XII Ofensiva contra l'oblit

Memòria antifeixista i republicana a Mataró

 

Una vuitantena de persones van participar a l'homenatge als brigadistes internacionals morts a Mataró durant l'anomenada Guerra Civil

 

Llibertat.cat 13/4715

El passat iumenge 12 d’abril el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró va celebrar un acte commemoratiu amb el lema “Justícia, Memòria, Unitat”, que va comptar amb la participació de la CUP, i el seu cap de llista Juli Cuéllar.

Emotiu homenatge a Barcelona als afusellats per la dictadura franquista en el Camp de la Bota

 

La República.es 21/4/15

Aquest dissabte 11 d'abril va tenir lloc en la ciutat de Barcelona un homenatge als republicans afusellats per la dictadura franquista.

El cementiri de TGN acull l'homenatge a les víctimes de la repressió franquista

Acte d'homenatge a les víctimes de la repressió franquista a la fossa comú del cementiri de Tarragona.
Foto: ACN.

Un representant de l'Arquebisbat recrimina la legitimació del govern de Franco per part de l'Església en l'homenatge a la víctimes republicanes

 

TarragonaDiari.cat - ES/Redacció | 12/04/2015

Reconciliació. Aquesta ha estat la paraula més significativa de l'homenatge a les víctimes de la repressió franquista que, per cinquè any, s'ha celebrat a la fossa comú del cementiri de Tarragona. És el segon cop que representants de l'Arquebisbat de Tarragona participen en l'acte que, aquest any, ha servit d'avantsala al congrés sobre 'Església i Franquisme' que se celebrarà a la URV aquesta setmana. El mossèn Francesc Xammar ha explicat que el congrés té per objectius «la claredat història, la justícia i la reconciliació». Xammar ha tingut dures paraules per contra el paper de la jerarquia eclesiàstica durant la dictadura de Franco i ha criticat que legitimés el seu poder i els seus crims.

Homenatge a les víctimes de la repressió franquista a Tarragona

 

Com cada any, l’Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona (AVRFT), ha organitzat un homenatge a les víctimes inhumades a la fossa comuna del cementiri de Tarragona.

 

Hi participaran Montserrat Giné, presidenta de l’AVRFT; Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, i representants de l’Ajuntament de Tarragona, d’altres institucions i d’entitats memorialistes.

 

Data:  12.04.2015  a les 12:00h.                 

               

Cementiri de Tarragona

Carretera del Cementiri, s/n                                   

Homenatge a la memòria dels companys del PSUC i als immolats per la llibertat durant la dictadura

 

Expresos Politics Franquisme

Com tots els anys i conjuntament amb els seus familiars i l'Associació d'Ex-Presos, el proper diumenge 15 de febrer tindrà lloc l'acte homenatge a la memòria dels nostres companys del PSUC Francesc Serrat (Cisquet), Manuel Donaire, Juan Arévalo, i Hernández que foren afusellats el 28 de febrer de 1946 i dels companys Joaquim Puig i Pidemunt (Director de Treball), Pere Valverde, Àngel Carrero i Numen Mestre, afusellats com els altres, al camp de la Bota, el 17 de febrer del 1949, com també, a la de tots els que foren immolats per la llibertat durant la dictadura.

 

L'acte tindrà lloc el Diumenge dia 15 de febrer a les 12.00 h. al Fossar de la Pedrera del Cementiri de Montjuïc. L'homenatge té el propòsit de mantenir viu el record i la memòria històrica de la lluita contra la dictadura franquista.

 

Es posa a disposició dels qui vulguin participar un autobús que sortirà a les 11 del matí de la plaça Catalunya davant de l'edifici del Banc d'Espanya

Partits i govern commemoren els 74 anys de l'afusellament del president Companys

 

VilaWeb 15/10/14

La matinada d'avui fa 74 anys el president Lluís Companys era afusellat pel règim franquista al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc. Com cada 15 d'octubre, una marxa de torxes organitzada per ERC ha sortit a trenc d'alba fins a Montjuïc per retre-li homenatge. A més dels parlaments i l'ofrena floral per part de dirigents d'ERC, el govern, el Parlament de Catalunya i altres partits també han anat fins a la tomba de Companys per homenatjar-lo.

