Els presoners del franquisme de Sant Miquel dels Reis, homenatjats a València

El català Joan Busquets rememora al monestir de Sant Miquel dels Reis de València les condicions de vida i fins i tot un intent de fugida

15/11/16 TV3 

El govern valencià ha homenatjat els presoners del franquisme que van estar captius al monestir de Sant Miquel dels Reis, a València. Entre els supervivents, el català Joan Busquets, que va estar quinze anys en aquella presó acusat de maqui i anarquista. Hi va estar condemnat a mort, però se li va condonar la pena per 20 anys de presó, primer a València i després a Burgos. Busquets ha tornat per primera vegada a la presó i ha recorregut un entorn que actualment no té res a veure amb aquell edifici tan odiat durant anys i anys.

Agustín Rueda Sierra: El 14 de març de 1978 és assassinat a la presó de Carabanchel

Estel Negre - Anarcoefemèrides del 14 de març

Agustín Rueda Sierra:

El 14 de març de 1978 és assassinat a la presó de Carabanchel (Madrid, Espanya) el militant anarquista Agustín Rueda Sierra. Havia nascut el 14 de novembre de 1952 en una barraca d'una colònia de Sallent, poble miner del Bages (Catalunya) a prop de Barcelona i amb un gran percentatge d'immigració, de mare teixidora i de pare minaire. Després de l'escola farà feina quatre anys en una empresa auxiliar de l'automòbil fent matrius industrials. Amb 18 anys crea un Club Juvenil per dinamitzar el seu barri (cinema, conferències, recitals, futbol). L'abril de 1971 deixa la fàbrica i aconsegueix feina de miner a Sallent. El febrer de 1972 es produeix una vaga important i un tancament dels minaries de Balsareny i Sallent; Agustín Rueda hi participarà activament (assemblees informatives, manifestacions, grups de suport...). El setembre del mateix any, i com a conseqüència de la seva participació en l'ambient insurgent, és acomiadat de la feina. El 17 de novembre de 1972 mor atropellada la mare d'un company per mor de la mala situació de les carreteres de la colònia on viu, i en la manifestació de protesta dos dies després és detingut i ingressa a la presó Model de Barcelona, d'on sortirà el febrer de 1973. Després de diverses feines esporàdiques (picapedrer, veremador...) i d'encalçament policíac, és cridat a files. El 9 de maig de 1974 s'incorpora en infanteria de marina a Cartagena i després a Ferrol el 26 de juny. El 17 de juliol mor son pare de tuberculosi i misèria i el 28 d'octubre del mateix any sa mare, amb la qual cosa perd la llar familiar. El 28 de d'octubre de 1975 es llicència i torna a Sallent. L'abril de 1976 es passa a França per primer cop pe ajudar un amic desertor i pren contacte amb els exiliats llibertaris de Perpinyà, vivint damunt de la Llibreria Espanyola de la ciutat, que poc després és destrossada per una bomba quedant-se sense habitatge. Després de diverses feines al camp a Ceret i Conellà de la Rivière, l'octubre de 1976 arriba clandestinament a Barcelona carregat de llibres i pamflets llibertaris. Torna a casa amb desertors i retorna el novembre a Sallent on ocupa una masia abandonada. El febrer de 1977 amb passaport torna a Perpinyà i entra en contacte amb un grup autònom llibertari d'acció, però no és un revolucionari professional i continua vivint de les feines del camp. El 15 d'octubre de 1977 a les 6 del matí és detingut a la frontera per mor d'una delació. Després de tres dies a la comissaria de la via Laietana, és portat a la presó de Figueres per restablir-se de la pallissa, i a final de mes és portat a la presó de Girona. Entra en contacte amb la Coordinadora de Presos En Lluita (COPEL) i és converteix en membre actiu. Els missers Vidal, del Comitè Propresos de CNT, i M. Seguí, de Familiars i Amics dels Presos Polítics, s'encarregaran del seu cas, però només el van veure un pic. Com a conseqüència de les seves activitats en la COPEL és traslladat, sense que els seus advocats se n'assabentin, l'1 de gener de 1978 a la presó madrilenya de Carabanchel on també s'incorpora de ple en la COPEL. La nit del 13 al 14 de març de 1978, quan els funcionaris de presó descobreixen que Agustín s'ha assabentat del noms dels infiltrats policíacs en la COPEL i en grups anarquistes, és assassinat d'una pallissa; el doctor Gregorio Arroyo certifica a la infermeria de la presó l'òbit a causa d'un «shock  traumàtic» a les 7.30 hores. Ningú no el va veure després de la seva mort i el cadàver va ser traslladat a Sallent on va ser enterrat sense cap permís, ni tan sols el de sanitat, calia evitar escàndols. 12 funcionaris de presó i dos metges van ser jutjats i condemnats 10 anys després dels fets a penes compreses entre els 10 i dos anys de presó per la pallissa mortal «generalitzada, perllongada, intensa i tècnica» realitzada en el 70% del cos d'Agustín Rueda.

