24 anys sense Pedro assassinat per un policia a L'Hospitalet

Els presoners del franquisme de Sant Miquel dels Reis, homenatjats a València

El català Joan Busquets rememora al monestir de Sant Miquel dels Reis de València les condicions de vida i fins i tot un intent de fugida

15/11/16 TV3 

El govern valencià ha homenatjat els presoners del franquisme que van estar captius al monestir de Sant Miquel dels Reis, a València. Entre els supervivents, el català Joan Busquets, que va estar quinze anys en aquella presó acusat de maqui i anarquista. Hi va estar condemnat a mort, però se li va condonar la pena per 20 anys de presó, primer a València i després a Burgos. Busquets ha tornat per primera vegada a la presó i ha recorregut un entorn que actualment no té res a veure amb aquell edifici tan odiat durant anys i anys.

40 anys de l'assassinat d'Oriol Solé Sugranyes

Agustín Rueda Sierra: El 14 de març de 1978 és assassinat a la presó de Carabanchel

Estel Negre - Anarcoefemèrides del 14 de març

Agustín Rueda Sierra:

El 14 de març de 1978 és assassinat a la presó de Carabanchel (Madrid, Espanya) el militant anarquista Agustín Rueda Sierra. Havia nascut el 14 de novembre de 1952 en una barraca d'una colònia de Sallent, poble miner del Bages (Catalunya) a prop de Barcelona i amb un gran percentatge d'immigració, de mare teixidora i de pare minaire. Després de l'escola farà feina quatre anys en una empresa auxiliar de l'automòbil fent matrius industrials. Amb 18 anys crea un Club Juvenil per dinamitzar el seu barri (cinema, conferències, recitals, futbol). L'abril de 1971 deixa la fàbrica i aconsegueix feina de miner a Sallent. El febrer de 1972 es produeix una vaga important i un tancament dels minaries de Balsareny i Sallent; Agustín Rueda hi participarà activament (assemblees informatives, manifestacions, grups de suport...). El setembre del mateix any, i com a conseqüència de la seva participació en l'ambient insurgent, és acomiadat de la feina. El 17 de novembre de 1972 mor atropellada la mare d'un company per mor de la mala situació de les carreteres de la colònia on viu, i en la manifestació de protesta dos dies després és detingut i ingressa a la presó Model de Barcelona, d'on sortirà el febrer de 1973. Després de diverses feines esporàdiques (picapedrer, veremador...) i d'encalçament policíac, és cridat a files. El 9 de maig de 1974 s'incorpora en infanteria de marina a Cartagena i després a Ferrol el 26 de juny. El 17 de juliol mor son pare de tuberculosi i misèria i el 28 d'octubre del mateix any sa mare, amb la qual cosa perd la llar familiar. El 28 de d'octubre de 1975 es llicència i torna a Sallent. L'abril de 1976 es passa a França per primer cop pe ajudar un amic desertor i pren contacte amb els exiliats llibertaris de Perpinyà, vivint damunt de la Llibreria Espanyola de la ciutat, que poc després és destrossada per una bomba quedant-se sense habitatge. Després de diverses feines al camp a Ceret i Conellà de la Rivière, l'octubre de 1976 arriba clandestinament a Barcelona carregat de llibres i pamflets llibertaris. Torna a casa amb desertors i retorna el novembre a Sallent on ocupa una masia abandonada. El febrer de 1977 amb passaport torna a Perpinyà i entra en contacte amb un grup autònom llibertari d'acció, però no és un revolucionari professional i continua vivint de les feines del camp. El 15 d'octubre de 1977 a les 6 del matí és detingut a la frontera per mor d'una delació. Després de tres dies a la comissaria de la via Laietana, és portat a la presó de Figueres per restablir-se de la pallissa, i a final de mes és portat a la presó de Girona. Entra en contacte amb la Coordinadora de Presos En Lluita (COPEL) i és converteix en membre actiu. Els missers Vidal, del Comitè Propresos de CNT, i M. Seguí, de Familiars i Amics dels Presos Polítics, s'encarregaran del seu cas, però només el van veure un pic. Com a conseqüència de les seves activitats en la COPEL és traslladat, sense que els seus advocats se n'assabentin, l'1 de gener de 1978 a la presó madrilenya de Carabanchel on també s'incorpora de ple en la COPEL. La nit del 13 al 14 de març de 1978, quan els funcionaris de presó descobreixen que Agustín s'ha assabentat del noms dels infiltrats policíacs en la COPEL i en grups anarquistes, és assassinat d'una pallissa; el doctor Gregorio Arroyo certifica a la infermeria de la presó l'òbit a causa d'un «shock  traumàtic» a les 7.30 hores. Ningú no el va veure després de la seva mort i el cadàver va ser traslladat a Sallent on va ser enterrat sense cap permís, ni tan sols el de sanitat, calia evitar escàndols. 12 funcionaris de presó i dos metges van ser jutjats i condemnats 10 anys després dels fets a penes compreses entre els 10 i dos anys de presó per la pallissa mortal «generalitzada, perllongada, intensa i tècnica» realitzada en el 70% del cos d'Agustín Rueda.

