El paper de las dones en la lluita contra el feixisme

Les absències forçades a la guerra civil espanyola

Badalona impulsa la creació d'un òrgan per recuperar la seva memòria històrica

Diari de Badalona - Redacció - 15/10/2015
L’Ajuntament ha presentat aquest dimecres la Comissió de la Memòria Històrica de Badalona, un organisme amb representació institucional, de la societat civil, del món acadèmic i d’experts en l’àmbit local amb l’objectiu d’analitzar i recuperar de forma diversa i general la memòria històrica de la ciutat per difondre-la amb rigor.

Homenatges a Lluís Companys

 

Justiciafranquisme.cat

Cornellà de Llobregat recorda Lluís Companys

Dimecres 14 d’octubre, a les 8 del vespre

Vetlla simbòlica.
Lloc: Plaça Lluís Companys, s/n.

Enguany, any del 75è aniversari de l’afusellament del President Lluís Companys, Cornellà de Llobregat tornarà a recordar la figura del nostre president amb una sèrie d’activitats organitzades i promogudes per Entitats 15 d’octubre, un col·lectiu que agrupa una vintena llarga d’entitats locals, entre elles la secció local d’Òmnium Cultural.

Homenatge al president Lluís Companys a Manresa

5 octubre - 20:00 - 21:00

Com cada any, la Fundació Independència i Progrés organitza a Manresa l’acte d’homenatge a Lluís Companys. Es farà el dia 15 d’octubre , a les 8h del vespre (20h), a la plaça de Lluís Companys, de Manresa (confluència Prolongació Guimerà i Barcelona), amb ofrena floral per part de les entitats, associacions, organitzacions i particulars. Hi parlarà: Pere-Joan Cardona, científic i hi actuaran: Lúpulus Emsembla i el grup poètic La Veurem Teatre. Ho organitza: Fundació Independència i Progrés. Hi col·labora: Ajuntament de Manresa.

 Acte institucional d’Homenatge a Lluís Companys a Sabadell

15 octubre - 19:00 - 20:00
Acte institucional a les Escoles de Can Rull.

Actes d’homenatge al president Lluís Companys a Tarragona 

15 octubre

A la muntanya de l’Oliva de Tarragona, a les 07.00 h, lectura de la sentència a mort del president, salves d’honor i Cant dels Segadors

A la rambla del President Lluís Companys, aproximadament a les 18.30 h, acte ciutadà conduït pel periodista Ricard Lahoz, que inclourà una lectura de textos del president Companys per part de quatre o cinc expresidents d’Òmnium Tarragonès, amb l’actuació musical del cor i orquestra de l’Institut Martí Franquès de Tarragona, una ofrena floral per part de les entitats de la Comissió i la corporació municipal, unes salves per part del Ball de Serrallonga, possibles pilars de les colles castelleres de la ciutat, i cloenda de l’acte amb el Cant dels Segadors.

Lluís Companys, polític republicà i catalanista. A 75 anys del seu assassinat a Mataró

15 octubre - 20:00 - 21:30

Saló de Sessions de l’Ajuntament de Mataró 

Memorial Companys, conferència institucional:
Lluís Companys, polític republicà i catalanista. A 75 anys del seu assassinat, a càrrec de Giovanni C. Cattini, Professor d’Història Contemporània de la UB.

Cicle Lluís Companys en el 75è aniversari del seu afusellament a Sant Cugat del Vallès

21 octubre - 19:00 - 20:30
Conferència “Companys revolucionari. De la Unió de Rabassaires a la Generalitat” a càrrec de l’historiador Josep M. Figueres

Presentació a Sabadell del llibre “El viatge de Companys”

22 octubre - 19:00 - 20:30

Presentació del llibre El viatge de Companys, d’Antoni Tortajada i Eloi Vila.
El viatge de Companys segueix el fil de les històries que els guionistes Joan Gallifa, Antoni Tortajada i Eloi Vila van aconseguir per a la sèrie documental de TV3. Però hi aporta noves informacions i reflexions sobre les llums i les ombres d’un personatge fascinant.

Barcelona reivindica el Companys obrerista 75 anys després de l’afusellament

Lluís Companys, en una imatge d'arxiu. / RADIO BARCELONA

Pisarello considera que no és adequat comparar la figura de l’expresident amb la de Mas

El País Catalunya - Clara Blanchar -  Barcelona 1 OCT 2015

Recordar l'afusellament de Lluís Companys en el seu 75è aniversari. Sí. Però, sobretot, recuperar i reivindicar la seva figura republicanista, obrerista, catalanista, antifeixista o municipalista. Així planteja l'Ajuntament de Barcelona els actes que ha organitzat per homenatjar el president de la Generalitat, i que ha titulat "La força d'una vida".

