Jornades Antifeixistes 2016 a Gramanet

Es destapa un nou refugi antiaeri de la Guerra Civil Espanyola

 

L’Atles de Refugis de la Guerra Civil Espanyola a Barcelona, és un llibre editat per l’Ajuntament de Barcelona on hi ha 1400 refugis censats, 1300 més petits construïts per ciutadans i 100 de municipals on hi cabien milers de persones. El número 173 apareixia marcat al carrer del Ripollès, sense especificar a quina alçada. Unes obres de reurbanització de la zona l’han posat al descobert.

Refugi antiaeri de la Rambla de Gavà

Diumenge, 7 de desembre, a les 11 h
Inici al Museu de Gavà
Pl. de Dolors Clua, 13
Gavà
 

Organitza Museu de Gavà                                

Preu: 4€. Entrada reduïda: 2,5 €

Es busquen voluntaris per recuperar els búnquers de la Guerra Civil a Blanes

La Guerra Civil a Blanes. Projecte de Recuperació de la Memòria Històrica

Joves d’Esquerra Verda i Alternativa Jove organitzen una jornada de voluntariat per recuperar i restaurar els búnquers de la Guerra Civil a Blanes, que es durà a terme dissabte 12 d’abril.

 

Després de que el passat ple del mes de febrer aprovés catalogar els búnquers com a Bé Cultural d’Interès Local, Joves d’Esquerra verda, amb la col·laboració d’Alternativa Jove, han presentat un projecte per a recuperar els búnquers de la Guerra Civil a Blanes, i per aquest motiu, busquen voluntaris i voluntàries per col·laborar-hi.

Aquest matí han presentat la jornada de treball que duran a terme dissabte 12 d’Abril de 10:00h del matí, a 18:00h de la tarda, que consistirà en un bloc de dues hores i mitja pel matí, i dues més per la tarda, per tal de netejar, buidar de runes i deixalles els interiors, netejar els creixements vegetals que hi ha hagut a l’interior, i netejar les pintades, moltes d’elles racistes i feixistes.

Entre el bloc de matí i tarda, hi haurà paellada popular per a tots els participants i  una xerrada a càrrec de l’Arxiu Municipal de Blanes per contextualitzar històricament els fets que van succeïr a Blanes durant la Guerra Civil, així com molts d’altres elements de protecció i resistència de la població blanenca davant l’exèrcit franquista que avui ja han desaparegut.

Les jornades tenen com a objectiu recuperar el patrimoni i la memòria històrica de la vila, així com la preservació del simbolisme que suposen aquestes construccions de resistència contra el franquisme. A més, JEV i AJ veuen en aquesta jornada no un fet puntual, sinó que pretenen donar-li continuïtat, si les jornades tenen èxit, amb la recuperació de més espais de memòria històrica a Blanes, poden acabar completat un recorregut o ruta de la memòria.

Per inscriure’s a les jornades, podeu adreçar-vos aqui!

Recuperant la memòria històrica: Memorial de l'Exèrcit Popular de Pujalt

Veure galeria fotogràfica

Traducció Estació Collserola

Un museu per a comprendre millor el que va representar la Guerra Civil en la societat catalana 

La Vanguardia  28/11/13 Ramon Navarro Riquelme - Terrassa, Barcelona

En les proximitats de Pujalt (Alta Anoia) es troba el Memorial de l'Exèrcit Popular de la República, un espai històric, reconstruït recentment i dotat d'un museu on es reviu la història més recent de Catalunya, recordant la guerra civil espanyola des del vessant de l'organització i la vida dels seus soldats. S'ha construït un museu i s'han estudiat i reconstruït bona part de les restes arquitectòniques de la base d'instrucció que es poden visitar en una plàcida caminata pels boscos de Pujalt, un recorregut cultural, arqueològic, patrimonial i històric obert a tots els àmbits ciutadans, des de visites de grups escolars a particulars i turisme familiar per a comprendre millor el que va representar la Guerra Civil en la societat catalana. 

