Suspesa la missa per Franco per primer cop a Figueres

• Estava prevista aquest divendres per homenatjar el dictador però el Bisbat va anunciar ahir que s'anul·lava, després de les crítiques rebudes
• S'havia fet sempre des de la mort del dictador 
   

El Punt Avui - Mar Vicente - Figueres - 18 novembre 2015

La missa per Franco que cada any es feia a Figueres ha quedat suspesa per primer cop, arran de la polèmica sorgida a les xarxes socials i de les crítiques d'ERC i la CUP a la ciutat. Aquesta missa s'ha fet de manera ininterrompuda des de la mort del dictador, però aquest any ha tingut més transcendència ja que la Fundación Francisco Franco havia inclòs Figueres en una llista de 15 ciutats espanyoles on es faran actes. 

Colau prohibeix la missa al castell de Montjuïc pels revoltats del 1936

Missa al fossat de Santa Elena al Castell de Montjuïc, després de la guerra
 Jaume biosca (Arxiu Centre Excursionista de Catalunya)

L'acte al fossat de Santa Elena se celebrava gairebé ininterrompudament des del 1940

 

El Paìs Catalunya Jacinto Antón Barcelona 15 JUL 2015

La tradicional missa a l'antic santuari al castell de Montjuïc dedicada als caiguts a la Guerra Civil de l'autodenominat bàndol nacional no se celebrarà aquest any. L'Ajuntament de Barcelona, que encapçala Ada Colau, ha decidit no autoritzar l'ús de la fortalesa, de la qual és titular, per a la realització de l'acte, que s'ha dut a terme al fossat de Santa Elena gairebé ininterrompudament des de la inauguració l'1 de desembre del 1940 d'un espai monumental en record dels “herois i màrtirs del Glorioso Movimiento Nacional”.

 

El cementiri de TGN acull l'homenatge a les víctimes de la repressió franquista

Acte d'homenatge a les víctimes de la repressió franquista a la fossa comú del cementiri de Tarragona.
Foto: ACN.

Un representant de l'Arquebisbat recrimina la legitimació del govern de Franco per part de l'Església en l'homenatge a la víctimes republicanes

 

TarragonaDiari.cat - ES/Redacció | 12/04/2015

Reconciliació. Aquesta ha estat la paraula més significativa de l'homenatge a les víctimes de la repressió franquista que, per cinquè any, s'ha celebrat a la fossa comú del cementiri de Tarragona. És el segon cop que representants de l'Arquebisbat de Tarragona participen en l'acte que, aquest any, ha servit d'avantsala al congrés sobre 'Església i Franquisme' que se celebrarà a la URV aquesta setmana. El mossèn Francesc Xammar ha explicat que el congrés té per objectius «la claredat història, la justícia i la reconciliació». Xammar ha tingut dures paraules per contra el paper de la jerarquia eclesiàstica durant la dictadura de Franco i ha criticat que legitimés el seu poder i els seus crims.

Reportatge del moviment revolucionari a Barcelona (1936)

 

 

Traducció Estació Collserola
Aquest documental està considerat com el primer rodat durant la Guerra Civil. La seva filmació va tenir lloc en els carrers de Barcelona entre el 19 i el 24 de juliol de 1936 i la seva producció va ser assumida per la recién creada Oficina d'Informació i Propaganda de la CNT. Amb prens rodades per Ricardo Alonso, la seva adreça i comentaris va córrer a càrrec del periodista i crític cinematogràfic Mateo Sants, director de la revista Film Popular i que havia tingut el seu debut cinematogràfic en 1934 amb el documental Estampes d'Espanya. Posteriorment seria delegat del Gabinet de Cinema del Consell d'Aragó.

El seu to exaltat i les seves dures imatges van impactar en les classes burgeses d'Espanya i Europa i va ser utilitzat pels facciosos espanyols i les forces reaccionàries europees com contrapropaganda per a mostrar el suposat salvajismo de la República: el Govern de la República impotent davant la barbàrie vermella. La pròpia identitat del film sofriria tot tipus de distorsions i fragments seus seran incorporats a pel·lícules propagandísticas dels revoltats, com Espanya heroica (1938).

No obstant això, és un document històric de com un poble es llança als carrers per a defensar-se d'una rebelión militar que la vol enfonsar encara més en la misèria, al mateix temps que deslliga els seus odis contra els seus còmplices, una església ultrarreaccionaria aliada des de sempre a Espanya amb els explotadores. Es tracta d'un film el conjunt del qual presenta un discurs coherent que assimila l'entusiasme de la victòria sobre la revolta feixista i una virulenta pren de posició contra els rebels a la normalització i reorganització de la vida quotidiana barcelonina.

