Exposiciò "Els Niños de la guerra expliquen la seva vida, expliquen la teva historia"

La Generalitat rectifica i no traslladarà a Montjuïc el Memorial Democràtic

-La Generalitat opta ara per ubicar l'entitat en un edifici del centre de Barcelona

-La decisió ja ha estat comunicada per carta als treballadors de la institució

elPeriódico.cat- Dimarts, 14 de agost del 2012

Jose Rico / Barcelona

Ara fa just un any, la vicepresidenta Joana Ortega anunciava al castell de Montjuïc que aquest recinte tan emblemàtic acolliria la seu del Memorial Democràtic, l'entitat de la Generalitat que vetlla per la recuperació de la memòria històrica. Malgrat el seu simbolisme, el nou emplaçament va desfermar les crítiques de les associacions de víctimes de la guerra civil i la dictadura, que el van considerar, per la seva ubicació i per la dificultat d'accés, com el desterrament d'una institució creada pel tripartit i a la qual CiU mai ha situat entre les seves prioritats.

No obstant, un any de pressió els ha servit per guanyar la batalla i forçar la Generalitat a rectificar el seu pla de mudança. El Departament de Governació ha comunicat ja per carta als treballadors del Memorial que el seu enclavament definitiu no serà a la muntanya de Montjuïc, sinó al centre de Barcelona: al número 5 de la plaça del Bonsuccés. La decisió la van conèixer també les associacions de represaliats el 16 de juliol, en l'última reunió de la junta de govern del Memorial Democràtic, en què estan integrades com a part del consell de participació, amb funcions assessores i consultives.

La Generalitat preveu obrir a l'octubre la nova seu del Memorial Democràtic

Carta del Consell de Participació del Memorial Democràtic a la Presidenta del Parlament de Catalunya

11 de setembre durant l'ofrena floral al monument

de Rafael Casanova

Barcelona, 13 de setembre de 2011

Molt Honorable Sra. Núria de Gispert i Català

Presidenta del Parlament de la Generalitat de Catalunya

Benvolguda Sra. Núria de Gispert.

Us escrivim després d’enviar, amb anterioritat, dues cartes a la consellera de Governació i Relacions Institucionals i vicepresidenta del Govern, l’Honorable Senyora Joana Ortega, de qui depèn, orgànicament el Memorial Democràtic, sense obtenir-ne resposta. En aquestes missives les entitats memorialistes expressàvem la nostra preocupació per la paralització del Memorial Democràtic. Pensem que la qüestió que ens ocupa és prou greu i ni tan sols hem rebut resposta. A part d’una qüestió de pura cortesia, ens sobta comprovar com s’ignoren les entitats memorialistes, que estem lluitant de manera desinteressada des de fa anys contra l’oblit.

Davant la manca d’interlocució i de la convocatòria dels òrgans de govern del Memorial Democràtic, les entitats hem impulsat la convocatòria, per iniciativa pròpia, del Consell de Participació del Memorial Democràtic. Aquest òrgan s’ha reunit, formalment, el 8 de setembre de 2011, i ha acordat la posició que tot seguit exposem:

El Consell de Participació del Memorial Democràtic, òrgan creat per la Llei 13/2007, de 31 d’octubre, del Memorial Democràtic, i regulat pels estatuts aprovats pel Decret 145/2008, de 15 de juliol, reunit a Barcelona el 8 de setembre de 2011, en ús de les seves funcions, i exercint dins del mandat actual, plenament vigent, d’acord amb les normes esmentades, manifesta que:

El Memorial Democràtic, institució pionera creada per la Generalitat de Catalunya el 2007, constitueix una eina bàsica per a la construcció nacional d’un país. Durant els anys de la dictadura se’ns va sostreure i manipular la nostra memòria històrica, en un intent de destruir la nostra consciència i la nostra identitat. És per això que vam celebrar la creació del Memorial: Catalunya començava a assolir una eina eficaç per recuperar la pròpia història, com ja havien fet molts altres països.

