28 d'octubre del mateix any sa mare, amb la qual cosa perd la llar familiar. El 28 de d'octubre de 1975 es llicència i torna a Sallent. L'abril de 1976 es passa a França per primer cop pe ajudar un amic desertor i pren contacte amb els exiliats llibertaris de Perpinyà, vivint damunt de la Llibreria Espanyola de la ciutat, que poc després és destrossada per una bomba quedant-se sense habitatge. Després de diverses feines al camp a Ceret i Conellà de la Rivière, l'octubre de 1976 arriba clandestinament a Barcelona carregat de llibres i pamflets llibertaris. Torna a casa amb desertors i retorna el novembre a Sallent on ocupa una masia abandonada. El febrer de 1977 amb passaport torna a Perpinyà i entra en contacte amb un grup autònom llibertari d'acció, però no és un revolucionari professional i continua vivint de les feines del camp. El 15 d'octubre de 1977 a les 6 del matí és detingut a la frontera per mor d'una delació. Després de tres dies a la comissaria de la via Laietana, és portat a la presó de Figueres per restablir-se de la pallissa, i a final de mes és portat a la presó de Girona. Entra en contacte amb la Coordinadora de Presos En Lluita (COPEL) i és converteix en membre actiu. Els missers Vidal, del Comitè Propresos de CNT, i M. Seguí, de Familiars i Amics dels Presos Polítics, s'encarregaran del seu cas, però només el van veure un pic. Com a conseqüència de les seves activitats en la COPEL és traslladat, sense que els seus advocats se n'assabentin, l'1 de gener de 1978 a la presó madrilenya de Carabanchel on també s'incorpora de ple en la COPEL. La nit del 13 al 14 de març de 1978, quan els funcionaris de presó descobreixen que Agustín s'ha assabentat del noms dels infiltrats policíacs en la COPEL i en grups anarquistes, és assassinat d'una pallissa; el doctor Gregorio Arroyo certifica a la infermeria de la presó l'òbit a causa d'un «shock  traumàtic» a les 7.30 hores. Ningú no el va veure després de la seva mort i el cadàver va ser traslladat a Sallent on va ser enterrat sense cap permís, ni tan sols el de sanitat, calia evitar escàndols. 12 funcionaris de presó i dos metges van ser jutjats i condemnats 10 anys després dels fets a penes compreses entre els 10 i dos anys de presó per la pallissa mortal «generalitzada, perllongada, intensa i tècnica» realitzada en el 70% del cos d'Agustín Rueda.

La Generalitat reclama la veritat sobrel el lliurament del president Companys al règim de Franco

Traducció Estació Collserola

 

La delegació del Govern a França i Suïssa organitza aquest dijous a París una conferència sobre la figura del president de la Generalitat durant la II República.

 

Público - Madrid - 8/7/2015

Dret a la veritat. La Generalitat de Catalunya vol conèixer més sobre la detenció i lliurament del president de la Generalitat Lluís Companys a França a les autoritats de la dictadura de Franco en l'estiu de 1940. Amb aquest motiu, la delegació del Govern a França i Suïssa, juntament amb el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya Comissió i la Comissió Catalana de la Dignitat organitzen aquest dijous a París una conferència sobre la figura del president de la Generalitat durant la II República, el seu arrest i el lliurament a les autoritats franquistes.

"També volem recordar que la deportació a Espanya i el fusilamiento de Lluís Companys és un cas únic a Europa occidental, es tracta de l'assassinat d'un president triat democràticament", avança el Govern en la nota de premsa distribuïda als mitjans de comunicació.

L'acte explicarà amb la presència de Denis Peschanski, historiador i director d'investigació en el Centre National Recherche Scientifique; Antoni Strubell i Trueta, membre de la la Comissió de la Dignitat; i Martí Anglada, delegat de la Generalitat de Catalunya a França i Suïssa. Així mateix, es projectarà una part dels documentals de la Televisió de Catalunya Lluís Companys Camins retrobats i El meu nom és Druillet.

Fa setanta anys: commemoració de l’assassinat de Pau Alomà Sanabras

 

El 27 de juny de 1940 Pau Alomà Sanabras era afusellat a la muntanya de l’Oliva, a Tarragona.