Els últims esdeveniments polítics i el nou rumb de la consulta del 9-N han estat presents en els parlaments dels dirigents polítics. 

 

El diputat d'ERC Oriol Amorós ha fet una crida a la unitat dels partits pro-consulta i 'no acceptar les limitacions imposades i antidemocràtiques'. 'Ara és l'hora dels fets, ajudarem el govern però no en tenim prou', ha dit. 

 

'Per defensar Catalunya només hi som nosaltres, aquesta és la gran lliçó', ha dit Josep Rull, coordinador general de CDC, en l'homenatge a Companys, que també s'ha referit a la consulta: 'Posar les urnes és el principal instrument de dignitat nacional, l'objectiu és la independència'. 

 

Artur Mas ha presidit, juntament amb la presidenta del parlament, Núria de Gispert, i el batlle de Barcelona, Xavier Trias, l'ofrena del govern a la tomba de Companys.

Acte homenatge al Fossar de la Pedrera

 

 

Netegen una esvàstica nazi que havien pintat a la tomba de Companys

Els operaris han eliminat el símbol feixista que havia aparegut a la part superior del monument que tapa la sepultura del que fos president de la Generalitat

VilaWeb - ACN 10/9/14

Els operaris del cementiri de Montjuïc han començat el dia netejant una pintada de la tomba del que fos president de la Generalitat Lluís Companys. El sostre del monument que tapa el fèretre del president assassinat pel franquisme va aparèixer fa uns dies amb una esvàstica nazi que algú havia pintat en color vermell. Els operaris han estat enviats a primera hora del matí perquè el símbol feixista fos netejat. Després de treballar tres operaris, la tomba torna a estar neta i sense la pintada nazi. La bretolada s'ha fet, justament, a les portes de la Diada, i no és la primera que pateix un símbol català en els darrers mesos.

Així, a més de l'esvàstica apareguda a la tomba de Companys, altres monuments simbòlics han estat maltractats darrerament. El bust en homenatge al mateix Companys a Tornabous, que va aparèixer sense el cap un matí; o el mític Pi de les Tres Branques de Berga, que va patir la mutilació d'un dels seus braçals, han estat alguns dels atacs més sonats dels darrers mesos a elements simbòlics del catalanisme polític.

Exèquies Civils de Antonio Fernández Ayllón a Sallent

Sallent: 10:30h. Tanatori Cementeri Ángel Custodi

Dissabte 29 de març de 2014
Occit a Motril el 1947 a l’edat de 23 anys exhumat al cementiri de Gualchos (Granada), filla Rosa Fernández González

Intervinents:
-Sebastià Estradé Rodoreda, lletrat del cas

-Adolfo Pastor Monleón, La Gavilla Verde-Desapareguts, fill de pare occit (1947)

-José A. Rodríguez Fernández, nét del finat

-David Saldoni de Tena, alcalde

-Ferran Sánchez Agustí, jutge de Pau

-Jordi Sunyer Brascó – Ramon Arbat Pons, acompanyament musical al dol

Quarta edició de la marxa maqui per Collserola

Collserola, Font Groga. En el centre ajupit amb anorac blau,

Ray Puig, a la dreta dempeus Mª José Barreiro i Antoni Estradé

 

MJBarreiroLG 13/2/14
El diumenge passat 9 de febrer ha tingut lloc la quarta edició de l'anual marxa maqui per Collserola organitzada per Voluntaris del Parc de Collserola, com va sent habitual he tornat a ser convidada a participar en les intervencions en les diferents desocupades que hem realitzat durant al voltant de 16 kms.

 

Com ja és habitual van intervenir parlant del maquis català, el  professor de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociología de la UAB Antoni Estradé, Ray Puig, organitzador de la marxa, parlant de Josep Lluis i Facerias, i jo mateixa Mª José Barreiro López de Gamarra, familiar de afusellats, amb el text que reprodueixo a continuació...

