Troben les restes d'una persona executada el 1939 per tropes franquistes

Esqueleto de una persona ejecutada en 1939, hallados gracias al recuerdo de un niño de 10 años Laura Busquets

 

Barcelona, 29 jul. (EFE).- El record d'un veí de Torelló (Osona) que va veure quan tenia només 10 anys com una persona que havia estat executada per soldats franquistes va ser enterrada pels pobletans en una fossa ha permès recuperar, 76 anys després, les restes òssies de la víctimes, que podria ser un soldat republicà.

 

L'esquelet ha estat trobat intacte en excavar a la zona indicada pel veí i documentar que els seus records eren exactes i es corresponen amb la documentació històrica que es guarda sobre l'ocupació franquista del municipi durant la Guerra Civil Espanyola.

 

La prospecció i l'excavació s'han realitzat d'acord amb la normativa de fosses vigent a Catalunya, i han servit per verificar sobre el terreny la informació històrica disponible i localitzar les restes d'una persona presumptament executada el 4 de febrer de 1939, i que els antics colons van enterrar en un terreny adjacent al Mas del Puig, al terme de Torelló.

 

A l'espera de l'estudi antropològic corresponent, es tracta d'un home, d'entre 25 i 30 anys, i d'1,70 metres d'altura, aproximadament.

 

Els arqueòlegs que han participat en l'excavació han observat fractures cranials que seran objecte d'estudi, ja que poden ser indicatives de les circumstàncies de la mort, segons ha informat el Departament de Governació de la Generalitat, competent en matèria de Memòria Històrica.

 

En l'excavació també s'han recuperat alguns botons i elements tèxtils que podrien pertànyer a la casaca militar l'home executat.

 

L'actuació ha estat dirigida per l'arqueòleg Xavier Esteve, i ha comptat amb la participació de l'antropòloga Núria Armentano, que farà l'estudi de les restes i que ja ha extret una mostra òssia per a la realització d'una ulterior prova d'ADN per a la seva identificació.

 

La intervenció ha comptat amb la col·laboració del propietari del Mas del Puig, de l'Ajuntament de Torelló, dels membres de l'Associació d'Estudis Torelló (ADET) i dels Mossos d'Esquadra.

 

Al desembre del 2014, l'Associació d'Estudis Torelló (ADET) va sol·licitar informació sobre desapareguts de guerra al municipi de Torelló inscrits en el cens de desapareguts.

 

Arran d'aquesta sol·licitud, es va comprovar que hi havia un cas del cens de desapareguts que encaixava amb alguns aspectes relacionats amb la informació donada per l'ADET, referent a la inhumació d'un soldat republicà al Mas del Puig de Torelló .

 

Els tècnics del Departament de Governació van recollir tota la informació disponible i van sol·licitar a l'Arxiu General Militar d'Àvila una còpia dels diaris d'operacions dels dies 4 i 5 de febrer de 1939 de la 82 Divisió franquista del Cos d'Exèrcit del Mestrat de l'Exèrcit franquista.

 

La documentació obtinguda corrobora una part important de la informació facilitada per l'ADET.

 

Posteriorment, amb l'acord de l'Ajuntament de Torelló, de l'ADET, i amb el criteri favorable del Comitè Tècnic per a la Recuperació i Identificació de Persones Desaparegudes durant la Guerra Civil i la Dictadura Franquista, es va programar la prospecció i l'excavació arqueològica.

 

"Aquesta actuació respon a la voluntat de la Generalitat de seguir impulsant una política activa de recuperació i identificació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme", han explicat fonts del departament de Governació.

 

fjn/rb

"Sense la restitució de la memòria històrica un país no pot avançar"

catradio 19/06/2015                            

Un dels confundadors del Banc de l'ADN, Roger Heredia, explica el funcionament d'aquest instrument per localitzar els desapareguts durant la Guerra Civil.

Emotiu homenatge a Barcelona als afusellats per la dictadura franquista en el Camp de la Bota

 

La República.es 21/4/15

Aquest dissabte 11 d'abril va tenir lloc en la ciutat de Barcelona un homenatge als republicans afusellats per la dictadura franquista.

