Homenatge a les Brigades Internacionals a Barcelona

24 d'octubre a les 11:00h.

David i Goliat és un monument fet per l'escultor Roy Schifrin que es troba al districte d'Horta-Guinardó, Rambla del Carmel a la boca nord del Túnel de la Rovira a Barcelona.

Al peu del monument, s'hi poden llegir uns fragments del discurs de comiat que Dolores Ibárruri els va dedicar.

Homenatge a la XV Brigada Internacional

L’associació Lo Riu
L’any 2011, gracies a l’arxiu de fotografies de ALBA (Abraham Lincoln Brigade Archives), L’associació Lo Riu de La Fatarella va identificat la localització exacta dels llocs de comandament durant l’agost del 38 de la XV Brigada Internacional i d’un dels seus Batallons mes emblemàtic, el Bº58 mes conegut com Batalló Lincoln, ja que estava composat principalment per voluntaris americans i comandats pel cèlebre Milton Wolff.

Tots dos emplaçaments estan situats en llocs de difícil accés. El de la XV B I a uns 300 metres de la carretera de Pinell a Gandesa, mentre que el lloc de comandament del Batalló es troba al mateix crestall de la Serra de Pandols, just sota la cota 641 i sorprenentment a pocs metres de la primera línea de foc situada a la disputada i famosa pels seus combats acarnissats, cota 666. 

El 20 de setembre, a pocs dies de commemorar-se el 77è aniversari de la retirada de les brigades internacionals, l’associació Lo Riu de La Fatarella, ha organitzat un acte d’homenatge en memòria dels combatents de la XV brigada. Un parell de visites guiades a llocs emblemàtics on la XV Brigada va tenir un paper molt destacat, la Serra de Pandols i la Serra de La Fatarella.

Un monument oblidat
Al mig de la Vall Closa a la Serra de Pandols hi ha un monument erigit, en plena batalla de l’Ebre, per el batallo de sapadors de la XV brigada, aquest monument de formigó amb forma escalonada i piramidal vol retre homenatge als soldats morts que van destacar en algun fet de guerra.

L’any 2000 un grup de voluntaris aficionats a la historia, encapçalats per Angel Archilla, van restaurar aquest monument que es trobava en molt mal estat de conservació, qui sap si gracies  a ells avui podem recordar els 37 noms escrits al formigó.

El programa 

El dia 20 de setembre a les 9:00 es farà la concentració de participants a l’estació d’autobusos de Gandesa, des don s’anirà amb vehicles particulars fins la carretera de Gandesa al Pinell de Brai per iniciar a les 10:00 la visita guiada. 

Es visitarà la cova de comandament de la XV brigada on es plantarà la bandera d’aquesta unitat, la cova que va servir d’hospital on s’hi realitzaven les primeres cures, per finalitzar al monument dels internacionals on es farà una ofrena floral i s’explicarà les biografies dels soldats que allí estan escrits També es faran fotografies comparatives, amb la participació de membres de grups de recreació històrica. 

Desprès es farà un dinar de germanor al restaurant de La Fatarella Per la tarda, desprès del dinar, la visita serà a les fortificacions del final de La Batalla de l’Ebre a La Fatarella, on el novembre del 38 els soldats de la XV brigada van plantar cara a les tropes franquistes per frenar el seu avanç i poder facilitar així la retirada ordenada del que quedava de l’exèrcit de l’Ebre per el pont de ferro de Flix.

El preu de l’assegurança es de 3 € per als no socis i gratuït per als socis de l’associació Lo Riu

The Abraham Lincoln Brigade Archives

Es la col·lecció mes nombrosa e important per a l’estudi de la participació dels voluntaris dels Estats Units a la GCE. Inclou les ponències de mes de 200 voluntaris, histories orals, pel·lícules, fotografies, cartells i el registre dels microfilms que van ser traslladats a la Unió Soviètica desprès de la GCE.

Sota la supervisió de Harry W.Randall Jr., la unitat fotogràfica de la XV Brigada Internacional va ser la encarregada de documentar les activitats de la brigada durant la GCE. La col·lecció consta de 1.832 imatges que van ser enregistrades durant el període compres entre l’agost de 1937 i setembre del 1938 i capta la vida quotidiana dels voluntaris tan en combat com als campaments d’entrenament. A mes la col·lecció documenta les assemblees politiques, congressos, celebracions i les activitats quotidianes de la població Española.

Harry W. Randall Jr. Va néixer al desembre de 1915 a Spokane, Washington. Quant va esclata la GCE Randall es va allistar en las Brigades Internacionals. Va sortir de NY amb el vaixell Georgic el 12 de juny de 1937 i va arribar a Espanya el 1 de juliol de 1937. Va fer el curs de capacitació de Sergent amb el Batalló Mackenzie-Papineau al camp d’entrenament de Tarazona i es va convertir amb el Cap de la unitat de Fotografia de la XVBI. Va lluitar fins la retirada de les forces voluntàries internacionals, tornant als EEUU en el vaixell Ausonia el 20 de desembre de 1938. 

