Barcelona es querellarà contra els crims del franquisme i els bombardejos a la ciutat

eldigital.barcelona.cat - Míriam Pina García  17/11715

En primer lloc, es tracta d’una querella presentada al jutjat número 1 de Buenos Aires (Argentina) per delictes de genocidi comesos durant el règim franquista. La querella, en què es considera que aquest règim dictatorial va ser mantingut per les forces armades, l’oligarquia i una part de la jerarquia de l’Església catòlica durant 40 anys, interpel·la també les persones que Franco va designar per succeir-lo, entre les quals hi ha Joan Carles I d’Espanya, anterior cap d’estat. La denúncia també s’estén a Felip VI i Mariano Rajoy, representats actuals d’un estat que legitima els fets succeïts en el passat.

L’Ajuntament de Barcelona es personarà com a perjudicat en la causa acceptada a tràmit per una jutgessa argentina. A més, el consistori posa a disposició del conjunt dels ciutadans la possibilitat d’afegir-se a la querella a través d’uns formularis disponibles a les oficines d’atenció ciutadana (OAC) dels diferents districtes de la ciutat. Posteriorment caldrà dirigir-se al consolat argentí a Barcelona per formalitzar la querella que s’investiga a l’Argentina des de 2010. Una vegada entregat allà, es traslladarà a la justícia argentina.

El tinent d’alcaldia de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens, ha explicat que la voluntat de fer aquest pas és fugir de la privatització de les víctimes, representar-les com a comunitat i estalviar-los, d’aquesta manera, el dolor que representa haver de reviure una època tan difícil.

D’altra banda, el consistori respondrà a un requeriment de l’Audiència Provincial de Barcelona en què es considera Barcelona com a ciutat perjudicada pels bombardejos que va patir entre el 13 de febrer de 1937 i el 29 de gener de 1939 i en què van morir prop de 5.000 persones, van quedar afectats 1.808 edificis i es van llançar 1 milió de quilograms de bombes. Tot plegat, gràcies a la denúncia que va interposar l’Associació Altraitalia a l’Audiència Provincial de Barcelona i a la qual l’Ajuntament donarà suport.

Declaracions institucionals contra els fets feixistes

En la propera Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció es llegirà una proposició de defensa de la querella argentina contra els crims del franquisme i també es presentarà una moció conjunta, que té el suport de la majoria dels grups municipals, en què es manifesta la voluntat d’instar l’Estat italià a demanar formalment perdó pels bombardejos.

Acte complet - Justícia pels crims del franquisme

Acte unitari. Justícia pels crims del franquisme 20N

El fiscal especial per a delictes d’odi estudiarà les amenaces feixistes al fotoperiodista Jordi Borràs

 

Pedro Chaparro, de Democracia Nacional, va animar a agredir Borràs durant una manifestació ultradretana el 12-O

  

VilaWeb 1.11.2015 

La fiscalia especial per a delictes d’odi i discriminació estudiarà les amenaces que va proferir el dirigent de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, al fotoperiodista Jordi Borràs, segons que ha publicat el El9Nou.cat. Chaparro va animar a agredir Borràs durant el discurs que va fer a la manifestació ultradretana del 12 d’octubre a Barcelona.

Segons aquesta informació, el fiscal Miguel Ángel Aguilar va dir que estudiaria aquestes amenaces quan li ho va demanar un assistent al primer Congrés de Drets Humans de l’Advocacia Catalana, que es va fer fa uns quants dies.

Aguilar va comentar que esperava rebre la informació i les transcripcions dels discursos que ara enllesteixen els mossos d’esquadra i que quan les tingués valoraria si hi havia indicis de delicte i actuaria si esqueia.

Jordi Borràs ha dit a VilaWeb que se sentia confós d’assabentar-se per la premsa d’aquesta possible iniciativa del fiscal Aguilar, però ha afegit que se n’alegrava.

PSC, PP i C's de Tarragona no donen suport a la petició per anul·lar el judici a Companys

El president de la Generalitat Lluís Companys, a la presó Modelo de Madrid l'abril de l'any 1935 / EFE

La moció s'aprova gràcies als suports de CiU, ERC, CUP i ICV

24 d' Octubre 2015 

El PSC, el PP i C's de Tarragona no han volgut donar suport a la moció aprovada a l'Ajuntament per demanar al govern espanyol que anul·li la sentència del judici sumaríssim a l'expresident Lluís Companys. Segons publica 'El Diari de Tarragona', el text va tirar endavant gràcies als suports de CiU, ERC, CUP i ICV, mentre que PSC i C's s'hi van abstenir, i el PP hi va votar en contra.