El cementiri de TGN acull l'homenatge a les víctimes de la repressió franquista

Acte d'homenatge a les víctimes de la repressió franquista a la fossa comú del cementiri de Tarragona.
Foto: ACN.

Un representant de l'Arquebisbat recrimina la legitimació del govern de Franco per part de l'Església en l'homenatge a la víctimes republicanes

 

TarragonaDiari.cat - ES/Redacció | 12/04/2015

Reconciliació. Aquesta ha estat la paraula més significativa de l'homenatge a les víctimes de la repressió franquista que, per cinquè any, s'ha celebrat a la fossa comú del cementiri de Tarragona. És el segon cop que representants de l'Arquebisbat de Tarragona participen en l'acte que, aquest any, ha servit d'avantsala al congrés sobre 'Església i Franquisme' que se celebrarà a la URV aquesta setmana. El mossèn Francesc Xammar ha explicat que el congrés té per objectius «la claredat història, la justícia i la reconciliació». Xammar ha tingut dures paraules per contra el paper de la jerarquia eclesiàstica durant la dictadura de Franco i ha criticat que legitimés el seu poder i els seus crims.

Homenatge a les víctimes de la repressió franquista a Tarragona

 

Com cada any, l’Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona (AVRFT), ha organitzat un homenatge a les víctimes inhumades a la fossa comuna del cementiri de Tarragona.

 

Hi participaran Montserrat Giné, presidenta de l’AVRFT; Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, i representants de l’Ajuntament de Tarragona, d’altres institucions i d’entitats memorialistes.

 

Data:  12.04.2015  a les 12:00h.                 

               

Cementiri de Tarragona

Carretera del Cementiri, s/n                                   

Argentina veurà el cas de l'obrer obligat a beure àcid en una casa caserna en 1973

 

Traducció Estació Collserola

Público - Patricia Campelo - Madrid 27/11/2014

Ha passat tota una vida tractant d'esquivar la censura perquè la història del seu germà Cipriano, un obrer antifranquista torturat fins a la mort en la casa caserna de Reus, Tarragona, en 1973 fos pública. Fins i tot un de les lleres que va tractar d'obrir va ser en el programa radiofònic Encarna de Nit (1978-1983) de Ràdio Miramar. "Vaig cridar tres o quatre vegades i quan els deien qui era i el que volia explicar em penjaven el telèfon", revela Antonio Martos, de 73 anys.

Les restes de quatre membres de l'exèrcit republicà

Localització de restes humanes en una de les dues fosses excavades entre el 5 i el 7 de març de 2014.

Foto cedida per Ernesto González Armenteros. Foto de portada: Serra de Riés, al terme municipal d’Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), on s’han trobat les restes

Lamentable.org - Carles Querol 4/11/14

S’han localitzat les restes anònimes de quatre membres de l’exèrcit republicà en dues fosses a la Serra de Riés (Olesa de Bonesvalls, Alt Penedès). Es tractaria de quatre integrants de l’Exècit Popula

Presentació del llibre i l’exposició sobre Antoni Benaiges, el mestre «que va prometre el mar»

Reus.cat

Sergi Bernal i Francesc Escribano participen aquest dimecres, 7 de maig, a les 20:00 h a la Biblioteca Central de Reus, a l’acte de presentació del llibre i l’exposició «Desenterrant el silenci: Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar». Es tracta d’un projecte de recerca i difusió liderat per Sergi Bernal que recupera la memòria del mestre de Mont-roig del Camp Antoni Benaiges, que exercia al petit poble de Bañuelos de Bureba (Burgos) i fou assassinat tot just començar la Guerra Civil pels seus ideals i mètodes pedagògics innovadors.

Després de més de setanta anys reposant en una fossa comuna, les restes de diferents persones executades pels sublevats feixistes l’any 1936 a la serra de La Pedraja (Burgos) van ser desenterrades. Entre aquestes persones hi havia el mestre Antoni Benaiges, originari de Mont-roig del Camp, qui l’estiu del 36 tenia previst portar els infants del poblet de l’interior de Castella on ell exercia a veure per primera vegada el mar.

