Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris anul·lació sentències. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris anul·lació sentències. Mostrar tots els missatges

dimarts, 3 de novembre del 2015

PSC, PP i C's de Tarragona no donen suport a la petició per anul·lar el judici a Companys

El president de la Generalitat Lluís Companys, a la presó Modelo de Madrid l'abril de l'any 1935 / EFE

La moció s'aprova gràcies als suports de CiU, ERC, CUP i ICV

24 d' Octubre 2015 
El PSC, el PP i C's de Tarragona no han volgut donar suport a la moció aprovada a l'Ajuntament per demanar al govern espanyol que anul·li la sentència del judici sumaríssim a l'expresident Lluís Companys. Segons publica 'El Diari de Tarragona', el text va tirar endavant gràcies als suports de CiU, ERC, CUP i ICV, mentre que PSC i C's s'hi van abstenir, i el PP hi va votar en contra.

En la moció aprovada dijous, el Consistori sol·licita a l'executiu de Mariano Rajoy que "realitzi totes les actuacions oportunes perquè l'honor del president Companys sigui reparat". La moció demana un canvi de la Llei de la Memòria Històrica perquè consideri com a "inexistents i nul·les de ple dret les sentències dictades pels tribunals declarats ilegítims en la legislació". El document insta al Govern espanyol a "habilitar el procés administratiu necessari perquè el Consell de Ministres tramiti el corresponent certificat de nul·litat".

dimarts, 13 d’octubre del 2015

El Memorial Democràtic condemna la dictadura franquista i demana la nul·litat del judici al president Companys i de la resta de processos contra els represaliats


El Memorial Democràtic condemna la dictadura franquista i demana la nul·litat del judici al president Companys i de la resta de processos contra els represaliats


01 d'octubre de 2015
El Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya ha aprovat per consens un acord pel qual condemna el General Franco i les accions que va encapçalar i executar durant la dictadura militar, i especifica que les greus violacions dels drets humans dutes a terme durant el franquisme, algunes d’elles enumerades a l’Acord, encara han de ser aclarides i establertes oficialment per un mecanisme jurisdiccional –o no jurisdiccional- estatal, nacional o internacional. La Junta de Govern del Memorial Democràtic (*), mitjançant aquest acord, també demana la nul·litat del judici al president Companys i de la resta de processos i resolucions judicials i administratives endegades durant la dictadura contra milers de persones.

dissabte, 10 d’octubre del 2015

L'ajuntament de Barcelona se suma a demanar l'anul·lació de la sentència de mort de Companys

Programa d'actes en el 75è aniversari de l'afusellament de l'expresident català Lluís Companys

El consistori també vol recuperar la figura de l'expresident més desconeguda com a regidor barceloní entre 1917 i 1920

El Món.cat Redacció 1 d' Octubre 2015
L'ajuntament de Barcelona ha organitzat diversos actes en el 75è aniversari de l'afusellament de l'expresident català Lluís Companys perquè el seu record s'integri en la memòria democràtica i antifeixista d'Europa com l'únic president afusellat en la Segona Guerra Mundial. El consistori vol que aquests actes contribueixin a les iniciatives adoptades per reclamar l'anul·lació de la seva sentència de mort, ha explicat el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello.

diumenge, 16 de febrer del 2014

“L'oblit de les víctimes ha estat per imposició política”

Pere Fortuny, president de l'Associació Pro-memoria
als Immolats per la Llibertat a Catalunya. Al fons a l'esquerra el monument
 als afusellats en el Camp de la Bota, actualment el Fórum de les cultures
El Punt Avui -14/02/14 - Marta Membrives email protegit
Més de 1.700 persones van ser executades al Camp de la Bota entre el 1939 i el 1952. Entre elles, Josep Fortuny, alcalde republicà de Mollet del Vallès i pare del president de l'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, que lluita per treure de l'oblit aquests fets i aconseguir la rehabilitació de les víctimes sobre les quals encara pesen les condemnes dels judicis a què van ser sotmeses.
 
Avui fa 75 anys del primer afusellament franquista aI Camp de la Bota. Després de tot aquest temps, s'han tancat les ferides?
Cada vegada són més obertes, perquè els polítics que tenim no les han tancat. Els nostres morts no han estat rehabilitats i ens sentim més ofesos que mai.
 
Al Camp de la Bota es van executar més de 1.700 persones. Qui s'ocupa de preservar-ne la memòria?
La nostra associació, que es va fundar arran d'una carta publicada el 1976 al diari Avui en què es convocava a una reunió els familiars de les víctimes del franquisme. En aquell moment la formàvem dues-centes persones; ara en quedem una trentena i seguim treballant amb la mateixa intensitat.
 
Quina tasca han fet durant tot aquest temps?
Hem aconseguit que es dignifiqui el Fossar de la Pedrera, que era un autèntic abocador on es podien veure serps i rates grosses com conills. Allà hi ha enterrats més de 1.700 afusellats per Franco, a més d'indigents i els morts a les presons i als hospitals de guerra. Ens va costar tres anys convèncer l'Ajuntament de Barcelona perquè ho deixés en condicions, però ara fa goig. A més, un cop a l'any fem un tribut a les víctimes.
 
L'ONU ha instat el govern espanyol a investigar els crims del franquisme. S'arribarà a atendre aquesta petició?
És l'única esperança que tenim per aconseguir l'anul·lació dels judicis sumaríssims, perquè els polítics espanyols s'hi han negat.
 
I què esperen de la justícia argentina?
Que faci avergonyir el govern espanyol i que per fi hi hagi la rehabilitació jurídica de ple dret de totes les víctimes de la repressió franquista.
 
Què representaria per a vostès l'anul·lació de les condemnes?
Seria la culminació del que fa 75 que desitgem, que els nostres familiars deixin d'estar classificats com a delinqüents, perquè això és vergonyós. El 1977 tots els grups del Congrés espanyol van votar a favor de la llei d'amnistia; en aquell moment s'haurien d'haver tingut en compte els represaliats, i no va ser així. Van fer una llei de l'amnistia que només va afavorir els repressors.
 
Els que van començar la lluita cada cop són més grans. Creuen que ho arribaran a veure?
La meva mare tenia l'esperança de veure el nom del seu marit rehabilitat quan va morir Franco i no ho va poder veure. Jo ja tinc 80 anys i dubto que pugui arribar a veure-ho.
 
Els preocupa que l'oblit institucional ens faci oblidar la història?
Ens preocupa molt perquè l'oblit de les víctimes no és per la inèrcia dels anys sinó per imposició política. Això és el pitjor. Però mentre tinguem sang a les venes, les trenta persones que quedem vinculades a l'associació continuarem lluitant perquè la memòria no es perdi.
 
La situació que viu Catalunya ara el preocupa?
M'agradaria que s'aconseguís el canvi desitjat pel que sembla que és la majoria del poble de Catalunya. Si Espanya no tingués por que marxéssim, no faria tantes amenaces com està fent.
 
En això és diferent d'altres països europeus.
A Alemanya, per exemple, està prohibida l'apologia del nazisme. Aquí és al contrari, es continua admirant el franquisme. Fa uns dies a Burgos s'homenatjava el general Yagüe, un militar franquista que va fer matar quatre mil persones.
 
En culpen l'actual govern?
No només l'actual; el culpable que les nostres víctimes no siguin rehabilitades és Rodríguez Zapatero, perquè va tenir majoria per fer una llei digna, no la va fer i ara continuen les ferides obertes i hem de suportar escarnis com l'homenatge a Yagüe i la beatificació que es va fer fa uns mesos a Tarragona de més de cinc-cents eclesiàstics d'una Església que és còmplice dels assassinats dels nostres familiars.

divendres, 13 de desembre del 2013

Comunicat de la Comissió de Memòria Històrica del Col·legi d’Advocats de Barcelona

Imatge d'internet traduïda per la Estació Collserola
Declaració:

Davant les declaracions de l’advocat Carlos Rey Gonzalez, ex auditor militar en el consell de guerra fet contra Salvador Puig Antich,  la Comissió de Memòria Històrica del Col·legi d’Advocats de Barcelona vol fer constar:

1.- Que el col·legi d’advocats de Barcelona com a Corporació es va manifestar en contra del procés i de la imposició de la pena de Mort a Puig Antic el 1974, i va mobilitzar  institucions i personalitats de l’àmbit internacional, per a demanar que no s’apliqués. I també en relació a la pena de mort que es va imposar a Jon Paredes Manot “Txiki” el 1975.

