Mor Federico Arcos, exiliat al Canadà

El jove Arcos, a la dreta, amb Foto: Els seus companys de Abel Paz i Liberto Sarrau. Arxiu

El Punt Avui -  Antoni Estradé i Ariadna Fitó  28 juny 2015 

Deixa un tresor

• Arcos acaba de morir al Canadà, on va arribar el 1952 després de diferents exilis i calamitats 

Dimecres, 27 de maig al vespre. Un de nosaltres es troba al pis del passeig de Sant Joan on malviu, de fa molts anys, l'Ateneu Enciclopèdic Popular per la desídia de les diferents administracions. L'Ateneu disposa d'un fons hemerogràfic i bibliogràfic d'extraordinària importància per a qualsevol persona que vulgui fer recerca sobre el moviment llibertari a Catalunya, com és el nostre cas. Abans de començar a repassar exemplars de velles revistes de l'exili, comentem amb Manel Aisa, un dels més assidus col·laboradors d'aquell centre, el recent traspàs del poeta Jesús Lizano. Es lamenta en Manel que pràcticament no queda ningú de la generació que havien viscut els anys de guerra i revolució. Li suggerim alguns noms que proven que encara n'hi ha, i el primer que ens ve al cap és el de Federico Arcos. Minuts després, ensopeguem amb un llarg treball seu publicat a la revista CNT de Tolosa a començament de la dècada dels 60 sobre Lev Tolstoi, a qui Federico admirava. I mentre el llegim, arriba un SMS a Manel Aisa informant que Federico Arcos acaba de morir al Canadà, on residia des del 1952.

L'ocupació nazi l'obliga a tornar, i és empresonat

Va participar al maquis de Sabater, Vila i Massana

El seu llegat ha anat a la Biblioteca de Catalunya 

 

Qui va ser Federico Arcos? Nascut el 18 de juliol del 1920 a la barriada barcelonina del Clot, fou el cinquè fill, i el més petit, d'una família pagesa originària de Conca. Ell mateix, com acostumava a passar amb altres nois de la seva condició social, va haver de posar-se a treballar de molt jove. Primer d'aprenent d'ebenista, però immediatament després ja com a mecànic, professió en la qual romandria tota la vida, assolint-hi un nivell de perícia que més endavant el portarà a obtenir una feina altament qualificada a la Ford Motor Company, a cavall de la frontera entre els EUA i el Canadà. Quan comença a fer les primeres provatures com a mecànic encara no té 14 anys. Just llavors, el 1934, s'afilia a la CNT. També participa, ja des d'aquell moment, en les múltiples activitats que es duen a terme al seu barri, un fogar de cultura obrera. Com és ara, a l'efervescent Ateneu Racionalista Eclèctic del Clot o als cursos nocturns de l'Escola Natura que el Sindicat Fabril i Tèxtil tenia al mateix barri des del 1918. Més coneguda pel renom popular de La Farigola, aquest centre d'ensenyament tenia com a màxim impulsor el mestre, originari de Sallent, Joan Puig i Elias, qui, un parell d'anys més tard, un cop esclatada la guerra, ocuparia el càrrec de president del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU), una de les grans realitzacions pedagògiques d'aquells temps tan convulsos.

Procediments judicials militars del Tribunal Territorial Tercer de Barcelona

Arxiu Nacional de Catalunya 14/10/15

L’Arxiu Nacional dóna a conèixer la guia dels més de 80.000 processos sumaríssims instruïts a Catalunya durant tot el Franquisme, coincidint amb el 75è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys i la celebració del Dia Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura franquista. La Guia, que inclou el catàleg detallat de les persones processades i la relació de les persones executades, constitueix un important recurs per conèixer l’abast de la repressió a Catalunya i és, per tant, d’un gran interès històric i social. Podeu accedir a la Guia en format PDF

Publiquen el cens dels catalans enterrats al Valle de los Caídos

Volum 3

Una investigació xifra entre les 5.000 i les 7.000 les restes de persones procedents de Catalunya

Diari de Girona 13.10.2015

El cens de les persones enterrades al Valle de los Caídos procedents de Catalunya es publica per primera vegada en el tercer volum de la Història de la República a Catalunya, una obra en la qual han participat prop d'un centenar d'historiadors.

L'autora de la investigació i de l'entrada sobre el Valle de los Caídos en el volum, Queralt Solé, ha dit avui que "és un tema viu i del que historiogràficament es poden fer moltes coses".

El col·laboracionisme en la repressió feixista de la postguerra a Manresa

24-setembre-2015 - El Pèsol Negre 68,

El 24 de gener de 1939 les tropes feixistes van entrar victorioses a la ciutat de Manresa. Desprès de 3 anys de guerra part de la població veia la fi de la guerra com la fi a les penalitats i la misèria, però de seguida es va demostrar que la «pau» només seria pels vencedors.