L’exposició «Desenterrant el silenci» explica el cas de Benaiges i el contextualitza històricament. Entre els continguts de la mostra s’explica l’enfoc innovador que Benaiges donava a l’educació dels infants, tot seguint el mètode Freinet. També repassa la situació de moltes famílies de represaliats pel franquisme que encara avui busquen les restes dels seus familiars. El projecte de Sergi Bernal s’ha completat amb un llibre que explica la recerca realitzada per reconstruir la vida d’Antoni Benaiges, un llibre que es presentarà aquest dimecres durant l’acte que es farà a la BCR. Hi participarà el productor àudiovisual Francesc Escribano, qui ha col·laborat en el projecte.

Homenatge als republicans assassinats i enterrats al Fossar de la Pedrera

Associació Pro-memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya

Convocatòria

Ens permetem fer-vos arribar la invitació per assistir a l’homenatge als republicans assassinats durant el franquisme  i enterrats al Fossar de la Pedrera, que cada any celebrem en el Parlament de Catalunya, que celebrarem el proper:

Dia 11 d’abril de 2014 a les 11 hores del matí

 

Al pati de la Biblioteca del Parlament de Catalunya

Enguany és el 75é aniversari del començament dels afusellaments de 1717 homes i dones al Camp de la Bota i que no va parar fins l’any 1952, repressió que mai podrem oblidar i menys quan se’ls hi ha negat la rehabilitació jurídica de ple dret, amb la aprovació de la indignant i vergonyant Llei de la Memòria Història l’any 2007.

Us hi esperem.

La Junta Directiva

Barcelona 20 de març de 2014

Quarta edició de la marxa maqui per Collserola

Collserola, Font Groga. En el centre ajupit amb anorac blau,

Ray Puig, a la dreta dempeus Mª José Barreiro i Antoni Estradé

 

MJBarreiroLG 13/2/14
El diumenge passat 9 de febrer ha tingut lloc la quarta edició de l'anual marxa maqui per Collserola organitzada per Voluntaris del Parc de Collserola, com va sent habitual he tornat a ser convidada a participar en les intervencions en les diferents desocupades que hem realitzat durant al voltant de 16 kms.

 

Com ja és habitual van intervenir parlant del maquis català, el  professor de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociología de la UAB Antoni Estradé, Ray Puig, organitzador de la marxa, parlant de Josep Lluis i Facerias, i jo mateixa Mª José Barreiro López de Gamarra, familiar de afusellats, amb el text que reprodueixo a continuació...

Fins a l'any que ve...

La meva intervenció:

Aquest any us vaig parlar sobre el Camp de la Bota, vaig triar aquest tema inspirada per una estudiante de 2º de batxiller, que l'estiu passat va estar fent entrevistes a familiars d'afusellats pel franquisme per al treball de recerca de fi de curs.

 

La Laia va triar el Camp de la Bota per ser un lloc històric de Poble Nou, el barri on ella viu, i també per ser un gran desconegut del que pocs dades es conserven. “La seva àvia li explicava que en el seu barri en la platja afusellaven a la gent per tenir una ideologia diferent a la del dictador que governava” Aquests relats li van impactar moltíssim sobretot a l'escoltar “que els mataven com animals”. Aquests fets li van cridar més l'atenció que la gravetat dels bombardejos sofertssofrits a Barcelona per l'aviació italiana.

 

Personalment a mi al llegir el seu treball em va impressionar la claredat amb la qual exposa les seves conclusions finals que al final us llegiré.

 

Al submergir-se en el treball d'investigació descobreix la importància que aquests fets es coneguin perquè no tornin a repetir-se i com ella mateixa ho qualifica “una aberració com aquella”.

 

Curiosament descobreix amb sorpresa que en l'Arxiu Històric del Poble Nou neda més hi ha informació sobre el barri de barraques i no hi ha gens sobre els afusellaments que va haver durant tretze anys en la història més important i recent de la ciutat.