2.- Reafirmem  que la legalitat franquista de repressió política a través dels  consells de guerra i processos del TOP, era contraria als més elementals drets humans i els que conformen el dret de defensa.

3.- Que llavors com ara, la pena de mort era i és injusta i contrària als drets humans proclamats per les Nacions Unides i per tant és inacceptable, com es fa en les declaracions del senyor Carlos Rey, considerar que la pena de mort pugui ser un mitjà legítim o just.

4.- Entenem que no és acceptable la banalització que en les declaracions es fa d’aquell Consell de guerra. També  mostrem el desacord amb les resolucions del Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional, negant-se a prendre en consideració la revisió d’aquell procés per la necessària reparació de les víctimes d’una dictadura.

5.- Reafirmem l’exigència que s’anul·lin els processos i consells de guerra polítics del franquisme, tal com ho exigeix el Comitè dels Drets humans de les Nacions Unides.

Barcelona  el 12 de novembre de 2013

Comissió de Memòria Històrica.
Col·legi d’Advocats de Barcelona.

dissabte, 12 d’octubre del 2013

ERC es querella contra l'Estat espanyol per l'assassinat de Lluís Companys

Traducció Estació Collserola
Público - Alejandro Torrús -  Madrid 10/10/2013
El 13 d'agost de 1940, la Gestapo va detenir al president de la Generalitat durant la República, Lluís Companys (ERC), en la Bretanya francesa. El seu nom estava inclòs en la llista de 800 persones que les autoritats franquistes havien lliurat a l'Alemanya nazi perquè fossin extraditats a Espanya. El 29 d'agost de 1940, Companys va ser lliurat a Espanya. Fins al 3 d'octubre, va romandre en la Direcció General de Seguretat (Porta del Sol, Madrid) on va ser torturat fins a la sacietat. Va ser llavors quan ho van traslladar al Castell de Montjuïc, utilitzat llavors com presó, on seria jutjat el 14 d'octubre. Després d'un breu judici va ser condemnat a morir afusellat. El 15 d'octubre es va executar la condemna. 

Setanta-tres anys després del seu afusellament, Joan Triga, en representació de Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), presentarà aquest dimarts 15 d'octubre de 2013 una querella contra l'Estat espanyol per l'afusellament del llavors president de la Generalitat davant la Justícia argentina en el marc de la querella contra els crims del franquisme que instruïx la jutge María Servini. 

Han passat 73 anys, si. Estem enterrant ja als fills de les víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista, però encara no hi ha hagut Justícia. Per això presentem la querella”, explica a Públic el diputat de ERC Joan Tardà, que afegix que la formulació jurídica de la querella es basa en la consideració que l'Estat espanyol va cometre “crims contra la humanitat” i prova d'això és que els assassinats i afusellaments comesos per la dictadura formaven part d'un “pla sistemàtic d'execucions”

Com prova d'aquest “pla sistemàtic d'execucions”, la querella que presentarà Joan Tardá a Buenos Aires recollirà altres casos, com l'execució de “dos diputats de la Generalitat de Catalunya i de més de 50 alcaldes catalans”. “Ens basem en la resolució de l'ONU de 1946 que configurava i catalogava a l'Estat espanyol com una dictadura feixista en origen i naturalesa”, prossegueix Tardà. 

Sentència il·legítima, però legal 
La querella que presentarà el dimarts ERC també recollirà una relació “molt completa” dels intents realitzats per la formació republicana perquè la sentència i el judici celebrat a Companys siguin declarats nuls. En aquest sentit, Tardà ha volgut recordar a Público que el seu partit ha presentat en el Congrés fins a 13 iniciatives amb tal fi i que la pròpia exvicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, va prometre en 2004 “en el mateix lloc on es va afusellar a Companys” que el Govern socialista anul·laria la sentència. Una promesa que, posteriorment, va ser incomplida en la Llei de Memòria de 2007, que declara les sentències franquistes il·legítimes, però no nul·les. 

L'Estat espanyol posfranquista va tractar d'allunyar-se del seu passat incorporant tots els tractats i convenis de respecte als drets humans de l'ONU. No obstant això, no ha complert amb la seva obligació i fins a la pròpia ONU l'hi ha recordat en la seva recent visita a Espanya. Creiem que tenim proves més que suficients per a fonamentar aquesta querella per crims contra la humanitat perquè aquests, tal com ha recordat l'ONU, mai prescriuen”, afig Tardà. 

Alemanya i França, afectats 
En el cas que la Justícia argentina accepti tramitar la querella, ERC espera que la jutge María Servini requereixi tant al Govern espanyol com als ministres de l'Interior i Justícia i als governs de França i Alemanya “tota aquella documentació que pugui ser considerada com prova per a demostrar la tesi” que el partit polític defensa: l'assassinat de Companys s'integra dintre d'un delicte contra la humanitat. 

Així mateix, la querella inclourà una relació de persones amatents a declarar davant la Justícia argentina, entre les quals es troben descendents del propi Companys i diversos historiadors. “Companys era un refugiat polític que va ser lliurat per l'Alemanya nazi en col·laboració amb les autoritats de la França ocupada. Nosaltres volem que s'investiguin aquestes proves documentals i que Argentina imparteixi la justícia que ens nega a Espanya”, sentència.

dilluns, 1 de juliol del 2013

Resolució de la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya per a aconseguir la nul·litat dels judicis franquistes

Resolució de la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya per a aconseguir la "nul·litat de ple dret" dels judicis franquistes
1/7/13
Ha petició nostra hem aconseguit que Iniciativa per Catalunya - Verds, presentés una resolució a la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya i fos aprovada amb els vots d'Iniciativa, ERC, CiU, PSC encontra hi votaren el PP i Ciutadans. Us la fem arribar.
També a iniciativa nostra el passat dimecres la Comissió de Relacions Constitucionals del Parlament, a proposta d'ERC s'en va aprovar una altre, quan la tingui us la faré arribar.
El Partit Socialista va votar a favor de les dues resolucions, pero no ens va voler ni rebre.
CiU ens va rebre, però no va presentar cap resolució, ens va dir que hi votaria a favor.
Ara queda pendent del Govern de la Generalitat que activi els acords.
Cordialment.
Pere Fortuny
President de L'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya

diumenge, 30 de juny del 2013

El Parlament català demana la "nul·litat de ple dret" del judici a Lluís Companys


Barcelonna, 26 Juny (EUROPAPRESS) - Traducció Estació Collserola
El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres amb els vots de tots els grups menys del PP i C's instar al Govern a iniciar les accions necessàries per a aconseguir la "nul·litat de ple dret" del judici a l'expresident de la Generalitat Lluís Companys, judici pel qual va ser afusellat. 

Ho ha aprovat la Comissió d'Assumptes Institucionals a proposta de ERC, el diputat de la qual, Pere Bosch, ha criticat que la Llei de Memòria Històrica aprovada pel congrés no aconsegueix, al seu judici, reparar amb plenitud la memòria de les víctimes de consells de guerra i altres tribunals militars. 

La proposta de resolució també recull la necessitat de fer canvis legislatius per a aconseguir la mateixa nul·litat a tots els procediment judicials "de la dictadura franquista contra els catalans i catalanes que van defensar els valors de la llibertat i la democràcia".

dimecres, 11 d’abril del 2012

Proposta de resolució ICV-EUIA demanant l'anul.lació dels processos de Companys i Peiro i demés represaliats i revisió memòria històrica

Ara aquesta Proposta de resolució haurà de debatre’s en la comissió de justícia i es tracta de veure si la majoria de grups parlamentaris li donaran suport.

