Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris afusellats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris afusellats. Mostrar tots els missatges

dimarts, 3 de novembre del 2015

PSC, PP i C's de Tarragona no donen suport a la petició per anul·lar el judici a Companys

El president de la Generalitat Lluís Companys, a la presó Modelo de Madrid l'abril de l'any 1935 / EFE

La moció s'aprova gràcies als suports de CiU, ERC, CUP i ICV

24 d' Octubre 2015 
El PSC, el PP i C's de Tarragona no han volgut donar suport a la moció aprovada a l'Ajuntament per demanar al govern espanyol que anul·li la sentència del judici sumaríssim a l'expresident Lluís Companys. Segons publica 'El Diari de Tarragona', el text va tirar endavant gràcies als suports de CiU, ERC, CUP i ICV, mentre que PSC i C's s'hi van abstenir, i el PP hi va votar en contra.

En la moció aprovada dijous, el Consistori sol·licita a l'executiu de Mariano Rajoy que "realitzi totes les actuacions oportunes perquè l'honor del president Companys sigui reparat". La moció demana un canvi de la Llei de la Memòria Històrica perquè consideri com a "inexistents i nul·les de ple dret les sentències dictades pels tribunals declarats ilegítims en la legislació". El document insta al Govern espanyol a "habilitar el procés administratiu necessari perquè el Consell de Ministres tramiti el corresponent certificat de nul·litat".

diumenge, 25 d’octubre del 2015

Carrer Txiki a Cerdanyola

MaiMés Cultura Antifeixista 25/10/15
El 27s a Collserola li vam demanar públicament. Ara, volem fer públic l'agraïment a l'alcalde de Cerdanyola, en Carles Escolà, per la seva disposició a fer-ho possible. Entre totes, tot.

dimecres, 14 d’octubre del 2015

Homenatge al president Lluís Companys a les escoles i instituts de Catalunya


Justiciafranquisme.cat

15 d'octubre
Òmnium anima les escoles i instituts de Catalunya que el dijous 15 d’octubre recordin la figura del President Lluís Companys en horari lectiu i reflexionin al voltant de les circumstàncies del seu afusellament per part del règim franquista. Per fer-ho, proposa la lectura del poema de Ventura Gassol ‘Al President Companys’ i ofereix un recull de recursos pedagògics adequats a les diferents etapes escolars: pel•lícules, llibres, documentals, auques, còmics i telefilms, entre altres. 

(Vegeu els recursos aquí)

Homenatges a Lluís Companys


Justiciafranquisme.cat

Cornellà de Llobregat recorda Lluís Companys

Dimecres 14 d’octubre, a les 8 del vespre
Vetlla simbòlica.
Lloc: Plaça Lluís Companys, s/n.


Enguany, any del 75è aniversari de l’afusellament del President Lluís Companys, Cornellà de Llobregat tornarà a recordar la figura del nostre president amb una sèrie d’activitats organitzades i promogudes per Entitats 15 d’octubre, un col·lectiu que agrupa una vintena llarga d’entitats locals, entre elles la secció local d’Òmnium Cultural.

Homenatge al president Lluís Companys a Manresa

5 octubre - 20:00 - 21:00
Com cada any, la Fundació Independència i Progrés organitza a Manresa l’acte d’homenatge a Lluís Companys. Es farà el dia 15 d’octubre , a les 8h del vespre (20h), a la plaça de Lluís Companys, de Manresa (confluència Prolongació Guimerà i Barcelona), amb ofrena floral per part de les entitats, associacions, organitzacions i particulars. Hi parlarà: Pere-Joan Cardona, científic i hi actuaran: Lúpulus Emsembla i el grup poètic La Veurem Teatre. Ho organitza: Fundació Independència i Progrés. Hi col·labora: Ajuntament de Manresa.

 Acte institucional d’Homenatge a Lluís Companys a Sabadell

15 octubre - 19:00 - 20:00
Acte institucional a les Escoles de Can Rull.