Podem veure, a continuació, concentracions per a preparar la sortida de combatents cap al front d'Aragó; desfilis d'artillería, autobusos, improvisats mitjans de transports de milicianos que són acomiadats per una multitud de barcelonins que s'apiñan en els carrers; l'alliberament dels presos de la presó Model. Per a acabar, la càmera, instal·lada sobre un camió, realitza un breu recorregut per la ciutat mostrant edificis des dels quals s'ha iniciat, sota el control dels sindicats obrers, la reorganització i reconstrucció de la normal activitat barcelonina.

L'estesa idea que es té de Reportatge del moviment revolucionari a Barcelona com una obra "furibunda i inacceptable" neix dels fragments que al·ludeixen a la crema d'esglésies i les imatges que recullen l'entrada principal del convent de les Salesas, amb les seves mòmies exposades al públic, malgrat ser més reveladores i suggeridores les imatges que remeten al goig de la victòria i a l'entusiasme de sentir-se protagonistes en la reorganització de la vida quotidiana.

Malgrat tot, probablement sigui cert el que va dir l'historiador i crític cinematogràfic franquista Carlos Fernández Cuenca, creador i primer director (1953-1970) de la Filmoteca Espanyola: "El deplorable espectacle contribuiria no poc a frenar l'ajuda militar de França a la República espanyola, que en aquestes imatges es llevava la careta".

La revolta dels barris

Acte reivindicatiu als terrenys de Can Mariné. Foto: Fons Grama

Per primera vegada un llibre explica la increïble història del Pla Popular de Santa Coloma de Gramenet

 

VilaWeb : Andreu Barnils 8/2/15

La revolta que va passar a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet a finals dels anys setanta s'explica en un llibre. Quaranta anys després, aquella mobilització popular, s'explica. El llibre es titula 'De suburbi a ciutat'  i està escrit per Odei Antxustegi-Etxearte. Etxearte és periodista de la secció de política del diari El Punt Avui, filla de la ciutat i autora d'articles com aquest: 'Sóc de Santako, no imbècil'. Santako, una ciutat que aconsegueix passar de ser gairebé un descampat sense carrers asfaltats, ni fanals, ni voreres, a ser una ciutat que, com la resta, té aquests serveis per la població. Serveis guanyats gràcies a la pressió i mobilització popular. Des de sota, contra una dictadura primer. I contra, i també gràcies, a una democràcia després. Història detallada fins al rigor amb uns personatges que semblen sortits d'una pel·lícula.

 

Pel llibre d'Antxustegi-Etxearte hi passen dones segrestant autobusos per reclamar que la línia arribés a tots els barris de Santa Coloma. Ciutadans sortint en plena nit franquista, amb espelmes i lots, per reclamar enllumenat públic. Hi aprens de torturats i colpejats. Veus també manifestacions de dones de sa casa a ple migdia, en perfecte formació, cistell al braç, i cap al centre per reclamar un mercat a dalt els barris. Veus capellans rojos i militants comunistes que els seus partits envien a viure en aquests barris per organitzar-los. Enmig, un escenari desolat, amb fotos que s'expliquen per si soles: edificis que són enormes bolets enmig d'un camp. El no res al voltant. Ni voreres ni asfalt. El Far West per urbanitzar. I dins els edificis, famílies estafades. Vivint dins pisos mal construïts que s'inunden i amb nens dormint sota l'escala. I en aquesta història de revolta popular col·lectiva, tres personatges sobresurten: un arquitecte, un capellà, i una revista.

 

L'arquitecte és Xavier Valls (1937-1987). Fill d'anarquista de Cerdanyola, va anar a viure al centre de Santa Coloma de Gramenet. La família va prosperar econòmicament i Valls va estudiar arquitectura. Intel·lectual de formació marxista, líder veïnal nat, l'arquitecte és l'home que va arreplegar les queixes dels seus veïns, i els va donar estructura. Ell és el pare del Pla Popular. Un totxo de centenars de pàgines on es detallava, finca a finca, les peticions dels veïns: aquí una plaça, aquí una guarderia, aquí un mercat. Les voreres, aquestes, i la parada d'autobús, en aquella placeta. Eren els propis veïns que feien propostes damunt croquis. Valls va transformar els croquis, en plànols. No només això. Ell va ajuntar milers de lluites espargides, i va donar-los coherència i unitat. Un pla per a tota la ciutat: el Pla Popular.