En la moció aprovada dijous, el Consistori sol·licita a l'executiu de Mariano Rajoy que "realitzi totes les actuacions oportunes perquè l'honor del president Companys sigui reparat". La moció demana un canvi de la Llei de la Memòria Històrica perquè consideri com a "inexistents i nul·les de ple dret les sentències dictades pels tribunals declarats ilegítims en la legislació". El document insta al Govern espanyol a "habilitar el procés administratiu necessari perquè el Consell de Ministres tramiti el corresponent certificat de nul·litat".

Procediments judicials militars del Tribunal Territorial Tercer de Barcelona

Arxiu Nacional de Catalunya 14/10/15

L’Arxiu Nacional dóna a conèixer la guia dels més de 80.000 processos sumaríssims instruïts a Catalunya durant tot el Franquisme, coincidint amb el 75è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys i la celebració del Dia Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura franquista. La Guia, que inclou el catàleg detallat de les persones processades i la relació de les persones executades, constitueix un important recurs per conèixer l’abast de la repressió a Catalunya i és, per tant, d’un gran interès històric i social. Podeu accedir a la Guia en format PDF

SÀPIENS s’afegeix a una campanya que reclama justícia pels crims del franquisme

Cartell de l'acte

S’ha organitzat un programa d’activitats que tindrà el punt final en un gran acte el 20 de novembre 

Sapiens.cat - Marta Pérez -Dimarts, 13 d'octubre de 2015

Davant la negativa de l'Estat espanyol de jutjar els responsables del règim franquista per crims contra la humanitat, la nostra revista, juntament amb altres entitats, ha programat un conjunt d'activitats (podeu donar-hi un cop d'ull a www.justiciafranquisme.cat) que tindran el seu moment àlgid en un gran acte el 20 de novembre al vespre al centre de Barcelona, concretament en el quarantè aniversari de la mort del dictador.

La Generalitat reclama la veritat sobrel el lliurament del president Companys al règim de Franco

Traducció Estació Collserola

 

La delegació del Govern a França i Suïssa organitza aquest dijous a París una conferència sobre la figura del president de la Generalitat durant la II República.

 

Público - Madrid - 8/7/2015

Dret a la veritat. La Generalitat de Catalunya vol conèixer més sobre la detenció i lliurament del president de la Generalitat Lluís Companys a França a les autoritats de la dictadura de Franco en l'estiu de 1940. Amb aquest motiu, la delegació del Govern a França i Suïssa, juntament amb el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya Comissió i la Comissió Catalana de la Dignitat organitzen aquest dijous a París una conferència sobre la figura del president de la Generalitat durant la II República, el seu arrest i el lliurament a les autoritats franquistes.

"També volem recordar que la deportació a Espanya i el fusilamiento de Lluís Companys és un cas únic a Europa occidental, es tracta de l'assassinat d'un president triat democràticament", avança el Govern en la nota de premsa distribuïda als mitjans de comunicació.

L'acte explicarà amb la presència de Denis Peschanski, historiador i director d'investigació en el Centre National Recherche Scientifique; Antoni Strubell i Trueta, membre de la la Comissió de la Dignitat; i Martí Anglada, delegat de la Generalitat de Catalunya a França i Suïssa. Així mateix, es projectarà una part dels documentals de la Televisió de Catalunya Lluís Companys Camins retrobats i El meu nom és Druillet.