La unitat de fotografia de la XV BI va ser la encarregada de crear un registre fotogràfic per a ser publicat en el butlletí de la Brigada de Voluntaris per la Llibertat i per a la seva distribució als mitjans de premsa dels Estats Units, Anglaterra i Canada. Les fotografies tenien l’objectiu de aixecar la moral dels voluntaris i fomentar la solidaritat i el recolzament a l’exercit república a l’estranger. A mes del propi Randall, la unitat estava composada pels fotògrafs Benjamin Katine, Anthony B. Drossel i el tecnic de laboratory William H.Oderaka. L’equip va tenir total llibertat de moviments i així va poder fotografiar imatges a la primera línea de foc. Al igual que la resta de Brigada, el laboratori va ser una unitat mòbil que es va veure sovint obligada a avançar o retrocedir en un curt espai de temps, fet que va produir que en mes d’una ocasió l’equip es tingues que abandonar o perdre.

Fer memòria de les Brigades Internacionals

 

El portal Sidbrint, que es presenta avui a la UB, recupera la història dels brigadistes de la guerra del 1936-1939 amb les noves tecnologies digitals

 

VilaWeb - Martí Crespo 17/6/15

Dels molt episodis de la guerra del 1936-1939, n'hi ha un que sol cridar molt l'atenció: l'arribada a la península de milers d'homes i dones, de tots els continents, per a lluitar amb l'exèrcit republicà contra el cop d'estat de Francisco Franco. Segons les fonts bibliogràfiques, van ésser uns 35.000 antifeixistes, la majoria integrats en les anomenades Brigades Internacionals. Un projecte de recerca de la Universitat de Barcelona (UB) vol recuperar i visualitzar la història, memòria i trajectòria de cada brigadista a partir del buidatge col·laboratiu de fonts documentals, recursos web i col·leccions digitals al portal Sidbrint, que es presenta avui a l'edifici històric de la UB.
 

Sidbrint, acrònim de Sistema d'Informació Digital sobre les Brigades Internacionals, va néixer arran d'una tesi doctoral presentada el 2008 per Lourdes Prades (del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República) i dirigida per la professora Montserrat Sebastià. Convertit posteriorment en projecte de recerca, sota la direcció de Prades mateix, el portal permet tant als investigadors com al públic en general de trobar per a cada brigadista dades com el país de procedència, la professió, l'enquadrament militar a què pertanyia i l'indret de la mort, si escau.

 

A través dels bancs de dades interrelacionats i d'un mapa per a localitzar geogràficament la trajectòria de cada brigadista (en procés d'implementació), s'hi detallen amb exactitud les fonts documentals en què s'ha trobat la informació (llibres, premsa de l'època, materials d'arxiu, webs...). Aquesta precisió documental, creuen els promotors del portal, facilita enormement a historiadors, estudiosos i interessats la consulta i l'estudi d'un tema com el de les Brigades Internacionals, en què les fonts són de procedència i ideologia ben diversa.

Presentació del portal SIDBRINT sobre les Brigades Internacionals de la Guerra Civil Espanyola

Tinc el plaer de ser voluntària en el projecte SIDBRINT
MJBarreiroLG

Tindrà lloc el dimercres 17 de juny a les 11:00h a l'Aula Magna de l'Edifici Históric (Gran Via de les Corts Catalanes 585)

-Presidirà l'acte Jordi Alberch, Vicerector de Recerca, Innovació i Transferència de la Universitat de Barcelona

Intervindran:

-Antoni Segura, Catedràtic de la UB i director del Centre d'Estudis Històrics Internacionals

-Lourdes Prades, Resposable del projecte SIDBRINT i cap del CRAI Biblioteca Pavelló de la República de la UB.

-Manuel Requena, Catedràtic de la Universitat de Castella-La Manxa

-Mirta Nuñez Díaz-Balart, Catedràtica de la Universitat Complutense de Madrid i directora de la Cátedra de Memoria Historica del siglo XX

-Walther L. Bernecker, Catedràtic de la Universitat d'Erlangen-Núremberg

-Marta Platero, Investigadora del projecte SIDBRINT

Cinemes Girona de Barcelona, documental "Héroes invisibles: Afroamericanos en la Guerra Civil Española"

 

La història dels herois invisibles

 

Després de la projecció hi haurà un col·loqui amb el públic assistent, amb la presència de Jordi Torrent i Mireia Sentís

 

Francesc Ginabreda. Barcelona. / 29.05.2015

El proper dimarts 2 de juny, a les vuit del vespre, s’estrena als cinemes Girona de Barcelona el documental Héroes invisibles: Afroamericanos en la Guerra Civil Española, d’Alfonso Domingo, Jordi Torrent i Mireia Sentís, un reportatge que parla de l’experiència dels soldats que van integrar el batalló Lincoln, amb entrevistes inèdites, i explica la història d’aquells que van comprometre la seva vida amb la República espanyola per defensar els principis universals de la llibertat i la democràcia.