 

Valls, líder veïnal nat, fou l'home més buscat a les primeres eleccions democràtiques. Els partits volien que fos el seu cap de llista. A diferència de tants altres, va dir que no. Militava, perquè militava en partits, però alcalde, no. Millor pressionar des de fora. 'Creia que una persona sense disciplina de partit, no tenia res a fer a la política. Si entrava, moriria en l'intent. Valls va preferir seguir pressionant per l'aplicació del Pla Popular des de fora', diu Antxustegi-Etxearte. Els partits polítics van fitxar tots els quadres que destacaven, i els van entrar als partits. 'I el moviment veïnal va quedar, per moltes dècades, tocat. Ara a Santa Coloma no tenen, els veïns organitzats, ni de lluny la força que van tenir', diu l'autora. A través del llibre veus aquesta tensió entre partits i associacions de veïns organitzades. I el final tràgic de Xavier Valls, també: l'ànima del Pla Popular va morir a Barcelona per l'atemptat d'ETA a Hipercor l'any 1987. Tenia cinquanta anys. Hi havia anat, gairebé per casualitat, a comprar uns bitllets d'avió per la família. Una dona, i dos fills.

 

El capellà és Jaume P. Sayrach. Un capellà roig del cinturó. Als anys setanta va decidir renunciar a la seva paga de l'església, i es va posar a treballar com un obrer més. A dia d'avui 'viu en un tercer pis amb unes escales increïbles en una mena de vot de pobresa. De la la pensió, deu viure, i suposo que l'ajuden familiars, que en té de benestants', diu Etxearte. A Santa Coloma aquest mossèn va obrir molts locals que en lloc de ser centres religiosos, van ser espais cívics: Associacions de veïns, locals d'assaig, sales de reunions. Sayrach, quan va arribar la democràcia, va ser el regidor d'Urbanisme sota les ordres de l'alcalde, que era un altre capellà, Lluís Hernández, del PSUC. Van passar del moviment veïnal, cap a dins l'Ajuntament. Des d'allà va aplicar el Pla Popular. On el plànol hi posava una plaça, que hi hagués una plaça. On hi apareixia un parc, que aparegués un parc. 'Sayrach amb l'ajuda des de fora de l'arquitecte Valls, que era qui en sabia, va implantar molta part del Pla Popular. Alguna cosa, com la circumval.lació, no s'ha fet. Però molta, sí', diu l'autora. 

 

I la revista, Grama. Una revista que va mobilitzar el barri. A petita escala, teoria i pràctica d'un mitjà de comunicació. 'Com aconseguir marcar agenda. Ja sigui en dictadura, com en democràcia. Van aconseguir que es conegués, parlés i debatés el Pla' diu Antxustegi-Etxearte. Grama, la revista on s'anunciaven les manifestacions, es publicaven estudis tècnics fets a favor del Pla Popular o es veien fotografies dels autobusos segrestats. Poca broma amb la gent que va passar-hi. Des del director Humbert Roma, fins a Joan Guerrero, Enric Juliana, o els germans Madueño, Pedro i Eugenio. Aquest darrer, per cert, va escriure el llibre “Xavier Valls. L’arquitecte de la solidaritat” (1988).

 

Ara ha sortit el llibre sobre l'obra col.lectiva, on l'arquitecte va tenir un gran pes: el llibre sobre el Pla Popular. I gràcies al llibre, el Pla Popular s'ha recuperat. Literalment. 'Se'n guardava una còpia parcial, i mig perduda, a la Biblioteca Municipal. Però en faltava una part, que s'ha trobat als arxius de la família. Tot sencera, ara és el primer cop que el tenim, i en el llibre se'n reprodueixen parts', diu l'autora.

PP i Ciutadans donen el seu suport a Hospitalet a una missa de contingut nazi feixista

Traducció del Comunista.net  28/1/15 per l'Estació Collserola
naciodigital

 

La parròquia de la Concepció d'Hospitalet del Llobregat, escenari d'una liturgia amb fins i tot, estàndards de la Divisió Azul.

PP, Ciutadans, Vox, PxC, Somatenes i altres entitats ultres fan suport.

Guàrdies civils i neonazis coincideixen a la processó de “legionaris” de Divendres Sant a Badia del Vallès

El blog d'en Bertran Cazorla 19/4/14

La Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona ha desfilat de nou aquesta Setmana Santa a algunes poblacions catalanes: aquest Divendres Sant ho va fer a Badia del Vallès. La presència dels legionaris veterans en la processó en aquella localitat, organitzada per la confraria local que els va convidar, va atraure diversos ultres a Badia. Van coincidir en la processó amb guàrdies civils de l’aquarterament que aquest cos de policia militar té a Badia.

Feia quatre anys que la Hermandad de Antiguos Legionarios no acudia a Badia, però enguany no tenen l’agenda tan plena: després de les polèmiques d’altres anys, l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes va acordar en un ple municipal que no es convidés la legió a la Setmana Santa local, i a Sant Boi una altra confraria va decidir prescindir també de la seva presència.

