Collserola, Font Groga. En el centre ajupit amb anorac blau,
Ray Puig, a la dreta dempeus Mª José Barreiro i Antoni Estradé
MJBarreiroLG 13/2/14
El diumenge passat 9 de febrer ha tingut lloc la quarta edició de l'anual marxa maqui per Collserola organitzada per Voluntaris del Parc de Collserola, com va sent habitual he tornat a ser convidada a participar en les intervencions en les diferents desocupades que hem realitzat durant al voltant de 16 kms.
Com ja és habitual van intervenir parlant del maquis català, el professor de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociología de la UAB Antoni Estradé, Ray Puig, organitzador de la marxa, parlant de Josep Lluis i Facerias, i jo mateixa Mª José Barreiro López de Gamarra, familiar de afusellats, amb el text que reprodueixo a continuació...
Fins a l'any que ve...
La meva intervenció:
Aquest any us vaig parlar sobre el Camp de la Bota, vaig triar aquest tema inspirada per una estudiante de 2º de batxiller, que l'estiu passat va estar fent entrevistes a familiars d'afusellats pel franquisme per al treball de recerca de fi de curs.
La Laia va triar el Camp de la Bota per ser un lloc històric de Poble Nou, el barri on ella viu, i també per ser un gran desconegut del que pocs dades es conserven. “La seva àvia li explicava que en el seu barri en la platja afusellaven a la gent per tenir una ideologia diferent a la del dictador que governava” Aquests relats li van impactar moltíssim sobretot a l'escoltar “que els mataven com animals”. Aquests fets li van cridar més l'atenció que la gravetat dels bombardejos sofertssofrits a Barcelona per l'aviació italiana.
Personalment a mi al llegir el seu treball em va impressionar la claredat amb la qual exposa les seves conclusions finals que al final us llegiré.
Al submergir-se en el treball d'investigació descobreix la importància que aquests fets es coneguin perquè no tornin a repetir-se i com ella mateixa ho qualifica “una aberració com aquella”.
Curiosament descobreix amb sorpresa que en l'Arxiu Històric del Poble Nou neda més hi ha informació sobre el barri de barraques i no hi ha gens sobre els afusellaments que va haver durant tretze anys en la història més important i recent de la ciutat.
També va descobrint que a les persones majors que ha entrevistat els alegra molt que els joves s'interessin en aquest tema i els escoltem, aquesta mateixa experiència l'he viscut jo mateixa al conèixer en el 2009 a Joan Busquets maqui llibertari del Berguedá, jo no cabia dintre del meu tenint-lo al meu costat i ell estava tan feliç envoltat de gent jove que li tenim en tan gran consideració.
El Camp de la Bota, és un lloc de la ciutat desconegut per gran part de la població. Estava situat on es trobava l'antic barri de barraques entri Sant Adriá i Sant Martí, desaparegut per les remodelacions urbanístiques per a les olimpíades del 92, on es troba el Forúm de les cultures.
En 1714 era un terreny al costat de la costa amb una fortalesa militar que van derrocar, conegut com el castell de les quatre torres i un parapet que servia per a fer pràctiques de tir que més tard va servir com paredassa per als afusellaments.
A l'entrada de les tropes franquista a Barcelona comença la repressió judicial i les penes de mort es consumen diàriament, des de 1939 fins a 1952. Els últims, en la matinada del 14 de març, dos mesos abans de començar el Congrés Eucarístico, l'arquebisbe de Toulousse en els anys 50, que era un reducte de l'exili llibertari amenaça amb no assistir als actes religiosos a Barcelona si continuen les execucions, pressionat per l'ambient que es vivia en la ciutat.
Els últims afusellats en l'any 52 són 5 maquis llibertaris: Pere Adrover, Jordi Pons, Josep Pérez, Genís Urrea i Santiago Amir.
En tretze anys són executats 1717 persones de les quals 11 són dones i 23 van ser executats a garrote vil. Després de l'execució eren traslladats en caixes de plàtans al Fossar de la Pedrera, altre lloc desconegut en el cementiri de Montjüic i llançats a la fossa des de 15m. d'altura.
El Fossar, és una fossa comuna en la qual reposen les restes de més de 1700 persones afusellades en el Camp de la Bota, en 1985 gràcies al treball de dignificación del lloc realitzat per l'associació de familiars de les víctimes (Associació Pro-memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya), es traslladen les restes de Companys, que es trobava en un nínxol sense nom i sense data, al ser recuperat el seu cadàver sota aquesta condició per la seva germana abans que ho llancessin a la fossa. A l'entrada del recinte hi ha unes columnes amb els noms de totes les víctimes conegudes.
Tornant amb la Laia, us llegiré breument les conclusions finals de l'estudi que va realitzar, diu textualment:
“He pogut confirmar gràcies als estudis i a les vivències personals amb els entrevistats que avui dia la història del nostre país s'explica però no expliquen tota la veritat i sempre intentant ocultar un passat fosc que la gent no afectada no arriba a comprendre la seva importància.”…
“He pogut descobrir que els familiars dels represaliados estan descontents perquè avui dia després de 40 anys de democràcia no s'ha fet justícia i no s'han anul·lat les condemnes judicials de les víctimes de la repressió franquista”…
“Amb aquest treball d'investigació he pogut aprofundir més sobre aquest tema que tant em cridava l'atenció i he pogut saber una part molt important de la història del nostre país que no podem aprendre en les aules escolars”…
“Sobretodo recapacitar que moltes persones els crida l'atenció l'Alemanya i la Itàlia feixista però aquí en el nostre país també poden haver coses interessants sense anar-se més lluny”...
“He après moltes coses gràcies a les víctimes que a l'hora d'estudiar la història d'Espanya en l'escola no hauria pogut arribar a fer-me a la idea”.