Memòria antifeixista i republicana a Mataró

 

Una vuitantena de persones van participar a l'homenatge als brigadistes internacionals morts a Mataró durant l'anomenada Guerra Civil

 

Llibertat.cat 13/4715

El passat iumenge 12 d’abril el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró va celebrar un acte commemoratiu amb el lema “Justícia, Memòria, Unitat”, que va comptar amb la participació de la CUP, i el seu cap de llista Juli Cuéllar.

Precampaña de la Brigada José Martí 2015 ( Catalunya )

 

Ja hem començat la precampaña de la Brigada José Martí 2015 ( Catalunya )

 

Així mateix, també hem acordat realitzar en la Universitat una conferència en el mes de gener i una altra al febrer, la confirmació del qual es farà quan tinguem lligat les respectives sales i els ponents.

 

Constantino Enguídanos Ruiz

Dos metges en temps de guerra (1936-1939)

Organitza Memorial Democràtic 

                                  

Homenatge a Frederic Duran i Jordà, director del Servei de Transfusió de Sang de l’Exèrcit de la República, i a Norman Bethune

 

Dimecres, 3 de desembre, a les 18.30 h
Auditori del Departament de Governació i Relacions Institucionals
Via Laietana, 26
Barcelona

Presentació del portal sobre les Brigades Internacionals

Veure Web: SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals)

El CRAI de la UB a la III Jornada sobre Biblioteques Patrimonials de l’Ateneu Barcelonès

Vallesos nº 7 rememora els 75 anys del final de la Guerra Civil

Foto: Espai31

La revista documenta la retirada republicana, l'ocupació franquista i la imposició del nou règim feixista 

La Torre - 22/04/2014 

Amb la voluntat de ser ben present als quioscos i llibreries per Sant Jordi, la revista-llibre Vallesos Gent, terra i patrimoni ha anticipat unes setmanes l'aparició del seu setè número, de primavera-estiu, dedicat principalment a fer memòria dels 75 anys del final de la Guerra Civil al Vallès.

Amb una carpeta àmplia, de 124 pàgines, la publicació semestral rememora la retirada republicana i l'ocupació franquista dels pobles i ciutats vallesans, amb una aproximació als fets principals que s'hi van produir. Compta amb valuosos testimonis personals d'aquells dies de por i de desesperança i de la dura repressió a tots nivells que llavors imposava el nou règim feixista. Uns fets que són contextualitzats en una entrevista a fons amb el catedràtic d'història contemporània Josep M. Solé i Sabaté, expert en la Guerra Civil, l'exili republicà i el franquisme.

"A Catalunya, la guerra la va perdre tothom, també els vencedors", hi afirma Solé i Sabaté, que ho argumenta dient que la classe empresarial catalana, que havia estat perseguida per la revolució, va haver de dimitir de l'exercici polític. "Guanyen la guerra però alhora la perden, perquè poden dirigir la societat econòmicament, però políticament, ideològicament i culturalment hauran de renunciar als seus propis valors i això és terrible", indica.

A través de les cròniques de periodistes, historiadors i estudiosos diversos, Vallesos fa una mirada atenta als fets locals més destacats d'aquells dies del gener i febrer de 1939, així com també a les primeres mesures polítiques i repressives que els mesos posteriors imposaria el nou sistema franquista, amb una dictadura militar que s'allargaria durant prop de quaranta anys.

Els fets principals de la retirada-ocupació Després d'una crònica general de la retirada i l'ocupació sobre el mapa vallesà, en que el Vallès va passar a ser front de guerra, es documenta com la Legió Còndor de Hitler es va establir des del 27 de gener i durant tot el mes de febrer de 1939 a Sabadell, que va fer servir el seu aeroport per bombardejar la retirada republicana en el camí de l'exili cap a França. Els nazis alemanys també es van implicar en la reconversió de la que havia estat la fàbrica d'aeronàutica republicana de Sabadell, de manera que de fabricar avions Xatos per a la República es va passar a fabricar Curtiss per als feixistes, els mateixos avions però rebatejats.

La carpeta també informa dels últims bombardejos feixistes, produïts del 23 al 29 de gener a Granollers, Mollet, Cardedeu, la Garriga, les Franqueses i Sant Celoni, que van causar setanta morts, així com del paper destacat dels aeròdroms vallesans per contenir l'avenç de les tropes franquistes.

També relata l'intent de reagrupament fallit de les Brigades internacionals a la Garriga; la tràgica explosió d'una camió de l'exèrcit republicà a Llinars (que va causar 18 morts); la fugida de centenars de refugiats acollits a Santa Perpètua de Mogoda; els darrers combats mortals a Caldes de Montbui, el retorn dels amos de les fàbriques a Terrassa que havien estat col·lectivitzades; les primeres grans concentracions falangistes a Granollers; l'afusellament d'alcaldes republicans de Parets i Mollet; la depuració de mestres o la fam, el racionament i la por amb què es va viure en aquells anys foscos, que van prosseguir a una dura guerra de prop de tres anys.