La Generalitat reclama la veritat sobrel el lliurament del president Companys al règim de Franco

Traducció Estació Collserola

 

La delegació del Govern a França i Suïssa organitza aquest dijous a París una conferència sobre la figura del president de la Generalitat durant la II República.

 

Público - Madrid - 8/7/2015

Dret a la veritat. La Generalitat de Catalunya vol conèixer més sobre la detenció i lliurament del president de la Generalitat Lluís Companys a França a les autoritats de la dictadura de Franco en l'estiu de 1940. Amb aquest motiu, la delegació del Govern a França i Suïssa, juntament amb el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya Comissió i la Comissió Catalana de la Dignitat organitzen aquest dijous a París una conferència sobre la figura del president de la Generalitat durant la II República, el seu arrest i el lliurament a les autoritats franquistes.

"També volem recordar que la deportació a Espanya i el fusilamiento de Lluís Companys és un cas únic a Europa occidental, es tracta de l'assassinat d'un president triat democràticament", avança el Govern en la nota de premsa distribuïda als mitjans de comunicació.

L'acte explicarà amb la presència de Denis Peschanski, historiador i director d'investigació en el Centre National Recherche Scientifique; Antoni Strubell i Trueta, membre de la la Comissió de la Dignitat; i Martí Anglada, delegat de la Generalitat de Catalunya a França i Suïssa. Així mateix, es projectarà una part dels documentals de la Televisió de Catalunya Lluís Companys Camins retrobats i El meu nom és Druillet.

París recordarà el 75 aniversari de la detenció de Companys

Companys, en una fotografia feta durant la detenció

 

El Diplocat organitza una conferència al Museu de l'Alliberament de la capital francesa, per denunciar que Espanya es nega a una reparació per l'afusellament

 

Lluís Bou - El singular.cat 3/7/15

París recordarà el 75 aniversari de la detenció a França del president Lluís Companys, que va acabar amb el seu afusellament a Montjuïc. El Diplocat, el consell de diplomàcia català, ha organitzat per dijous vinent una conferència a l'emblemàtic Museu del general Leclerc i de l'Alliberament de la capital francesa. L'acte tindrà un contingut catalanista lligat a la defensa de la democràcia.

La conferència tindrà com a protagonistes l'historiador i director de recerca del Centre Nacional de Recerca Científica Denis Peschanski, especialista en la França de Vichy col·laboracionista amb els nazis. També hi prendrà part Toni Strubell, de la Comissió de la Dignitat, així com el delegat de la Generalitat a França, Martí Anglada.

Segons els promotors de l'acte, aquest té com una de les finalitats "denunciar internacionalment que l'Estat espanyol s'ha negat a tornar als seus propietaris la documentació catalana que va ser confiscada pels nazis" a França. Recorden a més que el president català va ser l'únic mandatari electe executat als anys 30.

Les tropes nazis alemanyes van envair París el 14 de juny del 1940. Dos dies més tard van ordenar el tancament de les oficines de la Generalitat a l'exili, i van incautar la documentació per intentar localitzar Companys. El president va ser detingut el 13 d'agost, i va ser deportat a Espanya, fins que va ser afusellat el 15 d'octubre. Tant Alemanya com França van demanar perdó a la Generalitat per la detenció i el posterior lliurament de Companys, en època de Helmut Kohl i François Mitterrand. En canvi, cap govern espanyol ha volgut fer aquest gest de reparació.

Conferència 'Armènia, cent anys després'

 

Memorial Democràtic

Dijous, 4 de juny, a les 19 h
Memorial Democràtic
Peu de la Creu, 4
Barcelona

Entrada lliure

 

El 4 de juny tindrà lloc, a la seu del Memorial Democràtic, la conferència "Armènia, 100 anys després". Hi participaran Sarkis Hakobyan, de l'Associació Armènia a Catalunya (ARARAT) i el fotògraf Andreu Fernández, que mostrarà un reportatge que va realitzar l'any 2014 i que permet comprovar com, cent anys després, les conseqüències del Genocidi continuen presents a la societat d'aquell país.