A Badia, en canvi, els legionaris veterans van poder sortir en processó. Aquesta Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios assegura que ja va sortir en processó Dijous Sant a l’Hospitalet, i que Dissabte Sant ho farà a Palafolls. A Sabadell, Divendres Sant va participar en una processó una altra germandat de legionaris veterans.

Sol.licitut Certificat d'Apostasia

Ateus de Catalunya

Molts ciutadans, quan arriben a la majoria d’edat, es troben formant part d’una confessió religiosa que mai han escollit i que no s’adiu amb les seves idees. Perquè aquestes persones puguin regularitzar la seva situació i evitar que les confessions religioses treguin profit de la seva passivitat és possible exercir el legítim dret a l’apostasia.

Per a obtenir més informació, pots baixar-te aquest document on s’explica en detall la història de l’apostasia a Espanya, situació actual, les reaccions de l’esglèia, com funciona a l’extranger, exemples d’altres religions, etc.

Sol.licitar el Certificat d’Apostasia a Ateus de Catalunya

Nosaltres, conscients que la demanda social del reconeixement del dret a l’apostasia i compromesos amb la llibertat de consciència, proposem als ciutadans i ciutadanes que, després del seu abandonament de la fe, puguin disposar d’un document que acrediti aquest extrem.
Fes clic aqui per a anar a la pàgina de Sol.licitut del Certificat d’Apostasia.

Demanar a l’Esglèsia catòlica la Declaració d’Apostasia (sistema tradicional)

Mitjançant aquesta declaració d’Apostasía l’interessat entra al intricat joc canònic i sol · licita a l’Església catòlica que li consideri apòstata, algunes vegades sense èxit. Actualment hi ha poc suport legal i l’Església catòlica posa moltes traves, depèn del bisbat / arquebisbat que et toqui.

S’emplena aquest model de carta (català, castellà) i s’envia, per correu certificat, a la seu de la diòcesi a la qual pertany el lloc de la teva residència, indicant en l’exterior del sobre “Referència: apostasia” i adjuntant una fotocòpia del DNI (no cal enviar una còpia de la partida baptismal ja que aquesta informació ja la tenen ells).

És recomanable acudir, aproximadament un mes després d’enviar la sol · licitud, a la parròquia on es va rebre el baptisme i comprovar si al marge d’observacions (dades marginals) han anotat la vostra voluntat d’apostatar. Per saber les dades del bisbat / arquebisbat de qualsevol diòcesi així com les dades de les seves parròquies pots consultar el següent “mapa eclesiàstic” amb el llistat de totes les diòcesis d’Espanya.

Unes 200 persones reten homenatge a Tarragona a les víctimes del franquisme

Fossa comuna amb nou làpides, sense placa d'homenatge

Traducció Estació Collserola

L'acte de reparació s'ha celebrat sense incidents en la muntanya de l'Oliva i en les fosses comunes del cementiri on reposen les víctimes

El País - Ángels Piñol - Tarragona 13/10/13 

Unes 200 persones han participat aquest migdia a Tarragona en un homenatge en memòria de les 771 víctimes de la repressió de la dictadura franquista a Tarragona (665 afusellades i 106 mortes en hospitals o a la presó) coincidint amb la beatificación per part de l'Església als 523 "màrtirs" de la Guerra Civil, que es desenvolupava paral·lelament en la Universitat Laboral. L'acte ha culminat la campanya impulsa per la Coordinadora per la Laicidad i la Dignitat, que s'ha constituït en resposta a la cerimònia de la beatificación. L'entitat ha publicat un manifest, al que s'han adherit 1.300 persones, que admet que l'Església pot santificar a qui vulgui però recorda que l'acte religiós és un "un acte polític i també un insult a qui van perdre als seus familiars i van sofrir la repressió". El text recorda que l'Església va ser còmplice de la Guerra Civil i de la dictadura al titllar-la de "croada". La coordinadora, que sosté que la beatificación no contribuïx a tancar les ferides de la memòria històrica, va lliurar el plec de signatures a l'Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, que, segons expliquen, va contestar que no pretenien amb la multitudinària beatificación ferir a ningú. 

L'acte ha recordat a les 771 víctimes, 665 afusellades i 106 mortes en hospitals i a la presó 

L'acte d'homenatge s'ha desenvolupat sense incidents malgrat que existia en els últims dies cert temor que pogués ser rebentat per part d'ultres que es van desplaçar aquest dissabte a Barcelona per a participar en la manifestació de l'extrema dreta convocada per a celebrar el Dia de la Hispanitat. No va haver tensió i si un emotiu de record als ciutadans represaliados en tres espais de la memòria històrica de Tarragona: el pujol de l'Oliva, on van ser afusellats més de 500 ciutadans partidaris de la República, i, a tot just 100 metres, en dues fosses comunes del cementiri. Una d'elles està ja dignificada, amb un monument inaugurat en 2010 amb el lema a A tots aquells que no van caure amb el cap ajupit, i altra, abandonada, en la qual apareixen agrupades nou làpides en el sòl. Diversos dels assistents han dipositat al costat d'ells rams de flors i clavells.