El Consell adverteix un procés de banalització i debilitament del Memorial tant en les disposicions acordades fins avui com en la passivitat institucional respecte del Memorial. Hem de recordar que l’art. 1.1 de la Llei 13/2007 defineix el Memorial com una “entitat de dret públic dotada de personalitat jurídica pròpia, i plena capacitat d’obrar […]”. Així mateix, en aquest article, apartat 3, s’estableix que el Memorial “[…] es coordina amb els altres organismes de la Generalitat en el desenvolupament d’actuacions [….]”. No obstant això, aquest plantejament institucional ha quedat destruït per les disposicions acordades pel Govern, que han debilitat greument el principi de jerarquia normativa que caracteritza una administració democràtica. Així resulta del Decret 326/2011, de 26 d’abril, de reestructuració del Departament de Governació i Relacions Institucionals, que revela sense embuts una reducció del rang i la rellevància institucional del Memorial Democràtic. En efecte, l’art. 53 d’aquest Decret converteix el Memorial en una entitat dependent de la Subdirecció General de Memòria i Pau, a la qual s’atribueix, en substitució del mateix Memorial, “facilitar la vehiculació de la relació i coordinació de la Generalitat amb el Memorial Democràtic”, a més d’altres disposicions que expressen clarament la finalitat exposada. Així, es descriuen funcions d’aquesta Subdirecció General que en la Llei estan expressament atribuïdes al Memorial i que buiden el contingut competencial d’aquest últim a favor d’un organisme d’un rang institucional molt inferior. Així resulta dels apartats a, b, c, d i g de l’art. 53 del Decret esmentat. Tot apunta, doncs, a una progressiva destrucció de la institució del Memorial que es reforça amb afirmacions tan improcedents com injustes des de la Subdirecció General actual en el sentit que el Memorial és “una institució de tothom” i que funcionarà “amb l’ànim de no dividir”, afirmacions que comporten una desqualificació objectiva de l’etapa anterior del Memorial. Sobretot, quan encara queda pendent l’anul•lació del Consell de Guerra que va condemnar a mort Manuel Carrasco i Formiguera, que el Sr. Duran i Lleida, com a portaveu de CiU, va sol•licitar en el Congrés dels Diputats el 28 de juliol de 2005.

En aquests moments, a més, veiem amb molta preocupació gestos i declaracions del Govern actual que apunten cap a un menysteniment o una greu desvirtuació del projecte del Memorial Democràtic. La pèrdua de la seu de Via Laietana com a “centre estable”, segons els termes de la Llei, la no-convocatòria dels òrgans de govern, la manca de nomenament de nou director (ja fa més de mig any de la destitució de l’anterior) i les manifestacions reiterades d’un Memorial “neutralista”, sense “bons ni dolents” (com si la dictadura i les seves funestes conseqüències no haguessin existit), ens omple de neguit i preocupació. La manca d’interlocució tampoc ens ha permès confirmar o desmentir, directament amb els responsables actuals, aquests auguris. El darrer anunci efectuat, que és el trasllat del Memorial a un lloc de difícil accés, com és el castell de Montjuïc, tampoc ha estat objecte de comunicació o consulta. D’altra banda, s’està tramitant al Parlament, a través d’una de les lleis anomenades “òmnibus”, una reducció de la composició del Consell de Participació, adduint motius econòmics, tot i que la participació dels membres és totalment altruista.

El Consell de Participació del Memorial Democràtic, en conseqüència, adopta els acords següents:

1. Exigir al Departament la convocatòria immediata dels òrgans de govern del Memorial —Junta de Govern, Consell Assessor i Consell de Participació—, així com també del Comitè Tècnic per a la Recuperació i la Identificació de Persones Desaparegudes durant la Guerra Civil i la Dictadura Franquista i la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya. El Govern de Catalunya no pot prescindir d’escoltar i dialogar amb els representants del sector mitjançant els organismes vigents creats per llei. Les lleis no es poden ignorar; s’han de complir.

2. Exigir de manera immediata el nomenament d’un nou director del Memorial, mitjançant la convocatòria d’un concurs públic transparent i amb criteris professionals i científics. En aquest sentit, manifestem la nostra preocupació per la paràlisi actual de la institució atesa la manca de directrius i de direcció. Volem reconèixer la valuosa tasca que ha desenvolupat i està desenvolupant la plantilla tècnica del Memorial, i demanem que tingui continuïtat des d’una perspectiva professional. Sense direcció i equip —i òbviament sense pressupost—, el Memorial no pot assolir la seva missió.