 

També va descobrint que a les persones majors que ha entrevistat els alegra molt que els joves s'interessin en aquest tema i els escoltem, aquesta mateixa experiència l'he viscut jo mateixa al conèixer en el 2009 a Joan Busquets maqui llibertari del Berguedá, jo no cabia dintre del meu tenint-lo al meu costat i ell estava tan feliç envoltat de gent jove que li tenim en tan gran consideració.

 

El Camp de la Bota, és un lloc de la ciutat desconegut per gran part de la població. Estava situat on es trobava l'antic barri de barraques entri Sant Adriá i Sant Martí, desaparegut per les remodelacions urbanístiques per a les olimpíades del 92, on es troba el Forúm de les cultures.

 

En 1714 era un terreny al costat de la costa amb una fortalesa militar que van derrocar, conegut com el castell de les quatre torres i un parapet que servia per a fer pràctiques de tir que més tard va servir com paredassa per als afusellaments.

 

A l'entrada de les tropes franquista a Barcelona comença la repressió judicial i les penes de mort es consumen diàriament, des de 1939 fins a 1952. Els últims, en la matinada del 14 de març, dos mesos abans de començar el Congrés Eucarístico, l'arquebisbe de Toulousse en els anys 50, que era un reducte de l'exili llibertari amenaça amb no assistir als actes religiosos a Barcelona si continuen les execucions, pressionat per l'ambient que es vivia en la ciutat.

 

Els últims afusellats en l'any 52 són 5 maquis llibertaris: Pere Adrover, Jordi Pons, Josep Pérez, Genís Urrea i Santiago Amir.

 

En tretze anys són executats 1717 persones de les quals 11 són dones i 23 van ser executats a garrote vil. Després de l'execució eren traslladats en caixes de plàtans al Fossar de la Pedrera, altre lloc desconegut en el cementiri de Montjüic i llançats a la fossa des de 15m. d'altura.

 

El Fossar, és una fossa comuna en la qual reposen les restes de més de 1700 persones afusellades en el Camp de la Bota, en 1985 gràcies al treball de dignificación del lloc realitzat per l'associació de familiars de les víctimes (Associació Pro-memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya), es traslladen les restes de Companys, que es trobava en un nínxol sense nom i sense data, al ser recuperat el seu cadàver sota aquesta condició per la seva germana abans que ho llancessin a la fossa. A l'entrada del recinte hi ha unes columnes amb els noms de totes les víctimes conegudes.

 

Tornant amb la Laia, us llegiré breument les conclusions finals de l'estudi que va realitzar, diu textualment:

 

“He pogut confirmar gràcies als estudis i a les vivències personals amb els entrevistats que avui dia la història del nostre país s'explica però no expliquen tota la veritat i sempre intentant ocultar un passat fosc que la gent no afectada no arriba a comprendre la seva importància.”…

 

“He pogut descobrir que els familiars dels represaliados estan descontents perquè avui dia després de 40 anys de democràcia no s'ha fet justícia i no s'han anul·lat les condemnes judicials de les víctimes de la repressió franquista”…

 

“Amb aquest treball d'investigació he pogut aprofundir més sobre aquest tema que tant em cridava l'atenció i he pogut saber una part molt important de la història del nostre país que no podem aprendre en les aules escolars”…

 

“Sobretodo recapacitar que moltes persones els crida l'atenció l'Alemanya i la Itàlia feixista però aquí en el nostre país també poden haver coses interessants sense anar-se més lluny”...

 

“He après moltes coses gràcies a les víctimes que a l'hora d'estudiar la història d'Espanya en l'escola no hauria pogut arribar a fer-me a la idea”.

"Desencaixats". Documental a BTV

Desencaixats. Trailer from Tomás Muñoz on Vimeo.

Guillem Escriche Rius 19/1/14
El dissabte 25 a les 20:55 DESENCAIXATS (el nostre documental sobre les fosses de la guerra civil) a BTV. Reemissió el dilluns 27 a les 11 del matí. I, des del 25, durant 15 dies a la web de BTV.

