XII Ofensiva contra l'oblit

El FC Barcelona dóna el tret de sortida a l’Any Sunyol

Josep Sunyol, el president afusellat

Josep Sunyol va dirigir el club entre 1935 i 1936, any en què va ser afusellat per un escamot de les tropes franquistes

 

Sàpines - Oriol Gracià9 d'abril de 2015

El 6 d’agost de 1936, Josep Sunyol i Garriga, diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya i president del FC Barcelona, circulava amb cotxe per la serra de Guadarrama —a una seixantena de quilòmetres de Madrid— amb el periodista Pere Ventura, un tinent i el xofer.

Emotiu homenatge a Barcelona als afusellats per la dictadura franquista en el Camp de la Bota

 

La República.es 21/4/15

Aquest dissabte 11 d'abril va tenir lloc en la ciutat de Barcelona un homenatge als republicans afusellats per la dictadura franquista.

Poca memòria per a tanta mort

Un passejant, ahir, davant del cartell que indica la ubicació del parapet del Camp de la Bota,
on entre 1939 i 1952 van ser afusellades 1.700 persones. Foto: Jordi Cotrina

 

El Periódico - Natalia Farré 24 de febrer del 2015

D'esquenes a un descampat per urbanitzar i de cara al mar, per sobre del port de Sant Adrià de Besòs i enmig del no-res de formigó de la zona del Fòrum, a prop de les places de pàrquing reservades als clients d'una gran superfície de roba esportiva pròxima, un humil cartell -pintat al damunt amb la seva corresponent dosi d'art de carrer- recorda que s'hi alçava el parapet del Camp de la Bota: una muntanya artificial de sorra de tres metres d'alt per 40 metres de llarg en què entre els anys 1939 i 1952 van ser afusellades més de 1.700 persones per part de les autoritats franquistes. Encara que per ser justos, a aquests assassinats caldria sumar-hi 44 ajusticiaments més: els militars que al mateix punt van morir el 1936 en mans dels republicans per haver recolzat l'alzamiento. Moltes morts per tan escassa memòria.

 

Com cada dia des del 2009, quan va ser col·locat pel Memorial Democràtic, el cartell lluïa diumenge enmig d'aquest paisatge tan desolat, que el dia en qüestió era encara més inhòspit, si això pot ser, a causa del vent. Ni una ànima per recordar la barbàrie que va tenir lloc en aquella cantonada de les 16 hectàrees de formigó que converteixen la plaça del Fòrum, a cavall entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs, en una de les més grans d'Europa i més dures, també. En una altra cantonada, llunyana, una multitud celebrava la inauguració de la placa commemorativa amb la qual el consistori barceloní ha decidit honrar la memòria dels barraquistes que durant anys, i fins al 1989, van ocupar la zona, aleshores el Camp de la Bota, i que van ser, durant la postguerra, oients obligats del soroll de la mort. «El meu despertador era quan a les set del matí afusellaven els condemnats. Pels trets de gràcia, sabia quants havien mort cada dia». Així recordava el 2004 les matinades del 1941 Pere Ribot, rector de Sant Adrià.

 

Diumenge només dos ciclistes desafiaven la soledat del que un dia havia estat el mur d'afusellament per a molts i ara és un anodí aparcament comercial per a altres. «Hi passem habitualment». «No, mai ens hem fixat en el cartell». «Ni idea que això era el parapet i ni idea del que era el parapet». «¿El Camp de la Bota? Sí. Era aquesta zona quan aquí hi havia barraques». Quatre respostes clares a quatre preguntes òbvies de qui subscriu. Ningú més a qui interrogar per augmentar una estadística que doni la raó a l'artista Francesc Abad: «El nostre benestar està construït sobre l'oblit».

