Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris franquisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris franquisme. Mostrar tots els missatges

diumenge, 22 de novembre del 2015

Suspesa la missa per Franco per primer cop a Figueres

  • Estava prevista aquest divendres per homenatjar el dictador però el Bisbat va anunciar ahir que s'anul·lava, després de les crítiques rebudes
  • S'havia fet sempre des de la mort del dictador 
     
El Punt Avui - Mar Vicente - Figueres - 18 novembre 2015
La missa per Franco que cada any es feia a Figueres ha quedat suspesa per primer cop, arran de la polèmica sorgida a les xarxes socials i de les crítiques d'ERC i la CUP a la ciutat. Aquesta missa s'ha fet de manera ininterrompuda des de la mort del dictador, però aquest any ha tingut més transcendència ja que la Fundación Francisco Franco havia inclòs Figueres en una llista de 15 ciutats espanyoles on es faran actes. 

dimarts, 3 de novembre del 2015

La banda sonora de l'antifranquisme

Al Alba de Luis Eduardo Aute

Una selecció de temes que van marcar tota una generació de lluita i resistència contra el règim del general Franco

Sapiens 27 d'octubre de 2015
L’oposició contra el règim franquista va tenir moltes cares. Una d’elles es va bastir des d’escenaris improvisats on una veu i una guitarra, que prèviament havien hagut de burlar la censura, clamaven contra el totalitarisme i en favor de la llibertat.

dimarts, 20 d’octubre del 2015

Pedro Urraca. El policia que va detenir Companys va dirigir la repressió exterior dels republicans


El policia que va detenir Companys va dirigir la repressió exterior dels republicans, primer a París i després a Brussel·les, i es va jubilar el 1982 cobrant del govern de la UCD, i la pensió fins a la mort, amb el PSOE

elMón.cat -Gemma Aguilera 15 d' Octubre 2015
Todas las ilusiones, toda la fe en los ideales de este hombre han caído por tierra. Ya no es sino un pingajo de la vida que quiere aparecer, ante sus acusadores, como un hombre recto y sin mancha. Difícil ha de serle ante el ambiente que allá abajo le espera. Esta libertad pasajera del viaje le parece como un regalo que la vida le hace antes de abandonarle y quiere gustar del mismo con todas sus fuerzas. Pero los acontecimientos del momento actual son demasiado fuertes para que el mundo se digne dirigir su mirada sobre este hombre que, de antemano, está dispuesto al sacrificio anónimo y que voluntariamente se siente dispuesto a olvidar su pasado. L'autor de la reflexió, signada a Biarritz el 28 d'agost de 1940, és Pedro Urraca Rendueles, el policia franquista i col·laborador de la Gestapo que va detenir el president Lluís Companys quinze dies abans a la localitat bretona d'Ar Baol.

Publiquen el cens dels catalans enterrats al Valle de los Caídos

Volum 3

Una investigació xifra entre les 5.000 i les 7.000 les restes de persones procedents de Catalunya

Diari de Girona 13.10.2015
El cens de les persones enterrades al Valle de los Caídos procedents de Catalunya es publica per primera vegada en el tercer volum de la Història de la República a Catalunya, una obra en la qual han participat prop d'un centenar d'historiadors.

L'autora de la investigació i de l'entrada sobre el Valle de los Caídos en el volum, Queralt Solé, ha dit avui que "és un tema viu i del que historiogràficament es poden fer moltes coses".

dissabte, 18 de juliol del 2015

Colau prohibeix la missa al castell de Montjuïc pels revoltats del 1936

Missa al fossat de Santa Elena al Castell de Montjuïc, després de la guerra
 Jaume biosca (Arxiu Centre Excursionista de Catalunya)
L'acte al fossat de Santa Elena se celebrava gairebé ininterrompudament des del 1940
 
El Paìs Catalunya Jacinto Antón Barcelona 15 JUL 2015
La tradicional missa a l'antic santuari al castell de Montjuïc dedicada als caiguts a la Guerra Civil de l'autodenominat bàndol nacional no se celebrarà aquest any. L'Ajuntament de Barcelona, que encapçala Ada Colau, ha decidit no autoritzar l'ús de la fortalesa, de la qual és titular, per a la realització de l'acte, que s'ha dut a terme al fossat de Santa Elena gairebé ininterrompudament des de la inauguració l'1 de desembre del 1940 d'un espai monumental en record dels “herois i màrtirs del Glorioso Movimiento Nacional”.
 

dilluns, 6 de juliol del 2015

Exposició-homenatge a les dones lliures de Ripollet

 
MaiMés Cultura Antifeixista 5/7/15

18 de juliol. Nit de Bruixes amb les dones lliures de Ripollet que ens van precedir.
 