La postguerra a Manresa no va diferir de la resta de municipis de l’Estat: disminució del nivell de vida i la repressió política, ideològica i social. Aquesta repressió va ser selectiva alhora que sistemàtica perquè havia de contribuir en fonamentar el nou règim polític, social i econòmic. Selectiva, es va procedir en identificar, capturar i jutjar/castigar a tota persona que s’hagués significat amb l’anterior règim polític republicà com en la revolució social de les organitzacions obreres, camperoles i polítiques. Sistemàtica; va afectar a tots els nivells, des de totes aquelles persones sospitoses de ser contràries a la “Causa Nacional”, depuracions de funcionaris públics, confiscació de pisos i locals de famílies o entitats polítiques i sindicals, fins a dones vídues o familiars d’exiliats i desapareguts. Unes 1.821 persones, van sofrir privació de llibertat en presons, camps de concentració o treballs forçats en batallons de treballadors. La repressió també podia suposar perdre la feina o no poder circular lliurament sense el corresponent permís de les autoritats. La gran majoria de persones privades de llibertat eren homes, aquest fet no s’explica més perquè els homes havien combatut al front o participaven més a la vida política, sinó que la repressió que el règim va sotmetre a les dones tenia altres formes al marge de la reclusió, lligades a la concepció tradicional de família, on la dona havia de tenir cura de la llar i dels fills.

Homenatge a la XV Brigada Internacional

L’associació Lo Riu
L’any 2011, gracies a l’arxiu de fotografies de ALBA (Abraham Lincoln Brigade Archives), L’associació Lo Riu de La Fatarella va identificat la localització exacta dels llocs de comandament durant l’agost del 38 de la XV Brigada Internacional i d’un dels seus Batallons mes emblemàtic, el Bº58 mes conegut com Batalló Lincoln, ja que estava composat principalment per voluntaris americans i comandats pel cèlebre Milton Wolff.

Tots dos emplaçaments estan situats en llocs de difícil accés. El de la XV B I a uns 300 metres de la carretera de Pinell a Gandesa, mentre que el lloc de comandament del Batalló es troba al mateix crestall de la Serra de Pandols, just sota la cota 641 i sorprenentment a pocs metres de la primera línea de foc situada a la disputada i famosa pels seus combats acarnissats, cota 666. 

El 20 de setembre, a pocs dies de commemorar-se el 77è aniversari de la retirada de les brigades internacionals, l’associació Lo Riu de La Fatarella, ha organitzat un acte d’homenatge en memòria dels combatents de la XV brigada. Un parell de visites guiades a llocs emblemàtics on la XV Brigada va tenir un paper molt destacat, la Serra de Pandols i la Serra de La Fatarella.

Un monument oblidat
Al mig de la Vall Closa a la Serra de Pandols hi ha un monument erigit, en plena batalla de l’Ebre, per el batallo de sapadors de la XV brigada, aquest monument de formigó amb forma escalonada i piramidal vol retre homenatge als soldats morts que van destacar en algun fet de guerra.

L’any 2000 un grup de voluntaris aficionats a la historia, encapçalats per Angel Archilla, van restaurar aquest monument que es trobava en molt mal estat de conservació, qui sap si gracies  a ells avui podem recordar els 37 noms escrits al formigó.

El programa 

El dia 20 de setembre a les 9:00 es farà la concentració de participants a l’estació d’autobusos de Gandesa, des don s’anirà amb vehicles particulars fins la carretera de Gandesa al Pinell de Brai per iniciar a les 10:00 la visita guiada. 

Es visitarà la cova de comandament de la XV brigada on es plantarà la bandera d’aquesta unitat, la cova que va servir d’hospital on s’hi realitzaven les primeres cures, per finalitzar al monument dels internacionals on es farà una ofrena floral i s’explicarà les biografies dels soldats que allí estan escrits També es faran fotografies comparatives, amb la participació de membres de grups de recreació històrica. 

Desprès es farà un dinar de germanor al restaurant de La Fatarella Per la tarda, desprès del dinar, la visita serà a les fortificacions del final de La Batalla de l’Ebre a La Fatarella, on el novembre del 38 els soldats de la XV brigada van plantar cara a les tropes franquistes per frenar el seu avanç i poder facilitar així la retirada ordenada del que quedava de l’exèrcit de l’Ebre per el pont de ferro de Flix.

El preu de l’assegurança es de 3 € per als no socis i gratuït per als socis de l’associació Lo Riu

The Abraham Lincoln Brigade Archives

Es la col·lecció mes nombrosa e important per a l’estudi de la participació dels voluntaris dels Estats Units a la GCE. Inclou les ponències de mes de 200 voluntaris, histories orals, pel·lícules, fotografies, cartells i el registre dels microfilms que van ser traslladats a la Unió Soviètica desprès de la GCE.

Sota la supervisió de Harry W.Randall Jr., la unitat fotogràfica de la XV Brigada Internacional va ser la encarregada de documentar les activitats de la brigada durant la GCE. La col·lecció consta de 1.832 imatges que van ser enregistrades durant el període compres entre l’agost de 1937 i setembre del 1938 i capta la vida quotidiana dels voluntaris tan en combat com als campaments d’entrenament. A mes la col·lecció documenta les assemblees politiques, congressos, celebracions i les activitats quotidianes de la població Española.

Harry W. Randall Jr. Va néixer al desembre de 1915 a Spokane, Washington. Quant va esclata la GCE Randall es va allistar en las Brigades Internacionals. Va sortir de NY amb el vaixell Georgic el 12 de juny de 1937 i va arribar a Espanya el 1 de juliol de 1937. Va fer el curs de capacitació de Sergent amb el Batalló Mackenzie-Papineau al camp d’entrenament de Tarazona i es va convertir amb el Cap de la unitat de Fotografia de la XVBI. Va lluitar fins la retirada de les forces voluntàries internacionals, tornant als EEUU en el vaixell Ausonia el 20 de desembre de 1938. 