La Generalitat reclama la veritat sobrel el lliurament del president Companys al règim de Franco

Traducció Estació Collserola

 

La delegació del Govern a França i Suïssa organitza aquest dijous a París una conferència sobre la figura del president de la Generalitat durant la II República.

 

Público - Madrid - 8/7/2015

Dret a la veritat. La Generalitat de Catalunya vol conèixer més sobre la detenció i lliurament del president de la Generalitat Lluís Companys a França a les autoritats de la dictadura de Franco en l'estiu de 1940. Amb aquest motiu, la delegació del Govern a França i Suïssa, juntament amb el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya Comissió i la Comissió Catalana de la Dignitat organitzen aquest dijous a París una conferència sobre la figura del president de la Generalitat durant la II República, el seu arrest i el lliurament a les autoritats franquistes.

"També volem recordar que la deportació a Espanya i el fusilamiento de Lluís Companys és un cas únic a Europa occidental, es tracta de l'assassinat d'un president triat democràticament", avança el Govern en la nota de premsa distribuïda als mitjans de comunicació.

L'acte explicarà amb la presència de Denis Peschanski, historiador i director d'investigació en el Centre National Recherche Scientifique; Antoni Strubell i Trueta, membre de la la Comissió de la Dignitat; i Martí Anglada, delegat de la Generalitat de Catalunya a França i Suïssa. Així mateix, es projectarà una part dels documentals de la Televisió de Catalunya Lluís Companys Camins retrobats i El meu nom és Druillet.

Fa setanta anys: commemoració de l’assassinat de Pau Alomà Sanabras

 

El 27 de juny de 1940 Pau Alomà Sanabras era afusellat a la muntanya de l’Oliva, a Tarragona.

 

Ramon Gras en Una Utopia, una Esperança. La història de Josep Alomà 27/6/15

Pau Alomà Sanabras (1902-1940) fou un destacat militant de la CNT de Tarragona durant els anys vint i trenta. Actiu propagandista i difusor de l’ideari àcrata a la província de Tarragona, col•laborà en l’Ateneu Llibertari i participà en les principals lluites socials que es produïen al Camp de Tarragona. Amb els seus germans Josep Maria i Jaume, lluità per millorar dels condicions de vida i el nivell cultural de les persones al torn que combatia amb coratge els principals agents de l’autoritarisme, l’opressió i el manteniment de les injustícies: el capitalisme, l’obscurantisme cultural i religiós i l’estat, amb l’exèrcit com a màxim exponent del mateix. A conseqüència d’aquest fet, fou empresonat nombroses vegades durant l’etapa republicana (1931-36), sota acusacions falses, com a pres governatiu (mesura repressiva dels temps de la Monarquia que la República havia recuperat per incrementar la repressió contra els anarquistes).

 

Durant els primers mesos de la guerra participà activament en la Revolució Llibertària i va acollir i mantenir amb els seus germans i la seva mare vuit nens refugiats de Madrid, donat que l’allau massiu d’evacuats va desbordar les previsions del centre d’acollida de l’antic sanatori de La Savinosa. Durant els Fets de Maig, Pau Alomà s’enfrontà als estalinistes del PSUC i als seus oportunistes aliats: ERC, EC i ACR.