 

Ramon Gras en Una Utopia, una Esperança. La història de Josep Alomà 27/6/15

Pau Alomà Sanabras (1902-1940) fou un destacat militant de la CNT de Tarragona durant els anys vint i trenta. Actiu propagandista i difusor de l’ideari àcrata a la província de Tarragona, col•laborà en l’Ateneu Llibertari i participà en les principals lluites socials que es produïen al Camp de Tarragona. Amb els seus germans Josep Maria i Jaume, lluità per millorar dels condicions de vida i el nivell cultural de les persones al torn que combatia amb coratge els principals agents de l’autoritarisme, l’opressió i el manteniment de les injustícies: el capitalisme, l’obscurantisme cultural i religiós i l’estat, amb l’exèrcit com a màxim exponent del mateix. A conseqüència d’aquest fet, fou empresonat nombroses vegades durant l’etapa republicana (1931-36), sota acusacions falses, com a pres governatiu (mesura repressiva dels temps de la Monarquia que la República havia recuperat per incrementar la repressió contra els anarquistes).

 

Durant els primers mesos de la guerra participà activament en la Revolució Llibertària i va acollir i mantenir amb els seus germans i la seva mare vuit nens refugiats de Madrid, donat que l’allau massiu d’evacuats va desbordar les previsions del centre d’acollida de l’antic sanatori de La Savinosa. Durant els Fets de Maig, Pau Alomà s’enfrontà als estalinistes del PSUC i als seus oportunistes aliats: ERC, EC i ACR.

 

El 1938 Pau Alomà va ser mobilitzat amb la seva lleva i es va incorporar a l’Exèrcit Popular, al front de Sòria. El 12 de gener de 1939 els rebels van controlar aquesta província. Detingut a Sòria, va restar empresonat a Burgo de Osma, des d’on fou traslladat a la presó de Tarragona (Pilats), el 25 d'octubre de 1939. El Consejo de Guerra Permanente, en el judici sumaríssim d'urgència nº 3971, va condemnar el 8 de gener de 1940 a Pau Alomà i Sanabras a la pena de mort per “Auxilio a la Rebelión Militar”.

 

Pau Alomà fou executat la matinada del 27 de juny de 1940 per un escamot de botxins del règim feixista, a la muntanya de l'Oliva, a Tarragona.

En homenatge a Pau Alomà Sanabras (El Catllar, 1902 - Tarragona, 1940).

XII Ofensiva contra l'oblit

Carme Claramunt primera dona afusellada a Barcelona en el Camp de la Bota

 

Memòria de la presó de dones de Les Corts

Carme Claramunt va ser la primera dona afusellada a Barcelona en el Camp de la Bota el 18 d'abril de 1939. Vivia a Badalona, tenia 28 anys i estava soltera. L'informe que van presentar els falangistas al tribunal militar que la va condemnar a mort pel delicte d'auxilio a la rebelión, la defineix com" indivídua perillosíssima. Gran propagandista de les idees vermell-separatistes. Militant de la "Esquerra" i de "Estat Català". Autora d'infinitat de denúncies a persones de dreta. En la seva casa se celebraven reunions d'homes i de dones. També posseïa armes. Persona perillosíssima i nefasta per al G.M.N (Gloriós Moviment Nacional)".

Mor Manuel Fornés, un dels últims maquis contra el franquisme

Una imagen de Manuel Fornés Marín durante la entrevista que concedió a la
Revista Catalunya en agosto de 2012. Foto: Revista Catalunya

Traducció Estació Collserola

 

Residia en Segur de Calafell. Va ser del grup que va participar en l'assalt al bordell de la Casita Blanca de Barcelona. Va pasar 8* anys en la presó acusat de ser responsable de la junta de CNT

Emotiu homenatge a Barcelona als afusellats per la dictadura franquista en el Camp de la Bota

 

La República.es 21/4/15

Aquest dissabte 11 d'abril va tenir lloc en la ciutat de Barcelona un homenatge als republicans afusellats per la dictadura franquista.