La unitat de fotografia de la XV BI va ser la encarregada de crear un registre fotogràfic per a ser publicat en el butlletí de la Brigada de Voluntaris per la Llibertat i per a la seva distribució als mitjans de premsa dels Estats Units, Anglaterra i Canada. Les fotografies tenien l’objectiu de aixecar la moral dels voluntaris i fomentar la solidaritat i el recolzament a l’exercit república a l’estranger. A mes del propi Randall, la unitat estava composada pels fotògrafs Benjamin Katine, Anthony B. Drossel i el tecnic de laboratory William H.Oderaka. L’equip va tenir total llibertat de moviments i així va poder fotografiar imatges a la primera línea de foc. Al igual que la resta de Brigada, el laboratori va ser una unitat mòbil que es va veure sovint obligada a avançar o retrocedir en un curt espai de temps, fet que va produir que en mes d’una ocasió l’equip es tingues que abandonar o perdre.

Es busca als hereus dels papers de Salamanca

 

La Vanguardia Martí Paola 14/07/2015

La Generalitat inicia una campanya per a trobar als familiars dels documents no reclamats per a evitar que tornin a l'arxiu salmantino

Es publiquen els documents de la Generalitat requisats per la Gestapo i conservats a l'Archivo Militar d'Àvila

 

Al portal web Memoria.cat es poden llegir els discursos i cartes de Lluís Companys que el govern català reclama a Madrid

 

ARA Barcelona | 03/06/2015

 

Memoria.cat. el portal de webs de l’Associació Memòria i Història de Manresa, ha publicat els  documents que la Gestapo va requisar el 1940 a les oficines que la Generalitat tenia a l’exili a París, que després va lliurar a l’ambaixada espanyola i aquesta a la policia franquista. Actualment es conserven a l’Archivo General Militar d’Àvila. Aquest fons ha estat reclamant per la Comissió de la Dignitat i per la Generalitat de Catalunya al govern espanyol.

L’estat Italià no proporcionarà la llista solicitada per un jutgat de Barcelona, per els bombardejos de la guerra civil espanyola

 

Actualitatdiaria.com 3/5/15

L’estat italià no proporcionarà al jutgat d’instrucció numero 28 de Barcelona, una llista dels membres de l’aviació legionaria de l’exercit italià que varen participar en els bombardejos de Barcelona mentre la guerra civil espanyola.

 

De fet, així ho ha dit la tall “Di Appelo di Roma” a la comisió romatoria enviada per el jutgat de Barcelona, on asegura que no es pot remetre aquesta llista perque els arxius no tenen mode d’actuació.

La infància del PSUC (1936-1939) El retorn dels "Papers de Salamanca" Baix Llobregat

 

www.cornella.cat

 

Castell de Cornellà

 

Adreça: c/Mossèn Jacint Verdaguer, s/núm. (Google Maps)

Horari:
-De dilluns a divendres, de 10 a 14 hores i de 17 a 20 hores.
-Diumenges de 10 a 14 hores.

 

La infància del PSUC (1936-1939) El retorn dels "Papers de Salamanca" Baix Llobregat

Aquesta exposició vol mostrar a la ciutadania de Cornellà de Llobregat una part dels Papers de Salamanca pertanyents al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i a les Juventuds Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC), retornats el 20 de febrer de 2012. Presenta un repasso històric dels primers anys del PSUC, des de la seva aparició durant la II República, en el maremágnum polític català que va propiciar el cop d'estat del 17 de juliol de 1936. Reflexiona sobre la utilitat dels documents com instruments per a la repressió, i com objecte significatiu de reclamació social. I finalment aporta una visió local i comarcal dels papers retornats.

Durada: fins al 19 d'octubre de 2014

Presentació del llibre "Ponts trencats" a Batea (Tarragona​)

 

16 Agost - Cazarabet conversa amb Montserrat Garriga i Paituví, autora de "Ponts trencats. Disset Testimonis d'exili i emigració"
 

Gent i Terra és una editorial que ens apropa a un llibre, recull de testimonis directes, gràcies a un treball tan encisador com minuciós des de la ploma de Montserrat Garriga Paituví; llicenciada en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. Des de les investigacions, i demés, de Montserrat Garriga sempre han estat els temes de l´exili republicà i la repressió franquista. Lány 2011 ja va publicar un interesantissim llibre: “Del silenci a les paraules.Joan Colomer i Prat, un alcalde de la República que li va editar l´Ajuntament de Santa Maria de Palautordera. A més, aquesta historiadora, des de l´any 2009 participa en la coordinació de les Jornades de la Memòria, organitzades per aquest Ajuntament. Però el traball de Montserrat ha siguit i ha aconseguit el-laborar un llibre fascinant perquè ens apropa a la poca Memòria Histórica viva. La de no pocs testimonis (en concret disset) que, de viva veu, li van anar contant a la nostra escriptora i compiladora de testimonis, des del punt de vista d´una historiadora,  allò que encara recordaven del se upas per l´exili i l´emigració

 

El llibre té el tret de que presenta una primera part dels testimonis volcats en negre sobre blanc en català i una segona part volcada en castellà.El total són disset  testimonis: 8 dones i la resta homes que ens endinsaran un el seu món, i en les seves memòries(així amb els seus records) més íntimes, personals…Val la pena fer-se amb el llibre de que Joan Garriga fa un pròleg molt contundent i on lloa, a més del treball de l´autora la importancia d´aquells que ens traslladen al testimoni oral….una de les millors maneres de fer historia.