Memòria per a no oblidar a Tarragona

Foto: Lluís Milián

Traducció Estació Colserolla

En el marc dels actes del 75 aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a Tarragona, es va organitzar una visita guiada pels enclavaments representatius de la repressió

 

Diari de Tarragona - Frederic Raurell 12/1/14

Unes 40 persones es van trobar en un matí gris per a assistir a la visita guiada pels llocs representatius de la repressió franquista a Tarragona. Familiars de víctimes i ciutadans amb interès pel passat envoltaven a l'historiador Francesc Xavier Tolosana, conductor de la visita, per a fer un recorregut per la memòria històrica quan es compleixen 75 anys de l'entrada de les tropes de Franco en la ciutat.

 

Un públic eminentment jove és el qual va tenir Tolosana durant el recorregut, que va durar unes tres hores. L'objectiu era conèixer escenaris de l'ocupació franquista de la ciutat entre els anys 1939 i 1948. Entre els assistents havia fins i tot néts de les víctimes. El públic major complementava les explicacions de l'historiador amb comentaris de familiars morts després de la repressió franquista.

 

La visita va recórrer els principals enclavaments de la ciutat relacionats amb la repressió franquista. Des que van arribar les tropes franquistes, el 15 de gener de 1939, es van succeir les detencions, empresonaments, judicis militars i fins a execucions. El recorregut va començar en la Muntanya de’l Oliva, on van tenir lloc més de 650 execucions a republicans des del 28 de febrer de 1939 fins a passats els anys més durs de la dictadura. En aquest emplaçament lluïx un monument en record de les víctimes del franquisme.

Unes 200 persones reten homenatge a Tarragona a les víctimes del franquisme

Fossa comuna amb nou làpides, sense placa d'homenatge

Traducció Estació Collserola

L'acte de reparació s'ha celebrat sense incidents en la muntanya de l'Oliva i en les fosses comunes del cementiri on reposen les víctimes

El País - Ángels Piñol - Tarragona 13/10/13 

Unes 200 persones han participat aquest migdia a Tarragona en un homenatge en memòria de les 771 víctimes de la repressió de la dictadura franquista a Tarragona (665 afusellades i 106 mortes en hospitals o a la presó) coincidint amb la beatificación per part de l'Església als 523 "màrtirs" de la Guerra Civil, que es desenvolupava paral·lelament en la Universitat Laboral. L'acte ha culminat la campanya impulsa per la Coordinadora per la Laicidad i la Dignitat, que s'ha constituït en resposta a la cerimònia de la beatificación. L'entitat ha publicat un manifest, al que s'han adherit 1.300 persones, que admet que l'Església pot santificar a qui vulgui però recorda que l'acte religiós és un "un acte polític i també un insult a qui van perdre als seus familiars i van sofrir la repressió". El text recorda que l'Església va ser còmplice de la Guerra Civil i de la dictadura al titllar-la de "croada". La coordinadora, que sosté que la beatificación no contribuïx a tancar les ferides de la memòria històrica, va lliurar el plec de signatures a l'Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, que, segons expliquen, va contestar que no pretenien amb la multitudinària beatificación ferir a ningú. 

L'acte ha recordat a les 771 víctimes, 665 afusellades i 106 mortes en hospitals i a la presó 

L'acte d'homenatge s'ha desenvolupat sense incidents malgrat que existia en els últims dies cert temor que pogués ser rebentat per part d'ultres que es van desplaçar aquest dissabte a Barcelona per a participar en la manifestació de l'extrema dreta convocada per a celebrar el Dia de la Hispanitat. No va haver tensió i si un emotiu de record als ciutadans represaliados en tres espais de la memòria històrica de Tarragona: el pujol de l'Oliva, on van ser afusellats més de 500 ciutadans partidaris de la República, i, a tot just 100 metres, en dues fosses comunes del cementiri. Una d'elles està ja dignificada, amb un monument inaugurat en 2010 amb el lema a A tots aquells que no van caure amb el cap ajupit, i altra, abandonada, en la qual apareixen agrupades nou làpides en el sòl. Diversos dels assistents han dipositat al costat d'ells rams de flors i clavells.