 

L'acte és obert a tot el públic i està especialment recomanat per a mestres, professorat i educadors interessats en la història recent i la memòria.

 

Ha estat organitzada pel Memorial Democràtic, el Departament d'Ensenyament i el Grup de treball Exili, Deportació i Holocaust.

L'educació de la dona durant la II República i la dictatura franquista al Centre Cívic les Basses

 

Plaça de la República Nou Barris 12/3/15

L'educació de la dona durant la segona república i la dictatura franquista

 

Divendres 20 de març a les 18:30 h al Centre Cívic les Basses (carrer Teide 20, metro Vilapicina)

 

Intervindran: Anna Márquez Tosas i Carmen Ramírez Folch (autores de la recerca)

Presenta: Luis Miguel Guerra (historiador)

 

Organitza: Taula Unitària de Nou Barris per la República

150 aniversari de la I Internacional: marxistes i llibertaris d'ahir a avui

 

Presentació del nº 136 de la revista Viento Sur

Amb:

Pepe Gutiérrez, assagista
Pelai Pagès, historiador

19:00h Divendres 12 Desembre
Ateneu Rebel (c/ Font Honrada 32 L3-Poble Sec; Barcelona)

70 anys després. La invasió de la Vall d’Aran pels maquis



En la foto: Una companyia de la 35 Brigada, disposada a
entrar pel Pirineu després de l'alliberament del Midi

Centres de Recerca UAB - CEFID


Programa

10:00 - Inauguració

· Presentació de la jornada. Sr. Eugeni Giral, president del CEDOC.

10:15 - La invasió de la Vall d’Aran pels maquis

· Sr. Daniel Arasa, periodista i autor d’Años 40: Los maquis y el PCE (1984) i La invasión de los maquis (2004).

11:15 - La actuación del ejército español ante la invasión

· Sr. Fernando Martínez de Baños, coronel d’Artilleria a la Reserva i autor de "Hasta su total aniquilación. El ejército contra els maquis en el Valle de Arán y en el Alto Aragón, 1944-1946" (2002).

12:15 - Invasió guerrillera de la Vall d’Aran (19-27 d’octubre de 1944)

· Sr. Ferran Sánchez Agustí, historiador i autor de "Maquis y Pirineos: la gran invasión, 1944-1945" (2001).

13:15 - I. Taula rodona

XI Ofensiva contra l’oblit [Dins la XVII Marxa-Homenatge als Maquis]

XI Ofensiva contra l’oblit
[Dins la XVII Marxa-Homenatge als Maquis]
28 i 29 de juny de 2014
Foradada, Alós de Balaguer (La Noguera)

Front del Segre — Maquis — Educació Llibertària

Prop d’un centenar de joves recuperen els búnquers i trinxeres de la Guerra Civil a Blanes

En la foto la Mª José Barreiro apurant els últims minuts de feina a la tarda, netejant l'entrada
del niu de metralladores A.

Video TV Blanes: Jornada Neteja Búnquers Guerra Civil a Blanes 13/4/14

Nota Estació Collserola: Joves i no tan joves, en realitat havia gent de totes les edats

Blanesaldia.com 13/4/14

Text i fotos: Joves d’Esquerra Verda i Alternativa Jove

Joves d’Esquerra Verda i Alternativa Jove van organitzar una jornada de voluntariat per recuperar i restaurar els búnquers i trinxeres de la Guerra Civil a Blanes, que es va dur a terme durant bona part del passat dissabte.

Després que el Ple de l’Ajuntament de Blanes del mes de febrer aprovés catalogar els búnquers com a Bé Cultural d’Interès Local, Joves d’Esquerra verda i Alternativa Jove, van presentar un projecte per recuperar els búnquers de la Guerra Civil a Blanes. I per aquest motiu van organitzar una jornada de treball per tal de dur a terme les tasques de recuperació.



 Es va treure vegetació i la brutícia de l'interior dels búnquers

Durant tot el dia, els més de 90 inscrits i inscrites a les jornades van treballar unes cinc hores en sesions de matí i tarda per tal de netejar, buidar de runes i deixalles els interiors, treure els creixements vegetals que hi ha hagut a l’interior. A més, es va desenterrar l’accés a un búnquer situat en un penya-segat, i es va treballar en la recuperació de la trinxera existent, que ja són visitables.

Els búnquers de la Sardana són un conjunt nius de metralladora, alguns d’ells connectats sota el bosc per més de 50 metres de galeries excavades a la roca que els enllacen, i que es construïren com a defensa d’un possible bombardeig o entrada per mar de l’exèrcit franquista a la Costa Brava i del Maresme.

