Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris víctimes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris víctimes. Mostrar tots els missatges

divendres, 13 de desembre del 2013

Comunicat de la Comissió de Memòria Històrica del Col·legi d’Advocats de Barcelona

Imatge d'internet traduïda per la Estació Collserola
Declaració:

Davant les declaracions de l’advocat Carlos Rey Gonzalez, ex auditor militar en el consell de guerra fet contra Salvador Puig Antich,  la Comissió de Memòria Històrica del Col·legi d’Advocats de Barcelona vol fer constar:

1.- Que el col·legi d’advocats de Barcelona com a Corporació es va manifestar en contra del procés i de la imposició de la pena de Mort a Puig Antic el 1974, i va mobilitzar  institucions i personalitats de l’àmbit internacional, per a demanar que no s’apliqués. I també en relació a la pena de mort que es va imposar a Jon Paredes Manot “Txiki” el 1975.

2.- Reafirmem  que la legalitat franquista de repressió política a través dels  consells de guerra i processos del TOP, era contraria als més elementals drets humans i els que conformen el dret de defensa.

3.- Que llavors com ara, la pena de mort era i és injusta i contrària als drets humans proclamats per les Nacions Unides i per tant és inacceptable, com es fa en les declaracions del senyor Carlos Rey, considerar que la pena de mort pugui ser un mitjà legítim o just.

4.- Entenem que no és acceptable la banalització que en les declaracions es fa d’aquell Consell de guerra. També  mostrem el desacord amb les resolucions del Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional, negant-se a prendre en consideració la revisió d’aquell procés per la necessària reparació de les víctimes d’una dictadura.

5.- Reafirmem l’exigència que s’anul·lin els processos i consells de guerra polítics del franquisme, tal com ho exigeix el Comitè dels Drets humans de les Nacions Unides.

Barcelona  el 12 de novembre de 2013

Comissió de Memòria Històrica.
Col·legi d’Advocats de Barcelona.

diumenge, 9 de desembre del 2012

Petició per recuperar la història de l'antifranquisme de Sant Andreu de Palomar

 
Per tal de recuperar la història de l'antifranquisme, el moviment obrer i de les dones lluitadores de Sant Andreu, estic buscant informació, documentació i fotos dels següents esdeveniments cabdals per a la història contemporània del nostre país i que s'esdevingueren al nostre poble:

1. Tancada de Motor Ibérica, durant el juny de 1976
2. Funeral de Manuel Fernandez Marquez (9-4-73), assassinat per la policia a Sant Adrià.
3. Funeral de Salvador Puig Antich (8-3-74), assassinat al garrot vil.

Tots tres episodis a la parròquia de Sant Andreu de Palomar.
 
Gràcies
Jordi Rabassa Massons

dijous, 17 de març del 2011

Associacionisme i memòria històrica


Membres de la Mesa de Catalunya en l'acte d'homenatge a Tarragona des/10.

Josep Viana i Crespo

Vocal de l'Ens de Comunicació Associativa
Associació de Víctimes de la repressió franquista a Tarragona

Tornaveu Associacionisme i Cultura
Des de la mort del general Franco i un cop recuperades bona part de les llibertats trepitjades per la revolta militar feixista del 18 de juliol del 1936 i la posterior dictadura, la societat civil catalana es començà a mobilitzar per recuperar la dignificació de la memòria de tantes persones víctimes de la repressió franquista i per trencar el silenci i l’oblit imposats o propiciats per unes estratègies interessades del règim i altres poders fàctics, que desembocaven en una ignorància col·lectiva que afavoria amagar tantes morts, tantes injustícies, tants interessos espuris i tanta repressió cultural que sofriren els ciutadans de Catalunya, amb més o menys intensitat.

No parlarem en aquest article de les motivacions, les raons i les argumentacions que fonamenten les tasques desenvolupades des de les entitats memorialistes de Catalunya, en la seva cerca permanent i feixuga de justícia, veritat i reparació respecte de totes aquelles ignomínies. Però sí que és motiu de reflexió, en aquestes línies, la realitat sociocultural que determina un tipus creixent d’associacionisme cultural en l’àmbit de la denominada ‘memòria de la història democràtica’.