 L'itinerari s'ha iniciat en l'Oliva al costat d'un monument asèptic, inaugurat en 2011, amb una frase de l'escriptor Manuel de Pedrolo, que convida a investigar la història per a "no oblidar el que no sabem". Després de col·locar dues banderes, una republicana i una estelada, Montse Giné, presidenta de l'Associació de Tarragona de Víctimes del Franquisme, ha explicat que va anar en aquest punt on el seu avi, regidor de Esquerra Republicana dels Guiamets, en El Priorat, va ser assassinat. El dia 19 es compliran 74 anys del crim. "El meu avi va ser afusellat en aquesta muntanya, des de la qual es veu el mar. Va ser l'última vista que va tenir. Com ell, altres centenars de persones van sofrir el mateix final", ha afirmat sense poder contenir l'emoció Giné, que explica que va ser la seva associació la qual va insistir perquè dos anys després es col·loqués al costat del monument una placa explicativa sobre els fets evocant els afusellaments. 

La comitiva, a la qual s'han sumat regidors, diputats i senadors d'Iniciativa per Catalunya, s'ha desplaçat al cementiri amb certa pressa, ja que tancava les seves portes a les 13 hores. Allí, han mostrat primer una fossa comuna amb nou làpides, en un lloc desangelado i sense una placa d'homenatge, i després s'ha traslladat a la gran fossa dignificada en 2011 amb un monument sobre una paret que recull el nom de les 700 víctimes. Giné explica que aquest memorial va costar set anys de llargs i eterns tràmits fins que el Arzobispado, que té la competència sobre el cementiri, va donar l'autorització final. "Si al final es va inaugurar va ser gràcies a l'alcalde Ballesteros", reconeix. "La meva mare, de 85 anys, deia que el meu avi estava enterrat com un gos i des que es va inaugurar el monument diu ja estar tranquil·la", explica Giné, dolguda per la beatificación.  L'arquebisbe de Tarragona va al·legar problemes d'agenda per a assistir a aquell acte de reparació. 

Les entitats en favor de la Memòria Històrica volen ara complir dos objectius: que es dignifiqui la fossa petita i que es col·loqui una placa al costat del convent de les Oblatas, a Tarragona, perquè s'informi que va funcionar durant la dictadura com l'única presó de dones de tota Espanya. L'arquebisbe es va comprometre en la reunió a acudir a la trobada que celebren els familiars víctimes de la dictadura cada diumenge proper al 14 d'abril. Però tenen altre desig encara major: no reneguen de la reconciliació però sostenen que mai arribarà si l'Estat i l'Església no demanen perdó.

Els capellans no franquistes que l'Església no ha volgut beatificar

Arxiu familiar de José Pascual preses cedides per Víctor Pardo Lancina a Público

Sacerdots i creients cristians assassinats durant la guerra però que no eren franquistes no tenen lloc en la massiva beatificació. Us n'oferim una llista

Un miler de persones clamen contra l’Església més espanyolista i reaccionària a Tarragona

pobleviu.cat - 12/10/13

Sota el lema “Contra el feixisme i l’Església colpista”, col·lectius anticapitalistes de Tarragona s’han manifestat aquesta tarda entre la Rambla Nova i la plaça Ponent. Han comptat amb l’assistència d’un miler de persones, que no han pogut completar el recorregut inicialment planificat que havia de finalitzar just a les portes de la plaça de toros, actual Tàrraco Arena Plaça. Agents ARRO protegien tots els accessos a la missa per Sant Fructuós per evitar enfrontaments entre catòlics i antifeixistes.

Decàleg d'instruccions d'uns ultres

Veure vídeo

TV3 11/10/13

L'Empar Moliner ens ensenya el decàleg d'instruccions d'uns ultres, un manual d'actuació que s'ha filtrat

"La beatificació és un acte de 'bel·ligerància política'. Demanen a Mas que no hi assisteixi"

CUP Parlament 9/10/2013

Quim Arrufat (CUP-AE) demana al president Mas que no assisteixi a la beatificació que es farà el 13 d'octubre a Tarragona i defineix l'acte com d'alta 'bel·ligerància política'.