Cazarabet conversa con Montserrat Garriga

-Montserrat, per què et vas decidir a fer un llibre sobre l´exili i l’emigració?

-Després d’acabar el meu primer llibre: Del silenci a les paraules, la biografia de l’alcalde republicà Joan Colomer de Santa Maria de Palautordera, se m’obre un món desconegut d’aquest municipi per a mí. I al mateix temps, començo a tenir forces contactes amb fills de regidors i persones que havien viscut els anys de la República, la guerra i els diferents exilis. Era una oportunitat que no podia deixar escapar i va ser quan em vaig decidir a entrevistar aquests testimonis directes d’aquests anys.

L’any 2011, quan començo amb les entrevistes, era un moment important que no podia desaprofitar, entre d’altres motius per l’edat dels entrevistats, ja que la majoria han nascut entre els anys 20 i 30 del segle passat.

-És un llibre de testimonis directes i orals. Quina importància té tot això de poder gaudir, i fixa´t que dic gaudir, del testimoni directe i oral?

-La paraula “gaudir” la trobo molt encertada. Em cosidero una afortunada que els diferents testimonis hagin volgut depositar en mi les seves vivències dels anys esmentats. L’entrevista és el document final, però tal com dic en la Presentació del llibre, l’important ha sigut l’enregistrament, i l’abans i el després de cada entrevista.

Entre els entrevistats i jo s’ha creat una important sinèrgia que ha facilitat tot el que diuen. Una relació amb un gran contingut on s’hi mouen fets, emocions i molta reflexions del que ha sigut la seva vida amb tots els condicionants que expliquen.

-Per què li poses el títol de Ponts Trencats?

-La portada del llibre és la imatge del Pont Trencat que hi ha a Santa Maria de Palautordera i a prop de Sant Celoni. Aquest pont dóna nom a un dels barris del primer municipi.

En una de les entrevistes, concretament la de Joan Anglada  fill d’un regidor de la República en guerra, em va treure la postal on hi havia aquest pont. En una de les cases de la imatge, l’entrevistat hi va anar a viure amb la seva mare i altres dones i infants quan els expulsen de la casa on vivien, al declarar-lis el “pacte de la fam”. Em vaig emportar la postal per escanejar-la i al sortir de la casa d’en Joan vaig decidir el nom del meu futur llibre. Les entrevistes i demés històries són de persones que se’ls va trencar la vida i van haver de recomposar-la amb grans dificultats a altres indrets.

-Sents que ets part  d´una mena d´encadenat que està fent un verdader servei de Recuperació de la Memòria Històrica?

-La meva participación a la recuperació de la Memòria Històrica ha anat lligada amb la participació i treball de cooperació amb diverses associacions i entitats dels dos costats de la frontera. En aquest sentit puc afirmar que em costaria entendre aquest treball en solitari. Crec que per tirar endavant qualsevol projecte és necessari fer-ho amb persones que perseguim els mateixos objectius. I en el cas de la Memòria és molt necessari.

Si les meves investigacions ajuden a la recuperació de la Memòria em sentiré contenta de participar en l’encadenat que lluita per dignificar-la i treure-la de la desmemòria.

-Per cert, en quin “estat de salut” creus que es troba, actualment, la Memòria Històrica?

-Hi ha una frase que diu: “Quan els vençuts no facin nosa, és quan podrem parlar d’ells”.

Crec que hem arribat tard a poder investigar i que les persones puguin parlar, però bé és el que hi ha i sobre això hem de treballar. No paro de dir-me a mi mateixa: Si hagués començat abans hauria pogut parlar amb totes les persones que van ser coetànies meves i que estaven amagades.

Joan March és Fill Il·lustre des de 1956 pel seu suport al 'Movimiento'

La troballa d'un document inèdit reobre la polèmica sobre els honors als colpistes

arabalears.cat - M. B. - Santa Margalida - 9/10/13

La creació de l'arxiu digital de les actes dels plens de l'Ajuntament de Santa Margalida ha tret a la llum una informació de la qual no es tenia constància. El magnat Joan March (Santa Margalida, 1880-Madrid, 1962), qui va arribar a ajuntar una de les majors fortunes del món i va subvencionar l'alçament de Franco durant la Guerra Civil, és Fill Il·lustre del poble on va néixer. Així ho demostra l'acta del ple extraordinari duit a terme el 20 de novembre de 1956, que té un únic punt en l'ordre del dia: la declaració de Fill Il·lustre de Joan March Ordinas.

El document esmentat recull la defensa d'aquest nomenament que féu qui llavors era batle de Santa Margalida, Antonio Pujades Gomila. L'escrit destaca com a mèrits de l'homenatjat l'ajuda "que va concedir al Glorioso Movimiento Nacional" i la creació de la Fundació Joan March, que data de 1955. Segons l'acta, el nomenament del banquer s'aprovà de manera "unànime i clamorosa". Aquesta unanimitat, però, no hi és entre els grups polítics de l'actual Consistori margalidà.

El batle, Antoni Reus (Suma pel Canvi), afirmà ahir que si el títol es deu a la seva tasca a favor dels colpistes se li hauria de retirar. Tot i això, no va avançar cap actuació respecte d'aquesta qüestió per part de l'Ajuntament, ja que va saber la notícia ahir. Per la seva banda, altres grups com Convergència per Santa Margalida (a l'equip de govern) i el Partit Popular (a l'oposició) mostraren la seva sorpresa i no volgueren precipitar-se a manifestar cap opinió. Finalment, Miquel Cifre, exbatle de la vila, apuntà, a títol personal, que "un colpista no pot ser Fill Il·lustre de Santa Margalida" i apuntà que si el document hagués sortit a la llum quan ell era primer edil hauria fet tot el possible per retirar el títol a qui és conegut com el "banquer de Franco". 

Les possibles explicacions

S'ha tingut constància d'aquest document gràcies a la tasca de digitalització que duen a terme Margalida Rosselló, administrativa de l'Ajuntament, i Antoni Mas, tècnic de Cultura. Quan Rosselló va trobar l'acta fa alguns mesos i ho va comentar a Mas, aquest va exclamar que no podia ser, segons relaten, ja que ningú no en sabia res. Així ho demostra el fet que a la sala de plens no hi penja el retrat de March i que el 2004 hi hagué un intent de nomenar-lo Fill Il·lustre - videntment, sense saber que ja ho era-, que no va triomfar.

El Pla d'Urgell serà protagonista d'un documental històric

L'editora de Intersecció.cat, Natalia Lloreta, el president del Centri de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà, Jordi Soldevila, i la guionista Laia Soldevila ACN / Salvador Miret

Traducció Estació Collserolla

S'abordaran períodes de la República, la Guerra Civil i el franquisme. El treball recull seixanta testimoniatges orals que s'han gravat en vídeo i que formaran part d'un banc de la memòria

Lleida -Mollerussa. (ACN).-La Vanguardia - 20/08/2013

El Centri de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà es troba en ple procés d'elaboració d'un documental amb el qual vol recuperar la memòria històrica i repassar els períodes històrics de la República, la Guerra Civil i el primer franquisme en aquesta comarca a partir de testimoniatges orals de veïns que s'han anat registrant en format audiovisual des de l'any 2009. 'La Memòria del Pla d'Urgell, 1931-1955', que és com es cridarà el documental que es presentarà a la tardor, es divideix en tres parts, una per a cada moment històric dintre d'aquests anys. A part, els testimoniatges recollits també serviran per a confeccionar un banc de la memòria audiovisual que en un futur podrà ser consultat en el Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell per a tot el qual vulgui.

El Centri de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà va iniciar en 2009 el projecte 'La Memòria del Pla d'Urgell, 1931 a 1955' amb l'objectiu de salvaguardar la memòria històrica de la comarca durant aquells anys, evitar que es pugui perdre un patrimoni oral i, alhora, poder fer una radiografia d'una societat i d'un moment històric a través dels seus protagonistes. Encara que no és la primera vegada que es fa una recopilació d'aquestes característiques el Pla d'Urgell, sí és la primera vegada que es fa de forma sistemàtica i amb vocació de crear un banc de memòria, segons ha explicat el president del Centri de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà, Jordi Soldevila.

El projecte s'ha centrat en l'enregistrament audiovisual dels testimonis d'ancians que van viure en el Pla d'Urgell entre els anys 1931 i 1955 i que han explicat les seves vivències personals sobre fets quotidians i sobre moments que després marcarien la història del país. Des de 2009, els responsables del projecte han portat a terme prop d'unes seixanta entrevistes de veïns de tots els municipis de la comarca, segons ha dit el president de Mascançà.

A partir de tot aquest material recollit, un equip format per la guionista Laia Soldevila, l'editora de Intersecció.cat, Natalia Lloreta, i l'historiador Jordi Soldevila estan treballant en el que serà un audiovisual que es dividirà en tres parts de prop d'una hora cadascuna i que pretén explicar el desenvolupament de la República, la Guerra Civil i el primer franquisme el Pla d'Urgell.

El documental recull testimoniatges anònims i que en la seva gran majoria és la primera vegada que han explicat la seva història, segons ha destacat Jordi Soldevila. L'audiovisual tracta temes com la proclamació de la república, l'escola republicana, la conflictivitat agrícola durant el període republicà, el drama de la Guerra Civil, el projecte revolucionari o la repressió franquista soferta per sectors socials amplis, entre uns altres. El documental, que es presentarà a la tardor, es completarà amb fotografies i vídeos de l'època.

Laia Soldevila ha remarcat que el projecte vol omplir una "deute pendent" amb la història, amb la comarca i amb les persones que van viure i van sofrir alguns dels dramàtics fets de l'època i, així, convertir-se en un acte de dignificación cap a aquella generació . Per això, ha criticat la falta de reconeixement des de les institucions cap a les vivències d'aquelles persones i ha afirmat que amb aquest projecte s'ha intentat des de la societat civil reparar la memòria de les víctimes d'aquell període i fer partícip al conjunt de la ciutadania i institucions comarcals.

Banc de la Memòria del Pla d'Urgell 
A part del documental resultant de les entrevistes portades a terme, el Centri de Recerques del Pla d'Urgell aposta per fer difusió del material recollit. En aquest sentit, des de Mascançà consideren que les entrevistes recollides són un material d'estudi "molt valuós", no només pel seu contingut, sinó perquè conserven el testimoniatge d'una generació que d'altra manera no s'hagués salvat. Per aquest motiu, el Centri de Recerques pretén crear un Banc de la Memòria del Pla d'Urgell en el Arxiu Comarcal amb totes els enregistraments i documents relacionats. L'objectiu és que el fons audiovisual sigui consultable a tota persona interessada, posi a la disposició d'estudiosos i investigadors un material de treball útil i estigui obert a alumnes i professors.

Encara que els testimoniatges orals recollits se circumscriuen en els fets que van tenir lloc entre els anys 1931 i 1955, la voluntat dels promotors del projecte audiovisual passa per poder complementar amb testimonis del final del franquisme i de la transició. Per això, fan una crida a la ciutadania que vulgui col·laborar aportant enregistraments o imatges d'entre 1955 i fins als anys 80 que puguin servir per a complementar el banc de la memòria històrica del Pla d'Urgell.

La denúncia de 300 historiadors pel bloqueig a la documentació militar i diplomàtica arriba al Congrés i al Senat

 

Investigadors d'arreu del món exigeixen que es garanteixi l'accés a la informació del segle XVI al XX, que el govern ha declarat "secreta"

ara.cat -Sílvia Marimon- Barcelona 10/7/13

"És una anomalia sense parangó internacional: cap altre país ha bloquejat l'accés a la documentació històrica que abraça des del segle XVI al XX", denúncia el comunicat, que el cap de setmana passat prop de 300 investigadors van fer arribar al Congrés i al Senat. En el comunicat [llegeix-lo aquí], els historiadors exigeixen que es desbloquegi immediatament l'accés a la documentació diplomàtica de caràcter històric que el ministeri d'Assumptes Exteriors i de Cooperació manté classificada com a "secreta" i "reservada" des del 2010. Sol·liciten també que es garanteixi l'accés a 10.000 documents militars del període 1936-1968 que el ministeri de Defensa ha decidit retenir, malgrat que havien de ser desclassificats el 2011. 

La petició la firmen historiadors d'arreu del món. Entre ells, Jean-Marc Delaunay, Ángel Viñas, Helem Graham, Borja de Riquer, Joan Maria Thomàs, Henry Ettinghausen o Christopher Schmidt-Nowara. També hi ha la firma de l'ambaixador Carlos Miranda, l'exsenador Josep Varela i Serra o l'escriptora i exdirectora de la Biblioteca Nacional Rosa Regàs. 

El conflicte per l'accés a la documentació es remunta al setembre del 2011, quan el ministeri d'Assumptes Exteriors va començar a bloquejar la consulta d'informació històrica. Quan els historiadors demanaven accedir-hi, els responien amb un acord adoptat pel consell de ministres del 10 d'octubre del 2010, segons el qual la classificació de secret s'estenia pràcticament a tots els aspectes de les relacions internacionals sense limitació temporal.

VI Jornades d'Arxivers Sense Fronteres

 

Associació d'Arxivers de Catalunya 5/11/12

Els propers 16 i 17 de novembre tindran lloc, al Museu Marítim de Barcelona, les VI Jornades d'AsF, amb el títol "Arxius, Identitat i Exili".

La asistència a les Jornades és lliure i gratuïta, encara que les places són limitades. Per a inscriure-s'hi només cal emplenar el formulari que trobareu al peu d'aquesta pàgina i fer-nos-ho arribar per correu postal o bé a través de l'adreça asf@arxivers.org

 

Triptic

 

Butlleta d'inscripció

Biblioteca Social d’Olot un projecte del Sindicat d’Oficis Varis de la CNT-AIT d’Olot

Bloc de la Biblioteca del Pavelló de la República
8/11/12
Avui us volem informar d’un projecte que ens ha agradat i segur us pot interessar!

Es tracta de la Biblioteca Social d’Olot, un projecte cultural impulsat pel Sindicat d’Oficis Varis de la CNT-AIT d’Olot.

Partint de l’objectiu de tenir els seus fons catalogats i ordenats, aquesta idea s’ha anat ampliant per encabir una biblioteca digital amb un miler de llibres principalment d’autors llibertaris i actualment editen traduccions i edicions pròpies.

Aquesta biblioteca, especialitzada en temàtica obrera, social, històrica i cultural i ubicada a la seu del sindicat a la Plaça Cinema Colon d’Olot, és oberta a que tothom pugui fer-se’n soci i disposar dels seus fons.

A la seva web podeu consultar tots els fons organitzats per temàtiques, la Biblioteca Digital amb llibres en format pdf i revistes i publicacions periòdiques digitals, les traduccions i edicions pròpies i el seu bloc, on van informant d’activitats relacionades amb la biblioteca i amb el món llibertari.

Us animem a fer-hi una ullada!

Octavi Centelles descarta el retorn del fons fotogràfic a Catalunya

Traducció Estació Collserola

ADN.es/ EFE/Lleida / 27/7/11

Octavi Centelles, un dels dos fills del fotoperiodista Agustí Centelles, ha dirigit una carta al conseller de Cultura, Ferran Mascarell, en la qual deixa clar que el fons del seu pare ha de romandre "única i exclusivament" en la seu del Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca.

Al novembre de 2009, els hereus legals de Centelles van anunciar la venda d'aquest arxiu històric al Ministeri de Cultura, després d'una llarga sèrie de discrepàncies, enfrontaments i malentesos amb la Generalitat.

Davant la possibilitat, plantejada pel govern català, que l'arxiu Centelles regressi en un futur a Catalunya, Octavi Centelles es mostra inflexible i insisteix que el contracte de compravenda signat amb el Ministeri assenyala explícitament la permanència del fons fotogràfic a Salamanca, "per a facilitar l'estudi a tots aquells investigadors que vulguin accedir al seu contingut".

Tot l'arxiu, detalla Centelles en la missiva, ha de romandre "de manera única i definitiva" a Salamanca, "sense possibilitat de realitzar dipòsits temporals a administració provincial, local o autonòmica alguna".

"A ningú ha de molestar que Centelles estigui a Salamanca, està a l'abast de tots", assenyala l'hereu, que subratlla que l'obra del seu pare "supera qualsevol limitació autonòmica" perquè és universal.

"En Barcelona tenim el Museu Picasso, per la mateixa regla es retornarà la seva obra a Màlaga? Per ventura quan el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) compra una obra no l'exhibeix, o dinou mesos després anul·la la compra i la retorna?", es pregunta en la carta.

Centelles, militant de Convergència Democràtica de Catalunya des de fa molts anys, critica durament que l'obra del seu pare fora "ignorada" pels seus propis companys de partit, entre ells l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, i "oblidada" pels successius consellers de Cultura.

Octavi Centelles considera que la Generalitat únicament s'ha interessat per l'obra del fotoperiodista quan ha passat a formar part del Centre Documental de la Memòria Històrica i no entén l'interès actual per recuperar el fons "si no és basat en l'apropiació partidista dels errors del govern de CIU durant dècades, o d'intentar superar els errors recents del tripartitt".

"L'obra del meu pare està per sobre dels interessos partidistes", remarca Centelles, que demana que ningú intenti negociar amb l'obra del seu pare "per un grapat de vots, sigui a Catalunya o a Madrid".

Octavi Centelles té previst lliurar demà aquesta carta en la conselleria de Cultura de la Generalitat.

Més “Papers de Salamanca”, però no tots

Grup d'Arxivers de Lleida / 25 juliol 2011

Com en un esgotador serial, aquesta setmana s’han rebut a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) una nova remesa dels “papers de Salamanca”. Segons la Ministra de Cultura, és la darrera tramesa de documentació des de l’Arxiu General de la Guerra Civil a Salamanca. Tot i que segons el Centre Documental de la Memòria Històrica, el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, i la Comissió de la Dignitat, encara queda una part important que retornar.

En aquest capítol han retornat a Catalunya molta de la documentació confiscada a partits polítics, associacions i organismes civils, 715 lligalls de la secció Político Social de Barcelona, instal·lats en 365 caixes d’arxiu que pel que hem pogut veure en les fotos i atenent a algunes publicacions es recollien en 53 capses. Entre aquestes caixes, hi ha 15 capses de la secció Político Social de Lleida, que inclouen documents de la columna de Durriti, de les seccions de UGT i d’Esquerra Republicana.

Aquesta vegada tot i que institucionalment per part de Catalunya se li ha donat prou importància, no ha estat així per la societat civil i els mitjans de comunicació en cap format. La qüestió s’ha despatxat amb unes quantes línies que en la major part dels casos recollien unes declaracions fugisseres de la Ministra i més reposades del sr. Rangel, delegat del govern a Catalunya i del sr. Mascarell.

Al diari Avui del dia 20 d’aquest mes es pot llegir per boca del director de l’ANC, Sans Travé, que durant el mes d’agost es registrarà la documentació i es prepararà per posar-la en disposició de retornar-la a les entitats jurídiques i particulars que siguin els seus legítims propietaris, qui des d’aquell moment tindran un any per a reclamar-la.

Cal esperar que el pròxim trasllat es faci tot seguit i sigui l’últim, si hi ha sort que sigui en aquesta legislatura agònica, perquè sinó no acabarà de ser mai més que una altra de les reivindicacions eternes, aconseguides de forma incompleta i sempre com a resultat de negociacions dures i difícils, en les que en cada sessió cal explicar per què es reclama el retorn dels “papers de Salamanca”.