Per a entendre i conèixer els fets de la creació d'aquest exèrcit popular, ens remuntem a la primavera de 1938. Franco ha enfonsat el front d'Aragó arribant al Mediterrani per Vinaròs i Alcanar, provocant la divisió del territori republicà en dos. El govern de la Segona República amb el propòsit de defensar el territori català promou una àmplia i profunda reorganització de les unitats militars presents a Catalunya. 

A partir d'abril de 1938, el nou front segueix la línia dels rius Ebre, Segre i Noguera Pallaresa, des del mar fins a la frontera amb França. La desmoralització era present en tots els nivells en la retaguardia catalana. Durant la primavera de 1938 arriben A Pujalt contingents del XVIII Cos de l'Exèrcit per a crear la qual seria base d'instrucció d'aquest exèrcit popular. 

La base d'instrucció es planifica amb una instal·lació militar de nova planta amb el suport logístic que podia oferir el poble de Pujalt que en aquells moments disposava d'energia elèctrica, telèfon i edificis per a ser utilitzats immediatament. L'elecció d'aquest emplaçament també es va deure a la proximitat de l'aigua i a la bona comunicació per carretera amb Cervera i Calaf. Pujalt quedava a mitjan camí entre el front i les grans ciutats de la retaguardia catalana. 

Les seves instal·lacions contaven amb barracots, latrines, refugis antiaéreos subterranis, tendes de campanya, cuines, cases, defenses antiaéreas, teatre en el Bosc dels Obacs, així com d'una gran zona esportiva amb camp de futbol, pista d'atletisme, pista americana, dutxes i també safarejos amb un canal de 50 metres en el sector de Tusquella, i a dos quilòmetres el camp de tir que encara conserva les trinxeres dels blancs. 

En aquests moments, s'està promovent una campanya per part de grups particulars i de l'Ajuntament de Pujalt, per a seguir recuperant i restaurant les antigues instal·lacions. 

Els bombardejos de Barcelona. 75è Aniversari dels bombardejos

El MUHBA i el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya uneixen esforços per commemorar conjuntament el 75è aniversari dels bombardejos sobre la ciutat.

-La defensa de la ciutat moderna. 10/3/2013, d'11 a 13 h. 3,67 €

-Impactes! Art i vida quotidiana en temps de guerra. Joan Miró i el Refugi 307. La influència de la guerra en l'obra de J. Miró i l'organització de la ciutadania per sobreviure. Activitat en col.laboració amb la Fundació Miró. 9/3/2013 i 10/3/2013, de 10.30 a 13 h. 5 €

-Commemoració del 75è aniversari dels Bombardejos de Barcelona. Conferència a càrrec de Xavier Domènech, presentació de la guia d'història urbana Defensa/BCN i uns fragments de l'espectacle «Música en temps de guerra». MUHBA Plaça del Rei, Sala Martí l'Humà, dimarts 12 de març a les 19 h. Gratuït

-La guerra civil a Barcelona. Revolució i bombardeigs. Itinerari.16/3/2013, de 10.15 a 13.45 h. 4,22 €

-Solidaritat per sobreviure. El Refugi 307. Visites comentades. Dissabte 16 i diumenge 17 de març, a les 17, 18 i 19 h. 1,70 €.

-Música en temps de guerra. Un concert que evoca el ric panorama musical de la Barcelona dels anys de la República, que es mantenia vigorós durant els anys de la guerra civil. A càrrec d'Oriol Romaní, clarinet i comentaris, i Federicco Mazzanti, teclat. 17/3/2013, d'11 a 13 h. Gratuït. Inclou la visita al Refugi 307. Imprescindible la reserva prèvia.