Paella popular i xerrada de Josep Bota

 Imatge de la xerrada que va donar Josep Bota

Abans de la jornada es trobaven inaccessibles per l’acumulació de deixalles, brutícia al seu interior i les diverses capes de sorra que s’havien anat dipositant. Tanmateix, són molt desconeguts per la ciutadania blanenca.

Al migdia, una paellada popular i un merescut descans van donar pas a la xerrada de Josep Bota, historiador blanenc que va contextualitzar històricament els fets que van succeir a Blanes durant la Guerra Civil, així com molts d’altres elements de protecció i resistència de la població blanenca davant l’exèrcit franquista que avui ja han desaparegut, o que es recuperaven en aquests treballs de voluntariat.

Les jornades tenen com a objectiu recuperar el patrimoni i la memòria històrica de la vila, així com la preservació del simbolisme que suposen aquestes construccions de resistència contra el franquisme.

A més, JEV i AJ van valorar molt positivament el funcionament de la jornada de treball. Van anunciar que els propers dies es llançarà una campanya de micro-mecenatge a través de la plataforma Verkami per recollir els prop de 1.000 euros que costarà la senyalització i creació de les rutes a través de les construccions bèl·liques. Aquesta jornada de recuperació de la memòria històrica tindrà continuïtat en els propers mesos per tal de continuar les tasques de recuperació.

Jornades USLA, entorn a la violència política contra la població civil

Violència, conflictes i població civil. Aproximacions per a la seva comprensió i debat.

 

Sant Feliu de Llobregat, USLA, Abril - Maig 2014

En relació als diferents aniversaris que aquest any es celebren la USLA dedica una part de la seva atenció als efectes i formes d’aproximació (tant des de les CCSS i altres disciplines científiques com des de moviments socials) a una qüestió tan pròpia del segle XX: la violència exercida contra la població civil.

 

De manera desencisadora sembla que la suma de fenòmens com la Societat de Masses, la violència política aplicada de manera industrial i la seva presència habitual dins d’uns mitjans de comunicació, orientats al benefici empresarial, ha provocat una total anulació de la capacitat de sorpresa de l’espectador i, el que és pitjor, un lamentable oblit dels drets de les víctimes.

 

No cal insistir gaire en que l’estat espanyol és un cas clar de com tots aquests processos de reconfiguració social (allò que de manera confusa es denomina la Transició) es cimenten sobre projectes polítics que obvien i neguen els drets de les víctimes de violència política tot i que han assumit la legislació internacional que les empara.

 

Afortunadament, contra aquestes dinàmiques de negació i abandonament de les víctimes, la societat civil i certs sectors acadèmics i professionals han encapçalat moviments de reclamació dels drets d’aquestes víctimes o bé s’esmercen per oferir-nos apropaments a la qüestió de la violència que ens permetin "mirar" amb altres ulls la realitat que ens envolta.

 

Amb la voluntat de mostrar algunes d’aquestes experiències organitzem aquestes jornades per posar a disposició de la ciutadania de Sant Feliu elements de criteri per valorar tant el nostre present com el nostre passat immediat.

 

Sessions i Ponents

De manera concreta les jornades pretenen fer una aproximació a certes qüestions (tant apropaments teòrics com cassos exemplificadors)que ens permetin afrontar la "temàtica" de la violència des de posicionaments allunyats de postures maximalistes (del tipus "tot és violència") o genèriques (que identifiquen violència com tret humà genèric)

Per això hem contactat amb tot un seguit d’especialistes que des de disciplines i activitats com el periodisme, la investigació històrica i arqueològica, el dret, la literatura negra i criminal o la reivindicació social de justícia i memòria estan investigant, denunciant i difonent que l’ús d’aquesta violència contra la població civil, lluny de ser una cosa del passat, està ben present a la nostra realitat social.

Donem doncs la paraula als especialistes.

 

Lloc i hora

Les jornades s’estructuren en diferents sessions que tindran lloc sempre a l’Aula de Cultura "Mestre Esteve"de l’Ateneu Santfeliuenc (Vidal i Ribas, 23-25, 08980 Sant Feliu de Llobregat) a partir de les 19’30h.

 

Us hi esperem!!!