3. Exigir el manteniment i el desenvolupament del Projecte del Memorial Democràtic, d’acord amb la llei que el va crear, preservant el seu caràcter integral i, per tant, mantenint la gestió unitària, en una única institució, sense dispersió o transferències a altres organismes, de totes les seves funcions actuals, tant les relacionades amb els aspectes commemoratius, de reconeixement i dignificació, com les relacionades amb aspectes patrimonials, de recerca o documentació (de la Xarxa d’Espais a les indemnitzacions, passant per les subvencions a entitats; els programes museogràfics, pedagògics, de documentació i de recerca; la dignificació i el cens de fosses, etc.). Es tracta, per tant, de consolidar i potenciar un Memorial Democràtic participatiu, rigorós, plural, científic, sense sectarismes, però amb una voluntat inequívoca de reivindicar i difondre la lluita dels demòcrates contra la dictadura franquista i per la recuperació de les llibertats.

4. Exigir un procés de diàleg previ, en el marc dels organismes del Memorial i amb les entitats del sector, en relació amb la nova seu del Memorial Democràtic. D’entrada, i sense desmerèixer la proposta del castell de Montjuïc, que hem conegut pels mitjans de comunicació i que té indubtables atractius des del punt de vista patrimonial i simbòlic, hem de dir que ens sembla absolutament inadequada per raons d’accessibilitat i de visibilitat. El Memorial necessita una seu cèntrica, visible, capçalera de la Xarxa d’Espais del territori, que permeti l’accés fàcil a les entitats, visitants, escoles i usuaris, a les exposicions, jornades, tallers escolars, reunions i actes que es programin, així com al Centre de Documentació.

Per presentar-vos els nostres arguments, i per conèixer de primera mà quin és el capteniment real del Govern en relació amb el Memorial Democràtic, us demanem, amb caràcter d’urgència, una entrevista personal, atès que les nostres cartes anteriors adreçades a la vicepresidenta no han obtingut, com ja hem dit, cap resposta.

Atentament.

Enric Pubill, President del Consell de Participació del Memorial Democràtic

Anna Sallés, Vicepresidenta

Rosa Toran, Portaveu

Es reuneix el Consell de Participació del Memorial Democràtic per defensar aquesta institució

En una convocatòria oberta a entitats de la Memòria s'ha reunit el Consell de Participació del Memorial Democràtic per respondre a les últimes actuacions del Govern i per defensar aquesta institució.

Avui, 8 de setembre, s’ha reunit el Consell de Participació del Memorial Democràtic en la Fundació Cipriano García.

Davant la política adoptada pel Govern respecte a la memòria democràtica i després de les darreres notícies sobre el trasllat del Memorial Democràtic al Castell de Montjuïc aquest mes d’agost, s’ha decidit fer una convocatòria oberta a entitats i associacions de la memòria.

El Consell de Participació es va assabentar pels mitjans de comunicació del trasllat de la seu de la institució a Montjuïc, sense tan sols tenir la deferència de comunicar la notícia al President del Consell de Participació en funcions, ni a cap de les entitats que fa anys treballen per la recuperació de la memòria històrica i que formen part del Memorial Democràtic. És aquest un pas més en una política d'intentar reduir el Memorial a un ens sens vida. Després del tancament de la seu del Memorial a Via Laietana el Govern ha decidit col·locar-la en un lloc turístic, allunyat de la ciutat i mal comunicat. Darrera de tot això hi ha una voluntat de buidar el Memorial de l’esperit amb que va ser creat i de fer creure a la societat catalana que la seva tasca de memòria era esbiaixada i partidista, tal com ha declarat la pròpia senyora Vicepresidenta Joana Ortega.

No hem d’oblidar que va haver persones que van defensar la legalitat democràtica des de diferents opcions polítiques i que van patir per aquest motiu la repressió franquista i unes altres persones que van atacar-la, i no es poden equiparar en un memorial creat per defensar justament la memòria democràtica.

Que aquest Memorial Democràtic continuï desenvolupant les tasques que ha dut a terme fins ara seria un fet de normalitat i de maduresa democràtica que ens honoraria a totes i tots, senyores i senyors del Govern.

Defensem el Memorial Democràtic, defensem la memòria democràtica i no volem la seva seu al Castell de Montjuïc. Animem a totes les associacions i als particulars que estiguin a favor de la recuperació de la memòria històrica i creguin en els valors que aquesta recuperació representa per a la nostra societat, ara més que mai, que recolzin el Memorial i que facin difusió de la situació que pateix en aquest moment.

