L'ajut català als bombardeigs franquistes

VilaWeb - Diumenge  26.01.2014    

Us oferim el documental dirigit per Xavier Montanyà 'Espies de Franco' en motiu del 75è aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona

75è Aniversari de la caiguda de Barcelona

La hipotética defensa de Barcelona (dies 21-25 de gener de 1939)

Ferran Aisa 23/1/14

La crida a fer fortificacions i a convertir el Llobregat en el Manzanares no va tenir gaire èxit entre els barcelonins, Manuel Tagüeña, dirigent comunista i cap del XV Cos de l’Exèrcit republicà, afirma que només s’havien presentat mil voluntaris. Això era premonitori per una ciutat i per un Govern que no havia previst amb temps cap estratègia de defensa ni de retirada,tot s’hauria d’improvisar sobre la marxa en els dies següents. Des de meitats de gener les tropes franquistes mantenien una important línia d’avanç

"La Barcelona d'Orwell" primera del cicle de xerrades

 

"La Barcelona d'Orwell" primera del cicle de xerrades dedicades a Orwell a càrrec de Ferran Aisa (presenta M. Teresa Carbonell). Dijous 30 de gener a les 19 h., Biblioteca Gòtic-Andreu Nin a Barcelona

 

Ferran Aisa
www.vaixellblanc.blogspot.com

La denúncia de 300 historiadors pel bloqueig a la documentació militar i diplomàtica arriba al Congrés i al Senat

 

Investigadors d'arreu del món exigeixen que es garanteixi l'accés a la informació del segle XVI al XX, que el govern ha declarat "secreta"

ara.cat -Sílvia Marimon- Barcelona 10/7/13

"És una anomalia sense parangó internacional: cap altre país ha bloquejat l'accés a la documentació històrica que abraça des del segle XVI al XX", denúncia el comunicat, que el cap de setmana passat prop de 300 investigadors van fer arribar al Congrés i al Senat. En el comunicat [llegeix-lo aquí], els historiadors exigeixen que es desbloquegi immediatament l'accés a la documentació diplomàtica de caràcter històric que el ministeri d'Assumptes Exteriors i de Cooperació manté classificada com a "secreta" i "reservada" des del 2010. Sol·liciten també que es garanteixi l'accés a 10.000 documents militars del període 1936-1968 que el ministeri de Defensa ha decidit retenir, malgrat que havien de ser desclassificats el 2011. 

La petició la firmen historiadors d'arreu del món. Entre ells, Jean-Marc Delaunay, Ángel Viñas, Helem Graham, Borja de Riquer, Joan Maria Thomàs, Henry Ettinghausen o Christopher Schmidt-Nowara. També hi ha la firma de l'ambaixador Carlos Miranda, l'exsenador Josep Varela i Serra o l'escriptora i exdirectora de la Biblioteca Nacional Rosa Regàs. 

El conflicte per l'accés a la documentació es remunta al setembre del 2011, quan el ministeri d'Assumptes Exteriors va començar a bloquejar la consulta d'informació històrica. Quan els historiadors demanaven accedir-hi, els responien amb un acord adoptat pel consell de ministres del 10 d'octubre del 2010, segons el qual la classificació de secret s'estenia pràcticament a tots els aspectes de les relacions internacionals sense limitació temporal.

Mor l'historiador Josep Termes als 75 anys

El catedràtic és el pare de la investigació sobre el moviment obrer

El Periódico.cat / Divendres, 9 de setembre del 2011

Josep Termes, catedràtic d'Història Contemporània i pare de l'estudi del moviment obrer català, ha mort aquest divendres a l'edat de 75 anys, segons ha confirmat la Universitat Pompeu Fabra.

Josep Termes (Barcelona 1936-2011) va ser una personalitat destacada en el camp de l'estudi del moviment obrer català dels segles XIX i XX, a més de ser promotor de diverses plataformes culturals i polítiques, i un dels historiadors més reconeguts de Catalunya.

Fill de pagesos de la Terra Alta emigrats a Barcelona, es va llicenciar en Farmàcia i Lletres per la Universitat de Barcelona. Va ser professor d'aquesta mateixa universitat, de la qual va ser expulsat el 1966 per motius polítics, i va participar en l'equip que va formar l'Autònoma de Barcelona (UAB) el 1968.

Posteriorment, va ser catedràtic d'Història Contemporània a la UB i a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), així com membre de diverses plataformes culturals, com l'Institut Universitari Jaume Vicens Vives, des d'on va desenvolupar els seus estudis sobre el moviment obrer i la seva vinculació amb el catalanisme polític.