Homenatge a les preses de la Presó de Dones de les Corts

Camp de Concentració d'Horta

Edifici de Llevant del Camp de Concentració d'Horta *

Memòria dels barris 17/6/11
Història gràfica dels barris del Districte Horta-Guinardó
* L’edifici de Llevant que hi havia en el que avui dia és el Campus de Mundet, va ser utilitzat com a camp de concentració per l’exèrcit del general Franco en finalitzar la Guerra Civil. Tot i que s’anuncià el seu tancament el gener de 1940, es va mantenir en funcionament fins al mes d’abril. El llibre d’Aram Monfort, Barcelona 1939: El camp de concentració d’Horta «intenta respondre interrogants fonamentals entorn a l’ocupació i repressió militar exercida durant el primer any de postguerra»

Catalunya dedica 2015 a Neus Català, última supervivent espanyola de Ravensbrück

 

Traducció Estació Collserola

• És l'última espanyola supervivent del camp de concentració de Ravensbrück.
• L'actriu Mercè Arànega i el director Josep Maria Miró portaran la seva vida al Grec.
• La Generalitat vol posar de relleu la seva figura i la de les persones que van sofrir les conseqüències de la guerra i la dictadura franquista.

EFE  01.04.2015

Catalunya dedica 2015 a Neus Català que, a punt de complir cent anys, és l'última espanyola supervivent del camp de concentració de Ravensbrück, amb un programa d'actes entre els quals destaca una adaptació teatral sobre la seva vida que podrà veure's en el Festival Grec. L'actriu Mercè Arànega donarà vida a Neus Català en l'obra Un cel de plom, escrita per Carme Martí i dirigida per Josep Maria Miró.

 

És un referent i un testimoniatge de totes les dones que van lluitar en la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial

 

La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha presentat aquest dimecres aquest programa per a celebrar l'Any Neus Català, que ha descrit com un reconeixement a la figura d'aquesta supervivent de la barbàrie nazi "i per extensió -ha dit- a totes les persones que van sofrir les conseqüències de la guerra i la posterior dictadura franquista".

Catalunya va encapçalar el nombre de morts sota custòdia policial el 2013

Barcelona 20 desembre 2014

 Mossos, el segon cos més implicat en morts d’aquest tipus

 

Directa.cat - Bertran Cazorla  20/01/2014       

El cas més greu de tortures a Barcelona, silenciat pels mitjans

Traducció Estació Collserola
Ciutat Morta s'emetrà en TV3 abans del 31 de gener de 2015

Público - Esperanza Escribano 28/12/14 Barcelona

Fa gairebé nou anys que Barcelona està morta. La van matar el seu alcalde, el socialista Joan Clos, el seu regidor de Seguretat, Jordi Hereu, la jutgessa instructora Carmen García Martínez i els policies urbans Bakari Samyang i Victor Barona. És la tesi que sosté Ciutat Morta, el documental que relata un dels més greus casos de corrupció policial, judicial i política en la capital catalana i que troba el seu aval en el silenci dels mitjans catalans. Malgrat haver guanyat el Festival de Màlaga i el premi del públic en el Festival de Sant Sebastià, ningú a Catalunya sabia gens d'aquesta producció. Finalment i gràcies a la pressió popular a través de les xarxes, TV3 ho emetrà abans que acabi gener.

La nit del 4 de febrer de 2006, la Guàrdia Urbana va acudir a desallotjar un teatre okupa en el carrer Sant Pere Mes Baix, en el centre de Barcelona, on s'estava celebrant una festa. Durant les càrregues, van començar a caure objectes de l'edifici. Un test va impactar en el cap d'un dels agents, que va quedar en estat vegetal. La policia va detenir llavors a cinc persones a peu de carrer i tres d'elles, d'origen llatinoamericà, van ser directes a la comissaria de Ciutat Vella en les Rambles.

A Cipriano Martos



 

Obreros y campesinos hemos perdido un hermano,
un marxista-leninista llamado Cipriano Martos,
al que la Guardia Civil en Tarragona ha matado.

 

Cuando cae un camarada se me parte el corazón,
pero no es hora de llanto sino de Revolución,
de empuñar todos unidos martillo, fusil y hoz.

 

Camarada tú no has muerto, que el pueblo te lleva en alto,
y al pueblo no hay quien lo mate, ni con treinta mil balazos,
ni con treinta mil venenos… todo el FRAP te lleva en alto.

 

Y esa tu sangre valiente que te ha robado el fascismo
nosotros, tus camaradas, ya te la hemos recogido
para pintar aún más roja la bandera del Partido.

 

Y en este nuestro combate ya nada podrá pararnos,
ni los quintacolumnistas como Carrillo y Camacho,
ni yanquis ni monarquía, ni cárcel ni asesinatos.