Convocatòria reuniò del Consell de Participació del Memorial Democràtic ampliat

Estimados amigos:

Como miembro del Consell de Participació y a instancia de su Presidente Enric Pubill os remito esta amplia convocatoria dada la gravedad de la situación del Memorial Democratic cuya finalidad, por parte de la Consellera de la Generalitat Joana Ortega, es no solo desvirtuar y diluir el contenido del mismo sino también su liquidación. Es por ello que todas las Entidades memorialistas, Universitarias, asociaciones, personalidades y cuantos estén interesados estemos presentes en esta convocatoria para con ello tomar las iniciativas pertinentes y ejercer las medidas de acción y presiones necesarias.

Para ello enviaré en varios bloques (unos 400 email) para que a su vez lo remitáis a todos vuestros contactos. Es una batalla política que no podemos ni debemos pasar por alto.

Un fuerte abrazo.

Paco Ruiz Acevedo

Presidente de la AMHDBLL

-------------------------------------------------------------------------

Consell de Participació del Memorial Democràtic

Barcelona

31 d'agost de 2011

Benvolgudes i benvolguts,

En la reunió que vam mantenir el passat 18 de juliol entitats de memòria històrica, la majoria representades en el Consell de Participació, vam analitzar la situació en que es troba el Memorial Democràtic i vam acordar redactar un comunicat denunciant la paràlisi de la institució, la marginació dels òrgans de govern, l'absència de nomenament de director i el perill en que es troben les polítiques públiques de memòria per l'acció del govern de la Generalitat. També es va acordar tornar-nos a reunir el mes de setembre per concretar accions orientades a redreçar una situació que considerem inacceptable.

El mes d'agost, en plenes vacances, ens hem assabentat pels mitjans de comunicació del trasllat de la seu de la institució al Castell de Montjuïc, sense ni tan sols comunicar-ho al President del Consell de Participació en funcions ni a cap de les entitats que fa anys treballen per la recuperació de la memòria històrica i que formen part del Memorial Democràtic; un pas més en aquesta política d'intentar reduir el Memorial a una peça de museu, a un -tal com es deia en la declaració del 18 de juliol- “souvenir turístic”. Per si quedaven dubtes dels autèntics objectius del govern, les declaracions de la consellera Ortega en el sentit que històricament no hi ha bons ni dolents i que el Memorial havia donat fins ara una visió políticament esbiaixada (s'ha d'entendre a favor dels demòcrates) són prou aclaridores.

Davant d'aquesta situació, i d'acord amb la Vicepresidenta i la Portaveu del Consell, us proposem celebrar la reunió que vam acordar el passat 18 de juliol, el proper dijous 8 de setembre, a les 19 hores al local de la Fundació Cipriano García (CCOO), Via Laietana.16,

Amb la seguretat de comptar amb la vostra presència rebeu una salutació molt cordial.

Enric Pubill, President

Anna Sallés, Vicepresidenta

Rosa Toran,  Portaveu

Amb cara dura, "agosticidad", traïdoria i clars intents de revisió històrica

Traducció Estació Collserola

Sobre el Memorial Democràtic de Catalunya

26-08-2011 Salvador López Arnal / Rebelión

Amb Joana Ortega en la vicepresidència del govern i amb l'adreça del departament implicat en les seves mans i en les dels seus ajudants, més el control a molt curta distància del fonamentalista cristià Duren i Lleida, era de témer el pitjor. En això estem. La cosmovisión de fons: del antifranquismo ric jo, tots eren ateus i comunistes; al seu record i estudi ni aigua ni sal ni finançament, i, més enllà d'això, referint-se a la República i a la guerra civil, tots van ser uns cafres, no hi ha línia de demarcació alguna entre els uns i els altres, entre víctimes i botxins, i en les guerres i postguerras es cometen atrocitats per part de tots. Punt i a part; a atendre als negocis i al Opus Dei si s'escau. Gairebé pitjor que Ernst Nolte, avalant un discurs que tot just subscriuria al peu de la lletra l'extrema dreta europea.

Amb "agostidad" i traïdoria, ha comentat el professor i mestre de diverses generacions, enginyer republicà, historiador de la ciència i admirable i inesborrable lluitador comunista antifranquista Guillermo Lusa, el govern convergent segueix donant passos per a desfer-se del Memorial Democràtic, que per descomptat, sense ànim d'aixecar polèmica alguna i sense deixar de reconeix trobades, esforços, detalls i ajudes [1], no era, mirat com es vol mirar, un centre de incorregibles i passats vermells sectarios intractables.