L'Ajuntament de Barcelona desnonava, enderrocava i cremava barraques a mitjans del segle passat

Trias Bertrán ordenava la destrucció d'assentaments de barraques

Arxiu Nacional de Catalunya

 

Carlos Trias Bertrán, des del càrrec de conseller delegat del Instituto Municipal de la Vivienda, l'any 1949 va crear el Servei de Control i Repressió del Barraquisme

El PP L'Hospitalet torna a carregar contra la immigració amb un fullet que cobreix a la seva candidata amb un vel

Traducciö Estació Collserola

• Després de vincular immigració amb delinqüència i prometre una limitació a bazares i quebabs, el PP hospitalense dóna una volta de rosca a les seves propostes antiinmigración reclamant no donar ajudes a qui "vulnerin les nostres normes de convivència"
•  El PP català ha centrat la campanya en accions de tall xenòfob, com repartir octavillas incendiarias en el barri amb més immigrants de Barcelona o utilitzar l'eslògan ultraderechista "Primer els de casa!"
•  SOS Racisme va anunciar la setmana passada que portarà la campanya del PP català davant la Fiscalia de l'Odi

La junta electoral prohibeix estelades però permet símbols franquistes

 

Arxiva una petició de retirada de simbologia franquista perquè 'no se n'ha acreditat l'ús partidista'

 

El Celcle Català de Negocis denuncia els símbols franquistes davant la Junta Electoral Central

 

L’organització d’empresaris no entén que es prohibeixin les estelades que no són el símbol de cap partit polític

 

La Plataforma per la Llengua denuncia Wert a Brussel·les per haver banalitzat el franquisme

L'entitat proposa obrir els procediments judicials necessaris per denunciar els fets

L’estat Italià no proporcionarà la llista solicitada per un jutgat de Barcelona, per els bombardejos de la guerra civil espanyola

 

Actualitatdiaria.com 3/5/15

L’estat italià no proporcionarà al jutgat d’instrucció numero 28 de Barcelona, una llista dels membres de l’aviació legionaria de l’exercit italià que varen participar en els bombardejos de Barcelona mentre la guerra civil espanyola.

 

De fet, així ho ha dit la tall “Di Appelo di Roma” a la comisió romatoria enviada per el jutgat de Barcelona, on asegura que no es pot remetre aquesta llista perque els arxius no tenen mode d’actuació.

Interroguen a un pilot italià de 101 anys per crims de la Guerra Civil

Traducció Estació Collserola
És la primera vegada que la justícia ha pres declaració a un militar per crims contra la humanitat durant el conflicte. Les autoritats italianes donen per contestades les peticions del jutjat de Barcelona

 

Cadena SER - Montse Riart - 24/4/15

Per primera vegada la justícia ha pres declaració a un militar pels crims contra la humanitat durant la Guerra Civil espanyola. Segons ha pogut saber la Cadena SER es tracta d'un pilot de l'aviació italiana de 101 anys d'edat.

La capital catalana va viure els atacs aeris més cruents els dies 16, 17 i 18 de març de 1938 amb un miler de morts, 1.500 ferits i desenes d'edificis destruïts

El tinent pilot Luigi Gnechhi va declarar davant la policia judicial italiana el 23 de gener passat, segons van confirmar a la Cadena SER fonts diplomàtiques. Aquest home, a qui es va poder identificar després que fos condecorado per les autoritats italianes, té 101 anys. Segons ha pogut saber la Cadena SER, l'ex militar va reconèixer que havia estat destinat a Espanya per l'aviació italiana durant els anys que es va bombardejar Barcelona però va negar haver participat en aquest capítol, que va deixar unes 2.500 víctimes, entre morts i ferits.

El pilot, que va comparèixer acompanyat d'advocat i com imputat per un delicte de lesa humanitat i crims de guerra. Va explicar que va estar sis mesos a Espanya però va assegurar que només havia fet missions aèries de reconeixement del territori, que mai va participar en cap bombardeig i que no sobrevoló Barcelona en cap moment.

Arxiva la denúncia a l'alcalde de Tortosa per no retirar monument franquista

Traducció Estació Collserola
20-04-2015 EFE
El Tribunal Suprem ha arxivat la denúncia per delictes de desobediencia i denegació d'auxilio contra l'alcalde de Tortosa i senador de CiU, Ferran Bel, per no retirar el monument de la localitat que commemora la victòria nacional en la batalla de l'Ebre en la guerra civil.

El denunciant, l'advocat Eduardo Ranz, va exposar en el seu escrit que el monument és de simbología feixista, pel que incompleix la Llei de Memòria Històrica, que imposa als ajuntaments prendre les mesures oportunes per a retirar aquest tipus de símbols.

El denunciant exposa que en el municipi de Tortosa existeix un monument de simbología feixista, alçat per a commemorar la victòria del bàndol nacional durant la batalla de l'Ebre,

Segons el denunciant s'incompleix l'article 15.1 de la Llei 52/2007, de 26 de desembre, coneguda com "Llei de Memòria Històrica", que imposa l'obligació als ajuntaments d'establir les mesures oportunes per a la retirada d'aquest tipus de símbols i monuments.