Efectivament, des de l’any 1977 es constitueixen associacions de persones que, amb moltes dificultats llavors i no poques actualment, cerquen determinats objectius al voltant de la recuperació d’una memòria democràtica no coneguda per una bona part de la població i imprescindible, com sovint passa amb molts aspectes de la cultura, per a entendre la nostra història, per a reconèixer millor el nostre present i construir més favorablement el nostre futur.

Hem d’admetre que aquest tipus d’associacionisme vinculat a la memòria històrica té diferents vessants d’actuació. Així, doncs, són evidents els aspectes relacionats amb les històries viscudes per moltes persones, el seu reconeixement, la seva implicació social i el destí final que van sofrir en els anys foscos de la Guerra Civil, la postguerra i la dictadura. També es vindiquen uns postulats polítics determinats, sovint lligats amb els valors del republicanisme, de la identitat de Catalunya i altres aspectes democràtics. Però no és menys cert que, al voltant d’aquest nucli central d’actuacions o reivindicacions, hi ha un fenomen d’associacionisme cultural lligat a la voluntat de conèixer, analitzar i donar a conèixer a les generacions presents i futures els esdeveniments històrics i socials d’uns fets sovint no explicats o tergiversats, ocults durant molt de temps i que estan lligats a la realitat del nostre país durant els anys vint i trenta i fins a les acaballes dels setanta. Així, doncs, les entitats que treballen en la memòria històrica sovint fan conferències, debats, exposicions sobre temes com ara el cooperativisme, la industrialització, la propietat de la terra, el sindicalisme, la distribució de la riquesa, el fenomen religiós, el gangsterisme, les aspiracions polítiques com a país, la repressió, l’estraperlo, la llengua, les vagues, la dictadura, etc. Una tasca cultural que, si bé s’han desenvolupat en altres agents culturals, com ara els ateneus, tenen una dimensió molt concreta i preferent en les entitats memorialistes.

Així, doncs, tenim el binomi associacionisme - memòria històrica que ens pertoca mantenir i fomentar. Una parcel·la cultural que ultrapassa l’estudi historiogràfic, perquè, si bé hi és necessari el concurs d’historiadors i professionals de l’estudi social i polític, també hi és necessari i igualment valuós el testimoniatge cultural de moltes persones que van viure en primera línia aquells temps d’incertesa, de canvis, d’esperances, de frustracions, de patiments i de repressió. Testimonis que ens donaran una visió directa, potser subjectiva en algunes ocasions, però carregada de saviesa popular, d’experiències viscudes en una determinada realitat temporal, sovint plenes de valors i sentiments que únicament els protagonistes o els seus descendents pròxims ens poden transmetre amb la intensitat, la simplicitat, la transparència i la proximitat que difícilment podem sentir als llibres d’historiografia. En definitiva, un associacionisme que ens portarà cultura, història, realisme, valors, ens ajudarà a esbrinar criteris i ens mostrarà experiències que ens cal conèixer per a ubicar-nos més bé en un entorn difícil com l’actual, ple de contradiccions i informacions malintencionades.

diumenge, 24 d’octubre del 2010

Recreació del recorregut de Companys des de la cel·la al pelotón d'afusellament



lavanguardia . 20 de octubre de 2010

Traduciò Estaciò Collserola
Recreació del recorregut que va fer el *President de Catalunya Lluís Companys des de la seva cel·la en el Castell de *Montjuïc fins a la fossa de Santa Eulàlia, on va ser afusellat avui fa 70 anys pel règim franquista. Sílvia Colomé / Ivan Comas

dimarts, 21 de setembre del 2010

Més de dos centenars de persones es manifesten davant de la "Dirección General de Seguridad" de Madrid. Als calabossos d'aquest edifici que ara ocupa Esperanza Aguirre el president Lluís Companys va ser vexat i torturat


Més de dos centenars de persones es manifesten davant de la "Dirección General de Seguridad" de Madrid

A aquest mateix edifici va ser traslladat Lluís després d'ésser deportat per les autoritats nazis des de la Bretanya on havia estat detingut.

Als calabossos d'aquest edifici que ara ocupa Esperanza Aguirre Companys va ser vexat i torturat

Cap a 250 persones vinguts de Catalunya I d'altres llocs de l'estat s'han manifestat avui a Madrid davant de la "Dirección General de Seguridad".