Conferència "El Carter Salvador Alloza i Alloza"

Comunicació Zona 3 Correos

Salvados Alloza va ser carter a Barcelona durant la Segona República. L'Ajuntament de Barcelona va reconèixer la seva tasca amb un carrer a Nou Barris que porta el seu nou.

 

Però... ¿Qui va ser Salvador Alloza?. ¿Per què li va posar l'Ajuntament un carrer amb el seu nom?. ¿Què va fer a Nou Barris?. ¿Quina va ser la seva trajectòria política?. ¿Què li va succeir en acabar la guerra?.

 

Fins fa poc Salvador Alloza no se sabia gairebé res, però la investigación de Miquel Antoni Roman (Secretari de política municipal de Nou Barris) i els documents que va trovar a l'Arxiu de Salamanca, ens oferiran la resposta a aquestes i moltes altres qüestions de la vida d'Alloza.

 

La conferencia estarà a càrrec de Miquel Roman i de familiars de Salvador Alloza, com el seu net Jaume Aloza Sanromà i d'alguns dels seus fills.

 

Entrada lliure

 

Dimarts 1 d'abril de 2014

 

19:00 hores

 

Saló d'Actes Oficina Principal de Correos

Plaça d'Antoni López

Barcelona 

"La Barcelona d'Orwell" primera del cicle de xerrades

 

"La Barcelona d'Orwell" primera del cicle de xerrades dedicades a Orwell a càrrec de Ferran Aisa (presenta M. Teresa Carbonell). Dijous 30 de gener a les 19 h., Biblioteca Gòtic-Andreu Nin a Barcelona

 

Ferran Aisa
www.vaixellblanc.blogspot.com

Dia de l'Holocaust 2014. Commemoracions previstes a Catalunya

Edmon Gimeno i Font

l'Amical de Mauthausen i altres camps 22/1/14

Amb motiu de la commemoració del Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l'Holocaust, l'Amical de Mauthausen i altres camps participarà en diferents actes a Catalunya

Enguany, els parlaments de l'Amical de Mauthausen i altres camps, en tots els actes, retran homenatge al deportat i un dels fundadors de l'associació, Edmon Gimeno i Font, recentment desaparegut i comptarem amb la presència dels seus familiars.

Dissabte 25 de gener – Vilanova i la Geltrú, 19 hores.
Dilluns 27 de gener – Memorial Democràtic, Barcelona, 11 h.
Dilluns 27 – Parlament de Catalunya, 19 h.
Dimarts 28 - Ajuntament/Generalitat
Palau de la Generalitat, 17.30 h.
Plaça Sant Jaume, 19 h.
Dilluns 3 de febrer – Ateneu Barcelonès, 19:30 h. Conferència a càrrec de Rosa Toran.

Conferència de Rosa Toran a Vilanova i La Geltrú

Amical de Mauthausen 7/1/14

Les xerrades als centres de secundària, el II Cicle de Cinema sobre la Deportació als Camps Nazis, l’exposició Resistents i Deportades, i la Commemoració del Dia Internacional de l’Holocaust, principals accions d’aquest projecte.

La historiadora Rosa Toran, responsable de l’arxiu i documentació de l’Amical de Mauthausen, obrirà les activitats del projecte Buchenwald 2014 amb una conferència pels alumnes de secundària de la comarca a la sala d’actes de la UPC. Toran explicarà als alumnes les bases històriques del fenomen de la deportació als camps i els principis bàsics i la cronologia del feixisme a l’alemanya nazi.

Amb aquesta conferencia es posen en marxa les activitats del projecte Buchenwald, que com l’any passat tindran un extens cicle de xerrades dins dels instituts, el segon cicle de cinema sobre la deportació del gener a l’abril al cinema Bosc, l’exposició sobre les dones als camps “Resistents i Deportades” que es podrà visitar al Museu del Ferrocarril del 15 de febrer al 30 de juny, i el proper viatge dels alumnes dels INS Lluch i Rafecas al camp de Buchenwald el proper mes de Març.

Una altre de les accions centrals del projecte serà la commemoració el proper dissabte 25 de gener, del Dia Internacional de l’Holocaust”, en record i memòria de totes les víctimes dels camps nazis i també per la prevenció  i les  víctimes dels crims contra la humanitat.

Aquest acte, que tindrà lloc a la pl. de la Peixateria de Vilanova, serà un dels actes centrals de l’Amical de Mauthausen a Catalunya, i comptarà amb la participació de representants dels diferents col•lectius de víctimes del feixisme i de la representació de les primeres autoritats locals. Els alumnes de tots els centres de secundària implicats en el projecte seran també els protagonistes i conductors de l’acte vilanoví.