Carta a l'Arquebisbe de Tarragona i manifest de Tarragona Laica

Dintre dels actes convocats per la Coordinadora para la Laïcitat i la Dignitat – Tarragona, us comuniquem que es va prendre la iniciativa de fer una ofrena floral  el dia 13 d’octubre a les 12h a la Muntanya de l’Oliva (joc dels afusellaments) i a les fosses comunes del cementiri de Tarragona (Grup Escultòric Dignitat i a la fossa petita de la part de dalt del cementiri). Esteu tots invitats a acompanyar-nos.

D’altra banda us enviem la carta del catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Rovira i Virgili, i degà de la facultat, el Sr. Josep Sánchez Cervelló  adreçada a l’Arquebisbe de Tarragona. Us recomanem que la llegiu. 

Us tornem a enviar el Manifest acordat, per a què us adheriu si ho creieu oportú.

Molt cordialment, Montse Giné Giné

Presidenta de l’Associació de Víctimes de la Repressió franquista a Tarragona

PD: podeu firmar el manifest com a persona individual i/o com entitat . Entreu en Tarragonalaica.wordpress.com  

Els ultres, disposats a vessar sang per Espanya, aprofitaran la seva manifestació a Barcelona per a acudir a la beatificación de 522 màrtirs de l'Església

Traducció Estació Collserola

Temor davant els possibles “danys i desordres públics” que pugui ocasionar l'extrema dreta a Catalunya 

El Plural  José María Garrido 3/10/13

Una delegació de La España en Marcha, la plataforma composta per La Falange, Nudo Patriota Español, Alianza Nacional, Movimiento Católico Español i Democrácia Nacional, acudirà a la cerimònia de beatificación dels 522 màrtirs de l'Església Catòlica que se celebrarà el 13 d'octubre a Tarragona. Ho faran, aprofitant el viatge que un dia abans els durà a Barcelona per a defensar la españolidad de Catalunya.

Manifestació a Tarragona contra el feixisme i l'església colpista

Manifestació el 12 d'octubre a les 18h de l'Estàtua dels Despullats (Tarragona) contra el feixisme i l'església colpista!

12 d'octubre: res a celebrar!
Hispanitat és genocidi!

Arran Tarragona 

El feixisme espanyol vol ocupar l’acte de beatificació el 13-O a Tarragona

L'Església es mostra contrària a la proposta de la PMHA de substitució de la làpida franquista d'Almenar

La làpida franquista de l'església d'Almenar. (Foto: Esther Peiró)

El bisbe de Lleida va demanar a la Plataforma que parlessin amb els capellans nascuts a Almenar per determinar el futur de la làpida

araponent.cat - Almenar - El Segrià 26.8.2013 

Després de la votació de les mocions presentades a l’Ajuntament d’Almenar per la Plataforma per la Memòria Històrica d’Almenar, s’està en procés de negociació amb el Bisbat de Lleida per trobar una solució al problema de la làpida franquista que hi ha a l’Església del poble. 

El passat mes de juny els integrants de la Plataforma van entrevistar-se amb el bisbe de Lleida, Joan Piris, i li van explicar la situació. El bisbe va demanar a la Plataforma que parlessin amb els capellans nascuts a Almenar per determinar el futur de la làpida.

Després de parlar amb dos capellans almenarencs, la Plataforma va desistir de fer més entrevistes, ja que els capellans només veien possible que es tapessin els símbols franquistes i que es canviés la làpida de lloc, en comptes de retirar-la, conservar-la en un museu i fer-ne una en un lloc públic a la memòria de totes les víctimes. Això, però, no va plaure la Plataforma, ja que pensen que el manteniment de la llista de noms a la làpida continuaria representant una discriminació envers les víctimes almenarenques de la Guerra Civil. A més, hi ha famílies que estan en contra del manteniment del nom d’algun familiar a la làpida i 575 veïns de la localitat i historiadors com Mercè Barallat, Josep Forns i Josep Maria Solé i Sabaté, director de l'IEI, han donat suport a la proposta de la Plataforma.

La setmana passada, la PMHA va enviar una carta al bisbe de Lleida en què explicava la nova situació i en què expressava l'esperança que es resolgui aviat el problema.

Una possible causa per la qual l’Església es resisteix a treure la làpida podria ser que hi ha els noms de tres capellans morts, però la Plataforma pensa que això no hauria d'impedir a la institució veure que els morts d'Almenar a Mauthausen o a la presó de Lleida també mereixen memòria.

“No ho haurien de veure com un atac a la memòria. No ataquem res, només volem sumar-hi els altres. Pensem, però, que és millor dedicar-hi una làpida/monument sense noms per la dificultat de determinar-los tots. Un tractament igualitari de les víctimes és imprescindible”, declaren.