S’inaugura el monument en memòria de Salvador Puig Antich a la plaça que duu el seu nom

BTV.cat 5/3/16
Aquest dissabte s'ha inaugurat oficialment el monument dedicat a Salvador Puig Antich, coincidint amb el 42è aniversari de la seva execució. L'escultura, obra de l'arquitecte Nicolás Aparicio i l'artista Gerard Quartero, s'ha col·locat al barri de Roquetes, a la plaça que porta el nom de la darrera víctima del franquisme executada amb garrot. 

Tres dies després que es compleixin 42 anys de l’execució de Salvador Puig Antich a la presó Model pel mètode del garrot, la ciutat li ret un homenatge amb la inauguració d’un monument. Es tracta d’una passarel·la metàl·lica amb el típic panot barceloní que es converteix en un balcó sobre la ciutat. 

L’escultura ideada per l’arquitecte Nicolás Aparicio i l’artista Gerard Quartero és una al·legoria de la llibertat que recupera la memòria del jove revolucionari ajusticiat. L’estructura està rodejada per unes barres que a mesura que s’hi camina van disminuint d’alçària, passant d’una sensació d’empresonament a una de llibertat.

Entre les personalitats que han assistit a l’acte d’homenatge, l’alcaldessa, Ada Colau i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, així com les germanes de Puig Antich.

Justícia i dignitat

Tot i la presència de les autoritats, Colau ha volgut defugir els protocols i ha assegurat que l’acte pretenia donar suport a la família de Puig Antich, recuperar la seva memòria i reivindicar que l’anarquisme forma part de la història i el patrimoni de Barcelona. L’alcaldessa també ha defensat que iniciatives com aquesta construeixen el “camí cap a una ciutat més justa i democràtica”.

Una altra de les veus que ha parlat, el primer tinent d’alcalde, ha compartit una experiència que ha explicat que el seu pare va morir poc després de Puig Antich en mans d’una altra dictadura, l’argentina. Gerardo Pisarello ha recordat que els crims del franquisme continuen impunes. “La memòria de Salvador Puig Antich ens vigila, la memòria de Salvador Puig Antich vetlla perquè en aquesta ciutat no imperi la impunitat i perquè la barbàrie no es torni a repetir”, ha afirmat.

Una de les germanes del jove anarquista, Montserrat Puig Antich, que s’ha dirigit directament al seu germà preguntant-se si li agradaria tenir aquest monument i una plaça amb el seu nom. En tot cas, ha dit que per a elles significa assolir una part del que s’havíem proposat: “la gent ha conegut la teva història, com eres realment i els motius perquè lluitaves“. Però els moments més intensos i emotius s’han viscut quan el cantautor Joan Isaac ha cantat acompanyat per un piano. 

La plaça va ser rebatejada el 2006, però la construcció d’aquest monument es va posar en marxa durant l’anterior mandat arran d’una proposició d’Unitat per Barcelona (ERC+DCat+RCat) al plenari que demanava la dignificació de la plaça per fer honor a la memòria del jove.