 L'itinerari s'ha iniciat en l'Oliva al costat d'un monument asèptic, inaugurat en 2011, amb una frase de l'escriptor Manuel de Pedrolo, que convida a investigar la història per a "no oblidar el que no sabem". Després de col·locar dues banderes, una republicana i una estelada, Montse Giné, presidenta de l'Associació de Tarragona de Víctimes del Franquisme, ha explicat que va anar en aquest punt on el seu avi, regidor de Esquerra Republicana dels Guiamets, en El Priorat, va ser assassinat. El dia 19 es compliran 74 anys del crim. "El meu avi va ser afusellat en aquesta muntanya, des de la qual es veu el mar. Va ser l'última vista que va tenir. Com ell, altres centenars de persones van sofrir el mateix final", ha afirmat sense poder contenir l'emoció Giné, que explica que va ser la seva associació la qual va insistir perquè dos anys després es col·loqués al costat del monument una placa explicativa sobre els fets evocant els afusellaments. 

La comitiva, a la qual s'han sumat regidors, diputats i senadors d'Iniciativa per Catalunya, s'ha desplaçat al cementiri amb certa pressa, ja que tancava les seves portes a les 13 hores. Allí, han mostrat primer una fossa comuna amb nou làpides, en un lloc desangelado i sense una placa d'homenatge, i després s'ha traslladat a la gran fossa dignificada en 2011 amb un monument sobre una paret que recull el nom de les 700 víctimes. Giné explica que aquest memorial va costar set anys de llargs i eterns tràmits fins que el Arzobispado, que té la competència sobre el cementiri, va donar l'autorització final. "Si al final es va inaugurar va ser gràcies a l'alcalde Ballesteros", reconeix. "La meva mare, de 85 anys, deia que el meu avi estava enterrat com un gos i des que es va inaugurar el monument diu ja estar tranquil·la", explica Giné, dolguda per la beatificación.  L'arquebisbe de Tarragona va al·legar problemes d'agenda per a assistir a aquell acte de reparació. 

Les entitats en favor de la Memòria Històrica volen ara complir dos objectius: que es dignifiqui la fossa petita i que es col·loqui una placa al costat del convent de les Oblatas, a Tarragona, perquè s'informi que va funcionar durant la dictadura com l'única presó de dones de tota Espanya. L'arquebisbe es va comprometre en la reunió a acudir a la trobada que celebren els familiars víctimes de la dictadura cada diumenge proper al 14 d'abril. Però tenen altre desig encara major: no reneguen de la reconciliació però sostenen que mai arribarà si l'Estat i l'Església no demanen perdó.

Carta a l'Arquebisbe de Tarragona i manifest de Tarragona Laica

Dintre dels actes convocats per la Coordinadora para la Laïcitat i la Dignitat – Tarragona, us comuniquem que es va prendre la iniciativa de fer una ofrena floral  el dia 13 d’octubre a les 12h a la Muntanya de l’Oliva (joc dels afusellaments) i a les fosses comunes del cementiri de Tarragona (Grup Escultòric Dignitat i a la fossa petita de la part de dalt del cementiri). Esteu tots invitats a acompanyar-nos.

D’altra banda us enviem la carta del catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Rovira i Virgili, i degà de la facultat, el Sr. Josep Sánchez Cervelló  adreçada a l’Arquebisbe de Tarragona. Us recomanem que la llegiu. 

Us tornem a enviar el Manifest acordat, per a què us adheriu si ho creieu oportú.

Molt cordialment, Montse Giné Giné

Presidenta de l’Associació de Víctimes de la Repressió franquista a Tarragona

PD: podeu firmar el manifest com a persona individual i/o com entitat . Entreu en Tarragonalaica.wordpress.com  

Exposició fotogràfica "Desenterrant el silenci" a Santa Coloma de Gramenet

Inauguració el dijous, 31 de maig de 2012 a les 20.00h.