Després de disminuir en un 29% la partida al Memorial, arriba ara la mesura del seu confinament al castell de Montjuïc. Perquè vagi languideciendo a poc a poc, perquè ningú s'acordi d'ell i perquè dintre de tres o quatre anys sigui una flor de prudent estiu sense tot just fruits.

A pesar de les dates estivals ja hi ha un manifest de protesta davant aquesta barbàrie antidemocràtica enfront de la qual, per cert, els consellers de passat antifranquista (pocs, molt pocs) no han dit ni pío ni aquesta infàmia no és meva [2]. Ni tan sols d'aquesta aigua no estic disposat a beure.

Un text ha estat redactat per la Associació Catalana d'Ex-Presos Polítics que es manifesta en total desacord amb el trasllat del memorial al castell de Montjuïc. Diu així: “L'Associació Catalana d'Expressos Polítics del Franquisme, informada pels mitjans de comunicació, del propòsit de la Vicepresidenta del Govern i Consellera de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega, de traslladar la seu “definitiva” del Memorial Democràtic al castell de Montjuïc, manifesta el seu total desacord amb una mesura que confirma l'objectiu del gobienro de CIU de desmantellar les polítiques públiques de memòria i de convertir el Memorial Democràtic en una peça de museu, incomplint amb claredat la llei aprovada en el seu moment pel Parlament de Catalunya”. L'associació de ex presos prossegueix assenyalant que la decisió del trasllat es produïx en plena paràlisi del Memorial, que està sense director, sense consultar a cap dels òrgans de govern de la institució, qui, per cert, “no s'han reunit mai des del nomenament de la Consellera”. Els unionistes són així.

De fet, el trasllat ni tan sols s'ha comunicat al President del Consell de Participació en funcions, Enric Pubill, que no ha de ser dels seus ni manifesta desig algun de ser-lo, ni a cap dels entitats que des de fa anys treballen per la recuperació de la memòria històrica a Catalunya, “que formen part del Memorial Democràtic i que segons l'article 12 de la Llei 13/2007 participen en les iniciatives i en les activitats del Memorial Democràtic”. Són nius de vermells han de pensar en el Departament i, a més, les formalitats estan per a ser transgredidas quan l'ocasió ho requereix! Faltaria més.

El trasllat al castell de Montjuïc, acordat amb el govern de CIU de la ciutat de Barcelona, l'altra cara del dueto de la infàmia revisionista, “suposa condemnar el Memorial a la marginació d'una ubicació apartada de la ciutat de difícil accés”, on, per a més escarn, segons els mitjans d'informació, no es traslladessin les oficines que romandran en la seu del Departament de Governació, prova més que eloqüent que la ubicació és inadequada, des d'un punt de vista cívic, i que ha estat calculada per al que ha estat calculada: en el desert de Montjuïc no floreixen els cirerers.

Per si quedava algun dubte dels veritables objectius del Govern de CIU, prossegueix el comunicat de l'Associació, les paraules de la Consellera de Governació i Relacions Institucionals entorn de que la institució havia donat fins a ara “una visió políticament esbiaixada (s'ha d'entendre, a favor dels demòcrates)”, i que, no es perden el detall revisionista, històricament no havia hagut ni bons ni dolents -gairebé el mateix que diuen puerilment Rouco Varela i els seus col·legues penetrant severament en ments confiades-, tot això, és molt eloqüent de l'intent de desvirtuar la Llei de Memòria Històrica “equiparant la dictadura de Franc amb els lluitadors de la llibertat, equiparant els quals van exercir durant gairebé 40 anys un poder totalitari [3] que va provocar desenes de milers de morts, tortures i empresonaments amb els ciutadans que van lluitar en defensa dels llibertats i l'autogovern de Catalunya”, i no només d'això, sinó del socialisme, la República i la democràcia, la igualtat i justícia per a tots els pobles d'Espanya.

En definitiva, el trasllat al castell de Montjuïc sembla un pas més en el camí que es va iniciar amb el tancament de la seu de Via Laietana, un carrer cèntric de Barcelona, propera a la plaça dels indignats, amb l'objectiu d'anar liquidant “a poc a poc el Memorial fins a reduir-lo en una institució molt allunyada del que va aprovar el Parlament de Catalunya” (amb els vots de CIU si no camino errat, quedava malament electoralment oposar-se a això). Instal·lats ara en el poder, volen deixar la seva petjada molt girada cap a la dreta revisionista. De fet, com és sabut, en les seves primers vint i tants anys de govern, no van fer gens, res de res, per a conrear el jardí de la memòria històrica. S'hagués vist el que tots sabem: que el nucli essencial de la lluita antifranquista a Catalunya va estar protagonitzat pels comunistes catalans de diferents tendències (no només pel PSUC encara que tingués el partit de López Raimundo, Joaquin Sempere i Sacristán un paper destacadísimo) i que importants sectors de les classes privilegiades de Catalunya van donar fermament al feixisme a Catalunya. Nombrosos alcaldes de CIU han sortit de les seves files. També ells van preferir Espanya una, gran i “lliure”, que una Espanya democràtica, socialista, republicana i federal.