D’altra part, també els informo que enviaré aquesta Proposta als Diputats d’ICV al Congrés de Diputats, i als Senadors d’ICV al Senat d’Espanya, per tal que facin iniciatives semblants.

Salvador Milà i Solsona
Portaveu de Justícia i Dret
Grup parlamentari d’ICV-EUiA
Parlament de Catalunya

dissabte, 17 de desembre del 2011

Carta del ministre Jáuiregui i resposta de l'Associació Pro-memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya


Associació Pro-memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya

Berenguer III,74                                                         93.593.15.41
08100 Mollet del Vallès
pere@jfortuny.cat  
31 de octubre de 2011

EXMO. SR. RAMÓN JÁUREGUI
Ministro de la Presidencia
28071 - M A D R I D

Señor,
Mediante la presente me permito contestar su escrito de fecha 3 de los corrientes, en nombre propio y de la Asociación que represento, agradeciéndole a su vez la atención en contestar nuestros anteriores escritos.
Es muy amable en informarnos del desarrollo habido a resultas de la aplicación de la Ley 52/2007, y se remite a los hechos, para justificar la buena actitud del Gobierno y de su grupo parlamentario, que no se corresponde en absoluto con la realidad.
Me informa como algo excepcional, de los 855 casos resueltos con la concesión del título de reparación y reconocimiento personal por padecer persecución o violencia durante la Guerra Civil y la Dictadura, es un número tan insignificante a tenor de los miles y miles de juicios celebrados por aquellos tribunales militares ilegales. La negativa a solicitar el título, demuestra que los familiares no queremos un certificado de buena conducta, lo que venimos reclamando es la anulación de pleno derecho por ley de los juicios ilegales. ¿Esto no es una falta de sensibilidad y credibilidad hacia las víctimas del franquismo por parte del Gobierno socialista? ¿No se ha preguntado del por qué del rechazo que hay por parte de los familiares en no querer solicitar el título?
En cuanto a las exhumaciones, el número de 5000, es muy inferior comparándolo con los miles de cuerpos humanos que están enterrados en fosas desconocidas, tirados como animales, debido a la lentitud con que se están llevando, por culpa de las dificultades que ponen las diferentes administraciones que intervienen para lograr la apertura y su financiación, a pesar de haber elaborado el Mapa íntegro de Fosas y se haya publicado en el BOE el Protocolo de Exhumación de Fosas.
Se ha creado el Centro Documental de la Memoria Histórica en Salamanca, pero no nos dice cuando devolverán el resto de los documentos que fueron confiscados durante la dictadura a la Generalidad de Catalunya, a diferentes instituciones y organizaciones y a particulares, a pesar de haber una ley aprobada por las Cortes Generales, que obliga al Gobierno a devolverlos, en este caso es el propio Estado el que da una mala imagen al infringir la ley. ¿Qué motivos hay que justifiquen esta demora en devolverlos?
No llegamos a comprender las razones por las que la Ley establece una indemnización totalmente discriminatoria para los familiares de las personas que fueron asesinadas entre el año 1939 hasta el 1967 o a partir de Enero de 1968 hasta el 6 de octubre de 1977, el importe a percibir y los familiares que tienen el derecho no son iguales. ¿Por qué la Ley hace esta diferenciación? ¿Cuáles fueron las circunstancias excepcionales que motivaron hacer esta discriminación? ¿No es injusto e inmoral por parte de un Gobierno supuestamente de izquierdas y democrático?
Los familiares de las víctimas españolas que fallecieron en los campos de concentración alemanes o en los campos de trabajo franceses, han sido respetadas e indemnizadas por los respectivos gobiernos de Alemania y Francia, sin ninguna clase de discriminación por las de fechas de su asesinato, en cambio, España incomprensiblemente no ha tenido la misma sensibilidad, suponemos que las razones son simplemente por falta de ética-política de nuestros gobernantes.
En relación con el Valle de los Caídos, me dice que le otorgue un margen de confianza a los trabajos que está efectuando la Comisión de Expertos. ¿Que margen de tiempo es necesario para dar una solución, pues, han transcurrido cuatro años desde la aprobación de la Ley?
Estamos plenamente convencidos de que sí han rehuido a resolverlo, han estado demorándolo, teniendo en cuenta las encuestas en vistas a las próximas elecciones, y es de suponer que no tendrán tiempo para encontrar la solución, lo cual es indigno de un país que reclama democracia para otros países del mundo con regímenes totalitarios, incluso apoyándolos con las armas, y para España y sus ciudadanos represaliados, como si nada hubiese pasado. ¿No le parece que es una falta de respeto hacia las víctimas?
Para los familiares hubiera sido mucho mejor, que no se hubiese aprobado la Ley de la Memoria Histórica, al menos continuaríamos teniendo la esperanza de que algún día tendríamos un Gobierno fuerte, sin complejos y con la valentía política suficiente para resolver el problema que se nos ha negado con la vigente y descafeinada Ley.
Tenemos la sensación de que tienen un complejo de inferioridad política frente a los herederos del franquismo y de los jerarcas de la Iglesia Católica española, que con su presidente el cardenal – arzobispo Rouco Varela, no cesa en desafiar a la actual democracia, a pesar de haber sido la principal responsable de los crímenes cometidos durante la dictadura, por su radicalismo y fanatismo en dominar al pueblo.
De todas maneras la Iglesia después de más de treinta y cinco años de la muerte del criminal de guerra el general Franco, su conducta es semejante a las directrices del actual Gobierno socialista, ella no pide perdón como responsable de los crímenes que se cometieron con su bendición y el Gobierno niega la rehabilitación jurídica, a pesar de no ser el responsable.
Si el grupo socialista gobernando dos legislaturas no ha tenido el tiempo suficiente para solucionarlo. ¿Quién lo hará, el grupo del Partido Popular? ¿Por favor donde está el sentido de la dignidad socialista?
Después me dice que no es justo acusar al Gobierno de falta de sensibilidad y credibilidad, es que peor no se podía hacer y me remito a los hechos.
Todavía no puedo comprender el porque de la estúpida e infantil Disposición Adicional Sexta. ¿Realmente cree que se ha cumplido? ¿Era necesario que a los frailes que administran el Valle de los Caídos, se les pidiese por ley que rezaran por todas las personas muertas a consecuencia de la Guerra Civil y de la represión política que la siguió? No me negará que esta Disposición es una burla y un escarnio más que se ha cometido a las víctimas y sus familias.
Por nuestra parte siempre lo hemos rechazado, nunca se nos ocurriría pedir a la Iglesia que rezase para nuestros muertos, cuando ella fue la principal culpable de los asesinatos habidos y que su soberbia y orgullo le impide pedir perdón por aquellos crímenes.
Planteé como tema principal la anulación de pleno derecho de las sentencias dictadas por aquellos tribunales militares ilegales, y me dice que es un tema debatido no sólo políticamente sino jurídicamente. ¿Cómo se han llevado a cabo estos debates?
Conozco la Resolución de la Fiscalía General del Estado de 5 de abril de 2010, la he leído una infinidad de veces, además, la he podido comentar con fiscales, magistrados, jueces y abogados penalistas, y todos coinciden en que es una falacia jurídica.
La prueba la tenemos con la providencia del Tribunal Militar Tercero de Barcelona, que no admite las solicitudes de nulidad de pleno de derecho de las sentencias dictadas por aquellos tribunales militares ilegales, pero desde el Gobierno y su grupo parlamentario continuáis afirmando de que si lo son de acuerdo con la Ley 52/200, de ser así, los Tribunales Militares deberían de certificar la nulidad de las sentencias, la cual cosa es rechazada por ellos afirmando que son firmes. Solamente nos informan de que podemos solicitar la vergonzosa Declaración de reconocimiento ante el Ministerio de Justicia. ¿Si son nulos de pleno derecho de acuerdo con la Ley, por qué los Tribunales Militares se niegan a certificarlo?
Acompaña en su escrito un borrador de la declaración que expide el Ministerio de Justicia, de acuerdo con el artículo 4 de la Ley 52/2007, pero quiero recordarle de que este artículo nos dice además en su punto quinto, que esta Declaración no constituye título de reconocimiento de responsabilidad patrimonial del Estado. ¿De que nos sirve la Declaración de reparación y reconocimiento personal, si las sentencias continúan vigentes por ser firmes, puesto que no ha habido ninguna sentencia del Tribual Supremo, ni ninguna Ley que las anule de pleno derecho, teniendo en cuenta la providencia del Tribunal Militar Tercero de Barcelona?
Cuanto más quiero razonar el comportamiento del Gobierno socialista, no me es posible lograrlo, ya fueron muy condescendientes con los franquitas, cuando negociaron la transición, aprobando la Ley de Amnistía de 1977, conocida también por la Ley de la Impunidad, con los votos de todos los grupos parlamentarios, que los exoneraba de toda responsabilidad por los delitos en que pudieron incurrir durante la criminal dictadura y en cambio a sus víctimas les niegan el derecho a ser rehabilitadas jurídicamente, ¿Donde está la justicia española y el espíritu de concordia de la transición?
Recuerdo una frase histórica del ministro franquista Martín Villa, durante las negociaciones a la transición, de que “si no hay Ley de Amnistía no hay transición a la democracia”, y todos a firmar los históricos y ejemplares pactos.
La derecha española siempre ha demostrado ser más astuta que la izquierda, posiblemente por estar más acostumbrada a gobernar.