Corbera d'Ebre homenatja les Brigades Internacionals al recuperat lloc de comandament republicà de la Cota 402

Els germans Almudever, Vicent a l'esquerra i Josep a la dreta, abans del descobriment de la placa que homenatja els brigadistes internacionals a la Cota 402 (Jordi Marsal/ACN)

Vicent Almudéver, excombatent de 96 anys, recorda la seva participació a la Batalla de l'Ebre i reivindica la memòria històrica 

Un turó elevat pocs quilòmetres al nord del municipi de Corbera d'Ebre (Terra Alta), la Cota 402, es va convertir en el lloc escollit pel comandant de la 35 Divisió de l'exèrcit republicà, Pedro Mateo, per dirigir, durant els primers dies de la Batalla de l'Ebre, l'ofensiva per prendre Gandesa. 75 anys després, entitats i excombatents han tornat a aquest espai per homenatjar als brigadistes internacionals que van prendre part en l'episodi bèl·lic després que l'Associació Cota 402 hagi finalitzat la recuperació de l'estructura defensiva i de trinxeres. Entre ells, Vicent Almudever, soldat de la 3a Divisió, ara amb 96 anys, que ha reivindicat la importància de mantenir viva la memòria històrica. 

reusdirecte.cat 01/11/2013 Corbera d'Ebre.- Jordi Marsal

Ha estat un retrobament amb un passat encara latent, un acte també carregat d'emocions i sentiments però, sobretot, de reivindicació de la memòria històrica com la més potent arma intel·lectual per tornar a evitar la repetició del passat. S'han vist onejar nombroses banderes republicanes i comunistes, amb la falç, el martell i l'estrella. Soldats vestits d'època passejaven per les trinxeres, amb peces d'artilleria i metralladores situades per l'ocasió. Diverses parades oferien munició, indumentària i estris recuperats de l'època, a mode de mercadet.

Vicent Almudever i el seu germà, Josep, han estat els encarregats de descobrir la placa commemorativa per homenatjar les Brigades Internacionals, membres de les quals van combatre en aquest mateix indret, integrats en les brigades XI, XIII i XV, a les ordres del comandant Mateo. Al final, tots han cantat la Internacional, amb un curiós predomini de la versió en llengua francesa.

Nascut a França de pares valencians, Vicent camina encara amb pas ferm i un admirable vigor entre els pinars i trinxeres de la Cota 402. Allí hi va combatre 75 anys enrere, quan formava part de la 31 Brigada Mixta de la 3a Divisió, comandada per Manuel Tagüeña, que integrava soldats espanyols i internacionals. "Mira, una paella però sense llenties", comenta, divertit, a la seva acompanyant, quan passa pel costat d'un dels espais museïtzats amb utensilis del front.

"El nostre combat continua"
De tarannà entusiàsticament optimista, Almudever es mostra decidit a portar la seva lluita per la memòria històrica i contra aquells que malden per erosionar-lo o ocultar-la fins que les forces li ho permetin. I per això ha vingut a la Cota 402. "Representa la nostra història, el nostre combat, que continua, perquè el que fem és treballar per la memòria històrica i podeu estar segurs que el món sencer se n'assabenta. Ens entrevisten de tot arreu. El que vam viure aquí ho relatarem per tot el món. Mentre puguem", argumenta.

Barcelona homenatja les Brigades Internacionals en el 75è aniversari del seu comiat

Foto: @neusbonet

Els màxims representants d'ERC, EUiA, ICV, PSC, CONC i UGT, juntament amb el batlle de la ciutat, recorden els milers de brigadistes de tot el món que van defensar la república

VilaWeb 26/10/13

Com cada any per aquestes dates, el monument a les Brigades Internacionals que hi ha a la boca nord del Túnel de la Rovira de Barcelona ha rebut representants de partits, associacions i particulars per a homenatjar els milers de voluntaris de tot el món que van decidir participar en la guerra del 1936-1939 en favor de la república i contra les forces sedicioses del general Francisco Franco. L'homenatge d'enguany, a les onze del matí, era especial perquè dilluns farà setanta-cinc anys del multitudinari i emotiu comiat dels brigadistes a Barcelona, on la dirigent comunista Dolores Ibárruri va qualificar-los de 'llegenda, exemple de solidaritat i herois de la democràcia'.

Tot i això, molts desmobilitzats van patir repressió als seus països o, senzillament, van tornar a agafar les armes contra el feixisme en la Segona Guerra Mundial.

L'homenatge d'avui consistia en les intervencions dels secretaris generals de partits i sindicats que representen actualment algunes de les formacions que van acomiadar el 28 d'octubre de 1938 les Brigades Internacionals als carrers de Barcelona: Oriol Junqueras d'ERC, Josep Nuet d'EUiA, Joan Herrera d'ICV, Pere Navarro del PSC, Joan Carles Gallego de Comissions i Josep M. Álvarez d'UGT. També hi ha actuat el Quartet Brossa i els membres del musical Goodbye Barcelona, que es representa aquests dies al Teatre del Raval i que va justament del comiat de fa setanta-cinc anys. L'acte s'ha tancat amb els representants de l'Associació d'Amics de les Brigades, el Memorial Democràtic i el batlle de Barcelona, Xavier Trias. També hi eren brigadistes britànics, a més d'un grup de ciclistes del club Clarion, fundat el 1895 a Anglaterra, alguns membres del qual van formar part de les Brigades Internacionals i van morir a la guerra.