Museu Torre Balldovina, plaça de Pau Casals s/n, Santa Coloma de Gramenet

Del 31 de maig al 15 de juliol

Homenatge a les víctimes de la repressió franquista a Tarragona

Diumenge, 15 d’abril, a les 12 h

Cementiri de Tarragona

L’Associació de víctimes de la repressió franquista a Tarragona organitza un acte en homenatge a totes aquelles persones víctimes de la dictadura a la demarcació de Tarragona.

L’acte, que vol tenir caràcter anual, inclourà una intervenció musical i una ofrena floral, que tindrà lloc davant del grup escultòric Dignitat, a la fossa comuna del cementiri.

Aquest espai de memòria va ser dignificat i senyalitzat el 2010, quan es van recollir els noms de les més de les set-centes persones que hi són enterrades, així com l’escultura que els commemora. La fossa de Tarragona és la primera que es dignificà després de l’aprovació de la Llei de Fosses.

Dissabte 31: acte de dignificació d’una fossa comuna de Sant Joan de Vilatorrada

memoria.cat 24/03/2012

Aquest dissabte, 31 de març, a les 12 h, tindrà lloc l’acte de dignificació de la fossa comuna del camí de Les Torres de Sant Joan de Vilatorrada. La fossa conté les restes de 15 soldats anònims de l’exèrcit de la República morts el gener de 1939, al final de la Guerra Civil, en plena retirada.

L’acte comptarà amb els parlaments de:

-Jordi Pesarrodona, regidor de Cultura i lleure educatiu

-Joaquim Aloy, historiador

-Jordi Palou- Loverdos, director del Memorial Democràtic

-Joan Auladell, director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament de la Generalitat de Catalunya

-Gil Ariso, alcalde de Sant Joan de Vilatorrada

Posteriorment la violoncel·lista Laia Capellas interpretarà unes peces musicals i Roser Rojas Simats llegirà diferents textos literaris. L’acte acabarà amb una ofrena floral.

Programa i ubicació de la fossa

Fosses comunes, un passat no oblidat

Aquest any 2011 des de la Secció d'Història del CEL hem estat treballant en la recerca de les fosses comunes al Solsonès, com a etapa final de l'estudi dels morts de la guerra civil a la comarca.

La recerca, basada en fonst orals, treball de camp i en documentació, sobretot militar, ha posat de manifest que -al contrari de la idea generalitzada- en el moment de l'entrada de les tropes franquistes a la comarca les unitats republicanes van acatar l'ordre de barrar el pas a l'enemic, constituint veritables bosses de resistència que van endarrerir l'avanç franquista cap a l'est per possibilitar la retirada militar i civil cap a França, això, si, al preu d'una elevada mortalitat.

Exposició

Fosses comunes, un passat no oblidat

L'exposició es podrà visitar del 17 al 30 de desembre.

Lloc: Sala del Teatre. Consell Comarcal del Solsonès - C. Dominics - Solsona

Organitza: Centre d'Estudis Lacetans

Desenterrant el Silenci per Sergi Bernal

Sergi Bernal "Desenterrando el Silencio" from elciclopemecanico on Vimeo.

Traducció´Estació Collserola

“Desenterrant el silenci” és un projecte fotogràfic que comença a cobrar vida al juny de 2010, després que el georadar del Grup de Ciències Aranzadi localitzés uns casquillos de bala i unes restes humanes en una zona de les Forests de La Pedraja, a Burgos.

Es tracta d'una fossa comuna que ha romàs amagada durant 74 anys, els familiars i alguns veïns sabien que en aquell lloc havia centenars d'assassinats pel feixisme, assassinats per ser persones reivindicatives, d'esquerres, sindicalistes, republicans,…..

Entre ells havia un mestre, un mestre català, Antonio Benaiges, fundador de l'escola del petit poble burgalès de Bañuelos de Bureba. El 25 de juliol del 36 va ser assassinat i enterrat en La Pedraja pels seguidors del cop feixista que va posar en el poder al general Franco, allí ha romàs oblidat durant massa temps, ara s'exhuma aquesta fossa comuna, al costat d'ell s'han trobat 104 represaliats més.