A més, afegia en la seva denúncia que l'ajuntament no havia elaborat un catàleg de vestigis relatius a la guerra civil i la dictadura, el que vulneraria l'article 15.3 de la referida Llei 52/2007.

Aquests fets, segons Ranz, eren constitutivos d'un delicte de desobediencia i denegació d'auxilio de l'article 410 del Codi Penal i, subsidiariamente, d'una falta contra l'ordre públic de l'article 634 del mateix text legal.

L'acte de la sala penal del Suprem explica que el delicte de desobediencia castiga a les autoritats o funcionaris públics que es neguessin obertament a donar el degut compliment a resolucions judicials, decisions o ordres de l'autoritat superior.

En aquest cas, argumenta, en els fets denunciats no es relata que s'hagués ordenat a l'alcalde, de forma directa i expressa, que en compliment de la Llei de Memòria Històrica retirés el monument objecte de controversia.

De la mateix manera, la denúncia no diu que l'alcalde s'hagués negat a donar compliment a aquesta ordre prèvia.

L'existència d'ordre expressa i la negativa posterior al seu compliment són elements necessaris per a apreciar el delicte de desobediencia, és a dir, per a atorgar rellevància penal als fets, afegeix la resolució.

L'estat espanyol denega l'extradició del ministre que va signar l'execució de Puig Antich

Rafael Català argumenta que aleshores no era delicte i també que els suposats delictes ja han prescrit

 

VilaWeb 13.03.2015 

El consell de ministres espanyol ha aprovat avui un informe del ministeri de Justícia que denega la petició d'extradició que la jutgessa argentina Maria Servini havia demanat contra els ministres franquistes Utrera Molina (per haver convalidat amb la seva rúbrica la sentència de mort de Salvador Puig Antich), i Martín Villa (per la mort de cinc treballadors en una protesta).

 

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha argumentat que els crims ja han prescrit, i la pena de mort 'als anys setanta estava prevista al codi penal de l'època', i per tant 'qui signava una pena de mort no cometia un delicte'.

 

El govern de Rajoy tanca d'aquesta manera la porta a la extradició que la jutgessa Servini havia demanat per alguns dels responsables dels crims del franquisme. Ho fa després d'haver dilatat el procés demanant a Argentina una ampliació d'informació que ha arribat recentment.

Rafael Catalá ha explicat en roda de premsa que ha sotmès al consell de ministres un acord per a la denegació de l'extradició en base a tres motius.

 

En primer lloc perquè es tracta de ciutadans de nacionalitat espanyola i de delictes 'hipotèticament' -en paraules del ministre- comesos a l'Estat, i per tant qualsevol jurisdicció per jutjar-los seria espanyola.

En segon lloc, segons Catalá, són delictes que 'suposadament van ser comesos als anys 70' i tan el codi penal d'aleshores com el vigent 'tenen una previsió d'extinció de responsabilitat penal de quinze anys' i, per tant, 'al 2014 quan es va iniciar aquest procediment estaria absolutament prescrita i extingida la responsabilitat criminal'.

En tercer lloc, el govern espanyol argumenta que el delicte que s'imputa als dos ministres que és el d'haver signat sentències de mort, 'als anys setanta estava previst al codi penal de l'època', i per tant 'qui signava una pena de mort no cometia un delicte'. 'En aquell moment no era delicte', ha conclòs Catalá.

Gestions de la Justícia espanyola en la investigació dels bombardejos d'avions italians sobre Barcelona

Bombardeigs de la Legió Còndor: un crim per encàrrec de l'exèrcit espanyol comandat per Franco

El ministeri espanyol de Justícia està tramitant la investigació sobre els bombardejos a Barcelona durant la Guerra Civil. Itàlia es va negar fa pocs mesos a proporcionar informació dels responsables encara vius dels bombardejos

 

Llibertat.cat 29/12/2014 

Segons alguns mitjans, ha anuncitat que farà valer els acords internacionals perquè les autoritats italianes col·laborin en el cas.