 

Projecte artístic

Un oblit que el va portar a la indignació el 2004, quan es va remodelar la zona i la Diagonal va arribar al mar: «Es va fer pensant en el turisme, no en els ciutadans. Es va obviar la gent d'aquesta ciutat, però, a més, es va obviar una cosa molt més greu: la memòria dels afusellats. Que a la plaça més gran de Barcelona, on va morir tanta gent, no es tingués la delicadesa del record, em va molestar», recorda Abad. Sí que hi ha un monument que ja hi era aleshores, el de la Fraternitat. Una mena de creu de terme aixecada el 1992 amb la llegenda A totes les víctimes de la guerra civil, llegenda que va molestar les associacions que vetllaven pels afusellats de la postguerra, la majoria. L'error es va solucionar el 2004 afegint-hi una segona part: I de la postguerra. «Forçat», segons Abad. L'humil cartell que recorda la ubicació del parapet, instal·lat amb posterioritat, no mereix cap comentari -per humil, se suposa- de l'artista.

 

Així, Abad va passar de la indignació a l'acció amb un projecte artístic de recuperació de la memòria històrica. Un treball que porta per nom El Camp de la Bota que va començar el 2004 però que no té fi, i que recull testimonis del que va passar allà. Un arxiu digital a internet i un arxiu físic que custodia el Macba i que en ocasions s'exposa per parts. Ara, l'empremta dels ajusticiats de Terrassa recorre les parets de la UAB: «El meu pare era republicà fins al moll de l'os [...]. El dia que el van matar van sortir dos camions cap al Camp de la Bota, set dels presos eren de Terrassa», diu un dels testimonis recollits per Abad.

Record de la presó de dones

 

Traducció Estació Collserola
Patricia Fernández- El Mundo - Barcelona 26/12/2014

L'avinguda Diagonal de Barcelona, cantonada amb plaça Maria Cristina, és una zona ara de passeig, fins i tot creua el tramvia. Aquí s'emplazó entre 1939 i 1955 la Presó Provincial de Dones de Barcelona, una institució creada pel Govern de la Generalitat republicana en l'Asil del Bon Consell, una antiga casa de camp que fins a llavors havien dirigit les religioses dominicas franceses per a «mantenir gratuïtament, instruir i moralizar a joves descarriadas», segons el testimoniatge històric recollit per ACME (Associació per la Cultura i la Memòria de Catalunya).

Durant la dictadura franquista, l'antiga masía es va convertir en un lloc de repressió per a les dones republicanes. Van arribar a ocupar la presó gairebé 2.000 d'elles amb 40 dels seus fills, a pesar que l'espai no estava condicionat per a albergar més de 150 persones. A més, 11 preses polítiques van ser afusellades durant els anys més durs de la dictadura. Actualment, l'únic record que es manté és una petita placa en una de les façanes de l'edifici del Corte Inglès.

La Presó Provincial de Dones de Barcelona va ser una de les principals institucions represoras del règim franquista i albergava preses del POUM (Partit Obrer d'Unificación Marxista) i de la CNT (Confederación Nacional del Treball), entre moltes altres. Quan les dones tancades van obtenir la llibertat, la seva causa va romandre en el silenci i el record d'aquesta presó ha quedat enterrat durant dècades. Aquests dies en què es compleix el 75 aniversari de la fi de la Guerra Civil Espanyola, l'Observatorio Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat i el Centre de Recerca Polis: Art, Ciutat, Societat, ambdós centres pertanyents a la Universitat de Barcelona, han volgut recuperar la memòria de totes aquelles dones a través d'unes jornades que van coincidir amb el dia internacional contra la violència de gènere.

Associacions veïnals i familiars de les ex preses han estat essencials en aquesta iniciativa, comenta Núria Ricard, comissària de les jornades i Professora del Departament d'Escultura de la UB, «per a restituir una part de la memòria col·lectiva de la ciutat».

Durant les jornades, es va fer incapié a mostrar la vida i situació de les preses, qui durant els seus anys de captivitat van estar treballant en els extensos camps que envoltaven l'antic asil (alguns es troben en els actuals jardins Clara Campoamor) en benefici de l'ordre religiós que regia la presó, i més avanci en un taller de costura instal·lat en el mateix edifici. Aquest treball va ser en molts casos l'únic sustento que tenien les famílies, tal com va exposar Laura Molins, de l'associació Conèixer Història, durant una visita guiada pel perímetre del que va ser la presó: «Moltes d'elles eren esposes de republicans, que podien estar exiliats o empresonats, així que havien de passar la seva temporada en la presó amb els seus fills petits, i el sou que rebien pel seu treball en la presó era l'únic que tenien per a mantenir a tota la família».

