La foto del rei del saló de plens de Torredembarra es redueix a mida carnet

Prospera la moció de la CUP tot i els vots en contra de Ciutadans, el PP i Unió

Naciódigital - Guillem Bargalló - Torredembarra 1/8/15

El ple d'aquest divendres a Torredembarra tenia fins a 21 punts, tres qüestions sobrevingudes i precs i preguntes. La sessió ha començat amb més de tres quarts d'hora de retard perquè s'ha allargat la comissió informativa prèvia. I, aquest ple ha tingut dues cares: les mocions de caràcter ideològic, lligades a l'anomenat procés català, i les que feien referència a Torredembarra, on totes les que han entrat a plenari s'han aprovat per unanimitat. Dos plens, doncs, en una mateixa sessió, una tònica que podria seguir en els pròxims mesos, quan les eleccions catalanes i espanyoles també marcaran les sessions municipals.

La primera proposta debatuda, i probablement, la més mediàtica, era la que proposava reduir la fotografia del rei Felip VI a mida carnet. La llei obliga a tenir-la penjada al saló de plens, però no especifica les dimensions de la imatge. Toni Sacristan, regidor cupaire ha desplegat el seu argumentari per defensar la proposta, que ha comptat amb el suport de l'Alternativa Baix Gaià i Esquerra. Avui Democràcia s'ha abstingut argumentat que són una formació municipalista, mentre que la regidora convergent Anna Magrinyà hi ha acabat votant a favor, mentre que Joel Navas, d'Unió ha votat en contra, així com el Partit Popular i Ciutadans.

El principal debat ha estat entre Toni Cruz i Toni Sacristan, al voltant de la figura del Rei, sobretot la de Joan Carles i fins i tot s'ha debatut sobre la seva participació al 23-F. El PSC també ha volgut marcar el seu caràcter republicà, tot i que s'ha acabat abstenint, de manera que la moció s'ha aprovat amb 8 vots a favor l'abstenció dels socialistes i Rosa Maria Guasch i el vot contrari popular, de Ciutadans i de Navas.

Toni Sacristan ha tancat el debat "regalant" al consistori la imatge de Felip VI mida carnet, amb la voluntat que el canvi de fotografia "no suposi cap despesa per a l'Ajuntament de Torredembarra".

Fa setanta anys: commemoració de l’assassinat de Pau Alomà Sanabras

 

El 27 de juny de 1940 Pau Alomà Sanabras era afusellat a la muntanya de l’Oliva, a Tarragona.

 

Ramon Gras en Una Utopia, una Esperança. La història de Josep Alomà 27/6/15

Pau Alomà Sanabras (1902-1940) fou un destacat militant de la CNT de Tarragona durant els anys vint i trenta. Actiu propagandista i difusor de l’ideari àcrata a la província de Tarragona, col•laborà en l’Ateneu Llibertari i participà en les principals lluites socials que es produïen al Camp de Tarragona. Amb els seus germans Josep Maria i Jaume, lluità per millorar dels condicions de vida i el nivell cultural de les persones al torn que combatia amb coratge els principals agents de l’autoritarisme, l’opressió i el manteniment de les injustícies: el capitalisme, l’obscurantisme cultural i religiós i l’estat, amb l’exèrcit com a màxim exponent del mateix. A conseqüència d’aquest fet, fou empresonat nombroses vegades durant l’etapa republicana (1931-36), sota acusacions falses, com a pres governatiu (mesura repressiva dels temps de la Monarquia que la República havia recuperat per incrementar la repressió contra els anarquistes).

 

Durant els primers mesos de la guerra participà activament en la Revolució Llibertària i va acollir i mantenir amb els seus germans i la seva mare vuit nens refugiats de Madrid, donat que l’allau massiu d’evacuats va desbordar les previsions del centre d’acollida de l’antic sanatori de La Savinosa. Durant els Fets de Maig, Pau Alomà s’enfrontà als estalinistes del PSUC i als seus oportunistes aliats: ERC, EC i ACR.

 

El 1938 Pau Alomà va ser mobilitzat amb la seva lleva i es va incorporar a l’Exèrcit Popular, al front de Sòria. El 12 de gener de 1939 els rebels van controlar aquesta província. Detingut a Sòria, va restar empresonat a Burgo de Osma, des d’on fou traslladat a la presó de Tarragona (Pilats), el 25 d'octubre de 1939. El Consejo de Guerra Permanente, en el judici sumaríssim d'urgència nº 3971, va condemnar el 8 de gener de 1940 a Pau Alomà i Sanabras a la pena de mort per “Auxilio a la Rebelión Militar”.