Pedalant en memòria de les Brigades Internacionals
Pedalada a pedalada, superant desnivells i el cansament acumulat, un grup de ciclistes del veterà club anglès Clarion ha volgut reivindicar la memòria dels tres joves companys seus de club que van perdre la vida lluitant contra el feixisme a la guerra del 1936-1939 i també de les Brigades Internacionals, de les quals formaven part. Durant nou dies han recorregut els sis-cents quilòmetres del trajecte entre Bilbao i Barcelona, per arribar a l'acte d'avui. Amb la seva acció també volien reconèixer la població catalana i espanyola per haver plantat cara al feixisme i haver defensat la democràcia davant la passivitat internacional.

Lluint un maillot amb els colors de la bandera tricolor de l'Espanya republicana, guarnida a les mànigues amb el lema antifeixista 'No pasarán', eren mitja dotzena de ciclistes, homes i dones de diferents edats. Representaven el National Clarion Cycling Club, un club que va arribar a tenir més de vuit mil socis que va néixer al final del segle XIX per organitzar sortides de lleure i fomentar l'activitat esportiva vinculada al ciclisme a la Gran Bretanya. Quan va esclatar la guerra, tres dels seus membres no van dubtar a deixar la família i la feina per defensar els valors que encarnava la lluita contra el feixisme i la defensa de la legalitat republicana.

El viatge de Bilbao a Barcelona ha estat l'homenatge del club a aquests joves socis de poc més de vint anys que van deixar la vida en llocs com Madrid i l'Ebre, les restes dels quals no s'han pogut localitzar.

Entre els ciclistes hi havia el veterà Charles Gibson, que a més de soci del club Clarion és tresorer de l'International Brigade Memorial Trust, una organització dedicada a preservar i difondre la memòria dels lluitadors antifeixistes vinguts de tot el món: 'La meva impressió d'aquest viatge és que la gent recorda molt més la guerra, que valora molt el sacrifici de les Brigades Internacionals ajudant el poble espanyol a defensar la democràcia. A la Gran Bretanya, actualment, hi ha cada vegada més memorials dedicats a commemorar les víctimes de la Guerra Civil espanyola. És un capítol de la història que no pot ser oblidat i s'ha de recordar, per no veure com els feixistes tornen a pujar.'

El recorregut ciclista reivindicatiu no era una iniciativa nova en la història del Clarion. Va ser precisament l'any 1938, en plena guerra, quan dos socis del club van organitzar una marxa amb bicicleta de Glasgow (Escòcia) a Barcelona, amb l'objectiu de recollir fons per ajudar els nens refugiats bascos. Fa cinc anys, l'entitat va commemorar aquesta acció amb un primer viatge amb bicicleta que va acabar a la capital catalana.

75 aniversari de la Batalla de l' Ebre i la Retirada de les BBII a Montornès del Vallès

 

Les organitzacions Terre de Fraternité / Terra de Germanor i Associació 14 d ' abril, amb la col · laboració de l'Ajuntament de Montornès del Vallès, tenen el plaer de convidar-vos a l'acte que tindrà lloc al Teatre Municipal de Montornès del Vallès, el proper dia 28 octubre 2013 a partir de les 17,30 hores, dins de les activitats que amb motiu de la commemoració del 75 aniversari de la Batalla de l' Ebre i de la Retirada de les Brigades Internacionals tindran lloc en diferents municipis del nostre país amb la participació de brigadistes, familiars i membres de diferents entitats i col·lectius.

L'acte consistirà en una reflexió pública sobre "L'apologia del feixisme en l'actualitat i com afrontar-ho", a partir de les resolucions que sobre aquest tema aporten les diferents delegacions i persones assistents * . Els últims esdeveniments demanen una resposta en aquest sentit i un posicionament clar per part de tots els nostres polítics . Davant el feixisme tolerància zero . Ni justificació ni infravaloració. 

A la finalització del mateix podrem gaudir d’un petit àpat i  l'actuació del grup ROJO CANCIONERO que presentarà el seu disc SOMOS PUEBLO.

Tot esperant comptar amb la seva participació , els saludem fraternalment

Montornès de Vallès,  octubre de 2013

* Si desitgen fer una aportació a aquest debat poden fer-nos arribar el seu escrit al més aviat possible (no més tard del 15 d'octubre). Per la pròpia característica de l'acte on assistiran companys de diferents països i llengües cal tenir anticipadament les aportacions que vagin a fer-se per tal de realitzar les corresponents traduccions per facilitar l'agilitat del debat. S'agrairà la concreció i la brevetat. Així mateix per motius d'aforament l'assistència a aquest acte es realitzarà exclusivament per invitació per la qual cosa amb la confirmació de la seva assistència haurien de comunicar el nombre i els noms de les persones representants que assistiran per fer-los arribar la invitació corresponent.