A l'octubre de 1955 es va tancar la presó i les preses van ser reubicadas en la Prisión Modelo de Barcelona. Anys més tard, en el lloc de l'antiga presó es van construir uns grans magatzems, i el record de les preses s'ha fet invisible en el paisatge urbà durant seixanta anys. Ara, les jornades internacionals dels Corts tenen l'objectiu d'obrir un nou debat sobre la preservación de la memòria de l'antiga presó de dones dels Corts, a partir d'un monument permanent que promogui el seu record.

«Volem obrir un debat col·lectiu i ciutadà a a prop de com volem representar la memòria d'aquestes persones i en quin espai públic volem dur-ho a terme. Entre els projectes presentats hi ha des de la senyalització cap a l'emplaçament de l'antiga presó i al punt on es van afusellar a les preses polítiques, fins a un memorial subterrani», apunta Núria Ricard.

Amb aquest objectiu, s'han presentat set proposades memorials desenvolupades per estudiants del Máster de Disseny Urbà de la UB, presentats en monolitos situats en ple carrer.

Homenatge als 1.700 afusellats al Camp de la Bota, el símbol dels anys més negres de la repressió franquista

Video: Record dels afusellats del Camp de la Bota

El Camp de la Bota, el lloc on es va celebrar el Fòrum de les Cultures, ha estat l'escenari d'un acte d'homenatge als més de 1.700 republicans que hi van ser afusellats durant els anys més negres de repressió franquista. A l'acte, organitzat pel Memorial Democràtic i l'Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració de l'Associació Pro-Memòria als Immolats de Catalunya, hi han assistit molts familiars dels que hi van morir. Alguns han donat el seu testimoni.

 

La família d'Agustí Soler i Fosas ha tornat avui al lloc on va ser afusellat el novembre de 1939, ara fa 75 anys, pel sol fet d'haver estat alcalde republicà de Sant Joan de Vilatorrada, del 1936 al 1938, durant la Guerra Civil. Agustí Soler, pagès i militant d'Esquerra Republicana, no tenia sang a les mans i no es va amagar un cop acabada la guerra.

La seva filla gran, Rosa Soler, ha explicat que "Primer el van portar a la presó de Manresa. Allà el feien anar a comprar pa i a buscar aigua a la font. Mirin si es podria haver escapat! Ell estava convençut que el respectarien, perquè no havia fet res. Però quan va ser a Barcelona a la Model, ja va veure la cosa canviada."

Rosa Soler, que aleshores tenia tretze anys, va veure per últim cop el seu pare a la presó Model, on estava tancat amb altres condemnats a mort. El pare va voler veure la més gran de les tres filles: "I el pare quan em va veure es va agafar a la reixa, amb uns crits terribles, 'Sóc innocent, em maten però soc innocent. No he matat ningú ni he fet matar ningú. Aneu amb el cap ben alt, que em maten innocentment!'"

En record a les dones preses a les Corts

 

Estudiants de la Universitat de Barcelona ideen monuments que recuperen la memòria de l’enderrocada Presó de Dones. Durant la dictadura franquista va ser una de les principals institucions repressores del règim, però el seu record va romandre amagat dècades després de la seva desaparició.

Reposició de les plaques d’homenage als ugetises morts a la batalla de l’Ebre

 

El passat març, uns desconeguts van trencar les plaques originals

 

UGT Catalunya 14/11/14

Dissabte, 15 de novembre , a la cota 705 de la Serra de Pàndols, que pertany  al terme municipal de Pinell de Brai,  es varen reposarar les plaques d’homenatge als ugetistes morts en el decurs de la batalla de l’Ebre.

Refugi antiaeri de la Rambla de Gavà

Diumenge, 7 de desembre, a les 11 h
Inici al Museu de Gavà
Pl. de Dolors Clua, 13
Gavà
 

Organitza Museu de Gavà                                

Preu: 4€. Entrada reduïda: 2,5 €

Homenatge als republicans assassinats al Camp de la Bota

Homenatge als companys Puertas, Vilella i Bertobillo

 

B Llibertari.org

65è aniversari de l’assassinat de tres companys a Berga

15 de noviembre a las 12:00 hasta 16 de noviembre a las 18:00

C. del Balç número 4, baixos esquerra, 08600 Berga

Els fets que recordarem i els companys que homenatjarem

El 10 de novembre de 1949 van detenir prop d’una vintena de persones a Berga acusades de col·laborar amb la guerrilla anarquista. El dia 14 van assassinar-ne a tres. Es tractava de: Joan Vilella, el Moreno, pagès de Santa Eugínia, Josep Puertas, treballador de Fígols, Josep Bertobillo miner de Fígols. Aquests tres berguedans van ser torturats durant tres llargs dies i finalment foren assassinats a mans de la Guàrdia Civil, se’ls va aplicar la tristament cèlebre «llei de fugues». El motiu de l’assassinat era haver col·laborar amb la guerrilla anarquista, amb els grups del Massana, la única resistència al franquisme en aquella època a la comarca. Aquest fet tant greu, aquesta salvatjada, una més del franquisme, va comptar amb el silenci còmplice de gran part de la societat. De fet a Berga no se’n va parlar més del tema, com si res no hagués passat. 

Cliqueu sobre el cartell per veure,l més gran i poder-lo llegir bé.

No pensem oblidar

L’estiu de 1999 des del Centre d’Estudis Josep Ester Borràs i en el marc de la Marxa-Homenatge als Maquis —iniciativa que havia nascut un any abans— col·locaven una placa en record d’aquest tres companys. La placa va ser arrencada i hi vam tornar l’estiu del 2001 i també fou arrencada. El 2002 hi vam tornar, fent també un mural. Van tornar a fer-la malbé i el 2004 la vam posar més gran, de pedra. La placa va tornar a rebre un atac però la vam restaurar i encara dura. Tanmateix, i malgrat aquest petits però sentits homenatges considerem que la memòria d’aquests tres companys no ha estat prou restablerta i per això volem insistir.

Aquest estiu vam realitzar un mural molt vistós a la Ronda Moreta de Berga. Just aquest any fa 65 anys que la Guàrdia Civil va cometre aquest vil assassinat i volem aprofitar per fer un homenatge com cal, que faci justícia o com a mínim que recordi la ignomínia que va cometre el règim.

El 15 de novembre farem un gran acte d’homenatge a la plaça de les Fonts, lloc on hi havia la caserna de la Guàrdia Civil, on van ser torturades tantes persones.

Programa de la jornada d’homenatge de dissabte 15 de novembre a la plaça de les Fonts de Berga:

-12 h Inauguració i ofrena floral de la placa commemorativa i parlaments i cançons:

Presentació per part del CEJEB i la Marxa-homenatge als Maquis.
Josep Maria Reguant (biògraf de Marcel·lí Massana).
Enric Casasses (poeta).
Joan Busquets (ex membre del grup de Massana i company dels assassinats).
Manolito Díaz (músic i membre del CEJEB).
Lúcio Urtúbia (company i amic de Massana, Sabaté, Josep Ester, etc.).
Txema Bofill (ex militant dels GARI).
Moi Rojo (cantautor).
Un membre de l’ACTLL adherit a la Federació Anarquista de Catalunya.

-14 h Dinar popular.

-16 h Actuacions musicals i de poesia amb:

Manolito Díaz
Enric Casasses
Moi Rojo
Gerard Vilardaga

-18 h Cloenda

Com col·laborar econòmicament:

1491 0001 28 1008988428 (Triodos Bank)
Titular: Centre d’Estudis Josep Ester Borràs
Indiqueu al concepte: 3 del 49

Per dubtes i confirmar assistència als àpats: cejeb@cejeb.org

Organitza:

Centre d’Estudis Josep Ester Borràs (CEJEB) – adherit a la Xarxa de Biblioteques Socials.
Ateneu Columna Terra i Llibertat (ACTLL) – adherit a la Federació Anarquista de Catalunya.
Marxa-Homenatge als Maquis.

Netegen una esvàstica nazi que havien pintat a la tomba de Companys

Els operaris han eliminat el símbol feixista que havia aparegut a la part superior del monument que tapa la sepultura del que fos president de la Generalitat

VilaWeb - ACN 10/9/14

Els operaris del cementiri de Montjuïc han començat el dia netejant una pintada de la tomba del que fos president de la Generalitat Lluís Companys. El sostre del monument que tapa el fèretre del president assassinat pel franquisme va aparèixer fa uns dies amb una esvàstica nazi que algú havia pintat en color vermell. Els operaris han estat enviats a primera hora del matí perquè el símbol feixista fos netejat. Després de treballar tres operaris, la tomba torna a estar neta i sense la pintada nazi. La bretolada s'ha fet, justament, a les portes de la Diada, i no és la primera que pateix un símbol català en els darrers mesos.

Així, a més de l'esvàstica apareguda a la tomba de Companys, altres monuments simbòlics han estat maltractats darrerament. El bust en homenatge al mateix Companys a Tornabous, que va aparèixer sense el cap un matí; o el mític Pi de les Tres Branques de Berga, que va patir la mutilació d'un dels seus braçals, han estat alguns dels atacs més sonats dels darrers mesos a elements simbòlics del catalanisme polític.

Un grup de joves reconstrueix part del Poble Vell de Corbera d'Ebre

Ebre Exprés 15/07/2014

Nois i noies d'entre 14 i 17 anys participen aquest juliol al camp de treball ?Esclatant la memòria' fent tasques de servei al municipi, declarat "lloc d'interès històric" pel Parlament de Catalunya el 1992.

 

La recuperació de tres espais que configuraven la via principal de la Vila antiga seguint criteris arqueològics, visitar les trinxeres utilitzades durant la guerra civil o analitzar algunes qüestions sobre la Batalla de l'Ebre  són algunes de les activitats que s'estan duent a terme. 

El camp fomenta la cultura de pau posant de manifest les tràgiques conseqüències d’un conflicte armat i col·laborant en la difusió dels valors necessaris per evitar-ho: diàleg i respecte per la diferència.

IV Homenatge Maquis a Cerdanyola​

Els propers dies 13 i 14 de juny tindrà lloc l'homenatge popular als maquis a Cerdanyola del Vallès, dins la XVII Marxa homenatge als Maquis, una sèrie d'actes i homenatges per Catalunya per recuperar i vindicar la lluita antifranquista durant la dictadura. Homenatge coorganitzat amb el col·lectiu Mala Herba.

Un nou cap de setmana per retrobar-nos, formar-nos sobre el que ens han volgut ocultar. d'intercanvi generacional i per gaudir de la natura i la terra. Us hi esperem!

Us fem arribar el programa en arxiu adjunt i tota la informació de l'homenatge aixi com del memorial a Antoni "Ton" Franquesa, a la web:

http://maquiscerdanyola.wordpress.com/

Recollim adhesions individuals i de col·lectius pel memorial a Antoni Franquesa, guerriller assassinat després d'una acció a Cerdanyola l'any 1950 aquí:

http://maquiscerdanyola.wordpress.com/adhesions-individuals/

La memòria, com la lluita, és assumir l?experiència col·lectiva acumulada. JM Rouillan.

Mai Més! Cultura i memòria antifeixista
www.maimes.cat

Presentació de la campanya per un memorial a Antoni Franquesa a Cerdanyola

MaiMés Cultura Antifeixista

Dimecres 30 d'abril a dos quarts de vuit arrenquem l'oblit per presentar una campanya per un memorial a Cerdanyola. Al Casal Buirac roda de premsa i que no pari de rodar la memòria.

Necessitarem el suport i el caliu.

Recuperant la memòria històrica: Memorial de l'Exèrcit Popular de Pujalt

Veure galeria fotogràfica

Traducció Estació Collserola

Un museu per a comprendre millor el que va representar la Guerra Civil en la societat catalana 

La Vanguardia  28/11/13 Ramon Navarro Riquelme - Terrassa, Barcelona

En les proximitats de Pujalt (Alta Anoia) es troba el Memorial de l'Exèrcit Popular de la República, un espai històric, reconstruït recentment i dotat d'un museu on es reviu la història més recent de Catalunya, recordant la guerra civil espanyola des del vessant de l'organització i la vida dels seus soldats. S'ha construït un museu i s'han estudiat i reconstruït bona part de les restes arquitectòniques de la base d'instrucció que es poden visitar en una plàcida caminata pels boscos de Pujalt, un recorregut cultural, arqueològic, patrimonial i històric obert a tots els àmbits ciutadans, des de visites de grups escolars a particulars i turisme familiar per a comprendre millor el que va representar la Guerra Civil en la societat catalana. 

Per a entendre i conèixer els fets de la creació d'aquest exèrcit popular, ens remuntem a la primavera de 1938. Franco ha enfonsat el front d'Aragó arribant al Mediterrani per Vinaròs i Alcanar, provocant la divisió del territori republicà en dos. El govern de la Segona República amb el propòsit de defensar el territori català promou una àmplia i profunda reorganització de les unitats militars presents a Catalunya. 

A partir d'abril de 1938, el nou front segueix la línia dels rius Ebre, Segre i Noguera Pallaresa, des del mar fins a la frontera amb França. La desmoralització era present en tots els nivells en la retaguardia catalana. Durant la primavera de 1938 arriben A Pujalt contingents del XVIII Cos de l'Exèrcit per a crear la qual seria base d'instrucció d'aquest exèrcit popular. 

La base d'instrucció es planifica amb una instal·lació militar de nova planta amb el suport logístic que podia oferir el poble de Pujalt que en aquells moments disposava d'energia elèctrica, telèfon i edificis per a ser utilitzats immediatament. L'elecció d'aquest emplaçament també es va deure a la proximitat de l'aigua i a la bona comunicació per carretera amb Cervera i Calaf. Pujalt quedava a mitjan camí entre el front i les grans ciutats de la retaguardia catalana. 

Les seves instal·lacions contaven amb barracots, latrines, refugis antiaéreos subterranis, tendes de campanya, cuines, cases, defenses antiaéreas, teatre en el Bosc dels Obacs, així com d'una gran zona esportiva amb camp de futbol, pista d'atletisme, pista americana, dutxes i també safarejos amb un canal de 50 metres en el sector de Tusquella, i a dos quilòmetres el camp de tir que encara conserva les trinxeres dels blancs. 

En aquests moments, s'està promovent una campanya per part de grups particulars i de l'Ajuntament de Pujalt, per a seguir recuperant i restaurant les antigues instal·lacions. 

Campanya: Placa en Record de dos Maquis

Col·lectiu A les Trinxeres 14/3/13

Avui 14 de març de 2013, presentem el Verkami PRO-PLACA PELS DOS MAQUIS anònims enterrats al cementiri vell de Gàver (La Segarra), i ho fem en aquesta data tant assenyalada per recordar i homenatjar un cop més a Jordi Pons Argilés,Ginés Urrea Peña, Pere Adrover Font, José Peréz Pedrero i Santigo Amir Cruanyes, que són els cinc últims maquis llibertaris afusellats al Camp de la Bota (Barcelonès) -actual Fòrum de les cultures- i que van ser executats un dia com avui de 1952. I també en homenatge a Agustín Rueda Sierra, nascut a Sallent i assassinat a la presó de Carabanchel de Madrid també un 14 de març, en aquest cas de 1978, després d’una brutal pallissa i sense rebre atenció mèdica, ara fa tot just 35 anys.

"Cal explicar que vam ser assassinats pel fet d'haver lluitat contra la tirania i per la llibertat del poble"
Jordi Pons Argilés -7 de setembre de 1912 Puigverd de Lleida / 14 de març de 1952 Camp de la Bota (Barcelonés)

ENLLAÇ PER FER APORTACIONS :
www.verkami.com/projects/4554-placa-en-record-de-dos-maquis 

Més informació d'actes de la XVI MARXA HOMENATGE ALS MAQUIS a www.marxa-maquis.org

Ruta l'Hospitalet Antifranquista - Quico Sabaté

Dijous, 14 de març, a les 18 h
Punt de sortida: Can Riera – espai de memòria de l’Hospitalet
Riera de l’Escorxador, 17
L’Hospitalet de Llobregat

Can Riera – espai de memòria de l’Hospitalet proposa un itinerari a peu pels barris del centre i de Sant Josep, que recorre els principals escenaris de la vida i les accions del cèlebre guerriller antifranquista, l’anarquista hospitalenc Quico Sabaté.

Activitat gratuïta amb places limitades. Cal fer inscripció prèvia (tel. 934 032 997, a/e cultura.memoria@l-h.cat).

Curs sobre espais de memòria a les terres de Lleida

Organitzat pel Memorial Democràtic i el Departament d’Ensenyament, s’adreça a professors de secundària. El termini d’inscripcions ja és obert

Del 13 al 27 d'abril de 2012

Diferents llocs de la Xarxa d'Espais de Memòria (demarcació de Lleida)

El curs Espais de memòria a les terres de Lleida: un recurs educatiu és una activitat gratuïta i adreçada al professorat de ciències socials d’educació secundària interessat en l’ús didàctic d’espais emblemàtics de memòria relacionats amb la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme a les terres de Lleida.

Tindrà lloc els dies 13, 18, 20, 25 i 27 d’abril. Ha estat organitzat pel Memorial Democràtic, el CESIRE-CERES i el Servei Educatiu del Segrià, aquests dos darrers dependents del Departament d’Ensenyament.

Durat el curs es visitaran diferents llocs de la Xarxa d’Espais del Memorial Democràtic a la demarcació de Lleida. Posteriorment, el professorat haurà de lliurar una proposta d’activitat didàctica a l’entorn d’un d’aquests espais.

Sessions programades:

Divendres, 13 d’abril

La Xarxa d’Espais de Memòria. A càrrec de Josep Calvet, tècnic del Memorial Democràtic, i Genona Biosca, professora de ciències socials. Presentació del llibre Corba de foc. El cap de pont de Balaguer (5è volum de la col·lecció 'Eines de Memòria', editada pel Memorial Democràtic), a càrrec de Rosa Solsona, coordinadora.

Dimecres, 18 d’abril

El Turó de la Seu Vella. A càrrec de Pep Tort, director del Consorci Turó de la Seu Vella, i Joan Sagués, professor d’història contemporània a la Universitat de Lleida.

Divendres, 20 d’abril

El cap de pont de Balaguer. El Merengue. A càrrec de Rosa Solsona, professora i coordinadora del llibre Corba de foc. El cap de pont de Balaguer, i Pol Galitó, historiador.

Dimecres, 25 d’abril

Aeròdrom d’Alfés. A càrrec de Pere Tardà, de Cat Patrimoni, i Xavier Reñé, historiador.

Divendres, 27 d’abril

Cementiri de Lleida. A càrrec de Conxita Mir, catedràtica d’història de la Universitat de Lleida.

Més informació:

Curs sobre espais de memòria a les terres de Lleida

Ruta pels espais de la Guerra Civil a Cambrils

La ruta inclou set espais. Foto: El Punt Avui.

El Punt Avui+ 07/12/11 02:00 -

L'Ajuntament de Cambrils ha senyalitzat tots els espais de la Guerra Civil al municipi. La ruta inclou set espais, des del Molí de les Tres Eres fins a la torre del Llimó. El contingut de la senyalització ha estat elaborat per l'Arxiu Municipal i el Museu d'Història, a partir dels testimonis entrevistats, però també gràcies a la documentació localitzada en diferents arxius o bé cedida per particulars.