L'Associació Catalana d'Expressos Polítics del Franquisme manifesta, finalment, el seu compromís de continuar treballant, juntament amb la resta d'entitats memorialistas, “per a complir l'objectiu de la llei del Memorial Democràtic” i, més enllà d'això, perquè la memòria encunyi amb justícia i veracitat la seva moneda, descurada, o esbiaixadament cuidada ara per ara institucionalment, per gents que saben molt bé la importància d'aquest vèrtex en la lluita de classes política i cultural.

“Salut, República i indignació davant el ressorgiment (havia desaparegut alguna vegada?) del franquisme i del nacionalcatolicismo”. Amb aquestes sentides i veraces paraules s'acomiadava el mestre Guillermo Lusa. Els unionistes cristians estan en el lloc de comandament sense que els convergents aixequin la seva oposició, i amb l'aplaudiment entusiasta del PP neofranquista i català of course. Poc els importa el record del president afusellat de Lluís Companys, i fins i tot semblen no voler recordar, o ho fan a la seva manera, el vil assassinat de Manuel Carrasco i Formiguera, condemnat a mort en un judici sumarísimo portat a terme el 28 d'agost de 1937 pel delicte de" adhesió a la rebel·lió" i assassinat vuit mesos després, el 9 d'abril de 1938 [4].

Notes:

[1] El nom del meu oncle, Salvador López Camp, i el de punts altres soldats republicans morts en la batalla de l'Ebre, figura en una placa situada a La Fatarella per iniciativa del ex conseller Joan Saura, qui, per cert, en una parenceria de capacitat política no fàcilment comprensible compaginava l'adreça del memorial i amb la d'Interior, era el cap dels Mossos d’Esquadra, aquest cos que va intentar a desallotjar als indignats de la plaça de Catalunya amb mètodes neofranquistas, anem els de tota la vida.

[2] Ferran Mascarell i Andreu Mas-Colell, aquest últim deixeble de Manuel Sacristán, ambdós quadres del PSUC en el seu moment, gens tenen què dir davant aquest nou atropellament de la dreta nacional-catòlica catalana?

[3] El 25 de setembre de 2005, el Congrés dels Diputats espanyol va acordar, a proposta de CIU, anul·lar el consell de guerra al que va ser sotmès Carrasco i Formiguera. CIU no va fer extensiva la seva petició a tots els combatents i resistents republicans.

Pere Fortuny: 'Volen enterrar el Memorial i difuminar tot allò que representa'

El president de l'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya diu sentir 'tristesa profunda i indignació' pel nou enfocament que el govern català vol donar al Memorial Democràtic

El que volen fer amb el Memorial Democràtic és enterrar-lo. I mira, per començar, una manera d'enterrar-lo ja és posar-lo al Castell de Montjuïc, on hi arriben ni els cotxes... Ja fa uns quants mesos que ha canviat el govern i ens trobem que no només no hem millorat sinó que ens ho compliquen més. Si fins ara ja no estàvem gaire bé, ara estarem pitjor. Volen enterrar el Memorial i difuminar tot allò que representa. El camí que ha pres la vice-presidenta Ortega, i estic convençut que n'és conscient, és el camí de l'eliminació del Memorial.

Ara fins i tot ja parlen dels dos bàndols. Doncs resulta que un bàndol es va alçar contra la república. No ens oblidem de la història i no confonguem la gent. A veure si ens aclarim, fins ara era molt clar qui eren víctimes. I el Memorial es va constituir perquè les associacions vam demanar que, com a mínim, se les recordés. I ni això: ara resulta que sense haver reconegut aquestes víctimes, les volen diluir. Sento tristesa profunda i indignació.