Contacte albervalenca@gmail.com

Homenatge del 75è aniversari del comiat de les Brigades Internacionals a Barcelona

Dissabte, 26 d’octubre de 2013, a les 11 h

Monument a les Brigades Internacionals
Boca del túnel de la Rovira
Barcelona

Memorial Democràtic

Acte organitzat per l’Ajuntament de Barcelona, l’Associació d’Amics de les Brigades Internacionals (AABBII), l’Associació d’Expressos Polítics, i el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.

 

El  28 d'octubre de 1938, el Govern de la Segona República Espanyola va organitzar a Barcelona un multitudinari acte de comiat dels Brigades Internacionals, on van desfilar els soldats internacionals que marxaven del país. La retirada havia estat anunciada pel president de la República, el Doctor Negrín, el 21 de setembre de 1938 a la Societat de les Nacions.

Amb motiu de l’aniversari d’aquell comiat, ara se’ls ret un homenatge. L’acte es farà davant de l’escultura David i Goliat, homenatge a les Brigades Internacionals, monument fet per l'escultor Roy Schifrin en homenatge a les Brigades Internacionals i finançat per l'associació que agrupa un dels contingents que en van formar part, el Batalló Abraham Lincoln, format per nord-americans i per la Spanish Civil War Historical Society. El monument fou inaugurat el 28 d'octubre 1988.

L’homenatge comptarà amb la participació de Josep M. Álvarez, secretari general de la UGT; Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO; Oriol Junqueras, president d’ERC; Pere Navarro, primer secretari del PSC-PSOE; Josep Nuet, secretari general d’EUIA; Joan Herrera, secretari general d’ICV;  i  les intervencions finals de Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, i Xavier Trias, alcalde de Barcelona.

Durant l’acte s’interpretaran cançons i discursos de l’època, i en la cloenda de l’acte es farà  una ofrena floral en reconeixement i homenatge a tots aquells que arriscaren la seva vida lluitant per la llibertat.

Barricada, trinxera, cementiri

Traducció Estació Collserola

Inaugurat en el camposanto de Montjuïc un monument als brigadistas italians Guido Picelli i Antonio Cieri. Emocionat ‘Bella ciao’ entre les tombes 

El País - Jacinto Antón 2/6/13

 “Guerra al poble no fem com ells”. L'estrofa de l'himne de marxa de les Brigades Internacionals va sonar alta i clara, omplint d'emoció el silenciós migdia del cementiri i espantant a les gavines. Envoltats de tombes, trepitjant les fulles d'eucaliptus seques que semblaven beines de metralladora, alguns mirem cap al port, allà baix, i atalaiem el cel d'un blau impoluto que es espejeaba en l'ample mar dormit. Per aquí arribaven durant la Guerra Civil els aparells de la Aviazione Legionaria Italiana que van bombardejar salvatgement la ciutat de Barcelona i als pilots de la qual supervivents se'ls ha penjat ara del coll un esperançat “Es busca”...

Ahir era precisament el dia dels altres italians, els quals es van enfrontar al feixisme en la seva pròpia casa i a Espanya (“la pàtria no l'hem encara perdut/ la nostra pàtria està avui davant Madrid”). S'inaugurava en el camposanto de Montjuïc un monument en memòria dels brigadistas italians morts en la guerra espanyola i dedicat concretament a dues d'ells, Guido Picelli i Antonio Cieri. Ambdós van lluitar contra els feixistes a Itàlia —braç a braç en les barricades de Parma— i van caure després en combat en les trinxeres d'Espanya. Picelli el 15 de gener de 1937 en l'Alt del mal nom (!), mentre atacava al comandament de la Brigada Garibaldi el Turó de Sant Cristóbal en el front de Mirabueno, al costat de Guadalajara. L'anarquista Cieri, membre de la Secció Italiana de la Columna Ascaso de CNT-FAI, el 7 d'abril del mateix any, liderant l'esquadra denominada “los bomberos” —especialitzada a encapçalar els assalts— en un atac per sorpresa a l'emplaçament enemic de Carrascal d'Osca.

La cerimònia del cementiri, en el Jardí de la Mediterrània, va contar amb l'assistència d'un centenar de persones —entre elles un bon nombre d'italians—, que es van acomodar en unes cadires amatents a aquest efecte i entre les tombes, amb algunes banderes (republicanes, catalanes i d'associacions i sindicats italians) i molt entusiasme. Va ser un acte, presentat per Guido Ramellini, de l'Associació AltraItalia —que va tenir un record per a Franca Rame—, carregat de sentiment. Els oradors, Marco Puppini, president de la Associazione Italiana Combattenti Volontari Antifascisti di Spagna (AICVAS), Carles Vallejo, president del Memorial dels Treballadors de SEAT i Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic de la Generalitat, van recalcar el compromís democràtic i antifascista dels homenatjats. “No demanaven gens, solament un lloc en la lluita”, es va dir mentre brollaven uns espontanis “Visqui els herois de les Brigades Internacionals!”.