 

El 1938 Pau Alomà va ser mobilitzat amb la seva lleva i es va incorporar a l’Exèrcit Popular, al front de Sòria. El 12 de gener de 1939 els rebels van controlar aquesta província. Detingut a Sòria, va restar empresonat a Burgo de Osma, des d’on fou traslladat a la presó de Tarragona (Pilats), el 25 d'octubre de 1939. El Consejo de Guerra Permanente, en el judici sumaríssim d'urgència nº 3971, va condemnar el 8 de gener de 1940 a Pau Alomà i Sanabras a la pena de mort per “Auxilio a la Rebelión Militar”.

 

Pau Alomà fou executat la matinada del 27 de juny de 1940 per un escamot de botxins del règim feixista, a la muntanya de l'Oliva, a Tarragona.

En homenatge a Pau Alomà Sanabras (El Catllar, 1902 - Tarragona, 1940).

Mor Manuel Fornés, un dels últims maquis contra el franquisme

Una imagen de Manuel Fornés Marín durante la entrevista que concedió a la
Revista Catalunya en agosto de 2012. Foto: Revista Catalunya

Traducció Estació Collserola

 

Residia en Segur de Calafell. Va ser del grup que va participar en l'assalt al bordell de la Casita Blanca de Barcelona. Va pasar 8* anys en la presó acusat de ser responsable de la junta de CNT

CUP Capgirem Barcelona recol·loca la placa de la vaga de la Canadenca

CUP Capgirem Barcelona recol·loca la placa de la vaga de
la Canadenca

A més a més, exigeix la seva restitució definitiva

 

Llibertat.cat 16/04/2015

Fa un dies, a causa de les obres de remodelació que s’estan duent a terme al Parc de les Tres Xemeneies, la placa commemorativa de la vaga de La Canadenca va ser retirada, i a dia d’avui, l’Ajuntament encara no l’ha reinstal.lada. La CUP Capgirem Barcelona la va recol·locar tot just fa una setmana en un exercici de preservació de la memòria històrica de les classes populars catalanes.

Camp de Concentració d'Horta

Edifici de Llevant del Camp de Concentració d'Horta *

Memòria dels barris 17/6/11
Història gràfica dels barris del Districte Horta-Guinardó
* L’edifici de Llevant que hi havia en el que avui dia és el Campus de Mundet, va ser utilitzat com a camp de concentració per l’exèrcit del general Franco en finalitzar la Guerra Civil. Tot i que s’anuncià el seu tancament el gener de 1940, es va mantenir en funcionament fins al mes d’abril. El llibre d’Aram Monfort, Barcelona 1939: El camp de concentració d’Horta «intenta respondre interrogants fonamentals entorn a l’ocupació i repressió militar exercida durant el primer any de postguerra»

Catalunya dedica 2015 a Neus Català, última supervivent espanyola de Ravensbrück

 

Traducció Estació Collserola

• És l'última espanyola supervivent del camp de concentració de Ravensbrück.
• L'actriu Mercè Arànega i el director Josep Maria Miró portaran la seva vida al Grec.
• La Generalitat vol posar de relleu la seva figura i la de les persones que van sofrir les conseqüències de la guerra i la dictadura franquista.

EFE  01.04.2015

Catalunya dedica 2015 a Neus Català que, a punt de complir cent anys, és l'última espanyola supervivent del camp de concentració de Ravensbrück, amb un programa d'actes entre els quals destaca una adaptació teatral sobre la seva vida que podrà veure's en el Festival Grec. L'actriu Mercè Arànega donarà vida a Neus Català en l'obra Un cel de plom, escrita per Carme Martí i dirigida per Josep Maria Miró.

 

És un referent i un testimoniatge de totes les dones que van lluitar en la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial

 

La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha presentat aquest dimecres aquest programa per a celebrar l'Any Neus Català, que ha descrit com un reconeixement a la figura d'aquesta supervivent de la barbàrie nazi "i per extensió -ha dit- a totes les persones que van sofrir les conseqüències de la guerra i la posterior dictadura franquista".

2015 Fa 9 anys del muntatge 4F

Catalunya va encapçalar el nombre de morts sota custòdia policial el 2013

Barcelona 20 desembre 2014

 Mossos, el segon cos més implicat en morts d’aquest tipus

 

Directa.cat - Bertran Cazorla  20/01/2014       

El cas més greu de tortures a Barcelona, silenciat pels mitjans

Traducció Estació Collserola
Ciutat Morta s'emetrà en TV3 abans del 31 de gener de 2015

Público - Esperanza Escribano 28/12/14 Barcelona

Fa gairebé nou anys que Barcelona està morta. La van matar el seu alcalde, el socialista Joan Clos, el seu regidor de Seguretat, Jordi Hereu, la jutgessa instructora Carmen García Martínez i els policies urbans Bakari Samyang i Victor Barona. És la tesi que sosté Ciutat Morta, el documental que relata un dels més greus casos de corrupció policial, judicial i política en la capital catalana i que troba el seu aval en el silenci dels mitjans catalans. Malgrat haver guanyat el Festival de Màlaga i el premi del públic en el Festival de Sant Sebastià, ningú a Catalunya sabia gens d'aquesta producció. Finalment i gràcies a la pressió popular a través de les xarxes, TV3 ho emetrà abans que acabi gener.

La nit del 4 de febrer de 2006, la Guàrdia Urbana va acudir a desallotjar un teatre okupa en el carrer Sant Pere Mes Baix, en el centre de Barcelona, on s'estava celebrant una festa. Durant les càrregues, van començar a caure objectes de l'edifici. Un test va impactar en el cap d'un dels agents, que va quedar en estat vegetal. La policia va detenir llavors a cinc persones a peu de carrer i tres d'elles, d'origen llatinoamericà, van ser directes a la comissaria de Ciutat Vella en les Rambles.

A Cipriano Martos



 

Obreros y campesinos hemos perdido un hermano,
un marxista-leninista llamado Cipriano Martos,
al que la Guardia Civil en Tarragona ha matado.

 

Cuando cae un camarada se me parte el corazón,
pero no es hora de llanto sino de Revolución,
de empuñar todos unidos martillo, fusil y hoz.

 

Camarada tú no has muerto, que el pueblo te lleva en alto,
y al pueblo no hay quien lo mate, ni con treinta mil balazos,
ni con treinta mil venenos… todo el FRAP te lleva en alto.

 

Y esa tu sangre valiente que te ha robado el fascismo
nosotros, tus camaradas, ya te la hemos recogido
para pintar aún más roja la bandera del Partido.

 

Y en este nuestro combate ya nada podrá pararnos,
ni los quintacolumnistas como Carrillo y Camacho,
ni yanquis ni monarquía, ni cárcel ni asesinatos.

 

Traducció Estació Collserola
Luis Puicercús “Putxi”. LQSomos. 28/12/2014
Aquest revolucionari i emotiu poema, que cantàvem en les presons, estava dedicat a la memòria de Cipriano Martos Jiménez, membre del FRAP (Front Revolucionari Antifascista i Patriota), detingut el 30 d'agost de 1973 a Reus (Tarragona). Li van sotmetre a tortures des del moment de la seva detenció i va ser obligat a beure el contingut d'un "còctel Molotov" (un dels components del qual era l'àcid sulfúrico). No va poder sobreviure. Va morir el 17 de setembre. Tenia 28 anys. En els interrogatoris no va dir una sola paraula.

Ni la seva família ni el seu advocat van poder veure el seu cadàver, que va ser enterrat en secret en el cementiri de Reus (Tarragona). Avui dia, en la plaça de Sabadell, on va viure, una placa recorda el seu nom i la data del seu assassinat.

La seva mort no es va publicar en cap periòdic espanyol. A Europa, i gràcies a les informacions que regularment donava a nivell nacional i internacional l'Agencia de Prensa España Popular (APEP), encuadrada en el FRAP, "Le Monde" va donar la notícia, encara que amb algun retard. També van denunciar l'assassinat "Liberation" i "Il Manifestó". El Consulat franquista d'Hendaya va ser atacat dies després: se li van llançar ampolles amb pintura vermella i es van fer grans pintades de: ¡Asesinos!, ¡Cipriano Martos serà vengado!, ¡Muerte al fascismo!

Des d'aquell 17 de setembre, Cipriano Martos es va convertir en un exemple de lluita, de firmeza i de valor comunista per a tots els seus camarades, per a tots els quals ho van conèixer i per a tots els quals, després, han sentit parlar d'ell.