Por cierto el Comité de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos de las Naciones Unidas ha recomendado en diferentes ocasiones al Gobierno Español, para que derogue la Ley de Amnistía de 1977, conocida también por la Ley de la Impunidad, por las graves violaciones de los derechos humanos que se cometieron durante la dictadura, ya que está en contradicción con la Convención de los Derechos Políticos y Civiles de 1966, que fue ratificada por España el 27 de julio de 1977, unos meses antes de la aprobación de la citada Ley.
La respuesta del Gobierno Español a través de su embajador en la Naciones Unidas, que actuó con una contundencia poco habitual en diplomacia, respondió de que nunca sería derogada, ya que fue uno de los pilares del proceso democratizador y que respaldó la transición pacífica de España. POLÍTICAMENTE VERGONZOSO Y HUMANAMENTE VEJATORIO PARA LOS REPRESALIADOS”
La Federación Internacional de los Derechos Humanos, con sede en París, el 24 de noviembre de 2008, después de ser aprobada la Ley de la Memoria Histórica, solicitó del Presidente del Gobierno que impulsara la abolición de la Ley de Amnistía de 1977 y la creación de una comisión de la verdad sobre los crímenes de lesa humanidad cometidos durante el franquismo, para que se cumplieran las recomendaciones del Comité de Derechos Humanos de las Naciones Unidas, en caso contrario España queda en la vía de una clara violación de sus obligaciones internacionales.
Amnistía Internacional, ha hecho público un manifiesto en que dice: “España tiene el deber de poner fin a la prolongada injusticia, los crímenes contra la humanidad no son susceptibles de amnistía, indulto o prescripción y debe poner fin a la impunidad garantizando a las víctimas y a sus familiares su derecho a la verdad, la justicia y la reparación integral”
Pero el Gobierno socialista y todo su grupo parlamentario, no se dan por enterados y continúan ignorando todas las recomendaciones internacionales, demostrando una vez más su incomprensible sensibilidad y espíritu de concordia hacia las víctimas del franquismo.
Quiero recordarle que el Grupo Parlamentario Socialista, el día 8 de septiembre de 2003, estando en la oposición, por mediación de su diputado Jesús Caldera y más tarde ministro de Trabajo en la primera legislatura del actual Gobierno, presentó una proposición no de ley, relativa a la anulación de los juicios sumarísimos militares habidos durante la dictadura franquista, siendo discutida en las Cortes Generales el día 10 de septiembre de 2003 y rechazada por 154 votos en contra, 134 a favor y 2 abstenciones.
Es muy curioso el hecho de que estando en la oposición reclaman la anulación y cuando están en el Gobierno presentan un proyecto de ley descafeinado y que es aprobado por las Cortes, negando la anulación de pleno derecho los juicios militares ilegales. Por lo que parece las cosas se ven distintas según donde se está situado en cada momento. ¿Esto no es una falta de responsabilidad política?
Nos sentimos decepcionados de V. E. personalmente y como político, que fue uno de los principales responsables de la redacción de la Ley 52/2007, como miembro de la Comisión Constitucional de las Cortes Españolas, pues, teníamos referencias de que era una persona dialogante y con mucha personalidad, le habíamos depositado nuestras esperanzas, pero no sucedió así, a pesar de las promesas del Presidente y de la Vicepresidenta del Gobierno, en ninguno de los artículos de la Ley se afirma que, las sentencias dictadas por aquellos tribunales militares ilegales, son nulas de pleno derecho.
En el preámbulo de la Ley 52/2007, reconoce expresamente que pese al esfuerzo legislativo, quedan aún iniciativas por adoptar para dar cumplida y definitiva respuestas a las demandas de los ciudadanos, planteadas tanto en el ámbito parlamentario como por distintas asociaciones cívicas. Se trata de peticiones legítimas y justas, que nuestra democracia, apelando de nuevo a su espíritu fundacional de concordia, y en el marco de la Constitución, no puede dejar de atender. ¿Cuando se cumplirán las iniciativas que reclaman las familias de los represaliados por el franquismo y que la Ley reconoce que quedaron pendientes de resolver?
También se nos dice el preámbulo de la ley de que como ciudadanos españoles, tenemos el derecho a presentar un recurso de revisión contra las sentencias dictadas por aquellos criminales tribunales militares, la cual cosa no es cierta, pues, el Fiscal General del Estado y el Tribunal Supremo no los admite, alegando la historia de siempre de que la Ley 52/2007 los anula de pleno derecho, cuando solamente los declara ilegítimos por injustos, ni siquiera llega a declararlos ilegales. (Casos Lluís Companys y Miguel Hernández).
Me permito acompañar a la presente una copia del “Voto Particular discrepante formulado por D. Javier Julián Hernán magistrado del Tribunal Supremo, al Auto dictado con fecha 21 de febrero de 2011 rechazando el recurso de revisión de la sentencia condenatoria de Miguel Hernández”- En el que se dice: “Aunque la Ley de la Memoria Histórica, respecto de las sentencias y condenas, cuya injusticia e ilegitimidad proclama, habilite al Ministerio de Justicia para expedir la expresada Declaración de reparación y reconocimiento, que…………, tal no alcanza a declarar la nulidad judicial de las resoluciones que las contemplaron y que ha de poderse obtener a través de los procedimientos que las leyes prevean, como resulta la propia ley al señalar, su plena compatibilidad con el ejercicio de cualesquiera acciones ante los tribunales de justicia. La declaración general de injusticia e ilegitimidad de las condenas a las que se refiere la Ley de la Memoria Histórica en su artículo 3, no conlleva su nulidad radical y menos aun, como bien conoce el Auto de la Sala del que discrepamos………………………………
En esta situación legal, denegar la interposición del recurso de revisión, impide el acceso a la jurisdicción y vulnera el derecho a la tutela judicial efectiva de la Constitución, no ofreciendo realmente al interesado una respuesta congruente con su petición de autorización de la interposición del recurso y anulación de la sentencia, sin que exista causa legal válida y suficiente que así lo impida”.
Las razones por las que no se admitió a trámite el recurso de revisión presentado ante el Tribunal Supremo, fueron simplemente políticas no jurídicas. VERGONZOSO.
Diferentes grupos parlamentarios han presentado propuestas de ley o no de ley, para que fuese modificada la Ley 52/2007, que explicitara expresamente de que las sentencias son nulas de pleno derecho, pero todas han sido rechazadas por el rodillo del grupo socialista sin escrúpulos de ninguna clase, cuando vi la intervención del diputado socialista catalán Daniel Fernández González, en diferentes ocasiones, defendiendo la posición del Gobierno y su grupo parlamentario en el Congreso de los Diputados, sentí pena al comprobar personalmente la indiferencia y la falta de sensibilidad como trataba el tema un representante de la supuesta izquierda, increíble señor Ministro, han hecho un trabajo extraordinario, mejor no lo podían hacer los diputados del grupo popular.
En su escrito me dice que el efecto rehabilitador “se ha producido, en este caso, por aplicación directa de la ley”. La nulidad de las sentencias, su expulsión definitiva del ordenamiento jurídico, es un efecto producido directamente por la declaración de ilegitimidad (de tribunales y resoluciones) proclamada en el artículo 3 de la Ley 52/2007, en conexión con el reconocimiento general de injusticia que consagra su artículo 2.
La ley en su artículo 2, simplemente hace un reconocimiento general, como expresión del derecho de todos los ciudadanos a la reparación moral y a la recuperación a la memoria personal y familiar, declara el carácter radicalmente injusto de todas las condenas, sanciones y cualesquiera formas de violencia, pero no nos dice que sean nulas de pleno derecho. Y el artículo 3, declara solamente la ilegitimidad de los tribunales y de las condenas y sanciones por injustas, pero tampoco dice que quedan nulas de pleno derecho por ilegales.
En la Ley de la Memoria Histórica, hay una disposición derogatoria que declara expresamente derogadas las leyes franquitas, que por vergüenza de los españoles, según los redactores de la Ley, todavía estaban vigentes en el año 2007. Entendemos jurídicamente que cuando una ley queda derogada, su efectividad es a partir del momento de su aprobación y publicación en el BOE, pero nunca tiene efectos retrospectivos.
Nos sentimos traicionados por el grupo socialista, nos habéis engañado, incumpliendo todas las promesas públicas, pero la historia os juzgará por vuestra cobardía política y falta de sensibilidad hacia las familias represaliadas, en no querer cerrar las heridas de un pasado no muy lejano y que cada día que pasa son más profundas.
Por dignidad no puedo solicitar la Declaración de reparación moral que contempla la Ley y que me aconseja, mediante la cual la Democracia española honra a quienes injustamente padecieron persecución o violencia durante la Guerra Civil y la Dictadura, no queremos una reparación moral, queremos una reparación jurídica, de aceptarlo, sería ir contra mis principios y sentimientos personales y por respeto a mi padre, que fue ajusticiado por defender la legalidad constitucional de la República, por unos tribunales militares ilegales, sin el derecho internacional a poderse defender de las acusaciones que le imputaron y que en plena democracia se le niega su rehabilitación jurídica, al igual que a miles de hombres y mujeres que se les arrebató la vida.
Nuestras madres que padecieron todas las humillaciones y persecuciones del franquismo, no han podido ver la rehabilitación jurídica de sus seres queridos, gracias a la actitud política negativa del PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL y los hijos empezamos a ser mayores y si las cosas continúan igual posiblemente tampoco lo veremos.
Atentamente.
Pere Fortuny i Velázquez
President