Actes d’homenatge al president Lluís Companys a Tarragona 

15 octubre

A la muntanya de l’Oliva de Tarragona, a les 07.00 h, lectura de la sentència a mort del president, salves d’honor i Cant dels Segadors

A la rambla del President Lluís Companys, aproximadament a les 18.30 h, acte ciutadà conduït pel periodista Ricard Lahoz, que inclourà una lectura de textos del president Companys per part de quatre o cinc expresidents d’Òmnium Tarragonès, amb l’actuació musical del cor i orquestra de l’Institut Martí Franquès de Tarragona, una ofrena floral per part de les entitats de la Comissió i la corporació municipal, unes salves per part del Ball de Serrallonga, possibles pilars de les colles castelleres de la ciutat, i cloenda de l’acte amb el Cant dels Segadors.

Lluís Companys, polític republicà i catalanista. A 75 anys del seu assassinat a Mataró

15 octubre - 20:00 - 21:30

Saló de Sessions de l’Ajuntament de Mataró 

Memorial Companys, conferència institucional:
Lluís Companys, polític republicà i catalanista. A 75 anys del seu assassinat, a càrrec de Giovanni C. Cattini, Professor d’Història Contemporània de la UB.

Cicle Lluís Companys en el 75è aniversari del seu afusellament a Sant Cugat del Vallès

21 octubre - 19:00 - 20:30
Conferència “Companys revolucionari. De la Unió de Rabassaires a la Generalitat” a càrrec de l’historiador Josep M. Figueres

Presentació a Sabadell del llibre “El viatge de Companys”

22 octubre - 19:00 - 20:30
Presentació del llibre El viatge de Companys, d’Antoni Tortajada i Eloi Vila.
El viatge de Companys segueix el fil de les històries que els guionistes Joan Gallifa, Antoni Tortajada i Eloi Vila van aconseguir per a la sèrie documental de TV3. Però hi aporta noves informacions i reflexions sobre les llums i les ombres d’un personatge fascinant.

Engén una espelma al teu balcó 14-O. 22h.


dimarts, 13 d’octubre del 2015

Homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura


La Generalitat organitza el dia nacional en memòria de les víctimes de la guerra civil i de la repressió de la dictadura franquista

Memorial Democràtic
El 15 d’octubre s’escau el 75è aniversari de l’afusellament del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys. Amb motiu d’aquesta commemoració el Govern de la Generalitat va aprovar, el 8 de setembre de 2015, la proclamació del 15 d’octubre com a “Dia nacional en memòria de les víctimes de la guerra civil i les víctimes de la repressió de la dictadura franquista”.

En el marc d’aquest dia nacional, la Generalitat de Catalunya organitza un acte d’homenatge obert a la ciutadania al Palau de la Generalitat.

Començarà a les 19 h, amb un minut de silenci en record de les víctimes de la guerra civil i la dictadura franquista. Posteriorment es projectarà un fragment del vídeo del Memorial Democràtic “Temps de Memòria” i comptarà amb intervencions de víctimes i familiars. Hi participaran Pilar Llopart, supervivent dels bombardejos durant la guerra civil a Barcelona; Roser Soler, filla d’ Agustí Soler, alcalde de Sant Joan de Vilatorrada afusellat pel franquisme; Valentín Muxí, fill d’exiliats catalans a Xile i cònsol honorífic de Xile a Barcelona, i Carles Vallejo, víctima de tortures per part de la dictadura i president del Memorial de Treballadors de Seat. Intervindran també Mariona Companys, reneboda del President Lluís Companys i Jorge Auat, fiscal general de la Procuradoria de crims contra la humanitat de la República Argentina.

La cloenda musical, amb la col·laboració de l’Escola Superior de Música de Catalunya  (ESMUC) i de la Comissió de la Dignitat, anirà a càrrec de la Cobla de l’ESMUC, dirigida per Marcel Sabaté, que interpretarà “Trencadís. Els darrers dies de la vida de Lluís Companys”, sota la coordinació de Joaquim Rabaseda. L’obra, creada especialment per aquest acte, agrupa sis miniatures per a cobla composades per professors, estudiants i graduats de l'Esmuc. L’obra té les parts i autoria següents:  Prison de la Sainté, de Laia Vallés; Casa Real de Correos de Madrid, de Joaquim Rabaseda; El fossar de Sant Eulàlia, d'Arnau Tordera; Testament, de Laura Casaponsa; A dos quarts de set, de Daniel Fígols i Per Catalunya, d'Eduard Resina. L’ESMUC interpretarà també “La santa espina” i “Els segadors”.