D'aquest govern no m'ho esperava; i espero que rectifiqui. Però tot plegat ja ve de la llei de la memòria històrica que va fer el govern socialista, que era un escarni a tots els represaliats del franquisme. I no ho va fer el Partit Popular. Ho va fer el PSOE, que no ha tingut ni tan sols el valor de rehabilitar jurídicament cap de les víctimes. Pensa, els socialistes!

Aquesta llei diu que les sentències dictades pels tribunals militars il·legítims són sentències de ple dret. I a més no es poden recórrer: el Tribunal Suprem no admet cap recurs. És una vergonya. Jo he intentat fer que s'anul·lés el judici al meu pare de totes les maneres possibles. I res, diguin el que diguin. I ara, ni ell ni cap altra de les víctimes, no podrà recordar de manera digna. Aquesta llei de la memòria històrica ha estat una gran enganyifa. I ara, per si no fos poc, anem pel mateix camí amb el Memorial.

Mira, diuen que la transició espanyola va ser modèlica, però en realitat ha estat el frau polític més gran que ens han fet. El primer que van fer va ser la llei d'amnistia del 1977, que perdonava totes les atrocitats del franquisme. I en canvi les víctimes no poden ser ni tan sols rehabilitades jurídicament. I ara gairebé ni recordades. Ens han enganyat de mala manera i ara ho volen continuar fent. Però el que hem de fer les associacions és unir-nos i fer que això no tiri endavant. No pensem pas quedar-nos a casa. Perquè això no és una democràcia ni és res.

*Pere Fortuny, president de l'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya

(Opinió recollida telefònicament per la redacció de VilaWeb) 20.08.2011 

*Pere Fortuny és el president de l'Associació Pro-Memòria dels Immolats per la Llibertat a Catalunya, que el 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la tasca feta per a recordar els executats pel franquisme i per a restituir-los la dignitat i l'honor. Fortuny és fill de Josep Fortuny, últim batlle republicà de Mollet del Vallès, exiliat a Argelers durant la guerra i executat el 1939, quan va tornar a Barcelona. L'Associació Pro-Memòria dels Immolats per la Llibertat a Catalunya ha promogut la creació del Monument als Afusellats al Camp de la Bota i diversos homenatges a Lluís Companys. El 2006 va demanar, sense èxit, que s'anul·lessin els judicis fets en postguerra.

Nota Estació Collserola:

La Associació Pro-Memória als Inmolats per la Llibertat a Catalunya formada pels familiars dels afusellats a Barcelona, en el Camp de la Bota i llançats al Fossar de la Pedrera, una fossa situada dintre del cementiri de Montjuïc. Aquests familiars van començar a associar-se a principis de 1976, la sol·licitud amb data 1977 va trigar gairebé tres anys a ser acceptada, en successives ocasions denegada sota excuses absurdes fins que va ser inscrita el 11 de juliol de 1980 per Rodolfo Martin Villa, llavors Ministre de Governació. Dels cinc punts dels seus estatuts, els quals recullen els següents objectius, solament un està encara per resoldre: Que no hagués cap soterrament més en el Fossar de la Pedrera, dignificar i col·locar un monument en memòria de tots els quals van defensar la legalitat constitucional, traslladar les restes de Lluís Companys al Fossar i que una vegada a l'any es realitzi un homenatge en honor a tots els quals allí van ser llançats i als quals es troben en llocs semblants, solament l'últim punt, els queda per aconseguir, l'anul·lació dels judicis sumarísimos militars.

 

(Fragment de la intervenció de Mª José Barreiro López de Gamarra en representación de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes en el Coloquio Internacional Memoria da Guerra, Reconciliación e Cultura de Paz celebrado en la Universidad de Santiago de Compostela el 15/12/2010. Mesa 5: La recuperació cívica de les memòries. El passat ocult de la societat).

El castell de Montjuïc serà la nova seu del Memorial Democràtic

Seu de la institució a la Via Laietana 69

El Govern retalla un 29% el pressupost de la institució, que canviarà de "prioritats"

Dimecres, 17 de agost del 2011

El Periódico.cat / JOSE RICO / Barcelona

El Govern català ha anunciat que el Memorial Democràtic de la Generalitat s'ubicarà a partir de l'octubre al castell de Montjuïc. L'Executiu d'Artur Mas va tancar a finals de febrer la seu de la institució a la Via Laietana per "deficiències estructurals" i va traslladar provisionalment les dependències i el personal al Museu d'Història de Catalunya. El procés per elegir el nou director tindrà lloc a l'octubre, quan el Parlament esculli els nous membres de la junta de govern del Memorial.