A part d'entitats memorialistes catalanes com les del Baix Llobregat, del Fòrum de la Memòria del País Valencià, de l'Associació Pro- Immolats de Catalunya s'hi han ajuntat associacions espanyoles com Unidad Cívica por la República, Archivo del exilio, Asosiación de expresos y represaliados políticos antifranquistas, Asosiación Archivo Guerra y exilio.

Representants d'ERC i Ciu i Solidaritat Catalana i del Memorial democràtic també han estat presents en aquest acte.

Els parlaments han estat dels diferents representats d'entitats memorialistes, i de l'escriptor Ignasi Riera, llegint aquest últim un manifest i un poema de Neruda.

Tots els discursos s'ha refermat en no descansar fins anular totes les penes del franquisme.

S'ha repudiat el fet que en el Congrés Espanyol no s'hagi volgut anular les penes del franquisme, votant que no a aquesta sentència.

Una fotografia de Lluís Companys s'ha posat en una finestra que porta a les celes.

La policia nacional no ha deixat que els manifestants poguessin celebrar acte davant de la vorera argumentant motius de seguretat , però mentre l'acte ha durat ha estat ocupada per homes ninots , venedors de la Once i
grups de música. La policia nacional ha insistit també en que sancionarien si es feia ofrena floral, que s'ha acabat fent dins de la Puerta del Sol.

Comissio de la Dignitat
Contacte: 625 370 661 / 665 727 329

Declaración de la Comissió de la Dignitat.
Madrid 18 de septiembre de 2010.
1940-2010. LLUÍS COMPANYS PRESIDENT DE CATALUNYA. 70 AÑOS DE PROCESOS SIN ANULAR.

Hace setenta años que el President de Catalunya Lluís Companys estaba detenido en estas dependencias de la Dirección General de Seguridad del estado.

Fué detenido el día 13 de agosto en la Baule por la Policia Alemana, encarcelado en la prisión de la Santé de Paris deportado contra todos los principios de derecho internacional y entregado a la policía española.

El dia 29 de agosto entraba en este edificio y era encarcelado en la celda número 11 en régimen de incomunicación y sometido a torturas y a tratos vejatorios, degradantes. Era alimentado de manera deficiente, y objeto de visitas de elementos del régimen que le escupían y le tiraban mendrugos de pan como a un perro y calderilla. Uno de los maltratos era hacerle recoger tierra y ponerla en un cabazo que volvían a tirar, y así una y otra vez. Durante su detención no se le permitió tener contacto con el exterior ni con los otros detenidos. Hasta el día 18 de septiembre no se le permitió cortarse los cabellos ni afeitar-se, cosa que no hacía desde su detención en la Baule.

Al llegar a Barcelona su hermana Ramona observó que tenia los pies hinchados por los golpes recibidos y las numerosas manchas de sangre seca de la ropa por las numerosas heridas provocadas por las torturas que padeció.

Companys fue detenido maltratado, torturado y ejecutado por ser el presidente de Cataluña. En el ensañamiento ejercido sobre su persona el franquismo quería denigrar y destruir lo que el representaba el gobierno y el pueblo de Catalunya. Los malos tratos a los que fue sometido no tienen punto de comparación con los que sufrieron los detenidos que en aquel momento estaban en estas dependencias.

Companys sabía que él encarnaba la defensa de los ideales republicanos y de libertad, y por ello su vejación era un acto contra todos estos ideales que el supo defender hasta el último momento.

En el día de hoy firmó una declaración que se aportó a las actuaciones del Consejo de Guerra. Ella se afirma i defiende su actuación como presidente de Cataluña y en la parte final recoge que “declara y reconoce que siempre ha hecho todo lo posible para el triunfo de la causa que defendió.”

Companys supo mantener en todo momento una actitud de dignidad sabiendo que en el se quería denigrar al gobierno y al pueblo de Catalunya, así en su testamento escrito poco antes de ser fusilado decía:

“La meva persona no podía esperar una fi més digna. Per Catalunya! i lo que representa de Pau, Justícia i Amor. Lluís Companys”

“Mi persona no podía esperar un fin más digno. Por Cataluña! y lo que representa de Paz, Justicia y amor. Lluís Companys.”

Angel Osorio y Gallardo político y abogado de Companys en el proceso sobre los hechos del 6 de octubre escribió:

“Las balas acribillaron tu cuerpo pero tu pensamiento, tu sentimiento y tu gloria no hay balas que los acribillen.”