PSC, PP i C's de Tarragona no donen suport a la petició per anul·lar el judici a Companys

El president de la Generalitat Lluís Companys, a la presó Modelo de Madrid l'abril de l'any 1935 / EFE

La moció s'aprova gràcies als suports de CiU, ERC, CUP i ICV

24 d' Octubre 2015 

El PSC, el PP i C's de Tarragona no han volgut donar suport a la moció aprovada a l'Ajuntament per demanar al govern espanyol que anul·li la sentència del judici sumaríssim a l'expresident Lluís Companys. Segons publica 'El Diari de Tarragona', el text va tirar endavant gràcies als suports de CiU, ERC, CUP i ICV, mentre que PSC i C's s'hi van abstenir, i el PP hi va votar en contra.

En la moció aprovada dijous, el Consistori sol·licita a l'executiu de Mariano Rajoy que "realitzi totes les actuacions oportunes perquè l'honor del president Companys sigui reparat". La moció demana un canvi de la Llei de la Memòria Històrica perquè consideri com a "inexistents i nul·les de ple dret les sentències dictades pels tribunals declarats ilegítims en la legislació". El document insta al Govern espanyol a "habilitar el procés administratiu necessari perquè el Consell de Ministres tramiti el corresponent certificat de nul·litat".

Carrer Txiki a Cerdanyola

MaiMés Cultura Antifeixista 25/10/15

El 27s a Collserola li vam demanar públicament. Ara, volem fer públic l'agraïment a l'alcalde de Cerdanyola, en Carles Escolà, per la seva disposició a fer-ho possible. Entre totes, tot.

Publiquen el cens dels catalans enterrats al Valle de los Caídos

Volum 3

Una investigació xifra entre les 5.000 i les 7.000 les restes de persones procedents de Catalunya

Diari de Girona 13.10.2015

El cens de les persones enterrades al Valle de los Caídos procedents de Catalunya es publica per primera vegada en el tercer volum de la Història de la República a Catalunya, una obra en la qual han participat prop d'un centenar d'historiadors.

L'autora de la investigació i de l'entrada sobre el Valle de los Caídos en el volum, Queralt Solé, ha dit avui que "és un tema viu i del que historiogràficament es poden fer moltes coses".

40 Aniversari de l'afusellament de Jon Paredes

 

Sala d'actes del Museu d'Art de Cerdanyola

Homenatge al president Lluís Companys a les escoles i instituts de Catalunya

Justiciafranquisme.cat

15 d'octubre

Òmnium anima les escoles i instituts de Catalunya que el dijous 15 d’octubre recordin la figura del President Lluís Companys en horari lectiu i reflexionin al voltant de les circumstàncies del seu afusellament per part del règim franquista. Per fer-ho, proposa la lectura del poema de Ventura Gassol ‘Al President Companys’ i ofereix un recull de recursos pedagògics adequats a les diferents etapes escolars: pel•lícules, llibres, documentals, auques, còmics i telefilms, entre altres. 

(Vegeu els recursos aquí)

Homenatges a Lluís Companys

 

Justiciafranquisme.cat

Cornellà de Llobregat recorda Lluís Companys

Dimecres 14 d’octubre, a les 8 del vespre

Vetlla simbòlica.
Lloc: Plaça Lluís Companys, s/n.

Enguany, any del 75è aniversari de l’afusellament del President Lluís Companys, Cornellà de Llobregat tornarà a recordar la figura del nostre president amb una sèrie d’activitats organitzades i promogudes per Entitats 15 d’octubre, un col·lectiu que agrupa una vintena llarga d’entitats locals, entre elles la secció local d’Òmnium Cultural.

Homenatge al president Lluís Companys a Manresa

5 octubre - 20:00 - 21:00

Com cada any, la Fundació Independència i Progrés organitza a Manresa l’acte d’homenatge a Lluís Companys. Es farà el dia 15 d’octubre , a les 8h del vespre (20h), a la plaça de Lluís Companys, de Manresa (confluència Prolongació Guimerà i Barcelona), amb ofrena floral per part de les entitats, associacions, organitzacions i particulars. Hi parlarà: Pere-Joan Cardona, científic i hi actuaran: Lúpulus Emsembla i el grup poètic La Veurem Teatre. Ho organitza: Fundació Independència i Progrés. Hi col·labora: Ajuntament de Manresa.

 Acte institucional d’Homenatge a Lluís Companys a Sabadell

15 octubre - 19:00 - 20:00
Acte institucional a les Escoles de Can Rull.

