naiz: 12/5/13
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Garzón. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Garzón. Mostrar tots els missatges
dimarts, 21 de maig del 2013
diumenge, 10 de març del 2013
8/3/1996 Llibertat últims independentistes detinguts BCN 1992
Terra d'Escudella 8/3/13
Tal
dia com avui, al 1996 sortiren en llibertat de la presó de Can Brians
els últims independentistes detinguts el 1992 a la ràtzia olímpica, els
militants de Terra Lliure Pep Musté i Joan Rocamora.
La llibertat es produïa per l'anunci d'un indult que afavoria els 25 detinguts l'estiu del 1992, processats en diversos judicis a l'Audiència Nacional. A la sortida de la presó els alliberats van expressar el rebuig a les mesures de reinserció i van manifestar que no havien de penedir-se de la seva militància ni de la lluita independentista.
La llibertat es produïa per l'anunci d'un indult que afavoria els 25 detinguts l'estiu del 1992, processats en diversos judicis a l'Audiència Nacional. A la sortida de la presó els alliberats van expressar el rebuig a les mesures de reinserció i van manifestar que no havien de penedir-se de la seva militància ni de la lluita independentista.
dimarts, 17 de juliol del 2012
Cinefòrum i projecció del documental de l'Operació Garzón als Cinemes Girona de Barcelona
Dia: 19 de juliol
Hora: De 7 a 9 del vespre
Lloc: Cinemes Girona (C/ Girona, 175. Barcelona)
Ponents:
Vicent Partal (periodista i director de Vilaweb)
Vicent Conca (independentista encausat en l'Operació Garzón)
Preu de l'entrada: es poden adquirir el mateix dia de les projeccions a les taquilles dels "Cinemes Girona" al preu de 7 euros, de 4 per a socis del TR3SC o de 5,5 per a socis del cine, tenint en compte que fer-se soci és gratuït.
Més informació: http://www.cinemesgirona.cat
Presentació del documental de l'Operació Garzón a Cerdanyola del Vallès
Cinema a la fresca: ESTRENA DEL DOCUMENTAL SOBRE LES DETENCIONS DEL 1992.
Dimecres 25 de juliol, 21h. Plaça de la Música
Acte i projecció gratuïta
Organitza: Cerdanyola Decideix i Cerdanyola per la independència amb el suport d'ERC, JERC, CXC, SI, CUP, ELS VERDS, MAULETS-ARRAN, ICV, EUiA, CDC, JNC, CCOO i LA CLAU
dilluns, 9 de juliol del 2012
Activitats en el Ateneu Popular de Sitges al juliol
- Diumenge dia 15 a les 18:30h: Xerrada sobre la Batalla de l'Ebre i Documental "Cara i Creu de una Guerra" de Enric Asensio. Commemoració del inici de la Batalla de l'Ebre.
- Dijous dia 19 a les 20:00h: Presentació del documental: "Operación Garzón contra l'independentisme català" i taula rodona amb autors, encausats i periodistes.
- Divendres dia 20 a les 20:00h: Xerrada sobre l'acualitat de Cuba amb la cònsul cubana a Barcelona amb sopar i festa.
- Dijous dia 19 a les 20:00h: Presentació del documental: "Operación Garzón contra l'independentisme català" i taula rodona amb autors, encausats i periodistes.
- Divendres dia 20 a les 20:00h: Xerrada sobre l'acualitat de Cuba amb la cònsul cubana a Barcelona amb sopar i festa.
c/ Sant Bartomeu 40, Sitges
Us hi esperem!!
Us hi esperem!!
diumenge, 8 de juliol del 2012
Projecció del documental "Operació Garzón contra l'independentisme català"
Ateneu Mulei
Divendres 13 de juliol de 2012
c/Església, 10. Molins de Rei
21h - A l'aparcament del costat de l'Ateneu Mulei
21h - A l'aparcament del costat de l'Ateneu Mulei
Estrena del documental
"Operació Garzón contra l'independentisme català"
un documental de Llibertat.cat i Zeba Produccions
"Operació Garzón contra l'independentisme català"
un documental de Llibertat.cat i Zeba Produccions
Un documental sobre l'altra cara de Barcelona 92
Coincidint amb el vintè aniversari de l'Operació Garzón als Països Catalans, s'ha editat aquest documental per abordar la persecució de l'independentisme del 1992 en el marc dels Jocs Olímpics que es van celebrar a Barcelona.
Cal recordar la cara més oculta dels Jocs, com va ser l'Operació Garzón i la ràtzia repressiva contra l'independentisme català. Un total de 38 independentistes van patir una persecució indiscriminada acusats de pertànyer a Terra Lliure, que es mantenia activa malgrat l'autodissolució de la IV assemblea de l'organització armada.
