Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sindicalisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sindicalisme. Mostrar tots els missatges

diumenge, 14 de setembre del 2014

Desobeïm, un vídeo que proposa reprendre el 'fil roig' cap a la independència

 
Forma part de la campanya 'Independència per canviar-ho tot' de l'esquerra independentista

VilaWeb 14/9/14
Aquests dies s'han publicat molts vídeos relacionats amb la V de l'Onze de Setembre o amb el procés d'independència. 'Desobeïm' és un vídeo de la campanya 'Independència per canviar-ho tot' que promou la CUP i l'esquerra independentista. Recupera imatges de les lluites socials de l'últim segle i apel·la a la desobediència com a mitjà per a ampliar les conquestes democràtiques i socials. Proposa recuperar el 'fil roig' de la història i renega de l'autonomisme que 'ha gestionat durant 30 anys' el país.
 
«Va ser un hivern. Els carrers van esclatar i el poble va fer la vaga més preciosa de totes. Desobeint, i afrontant de cara la por a la repressió. Així va ser com vam guanyar la jornada laboral de 8 hores i tots els drets socials. Va ser un hivern de 1919.

I van venir mals temps. Els pendons vermells de torn van deixar d'embolicar-se amb la senyera i van pactar amb Espanya lleialtat a canvi d'ordre. Aquell ordre que els permetia continuar vivint damunt les costelles del poble. Els mals temps del 23.

Però va tornar l'abril. I vam tornar a desobeir. Vam desobeir la llei espanyola però sobretot vam desobeir el seny trampós del regionalisme conservador. I va ser així com va venir la República i se'ns va obrir el camí cap a la llibertat.

I va ser un estiu del 36 que vam aturar el cop feixista al carrer. Sols, el poble. Contra el poder. Contra tota llei i tot ordre. I va començar a aflorar una vida nova que el feixisme criminal es va encarregar de segar. Però vam resistir, fins al final, fins a les darreres passes damunt els molls del port d'Alacant, aquell març del 39.

I va arribar 1977. Però aquesta vegada no vam desobeir. Era millor el pacte, ens deien, mentre es repartien el pastís entre franquistes i opositors respectables. I d'allà va venir la Constitució, i el seu article 8 que fa de l'exèrcit el garant de la unitat d'Espanya. I el seu article 145, que prohibeix la federació dels Països Catalans. I la guerra bruta al País Valencià, i els pactes de la vergonya a Catalunya. I la màfia institucionalitzada.

I ara? Ara és l'hora de la desobediència. No tornarem a deixar que ens enganyin amb un nou pacte. No permetrem que els que han gestionat l'autonomisme durant 30 anys ens diguin ara què està bé i què està malament.
La nostra paraula no la segrestarà ni el president de La Caixa i cap altre oligarca de torn. I que ho tinguin clar, la nostra independència serà la fi dels seus privilegis.

Renunciarem a la nostra llibertat per complir una «legalitat» que no hem votat, i que va ser imposada sota amenaça militar?

La nostra independència és enemiga del seu ordre, i de les seves fronteres imposades, i dels seus privilegis de classe, i del seu robatori continuat.

La nostra independència és alegria, és igualtat, compromís, lluita i il·lusió! És uns Països Catalans millors per a la seva gent.

És el fil roig que rebrota perquè no se n'ha anat mai.

No permetrem que ens tornin a segrestar la paraula. No ens faran creure! Ara sí que no ho faran! Les urnes al carrer i la voluntat popular al poder! És el poble qui més ordena!»

dijous, 29 de novembre del 2012

Acte de lliurament de 15a edició del Premi 'Romà Planas i Miró' de memorials populars

Ajuntament de la Roca del Vallès i l'Associació d'Amics de l’Arxiu de la Memòria Popular
El Jurat Popular del Premi “Romà Planas i Miró” de memorials populars ja ha triat les 5 obres finalistes del certamen organitzat anualment per l’Arxiu de la Memòria Popular, una iniciativa de l’Ajuntament de la Roca del Vallès, que enguany ha arribat a la 15a edició.
L’acte de lliurament es farà el proper dissabte 1 de desembre, en ocasió de la Festa Major de Sant Sadurní.
 
Les obres finalistes són:
-AUTORA: Pseudònim GIULIANA CATALANO, de Barcelona
TITOL : NOSALTRES ELS JULIANS
SÍNTESI: L’any 1948 la família de l’autora –pare, mare, germana gran i ella d’un any d’edat- marxa d’Orsera, ciutat italiana de la Venècia Júlia de la península d’Istria, després de greus esdeveniments ocorreguts al final de la II Guerra Mundial que culminen al cap d’un temps amb l’annexió d’aquesta zona a la Iugoslàvia de Tito. La seva família, com moltes famílies d’Els Julians, se’n van a viure a Fertilia, una ciutat de Sardenya de la zona de l’Alguer. Aquesta ciutat, iniciada pel govern de Mussolini va quedar inacabada, Els Julians la van construint amb molt de treball i van procurant sentir-s’hi bé. L’autora parla de moltes persones de Fertilia -familiars, amics i veïns- en la seva vida quotidiana. Són unes vivències plenes de sentiment i amb el regust de la sensació d’exili. Quan és gran té l’oportunitat d’anar a Catalunya, estudia llengua i literatura catalanes, coneix el que serà el seu marit i s’hi queda a viure amb el sentiment de pertànyer també, a aquesta terra.
 
-AUTOR: Angel INFANTE MASCLANS, de Barcelona
TÍTOL: MI VIDA SEGÚN YO
SÍNTESI: L’autor neix a Barcelona. La seva família es veu amb la necessitat de canviar de casa per causes econòmiques i, també per la guerra, de Barcelona van a viure a Olot, després a Les Planes i finalment retornen a Barcelona. Una bona part de la infància i joventut la passa en vivendes on s’hi acull més d’una família, ens descriu com era la convivència. Comença de ben jove a treballar i amb el temps es va convertint en una persona desperta i seriosa i que també, sap fer amics. De gran va treballant en diferents impremtes, s’enamora, es casa i lluitant per una millor qualitat de vida s’associa i funda una impremta pròpia que li portarà sovint maldecaps.
 
-AUTORA: Margarita SABORIT GADEA, de Granollers
TÍTOL: MEMORIA DE UNA NIÑA DE LA GUERRA
SÍNTESI: La història de l’autora quan era una nena i una adolescent està plena de moments tristos i difícils. Neix en una família molt humil que s’il·lusiona per viure en una casa d’autoconstrucció a la zona de Montjuic, Barcelona. Mentre hi viuen comença la guerra civil i es traslladen a Figueres, un dels seus records més punyents és el patiment que li causaven els bombardejos. La vida familiar fa un tomb amb el pare absent que ha anat a la guerra i ha mort. La mare va quedant abatuda, ha de treballar molt per mantenir la família i arriba a tractar malament a la filla. La noia ha de cuidar molt dels seus germans i la mare decideix portar-la a un centre de menors regentat per monges, del qual per causes alienes serà expulsada. Retorna al treball a la llar, aquest cop cuidant la germana petita. Quan és gran, viu moments de tensió quan s’enamora del que serà el seu marit i pare del seu fill i la seva filla.

-AUTOR: Joan SAMPER ROSALEN, de Palau-Solità i Plegamans
TÍTOL: UNA VIDA QUE FUÉ..25 ANYS DE SINDICALISME
SÍNTESI: L’autor comença escrivint sobre el que sent i fa en la residència d’avis on està internat. Escriu sobre un període de 25 anys de la seva vida de sindicalista, comença essent enllaç sindical l’any 1973 en el sindicat anomenat vertical, però el seu sentit crític el fa considerar que el sindicalisme és una altra cosa i un cop mort el general Franco s’afilia a la UGT. Descriu el seu treball, les lluites, els èxits i els fracassos que van succeint en el seu treball sindical. Té també, un apartat dedicat a la seva filla Silvia que mort jove i que el deixa molt entristit. Més endavant ell anirà a la residència d’avis on hi ha la seva dona malalta i passarà per situacions personals difícils.
 
-AUTOR: Fortunato PEÑA PEÑA, de Valle de Tabladillo (Segovia)
TÍTOL : COSTUMBRES I TRADICIONES