Actes d’homenatge al president Lluís Companys a Tarragona 

15 octubre

A la muntanya de l’Oliva de Tarragona, a les 07.00 h, lectura de la sentència a mort del president, salves d’honor i Cant dels Segadors

A la rambla del President Lluís Companys, aproximadament a les 18.30 h, acte ciutadà conduït pel periodista Ricard Lahoz, que inclourà una lectura de textos del president Companys per part de quatre o cinc expresidents d’Òmnium Tarragonès, amb l’actuació musical del cor i orquestra de l’Institut Martí Franquès de Tarragona, una ofrena floral per part de les entitats de la Comissió i la corporació municipal, unes salves per part del Ball de Serrallonga, possibles pilars de les colles castelleres de la ciutat, i cloenda de l’acte amb el Cant dels Segadors.

Lluís Companys, polític republicà i catalanista. A 75 anys del seu assassinat a Mataró

15 octubre - 20:00 - 21:30

Saló de Sessions de l’Ajuntament de Mataró 

Memorial Companys, conferència institucional:
Lluís Companys, polític republicà i catalanista. A 75 anys del seu assassinat, a càrrec de Giovanni C. Cattini, Professor d’Història Contemporània de la UB.

Cicle Lluís Companys en el 75è aniversari del seu afusellament a Sant Cugat del Vallès

21 octubre - 19:00 - 20:30
Conferència “Companys revolucionari. De la Unió de Rabassaires a la Generalitat” a càrrec de l’historiador Josep M. Figueres

Presentació a Sabadell del llibre “El viatge de Companys”

22 octubre - 19:00 - 20:30

Presentació del llibre El viatge de Companys, d’Antoni Tortajada i Eloi Vila.
El viatge de Companys segueix el fil de les històries que els guionistes Joan Gallifa, Antoni Tortajada i Eloi Vila van aconseguir per a la sèrie documental de TV3. Però hi aporta noves informacions i reflexions sobre les llums i les ombres d’un personatge fascinant.

Engén una espelma al teu balcó 14-O. 22h.

Presentació del documental "Procès a Catalunya" a Montornès

Homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura

La Generalitat organitza el dia nacional en memòria de les víctimes de la guerra civil i de la repressió de la dictadura franquista

Memorial Democràtic

El 15 d’octubre s’escau el 75è aniversari de l’afusellament del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys. Amb motiu d’aquesta commemoració el Govern de la Generalitat va aprovar, el 8 de setembre de 2015, la proclamació del 15 d’octubre com a “Dia nacional en memòria de les víctimes de la guerra civil i les víctimes de la repressió de la dictadura franquista”.

En el marc d’aquest dia nacional, la Generalitat de Catalunya organitza un acte d’homenatge obert a la ciutadania al Palau de la Generalitat.

Començarà a les 19 h, amb un minut de silenci en record de les víctimes de la guerra civil i la dictadura franquista. Posteriorment es projectarà un fragment del vídeo del Memorial Democràtic “Temps de Memòria” i comptarà amb intervencions de víctimes i familiars. Hi participaran Pilar Llopart, supervivent dels bombardejos durant la guerra civil a Barcelona; Roser Soler, filla d’ Agustí Soler, alcalde de Sant Joan de Vilatorrada afusellat pel franquisme; Valentín Muxí, fill d’exiliats catalans a Xile i cònsol honorífic de Xile a Barcelona, i Carles Vallejo, víctima de tortures per part de la dictadura i president del Memorial de Treballadors de Seat. Intervindran també Mariona Companys, reneboda del President Lluís Companys i Jorge Auat, fiscal general de la Procuradoria de crims contra la humanitat de la República Argentina.

La cloenda musical, amb la col·laboració de l’Escola Superior de Música de Catalunya  (ESMUC) i de la Comissió de la Dignitat, anirà a càrrec de la Cobla de l’ESMUC, dirigida per Marcel Sabaté, que interpretarà “Trencadís. Els darrers dies de la vida de Lluís Companys”, sota la coordinació de Joaquim Rabaseda. L’obra, creada especialment per aquest acte, agrupa sis miniatures per a cobla composades per professors, estudiants i graduats de l'Esmuc. L’obra té les parts i autoria següents:  Prison de la Sainté, de Laia Vallés; Casa Real de Correos de Madrid, de Joaquim Rabaseda; El fossar de Sant Eulàlia, d'Arnau Tordera; Testament, de Laura Casaponsa; A dos quarts de set, de Daniel Fígols i Per Catalunya, d'Eduard Resina. L’ESMUC interpretarà també “La santa espina” i “Els segadors”.