El projecte Buchenwald  és un projecte que a partir de l’experiència del vilanoví Marcel•lí Garriga, deportat al Camp de Buchenwald, vol posar a l’abast dels estudiants  i de la ciutadania en general, la realitat dels camps de concentració de l’Alemanya nazi i els perills actuals de feixisme a Europa.

Xerrada-debat sobre l'assassinat d'Agustín Rueda: memòries de la transacció democràtica i la repressió postfranquista

Aquest dissabte 9 de novembre a les 19h al CSO La Otra Carboneria, xerrada-debat sobre la mort d’Agustín Rueda, llibertari assassinat a la presó. 35 anys després, recabem la memòria històrica!

NI OBLIT NI PERDÓ! 

Ponents:

- Maria Rueda, germana.

- Manel Tirado, amic.

- Juan Pedro, col·lectiu Amics d’Agustín Rueda.

- Andrés Grima, company de cel·la.

- Joni D., autor de “Grups autònoms: una crònica armada de la transició democràtica”

Hi haurà sopador vegà i musiqueta fins les 2:00h. Us esperem.

I Jornades de la Memòria Històrica a Sant Celoni

8 de novembre Sant Celoni (Vallès Oriental)

 

Sàpiens-.

L'Ajuntament de Sant Celoni ha organitzat les primeres Jornades de la Memòria històrica, que porten per títol 'L’èxode després d’una guerra'. Al llarg del mes de novembre es faran diverses activitats relacionades amb els exiliats de la guerra civil en diversos equipaments de la vila. A continuació detallem el programa d'actes:

8 novembre, divendres, 7 del vespre, Sala Bernat Martorell (Can Ramis)

Presentació de les jornades a càrrec de Fina Ferrando, historiadora i membre del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Sant Celoni.

Conferències:

- L’exili català. Resistència i deportació, a càrrec Rosa Toran, historiadora i membre de l’Amical de Mauthausen i altres camps.

- La poesia catalana de l’exili i Mercè Rodoreda: dos estudis, a càrrec de Jordi Julià, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Tot seguit, inauguració de l’exposició 'La Retirada. Exili', febrer del 1939, sobre el pas dels exiliats per Prats de Molló. Amb la presència de Remei Picart, presidenta d’Òmnium Cultural Vallès Oriental

9 novembre, dissabte, 7 del vespre, Sala Petita de l’Ateneu.

Teatre: 'L’abanderat. El bibliobús del front'

L’obra fa present la tasca del bibliobús promogut pel Servei de Biblioteques del Front. Contenia més de 2.000 llibres i 750 fullets i revistes que s’oferien als soldats del front.

Intèrprets: Rizoma Teatre. Obra escrita i dirigida per Núria Navarro Teixidó.

Espectacle gratuït

10 novembre, diumenge, 12 del migdia, Cementiri Municipal

Reposició de la placa 'En record de totes les persones de Sant Celoni que van morir o patir a causa de la Guerra Civil' al monòlit de l’entrada del cementiri.

Interpretació musical a càrrec de l’Escola Municipal de Música

14 novembre, dijous, 7 del vespre, Biblioteca de Sant Celoni l’Escorxador

Presentació de la revista SÀPIENS i conferència: Els reptes de la divulgació històrica. El paper de SÀPIENS en la recuperació de la memòria històrica, a càrrec de Sònia Casas, cap de redacció de la revista.

15 novembre, divendres, 7 del vespre, Sala Bernat Martorell (Can Ramis)

Conferències:

- El Museu Memorial de l’Exili: entre la preservació de la memòria i la divulgació històrica, a càrrec de Jordi Font, director del MUME (la Jonquera).

- Celonins a l’exili. Primera aproximació, a càrrec de Josep M. Abril, historiador i membre del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Sant Celoni.

Exposició: La Retirada. Exili, febrer 1939.

Can Ramis, del 9 al 24 de novembre

Horari: dissabtes de 6 a 8 del vespre, diumenges i festius de 12 a 2/4 de 2 del migdia i de 6 a 8 del vespre.

La mostra tracta del pas pels camps de refugiats de Prats de Molló, camí de l’exili.

Produïda per l’Associació Prats Endavant, de Prats de Molló (França) i feta itinerar per Òmnium Cultural Baix Montseny.