 

Pau Alomà fou executat la matinada del 27 de juny de 1940 per un escamot de botxins del règim feixista, a la muntanya de l'Oliva, a Tarragona.

En homenatge a Pau Alomà Sanabras (El Catllar, 1902 - Tarragona, 1940).

Noranta anys de la primera gran xiulada contra l'himne espanyol

Veure vídeos

 

Repassem en vídeo les protestes històriques més sonades contra el símbol espanyol i el rei, del 1925 fins avui

VilaWeb 30.05.2015
La final de la Copa entre el Barça i l'Athletic de Bilbao d'avui al Camp Nou anirà precedida per una sonora xiulada a l'himne espanyol i el rei. Així ho indiquen aquests últims anys, en què han proliferat les escridassades contra aquests dos símbols espanyols. Ja va passar en la mateixa competició i els mateixos protagonistes a Mestalla (València) el 2009 i al Vicente Calderón (Madrid) el 2012. Però, de xiulades a l'himne, n'hi ha hagut moltes més, des del 1925 fins ara.

 

Manifestació antimonàrquica a Girona

 

El dia 26 de juny el rei d'Espanya - Felipe VI ve a Catalunya "Girona ciutat".

Les CUP's, ARRAN, i altres associacions em convocat una manifestació antimonàrquica a Girona ciutat per anar-li dir que foti el camp de Catalunya, que la majoria de la població de Catalunya no el volem i que Catalunya no és benvingut.

La manifestació començarà a la plaça del Vi de Girona ciutat a les 20h, l'idea és fer tot el possible per apropar-se lo màxim possible allà on estigui Felipe VI.

 

Visca la terra!!!!
Visca la classe treballadora!!!!

Esquerra Independentista de Tordera

ERC demana a #FelipeVIelBreu que demani perdó per l'assassinat de Companys

 

La senadora Ester Capella recorda l'expresident davant la cambra: "tornarem a sofrir, tornarem a lluitar i tornarem a guanyar"

Direct.cat 17/6/14 Madrid (ACN).- La senadora d'Esquerra Republicana de Catalunya, Ester Capella, ha lamentat aquest dimarts durant el debat sobre la Llei d'Abdicació al Senat que "el cap d'Estat que abdica no ha demanat perdó per l'assassinat del que va ser president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys". "Seria desitjable que el nou rei ho fes", ha subratllat davant la cambra. Capella ha acabat la seva intervenció recordant i mencionant Companys: "Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar i tornarem a guanyar. Difícil és la tasca que ens espera però jo dic que estem possessionats de la nostra força que ens portarà endavant per Catalunya i per la República". 

Capella: ‘El 9N triarem entre república catalana o monarquia espanyola’
Durant la seva intervenció, la senador d'ERC ha assegurat que l'abdicació del Rei ha obert la porta a qüestionar tot un procés constituent i ha titllat de "transició exprés" la celeritat amb què s'ha abordat la successió del monarca. "El procés continua decidit pels mateixos", ha subratllat.

En aquest mateixa línia, Capella ha carregat contra Felip VI assegurant que "el nou Rei no ho és ni per elecció ni per mèrits sinó per ser fills mascle del rei". "No ho decideix la ciutadania sinó el seu ADN", ha sentenciat. És per això que ha conclòs assegurant que "ERC no reconeix la legitimitat de la imposada monarquia".

Capella s'ha mostrat convençuda que el nou de novembre "Catalunya decidirà entre monarquia o república catalana". "El seu model d'estat significa la perpetuació, un model que no es basa en la igualtat". Finalment, ha insistit en denunciar que "la monarquia no ha demanat perdó pel crims del franquisme".      

Cremen una foto de Felip VI a la Patum

Un patumaire acosta una fotografia de Felip VI perquè la Guita Xica la cremi Foto: JM Montaner

Un patumaire acosta a la Guita Xica una foto de l'acabat de nomenar Rei d'Espanya aquest dijous

 

NacióBerguedà.cat 19/6/14

La Guita Xica de la Patum de Berga ha cremat aquest dijous al migdia una fotografia de l'acabat de nomenar Rei de l'Estat espanyol, Felip VI, que un patumaire li ha acostat. La comparsa de la Patum l'ha cremat durant els Tirabols de la Patum de Lluïment, una Patum molt més solemne i familiar que se celebra a les 12 del migdia i en què apareixen totes les comparses menys la dels Plens, que apareixerà aquesta nit.