El presidente Nehru dijo:

“lo que se hizo con el Presidente de Cataluña Lluís Companys es uno de los crímenes mas monstruosos que registra la historia de la humanidad.”

El crimen de Companys y el resto de crímenes del franquismo son crímenes contra la humanidad y como tales no prescriben y deben ser investigados. Hacerlo es una necesidad para reafirmar las bases democráticas de esta sociedad.

La defensa de la libertad y la dignidad de las víctimas no admite titubeos, exige una acción política y de la justicia, clara sin complejos.

Han pasado 70 años de su muerte. Mientras que el gobierno alemán y el gobierno francés han asumido su responsabilidad por la muerte de Companys y han pedido disculpas al pueblo de Cataluña, el gobierno español no ha hecho nada.

Exigimos que el gobierno y la más alta instancia del estado hagan un acto inequívoco y claro de reconocimiento al President Companys , al gobierno y al pueblo de Cataluña por aquel crimen.

Como decía el cantante de Alcoi Ovidi Montllor “ja no ens almenten molles. Ja volem el pa vencer.” “Ya no nos alimentan migas. Ahora queremos el pan entero.”

Exigimos que de una manera clara se proceda a la anulación de todos los procesos del franquismo por motivos políticos.

Si nuestra justicia considera que las leyes de punto final no impiden la justicia universal para poder perseguir los criminales de chile y Argentina, como opone la Ley de Amnistía a la investigación de los crímenes del franquismo, las desapariciones o la simple anulación de procesos?. En que quedamos?.

Saludamos a Chile y Argentina por la lección que ha dado al estado español en la persecución de los crímenes de las dictaduras. Especialmente la justicia Argentina que ha dado un paso para exigir lo que la justicia española es incapaz de hacer. Esperamos que el gobierno español responda claramente a la petición de los tribunales argentinos de si hay causas que investiguen las desapariciones del franquismo, Con vergüenza tendran que decir que no.

Hoy homenajeamos a Companys, su persona y lo que representaba como Presidente de Catalunya y en el a todos los antifranquistas que padecieron detención y tortura en estas dependencias.

La señora Esperanza Aguirre no nos ha permitido hacer este acto en el interior de este edificio y intenta esconder los crímenes cometidos aquí, llamándole “Palacio de Correos”. Una muestra de la voluntad de esconder y maquillar el horror franquista. Un acto de afrenta contra las víctimas. Es como si a un campo de concentración lo llamáramos campamento de verano.

Una sociedad para fortalecer sus cimientos democráticos, necesita condenar de manera inequívoca los crímenes de la dictadura y reparar las víctimas. Como decía la cónsul alemana en un acto de homenaje a Companys, la sociedad alemana tiene claro que la referencia es la democracia y no el nazismo, y por esto no dejan de condenar los crímenes del nazismo y a reparar a las víctimas, jurídica y económicamente.

Es necesario ya que de una manera clara el estado repare de manera solemne el crimen cometido en la persona del president Companys y proceda a anular este proceso y todos los demás procesos políticos del franquismo, y que se cumpla el deber de verdad, justicia y reparación para todas las víctimas antifranquistas sin distinción de ideología..

dimecres, 15 de setembre del 2010

El Congrés espanyol rebutja una moció d'ERC per aconseguir la nul·litat del judici a Lluís Companys


Amb els vots en contra de PSOE i PP i l'abstenció de CiU

directe!cat. 14 de setembre de 2010- 21:16 h
El Congrés ha rebutjat amb el vot en contra de PSOE i PP una moció d'ERC que reclamava a l'executiu espanyol 'les actuacions jurídiques i polítiques pertinents per anular la sentència del judici sumaríssim al president de la Generalitat Lluís Companys', i per reparar el seu honor. Els republicans no han acceptat una esmena del PSOE que reiterava el 'caràcter il·legítim' de totes les sentències polítiques de la Guerra Civil i la dictadura i considerava anul·lada la de Companys perquè 'ha estat expulsada de l'ordenament jurídic'. La Comissió de la Dignitat celebra dissabte un acte a Madrid davant l'antiga Direcció General de Seguretat, on Companys va ser detingut i torturat fa setanta anys.