Fins a l'any que ve...

La meva intervenció:

Aquest any us vaig parlar sobre el Camp de la Bota, vaig triar aquest tema inspirada per una estudiante de 2º de batxiller, que l'estiu passat va estar fent entrevistes a familiars d'afusellats pel franquisme per al treball de recerca de fi de curs.

 

La Laia va triar el Camp de la Bota per ser un lloc històric de Poble Nou, el barri on ella viu, i també per ser un gran desconegut del que pocs dades es conserven. “La seva àvia li explicava que en el seu barri en la platja afusellaven a la gent per tenir una ideologia diferent a la del dictador que governava” Aquests relats li van impactar moltíssim sobretot a l'escoltar “que els mataven com animals”. Aquests fets li van cridar més l'atenció que la gravetat dels bombardejos sofertssofrits a Barcelona per l'aviació italiana.

 

Personalment a mi al llegir el seu treball em va impressionar la claredat amb la qual exposa les seves conclusions finals que al final us llegiré.

 

Al submergir-se en el treball d'investigació descobreix la importància que aquests fets es coneguin perquè no tornin a repetir-se i com ella mateixa ho qualifica “una aberració com aquella”.

 

Curiosament descobreix amb sorpresa que en l'Arxiu Històric del Poble Nou neda més hi ha informació sobre el barri de barraques i no hi ha gens sobre els afusellaments que va haver durant tretze anys en la història més important i recent de la ciutat.

 

També va descobrint que a les persones majors que ha entrevistat els alegra molt que els joves s'interessin en aquest tema i els escoltem, aquesta mateixa experiència l'he viscut jo mateixa al conèixer en el 2009 a Joan Busquets maqui llibertari del Berguedá, jo no cabia dintre del meu tenint-lo al meu costat i ell estava tan feliç envoltat de gent jove que li tenim en tan gran consideració.

 

El Camp de la Bota, és un lloc de la ciutat desconegut per gran part de la població. Estava situat on es trobava l'antic barri de barraques entri Sant Adriá i Sant Martí, desaparegut per les remodelacions urbanístiques per a les olimpíades del 92, on es troba el Forúm de les cultures.

 

En 1714 era un terreny al costat de la costa amb una fortalesa militar que van derrocar, conegut com el castell de les quatre torres i un parapet que servia per a fer pràctiques de tir que més tard va servir com paredassa per als afusellaments.

 

A l'entrada de les tropes franquista a Barcelona comença la repressió judicial i les penes de mort es consumen diàriament, des de 1939 fins a 1952. Els últims, en la matinada del 14 de març, dos mesos abans de començar el Congrés Eucarístico, l'arquebisbe de Toulousse en els anys 50, que era un reducte de l'exili llibertari amenaça amb no assistir als actes religiosos a Barcelona si continuen les execucions, pressionat per l'ambient que es vivia en la ciutat.

 

Els últims afusellats en l'any 52 són 5 maquis llibertaris: Pere Adrover, Jordi Pons, Josep Pérez, Genís Urrea i Santiago Amir.

 

En tretze anys són executats 1717 persones de les quals 11 són dones i 23 van ser executats a garrote vil. Després de l'execució eren traslladats en caixes de plàtans al Fossar de la Pedrera, altre lloc desconegut en el cementiri de Montjüic i llançats a la fossa des de 15m. d'altura.

 

El Fossar, és una fossa comuna en la qual reposen les restes de més de 1700 persones afusellades en el Camp de la Bota, en 1985 gràcies al treball de dignificación del lloc realitzat per l'associació de familiars de les víctimes (Associació Pro-memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya), es traslladen les restes de Companys, que es trobava en un nínxol sense nom i sense data, al ser recuperat el seu cadàver sota aquesta condició per la seva germana abans que ho llancessin a la fossa. A l'entrada del recinte hi ha unes columnes amb els noms de totes les víctimes conegudes.