Aquest dijous Felip V ha estat nomenat oficialment Rei de l'Estat espanyol, després que el seu pare, l'antic Rei Joan Carles anunciés que abdicava a principis de juny i 39 anys després de ser proclamat per les Cortes Espanyoles el 1975.

VilaWeb ha decidit de publicar cap per avall totes les fotografies de la coronació de Felipe VI

Veure article

 

19.06.2014  VilaWeb

VilaWeb ha decidit de publicar cap per avall totes les fotografies relacionades amb la coronació de Felipe VI. D'aquesta manera segueix la tradició de Xàtiva, on el retrat de Felip V és penjat cap per avall per condemnar la crema de la ciutat que ell va ordenar. Precisament, la coronació del seu successor es fa el mateix dia que es commemora aquell fet i el canvi de nom de Xàtiva per San Felipe.

 

VilaWeb, a més, declara la seva convicció republicana i entén que publicar les fotos cap per avall és també una manera de protestar per la imposició de la monarquia com a forma d'estat.

Concentració: Al Masnou no tenim rei!

Arran El Masnou

Aquest dijous 19 a les 20h ens concentrarem al davant de l'ajuntament del Masnou, igual que al davant de molts altres ajuntaments del país per a manifestar el nostre rebuig a la coronació del monarca espanyol. 

Als Països Catalans no tenim rei, ni pare ni fill!

Monarquia o República? Vine a votar a Lloret de Mar

Aquest diumenge 22 de 9 a 14:00h. en la Plaça Pere Torrent es muntés una desocupada per a consultar als ciutadans de Lloret de Mar que modelo d'estat volen, es demana maxima difusion i maxima participacion, si el bipartidisme no imposa mes democràcia, els ciutadans lluitarem perquè la nostra democràcia gaudi de mes salut. 

El diumenge tots a la Plaça Pere Torrent de Lloret de Mar

Cap Pacte, Cap Rei!

22 de juny // 11:30h // Plaça Universitat // Barcelona

Cap pacte, cap rei. El poble català decideix.

Procés Constituent.cat

Diverses organitzacions polítiques i sindicals i entitats socials han decidit convocar una manifestació el proper diumenge 22 de juny a 2/4 de 12 del migdia amb el lema "Cap pacte cap rei. El poble català decideix".

TV3, no retransmeteu en directe la cerimònia de coronament

Signar

Esta petición será entregada a:
TV3 - CCMA
Defensor de l'Audiència

Petición creada por
Francesc Massana
Rubí (Catalunya)

Ja ho donaran totes les televisions espanyoles públiques i privades. La posició de TV3 sobre la transmissió d'aquest esdeveniment serà una manera eficaç d'analitzar la força catalana en el torcebraç amb Espanya. Que el transmetés no seria un acte de servei públic català sinó de pura subordinació política. Que s'hi resistís enfortiria el seu paper de construcció d'un espai mental i nacional propi. Així que TV3 serà lleial al seu país si, en lloc d'ensenyar el coronament, proposa qualsevol film: un de zombis em semblaria convenir perfectament.(Article de Joan-Lluís Lluís a ElPunt24/11/13 que comparteixo al 100%.

Para:
TV3 - CCMA
Defensor de l'Audiència

TV3, no retransmeteu en directe la cerimònia de coronament
Atentamente,
[Tu nombre]

Els colomencs no tenen rei

Pròxim dia 12 esmorzar republicà

Fòrumgrama.cat 7 juny, 2014 Josep Lluís Sánchez Palacios
El mateix dia que es va anunciar l’abdicació de Joan Carles I, el passat dilluns 2 de juny, ràpidament es van convocar arreu, sobretot gràcies a les xarxes socials, concentracions per la república davant dels ajuntaments de totes les ciutats i pobles.

A Santa Coloma de Gramenet també es va fer una concentració a la Plaça de la Vila a les 8 del vespre amb una participació molt diversa, i en certa mida inèdita fins el moment, que anava des dels partits d’ICV-EUiA i d’ERC, o Gent de Gramenet, fins a persones del Procés Constituent, uns dels principals impulsors de la convocatòria, o del grup local de l’Assemblea Nacional Catalana, ‘Gramenet per la Independència’, i també de l’entorn de Convergència o d’altres organitzacions polítiques, socials i culturals de la ciutat.