La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i l'alcalde accidental de Barcelona, Jaume Ciurana, han anunciat la firma d'un conveni entre les dues institucions pel qual el consistori cedirà les instal·lacions del castell per acollir el Memorial Democràtic. El trasllat es realitzarà a principis d'octubre, mig any després que la seu del número 69 de la Via Laietana, inaugurada pel tripartit, fos clausurada. Segons Ortega, el cost de les deficiències d'aquest edifici era "molt elevat" i no podia ser assumit per la Generalitat.

De fet, la número dos del Govern ha explicat que el departament de Governació, del qual depèn ara el Memorial, ha retallat un 29% el pressupost de l'entitat, ja que la "prioritat" de la conselleria, ha afegit, "és el món local". No obstant, Ortega ha assegurat que aquesta retallada no s'ha traduït en acomiadaments de personal, i que només uns quants treballadors han hagut de ser reubicats en altres àrees del departament.

La vicepresidenta ha insistit que el Govern està compromès amb l'"impuls" del Memorial Democràtic, però ha advertit que la "filosofia" i les "prioritats" hauran de canviar. "La voluntat és que ningú faci un ús partidista de la memòria democràtica. No es tracta de dividir en bons i dolents perquè víctimes, en una guerra, ho són tots, d'un bàndol i de l'altre", ha assenyalat.

De com fer passat el futur del Memorial Democràtic

Comunicat de les entitats de Memòria Històrica
18/7/11
En la reunió que van mantenir el 18 de juliol del 2011 les entitats de memòria històrica, algunes de les quals formen part del Consell de Participació del Memorial Democràtic, davant la seva marginació i la manca d’activitat dels òrgans de govern d’aquesta institució, s’han fet algunes reflexions entorn de la situació actual del Memorial Democràtic.

Ara fa sis mesos, en una convocatòria d’urgència, els responsables de la Conselleria de Governació i Relacions Institucionals reunien els membres del Consell de Participació del Memorial Democràtic per informar del tancament de la seva seu a Via Laietana, 69 —espai de referència per desplegar les polítiques públiques de memòria—, amb l’argument dels riscos de seguretat del local. Tot i els avals tècnics presentats per al seu tancament, el fet no fou sinó l’inici d’un procés de paralització: a hores d’ara no existeixen els òrgans de govern del Memorial, atès que no s’han nomenat substituts ni del seu director ni de gerència, i no han estat convocades ni la junta de govern ni el consell de participació, que resten, en aquests moments, en estat d’interinitat.

L’abast d’aquell informe tècnic d’ara fa sis mesos no ens deixa de sorprendre, amb una clara conclusió: el Memorial Democràtic amenaça ruïna. Tanmateix és difícil no creure que les que estan en risc de seguretat —en aquest cas, política— són les polítiques públiques de memòria, a les quals el Govern català està obligat pel mateix Estatut. Com s’ha d’entendre, si no, que a hores d’ara les associacions memorialístiques representades en el Consell de Participació del Memorial Democràtic no coneguem la seva màxima responsable política? Com interpretar que ens assabentem de totes les notícies referides al Memorial tan sols a través dels mitjans de comunicació? També únicament per la premsa ens hem assabentat dels projectes de reestructuració del Memorial i dels efectes del projecte de llei òmnibus sobre la institució.

Així doncs, ja coneixem el “mitjà” i l’“oportunitat” per dur a terme aquest acte d’impunitat, ja que es tracta d’una manca de responsabilitat davant la llei que obliga tothom. Temem, i per això cal fer-ho públic, que es vulgui encunyar la institució de la memòria democràtica del país com una banal i reduïda aproximació al passat, com un bonic souvenir turístic; fent bona la màxima coneguda —i patida al nostre país durant dècades— segons la qual “la millor política pública de la memòria és la manca de política pública de memòria”.

La memòria democràtica del país no està reclosa, no ho ha estat mai, dins les parets institucionals. El moviment memorialístic, juntament amb altres sectors de la ciutadania catalana, han suportat la jàssera per crear i sostenir el Memorial Democràtic, i hi serem presents mentre aquest no se’ns tanqui, però mai no deixarem d’actuar en la societat civil catalana, d’on les nostres associacions han sorgit i continuaran sorgint per defensar els valors de la llibertat, amb una clara línia divisòria entre la memòria democràtica i la dictadura.

   

Acta de la reunió de las entitats de memòria 18 de juliol de 2011