 

Traducció Estació Collserola
Luis Puicercús “Putxi”. LQSomos. 28/12/2014
Aquest revolucionari i emotiu poema, que cantàvem en les presons, estava dedicat a la memòria de Cipriano Martos Jiménez, membre del FRAP (Front Revolucionari Antifascista i Patriota), detingut el 30 d'agost de 1973 a Reus (Tarragona). Li van sotmetre a tortures des del moment de la seva detenció i va ser obligat a beure el contingut d'un "còctel Molotov" (un dels components del qual era l'àcid sulfúrico). No va poder sobreviure. Va morir el 17 de setembre. Tenia 28 anys. En els interrogatoris no va dir una sola paraula.

Ni la seva família ni el seu advocat van poder veure el seu cadàver, que va ser enterrat en secret en el cementiri de Reus (Tarragona). Avui dia, en la plaça de Sabadell, on va viure, una placa recorda el seu nom i la data del seu assassinat.

La seva mort no es va publicar en cap periòdic espanyol. A Europa, i gràcies a les informacions que regularment donava a nivell nacional i internacional l'Agencia de Prensa España Popular (APEP), encuadrada en el FRAP, "Le Monde" va donar la notícia, encara que amb algun retard. També van denunciar l'assassinat "Liberation" i "Il Manifestó". El Consulat franquista d'Hendaya va ser atacat dies després: se li van llançar ampolles amb pintura vermella i es van fer grans pintades de: ¡Asesinos!, ¡Cipriano Martos serà vengado!, ¡Muerte al fascismo!

Des d'aquell 17 de setembre, Cipriano Martos es va convertir en un exemple de lluita, de firmeza i de valor comunista per a tots els seus camarades, per a tots els quals ho van conèixer i per a tots els quals, després, han sentit parlar d'ell.

Aquest poema va ser creat pel camarada del PCE (m-l) i membre del FRAP, Juan José Garayar Elizondo, aïllat en cel·les de càstig, a la fi de setembre del mateix any, a conseqüència de les accions de protesta que es van dur a terme en l'interior de la presó de Carabanchel contra les excarcelaciones. El curiós de la seva confecció és que va ser realitzat sense llapis ni paper (impossible d'aconseguir en la cel·la de càstig). Quan va ser alliberat i va tornar a la seva cel·la de la Tercera Galeria va poder copiar per fi el que havia romàs en la seva ment durant 30 dies, durada del càstig carcelario.

Aquesta composició inesperada va sorprendre a tots els militants i simpatitzants del FRAP ingressats en Carabanchel. En un principi es recitava com un poema normal encara que als pocs dies se li va adjudicar un ritme semblat a una nana però amb una mica més de ritme. Sense dubte una de les cançons carcelarias que més ens van emocionar i ens segueixen emocionant sense dubte alguna. Durant anys també es va cantar fora dels murs de les presons.

Temps després es va crear la cançó "Cipriano Martos", amb lletra i música de la UPA (Unión Popular de Artistas), membre del FRAP, encara que la més coneguda i reconeguda és la qual es va crear en la presó de Carabanchel.

Record de la presó de dones

 

Traducció Estació Collserola
Patricia Fernández- El Mundo - Barcelona 26/12/2014

L'avinguda Diagonal de Barcelona, cantonada amb plaça Maria Cristina, és una zona ara de passeig, fins i tot creua el tramvia. Aquí s'emplazó entre 1939 i 1955 la Presó Provincial de Dones de Barcelona, una institució creada pel Govern de la Generalitat republicana en l'Asil del Bon Consell, una antiga casa de camp que fins a llavors havien dirigit les religioses dominicas franceses per a «mantenir gratuïtament, instruir i moralizar a joves descarriadas», segons el testimoniatge històric recollit per ACME (Associació per la Cultura i la Memòria de Catalunya).

Durant la dictadura franquista, l'antiga masía es va convertir en un lloc de repressió per a les dones republicanes. Van arribar a ocupar la presó gairebé 2.000 d'elles amb 40 dels seus fills, a pesar que l'espai no estava condicionat per a albergar més de 150 persones. A més, 11 preses polítiques van ser afusellades durant els anys més durs de la dictadura. Actualment, l'únic record que es manté és una petita placa en una de les façanes de l'edifici del Corte Inglès.