Apart de l’ambient tranquil i reivindicatiu de la jornada a Santa Coloma de Gramenet, el més destacable va ser la presència i la bona convivència entre les banderes republicanes espanyoles (algunes amb l’escut oficial estatal i, fins i tot, una amb el símbol  dels brigadistes internacionals durant la guerra civil), amb senyeres i estelades independentistes (tant les del triangle blau, com les del triangle groc amb l’estrella vermella). Aquesta va ser la tònica general també a altres ciutats d’arreu de Catalunya. Era inevitable que els comentaris es centressin en el simbolisme, diferent però alhora coincident, d’aquestes dues banderes republicanes, agermanades per un dia.  El debat i la discussió respecte el sentit de prioritzar la defensa de la recuperació republicana a l’Estat espanyol o de centrar-se en el full de ruta cap a la plena sobirania catalana té un nou element de judici i de treball polític, obert amb l’agenda oficial que pretén la successió de la monarquia, que caldrà continuar tractant de resoldre.

En aquest sentit l’ANC, basant-se en el seu objectiu prioritari per ‘la celebració de la consulta el dia 9 de novembre com a fórmula internacionalment més acceptada d’accedir a la independència en un marc democràtic’, va comunicar que oficialment no convocava, en aquell moment, mobilitzacions a l’entorn de l’abdicació del rei ni de la figura de la monarquia, encara que molts dels seus membres sí que hi van ser presents.

Respecte a aquesta qüestió, Teresa Forcades, la monja benedictina impulsora del Procés Constituent, va dir molt clarament: ‘Estic en contra que els catalans pensem només en el nostre procés i no ens solidaritzem amb el moviment per una tercera república a Espanya. És impossible tirar un procés català endavant sense solidaritat internacional. I com vols demanar solidaritat si tu no ets solidari?. No vull que passi que els catalans només ens preocupem pel nostre procés’.

Per la seva part també el mateix dilluns es van unir a Madrid els portaveus d’IU, de Podemos i d’Equo per reclamar un referèndum sobre la monarquia, perquè davant la greu crisi institucional consideren que la renuncia del rei és el moment d’iniciar un procés constituent legitimat democràticament, i que la ciutadania decideixi a les urnes el nou model d’estat.

Els noms i cognoms de la cort catalana de Joan Carles de Borbó

Joan Carles de Borbó i Isidre Fainé, president de CaixaBank.

El rei espanyol s'ha relacionat al Principat amb polítics de l'establishment i part de l'elit empresarial del país, sectors que encara el defensen i es troben molt allunyats de la valoració pèssima de la monarquia que té avui la majoria de la ciutadania

Directa.cat - Marc Font 6/6/14

Poc després d'anunciar-se l'abdicació del rei Joan Carles I, el programa El matí de Catalunya Ràdio va entrevistar telefònicament Miquel Roca i Narcís Serra. Ambdós, membres insignes del règim de la Transició que s'esfondra, van desfer-se en elogis cap al monarca. Serra, que va tenir una estreta relació amb el Borbó durant la seva etapa com a ministre de Defensa (1982-1991), va rebutjar la hipotètica celebració d'un referèndum sobre monarquia o república. Roca no va anar tan enllà, però no deixa de ser un dels catalans de màxima confiança del rei espanyol, que l'any passat li va encarregar la defensa de la infanta Cristina, arran del cas Urdangarin.

Serra i Roca no van ser una excepció. Durant tot el dilluns a Joan Carles de Borbó li van ploure lloances d'unes elits clarament allunyades del que pensa la majoria de la ciutadania. Fa tot just un mes, el darrer baròmetre del Centre d'Investigació Sociològiques (CIS) mostrava com les catalanes suspenien rotundament la monarquia en puntuar-la amb un 2,4, lluny del 3,7 de la mitjana estatal –en canvi, al País Valencià, amb un 4; i a les Illes, amb un 4,1; la valoració és superior. La pèssima opinió sobre la institució règia i l'ampli consens al voltant del dret a decidir no impedeix que, encara avui, al Principat hi hagi destacats defensors del rei Joan Carles i la monarquia.