Míriam Cuenca

ERC, contra Martínez Sistach

Volen que deixi de ser fill il·lustre de la localitat mallorquina de Banyalbufar per "defensar el franquisme"

e-notícies 7/3/12

Esquerra ha presentat una moció a Banyalbufar (Mallorca) perquè l’arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, deixi de ser fill il·lustre. El regidor d’Esquerra a Banyalbufar, Gabriel Seguí, "algú que empara el robatori d’infants durant el franquisme no pot rebre cap honor".

"L’actual arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, ha afirmat que s’ha de jutjar el robatori d’infants durant el franquisme en criteris d’aquell temps", critiquen. El regidor d’ERC, Gabriel Seguí, ha explicat que “Martínez Sistach s’ha manifestat en reiterades ocasions en contra de l’abortament, de l’ús de la píndola de l'endemà, dels matrimonis homosexuals i ara ens diu que s’ha de jutjar el robatori d’infants durant el franquisme en criteris d’aquell temps”.

Segons Seguí, “Sistach defensa no només els valors franquistes sinó també la legalitat d’una dictadura i per aquest motiu ja va sent hora que Banyalbufar revoqui el títol que li va atorgar”. En referència al que representa Sistach per Banyalbufar, Seguí ha dit que “no reporta cap valor afegit al municipi sinó tot el contrari, honorar a gent que atempta contra els drets de les persones i sobre tot els de les dones”.

Ja per acabar, Seguí ha fet notar que “la data de presentació de la moció en dia 8 de març ha de fer pensar a la resta de regidors si les tesis masclistes de Sistach han de ser implícitament emparades pel nostre poble”

1960 – 1980. Transicions i canvis a les terres de parla catalana

VIII Congrés de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana

1960 – 1980. Transicions i canvis a les terres de parla catalana

10, 11 i 12 de novembre de 2011

Museu d'Història de Catalunya / Citilab de Cornellà de Llobregat

 

Programa:

Dijous, 10 de novembre.

Auditori del Museu d'Història de Catalunya (Pl. Pau Vila, 3. Barcelona)

-19.00 h Obertura del congrés

-19.30 h Conferència inaugural. Jordi Borja (UOC): "La ciutadania productora dels canvis i de les transicions"

Divendres, 11 de novembre

Citilab (Pl. Can Suris, s/n. Cornellà de Llobregat)

Àmbit 1. Ideologia, cultura i identitats

-9.30 h. Ponència. Carles Santacana (UB): "Noves idees i praxi cultural en una societat en canvi sota la
dictadura"

-10.45 h. Ponència. Sebastià Serra (UIB): "La producció cultural i la difusió de les idees, de la dictadura a la democràcia a les Illes Balears"

-11.30 h. Relació de comunicacions. Enric Prat (CEMS-UPF)

Àmbit 2. Moviments socials

-16.00 h. Ponència. Jaume Botey (UAB): "Església i moviments de resistència antifranquista a Catalunya".

-16.45 h. Ponència. Xavier Domènech (UAB): "Moviments socials, societat civil i canvi polític a Catalunya".

-17.30 h. Relació de comunicacions. Mercè Renom (CEMS-UPF i CECBLL)

-18.30 h. Conferència. Andreu Balent: "Visió amb compromís des de la Catalunya del Nord (1967-1977)"

Dissabte, 12 de novembre

Citilab (Pl. Can Suris, s/n. Cornellà de Llobregat)

Àmbit 3. Associacionisme i sociabilitat

-9.30 h. Ponència. Josepa Cucó (UV): "Sociabilitats de gènere: descobertes i noves conquestes"

-10.45 h. Ponència. Montserrat Duch (URV): “Sociabilitat popular a la Catalunya del segon franquisme: espais de llibertat en construcció”

-11.30 h. Relació de comunicacions. Marc Andreu (historiador i periodista)

-12.30 h. Taula rodona. Moderador: Ramon Arnabat (URV)

Retencions de persones per portar pegatines contra la visita del Papa

07.11.2010 enfocant

La imatge que us presentem ha estat presa fa escasos minuts [14:30 h del dia 7 de novembre]. Mostra a diverses persones que en aquests moments ens informen que estarien sent retingudes pels mossos d'esquadra per portar simplement pegatines contra la visita del Papa a Barcelona. Les persones estarien sent identificades i sembla ser que acusades de "continuar una manifestació un cop desconvocada". Trista intervenció final com a guàrdia suïssa del pas per Interior de la ICV de Joan Saura i Joan Herrera.

Dijous passat milers de persones es van manifestar a Barcelona, omplint la plaça Sant Jaume de gom a gom, contra la visita d'aquest dirigent religiós. Ahir, 6 de novembre, els mossos d'esquadra haurien repetit la maniobra de dubtosa legalitat de la retenció de manifestants contraris a la visita del Papa -en aquest cas manifestants explícits i convocats per la CGT-. Segons denuncia el comunicat de la CGT sobre aquesta retenció tal i com ha aparegut al seu web. Aquest matí, tal i com informa Vilaweb, més de dos-cents manifestatns s'han petonejat al pas del papamòbil al sortir del Palau Arquebisbal, poc després centenars de dones s'han manifestat amb el lema 'Fora el rosari dels nostres ovaris'.