Va militar al PSUC des de molt jove, però va abandonar el partit el 1974 per diferències en la línia ideològica, al criticar el dogmatisme marxista. Va ser confundador de la revista Recerques (1970) i va estar molt vinculat a L'Avenç (1977).

Voluntat didàctica

En les seves investigacions repassa amb voluntat didàctica esdeveniments i moviments com el moviment llibertari a Espanya, el paper de la societat burgesa en el nacionalisme català, la guerra francoprussiana, la fi de l'URSS i el comunisme de final del segle XIX. A més, va aprofundir en la història de la Catalunya popular vinculada al catalanisme, va combatre les tesis sobre l'origen burgès del catalanisme i es va centrar en dues èpoques fonamentals de la història de Catalunya: el Sexenni Revolucionari (1868-1874) i la II República.

L'historiador va ser reconegut en moltes ocasions i va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 1990 i amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2006. Entre les seves obres destaquen Anarquisme i sindicalisme a Espanya: La Primera Internacional, Històries de la Catalunya treballadora, El nacionalisme català. Problemes d'interpretació, Les arrels populars del catalanisme i Història del moviment anarquista a Espanya (2011), que va ser la seva última publicació.

L’AVENÇ s’uneix a les mostres de condol per la desaparició de l’historiador Josep Termes i Ardèvol (Barcelona, 1936).

Termes va estudiar Lletres (1957-62) a la Universitat de Barcelona, on es va especialitzar en història contemporània, al mateix temps que ingressava en el PSUC, partit que va abandonar el 1974 per les discrepàncies que mantenia dins el comitè d’intel·lectuals. Va mostrar-se, d’aleshores ençà, fortament crític amb el dogmatisme marxista. A recer de l’obra de Casimir Martí, Orígenes del anarquismo en Barcelona, va començar a estudiar el moviment obrer, particularment l’anarquista, a la Catalunya i l’Espanya dels segles XIX-XX. Aquesta dedicació, iniciada a la tesina (1965) i continuada a la tesi (Anarquismo y sindicalismo en España. La Primera Internacional, 1864-1884, 1972), l’ha culminat fa ben poques setmanes amb una voluminosa obra de síntesi publicada per L’Avenç: Història del moviment anarquista a Espanya, 1870-1980 (edició en castellà a RBA).

Cofundador de la revista Recerques (1970), Termes va estar vinculat des de la seva aparició a L’Avenç (1977). La seva obra s’ha caracteritzat per la voluntat de revisar algunes de les interpretacions sobre la història contemporània de Catalunya, i en particular sobre el caràcter burgès del catalanisme, a partir sobretot d’una ponència que va presentar el 1974 al Col·loqui d’Historiadors sobre “El nacionalisme català. Problemes d’interpretació”, llavor dels seus estudis sobre el catalanisme popular, al qual va retornar en llibres com Les arrels populars del catalanisme (1999) i altres.

Arran de l’aparició del seu darrer llibre a L’Avenç, la revista va mantenir-hi una llarga entrevista que podeu llegir aquí, i on afirmava que “en el fons, jo he fet història per nostàlgia ambiental. Nostàlgia de l’ambient on vaig néixer: barri obrer, juliol de 1936, gent extremament polititzada [...] per a mi història i vida han anat molt juntes”.

Els 30.000 llibres de Josep Termes

Video de Vilaweb

Primera trobada GALEUSCA d’historiadors/es

Els dies 10 i 11 de desembre de 2010 tindrà lloc al Museu d’Història de Catalunya (Pl. Pau Vila, 3), la Primera trobada GALEUSCA d’historiadors/es: entre la construcció nacional i la repressió identitària.

Aquesta trobada, que comptarà amb la presència d’historiadors i historiadores de Catalunya i de la resta dels Països Catalans, d’Euskadi i de Galiza, és considerada pels seus organitzadors com una exigència per entendre el nostre present i l’Europa a la qual pertanyem. A més, l’anàlisi de les trajectòries històriques d’aquestes tres nacions ha de servir per veure els punts en comú, però també els ritmes diferents i les lògiques internes. Aquestes jornades volen ser un exercici d’història comparada que partirà de l’època moderna i arribarà fins a l’intent de genocidi identitari del franquisme contra aquestes tres realitats nacionals.

Els àmbits de les jornades comprenen des de l’edat moderna fins a l’actualitat, i han estat organitzades pel Grup de Recerca Manuscrits (UAB), el Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (UB), la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), el Museu d’Història de Catalunya (MHC), el Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC), el Memorial Democràtic i l’ Institut Ramon Muntaner (IRMU).

Us podeu inscriure com assistents fins el mateix dia de les jornades. Si desitgeu més informació consulteu el tríptic informatiu o contacteu amb la Coordinadora de Centres d’estudi de Parla Catalana ccepc@iec.cat.