Qui són actualment els catalans monàrquics? Bàsicament polítics de l'establishment creat durant la Transició, representants de la burgesia tradicional barcelonina i empresaris que han bastit fortunes imponents les darreres dècades. Miquel Roca, precisament un dels pares d'una Constitució espanyola cada cop més qüestionada, té relació amb el monarca des de fa 40 anys, es veuen amb assiduïtat i era un dels ponts que utilitzava el rei en moments de tensió amb Catalunya. Aquest paper l'han jugat també el factòtum de Planeta, José Manuel Lara, i el president de Repsol, Antoni Brufau.

L'abdicació del rei borbó encén una onada de manifestacions antimonàrquiques arreu

Moltes persones a Girona han festejat l'abdicació del Rei Juan Carlos. Foto: Carlos Palacio

 

REDACCIÓ / @LA_DIRECTA | 02/06/2014

Poc abans de les deu del matí s'ha començat a estendre el rumor a través de Twitter, a un quart d'onze ho ha filtrat El Periódico a la seva edició digital i ha estat a quarts d'onze quan el president del Govern espanyol Mariano Rajoy ho ha oficialitzat amb una compareixença de premsa: el rei Juan Carlos I de Espanya abdica de la Corona Espanyola. L'abdicació comporta la renúncia voluntària a la corona, el títol, el poder i els drets com a monarca. Això, que en un principi s'havia rebut com una alegria entre els antimonàrquics, ben aviat, quan s'ha conegut les intencions de nomenar –per un procediment exprés– el príncep Felip de Girona nou rei Felipe VI, s'ha transformat en una onada de convocatòries de protesta.

A la plaça Catalunya de Barcelona s'hi han aplegat unes 18.000 persones –tot el cercle central i les zones arbrades del quadrilàter–, entre les que s'escoltava crits contraris a la monarquia, en defensa de la república i per la independència de Catalunya. En algun moment s'ha visibilitat una mena de competició per veure qui ocupava el centre de la plaça: els de la República del 99% (Procés Constituent), els de la República catalana (ERC) o els de la Espanya republicana (JSC). Notable presència de militants d'ERC i EUiA, però també de Podemos, CUP, SI i activistes del 15M.

El grup més peculiar el formaven militants de les joventuts socialistes (JSC) que cridaven “Ni piernas ni brazos, borbones a pedazos”. Alguns testimonis de l'escena els han fet notar la contradicció de les seves paraules amb el fet que els vots favorables del PSOE al Congrés dels Diputats donaran el vist-i-plau al nomenament de Felipe VI com a nou rei de l'Estat espanyol. Silenci com a resposta. La protesta s'ha fet enmig d'un gran desplegament mediàtic, però sense helicòpter ni furgons dels Mossos d'Esquadra. Una manifestació espontània amb centenars de persones s'ha despenjat de la concentració i ha arribat a quarts de deu del vespre a la plaça de Sant Jaume, on s'han escoltat consignes fins passades les deu de la nit informa Jesús Rodríguez.

A Vic, més de 300 persones s'han concentrat a la plaça Major davant l'Ajuntament. La concentració, convocada per la CUP, ICV-EUiA, ERC, Procés Constituent i Arran, ha durant mitja hora i no hi hagut cap parlament, però sí moltes proclames a favor de la independència i la república segons informa Emma Roca. Entre les banderes, predomini de les estelades, però també algunes de republicanes tricolors i una de l'URSS. La concentració ha coincidit amb el ple de l'Ajuntament de Vic, que s'ha interromput durant una estona perquè hi poguessin participar les regidors que volguessin. Finalment hi han participat les regidores de la CUP, ERC, ICV-EUiA i SI, i s'han quedat a la sala de plens els de CiU, PxC i PSC. A Osona també s'hi han fer altres concentracions com per exemple a Manlleu, Torelló, Roda de Ter, Montesquiu o Seva.

A Sóller el Col·lectiu Albaïna ha convocat una concentració a la plaça Constitució de Sóller en suport a la república i afirmant que “a la monarquia i a l'estat, els fan falta molt més que un simple canvi de cara”. Més de 50 persones s'han concentrat davant la pancarta amb el lema “A Mallorca no tenim rei” i cridant consignes contra la monarquia i a favor de la república.

A Pineda de Mar, unes 80 persones, convocades pels partits republicans de la vila, han convocat davant de la porta de l'Ajuntament una concentració on s'ha llegit un manifest i s'han sentit crits demanant la implantació de la república informa Xavier Puig. Convocatòries similars s'han succeït a d'altres pobles de la costa maresmenca, com a Calella (80 persones), Malgrat (40) o Sant Pol (30).