La moció ha arribat a votació després que la setmana passada el ministre de Justícia espanyol, Francisco Caamaño, argumentés la negativa del seu executiu a fer les modificacions necessàries per a la nul·litat en el fet que la Llei de la Memòria Històrica ja va privar de 'tot efecte jurídic' la sentència que va condemnar Companys abans que fos afusellat el 18 d'octubre de fa 70 anys. Segons Caamaño, en declarar 'il·legítimes' les sentències, aquestes ja es consideren nul·les.

Els republicans, però, han emplaçat el govern espanyol a incloure a l'article 3 de la Llei de la Memòria Històrica un punt que declari expressament la nul·litat perquè aquesta sigui de ple dret 'sense que subsisteixi cap aparença de legalitat o validesa', i també a que habiliti el procediment administratiu necessari perquè el Consell de Ministres expedeixi el corresponent certificat de nul·litat als efectes legals procedents.

El diputat d'ERC al Congrés, Joan Tardà, ha recordat al govern espanyola que 'per molt que passin els anys' la reivindicació per la nul·litat del judici del president de la Generalitat 'no es difuminarà'. 'És absurd que pretenguin posar tanques a aquesta demanda', ha dit, 'perquè va unida al progrés dels valors democràtics' i 'ha quedat assentat internacionalment que els crims contra la humanitat no prescriuen ni poden quedar immunes'.

Tardà ha recriminat al PSOE manca de valentia i no ha donat per bons els arguments del govern espanyol. 'Si la declaració d'il·legitimitat de la Llei de la Memòria Històrica ja suposa la nul·litat de les sentències, perquè no fan un pas endavant i modifiquen la Llei perquè quedi clar que aquestes sentències queden anul·lades de ple dret', ha dit.

Modificació de quatre lleis

A més de la Llei de la Memòria Històrica, la moció d'ERC també reclamava modificacions de la Llei d'Enjudiciament Criminal i la Llei Processal Militar per incorporar entre els requisits per a una revisió de sentència la declaració d'il·legitimitat. A més, instava l'executiu de Zapatero a reformar la Llei Orgànica del Poder Judicial per atorgar la legitimació activa al govern espanyol per interposar recurs –directament o a través de la fiscalia- per a la revisió de les sentències declarades legítimes.

El diputat del PSC Daniel Fernández –que va ser ponent de la Llei de la Memòria Històrica- ha recordat que la llei 'declara el caràcter radicalment injust de totes les condemnes i sancions' i la 'il·legitimitat' dels tribunals, i ha apuntat que la família de Companys ja va exercir el dret a exercir una declaració de reparació i reconeixement personal.

Els republicans han rebutjat una esmena presentada pel PSOE que reiterava el 'caràcter radicalment injust de totes les condemnes i sancions' per raons polítiques o ideològiques, i la 'il·legitimitat dels tribunals' de la Guerra Civil i el franquisme, però no incorporava cap petició de modificació per fer possible la nul·litat del judici de Companys.

El text dels socialistes apuntava també que el Congrés 'constata' que la Fiscalia General de l'Estat ha declarat que en el cas de Lluís Companys les sentències dictades 'són inexistents i nul·les de ple dret sense que subsisteixi cap aparença de legalitat o validesa, perquè han estat expulsades de l'ordenament jurídic'.

Abstenció de CiU

El portaveu de CiU Jordi Xuclà ha apuntat que la seva formació dóna valor a la declaració d'il·legitimitat que es va incorporar a la Llei de la Memòria Històrica i a la declaració del fiscal de l'Estat que declara nuls de ple dret els judicis que han estat considerats il·legítims. CiU, que s'ha abstingut al segon punt de la proposta, ha anunciat que presentarà una nova iniciativa perquè el Poder Judicial emeti certificats de nul·litat dels judicis.

El diputat del PP Jorge Fernández Díaz ha assegurat que la millor llei de la Memòria Històrica va ser la Constitució i que els fets que van envoltar l'assassinat de Companys 'no són en absolut les de la societat espanyola d'avui en dia'. 'En canvi', ha dit, 'sembla que les preocupacions d'alguns estan més a prop del que va passar fa setanta anys que no el d'ara'.


Coincidint amb el 70è aniversari de l'afusellament de Companys, que es compleix el pròxim 18 d'octubre, la Comissió de la Dignitat ha organitzat una concentració davant la Direcció General de Seguretat (actual seu de la presidència de la Comunitat de Madrid a la Puerta del Sol), edifici on va ser retingut i torturat. A l'acte, on assistiran representants de diverses entitats, es farà una ofrena floral.

dimarts, 7 de setembre del 2010

Nova pàgina i video de la Mesa de Catalunya d'*Entitats Memorialistes reivindicant justícia per a les víctimes per Pena de Mort i l'anul·lació dels processos judicials del feixisme espanyol




Les nostres víctimes

Totes les víctimes del feixisme, tots els lluitadors antifeixistes represaliats pel franquisme, són les nostres víctimes. Nosaltres mateixos som víctimes de la dictadura per què el dolor i la necessitat de justícia ha passat de generació a generació superant el silenci i la por. La Transició, per la que encara transitem, va oblidar els nostres familiars i amics, i a molts de nosaltres que vam lluitar contra la dictadura. Va oblidar la legalitat democràtica republicana i van adoptar com seva aquesta monarquia constitucional hereva del règim. Es van oblidar dels drets humans i sota una fictícia reconciliació, on els vençuts tornaven a perdre i els colpistes no havien de passar comptes pels seus crims, tot caminava cap l’oblit d’una gent lluitadora, que va patir totes les formes d’injustícia i terror imaginables. El genocidi no reconegut dels nostres antifeixistes ens porta a lluitar amb tota la nostra empenta pels seus drets.

Cada mes estem a la plaça de Sant Jaume demanant: Veritat, Justícia i Reparació. I també l’anul·lació dels judicis del franquisme. Judicis il·legals, de tribunals il·legals, d’un estat il·legal, que va gosar representar farses de judicis fent seure a la banqueta dels acusats els innocents, defensors de la legalitat democràtica, opositors legitimats a la dictadura.

Totes les víctimes són nostres, però al nostre cor portem unes molt especials, es tracta dels nostres familiars, dels nostres companys i companyes. Aquestes víctimes són les protagonistes d'aquest bloc que és una part de la nostra història personal. Dels fets, que podem llegir en aquest petit homenatge, han passat, en alguns casos, 7 dècades i encara hem de continuar exigint justícia pels vius i pels morts.

Nosaltres, les víctimes, ens preguntem fins a quan continuarà la impunitat del franquisme?. Fins a quan?

dimarts, 24 d’agost del 2010

Els records d'un soldat manresà que, el 19 de juliol del 36, va participar enganyat en el cop d'estat contra la República



El manresà Sadurní Arroyo (1917) estava fent el servei militar a la caserna de la guarnició militar Alcántara 14, de Barcelona. El 19 de juliol del 1936, avui fa 74 anys, el seu tinent coronel (en funcions) va aplegar tots els soldats i els va fer una arenga perquè sortissin a defensar la República. En realitat, les seves intencions eren molt diferents: ocupar Ràdio Barcelona i participar en el cop d'estat del general Franco contra la República. Les tropes van ser rebudes a trets pels milicians a la plaça d'Urquinaona i no van poder acomplir els seus objectius. Els soldats van ser detinguts i van estar dos dies tancats en un cinema. Després els van dur cap al Front d'Aragó.

Sadurní Arroyo -que durant la Guerra va arribar a ser capità de l'exèrcit de la República- el vam entrevistar el març del 2009 perquè va estar empresonat en tres camps de concentració franquistes. Podeu escoltar les seves vivències com a pres en aquest enllaç: goo.gl/YW7X

Durant aquella entrevista ens va sorprendre l'explicació de la seva participació involuntària en el cop d'estat, de les seves sospites en veure com, dies abans del 19 de juliol, s'establien nombrosos enllaços entre la seva caserna i la de Pedralbes i s'incorporaven molts soldats com a voluntaris. Després sabria que, en realitat, eren falangistes que hi ingressaven per participar en el cop d'estat. Segons ell mateix explica, el 19 de juliol els oficials els van dir que no disparessin contra cap civil que portés un braçalet verd (ja que en realitat eren colpistes).


Associació Memòria i Història de Manresa

diumenge, 18 d’abril del 2010

Els consells de guerra: les onze afusellades del Camp de la Bota


Gràcies a la documentació penitenciària és possible identificar les onze recluses de les Corts afusellades al Camp de la Bota durant els anys 1939 i 1940. Més enllà dels seus noms, l'anàlisi dels consells de guerra a què van ser sotmeses ens descriu les seves dades biogràfiques més bàsics, així com les circumstàncies i motius de la seva detenció i condemna a mort.

Llegir document