Dones depurades, deportades i jutjades pel franquisme.
 
Dones de la rereguarda col·laborant per la defensa de les llibertats.
 
Dones que van impulsar l'excursionisme o l'Esperanto perquè ja tenien clar que hem de viure sense fronteres.
 
Dones que també són patrimoni comú.

dimarts, 23 de juny del 2015

L'Ajuntament de Barcelona desnonava, enderrocava i cremava barraques a mitjans del segle passat

Trias Bertrán ordenava la destrucció d'assentaments de barraques
Arxiu Nacional de Catalunya
 
Carlos Trias Bertrán, des del càrrec de conseller delegat del Instituto Municipal de la Vivienda, l'any 1949 va crear el Servei de Control i Repressió del Barraquisme

divendres, 12 de juny del 2015

Portes giratòries dels catalans vinculats amb el franquisme

Lluc Salellas: 'Des del 1939 que no s'ha canviat l'estructura de poder de l'estat espanyol'

Per Lluc Salellas, membre de la CUP Girona. Publicat a Crític el 2 de juny de 2015
L’empresari Fèlix Millet és l’autor de la coneguda frase que explica que a Catalunya han manat sempre les mateixes 400 famílies, i que s’han repartit “el pastís” empresarial i financer del país. És una idea que ha estat molt recurrent en els debats polítics dels últims anys després que es destapés el frau del mateix Fèlix Millet i de Jordi Montull al capdavant del Palau de la Música. Es tracta de la realitat econòmica i de classe (alta) explicada de forma ben simbòlica per un dels protagonistes de la història. Com els Millet, la majoria de les grans famílies empresarials catalanes d’avui dia són hereves de les grans fortunes que van sortir beneficiades de la victòria de l’Alzamiento Nacional l’any 1939. De fet, aquell any va ser l’últim en què Catalunya i, en conseqüència, l’Estat espanyol van viure un episodi de ruptura. La victòria de Franco representa l’última taula rasa a partir de la qual s’edifiquen les estructures d’Estat i de poder que han continuat vives i fonamentades fins avui.
 
I és precisament per això que, talment com en els anys quaranta, els cognoms que avui continuen exercint el poder econòmic i també polític a Catalunya són els Millet, els Cortina, els Carceller, els Mateu o els Trias, mentre que al conjunt espanyol són els De Oriol, López de Letona, De la Mora y Mon, Suárez o De Borbón, per posar-ne alguns exemples. Les mateixes famílies propietàries de les terres i dels recursos que exerceixen d’enllaç amb els sectors productius estratègics o proveeixen de persones les dues principals forces polítiques i, en especial, el Partit Popular. Un model que ha fet que, segons Oxfam-Intermón, actualment les 20 persones més riques tinguin la mateixa fortuna que els 9 milions de persones més pobres. Ni Catalunya ni els Països Catalans són un oasi en aquest sentit.
 
Els Cortina
Un dels àmbits dins el sector de l’alimentació que més beneficis produeixen, el de la cervesa, així ho constata. L’empresa San Miguel, avui dia part del conglomerat Mahou, és un gran exemple d’aquest petit món que són les grans empreses i la seva relació amb els hereus del franquisme. San Miguel va ser fundada per Pedro Cortina Mauri (la Pobla de Segur, 1908 – Madrid, 1993), empresari i diplomàtic del franquisme que va arribar a ser ministre d’Afers Exteriors amb els últims governs de Carlos Arias Navarro. Ambaixador espanyol a París durant el Maig del 1968, aquest empresari, casat amb la filla del primer alcalde franquista de Madrid i cunyat del primer oficial mort de la División Azul al front rus, va ser vicepresident de la marca cervesera fins a la seva mort. Els seus dos fills també han tingut un conegut recorregut en el món empresarial espanyol.

dilluns, 1 de juny del 2015

I l'estat se'l van quedar ells

Les metadades del comunicat del govern espanyol ens diuen autoria, hora, programa
(Imatge Marc Belzunces)

'Qualsevol lector de VilaWeb que ho vulgui comprovar, i tingui programes d'edició de pdfs, que ho faci. No cal ser enginyer informàtic. Cliques amb el mouse de la dreta, i busques les propietats. I allà et surt l'autor, el dia, l'hora, etc'
L'autor del comunicat del govern sobre els xiulets, ex-redactor d'Arriba?