A la Selva s'han aplegat una setantena de persones a Santa Coloma de Farners o unes 120 a Blanes, entre d'altres municipis. També a la capital de l'Alt Empordà, Figueres, s'hi han manifestat prop de 300 persones sota el crit de "Visca la República!".

A Girona s'han concentrat a la Plaça del Vi unes 1.000 persones. Jordi Navarro, regidor de les CUP de la ciutat, ha llegit un manifest i ha criticat que Girona encara no s'hagi pronunciat com a ciutat antimonàrquica. Posteriorment s'ha fet una manifestació que ha transcorregut pel Pont de Pedra, el Carrer Nou, la Gran Via i ha culminat a la subdelegació del govern informa Xavier Diez.

A Sant Boi unes 175 persones responent a la convocatòria de diferents col·lectius –CUP, ERC, ICV-EUiA, Arran i JC– s'han aplegat a la plaça de l'Ajuntament. Després d'uns parlaments on han participat totes les formacions polítiques menys la CUP –que ha manifestat no voler capitalitzar l'acte– s'ha penjat una estelada i una bandera republicana a l'Ajuntament fins que han estat reitrades pel conserge. Per finalitzar l'acte s'ha entonat els Segadors informa Laure Vega.

A Granollers unes 250 persones s'han aplegat a la plaça de la Porxada en una concentració pacífica en resposta al comunicat de l'abdicació que ha fet públic el rei Joan Carles. D'aquesta manera, Granollers s'ha sumat a la resta de concentracions convocades arreu. Davant del consistori, alguns col·lectius han deixat una pancarta on hi deia “Independència”, una estelada roja i la bandera republicana espanyola. De manera espontània, hi ha hagut crits en defensa de la república catalana i obrera, també crits en favor de la independència i, per primer cop en molt de temps, s'han escoltat crits demanant la dimissió de l'alcalde de la ciutat, Josep Mayoral. L'únic moment de tensió ha estat quan la policia municipal ha mirat d'evitar sense èxit que algunes persones pengessin a una finestra de l'Ajuntament una bandera de la república espanyola i una estelada. A la concentració hi han tingut presència l'Assemblea Nacional Catalana, l'Esquerra Independentista de Granollers, ERC, ICV-EUiA, l'Assemblea Llibertària o el Procés Constituent, entre d'altres informa Joan Gener.

A Cornellà unes 120 persones s'han concentrat davant de l'Ajuntament de Cornellà a la plaça de l'Església, convocades per ERC, EUiA, Arran i l'Alternativa d'Esquerres de Cornellà. Entre les persones que hi han assistit hi destacava la presència del diputat d'ERC Joan Tarda. Amb una forta presència d'estelades i banderes tricolors, s'ha penjat una bandera de la república a un edifici amb dependències municipal que hi ha al costat de l'Ajuntament informa Ramon Samblas.

Per últim també ha tingut lloc a Berlín una concentració que, segons informa Roger Suso, a reunit un centenar de persones davant la porta de Brandenburg. 

La CUP demana que es retiri el retrat dels reis d'Espanya del saló de plens de Girona

La formació farà la petició a l'alcalde aprofitant que el ple municipal coincideix amb la commemoració del 14 d'abril, dia de la República

CUP Girona

La CUP de Girona ha reclamat que es retiri el quadre dels reis d'Espanya del saló de plens de l'Ajuntament de Girona, aprofitant la commemoració del dia de la República. La proposta serà formulada aquest vespre al plenari per part dels regidors, a través d'un prec a l'alcalde. La CUP considera que la monarquia espanyola és una institució antidemocràtica que no representa el sentiment majoritari de la societat gironina, per la qual cosa ha considerat "una ofensa" que el retrat dels reis presideixi les sessions de l'Ajuntament de Girona.

Cicle de xerrades: Recuperant la memòria de la transició

 

AssembleaLlibertària UB-Raval

Aquest 14 de Març es compleixen 36 anys de l'assassinat d'Agustin Rueda Sierra, pres que va participar com a militant llibertari de les lluites a les presons, organitzades al voltant de la COPEL (Coordinadora de Presxs en lluita).

Des de l'AssembleaLlibertària UB-Raval volem dedicar el mes de Març a la seva memòria, re...cordant així una lluita enfocada a la dignitat i al seguiment d'uns ideals. Recuperant també així la memòria recent d'un període com és el de l'anomenada transició.