-La defensa activa i passiva de la ciutat. El Refugi 307 i les bateries del Turó de la Rovira. Visita comentada als dos centres. Trasllat amb autocar. 24/3/2013, de 10 a 13 h. 4,22 €

Granollers, ciutat bombardejada

Granollers. Refugio antiaéreo de la Guerra Civil. aj

 

Traducció Estació Collserola

La capital del Vallès Oriental organitza un itinerari guiat per les zones bombardejades durant la Guerra Civil, el Museu i el refugi antiaeri

Vallès Oriental, 2012.11.23

Granollers- lavanguardia.com. - La ciutat de Granollers recorda els bombardejos que va patir durant la Guerra Civil espanyola amb un itinerari guiat que s'inicia al Museu de Granollers, visitant el refugi de la plaça de Can Sínia, plaça Maluquer i Salvador, amb final a Can Jonch, on s'ubica el Centre de Cultura per la Pau. El recorregut té una durada de dues hores i cal fer la reserva prèvia.

Granollers, com altres ciutats de l'estat espanyol, va patir els bombardejos de l'aviació italiana i alemanya que donaven suport als "revoltats", deslleials a la República. La Vanguardia es va fer ressò de l'acció. L'entrada de l'aviació en la guerra va posar en pràctica una nova estratègia militar, que després seria àmpliament utilitzada en la Segona Guerra Mundial i fins a l'actualitat: atacs indiscriminats sobre la població civil de la rereguarda.

El mes de març de 1938, la ciutat de Barcelona va patir atacs aeris continuats durant tres dies. Poc després, les bombes caurien sobre Granollers. A les 9.05 del matí del dimarts 31 de maig de 1938, cinc avions italians Savoia-S 79, amb base a l'illa de Mallorca i al servei del general Franco, van bombardejar Granollers. L'atac va durar un minut i va causar nombrosos morts i ferits, així com la destrucció del centre de la ciutat.

Refugi antiaeri de la Societat Coral La Lira de Sant Andreu a Barcelona

Plano refugi 469

 

Refugis antiaeris de Barcelona - Josep Maria Contel

El subsòl de la societat Cultural i Esportiva La Lira de Sant Andreu de Palomar a Barcelona, en el carrer Coroleu, 15, amaga un refugi antiaeri construït durant la passada Guerra Civil, per tal de protegir als socis que es trobessin a l’entitat durant els bombardejos que es pogueren produir.

El refugi de La Lira és una petita construcció, que malgrat ser coneguda per molts socis de l’entitat ha passat gairebé desapercebuda a través del temps, generant al mateix temps el dubte de si allò era un refugi o una fresquera.

Un dubte raonable per uns, però poc consistent davant d’altres elements que s’han tingut de tenir en compte:

Primer, segons el seu president Enric Capdevila, els socis més antics sempre havien parlat de refugi; segon la seva construcció és com la de altres refugis; i tercer el pogué disposar d’un plano del refugi 469, construït en l’edifici de La Llum Andreuenca, més coneguda com “La Rosa” en el mateix carrer Coroleu, 40-42, pocs metres més enllà i de característiques similars.

Malgrat ser dos construccions gairebé iguals hi ha dues grans diferències, la primera que el refugi 469 tenia dues entrades mentre que el de La Lira només en tenia una i la segona que el de “La Rosa” era una mica més gran. La resta era igual galeria de mina, amb una petita sala amb volta i amb una taula rodona i un banc circular ambdues coses fetes d’obra.

Pel que fa al refugi de La Lira, a aquest s’accedeix per una escala d’uns vint graons, en un recorregut de 180 graus, per tal de protegir l’interior de les ones expansives de les explosions de les bombes, a continuació segueix una galeria de mina de 0,70 metres d’ampla per uns 9,00 metres de llarg que condueix a una petita estança de 2,17 metres de diàmetre per una alçada de 2,73 metres al vèrtex i a una profunditat d'uns 5,50 metres.

Aquest petit habitacle disposa de tres cavitats obertes a les parets, amb la funció d’armaris d’entre un metre i metre dotze d’amplada per uns cinquanta quatre centímetres de fondària i seixanta centímetres d’alçada. També hi ha una taula rodona d’un metre de diàmetre i un banc circular de trenta un centímetre, en el qual hi ha adossat un petit dipòsit d’aigua.

La funció d’aquest refugi, vista la seva estructura, segurament va estar més pensada per donar servei als membres de la junta directiva, per pogué seguir les seves reunions en un lloc més segur en cas de bombardeig.

El fet de que només disposes d’una entrada el deixava fora del registre de refugis que primer va obrir l’Ajuntament de Barcelona i va continuar la Junta de Defensa Passiva de Barcelona, ja que estava fora del que establia la normativa.

Amb el pas dels anys i l’aparició d’alguns refugis que no estaven registrats i de diferents investigacions que han aportat noves dades, aquest refugi se suma a altres de privats o familiars construïts arreu de Barcelona i no registrats per diferents motius.

Pel que fa als refugis de La Lira i de “La Rosa” hi ha moltes possibilitats que els dos fossin construïts pels mateixos obrers.

 

Galeria d'imatges

Bicicletada popular per els espais patrimonials dels camps d’aviació republicans de la guerra civil espanyola a l’Alt Penedès

 

Bicicletada popular per conèixer la vinya a la
tardor i els espais patrimonials relacionats amb els camps d’aviació republicans de la guerra civil espanyola a l’Alt Penedès, coneguts com el “Vesper de la Gloriosa”.

28 d’octubre de 2012

Sortida a les 9 del matí del CIARGA (Els Monjos)

El recorregut és circular amb un total de 20 km sense dificultat i transcorre pels municipis de Santa Margarida i els Monjos - Vilafranca del Penedès - Pacs del Penedès - Vilobí del Penedès. El punt de sortida i d’arribada és el CIARGA (El Serral. Santa Margarida i els Monjos). Al finalitzar el recorregut es farà una visita guiada al CIARGA i al refugi antiaeri del Serral. La durada aproximada de tres hores i trenta minuts.

 

Es recomana fer inscripció gratuïta prèvia:
secretaria@iepenedesencs.org
93892197

www.aviacioiguerracivil.com

Visita comentada 'La Barcelona de la guerra i la postguerra. Perspectives des del Turó de la Rovira'

Fotos Josep Maria Contel, en Refugios antiaéreos  de Barcelona

 25 d'agost, 8 de setembre, 22 de setembre de 19:00 h a 20:00 h Places limitades.

Imprescindible reserva prèvia.

Punt de trobada: Marià Lavèrnia s/n Punt de trobada optatiu a les 18,20 a la parada del bus 28 Pg. de Gràcia / Av. Diagonal

Preu: Entrada general de: 4 €.

Agenda a Horta-Guinardó. Acte permanent. Museu d'Història de Barcelona - Bateria Antiaèria del Turó de la Rovira. Mapa

Adreça: C Marià Lavèrnia, 1

Districte: Horta-Guinardó

Zona: Can Baró

Codi postal: 08032

Telèfon: 932562122

(de dl a dv de 10 a 14 i de 16 a 19h)
reservesmuhba@bcn.cat

Web: www.museuhistoria.bcn.cat

Descobreix la ciutat des del cel tocant de peus a terra. Des del cim del Turó de la Rovira tindràs una visió única de 360° de Barcelona. La visita ens permetrà entendre com eren i quina funció tenien les bateries antiaèries de la ciutat durant la Guerra Civil, i conèixer la continuïtat de l'espai i la reutilització d'usos.

Per a grups que ho concertin amb antelació, el Museu ofereix la possibilitat de fer les visites comentades en l'idioma i el dia que millor convinguin a les necessitats del grup.

bcn.cat

V Jornades Pedagògiques del MUME

Daniel Serrano, exiliat republicà de 92 anys que viu a París, que exigeix

al Govern espanyol la reparació moral del seu germà assassinat durant la Guerra Civil

Conèixer la història del temps present. Els testimonis com a recurs en el treball de memòria Museu Memorial de l'Exili -

Divendres 6 de juliol de 10h. a 18h.

Lloc: Museu Memorial de l'Exili (MUME). C/Major, 43-47 - La Jonquera

10h- Visita guiada exposició permanent del Museu Memorial de l’Exili. (Servei Educatiu MUME)

11,30h- Pausa-cafè

12:00h- Com explicar aspectes rellevants de la història recent de les comarques gironines a través de les fonts orals. Jordi Gaitx (historiador i membre del Consell Assessor Científic i Pedagògic del MUME)

13: 00h- El refugi antiaeri de Sant Adrià dels Besòs. Un exemple d’experiència educativa amb l’ús de testimonis. Jordi Vilalta (Responsable del Refugi de la Placeta Macià)

14:00h Dinar

15:30h- Presentació del documental “No darse por vencido” d’Henri Belin i Susana Arbizu. (Aquest documental se centra en el cas Daniel Serrano, exiliat republicà de 92 anys que viu a París, que exigeix al Govern espanyol la reparació moral del seu germà assassinat durant la Guerra Civil. Emotiu i capaç de transmetre els aspectes que hi ha encara per resoldre a l’Estat espanyol en relació al passat immediat.

17:15h- Espai de debat

18:00h- Fi de les jornades

Per a més informació:

Us podeu adreçar al MUME (info@museuexili.cat

Esta dirección electrónica esta protegida contra spam bots. Necesita activar JavaScript para visualizarla i 972 556533

Organització:

ICE Josep Pallach (UdG)

MUME

Refugi de la memòria a Can Peguera, Nou Barris

El testimoni 8 Bernarda Feijo, davant d'una de les portes d'un dels refugis de Can Peguera,

 dilluns. JOAN PUIG

Reivindicación veïnal a Nou Barris

-Can Peguera demana la rehabilitació d'un dels amagatalls antiaeris construïts pels veïns sota el Turó de la Peira durant la guerra

-La intenció és preservar la seva curta història

El Periódico.cat / 8 de desembre del 2011 / HELENA LÓPEZ / BARCELONA

Al carrer de Cornudella quatre portes metàl·liques amb un halo de misteri, petites i visiblement velles, són els únics vestigis de la seva existència. Per aquestes portes s'entrava, segons expliquen els veterans, als dos refugis antiaeris construïts sota el Turó de la Peira, excavats l'any 1936 pels veïns del que en aquell moment era el joveníssim barri de Can Peguera. «Els van fer els homes i també algunes dones d'aquí. Hi treballaven a les nits, quan acabaven la jornada laboral». Parla Bernarda Feijo, nascuda, tres anys abans que comencés la guerra civil, a Can Peguera, actualment l'únic nucli de cases barates de la ciutat que es manté i sense cap amenaça urbanística.

Com qualsevol colònia obrera, el barri de Can Peguera va ser especialment combatiu en la defensa de la república. «Així que va començar la guerra, van formar un comitè i van convertir l'església en la casa del poble», explica amb orgull Pep Ortiz, president de l'associació de veïns i de la coordinadora d'entitats de Nou Barris, xarxa veïnal que des de l'any 1986 lluita perquè l'ajuntament rehabiliti un d'aquests dos refugis. Són conscients que a la ciutat ja hi ha refugis recuperats i visitables -i fins i tot un de convertit en museu, el ja famós 307, del Poble-sec-, però ells reivindiquen la seva «pròpia història». «En altres barris tenen pedres que recorden el seu passat. Aquí no. Nou Barris era una zona de masies i se les van carregar totes. Queda molt poca cosa de la seva història, i el que hi ha s'ha de reivindicar», assenyala Ortiz, que destaca que «potser el refugi de Cornudella no té un valor arquitectònic, però el valor sentimental el té tot».

Barri convuls

Va ser precisament aquella convulsió social -«hi havia molts anarcosindicalistes i també comunistes», recorda Feijo- el que va fer témer als habitants de la zona que podien ser objectiu d'un bombarder franquista, i aleshores van decidir no dependre de ningú -el mateix ajuntament va teixir sota la ciutat una àmplia xarxa de refugis- i construir-se ells mateixos els seus amagatalls. «Per sort, no van arribar a bombardejar sobre nosaltres, però era corrent veure els avions sobrevolar el barri per dirigir-se cap al Raval o el port. Jo era molt petita, però recordo ser a la terrassa del bar del Jaime i veure'ls passar», reviu Feijo.

Quan es va acabar la guerra, algunes famílies sense recursos es van instal·lar allà de forma precària, en una espècie d'ocupació que va durar alguns anys, fins que es va acabar de construir el barri i aleshores ja es van poder instal·lar en una vivenda digna.

Dos pardals d'un tret

Just damunt d'un d'aquests refugis hi ha prevista l'execució de la segona fase del casal de barri La Cosa Nostra, on s'aixecarà -els veïns esperen que ben aviat- un equipament infantil i juvenil. La proposta de la coordinadora veïnal és que l'ajuntament aprofiti aquesta també reivindicadíssima obra -molt necessària tenint en compte les característiques del barri- per rehabilitar l'amagatall antiaeri.

La intervenció en aquest lloc, literalment sobre el Turó de la Peira, és complexa, així que els habitants temen que es tracti gairebé d'una última oportunitat per rescatar aquest tros de la seva no tan llunyana història. És a dir, que o es rehabilita amb la construcció, o la construcció acabarà definitivament amb el refugi.

«Abans obríem el refugi per la festa major, però ara ja fa anys que és impossible. Ja no és segur», explica Feijo, que per descriure els refugis diu que eren «molt grans i tenien forma de ferradura». «Hi cabia molta gent. No només servien per a la gent del barri, sinó que també hi venia gent del Turó de la Peira i fins i tot d'Horta i de Sant Andreu», afegeix la dona, que té l'orgull de conservar el primer contracte de lloguer de Can Peguera, firmat pels seus pares l'any 1929.

Espai Memorial de Can Sagarra

Memorial Democratic

La Xarxa d’Espais de Memòria incorpora el refugi antiaeri rehabilitat de la plaça del Blat de Valls

La Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya obre al públic, des del 17 de juny, un nou espai de memòria. Es tracta de Can Sagarra, un espai memorial a Valls que inclou el refugi antiaeri de la plaça del Blat. S’hi accedeix pel celler gòtic de la casa pairal de Can Segarra, que també ha estat rehabilitat, igual que les sales adjacents. El conjunt forma Can Segarra, un espai memorial obert al públic que explica la història recent de Valls, entre 1931 i 1979, amb textos, objectes i material gràfic. Una de les sales de Can Sagarra, a més, serà habilitada per acollir exposicions, actes, jornades i altres activitats memorials.

El nou espai de memòria ha estat impulsat pel Memorial Democràtic i l’Ajuntament de Valls. A més de permetre la visita al refugi antiaeri, el centre és un punt de partida per visitar altres indrets relacionats amb la memòria històrica, com són l’hospital de sang, el cementiri o el camp d’aviació.

El refugi de la plaça del Blat

El refugi es troba a 8 metres de profunditat, té 1,60 metres d’alçada i es dugué a terme en base al projecte dissenyat per l’arquitecte municipal, Josep M. Vives Castellet. El cap de les obres era Ramon Claravalls, i molts vallencs col·laboraren en la seva realització. Es tracta d’un refugi subterrani, tipus galeria, i està cobert de maons. La zona visitable és de 55 metres de llargària.

Visites:

Juny

Del 18 al 26, jornades de portes obertes a la Sala Gòtica de Can Sagarra (de 10 a 13 h i de 18 a 20 h)

Juliol

Obert els dies 11, 15, 18, 22, 25, 26, 27 i 28. Totes les visites seran gratuïtes i en doble horari: a les 20.30 h i a les 22 h. Per reservar, cal trucar al tel. 977.636.003 - 977.636.003 , de 9 a 14 h.

Visites concertades: grups de 12 persones com a màxim.

Més informació:

Oficina de Turisme

Cort, 61

Valls

Tel. 977.612.530 - 977.612.530

c/e: turisme@valls.cat