Distinció Cívica de l’Ajuntament de Mollet del Vallès 2006 
 Premi Comissió de la Dignitat 2006
Creu de Sant Jordi 2008 de la Generalitat de Catalunya

dimecres, 27 d’abril del 2011

Dinovena concentració de La Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes per la Veritat, la Justícia i la Reparació


El dissabte 30 d'abril com cada últim dissabte de cada mes La Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes es concentrarà a la Plaça de Sant Jaume a les 12 del migdia exigint Veritat, Justícia i Reparació i l'anul·lació de les condemnes del franquisme.

diumenge, 20 de març del 2011

Divuitena concentració per la Veritat, Justícia i la Reparació


En aquestes dues fotografies tothom aixeca un braç. Amb aquesta observació simplista es podria dir que estan fent el mateix, quan realment estan fent tot el contrari. Uns aixequen el braç amb la ma estesa a la repressió, l’assassinat, l’aniquilació del diferent. Altres aixequen el braç amb el puny enlaire com a símbol de lluita contra l’opressió, per les llibertats, per la justícia social, per la defensa de la legalitat democràtica republicana. No fan el mateix, no són el mateix, seria obscè i groller comparar aquestes dues imatges i més encara equiparar-les.

Fins i tot els hereus ideològics dels que fan la salutació feixista no gosarien comparar aquestes imatges, perquè per a ells seria un insult estar al mateix nivell que aquells rojos que van aniquilar. Aquesta és la diferència, ells no tenen por de la seva incorrecció política perquè se senten protegits per la impunitat, que aquesta monarquia constitucional proporciona als botxins de la dictadura, basant-se en les lleis de la Transició.

I què passa amb els “demòcrates”? Ells no compararien fredament aquestes imatges, però si estan disposats en l’esperit de la llei de la memòria, dels dos bàndols, de la “guerra civil”, a comparar el patiment dels que van dinamitar, amb un cop d’estat sanguinari, la democràcia, amb els que van vessar la seva sang per defensar-la. Com és possible? Com pot el concepte de caritat, que l’església catòlica només practica amb els seus, i que vol que nosaltres practiquem amb tothom, passar per sobre del concepte de justícia? Com es pot demanar en noms de reconciliacions, que en realitat els culpables no volen, obligar a que la víctima continui perdonant i oblidant?

Tan feixista és aquell que va estar d’acord amb la dictadura, o hi va conviure amb comoditat moral, com aquell que la va fer realitat. Tan feixista és un feixista viu com un feixista mort, honorat durant tota una llarga dictadura i exculpat per la també llarga transició. Tan demòcrata és un defensor de la república viu com mort, arrossegat pel fang durant 40 anys de feixisme i sepultat en el silenci durant quasi 30 anys, i encara avui en dia, sense la consideració que hauria de tenir en un estat democràtic. Un estat que no deu ser tan democràtic quan encara no ha condemnat el franquisme com cal. Llavors per què han de compartir aquestes persones un espai, ara virtual, com el Memorial Democràtic? Per què la Direcció General de Memòria Democràtica ja no serà de Memòria sinó de Qualitat Democràtica? De quina qualitat parlem?. Si estan disposats a posar en el mateix lloc als que no van plorar amb l’entrada de les tropes franquistes a les seves viles amb els que encara ploren amargament per la seva manca de drets tot esperant veritat, justícia i reparació. On està la qualitat democràtica?.

La senyora vicepresidenta ha dit que defensarà la continuïtat del Memorial, només faltaria que no respectés allò que es va aprovar en seu parlamentària. Però els passos donats no avalen les seves paraules: no hi ha edifici, no hi ha director/a titular, no ha convocat a les entitats, la web no ha estat actualitzada,.. A la senyora vicepresidenta li volem dir que aquells als que vostè vol acollir ara en el seu centre de qualitat democràtica, i no cal tenir un títol de llicenciada en història per saber-ho, van tenir tants anys de glòria que no se l’acabaran mai, reconeixement, prebendes i reparació moral i econòmica. No creiem que necessitin més lloances per haver estat contraris a la legalitat democràtica, sigui per les raons que sigui. Els seus noms han guarnit els murs de les seves esglésies com màrtirs de les seves idees. No cal que després de tot l’exposat vinguin a robar un espai als que res més que repressió van obtenir pel seu compromís no amb déu i la pàtria, sinó amb la societat i la democràcia.

Que quedi clar que les víctimes del franquisme i els seus hereus biològics i ideològics lluitarem per la seva memòria i per la justícia negada per sistema. Que la Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes continua amb aquesta obligació ineludible i que tornarem a la plaça Sant Jaume a donar mostra d’aquest compromís, com cada darrer dissabte de cada mes dels últims dos anys, el proper dia 26 a les 12 del migdia.

diumenge, 27 de febrer del 2011

Generació TOP, Memòria i Justícia contra la impunitat i l'oblit


Memòria i Justícia

Contra la impunitat i l'oblit 

Enguany fa trenta anys de la legalització de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics, els orígens de la qual es remunten als anys 60, i que va centrar el seu objectiu a rehabilitar i rescatar de l’oblit les milers de persones que van sofrir la repressió franquista. Durant aquests anys, l'Associació ha impulsat la recuperació d'una memòria històrica que trenqués el silenci darrere el qual s'ha volgut ocultar el terror de la dictadura. Un punt d’inflexió en aquesta perspectiva fou l’acte que va celebrar al Liceu, el 22 d’abril del 2002, un gran homenatge als detinguts, torturats, empresonats i assassinats pel feixisme que va culminar amb la lectura de la declaració en què es reclamava la creació del Memorial Democràtic: una institució pública que havia de garantir als ciutadans i les ciutadanes el coneixement d’aquell combat com a llegat irrenunciable, especialment per a les noves generacions, “perquè és la història d’aquest país, és la història del seu país” i perquè sense aquella lluita no es pot entendre la consecució de les llibertats democràtiques.