diumenge, 11 d’octubre del 2015

Quatre cartells i un adhesiu gratis amb l'ARA, en record de Lluís Companys


Aquest diumenge el diari rememora l'afusellament del president de la Generalitat amb un diari especial

ARA Barcelona  09/10/2015
A les portes del 75 aniversari de l’afusellament del president Companys, aquest diumenge dediquem el diari a recordar i analitzar la seva figura i iniciem una sèrie de quatre cartells d’homenatge que el lector rebrà gratuïtament.

El primer reprodueix el poema que li va dedicar Pablo Neruda, el segon recorda el Companys solidari amb el poble de Madrid assetjat per Franco, i els dos últims la seva tràgica mort.

El dia de l’efemèride, dijous 15, l’ARA inclourà un adhesiu commemoratiu.

dissabte, 10 d’octubre del 2015

L'ajuntament de Barcelona se suma a demanar l'anul·lació de la sentència de mort de Companys

Programa d'actes en el 75è aniversari de l'afusellament de l'expresident català Lluís Companys

El consistori també vol recuperar la figura de l'expresident més desconeguda com a regidor barceloní entre 1917 i 1920

El Món.cat Redacció 1 d' Octubre 2015
L'ajuntament de Barcelona ha organitzat diversos actes en el 75è aniversari de l'afusellament de l'expresident català Lluís Companys perquè el seu record s'integri en la memòria democràtica i antifeixista d'Europa com l'únic president afusellat en la Segona Guerra Mundial. El consistori vol que aquests actes contribueixin a les iniciatives adoptades per reclamar l'anul·lació de la seva sentència de mort, ha explicat el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello.

Acte d'homenatge al Fossar de la Pedrera


dijous, 1 d’octubre del 2015

40è aniversari de l'afusellament de "Txiki" a Cerdanyola

Foto acte de MaiMés Cultura Antifeixista 27/9/2015
27 de setembre de 1975 cinc militants d'ETA i del FRAP eren afusellats a Madrid, Cerdanyola del Vallès i Burgos en compliment de les penes de mort dictades als respectius consells de guerra (jutges militars espanyols) i signats de la mà del dictador Franco

Fa cinc anys, dies abans d'aquesta data, es van entregar les beines de les bales de l'afusellament de "Txiki" a mans de la família al cap de quasi quatre de la seva mort. La família va anunciar que cediria aquestes beines a una fundació de la memòria històrica, que les exposarà com a testimoni de les darreres sentències criminals del franquisme. 39 anys després, aquest i altres crims de l'exèrcit espanyol i la policia franquista continuen impunes.

Foto acte de MaiMés Cultura Antifeixista 27/9/2015
Tots els afusellats van ser brutalment torturats durant la seva detenció, setmanes abans de les execucions de 1975. Els responsables policials d'aquella operació van ser personatges ben reconeguts del regim feixista de Franco. En el procés els tribunals militars no es va respectar ni la pròpia legalitat franquista en un procés com de costum excepcional i sense granties judicials. L'aparell del franquisme volia morts a qualsevol preu per donar una lliçó al moviment antifranquista que reclamava democràcia i llibertats.

A Catalunya les mobilitzacions de resposta van ser molt importants. També a nivell internacional, en què es denunciava el règim feixista-borbònic i els cinc assassinats signats pel dictador Franco.

Juan Paredes Manot "Txiki" va ser afusellat al cementeri de Collserola per voluntaris membres de la Guàrdia Civil, davant la presència del germà del germà (Mikel) i dels advocats Marc Palmés i Magda Oranich.

Aquesta execució juntament amb l'execució, el mateix dia, de quatre militants (José Huberto Baena, Ramón García Sanz i José Luis Sánchez Bravo que pertanyien al FRAP,  Angel Otaegi Etxeberria a ETA) més a Madrid i a Burgos, formaven part de l'estratègia de Franco per a escarmentar el sector més actiu del moviment de ruptura que reclamava llibertat i democràcia.