Des del 10 de Març fins al 28 de Març podrem gaudir de l'exposició que ens ha facilitat el col·lectiu "Amics d'Agustin Rueda" al segon pis de la Facultat de Geografia i Història i Filosofia (C/Montalegre 6) de la Universitat de Barcelona.
Al llarg d'aquest mes es realitzaran una serie de xerrades i activitats temàtiques per poder aprendre entre totes i per rescatar alguns fets que de vegades sembla que no interessa que es coneixin.

Vam començar el cicle el 10 de març amb una xerrada sobre el cas de l'assassinat de l'Agustín.

La segona xerrada serà el dia 19 de Març a les 16 h (Aula 207) a la Facultat de Geografia i Història i Filosofia de la UB:
-RECUPERANT LA MEMÒRIA DE LA TRANSICIÓ: DE LA DICTADURA A LA MONARQUIA. LA INFILTRACIÓ POLICIAL AHIR I AVUI. DES DEL "CAS SCALA" FINS AL MOVIMENT D'INSUBMISSIÓ I EL CESICAT

Anirem publicant les següents activitats!!

 

Demanen a l'alcalde de Barcelona que retiri la Medalla d'Or a la infanta Cristina

 

 by publico

 

Traducció Estació Collserola

Cinquanta personalitats de diferents àmbits signen una missiva en la qual qualifiquen l'actitud de la infanta com "un dels màxims exemples d'immoralitat, corrupció i nepotismo" a nivell internacional

 

Público- EUROPA PRESS - 17/1/14

Un total de 50 personalitats de diferents àmbits han instat a l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, a retirar la Medalla d'Or que l'Ajuntament va lliurar en 1997 a la infanta Cristina, imputada pel caso Nóos.

 

"Ètica i nacionalment és un insult, i un greuge per a la nostra ciutat, que la seva Medalla d'Or continuï en mans d'algú que està sent investigada judicialment", asseguren en una carta que han dirigit a l'alcalde, han informat els signants en un comunicat.

 

Fonts municipals han descartat valorar aquesta missiva, que defineix l'actitud de la infanta com "un dels màxims exemples d'immoralitat, corrupció i nepotismo" a nivell internacional.

 

Aprecien que el caso Nóos pugues perjudicar la imatge de la capital catalana en tot el món i asseguren que 2014 és un any "perfecte" per a retirar aquest reconeixement a la infanta, perquè coincideix amb els 300 anys de la caiguda de Barcelona en la Guerra de Successió i la victòria de les tropes borbòniques sobre les austracistas.

 

Signants

Entre els signants de la carta destaquen els escriptors Isabel-Clara Simó, Lluís Permanyer i Matthew Tree; el senador del PNV Iñaki Anasagasti; l'activista independentista Anna Arqué; l'exconcejal barceloní Agustí Soler, el exmiembro del Consell Consultiu Jaume Renyer i l'actriu Montserrat Carulla.

 

També estan l'exdiputat de SI i jurista Alfons López Tena, l'economista Elisenda Paluzié, l'historiador i monjo de Montserrat Hilari Raguer, l'exalcalde d'Arenys de Munt Josep Manel Ximenis i el excoronel de l'Exèrcit Amadeo Martínez Inglès. 

El magnicidi d'ETA que fa plorar Franco

Carrero Blanco, mà dreta de Franco i aspirant a perpetuar el règim, moria fa 40 anys en l'atemptat que va fer volar a una altura de trenta metres el seu Dodge en flames

Autor/s: David Portabella (El Punt Avui)

VilaWeb 22/12/13

Si, un any més, ha estat fidel a la tradició que ell perpetua, Leoncio Calle Pila haurà acudit al peu del fastuós monument del passeig marítim de Santoña (Cantàbria) que recorda Luis Carrero Blanco com a “fill predilecte” i entonarà el Cara al sol. “Jo ja vaig dir un dia que si tenien collons que ens diguessin el dia i l'hora en què vindrien a enderrocar el monument, que m'hi trobarien a mi armat, que jo perdria el pèl, però algú més també”, va amenaçar anys enrere Leoncio Calle Pila, regidor del Moviment Falangista d'Espanya que sosté el PP a l'alcaldia de Santoña. A cinc-cents quilòmetres de la seva Santoña natal, avui fa quaranta anys l'almirall Carrero Blanco, president del Consell de Ministres de Franco, era fidel a la rutina d'acudir a missa de nou a l'església de Sant Francesc de Borja de Madrid. En el camí de tornada, el seu cotxe oficial, un Dodge 3700 GT, va enfilar el carrer Claudio Coello fins que, a l'altura del número 104, la càrrega explosiva de 100 quilos que ETA havia col·locat al subsòl va fer volar el cotxe ja calcinat fins a una altura de trenta metres. El magnicidi va estovar Franco fins al punt de fer-li vessar les primeres llàgrimes en públic.

Segons el testimoni dels membres d'ETA de l'escamot Txikia que Eva Forest va recollir a Operació Ogre, el que va donar peu a idear el magnicidi era la rutina invariable de Carrero. La idea inicial va ser segrestar el ja president del Consell de Ministres i oferir un bescanvi de presos amb els membres d'ETA del Procés de Burgos. “Els era més fàcil assassinar-lo”, resumia ja en democràcia Teo Uriarte, llavors pres a Burgos.

Presa la decisió, els membres d'ETA del Txikia van llogar un soterrani al 104 del carrer Claudio Coello a partir del qual van excavar un túnel fins al centre de la calçada per dipositar-hi l'explosiu. El fet que ETA no hagués protagonitzat encara atemptats de pes –havia assassinat el guàrdia civil José Pardines Arcay i el torturador Melitón Manzanas el 1968– i la proximitat amb les ambaixades dels Estats Units i del Regne Unit van abonar des del primer moment la guspira de la conspiració. Curiosament, la vigília de la seva mort, Carrero rebia Henry Kissinger a Madrid. Un dels primers a tenir accés a les actes de la cita Kissinger-Carrero, l'historiador Charles Powell, sempre ha sostingut que la mà dreta de Franco era un aliat de Washington en la renovació de les bases nord-americanes i que els Estats Units no podien tenir interès a fer –o deixar– desaparèixer Carrero, però els mateixos fills han predicat l'especulació. “És que et poses a pensar que maten tot un president del govern i com si no passés res i no és normal, jo no em crec que fos només ETA”, repetiria la filla, Carmen Carrero-Blanco Pichot.

Abans de dedicar-li les primeres llàgrimes, Franco va enviar Carrero a Estoril a donar la notícia a Joan de Borbó que hi hauria una monarquia sense Joan de Borbó i que l'elegit per a la successió seria Joan Carles, a qui va promocionar quan Franco jugava al suspens amb altres noms com ara Carles Hugo de Borbó Parma. En la mort de Carrero, l'actual rei Joan Carles va regalar a la vídua la ploma amb la qual va firmar l'acceptació de príncep i, en el funeral, es va confessar als fills: “Com no havia de ser avui amb vosaltres... Si jo sóc a Espanya pel vostre pare!”

Llegir més

El comitè de TVC convoca una aturada coincidint amb el missatge de Nadal del rei d'Espanya

Serà el 24 de desembre · També ha anunciat una jornada d'aturades parcials pel 31 de desembre, 'que poden afectar totes les franges del dia'

VilaWeb 20/12/13 Autor/s: ACN

El comitè d'empresa de Televisió de Catalunya ha convocat una aturada pel dia 24 de desembre, concretament a l'espai d'entre les 20:50 i les 21:30 hores, que coincideix amb el tradicional missatge televisat de Nadal del rei espanyol Juan Carlos de Borbó. També, han convocat una altra jornada d'aturades parcials pel dia 31 de desembre, 'que poden afectar totes les franges del dia, a l'espera que siguin concretades', segons ha puntualitzat el comitè de la televisió pública catalana.

Les dues jornades d'aturades parcials es van anunciar aquest dijous en assemblea general per denunciar l'externalització de la gestió de la publicitat; la proposta de contracte programa, que preveu un 'ampli ventall de possibles externalitzacions'; 'l'insuficient'aportació pública per al 2014 per complir la funció de servei públic, i la rebaixa salarial que s'ha proposat en la negociació del nou conveni col·lectiu.

Sabadell per la República

-12 de Abril. 21:00 h. SOPAR REPUBLICÁ. 16 euros.

Lloc: Restaurante Avenida (Av. Matadepera, 108).

 Inscripció per al sopar, fins dilluns 8 d'abril

-14 de Abril. 11:00 h. CARRER DE LA REPÚBLICA. Sustitució del rètol "carrer Alfonso XIII" pel de "carrer de la República".
Lloc: Porta de la Farándula. 

-14 de Abril. 12:30 h. TERTULIA. Entorn del quadre "Manifestació obrera" d'Antoni Estruch.
Lloc: Museu d'Art