Volem posar l'èmfasi en el fet que la dictadura va ser molt llarga, fins l’any 1977, mitjançant una repressió sistemàtica contra qualsevol forma de dissidència o oposició. Una violència institucional abocada a impedir les llibertats democràtiques sense que cap dels seus protagonistes (polítics, militars, policies, jutges, poders econòmics, Església) mai no hagin assumit cap responsabilitat. Una dictadura a la qual s’enfrontaren, des de bon principi, militants antifeixistes que, amb la seva lluita heroica, n’impugnaren el contingut i l’existència, patint per això una gran repressió. Tanmateix la lluita va seguir durant “el desarrollismo” i fins i tot després de la mort de Franco, quan es volia continuar la dictadura malgrat que ja no hi era el dictador.

Els anys 60 i 70, milers i milers de persones, joves en gran part, procedents de molts sectors -estudiantils, intel·lectuals, jurídics, fins i tot religiosos, i especialment obrers-, van donar un nou impuls a la lluita per la llibertat. Moltes d'elles van patir l’acció dels tribunals militars, dels estats d’excepció i del TOP, el tribunal especial que entre 1963 i el gener de 1977 va incoar 22.600 procediments judicials i va processar més de 50.600 persones per “delictes” com ara manifestarse, reunir-se, fer vaga, constituir i participar en sindicats, formar part d’un partit il·legal, –és a dir, de qualsevol partit- o simplement atrevir-se a pensar en veu alta.

Fins ara l’acció memorial ha posat l’èmfasi, amb tota justícia, a vindicar l’acció dels militants antifeixistes de la postguerra. Creiem arribat el moment de vindicar la memòria d’aquest antifranquisme dels anys 60 i 70 -que hem englobat, gràficament, sota la denominació de “Generació TOP”- per tal que el seu testimoni constitueixi un incentiu més en el compromís permanent de lluita per la llibertat i la justícia social a la Catalunya i el món actuals, motius pels quals vàrem lluitar i que, malauradament, no només estan lluny de ser assolits en la seva plenitud sinó que es troben amenaçats per la imposició de nous valors conservadors.

Per tot això convoquem un acte de reivindicació de la memòria dels represaliats pel Tribunal de Orden Público i de totes les persones que no es van resignar i van lluitar contra la dictadura i per les llibertats democràtiques i nacionals de Catalunya durant aquells anys –la “Generació TOP”- i, en conseqüència, un acte de denúncia de la impunitat i l’oblit.

Exigim l'anul·lació de les sentències emeses pel TOP i per tots els tribunals franquistes, il·legítims per origen i naturalesa. El seu manteniment és signe d'un dèficit democràtic inacceptable.

Animem les noves generacions, les d'avui i les del futur, a continuar la lluita i el seu compromís en defensa dels valors democràtics i la justícia social, tan amenaçats avui, i que per tant, ara més que mai, cal proclamar i reivindicar.

Associació Catalana d’Expresos Polítics Desembre 2010


Col·laboració econòmica per a la seva publicació: 2100-3035-64-2102745995 (referència: TOP)

diumenge, 13 de febrer del 2011

Dissetena concentració per la Veritat, la Justícia i la Reparació



Totes les víctimes del feixisme, tots els lluitadors antifeixistes represaliats pel franquisme són les nostres víctimes. Tots nosaltres, els hereus d’aquestes persones, som víctimes de la dictadura perquè sentim el seu dolor i la necessitat de justícia, que ha passat de generació en generació superant el silenci i la por. Pors o indiferència que els diversos governs no han volgut que superi una societat, disposada en molts casos, a solidaritzar-se amb moltes causes conseqüència de la violació dels drets humans, mentre passa de puntetes sobre la seva pròpia història de terror, que no es pot soterrar perquè encara és viva.

La Transició, per la que encara transitem, va oblidar els nostres familiars i amics, i a tots nosaltres, molts del quals no van ser víctimes pasives sinó que van lluitar contra la dictadura i ho continuen fent. Aquesta transició va oblidar la legalitat democràtica republicana i va adoptar com seva aquesta monarquia constitucional hereva del règim que van imposar els feixistes. Es va oblidar dels drets humans i sota una fictícia reconciliació, on els vençuts tornaven a perdre i els colpistes no havien de passar comptes pels seus crims, tot caminava cap l’oblit d’una gent lluitadora, que va patir totes les formes d’injustícia i horror imaginables. Aquesta transició, que encara transita per sobre de les nostres ferides no tancades, va camí, si no hi ha un canvi de rumb, d’una democràcia fictícia que no voldrà fer justícia a milers de ciutadans d’aquest estat, farts d’esperar, escenificant, com fins ara, la seva manca de maduresa.

El genocidi no reconegut dels nostres antifeixistes ens porta a lluitar amb tota la nostra empenta pels seus drets, per això estem cada mes a la plaça de Sant Jaume demanant: Veritat, Justícia i Reparació, i l’anul·lació dels judicis del franquisme. Judicis il·legals, de tribunals il·legals, d’un estat il·legal, no ens cansem de repetir-ho, que va gosar representar farses de judicis fent seure a la banqueta dels acusats els innocents, defensors de la legalitat democràtica, opositors legitimats a la dictadura, en una tragèdia humana de la que encara patim les conseqüències.

Totes les víctimes són nostres, però al nostre pensament portem unes de molt especials, els nostres familiars, els nostres companys i companyes. Aquestes víctimes són les protagonistes de la concentració del proper dissabte 26 de febrer, són part de la nostra història personal que volem compartir amb tots vosaltres. Han passat, en alguns casos, 7 dècades i encara hem de continuar exigint justícia pels vius i pels morts, que ja no poden aixecar les seves veus més que a través de les nostres. Les farem volar molt alt, serà un clam de justícia, ho farem ben fort i sense repòs, i quan ens quedem sense veu, llavors, cridarem amb el cor.

Elles, les víctimes, es pregunten fins a quan continuarà la impunitat del franquisme. Nosaltres, les víctimes, exigim que aquesta s’acabi, ja!

Punt i final a la impunitat. Veritat, Justícia i Reparació. Anul·lació judicis franquisme.

divendres, 4 de febrer del 2011

"Generació TOP"


Benvolgudes i benvolguts

Com sabeu fa molt de temps un grup de gent de l’Associació d’expresos estem treballant amb aquest tema.
Us adjunto el Manifest i dates per reservar a les vostres respectives agendes.

Primer. Ja tenim data definitiva: 1 de març a les 19,30

Segon. Ja tenim espai: L’Auditori, (sala de 500 persones).

Tercer. Us adjuntemtem el Manifest, i us demanem l’adhesió al manifest i la col·laboració econòmica

La propera setmana us enviem el tarjetó amb el programa.

Salut
l’Associació Catalana d’Expresos Polítics


MEMÒRIA I JUSTÍCIA
CONTRA LA IMPUNITAT I L'OBLIT

Enguany fa trenta anys de la legalització de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics, els orígens de la qual es remunten als anys 60, i que va centrar el seu objectiu a rehabilitar i rescatar de l’oblit les milers de persones que van sofrir la repressió franquista. Durant aquests anys, l'Associació ha impulsat la recuperació d'una memòria històrica que trenqués el silenci darrere el qual s'ha volgut ocultar el terror de la dictadura. Un punt d’inflexió en aquesta perspectiva fou l’acte que va celebrar al Liceu, el 22 d’abril del 2002, un gran homenatge als detinguts, torturats, empresonats i assassinats pel feixisme que va culminar amb la lectura de la declaració en què es reclamava la creació del Memorial Democràtic: una institució pública que havia de garantir als ciutadans i les ciutadanes el coneixement d’aquell combat com a llegat irrenunciable, especialment per a les noves generacions, “perquè és la història d’aquest país, és la història del seu país” i perquè sense aquella lluita no es pot entendre la consecució de les llibertats democràtiques.