La Presó Provincial de Dones de Barcelona va ser una de les principals institucions represoras del règim franquista i albergava preses del POUM (Partit Obrer d'Unificación Marxista) i de la CNT (Confederación Nacional del Treball), entre moltes altres. Quan les dones tancades van obtenir la llibertat, la seva causa va romandre en el silenci i el record d'aquesta presó ha quedat enterrat durant dècades. Aquests dies en què es compleix el 75 aniversari de la fi de la Guerra Civil Espanyola, l'Observatorio Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat i el Centre de Recerca Polis: Art, Ciutat, Societat, ambdós centres pertanyents a la Universitat de Barcelona, han volgut recuperar la memòria de totes aquelles dones a través d'unes jornades que van coincidir amb el dia internacional contra la violència de gènere.

Associacions veïnals i familiars de les ex preses han estat essencials en aquesta iniciativa, comenta Núria Ricard, comissària de les jornades i Professora del Departament d'Escultura de la UB, «per a restituir una part de la memòria col·lectiva de la ciutat».

Durant les jornades, es va fer incapié a mostrar la vida i situació de les preses, qui durant els seus anys de captivitat van estar treballant en els extensos camps que envoltaven l'antic asil (alguns es troben en els actuals jardins Clara Campoamor) en benefici de l'ordre religiós que regia la presó, i més avanci en un taller de costura instal·lat en el mateix edifici. Aquest treball va ser en molts casos l'únic sustento que tenien les famílies, tal com va exposar Laura Molins, de l'associació Conèixer Història, durant una visita guiada pel perímetre del que va ser la presó: «Moltes d'elles eren esposes de republicans, que podien estar exiliats o empresonats, així que havien de passar la seva temporada en la presó amb els seus fills petits, i el sou que rebien pel seu treball en la presó era l'únic que tenien per a mantenir a tota la família».

A l'octubre de 1955 es va tancar la presó i les preses van ser reubicadas en la Prisión Modelo de Barcelona. Anys més tard, en el lloc de l'antiga presó es van construir uns grans magatzems, i el record de les preses s'ha fet invisible en el paisatge urbà durant seixanta anys. Ara, les jornades internacionals dels Corts tenen l'objectiu d'obrir un nou debat sobre la preservación de la memòria de l'antiga presó de dones dels Corts, a partir d'un monument permanent que promogui el seu record.

«Volem obrir un debat col·lectiu i ciutadà a a prop de com volem representar la memòria d'aquestes persones i en quin espai públic volem dur-ho a terme. Entre els projectes presentats hi ha des de la senyalització cap a l'emplaçament de l'antiga presó i al punt on es van afusellar a les preses polítiques, fins a un memorial subterrani», apunta Núria Ricard.

Amb aquest objectiu, s'han presentat set proposades memorials desenvolupades per estudiants del Máster de Disseny Urbà de la UB, presentats en monolitos situats en ple carrer.

En record a les dones preses a les Corts

 

Estudiants de la Universitat de Barcelona ideen monuments que recuperen la memòria de l’enderrocada Presó de Dones. Durant la dictadura franquista va ser una de les principals institucions repressores del règim, però el seu record va romandre amagat dècades després de la seva desaparició.

El Senzill. Guerrilla i presó d’un maqui ara en PDF



Memòries de Joan Busquets i Verges: El Senzill. Guerrilla i presó d’un maqui.
Editat pel Centre d’Estudis Josep Ester Borràs. Segona edició ampliada i corregida

Exposició-xerrada: Preses de Franco a Cornellà

cornella.cat

Museu Palau Mercader 

Adreça: Parc de Can Mercader - Carretera de L'Hospitalet, s/núm. (Google Maps)

Telèfon: 93 377 00 25

Horari:

_·Diumenges i festius, de 10h a 14h.

_·De dilluns a divendres, en hores a convenir (grups concertats).

_·Tancat els dies 1 i 6 de gener, del 14 al 19 d’abril, el 24 de juny, de l’1 al 31 d’agost, 25 i 26 de desembre.

 

Preses de Franco

La mostra és un recull de fotografies, documents i testimonis orals de dones empresonades durant les primeres dècades de la dictadura franquista, amb la voluntat de retre homenatge a la primera generació de preses polítiques del franquisme i de donar a conèixer les històries de moltes dones que, des de la reivindicació política, van obrir una crisi en el model de societat dominant, desafiant tant el feixisme com la societat patriarcal d’arrels seculars.

Exposició produïda per la Fundación de Investigaciones Marxistas i l’Associació Catalana d’Investigacions Marxistes.

Durada: del 16 de març al 18 de maig. Més información.

 

Visita comentada a l'exposició 'Preses de Franco'. A càrrec d’un dels comissaris, Fernando Hernández Holgado.