El jutge Baltasar Garzón, ara condemnat a 11 anys d'inhabilitació per les escoltes del cas Gürtel, va aprovar la incomunicació dels detinguts a les dependències de la Guàrdia Civil, un període durant el qual els independentistes van ser torturats. El jutge però, va ignorar les tortures de què van ser objecte els detinguts tot i que declaraven davant seu haver partit maltractaments. El magistrat, coneixedor de les denúncies i de l'estat del detinguts, es va valdre de les declaracions extretes sota tortura per part de la Guàrdia Civil per instruir un sumari que implicava desenes de persones.
Garzón va vulnerar així els drets humans amb l'Operació Garzón, tal com sentenciaria el Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg 12 anys després, condemnant l’estat espanyol per haver vulnerat l’article número 2 de la Convenció contra la Tortura en haver-se negat a investigar les denúncies per maltractaments tot i les evidències existents. L’aparell polític i jurídic del moment, però, no s'han assegut mai, de moment, al banc dels acusats.
Comptarem amb la presència de:
- Josep Poveda i Ramon Piqué, independentistes encausats en l'Operació Garzón
- Martí Majoral, portaveu d'Alerta Solidària
Amb l'actuació de Marcel Casellas
Hi haurà servei de bar i entrepans.
A l'acabar l'acte, l'Ateneu Mulei estarà obert amb música enllaunada i bon ambient.
Ho organitzen: Ateneu Mulei i CUP Molins de Rei
Ho organitzen: Ateneu Mulei i CUP Molins de Rei
divendres, 18 de maig del 2012
Presentació del documental "Operació Garzón contra l'independentisme català"
La presentació del documental tindrà lloc el 9 de juny al Teatre Principal d'Olot. Les entrades es poden adquirir al preu simbòlic de 3 euros des d'ara mateix a http://www.telentrada.com/.
L'acte inclourà també un homenatge als encausats del 1992.
Programa d'actes
L'Assemblea de l'Esquerra Independentista de la Garrotxa (AEIG) i l'assemblea de Maulets de la Garrotxa, organitzadors de l'acte, han previst un complet programa d'actes per acompanyar l'estrena del documental.
El més destacat, a banda de la projecció del documental sobre l'Operació Garzón, és l'homenatge i acte de record a les persones que van ser detingudes l'any 92 per la seva suposada pertinença a Terra Lliure i que foren torturats i encausats en un sumari dirigit pel jutge Baltasar Garzón.
Les activitats previstes començaran a dos quarts de dues del migdia al Passeig de la Muralla amb una demostració dela Colla Bastonera Picadits de Vilassar de Mar, un dinar popular i les actuacions musicals de Marta Rius i Marcel Caselles.
Una vegada finalitzades les activitats la carrer, l'acte continuarà al teatre. El dinar consistirà en amanida, fesols i botifarra. Ja es poden reservar els tiquets del dinar a l'adreça electrònica actegarzon@gmail.com.
L'acte al teatre tindrà lloc a partir de les set de la tarda i comptarà amb la presència de diferents personalitats i artistes convidats, que faran el seu particular homenatge als detinguts, mitjançant la lectura de poemes, la interpretació de cançons i l'exposició de la seva visió dels fets. En aquest sentit, s'espera la presència de bona part dels encausats.
A més, també hi haurà un homenatge a Sebastià Salelles, que va denunciar les tortures al Tribunal d'Estrasburg i es va encarregar de la defensa dels independentistes detinguts.
I finalment es presentarà en primícia el documental "Operació Garzón contra l'independentisme català", produït per Llibertat.cat i Zeba Produccions.
dimecres, 18 de gener del 2012
ERC i SI retreuen a Garzón les tortures a independentistes del 92
"És una persona de nefasta memòria per a
l'independentisme català", afirma Anna Simó
e-notícies 17-1-12
ERC i Solidaritat han recordat les "tortures" a
independentistes catalans l'any 1992. Preguntats sobre el judici que ha començat
aquest dimarts a Baltasar Garzón, Uriel Bertran i Anna Simó han retret al jutge
inhabilitat les detencions dels independentistes abans dels Jocs Olímpics de
Barcelona.
"ERC vol recordar que el senyor Garzón va ser condemnat pel Tribunal de Drets Humans europeu, l'any 1992, per la causa dels 17 independentistes que van patir tortures per part dels cossos de seguretat de l'Estat quan el senyor Garzón era el cap de l'Audiència Nacional", ha afirmat Simó.
"ERC vol recordar que el senyor Garzón va ser condemnat pel Tribunal de Drets Humans europeu, l'any 1992, per la causa dels 17 independentistes que van patir tortures per part dels cossos de seguretat de l'Estat quan el senyor Garzón era el cap de l'Audiència Nacional", ha afirmat Simó.