Volem posar l'èmfasi en el fet que la dictadura va ser molt llarga, fins l’any 1977, mitjançant una repressió sistemàtica contra qualsevol forma de dissidència o oposició. Una violència institucional abocada a impedir les llibertats democràtiques sense que cap dels seus protagonistes (polítics, militars, policies, jutges, poders econòmics, Església) mai no hagin assumit cap responsabilitat.

Una dictadura a la qual s’enfrontaren, des de bon principi, militants antifeixistes que, amb la seva lluita heroica, n’impugnaren el contingut i l’existència, patint per això una gran repressió.

Tanmateix la lluita va seguir durant “el desarrollismo” i fins i tot després de la mort de Franco, quan es volia continuar la dictadura malgrat que ja no hi era el dictador.

Els anys 60 i 70, milers i milers de persones, joves en gran part, procedents de molts sectors -estudiantils, intel•lectuals, jurídics, fins i tot religiosos, i especialment obrers-, van donar un nou impuls a la lluita per la llibertat. Moltes d'elles van patir l’acció dels tribunals militars, dels estats d’excepció i del TOP, el tribunal especial que entre 1963 i el gener de 1977 va incoar 22.600 procediments judicials i va processar més de 50.600 persones per “delictes” com ara manifestarse, reunir-se, fer vaga, constituir i participar en sindicats, formar part d’un partit il•legal, –és a dir, de qualsevol partit- o simplement atrevir-se a pensar en veu alta.

Fins ara l’acció memorial ha posat l’èmfasi, amb tota justícia, a vindicar l’acció dels militants antifeixistes de la postguerra. Creiem arribat el moment de vindicar la memòria d’aquest antifranquisme dels anys 60 i 70 -que hem englobat, gràficament, sota la denominació de “Generació TOP”- per tal que el seu testimoni constitueixi un incentiu més en el compromís permanent de lluita per la llibertat i la justícia social a la Catalunya i el món actuals, motius pels quals vàrem lluitar i que, malauradament, no només estan lluny de ser assolits en la seva plenitud sinó que es troben amenaçats per la imposició de nous valors conservadors.

Per tot això convoquem un acte de reivindicació de la memòria dels represaliats pel Tribunal de Orden Público i de totes les persones que no es van resignar i van lluitar contra la dictadura i per les llibertats democràtiques i nacionals de Catalunya durant aquells anys –la “Generació TOP”- i, en conseqüència, un acte de denúncia de la impunitat i l’oblit.

Exigim l'anul•lació de les sentències emeses pel TOP i per tots els tribunals franquistes, il•legítims per origen i naturalesa. El seu manteniment és signe d'un dèficit democràtic inacceptable.

Animem les noves generacions, les d'avui i les del futur, a continuar la lluita i el seu compromís en defensa dels valors democràtics i la justícia social, tan amenaçats avui, i que per tant, ara més que mai, cal proclamar i reivindicar.

Associació Catalana d’Expresos Polítics Desembre 2010
Col•laboració econòmica per a la seva publicació: 2100-3035-64-2102745995 (referència: TOP)

divendres, 1 d’octubre del 2010

Convocatoria dia 10 d'octubre a les 12 del migdia en el Fossar de la Pedrera


Convocatòria
Novament ens permetem convidar-vos al tradicional acte d'homenatge a la memòria de tots els republicans
assassinats, durant la criminal dictadura franquista i oblidats per l'actual democrácia, negant-los la rehabilitació jurídica.

Que celebrarem el proper diumenge dia 10 d'octubre a les 12 hores del migdia, en el Fossar de la Pedrera del cementeri de Montjuïc de Barcelona.
Esperant poder comptar amb la vostra presència, mentre us saludem molt cordialment.

ASSOCIACIÓ PRO - MEMÒRIA ALS IMMOLATS PER LA LLIBERTAT A CATALUNYA

La Junta Directiva
Acompanyem informació sobre els últims acontexeiments sobre la Llei de la Memòria Històrica.

LA DEMOCRÀCIA I LA JUSTÍCIA ESPANYOLA

La nostra Associació porta treballant, des de l’any 1976, per recuperar i rehabilitar a totes aquelles dones i homes republicans, que foren assassinats per defensar la legalitat constitucional de la República.

Quan encara no s’havia aprovat la mal anomenada Llei de la Memòria Històrica 52/2007 de 27 de desembre, la Mesa de Catalunya d’Associacions Memorialistes varem demanar als diferents grups parlamentaris catalans que, des del Parlament de Catalunya es reclamés l’anul•lació dels judicis sumaríssims militars al Govern espanyol; uns ens contestaren que ja ens donarien la resposta, però mai la tinguérem, i els altres que no volien fer el ridícul. La realitat va ésser que només trobàrem indiferència política.

Després de varis anys, concretament el 2 d’octubre de 2008, el ple del Parlament de Catalunya adoptà la Resolució de vindicació del President Lluís Companys i Jover, en la qual s’instava al Govern de la Generalitat, a fer el que sigui necessari jurídicament i políticament per aconseguir reparar el seu honor i l’anul•lació del seu il•legal judici, tenint en compte la condició d’il•legitimitat del tribunals franquistes, tal com els declara la covarda i vergonyant Llei de la Memòria Històrica, però a la resta de republicans també assassinats no se’ls va tenir en compte en aquesta resolució. Actitud molt decebedora per als familiars de totes aquelles víctimes. Podem considerar-ho com un oblit o va ésser intencionadament?

El dia 13 d’octubre de 2008, la senyora Maria Lluïsa Gally, néta del President Companys, va lliurar al Ministeri de Justícia la sol•licitud per aconseguir la DECLARACIÓ DE REPARACIÓ I RECONEIXEMENT PERSONAL del seu avi, d’acord amb l’article 4 de la Llei 52/2007, que no té cap valor jurídic ni patrimonial, només és un reconeixement simbòlicament moral, el qual no el necessitava, de la mateixa manera que la resta de republicans assassinats, que mai van perdre la moral ni la dignitat per part dels seus familiars, demanar aquella DECLARACIÓ, creiem que és una humiliació més que se’ls fa per llei en plena democràcia, naturalment va estar mal assessorada, així li vàrem dir personalment el dia 15 d’octubre de 2008, quan la saludarem al Fossar de la Pedrera.

El Govern de la Generalitat va trigar un any a posar en marxa la resolució del Parlament, concretament en la sessió de govern celebrada el dia 15 d’octubre de 2009, va prendre l’acord de plantejar d’ofici davant del Tribunal Suprem, un recurs de revisió per aconseguir l’anul•lació de la sentència dictada el dia 14 d’octubre de 1940, pel Consell de Guerra d’Oficials Generals, que condemnava a la pena de mort al President Lluís Companys i Jover i que va ser executada amb caràcter d’urgència a l’endemà, el 15 d’octubre de 1940, al Fossar de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc.

El passat 5 d’abril, el FISCAL GENERAL DE L’ESTAT, en resposta al recurs de revisió presentat per la Generalitat, en el qual es demanava l’anul•lació del Consell de Guerra, va resoldre no admetre’l a tràmit d’acord amb la Llei de la Memòria Històrica, interpretant que les sentències són nul•les de ple dret, a l’haver estat expulsades de l’ordenament jurídic, resultant legalment improcedent la interposició del recurs de revisió davant del Tribunal Suprem; la realitat és que la sentència continua estant vigent, de la mateixa manera que les dels altres republicans assassinats.