Quatre cartells i un adhesiu gratis amb l'ARA, en record de Lluís Companys

Aquest diumenge el diari rememora l'afusellament del president de la Generalitat amb un diari especial

ARA Barcelona  09/10/2015

A les portes del 75 aniversari de l’afusellament del president Companys, aquest diumenge dediquem el diari a recordar i analitzar la seva figura i iniciem una sèrie de quatre cartells d’homenatge que el lector rebrà gratuïtament.

El primer reprodueix el poema que li va dedicar Pablo Neruda, el segon recorda el Companys solidari amb el poble de Madrid assetjat per Franco, i els dos últims la seva tràgica mort.

El dia de l’efemèride, dijous 15, l’ARA inclourà un adhesiu commemoratiu.

L'ajuntament de Barcelona se suma a demanar l'anul·lació de la sentència de mort de Companys

Programa d'actes en el 75è aniversari de l'afusellament de l'expresident català Lluís Companys

El consistori també vol recuperar la figura de l'expresident més desconeguda com a regidor barceloní entre 1917 i 1920

El Món.cat Redacció 1 d' Octubre 2015

L'ajuntament de Barcelona ha organitzat diversos actes en el 75è aniversari de l'afusellament de l'expresident català Lluís Companys perquè el seu record s'integri en la memòria democràtica i antifeixista d'Europa com l'únic president afusellat en la Segona Guerra Mundial. El consistori vol que aquests actes contribueixin a les iniciatives adoptades per reclamar l'anul·lació de la seva sentència de mort, ha explicat el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello.

Acte d'homenatge al Fossar de la Pedrera

40è aniversari de l'afusellament de "Txiki" a Cerdanyola

Foto acte de MaiMés Cultura Antifeixista 27/9/2015

27 de setembre de 1975 cinc militants d'ETA i del FRAP eren afusellats a Madrid, Cerdanyola del Vallès i Burgos en compliment de les penes de mort dictades als respectius consells de guerra (jutges militars espanyols) i signats de la mà del dictador Franco

Fa cinc anys, dies abans d'aquesta data, es van entregar les beines de les bales de l'afusellament de "Txiki" a mans de la família al cap de quasi quatre de la seva mort. La família va anunciar que cediria aquestes beines a una fundació de la memòria històrica, que les exposarà com a testimoni de les darreres sentències criminals del franquisme. 39 anys després, aquest i altres crims de l'exèrcit espanyol i la policia franquista continuen impunes.

Foto acte de MaiMés Cultura Antifeixista 27/9/2015

Tots els afusellats van ser brutalment torturats durant la seva detenció, setmanes abans de les execucions de 1975. Els responsables policials d'aquella operació van ser personatges ben reconeguts del regim feixista de Franco. En el procés els tribunals militars no es va respectar ni la pròpia legalitat franquista en un procés com de costum excepcional i sense granties judicials. L'aparell del franquisme volia morts a qualsevol preu per donar una lliçó al moviment antifranquista que reclamava democràcia i llibertats.

A Catalunya les mobilitzacions de resposta van ser molt importants. També a nivell internacional, en què es denunciava el règim feixista-borbònic i els cinc assassinats signats pel dictador Franco.

Juan Paredes Manot "Txiki" va ser afusellat al cementeri de Collserola per voluntaris membres de la Guàrdia Civil, davant la presència del germà del germà (Mikel) i dels advocats Marc Palmés i Magda Oranich.

Aquesta execució juntament amb l'execució, el mateix dia, de quatre militants (José Huberto Baena, Ramón García Sanz i José Luis Sánchez Bravo que pertanyien al FRAP,  Angel Otaegi Etxeberria a ETA) més a Madrid i a Burgos, formaven part de l'estratègia de Franco per a escarmentar el sector més actiu del moviment de ruptura que reclamava llibertat i democràcia.

Arran de la seva execució i la d'Angel Otaegui organitzacions de l'esquerra abertzale van començar a reivindicar el 27 de setembre com a Gudari Eguna.

Les beines de les bales amb què van afusellar Jon Paredes Manot "Txiki" el 27 de setembre de 1975 van ser entregades fa tres anys a la seva família. L'advocat de l'aleshores equip defensor en el judici sumaríssim contra el militant d'ETA, Magda Oranich, va explicar que les havia conservat després de presenciar l'execució a Cerdanyola del Vallès i que, trenta-set anys després, en va lliurar sis a la família, entre aquestes la del tret de gràcia.

 

Els botxins de "Txiki" van necessitar un tret de gràcia, perquè cap dels dotze trets contra el reu (que va cridar "Gora Euskadi askatuta!" i va cantar l'Eusko Gudariak durant l'afusellament) no van aconseguir abatre'l mortalment. "Txiki" també va dexiar un testament escrit en què afirmava les seves conviccions davant la bogeria criminal del feixisme. A l'execució, hi van assistir  els advocats de "Txiki" Oranich i seu company Marc Palmés, així com el germà de "Txiki", Mikel Paredes Manot.

Homenatge de l'independentisme català a Txiki, a finals dels anys setanta a Cerdanyola

        Txiki

Dedicat a la senyora Antonia Maria Manot

Sé del plor d’aquests teus ulls
que no he pogut veure encara,
sé del plor i del sofriment
per una vida segada.

El teu xic fill ha caigut
fermament, donant la cara;
un estel de viva llum
ha nascut, i ens guia ara.

Ara que ets mare de tots,
deixa’m dar-te una abraçada.
Ara que ets mare de tots,
deixa’m besar-te al front, mare.

Un home lliure ha caigut
i la lluita és viva encara.
No coneixerem repòs.
Adéu, Txiki, adéu, fins ara

                  29 de setembre 1975

   (Poema d'Àlvar Valls, recollit al llibre Crit, editat pels CSPC)

El 27-S farà quaranta anys dels darrers afusellaments del franquisme

L'indret on va ser afusellat «Txiqu», a tocar del cementiri de Collserola | Fons de Josep Sellarès

 l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès li vol aixecar un monument en el mateix lloc on fou afusellat

• El setembre de 1975 van ser executats tres militants del FRAP i dos d'ETA
• Juan Paredes Manot, "Txiqui", fou afusellat a tocar del cementiri de Collserola després d'un judici sense garanties
• La dictadura vivia els seus mesos finals enmig del descrèdit i la condemna internacional

El govern declara el 15 d'octubre de 2015 Dia Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i de la repressió franquista

Ofrena floral del govern a la tomba del president Companys, el 15 d'octubre passat al Fossar de la Pedrera de Montjuïc Foto: ORIOL DURAN

• La data coincideix amb el 75è aniversari de l'afusellament del president Lluís Companys

• L'acord dóna compliment a la Llei del Memorial Democràtic i altres resolucions del Parlament 

ACN 8/9/15

El govern ha acordat declarar el 15 d'octubre de 2015 Dia Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura franquista. La data coincideix amb el 75è aniversari de l'afusellament del president Lluís Companys, el màxim representant institucional del país i únic president escollit democràticament de l'Europa occidental que ha estat executat pel feixisme.

La Generalitat es compromet a adoptar les mesures necessàries per donar coneixement públic d'aquest acord a les diverses institucions catalanes i als ciutadans i organitzacions. En especial, a comunicar-ho a víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista i les seves famílies, així com a entitats memorialistes.

L'acord del Consell Executiu dóna compliment a la Llei 13/2007, de 31 d'octubre, del Memorial Democràtic, i, en especial, a la referència que s'hi fa en el preàmbul al necessari reconeixement memorial a totes les víctimes. També respon a les nombroses resolucions del Parlament de Catalunya en relació amb la Guerra Civil i la posterior dictadura franquista.

L'acord té en compte l'existència de pluralitat de memòries, que han de ser reconegudes sense ressentiments i de forma constructiva, i les diverses iniciatives que s'han posat en marxa per a l'esclariment de la veritat i la reparació moral i simbòlica de totes les víctimes i supervivents.

Així mateix, s'ajusta a les nombroses resolucions i informes dels diversos organismes de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), i en particular a l'informe amb data 22 de juliol de 2014 del relator especial de l'ONU sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, després de la seva visita a Catalunya al gener de 2014.