El monument anava a ser una placa, com la qual li van col·locar el passat 30 de maig a Picelli en Mirabueno, però finalment, gràcies a la implicació de diverses institucions, el que es va inaugurar ahir va ser una obra de l'escultura Anna Marín Gálvez consistent en unes làpides d'alabastre translúcido i unes pedres de granit que suggereixen les barricades de Parma. Estaven cobertes per banderes que uns nens van retirar i després els assistents, amb algun puny enlaire, van dipositar al costat del monument clavells vermells. La inscripció, en italià i català, resa: “De les barricades de Parma de 1922 a les trinxeres de l'Espanya republicana de 1937 (...) La seva lluita per la llibertat també és la nostra”. 

El moment més bell de l'acte va ser el recital de cançons antifascistas del col·lectiu Brossa. Acompanyada per violí i acordió, la cantant Marta Valero, va interpretar Ai Carmela!, Els quatre muleros, la Internacional, l'himne de les brigades., i sobretot un sentidísimo Bella ciao corejat en peus pels assistents.

Les biografies de Picelli (del que hi ha fins i tot una pel·lícula) i Cieri estan plenes de paral·lelismes i representen les de molts altres combatents antifascistas del seu país i de tota Europa. Picelli, reivindicat després pels partisanos, és un dels grans noms d'aquesta lluita. Condecorat en la I Guerra Mundial, va ser diputat amb el Partit Socialista Italià (PSI), va fundar en Parma, la seva ciutat, els Arditi del Popolo (terror de les fasces) i va liderar, amb Cieri als seus ordres, el front únic antifascista que a l'agost de 1922 durant els cinc dies de la denominada Batalla de Parma va defensar victoriosament la població contra milers de feixistes manats per Italo Balbo (aquest gran aviador) després d'haver substituït Musolini a Farinacci per la seva incompetència. En la lluita es van aixecar les cèlebres barricades populars de Parma i és cèlebre l'anècdota del cura que, després d'intercanviar sarcasmes amb l'anarquista, va ajudar a Cieri a sumar els bancs de la seva església al parapet, encara que no el confessionari, adduint: “Si aneu a matar feixistes i trencar el cinquè manament ho necessitarem”. Picelli va ser objecte de diversos intents d'assassinat pels mussolinianos. Finalment va fugir d'Itàlia en 1932 per a després de moltes vicissituds sumar-se al Battaglione Garibaldi. Cieri, oficial condecorat en la I Guerra Mundial, va ser membre actiu del moviment anarquista en el seu Ancona natal on treballava en els ferrocarrils . Exiliat en 1923 va marxar a Espanya i va ser un dels fundadors de la Columna Italiana. Generalment atribuïda a les bales feixistes, la mort dels dos combatents ha estat també atribuïda als estalinistas, que els haurien disparat per l'esquena des de les seves files. 

Ahir van deixar ambdós, Picelli i Cieri, sota el mateix cel que van solcar els seus compatriotes de l'altre bàndol per a aterrorizar Barcelona, memòria de les quals queden: feta de pedra i de record agraït. De valor i de cançons, que continuen ressonant, molt vives, entre els morts. “País llunyà ens ha vist néixer...”.

Hivern d’Història a la finca Sansalvador - Hivern 2013 Cicles de conferències monogràfiques

Un collage de la dreta

-Dimarts 5 febrer 19,30 h: Cambó, de Dolors Genovès.

-Dimarts 12 febrer 19,30 h: Sumaríssim 477, de Dolors Genovès.

-Dimarts 19 febrer 19,30 h: Abecedari Porcioles, de Dolors Genovès.

-Dimarts 26 febrer 19,30 h: Joan March, els negocis de la dreta, de Dolors Genovès.

A càrrec de Víctor Gil. Membre del Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis

Barcelona a traves del cinema negre

-Dimecres 6 febrer 19,30 h: Brigada Criminal de Ignacio F. Iquino (1950).

-Dimecres 13 febrer 19,30 h: Los Atracadores de Francisco Rovira Beleta (1962).

-Dimecres 20 febrer 19,30 h: A tiro limpio de Francisco Perez Dolz (1963).

-Dimecres 27 febrer 19,30 h: Tatuaje de Bigas Luna (1976).

A càrrec de Josep Maria Contel. Membre del Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis.

Inquietuds, resignació, ideologies i repressió en l’història d’Europa

-Dijous 7 febrer 19,30 h: Herois anònims: Les Brigades Internacionals. Una aproximació històrica a tots aquells valents d’arreu del món que van venir a lluitar a la Guerra Civil Espanyola. Des de les batalles més importants en les que varen participar fins a l’emotiu comiat a les acaballes de la guerra. Un anàlisi del seu paper al llarg del conflicte, des del rigor històric i sense oblidar la seva humanitat manifesta.