Aquest poema va ser creat pel camarada del PCE (m-l) i membre del FRAP, Juan José Garayar Elizondo, aïllat en cel·les de càstig, a la fi de setembre del mateix any, a conseqüència de les accions de protesta que es van dur a terme en l'interior de la presó de Carabanchel contra les excarcelaciones. El curiós de la seva confecció és que va ser realitzat sense llapis ni paper (impossible d'aconseguir en la cel·la de càstig). Quan va ser alliberat i va tornar a la seva cel·la de la Tercera Galeria va poder copiar per fi el que havia romàs en la seva ment durant 30 dies, durada del càstig carcelario.

Aquesta composició inesperada va sorprendre a tots els militants i simpatitzants del FRAP ingressats en Carabanchel. En un principi es recitava com un poema normal encara que als pocs dies se li va adjudicar un ritme semblat a una nana però amb una mica més de ritme. Sense dubte una de les cançons carcelarias que més ens van emocionar i ens segueixen emocionant sense dubte alguna. Durant anys també es va cantar fora dels murs de les presons.

Temps després es va crear la cançó "Cipriano Martos", amb lletra i música de la UPA (Unión Popular de Artistas), membre del FRAP, encara que la més coneguda i reconeguda és la qual es va crear en la presó de Carabanchel.

Jornada solidària amb els presos i preses en lluita

Ateneu Llibertari del Berguedà

27 de desembre del 2014 a Berga

 

17h. Xerrada sobre el sistema penitenciari i la repressió a les anarquistes. Ateneu Llibertari del Berguedà

 19h. Marxa de torxes. Plaça de Sant Pere.

 21h. Sopar i quinto solidari. Prou repressió a l'independetisme, Teti absolució. Casal Panxo

Llibertat anarquistes empresonades

 

21 dic. 2014

La matinada del passat dimarts 16 de desembre un desplegament policial ordenat per l’Audiència Nacional irromp en els nostres espais i deté a 11 companyes. En Sant Andreu assalten quatre vivendes, registren l’Ateneu Llibertari del Palomar i s’emporten a tres de les nostres.

 

Assistim a la denominada operació Pandora, un cop repressiu dirigit pel jutge Javier Gómez Bermúdez contra el moviment anarquista. Una vegada més l’Estat recorre a la denominada lluita antiterrorista per a eliminar a qui qüestiona i amenaça l’ statu quo.

 

Però qui sembra el terror? A cas no és l’Estat una maquinària despietada i cruel que gaudeix de total impunitat? El mateix engranatge inhumà capaç de rescatar la banca mentre desnona les nostres veïnes i condemna les nostres vides a la precarietat? Què tanca i tortura a persones migrades en Centres d’Internament? Què retalla cada cop més llibertats en pro de una suposada seguretat ciutadana que en realitat és una altra forma de mantindre els privilegis d’uns pocs a costa de la misèria de la resta?

 

No tenim res a amagar. Som anarquistes i rebutgem l’ordre social imposat. No estem disposades a empassar-nos aquesta realitat de misèria i acceptem el conflicte derivada d’aquesta decisió. El nostre compromís és ferm i la nostra resposta és clara:

 

La lluita és l’únic camí.

  



En record a les dones preses a les Corts

 

Estudiants de la Universitat de Barcelona ideen monuments que recuperen la memòria de l’enderrocada Presó de Dones. Durant la dictadura franquista va ser una de les principals institucions repressores del règim, però el seu record va romandre amagat dècades després de la seva desaparició.

Fa 74 anys era detingut el President de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys

 

Memorial Democràtic 13/8/14

#taldiacomavui, fa 74 anys, era detingut a Le Baule el President de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys a mans de la policia militar alemanya i amb la col•laboració de la policia franquista #75anysExili

El Senzill. Guerrilla i presó d’un maqui ara en PDF



Memòries de Joan Busquets i Verges: El Senzill. Guerrilla i presó d’un maqui.
Editat pel Centre d’Estudis Josep Ester Borràs. Segona edició ampliada i corregida

Exposició-xerrada: Preses de Franco a Cornellà

cornella.cat

Museu Palau Mercader 

Adreça: Parc de Can Mercader - Carretera de L'Hospitalet, s/núm. (Google Maps)

Telèfon: 93 377 00 25

Horari:

_·Diumenges i festius, de 10h a 14h.