El Fiscal General de l’Estat, en el context de la seva resolució, té la gosadia i la burlesca de fer un estudi irresponsable de dret comparat amb d’altres països del nostre entorn, com Alemanya i Àustria, que per Llei aprovada pels seus Parlaments anul•laren en bloc totes les sentències dictades durant l’època nacionalsocialista, sense necessitat d’un examen de cada cas en concret i la Fiscalia n’era l’òrgan encarregat d’expedir el corresponent certificat d’anul•lació, la qual cosa no succeeix a Espanya amb la Llei de la Memòria Històrica, aquesta no anul•la els judicis sumaríssims militars dictats per aquells criminals tribunals militars, només els declara injustos per il•legítims i no nuls per il•legals i el mateix Fiscal es nega a certificar l’anul•lació de ple dret malgrat la seva resolució.

El Ministeri de Justícia es contradiu amb la Fiscalia General, ja que es nega amb tota rotunditat a certificar l’anul•lació de ple dret, només facilita a qui ho demani i prèvia presentació d’una sèrie de documents, una DECLARACIÓ DE BONA CONDUCTA, si procedeix, després de ser revisat l’expedient, la qual no té cap valor jurídic ni patrimonial, d’acord amb la mateixa Llei de la Memòria Històrica, mostrant la manca de professionalitat i d’escrúpols del Fiscal General, doncs, la seva resolució és un engany més de les institucions estatals, amb el consentiment del Govern espanyol.

El Fiscal General de l’Estat, ha dictat una resolució indignant, atrevint-se a comparar-la amb el que han fet altres països, la qual cosa podem considerar que és una veritable burla i un escarni per tots els ciutadans que fórem represaliats pel franquisme, és vergonyós que després de trenta-cinc anys de la mort del dictador i criminal de guerra del general Franco, i trenta-tres de la instauració de la suposada democràcia, se’ns continua negant la rehabilitació jurídica dels nostres familiars.

Arribem a la conclusió que el Fiscal ha fet el que li ha ordenat el Govern espanyol, tenint en compte que aquest va fer aprovar per covardia política a les Corts Generals, la vergonyant i descafeïnada Llei de la Memòria Històrica, amb els vots de tots els grups parlamentaris, excepte ERC i el PP (per raons molt diferents), que nega l’anul•lació dels judicis sumaríssims militars, malgrat ser dictats per uns tribunals militars il•legals.

Després de la vergonyant fal•làcia dictada pel Fiscal General de l’Estat, negant-se a admetre el recurs de revisió del President Lluis Companys i el silenci del Govern Espanyol, hem preguntat a la Generalitat de Catalunya, quines mesures polítiques i jurídiques està prenent per aconseguir que sigui anul•lat el judici del President Companys i els de la resta de republicans assassinats, malgrat la negativa del Fiscal. De moment no ens ha contestat i tenim molt poques esperances de tenir una resposta positiva.

Aquest és el deute que té pendent l’actual democràcia envers tots els represaliats pel franquisme, sent-ne totalment responsables tots els Governs democràtics espanyols, i també els diferents Governs de la Generalitat de Catalunya, per la manca de sensibilitat que han demostrat en el transcurs de tots aquets anys, constatant que no han tingut la voluntat política ferma ni les ganes de voler resoldre el problema, per tancar les ferides de totes les famílies a les que se’ls va arrabassar el pare, la mare, l’avi o el germà per defensar la legalitat constitucional de la República.

Quan sentim algun polític que diu públicament que Espanya està gaudint del període més llarg de pau i benestar de la seva història democràtica, ens sentim ofesos, doncs, és possible que el pregoner de tan dissortades paraules, els seus orígens puguin ser franquistes o bé és un panxa contenta i s’oblida de les famílies que patiren la cruel repressió i no han estat rehabilitades, malgrat aquesta suposada pau i benestar. L’exemplar i modèlica transició democràtica espanyola, ens ha portat per aquest amarg camí, imposant l’oblit per covardia.

Enguany serà el 70è aniversari de l’assassinat del President Lluís Companys, en tots els trenta-cinc de democràcia, les institucions catalanes mai s’han dignat a tributar-li un homenatge nacional, vergonya per un país que vol ser una nació i poder decidir per ella mateixa.

Ha estat molt sorprenent el fet que ha tingut més ressonància política i social, l’acceptació per part del Tribunal Suprem de les denúncies d’origen feixista contra el jutge Garzón per prevaricació, en haver volgut investigar els crims del franquisme, que la resolució dictada pel Fiscal General de l’Estat, negant l’acceptació del recurs de revisió del judici militar il•legal del President màrtir Lluís Companys.

Els republicans assassinats per defensar la legalitat constitucional de la República han estat condemnats dues vegades: la primera, durant la repressió de la sagnant dictadura del criminal de guerra el general Franco, amb l’especial benedicció i consentiment de l’església catòlica; i la segona, per l’actual i suposada democràcia. Aquesta segona és molt més dura pels que teníem l’esperança, amb la nova democràcia, d‘aconseguir la rehabilitació jurídica dels nostres familiars.

La prova la tenim en el resultat de la recent votació del dia 20 de juliol passat al Congrés des Diputats en el debat de Política General, després de discutir la proposta de resolució presentada per ERC, d’impulsar las accions necessàries per tal que l’estat espanyol declari nul•la de ple dret la condemna del President Lluís Companys, tenint en compte la resolució dictada pel Fiscal General de l’Estat

.Uns dies abans de fer-se la votació, la nostra Associació es va dirigir per escrit a tots els grups parlamentaris que tenen representació a les Corts Generals, demanant que hi votessin a favor, alguns ens van escoltar, però la decepció va ser la indignant resposta negativa del Partit Socialista de Catalunya.

El resultat de la votació va ser el següent:

26 vots a favor.............2 abstencions.............319 vots en contra

Els vots favorables van ser de: ERC, ICV, IU, CiU, PNV i Grup Mixta.

Els 319 vots negatius, corresponen a la suma dels grups Partido Popular i Partido Socialista Obrero Espanyol, entre aquests hi ha els 25 vots dels diputats socialistes catalans, increïble i a la vegada, indignant, tenint en compte que a nivell del Parlament de Catalunya van votar a favor de la resolució de reclamar la rehabilitació del President, presentant a través de la Generalitat de Catalunya, un recurs de revisió del seu judici militar il•legal i, en canvi, a Madrid voten en contra de la seva rehabilitació; més incoherència impossible.

El dia 9 de setembre passat, Esquerra Republicana va presentar una moció conseqüència de la interpel•lació urgent al Congrés de Diputats, sobre el reconeixement de la nul•litat de la sentència del Tribunal Militar que va condemnar a mort al Molt Hble. Sr. President Lluís Companys i Jover, i va ser debatuda en el Congrés de Diputats el dia 14 de setembre, novament tingueren la negativa del PSOE i PSC, la intervenció va ser a càrrec d’un diputat català socialista, recalcant que la família del President, ja havia exercit el dret a obtenir la DECLARACIÓ DE REPARACIÓ I RECONEIXEMENT PERSONAL del Ministeri de Justícia i per tant el Govern ja havia complert d’acord amb la Llei de la Memòria Històrica.

PER NOSALTRES, PEL POBLE DE CATALUNYA, CONSIDEREM AQUESTA ACTITUD INTRANSIGENT DEL GOVERN I DEL SEU GRUP PARLAMENTARI COM UNA BURLA MÉS ENVERS EL NOSTRE PRESIDENT.

Queda pendent de debatre en el Congrés dels Diputats, la proposta de Llei presentada pel grup parlamentari d’ERC-IU-ICV, que va ser presentada el 15 d’abril passat, demanant l’anul•lació de ple dret de tots els judicis militars.

El dia 14 de setembre passat, el grup parlamentari de Convergència i Unió, també va presentar en el registre del Congrés de Diputats, una proposta No de Llei demanant el reconeixement de l’anul•lació de totes les sentències dictades durant i després de la guerra civil en vulneració dels drets fonamentals i llibertats públiques.

Veurem quan seran debatudes les dues propostes en el Congrés dels Diputats i quin resultat aconseguirem.

No hem llegit a la premsa escrita, ni sentit cap comentari per la radio, ni vist per la TV (ara que per qualsevol tonteria s’obre algun debat) que s’ha negat la rehabilitació jurídica del nostra President màrtir LLUÍS COMPANYS I JOVER i de la resta de republicans represaliats pel franquisme.