Data: 30 de març /

Lloc i horari: Sala d’exposicions del Museu Palau Mercader, a les 12 h

Xerrada 'La repressió contra les dones durant els primers anys del franquisme'. Activitat complementària a l'exposició "Preses de Franco." A càrrec d’Anna Sallés, sobre la repressió contra les dones en el context més ampli de la repressió general contra les esquerres i el conjunt de les classes populars durant els primers anys del franquisme. I ho farà, no només com a professora d’Història Contemporània que ha estat, a la UAB, sinó també amb el bagatge de la seva experiència personal a les presons de Franco a principis dels anys 60.

Data: 11 de maig /

Lloc i horari: Sala d’Sala d’exposicions del Museu Palau Mercader, a les 12 h

14 de març, 36 aniversari del crímen d'Agustín Rueda

 

Col.lectiu A Les Trinxeres 14/3/14

Un dia com avui 36 anys enrere, els funcionaris-carcellers del recinte-presó de Carabanchel, van localitzar un túnel a l'interior de la mateixa. Amb el beneplàcit del director i del capellà es van iniciar els interrogatoris-pallisses d'interns-segrestats que van donar com a resultat la mort-assassinat, vint hores després, del militant llibertari Agustín Rueda, de 25 anys d'edat i nascut en una barraca de la colònia minera de la Butjosa, a Sallent (Barcelona).

40 anys de l'assassinat de Puig Antich

Programa

28 de febrer de 2014, presó Model de Barcelona

 

19h Concentració a la presó Model

Concentració al lloc del seu assassinat
 

2 de març de 2014, Recordatori

 

12h Ofrena floral al Cementiri de Montjuïc

Agrupació 14, nínxol 2737

(Casella B10 d'aquest plànol)

 

17:30h Acte recordatori a Can Batlló

(Bloc 11, c/ Constitució, 19 - [FGC] La Magòria)

Introducció:

- Jann-Marc Rouillan (ex-MIL)

- Ricard de Vargas Golarons (ex-MIL)

Recordatori:

- Juanito Piquete

- Iagoalaiaga

- Ràbia Positiva

- Cesk Freixas

- Lectura de poesies per Bio-lentos
 

Manifest

Barcelona 2 de març 1974 -- 2 de març 2014

 

"És projectant-nos en el futur, sentint el pes del present, on radica la nostra raó d'ésser"

(Salvador Puig Antich, carta a la seva germana Marçona escrita el desembre del 73 des de la presó Model de Barcelona.)

 

Avui, 2 de març, fa 40 anys de l'execució de Salvador Puig Antich a la presó Model de Barcelona. Salvador, membre del MIL (Moviment Ibèric d'Alliberament) era un revolucionari anticapitalista i llibertari que encaminà la seva lluita d'acció autònoma a la transformació radical de la societat.

 

Del 1974 ençà moltes il·lusions i esperances col·lectives han estat frustrades i avortades, començant pel gran frau històric i social que ha estat la transició cap a una democràcia hereva de la dictadura franquista que perpetua i manté intacta l'estructura de dominació capitalista.

 

Ahir com avui ens neguen la possibilitat i la capacitat de ser nosaltres mateixes, de ser les protagonistes de les nostres vides i la nostra història. Vivim una fal·làcia de "llibertat" que ens permet només criticar el sistema però sense possibilitat de canviar res. Davant de l'hegemonia del capitalisme global i corrupte, cada cop més salvatge i explotador, que s'erigeix com a única alternativa d'organització social i econòmica, hem de plantar cara per avançar col·lectivament mitjançant l'autoorganització, l'autogestió de les lluites, l'acció directa i la pràctica antiautoritària amb la finalitat d'aconseguir nous espais alliberats que permetin desenvolupar l'alternativa d'una futura societat llibertària.

 

El capitalisme global està generant una nova esclavitud per un gran nombre de persones a les que es condemna a la misèria total, moral i econòmica.

 

Avui encara, 40 anys després de la seva mort, el seu record viu en tots aquells i aquelles que combatem la dominació que exerceix el capital en totes les seves formes. La seva memòria, la seva vida immolada, enlaira i ennobleix aquesta lluita desigual però inevitable, irrenunciable contra totes les formes de dominació del capitalisme autòcton i global i dels seus servidors, envers el nostre alliberament real, individual i social.
 

Comissió 40 anys de l'assassinat de Puig Antich