 

El ministeri de Justícia espanyol s'hauria posat en contacte amb el d'Itàlia per demanar que es compleixin amb el conveni d'assistència judicial internacional perquè els responsables cooperin amb la investigació. Aquest conveni s'hauria de fer efectiu pel fet que tots dos països el van signar. Aquesta querella pels bombardejos sobre la població civil de Barcelona és la única que s'està investigant a l'Estat per crims durant la Guerra Civil.

 

La investigació arrenca de dues peticions que va fer el jutjat de Barcelona que porta el cas per identificar els pilots i soldats que encara viuen i que van participar en els bombardejos.

 

El passat mes d'agost les autoritats italianes es van negar a col·laborar amb les dues peticions: es van limitar a identificar 4 comandaments ja morts però es van negar a donar dades sobre els dels pilots encara vius, un dels quals que va ser condecorat fa poc.

 

Itàlia va aturar la investigació

Les autoritats italianes van aturar la investigació oberta per un jutjat barceloní per localitzar els militars italians que van participar en els bombardejos feixistes sobre Barcelona durant l'anomenada Guerra Civil. 

 

El Ministeri de Justícia Italià i el Tribunal d'Apel·lació de Roma, màxim òrgan judicial, va donar instruccions perquè "es paralitzi el procediment i no es doni més informació a les autoritats espanyoles." Segons es va assenyalar a l'agost, el bloqueig poc casual de la investigació obeiria "a interessos polítics i al fet que l'Administració italiana hagi de fer front a una eventual responsabilitat civil."

 

Els jutjats italians van poder identificar més de mil integrants de la Squadra Legionaria Baleares, a la qual s'atribueixen els bombardejos de Barcelona.  Després d'acudir a diversos arxius i investigar els noms dels assassins que van llançar bombes contra la població civil de Barcelona, la investigació ha descobert que com a mínim un dels aviadors de l'exèrcit feixista que hi va participar és viu.

El cas més greu de tortures a Barcelona, silenciat pels mitjans

Traducció Estació Collserola
Ciutat Morta s'emetrà en TV3 abans del 31 de gener de 2015

Público - Esperanza Escribano 28/12/14 Barcelona

Fa gairebé nou anys que Barcelona està morta. La van matar el seu alcalde, el socialista Joan Clos, el seu regidor de Seguretat, Jordi Hereu, la jutgessa instructora Carmen García Martínez i els policies urbans Bakari Samyang i Victor Barona. És la tesi que sosté Ciutat Morta, el documental que relata un dels més greus casos de corrupció policial, judicial i política en la capital catalana i que troba el seu aval en el silenci dels mitjans catalans. Malgrat haver guanyat el Festival de Màlaga i el premi del públic en el Festival de Sant Sebastià, ningú a Catalunya sabia gens d'aquesta producció. Finalment i gràcies a la pressió popular a través de les xarxes, TV3 ho emetrà abans que acabi gener.

La nit del 4 de febrer de 2006, la Guàrdia Urbana va acudir a desallotjar un teatre okupa en el carrer Sant Pere Mes Baix, en el centre de Barcelona, on s'estava celebrant una festa. Durant les càrregues, van començar a caure objectes de l'edifici. Un test va impactar en el cap d'un dels agents, que va quedar en estat vegetal. La policia va detenir llavors a cinc persones a peu de carrer i tres d'elles, d'origen llatinoamericà, van ser directes a la comissaria de Ciutat Vella en les Rambles.

La germana de Puig Antich considera "històrica" l'ordre de detenció contra Martín Villa i Utrera Molina

 

Mercè Puig Antich té poca confiança que la justícia espanyola respongui a la petició

Ara.cat - ACN Barcelona 12/11/2014

Mercè Puig Antich, germana de l'últim executat a garrot vil per la dictadura franquista, Salvador Puig Antich, ha qualificat d'"històrica" l'ordre de detenció dictada per la Interpol per crims contra la humanitat contra els exministres del règim Rodolfo Martín Villa i José Utrera Molina -sogre de l'exministre de Justícia Alberto Ruiz Gallardón- i contra 17 alts dirigents més del franquisme. L'ordre arriba després que la jutgessa argentina María Servini de Cubría en demanés l'extradició a l'estat espanyol la setmana passada. Puig Antich ha mostrat poca confiança en les ganes de col·laborar de la justícia espanyola però en declaracions a l'ACN ha assegurat que lluitarà "perquè això arribi a bon port".