Podem preguntar-nos per què ara, per què no s’ha traslladat ja tot o per què aquesta vegada no s’ha fet a bombo i plateret i a penes s’ha seguit la notícia, però això potser millor discutir-lo a través dels comentaris…

Mañueco eleva a 735 les caixes de l'Arxiu que s'enviaran a Catalunya

Traducciò Estaciò Collserola

El Govern va anunciar dos centenars després de la celebració del Patronat el jueves

ABC/ CyL - ROCÍO BLÁZQUEZ / SALAMANCA Dia 16/07/2011

En total són 350 caixes de documents completes i altres 385 incompletes, el que fa un total de 735 els arxivadors amb lligalls, documents i altres objectes que sortiran en les pròximes setmanes del Centre de la Memòria Històrica de Salamanca amb destinació a Catalunya, en comptes de les 200 anunciades en la jornada del passat dijous quan es va celebrar la reunió del Patronat del Centre de la Memòria Històrica, en la qual van estar representants del Ministeri de Cultura, la Conselleria de Cultura i l'Ajuntament de la ciutat.

Així ho va assenyalar ahir l'alcalde de Salamanca, Alfonso Fernández Mañueco, que va reiterar la seva denúncia davant la política que està desenvolupant el Govern entorn del centre arxivístic.Mañueco va subratllar que l'enviament es fa amb el vot en contra del consistori de la ciutat i de la Junta de Castella-Lleó.

El regidor salmantino va assegurar ahir que «no ens valen» els arguments que els enviaments es fan per a complir la Llei de la Memòria Històrica, tal com va ressaltar durant la reunió del Patronat el Director General del Llibre, Arxius i Biblioteques del Ministeri de Cultura, Rogelio Blanco.

Segons Mañueco si es complix la llei, s'ha de fer en tots els seus termes, i va recordar que aquesta mateixa norma establia que la segona seu del Centre Documental de la Memòria Històrica, que se situarà en l'antic edifici de la Seguretat Social a Salamanca, havia d'estar operativa al novembre de 2006, i cinc anys més tard «encara no han començat les obres».A més, el regidor salmantino va recordar també que «no se sap gens» de la tercera de les seus projectades i que s'instal·larà en un edifici de nova construcció per al qual l'Ajuntament de Salamanca va cedir una parcel·la en el barri de Tejares valorada en 3,5 milions d'euros.

Per a Alfonso Fernández Mañueco, l'enviament de documents a Catalunya i recentment també al País Basc no és més que «una decisió política, revestida d'una llei, des del primer moment. És injusta i errònia per a Salamanca, Castella-Lleó i per al patrimoni d'Espanya».

«Dislate»

Precisament, el dissabte l'Ajuntament de Salamanca es va subratllar el «dislate» que suposa desmembrar un Arxiu Nacional amb l'únic objectiu, per part del PSOE, d'atendre les demandes nacionalistes dels seus socis de Govern. Així mateix, va alertar que, en aquesta segona fase de sortida de documents, s'està contravenint fins al criteri de la Comissió d'Experts, creada ad hoc pel govern, perquè «no només l'Arxiu està perdent fons amb destinació a la Generalitat, sinó també a particulars, pel que no es garanteix la seva conservació i suposa la pèrdua de control públic sobre béns del patrimoni històric espanyol», informa Ical.

Eureca!: un cercador per a les col·leccions digitals catalanes

Bloc de la Biblioteca del Pavelló de la República 16 May 2011

El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, mitjançant la Subdirecció General de Biblioteques, va endegar fa un temps el cercador d’Internet Eureca! (Enllaç Unificat a Recursos Electrònics de Catalunya) per facilitar l’accés als fons digitals catalans. Eureca!, que té l’objectiu de facilitar la difusió del patrimoni digital de Catalunya i augmentar la visibilitat de les col·leccions, permet accedir actualment a més de 290.000 documents digitalitzats (llibres, fotografies, mapes o cartells) per diverses institucions catalanes.

Eureca! funciona de manera similar a la biblioteca digital Europeana —de la qual ja us vam parlar al post Europeana: en marxa, ja que incorpora automàticament les dades que identifiquen un determinat document digital i permet localitzar la pàgina original on es pot trobar el document seleccionat.

El cercador Eureca! permet trobar documents digitalitzats penjats a diverses col·leccions catalanes d’interès cultural i científic, entre les quals destaquem:

* Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (Biblioteca de Catalunya). Trobareu més informació al post Podem trobar revistes antigues completes en línia?

* Revistes Catalanes amb Accés Obert (Biblioteca de Catalunya, Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya i Centre de Supercomputació de Catalunya). Trobareu més informació al post RACO (Revistes Catalanes en Accés Obert)

* Cartoteca Digital (Institut Cartogràfic de Catalunya)

* Memòria Digital de Catalunya (Biblioteca de Catalunya i Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya)

* Escena Digital (Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE) de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona)

* Tesis Doctorals en Xarxa (Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya i Centre de Supercomputació de Catalunya). Trobareu més informació al post Com localitzar i llegir tesis doctorals a la xarxa

* Dipòsit de la Recerca de Catalunya (Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya i Centre de Supercomputació de Catalunya)

* Materials Docents en Xarxa (Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya i Centre de Supercomputació de Catalunya)

Tenint en compte la gran quantitat de documents als quals dóna accés, i que durant el 2010 aquest cercador ha rebut 17.000 consultes, pensem que és una eina que val la pena tenir en compte en les vostres recerques. Per cert, una darrera dada: les cerques més repetides corresponen a paraules com Barcelona, Menorca, Guerra Civil Espanyola, Tortosa, Salvany, science, teatre, filosofia, Ramon Llull o Girona.