Aquesta història intenta rescatar una vella memòria, una veritat amagada per la por i les represàlies, és la història d'Antonio Benaiges, mestre, però també la de Rafael, de Segundo, de Damian, de Plàcido, d'Andrés i de punts altres abandonats en les cunetes de les carreteres i esperant a ser recuperats per les seves familiars abans que morin tots aquells que els van conèixer.

Entrevista

Tancament del CeNTenari a Montjuïc: CNT homenatja a les víctimes del franquisme en l'aniversari de la revolució social

Foto CNT

CNT-AIT 18/6/11

Traducció Estació Collserola

En un acte carregat d'emoció i records s'han congregat centenars de militants i simpatitzants entre els quals es trobaven nombrosos veterans, alguns dels quals van viure l'esplendor revolucionària dels anys trenta i van sofrir la repressió.

Obre l'acte Sonia Turón, per la Comissió del Centenari i com mestra de cerimònies: “Gràcies no per estar aquí sinó per ser com sou, per seguir en la lluita”. L'acte, en el Fossar de la Pedrera, on anaven a parar els pobres primer i des dels anys 1940 els afusellats del Camp de la Bota, es regava amb les primeres llàgrimes. Alfonso Álvarez, Secretari General de la CNT va recordar els durs anys del franquisme quan el seu pare i altres companys es reunien cada 1 de maig en la plaça del poble. “Ningú els havia convocat però allí estaven any rere any”. “Nosaltres no som anarquistes”, li deien, “els anarquistes són homes de grans reptes i recta actitud”. Comenta Alfonso que amb el temps va descobrir que aquells homes i dones de la Campiña Cordovesa realment eren anarquistes, no només de la CNT. Alfonso va agrair a tots els majors el seu esforç i lliurament per l'Organització, “exemple viu que hem de seguir tots”.

Antonina Rodrigo, escriptora i entranyable companya, ens va recordar la gesta que van protagonitzar aquells homes i dones l'edat cronològica de les quals no es corresponia amb la seva maduresa. El que van demostrar sobradamente els milions de lluitadors anònims quan van aixecar la primera revolució de cor llibertari d'Europa amb les idees anarquistes com principal eina. “Hi ha homes que lluiten un dia i són bons. Hi ha altres que lluiten un any i són millors. Hi ha qui lluiten molts anys, i són molt bons. Però hi ha els quals lluiten tota la vida aquests són els imprescindibles” (B. Brecht). Després d'aquestes paraules va començar l'actuació de Poupees Electriques qui, a veu i piano, ens van fer vibrar amb “Fills del poble”, “A les barricades” i el romanç sobri Durruti, Ascaso i Oliver compost per Chicho Sánchez Ferlosio.

Juanjo Novella, escultor basc autor de l'obra homenatge als represalidados, va agrair a la CNT i els assistents la càlida acollida, la llibertat i el suport amb el qual ha pogut treballar. L'obra d'acer tallin simbolitza la lluita per la conquesta de la llibertat doncs, igual que un xiprer, en la seva aspiració d'elevació, l'ideal es va veure truncat. Quan vam mirar a través de les seves branques veiem el Fossar, conseqüència d'aquell feixisme homicida. De les conseqüències del qual encara no s'ha fet justícia com ens va recordar Octavio Alberola. Ni tan sols els quals van homenatjar als seus polítics allí mateix anteriorment van ser capaços d'anul·lar les sentències del franquisme. El millor homenatge que podem fer a tots ells és continuar la lluita contra aquest mateix sistema de domini que encara continua. “Si volem dignificar el seu record hem de lluitar el més units possible”.

L'acte va concloure amb una ofrena floral i un brindis davant el “xiprer truncat” en la qual cadascun dels assistents va poder plasmar els seus sentiments davant aquest punt i seguit en la lluita per la llibertat i la justícia.