"El senyor Garzón és una persona de nefasta memòria per a
l'independentisme català i entenem que en aquest cas especialment va actuar amb
una dubtosa transparència", ha afegit abans de dir que "ens hauria agradat també
que se'l jutgés per unes tortures als independentistes catalans abans dels Jocs
Olímpics. Que cadascú assumeixi els seus actes".
Per la seva banda,
Bertran han comentat que "Baltasar Garzón va ser qui va ordenar la detenció
d'independentistes catalans l'any 1992, independentistes que van ser torturats
per les forces policials espanyoles, un Estat espanyol que posteriorment va ser
condemnat pel tribunal d'Estrasburg precisament per aquestes tortures".
"El senyor Garzón té una trajectòria absolutament irregular com a jutge
espanyol i és normal que tard o d'hora acabi a la banqueta dels acusats", ha
comentat.
dijous, 20 de maig del 2010
Aprovació moció suport investigació crims del Franquisme
L’ Ateneu Republicà de Catalunya celebra l’acord adoptat pel Ple de l’Ajuntament de Badalona en la sessió ordinària celebrada el dia 27 d’abril de 2010, en relació a donar suport a la investigació dels crims del Franquisme.
Aquest acord recollia els seguents punts:
1-Mostrar la solidaritat i el suport al jutge Baltasar Garzón,davant la campanya d’ assetjament que està patint,pel fet d’haver intentat aplicar la legislació internacional de crims contra la humanitat als crims de franquisme.
2-Manifestar el rebuig al fet que qualsevol persona pugui ser jutjada per intentar aplicar la legislació internacional de crims contra la humanitat als crims del franquisme.
3-Exigir que les victimes del franquisme que van instar l’inici del procediment judicial obert pels crims del franquisme puguin ser part en el procediment judicial contra el jutge Baltasar Garzón en el Tribunal suprem.
4-Donar trasllat d’aquests acords a tots els grups politics amb representació al Parlament de Catalunya,al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya,al Govern Espanyol,al Congrés i Senat espanyols,al CGPJ i a les associacions de jutges i fiscals de Catalunya i l’ Estat i a les entitats de Badalona.
Ateneu Republicà de Catalunya
www.ateneurepublica.org
dissabte, 24 d’abril del 2010
La UGT convida els seus afiliats i afiliades a participar a la concentració en defensa dels valors democràtics

La UGT de Catalunya forma part de la plataforma "Un clam de justícia" que aplega ciutadans i entitats que tenen com a objectiu comú la defensa dels valors i la memòria democràtica. Que la Falange i Manos Limpias asseguin a la banqueta dels acusats el jutge Baltasar Garzón per pretendre investigar els danys de les víctimes d'una dictadura, requereix l'atenció ciutadana, ja que és un atac directe als principis bàsics de la democràcia. Les víctimes del franquisme tenen dret a reclamar la justa reparació que recullen els tractats internacionals i la Declaració Universal dels Drets Humans.
Dia, hora, lloc
Dissabte, 24 d'abril, a les 18.30 hores, a la plaça de Sant Jaume (Barcelona)
Documents adjunts
Us adjuntem el manifest, i l'enllaç a la web de la plataforma "Un clam de justícia".
dijous, 22 d’abril del 2010
Manifest de L'Associació d'Antics Militars de la República (Terra, Mar i Aire)

Associació d'Antics Militars de la República (Terra, Mar i Aire).
C/ Provença, 545-544 escala A 1er 2a.08025 Barcelona.
Telèfon i fax: 93-348.07.35.
E-mail: a.a.m.republica@gmail.com.
Web: http://aamr.cat/
MANIFEST
L'Associació d'Antics Militars de la República, amb seu a Barcelona, assabentats de les causes iniciades per certs magistrats del Tribunal Suprem contra el Jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón Real, manifestem el següent:
Creiem que és necessari que els efectes de les injustícies i greuges comesos pels militars revoltats contra el govern legalment establert amb data de juliol del 1936, així com del règim tirànic que se'n derivà d'aquesta revolta, siguin de la millor forma possible compensats en benefici de les persones que han estat víctimes, així com dels seus familiars.
Com a exemples esmentem la necessària revisió o anul·lació del judici que un tribunal d'excepció va impartir contra el President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover, degut a les manifestes injustícies comeses en aquest procés, i també la necessària recerca, exhumació i identificació dels cossos dels morts per la repressió perpetrada pel règim franquista, i el seu lliurament als familiars vius, per a la seva nova inhumació o incineració en unes condicions dignes.
Tanmateix, hi ha evidències i testimonis que ens informen de nombrosos delictes perpetrats per les autoritats d'aquest règim tirànic que poden ser qualificats de crims de genocidi o contra la Humanitat, delictes que tenen com a particularitat que no prescriuen, d'acord amb les normatives internacionals. Aquests mateixos tipus de delictes han estat ja jutjats en diferents Estats del món i han causat sentències condemnatòries.
Per la qual cosa, creiem que la labor compensatòria que el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, i altres jutges, fiscals, advocats i juristes, puguin fer en aquest sentit esmentat, s'adiu amb el Dret internacional i concorda amb els propòsits fundacionals de la nostra associació.
Demanem, doncs, que el Tribunal Suprem arxivi les causes obertes contra l'esmentat jutge Garzón per tal que aquest pugui continuar amb aquesta labor citada.
A Barcelona, a 21 d'abril del 2010.
Junta Directiva de l'Associació d'Antics Militars de la República.
dilluns, 19 d’abril del 2010
Un clam de Justícia!
AMICS I AMIGUES
DIMARTS 20
13 H - PARANINF UNIVERSITAT BARCELONA
FEU CORRER LA NOTICIA
Amics i amigues, Us envio un enllaç
(http://nosquedalapalabra.org/unClamDeJusticia.htm)
on trobareu tota la informació de l'acte ciutadà que tindrà lloc el dimats día 20, a les 13 hores, al Paraninf de la Universitat de Barcelona, en suport al Jutge Baltasar Garzón. També ho trobareu a Google (Un clam de justicia).
Feu correr la notícia.
Us hi esperem,
Rosa Regàs
Un clam de justícia!
Plataforma que aplega a ciutadanes, ciutadans i a diferents entitats, associacions i organitzacions, l’objectiu comú de la qual és la defensa dels valors i la memòria democràtica. Suport al jutge Baltasar Garzón “L’oblit és un insult a la consciència i a la dignitat humana” Que Falange i Manos Limpias asseguin a la banqueta dels acusats a Baltasar Garzón, el jutge que ha pretès investigar els danys a les víctimes d’una dictadura, requereix l’atenció de la ciutadania, ja que és un atac directe als principis bàsics de la democràcia.
1a convocatòria: Acte públic
Dimarts, 20 d’abril, a les 13 hores
Paranimf de la Universitat Central de Barcelona (plaça de la Universitat, metro Universitat)
Hi participen: José M. Mena, Paco Ibáñez, Salvador Giner, Els Comediants, Joan, Margarit, Joan Ollé, Monika Zgustova, Marina Rossell i Rosa Regàs.
Autor del cartell: Frederic Amat
2a convocatòria:
Dissabte, 24 d’abril, a les 18,30 hores
Concentració ciutadana a la plaça de Sant Jaume de Barcelona
Feu correr la notícia.
Us hi esperem,
Rosa Regàs
Un clam de justícia!
Plataforma que aplega a ciutadanes, ciutadans i a diferents entitats, associacions i organitzacions, l’objectiu comú de la qual és la defensa dels valors i la memòria democràtica. Suport al jutge Baltasar Garzón “L’oblit és un insult a la consciència i a la dignitat humana” Que Falange i Manos Limpias asseguin a la banqueta dels acusats a Baltasar Garzón, el jutge que ha pretès investigar els danys a les víctimes d’una dictadura, requereix l’atenció de la ciutadania, ja que és un atac directe als principis bàsics de la democràcia.
1a convocatòria: Acte públic
Dimarts, 20 d’abril, a les 13 hores
Paranimf de la Universitat Central de Barcelona (plaça de la Universitat, metro Universitat)
Hi participen: José M. Mena, Paco Ibáñez, Salvador Giner, Els Comediants, Joan, Margarit, Joan Ollé, Monika Zgustova, Marina Rossell i Rosa Regàs.
Autor del cartell: Frederic Amat
2a convocatòria:
Dissabte, 24 d’abril, a les 18,30 hores
Concentració ciutadana a la plaça de Sant Jaume de Barcelona
L'acte es transmetrà en directe per internet. (encara per concrertar)
El manifest parlarà en defensa de la memòria democràtica i com a acte de dignitat col.lectiva
Organitza: Paco Ibáñez, amb la col.laboració de UGT, CCOO, Amics de Pasqual Maragall i el Memorial Democràtic
Qui vulgui adherirse: info@aflordetiempo.com
El manifest parlarà en defensa de la memòria democràtica i com a acte de dignitat col.lectiva
Organitza: Paco Ibáñez, amb la col.laboració de UGT, CCOO, Amics de Pasqual Maragall i el Memorial Democràtic
Qui vulgui adherirse: info@aflordetiempo.com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)