_·De dilluns a divendres, en hores a convenir (grups concertats).

_·Tancat els dies 1 i 6 de gener, del 14 al 19 d’abril, el 24 de juny, de l’1 al 31 d’agost, 25 i 26 de desembre.

 

Preses de Franco

La mostra és un recull de fotografies, documents i testimonis orals de dones empresonades durant les primeres dècades de la dictadura franquista, amb la voluntat de retre homenatge a la primera generació de preses polítiques del franquisme i de donar a conèixer les històries de moltes dones que, des de la reivindicació política, van obrir una crisi en el model de societat dominant, desafiant tant el feixisme com la societat patriarcal d’arrels seculars.

Exposició produïda per la Fundación de Investigaciones Marxistas i l’Associació Catalana d’Investigacions Marxistes.

Durada: del 16 de març al 18 de maig. Més información.

 

Visita comentada a l'exposició 'Preses de Franco'. A càrrec d’un dels comissaris, Fernando Hernández Holgado.

Data: 30 de març /

Lloc i horari: Sala d’exposicions del Museu Palau Mercader, a les 12 h

Xerrada 'La repressió contra les dones durant els primers anys del franquisme'. Activitat complementària a l'exposició "Preses de Franco." A càrrec d’Anna Sallés, sobre la repressió contra les dones en el context més ampli de la repressió general contra les esquerres i el conjunt de les classes populars durant els primers anys del franquisme. I ho farà, no només com a professora d’Història Contemporània que ha estat, a la UAB, sinó també amb el bagatge de la seva experiència personal a les presons de Franco a principis dels anys 60.

Data: 11 de maig /

Lloc i horari: Sala d’Sala d’exposicions del Museu Palau Mercader, a les 12 h

Cicle de xerrades: Recuperant la memòria de la transició

 

AssembleaLlibertària UB-Raval

Aquest 14 de Març es compleixen 36 anys de l'assassinat d'Agustin Rueda Sierra, pres que va participar com a militant llibertari de les lluites a les presons, organitzades al voltant de la COPEL (Coordinadora de Presxs en lluita).

Des de l'AssembleaLlibertària UB-Raval volem dedicar el mes de Març a la seva memòria, re...cordant així una lluita enfocada a la dignitat i al seguiment d'uns ideals. Recuperant també així la memòria recent d'un període com és el de l'anomenada transició.

Des del 10 de Març fins al 28 de Març podrem gaudir de l'exposició que ens ha facilitat el col·lectiu "Amics d'Agustin Rueda" al segon pis de la Facultat de Geografia i Història i Filosofia (C/Montalegre 6) de la Universitat de Barcelona.
Al llarg d'aquest mes es realitzaran una serie de xerrades i activitats temàtiques per poder aprendre entre totes i per rescatar alguns fets que de vegades sembla que no interessa que es coneixin.

Vam començar el cicle el 10 de març amb una xerrada sobre el cas de l'assassinat de l'Agustín.

La segona xerrada serà el dia 19 de Març a les 16 h (Aula 207) a la Facultat de Geografia i Història i Filosofia de la UB:
-RECUPERANT LA MEMÒRIA DE LA TRANSICIÓ: DE LA DICTADURA A LA MONARQUIA. LA INFILTRACIÓ POLICIAL AHIR I AVUI. DES DEL "CAS SCALA" FINS AL MOVIMENT D'INSUBMISSIÓ I EL CESICAT

Anirem publicant les següents activitats!!

 

14 de març, 36 aniversari del crímen d'Agustín Rueda

 

Col.lectiu A Les Trinxeres 14/3/14

Un dia com avui 36 anys enrere, els funcionaris-carcellers del recinte-presó de Carabanchel, van localitzar un túnel a l'interior de la mateixa. Amb el beneplàcit del director i del capellà es van iniciar els interrogatoris-pallisses d'interns-segrestats que van donar com a resultat la mort-assassinat, vint hores després, del militant llibertari Agustín Rueda, de 25 anys d'edat i nascut en una barraca de la colònia minera de la Butjosa, a Sallent (Barcelona).