Manuel Roca Basanta treballa ara al Ministeri de Presidència i ho havia fet al diari franquista
 
VilaWeb Vicent Partal 01.06.2015
En alemany en van dir 'Entnazifizierung' i després el Pentàgon es va inventar el terme 'desnazificació'. Fou una enorme campanya portada a terme a Alemanya i Àustria immediatament després de la Segona Guerra Mundial. L'objectiu, aconseguit, era apartar dels llocs de poder i influència tothom qui hagués militat al partit nacionalsocialista alemany durant el règim de Hitler. I, evidentment, prohibir qualsevol organització que tingués la més mínima relació amb el nazisme. La reconstrucció d'Alemanya es va fer, doncs, sobre bases democràtiques ben sòlides, com s'ha comprovat durant els decennis següents.
 

diumenge, 31 de maig del 2015

El franquisme no té cap intenció de marxar

 
 
«No són noms ocults ni secrets. Van a cara descoberta i cobrant-nos les factures cada dia, cada hora, cada minut»
 
| 30/05/2015
Com molt bé explica el periodista Lluc Salellas al llibre “El franquisme que no marxa”, l’últim canvi sistèmic viscut a l’Estat espanyol va ser el del 1939. D’aleshores ençà només hi ha hagut continuïtat. La transició –encara avui considerada modèlica a moltes facultats de ciència política- va ser una gran farsa que va permetre que els ministres franquistes, així com tots els seus familiars i amics s’integressin a les cúpules de les principals empreses energètiques, constructores i financeres, aleshores públiques i ara ja privatitzades.

La Crida per Lleida-CUP condemna que un exmembre de la División Azul hagi entregat orles a la UdL

Juan José Sanz, exmembre de la División Azul
La formació diu que les persones que van formar part de règims totalitaris "no tenen cabuda a la universitat"
 
, Lleida | 30/05/2015
La Crida per Lleida - CUP ha condemnat que la Universitat de Lleida hagi convidat aquest divendres Juan José Sanz Jarque, exmembre de la División Azul, per entregar unes orles als alumnes de la tercera promoció de Relacions Laborals i Recursos Humans.

La formació recorda que la División Azul va ser una unitat d'espanyols voluntaris que el règim feixista del general Franco envia a lluitar a favor de Hitler durant la Segona Guerra Mundial, i defensa "que les persones que varen formar part o participar de règims feixistes no tenen cabuda en una universitat que volem defensora de les llibertats i en contra de règims totalitaris".

dijous, 21 de maig del 2015

Camacho: "Recuperarem la presència d'Espanya a Catalunya amb l'Exèrcit i la Guàrdia Civil"

 
El Singular.cat - Bernat Vilaró 18/5/15
La presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, ha afirmat en una entrevista a 'La Razón' que "el PP vol liderar la recuperació del paper d'Espanya a Catalunya". "Tenim un pla molt ambiciós en aquest sentit i crec que recuperarem els sentiments dels catalans que se senten espanyols amb iniciatives des del món de l'esport o de la cultura, i també des d'institucions respectades com l'Exèrcit o la Guàrdia Civil", ha anunciat. 

La junta electoral prohibeix estelades però permet símbols franquistes

 
Arxiva una petició de retirada de simbologia franquista perquè 'no se n'ha acreditat l'ús partidista'
 

dissabte, 16 de maig del 2015

Un vídeo mostra l'antecedent feixista de retirar estelades amb Serrano Suñer i el general Yagüe a Sitges

El general franquista Juan Yagüe, "el Carnisser de Badajoz", li entrega al ministre de
governació, el pronazi Ramón Serrano Suñer, una bandera estelada capturada als republicans
en la seva retirada de Sitges, abans de ser capturada pels nacionals, el gene
En un vídeo el pronazi Ramón Serrano Suñer i el General franquista Juan Yagüe, "el Carnisser de Badajoz" mostren una bandera estelada capturada als republicans com a símbols de victoria

diumenge, 19 d’abril del 2015

Banyoles s'organitza per retirar plaques franquistes

 
Arran ha iniciat una campanya perquè el Pla de l'Estany sigui una comarca 'lliure de franquisme'          
 
Banyoles és la primera ciutat gironina i la quarta catalana amb més símbols franquistes a les façanes dels seus edificis. És per això que l'organització juvenil Arran Pla de l'Estany s'ha proposat agafar escales i posar-se a retirar les plaques a cop d'escarpa i martell. 

dilluns, 6 d’abril del 2015

Desfilada de legionaris filofranquistes a L'Hospitalet de Llobregat

L'Hospitalet de Llobregat.
El Divendres Sant, van desfilar i van protestar per no haver-ho pogut fer en altres municipis catalans
 
Malgrat les prohibicions de desfilar en ciutats catalanes com Palafolls o Badia del Vallès, els legionaris espanyols han tornat a exhibir-se aquesta Setmana Santa, concretament a L'Hospitalet de Llobregat.

Els ‘legionarios’ segueixen a Sant Andreu malgrat l’acord de l’Ajuntament de Barcelona de fer-los fora

'Legionarios' desfilen al solar de les casernes de Sant Andreu el novembre de 2013
/Jordi Borràs
L’entitat paramilitar, que manté contactes regulars amb apologetes de l’exèrcit nazi, agrupa excandidats ultres i un capellà falangista 
 
Directa.cat - Cèlia Castellanos, Bertran Cazorla  2/04/2015
Els retrats de Francisco Franco i de Millán Astray, fundador de la legió i oficial de l’exèrcit feixista a la guerra de 1936 al 1939, segueixen penjant a les antigues casernes de Sant Andreu de Palomar gairebé un any i mig després de l’Ajuntament de Barcelona, seguint les protestes veïnals, aprovés un acord per fer fora l’entitat paramilitar d’aquest espai. La Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona ha estat expulsada de les processons de Setmana Santa on participava, però malgrat que l’acord municipal segueix ocupant aquest indret, que és propietat del Consorci de la Zona Franca, presidit per l’alcalde Xavier Trias i vicepresidit pel delegat especial de l’estat, Jordi Cornet, del PP.

diumenge, 15 de març del 2015

L'estat espanyol denega l'extradició del ministre que va signar l'execució de Puig Antich


Rafael Català argumenta que aleshores no era delicte i també que els suposats delictes ja han prescrit
 
VilaWeb 13.03.2015 
El consell de ministres espanyol ha aprovat avui un informe del ministeri de Justícia que denega la petició d'extradició que la jutgessa argentina Maria Servini havia demanat contra els ministres franquistes Utrera Molina (per haver convalidat amb la seva rúbrica la sentència de mort de Salvador Puig Antich), i Martín Villa (per la mort de cinc treballadors en una protesta).
 
El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha argumentat que els crims ja han prescrit, i la pena de mort 'als anys setanta estava prevista al codi penal de l'època', i per tant 'qui signava una pena de mort no cometia un delicte'.
 
El govern de Rajoy tanca d'aquesta manera la porta a la extradició que la jutgessa Servini havia demanat per alguns dels responsables dels crims del franquisme. Ho fa després d'haver dilatat el procés demanant a Argentina una ampliació d'informació que ha arribat recentment.

Rafael Catalá ha explicat en roda de premsa que ha sotmès al consell de ministres un acord per a la denegació de l'extradició en base a tres motius.
 
En primer lloc perquè es tracta de ciutadans de nacionalitat espanyola i de delictes 'hipotèticament' -en paraules del ministre- comesos a l'Estat, i per tant qualsevol jurisdicció per jutjar-los seria espanyola.

En segon lloc, segons Catalá, són delictes que 'suposadament van ser comesos als anys 70' i tan el codi penal d'aleshores com el vigent 'tenen una previsió d'extinció de responsabilitat penal de quinze anys' i, per tant, 'al 2014 quan es va iniciar aquest procediment estaria absolutament prescrita i extingida la responsabilitat criminal'.

En tercer lloc, el govern espanyol argumenta que el delicte que s'imputa als dos ministres que és el d'haver signat sentències de mort, 'als anys setanta estava previst al codi penal de l'època', i per tant 'qui signava una pena de mort no cometia un delicte'. 'En aquell moment no era delicte', ha conclòs Catalá.

dijous, 12 de març del 2015

L'educació de la dona durant la II República i la dictatura franquista al Centre Cívic les Basses

 
Plaça de la República Nou Barris 12/3/15
L'educació de la dona durant la segona república i la dictatura franquista
 
Divendres 20 de març a les 18:30 h al Centre Cívic les Basses (carrer Teide 20, metro Vilapicina)
 
Intervindran: Anna Márquez Tosas i Carmen Ramírez Folch (autores de la recerca)
Presenta: Luis Miguel Guerra (historiador)
 
Organitza: Taula Unitària de Nou Barris per la República