-Dijous 14 febrer 19,30 h: El llarg camí dels apàtrides. L’exil·li republicà. Un profund anàlisi sobre el que va suposar l’exil·li de centenars de persones arrel de la instauració de la dictadura franquista. Principalment es tractaran les experiències a l’exili a França, Mèxic i a la URSS. Projecció d’un fragment de la pel·lícula de Jaime Camino Los niños de Rusia..

-Dijous 21 febrer 19,30 h: Elements seductors del nazisme: Com va conquerir Hitler el cor dels alemanys. Una aproximació a les tècniques que van emplear els grans jerarques nazis com Hitler o Goebbels per captivar a la població alemanya i seduir-la fins a dur-la a la seva pròpia ruïna. Moderns recursos publicitaris i escenogràfics al servei del terror. Projecció d'un breu fragment de la pel·lícula de la directora i renovadora nazi del cine, Lehni Riefhensthal, El triumfo de la voluntad.

-Dijous 28 febrer 19,30 h: Qui perd, paga. La repressió franquista de la immediata post-guerra. Des de la repressió més brutal com les execucions i afusellaments, passant pels camps de concentració i les presons franquistes on assistirem al segrest d'infants a les seves mares, una atrocitat que desgraciadament arriba fins als nostres dies. Projecció del documental Els Nens perduts del Franquisme.

A càrrec de Ruben Padilla. Membre del Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis.

Tots els assistents de qualsevol cicle sencer, tindran dret a un certificat d’assistència.

Lloc: Finca Sansalvador, passeig Mare de Déu del Coll, 79 – 08023 Barcelona

Metro línia 5 estació El Coll - La Teixonera, autobusos línies 28 i 92

Moisès Broggi 104 anys d'humanitat i compromis, estimant a les persones, als Països Catalans i al món

Durant la Guerra Civil, va formar part de l'equip mèdic de les Brigades Internacionals, al bàndol republicà, posant en marxa els primers quiròfans mòbils del món. Just abans d'acabar la guerra, va entrar a treballar l'Hospital de Vallcarca de Barcelona, però amb la victòria franquista Broggi va ser destituït de tots els seus càrrecs oficials, dins el procés de depuració per part del règim franquista. Va ser sotmès a un Tribunal Sumaríssim, que el va inhabilitar per al servei públic.

Petit homenatge amb 70 imatges

Adéu multitudinari al doctor Broggi
La sala del tanatori de les Corts de Barcelona no ha pogut encabir tothom qui volia acomiadar-lo • Serà enterrat al cementiri del Port de la Selva   

Vilaweb +

Aquesta gent que fa millor el país on viu

El doctor Moisès Broggi va ser una gran persona. Ho va ser de cap a cap d'una fecunda i llarga vida on va representar perfectament la manera de ser d'aquest país. Va ser un home excel·lent en la seua professió i, ensems, una persona discreta fins que ja no li fou possible de ser-ho. Un home compromès amb la república de jove, resistent durant el franquisme, crític en la transició i independentista. Una persona que representa la història del país de llarg a llarg del segle. Un personatge que, simplement, ens ha fet millors a tots.

 Vicent Partal +

Mor el doctor Moisès Broggi, als 104 anys
La desaparició del centenari cirurgià deixa enrere una trajectòria lligada al món de la medicina catalana 

Ara +

"Broggi, un llegat de futur", portada de l'ARA

El diari dedica un dossier especial de vuit pàgines al prestigiós cirurgià 

Ara +

Homenatge a les Brigades Internacionals a Barcelona

 

Fundació Cipriano Mena
El dissabte 27 d’octubre de 2012, a les 11 h, es retrà un homenatge a les Brigades Internacionals en commemoració del 76è aniversari de la seva arribada i del 74è aniversari del seu comiat de Barcelona. L’acte, organitzat per l’Associació d’Amics de les Brigades Internacionals de Catalunya, tindrà lloc a la boca nord del túnel de la Rovira, Rambla del Carmel, amb una ofrena floral al monument de les Brigades Internacionals i un homenatge al doctor Moisès Broggi.

Documental "Els brigadiste​s entre nosaltres" - Emissió en TV3

Us informem que el proper divendres dia 13 de juliol a les 17,40 h està prevista l'emissió pel canal 33 de la televisió catalana del documental Els Brigadistes Entres Nosaltres. El documental està realitzat per Jordi Domènech, Toni Orensanz i Manel Vinuesa per a l'Associació No Jubilem La Memòria i ha rebut el premi Memorireus-Rabassa i la Mensió Especial del Jurat Premi Memorial Democràtic del festival de cinema Memorimage 2011 de Reus.

Memòria, dignitat i lluita. Homenatge als Brigadistes Internacionals i als represaliats pel franquisme

Domingo, 15 de abril de 2012.11:00

Cementiri dels Caputxins, Mataró

Ofrena floral al monument dels Brigadistes Internacionals del cementiri dels Caputxins de Mataró i al monument de les víctimes de la repressió franquista. Parlaments de Núria Masafrets i de Pep Riera. Acte unitari impulsat pel Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró.