L'Ajuntament de Barcelona va reconèixer, ahir, l'única supervivent catalana viva del camp d'extermini nazi de Ravensbrück
Directa.cat - Bertran Cazorla 30/10/2014
Es fa silenci al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. La veu fluixa d'una dona que gairebé té un segle d'edat s'obre pas entre flaixos, petons i felicitacions. Animada per Marina Rossell, a qui té al costat, canta “L'emigrant”. És Neus Català i, al coll, llueix la Medalla d'Or al Mèrit Cívic de la ciutat. La darrera supervivent catalana viva del camp d'extermini nazi de Ravensbrück, veterana lluitadora antifeixista, militant comunista fins avui i activista per a la memòria històrica acabava de rebre el guardó en un acte al consistori i estava rebent nombroses felicitacions quan va arrencar a cantar.
El mes de juny d'enguany, el ple municipal de la capital catalana havia acordat distingir la veterana antifeixista per unanimitat “i això no passa cada dia”, va subratllar el dimecres durant l'acte d'entrega de la medalla l'alcalde Xavier Trias –qui, per cert, encara no ha aconseguit trobar l'instrument per evitar la presència a la ciutat del Casal Tramuntana, on milita molta gent admiradora de les idees i els personatges que van causar l'horror nazi. El consistori va acordar aquesta distinció “com a reconeixement a la trajectòria vital” de Català per “defensar els drets de les dones i per la seva especial contribució a preservar la memòria històrica”, segons l'acord pres, i per agrair que l’activista cedís a l’Ajuntament de Barcelona –al Fons d’Història Oral de l’Arxiu Històric de la ciutat– les gravacions que va fer recollint el testimoni de dones que, com ella, van patir l’horror dels camps nazis. La distinció per a Català va comptar amb el suport explícit de l'Amical de Mauthausen i del Centre d'Estudis Internacionals-Pavelló de la República (CEHI) de la UB.
Dues dones van ser les encarregades de glossar la figura de la darrera supervivent catalana viva del camp d'extermini nazi de Ravensbrück, que, després del seu alliberament, va maldar per localitzar i recollir el testimoni d'altres dones que van patir aquell horror. “La memòria no existeix si no és compartida”, va afirmar la primera d'aquestes dues dones, Margarita Català, filla de la veterana antifeixista, que va ressaltar que el testimoni de la seva mare és “una terrible exigència”. L'altra glossadora era Mariona Castellví, amiga de la família Català. “Reculls aquesta medalla en nom de totes les dones que van perdre la vida als camps i de les que van lluitar per mantenir viva la memòria”, va dir.
A més de Trias, l'escoltaven representants de forces polítiques diverses, com ERC i el PSC, però, principalment, d'ICV-EUiA, com Dolors Camats, coordinadora d'ICV, i Joan Josep Nuet, d'EUiA, partit on encara avui milita Català. També hi eren la cantant Marina Rossell i Albert Om, que, seguint el camí d'una de les primeres periodistes que van recollir el testimoni de les supervivents catalanes de l'extermini nazi, Montserrat Roig, autora d'Els catalans als camps nazis, ha treballat per mantenir viva la memòria de Català dedicant-li una edició del seu programa El Convidat.
També l'escoltaven nombrosos companys de militància; membres de l'Amical de Ravensbrück que Català va ajudar a fundar; veïns i veïnes de Rubí, la ciutat on es va instal·lar Català en tornar a Catalunya després dels anys d'exili a França, i també veïnat dels Guiamets, el poble del Priorat on va néixer un octubre de fa 99 anys, on va fundar el PSUC en esclatar la guerra, d'on va marxar per assistir la República durant el conflicte i on ha tornat a residir els darrers anys. Moltes d'aquestes persones es van atansar a Català al final de l'acte per felicitar, besar i fer-se fotos amb la recent guardonada, que lluïa la medalla al coll i exhibia, amb orgull, una bandera republicana.
.
.