"Els Mossos retenen manifestants anti-Papa de la CGT perquè no s’acostin a la Catedral

Els antiavalots dels Mossos d’Esquadra van retenir a la Via Laietana des de les 3 de la tarda del dissabte 6 de novembre, al més de mig centenar de manifestants anti-Papa, convocats per la Federació Local de Barcelona del sindicat anarquista CGT, perquè no s’acostessin a la Catedral, on ja s’havia muntat un perímetre de seguretat per la visita del Pontífex aquest diumenge.

Els manifestants han pujat per la vorera de la Via Laietana des de la seva seu, a la cantonada amb el carrer Princesa, però en arribar a la cantonada amb la plaça Antoni Maura, a la seu de la patronal Foment, els Mossos els han impedit travessar l’avinguda i els han retingut enmig de crits i alguna empenta, durant prop de dues hores.

Els manifestants, que han vist negat el seu dret a manifesta-se i expressar-se lluirement, han criticat la presència del Papa a Barcelona, per tot el que representa i per l’enorme despesa de diners que comporta la seva visita, i més en un context de crisi econòmica com el que estem vivint.

- Podeu veure un vídeo de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) amb declaracions i imatges de la mobilització i l’actuació dels Mossos:

www.acn.cat/acn/581477/General/video/CGT-Papa-Benet-XVI.html?subid=1

Galeria fotogràfica ACN:
www.acn.cat/acn/581477/General/fotografia/CGT-Papa-Benet-XVI.html 

- 3cat24

www.3cat24.cat/noticia/923486/barcelones/Els-Mossos-retenen-manifestants-anti-Papa-de-la-CGT-perque-no-sacostin-a-la-Catedral

- Kaos en la Red:

16:00.

Un grup de 150 persones es troba en aquests mateixos moments literalment segrestat per la policia a Barcelona, per exercir el seu dret a la protesta contra la visita del Papa. Segons han informat a Kaosenlared alguns dels presents en l’acte de protesta, la policia manté retinguts a un grup d’unes 150 persones en la Via Laietana, a l’altura de l’encreuament amb l’Avinguda de la Catedral. La protesta havia estat convocada per la CGT-Barcelona, i tenia com objectiu realitzar un menjar-protesta en la Plaça de la Catedral en repudi a la visita del Papa a la ciutat.

Quan el grup de manifestants es dirigiria cap al lloc de l’acte, la policia ha abordat als mateixos, obligant-los a detenir-se. Més de 100 policies, gairebé un major nombre de forces de seguretat que de manifestants, han envoltat als presents, i els estan impedint qualsevol moviment. La manifestació es troba de facto segrestada per la policia, en un acte que atempta contra els drets civils i ciutadans de tots els presents. Els presents fan una crida a la mobilització ciutadana contra aquest nou acte de pur feixisme realitzat per la policia, reclamant que tot el qual pugui acudeixi fins al lloc dels fets per a sumar-se a la protesta i mostrar la seva solidaritat.

17:15

La policia deixa marxar als retinguts, encara que s’ha impedit que es dirigeixin cap a la Plaça de la Catedral. Els manifestant tornen a la seu de la CGT de Barcelona.

Els presents marxen en manifestació cap a la seu del sindicat.

Gairebé dues hores han estat retinguts per la policia en ple carrer, impedint qualsevol moviment dels mateixos. Finalment, després de negociar amb les forces repressives, s’ha permès que marxin cap a la seu sindical, encara que, com diem, se’ls ha impedit exercir el seu dret a la protesta.

Malgrat l’abús, no hauran aconseguit res: hi haurà més actes en les pròximes hores.

18:20.

Barcelona està en aquest moment en estat de lloc. Hi ha policia per totes els carrers del Barri Gòtic i han tallat totalment la Via Laietana i totes els carrers al voltant de la catedral. Els Mossos estan també parant arbitràriament a la gent i fent cerques. Durant la manifestació de la CGT alguns fotògrafs han estat parats i els han pres les dades. Algunes càmeres fotogràfiques han estat requisades.

La visita del Papa ha obligat a preparar un dispositiu sense precedents. La cridada ’zona zero’, que embolica la Sagrada Família, forma un perímetre de 42 pomes fins als carrers del recorregut papal que provocarà infinitat de talls de tràfic. Podeu llegir els comentaris d’alguns companys que ja estan sofrint en les seves pròpies carns els "efectes" de tal dispositiu.