Arran de la seva execució i la d'Angel Otaegui organitzacions de l'esquerra abertzale van començar a reivindicar el 27 de setembre com a Gudari Eguna.

Les beines de les bales amb què van afusellar Jon Paredes Manot "Txiki" el 27 de setembre de 1975 van ser entregades fa tres anys a la seva família. L'advocat de l'aleshores equip defensor en el judici sumaríssim contra el militant d'ETA, Magda Oranich, va explicar que les havia conservat després de presenciar l'execució a Cerdanyola del Vallès i que, trenta-set anys després, en va lliurar sis a la família, entre aquestes la del tret de gràcia.
 
Els botxins de "Txiki" van necessitar un tret de gràcia, perquè cap dels dotze trets contra el reu (que va cridar "Gora Euskadi askatuta!" i va cantar l'Eusko Gudariak durant l'afusellament) no van aconseguir abatre'l mortalment. "Txiki" també va dexiar un testament escrit en què afirmava les seves conviccions davant la bogeria criminal del feixisme. A l'execució, hi van assistir  els advocats de "Txiki" Oranich i seu company Marc Palmés, així com el germà de "Txiki", Mikel Paredes Manot.

Homenatge de l'independentisme català a Txiki, a finals dels anys setanta a Cerdanyola
        Txiki
Dedicat a la senyora Antonia Maria Manot
Sé del plor d’aquests teus ulls
que no he pogut veure encara,
sé del plor i del sofriment
per una vida segada.

El teu xic fill ha caigut
fermament, donant la cara;
un estel de viva llum
ha nascut, i ens guia ara.

Ara que ets mare de tots,
deixa’m dar-te una abraçada.
Ara que ets mare de tots,
deixa’m besar-te al front, mare.

Un home lliure ha caigut
i la lluita és viva encara.
No coneixerem repòs.
Adéu, Txiki, adéu, fins ara
                  29 de setembre 1975
   (Poema d'Àlvar Valls, recollit al llibre Crit, editat pels CSPC)

diumenge, 20 de setembre del 2015

El 27-S farà quaranta anys dels darrers afusellaments del franquisme

L'indret on va ser afusellat «Txiqu», a tocar del cementiri de Collserola | Fons de Josep Sellarès
 l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès li vol aixecar un monument en el mateix lloc on fou afusellat
  • El setembre de 1975 van ser executats tres militants del FRAP i dos d'ETA
  • Juan Paredes Manot, "Txiqui", fou afusellat a tocar del cementiri de Collserola després d'un judici sense garanties
  • La dictadura vivia els seus mesos finals enmig del descrèdit i la condemna internacional

dissabte, 12 de setembre del 2015

El govern declara el 15 d'octubre de 2015 Dia Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i de la repressió franquista

Ofrena floral del govern a la tomba del president Companys, el 15 d'octubre passat al Fossar de la Pedrera de Montjuïc Foto: ORIOL DURAN
  • La data coincideix amb el 75è aniversari de l'afusellament del president Lluís Companys

  • L'acord dóna compliment a la Llei del Memorial Democràtic i altres resolucions del Parlament 

El govern ha acordat declarar el 15 d'octubre de 2015 Dia Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura franquista. La data coincideix amb el 75è aniversari de l'afusellament del president Lluís Companys, el màxim representant institucional del país i únic president escollit democràticament de l'Europa occidental que ha estat executat pel feixisme.

La Generalitat es compromet a adoptar les mesures necessàries per donar coneixement públic d'aquest acord a les diverses institucions catalanes i als ciutadans i organitzacions. En especial, a comunicar-ho a víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista i les seves famílies, així com a entitats memorialistes.

L'acord del Consell Executiu dóna compliment a la Llei 13/2007, de 31 d'octubre, del Memorial Democràtic, i, en especial, a la referència que s'hi fa en el preàmbul al necessari reconeixement memorial a totes les víctimes. També respon a les nombroses resolucions del Parlament de Catalunya en relació amb la Guerra Civil i la posterior dictadura franquista.

L'acord té en compte l'existència de pluralitat de memòries, que han de ser reconegudes sense ressentiments i de forma constructiva, i les diverses iniciatives que s'han posat en marxa per a l'esclariment de la veritat i la reparació moral i simbòlica de totes les víctimes i supervivents.

Així mateix, s'ajusta a les nombroses resolucions i informes dels diversos organismes de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), i en particular a l'informe amb data 22 de juliol de 2014 del relator especial de l'ONU sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, després de la seva visita a Catalunya al gener de 2014.

dijous, 30 de juliol del 2015

Troben les restes d'una persona executada el 1939 per tropes franquistes

Esqueleto de una persona ejecutada en 1939, hallados gracias al recuerdo de un niño de 10 años Laura Busquets
 
Barcelona, 29 jul. (EFE).- El record d'un veí de Torelló (Osona) que va veure quan tenia només 10 anys com una persona que havia estat executada per soldats franquistes va ser enterrada pels pobletans en una fossa ha permès recuperar, 76 anys després, les restes òssies de la víctimes, que podria ser un soldat republicà.
 
L'esquelet ha estat trobat intacte en excavar a la zona indicada pel veí i documentar que els seus records eren exactes i es corresponen amb la documentació històrica que es guarda sobre l'ocupació franquista del municipi durant la Guerra Civil Espanyola.
 
La prospecció i l'excavació s'han realitzat d'acord amb la normativa de fosses vigent a Catalunya, i han servit per verificar sobre el terreny la informació històrica disponible i localitzar les restes d'una persona presumptament executada el 4 de febrer de 1939, i que els antics colons van enterrar en un terreny adjacent al Mas del Puig, al terme de Torelló.
 
A l'espera de l'estudi antropològic corresponent, es tracta d'un home, d'entre 25 i 30 anys, i d'1,70 metres d'altura, aproximadament.
 
Els arqueòlegs que han participat en l'excavació han observat fractures cranials que seran objecte d'estudi, ja que poden ser indicatives de les circumstàncies de la mort, segons ha informat el Departament de Governació de la Generalitat, competent en matèria de Memòria Històrica.
 
En l'excavació també s'han recuperat alguns botons i elements tèxtils que podrien pertànyer a la casaca militar l'home executat.
 
L'actuació ha estat dirigida per l'arqueòleg Xavier Esteve, i ha comptat amb la participació de l'antropòloga Núria Armentano, que farà l'estudi de les restes i que ja ha extret una mostra òssia per a la realització d'una ulterior prova d'ADN per a la seva identificació.
 
La intervenció ha comptat amb la col·laboració del propietari del Mas del Puig, de l'Ajuntament de Torelló, dels membres de l'Associació d'Estudis Torelló (ADET) i dels Mossos d'Esquadra.
 
Al desembre del 2014, l'Associació d'Estudis Torelló (ADET) va sol·licitar informació sobre desapareguts de guerra al municipi de Torelló inscrits en el cens de desapareguts.
 
Arran d'aquesta sol·licitud, es va comprovar que hi havia un cas del cens de desapareguts que encaixava amb alguns aspectes relacionats amb la informació donada per l'ADET, referent a la inhumació d'un soldat republicà al Mas del Puig de Torelló .
 
Els tècnics del Departament de Governació van recollir tota la informació disponible i van sol·licitar a l'Arxiu General Militar d'Àvila una còpia dels diaris d'operacions dels dies 4 i 5 de febrer de 1939 de la 82 Divisió franquista del Cos d'Exèrcit del Mestrat de l'Exèrcit franquista.
 
La documentació obtinguda corrobora una part important de la informació facilitada per l'ADET.
 
Posteriorment, amb l'acord de l'Ajuntament de Torelló, de l'ADET, i amb el criteri favorable del Comitè Tècnic per a la Recuperació i Identificació de Persones Desaparegudes durant la Guerra Civil i la Dictadura Franquista, es va programar la prospecció i l'excavació arqueològica.
 
"Aquesta actuació respon a la voluntat de la Generalitat de seguir impulsant una política activa de recuperació i identificació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme", han explicat fonts del departament de Governació.
 
fjn/rb

divendres, 10 de juliol del 2015

La Generalitat reclama la veritat sobrel el lliurament del president Companys al règim de Franco


Traducció Estació Collserola
 
La delegació del Govern a França i Suïssa organitza aquest dijous a París una conferència sobre la figura del president de la Generalitat durant la II República.
 
Público - Madrid - 8/7/2015
Dret a la veritat. La Generalitat de Catalunya vol conèixer més sobre la detenció i lliurament del president de la Generalitat Lluís Companys a França a les autoritats de la dictadura de Franco en l'estiu de 1940. Amb aquest motiu, la delegació del Govern a França i Suïssa, juntament amb el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya Comissió i la Comissió Catalana de la Dignitat organitzen aquest dijous a París una conferència sobre la figura del president de la Generalitat durant la II República, el seu arrest i el lliurament a les autoritats franquistes.

"També volem recordar que la deportació a Espanya i el fusilamiento de Lluís Companys és un cas únic a Europa occidental, es tracta de l'assassinat d'un president triat democràticament", avança el Govern en la nota de premsa distribuïda als mitjans de comunicació.

L'acte explicarà amb la presència de Denis Peschanski, historiador i director d'investigació en el Centre National Recherche Scientifique; Antoni Strubell i Trueta, membre de la la Comissió de la Dignitat; i Martí Anglada, delegat de la Generalitat de Catalunya a França i Suïssa. Així mateix, es projectarà una part dels documentals de la Televisió de Catalunya Lluís Companys Camins retrobats i El meu nom és Druillet.

dissabte, 4 de juliol del 2015

París recordarà el 75 aniversari de la detenció de Companys

Companys, en una fotografia feta durant la detenció
 
El Diplocat organitza una conferència al Museu de l'Alliberament de la capital francesa, per denunciar que Espanya es nega a una reparació per l'afusellament
 
Lluís Bou - El singular.cat 3/7/15
París recordarà el 75 aniversari de la detenció a França del president Lluís Companys, que va acabar amb el seu afusellament a Montjuïc. El Diplocat, el consell de diplomàcia català, ha organitzat per dijous vinent una conferència a l'emblemàtic Museu del general Leclerc i de l'Alliberament de la capital francesa. L'acte tindrà un contingut catalanista lligat a la defensa de la democràcia.

La conferència tindrà com a protagonistes l'historiador i director de recerca del Centre Nacional de Recerca Científica Denis Peschanski, especialista en la França de Vichy col·laboracionista amb els nazis. També hi prendrà part Toni Strubell, de la Comissió de la Dignitat, així com el delegat de la Generalitat a França, Martí Anglada.

Segons els promotors de l'acte, aquest té com una de les finalitats "denunciar internacionalment que l'Estat espanyol s'ha negat a tornar als seus propietaris la documentació catalana que va ser confiscada pels nazis" a França. Recorden a més que el president català va ser l'únic mandatari electe executat als anys 30.

Les tropes nazis alemanyes van envair París el 14 de juny del 1940. Dos dies més tard van ordenar el tancament de les oficines de la Generalitat a l'exili, i van incautar la documentació per intentar localitzar Companys. El president va ser detingut el 13 d'agost, i va ser deportat a Espanya, fins que va ser afusellat el 15 d'octubre. Tant Alemanya com França van demanar perdó a la Generalitat per la detenció i el posterior lliurament de Companys, en època de Helmut Kohl i François Mitterrand. En canvi, cap govern espanyol ha volgut fer aquest gest de reparació.

dilluns, 29 de juny del 2015

Fa setanta anys: commemoració de l’assassinat de Pau Alomà Sanabras

 
El 27 de juny de 1940 Pau Alomà Sanabras era afusellat a la muntanya de l’Oliva, a Tarragona.
 
Una Utopia, una Esperança. La història de Josep Alomà 27/6/15
Pau Alomà Sanabras (1902-1940) fou un destacat militant de la CNT de Tarragona durant els anys vint i trenta. Actiu propagandista i difusor de l’ideari àcrata a la província de Tarragona, col•laborà en l’Ateneu Llibertari i participà en les principals lluites socials que es produïen al Camp de Tarragona. Amb els seus germans Josep Maria i Jaume, lluità per millorar dels condicions de vida i el nivell cultural de les persones al torn que combatia amb coratge els principals agents de l’autoritarisme, l’opressió i el manteniment de les injustícies: el capitalisme, l’obscurantisme cultural i religiós i l’estat, amb l’exèrcit com a màxim exponent del mateix. A conseqüència d’aquest fet, fou empresonat nombroses vegades durant l’etapa republicana (1931-36), sota acusacions falses, com a pres governatiu (mesura repressiva dels temps de la Monarquia que la República havia recuperat per incrementar la repressió contra els anarquistes).
 
Durant els primers mesos de la guerra participà activament en la Revolució Llibertària i va acollir i mantenir amb els seus germans i la seva mare vuit nens refugiats de Madrid, donat que l’allau massiu d’evacuats va desbordar les previsions del centre d’acollida de l’antic sanatori de La Savinosa. Durant els Fets de Maig, Pau Alomà s’enfrontà als estalinistes del PSUC i als seus oportunistes aliats: ERC, EC i ACR.
 
El 1938 Pau Alomà va ser mobilitzat amb la seva lleva i es va incorporar a l’Exèrcit Popular, al front de Sòria. El 12 de gener de 1939 els rebels van controlar aquesta província. Detingut a Sòria, va restar empresonat a Burgo de Osma, des d’on fou traslladat a la presó de Tarragona (Pilats), el 25 d'octubre de 1939. El Consejo de Guerra Permanente, en el judici sumaríssim d'urgència nº 3971, va condemnar el 8 de gener de 1940 a Pau Alomà i Sanabras a la pena de mort per “Auxilio a la Rebelión Militar”.
 
Pau Alomà fou executat la matinada del 27 de juny de 1940 per un escamot de botxins del règim feixista, a la muntanya de l'Oliva, a Tarragona.

En homenatge a Pau Alomà Sanabras (El Catllar, 1902 - Tarragona, 1940).

divendres, 12 de juny del 2015

Carme Claramunt primera dona afusellada a Barcelona en el Camp de la Bota

 
Memòria de la presó de dones de Les Corts
Carme Claramunt va ser la primera dona afusellada a Barcelona en el Camp de la Bota el 18 d'abril de 1939. Vivia a Badalona, tenia 28 anys i estava soltera. L'informe que van presentar els falangistas al tribunal militar que la va condemnar a mort pel delicte d'auxilio a la rebelión, la defineix com" indivídua perillosíssima. Gran propagandista de les idees vermell-separatistes. Militant de la "Esquerra" i de "Estat Català". Autora d'infinitat de denúncies a persones de dreta. En la seva casa se celebraven reunions d'homes i de dones. També posseïa armes. Persona perillosíssima i nefasta per al G.M.N (Gloriós Moviment Nacional)".

diumenge, 17 de maig del 2015

Mor Manuel Fornés, un dels últims maquis contra el franquisme

Una imagen de Manuel Fornés Marín durante la entrevista que concedió a la
Revista Catalunya en agosto de 2012. Foto: Revista Catalunya
Traducció Estació Collserola
 
Residia en Segur de Calafell. Va ser del grup que va participar en l'assalt al bordell de la Casita Blanca de Barcelona. Va pasar 8* anys en la presó acusat de ser responsable de la junta de CNT

diumenge, 19 d’abril del 2015

El FC Barcelona dóna el tret de sortida a l’Any Sunyol

Josep Sunyol, el president afusellat
Josep Sunyol va dirigir el club entre 1935 i 1936, any en què va ser afusellat per un escamot de les tropes franquistes
 
Sàpines - Oriol Gracià9 d'abril de 2015
El 6 d’agost de 1936, Josep Sunyol i Garriga, diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya i president del FC Barcelona, circulava amb cotxe per la serra de Guadarrama —a una seixantena de quilòmetres de Madrid— amb el periodista Pere Ventura, un tinent i el xofer.