 

Tornant amb la Laia, us llegiré breument les conclusions finals de l'estudi que va realitzar, diu textualment:

 

“He pogut confirmar gràcies als estudis i a les vivències personals amb els entrevistats que avui dia la història del nostre país s'explica però no expliquen tota la veritat i sempre intentant ocultar un passat fosc que la gent no afectada no arriba a comprendre la seva importància.”…

 

“He pogut descobrir que els familiars dels represaliados estan descontents perquè avui dia després de 40 anys de democràcia no s'ha fet justícia i no s'han anul·lat les condemnes judicials de les víctimes de la repressió franquista”…

 

“Amb aquest treball d'investigació he pogut aprofundir més sobre aquest tema que tant em cridava l'atenció i he pogut saber una part molt important de la història del nostre país que no podem aprendre en les aules escolars”…

 

“Sobretodo recapacitar que moltes persones els crida l'atenció l'Alemanya i la Itàlia feixista però aquí en el nostre país també poden haver coses interessants sense anar-se més lluny”...

 

“He après moltes coses gràcies a les víctimes que a l'hora d'estudiar la història d'Espanya en l'escola no hauria pogut arribar a fer-me a la idea”.

40 anys de l'assassinat de Puig Antich

Programa

28 de febrer de 2014, presó Model de Barcelona

 

19h Concentració a la presó Model

Concentració al lloc del seu assassinat
 

2 de març de 2014, Recordatori

 

12h Ofrena floral al Cementiri de Montjuïc

Agrupació 14, nínxol 2737

(Casella B10 d'aquest plànol)

 

17:30h Acte recordatori a Can Batlló

(Bloc 11, c/ Constitució, 19 - [FGC] La Magòria)

Introducció:

- Jann-Marc Rouillan (ex-MIL)

- Ricard de Vargas Golarons (ex-MIL)

Recordatori:

- Juanito Piquete

- Iagoalaiaga

- Ràbia Positiva

- Cesk Freixas

- Lectura de poesies per Bio-lentos
 

Manifest

Barcelona 2 de març 1974 -- 2 de març 2014

 

"És projectant-nos en el futur, sentint el pes del present, on radica la nostra raó d'ésser"

(Salvador Puig Antich, carta a la seva germana Marçona escrita el desembre del 73 des de la presó Model de Barcelona.)

 

Avui, 2 de març, fa 40 anys de l'execució de Salvador Puig Antich a la presó Model de Barcelona. Salvador, membre del MIL (Moviment Ibèric d'Alliberament) era un revolucionari anticapitalista i llibertari que encaminà la seva lluita d'acció autònoma a la transformació radical de la societat.

 

Del 1974 ençà moltes il·lusions i esperances col·lectives han estat frustrades i avortades, començant pel gran frau històric i social que ha estat la transició cap a una democràcia hereva de la dictadura franquista que perpetua i manté intacta l'estructura de dominació capitalista.

 

Ahir com avui ens neguen la possibilitat i la capacitat de ser nosaltres mateixes, de ser les protagonistes de les nostres vides i la nostra història. Vivim una fal·làcia de "llibertat" que ens permet només criticar el sistema però sense possibilitat de canviar res. Davant de l'hegemonia del capitalisme global i corrupte, cada cop més salvatge i explotador, que s'erigeix com a única alternativa d'organització social i econòmica, hem de plantar cara per avançar col·lectivament mitjançant l'autoorganització, l'autogestió de les lluites, l'acció directa i la pràctica antiautoritària amb la finalitat d'aconseguir nous espais alliberats que permetin desenvolupar l'alternativa d'una futura societat llibertària.

 

El capitalisme global està generant una nova esclavitud per un gran nombre de persones a les que es condemna a la misèria total, moral i econòmica.

 

Avui encara, 40 anys després de la seva mort, el seu record viu en tots aquells i aquelles que combatem la dominació que exerceix el capital en totes les seves formes. La seva memòria, la seva vida immolada, enlaira i ennobleix aquesta lluita desigual però inevitable, irrenunciable contra totes les formes de dominació del capitalisme autòcton i global i dels seus servidors, envers el nostre alliberament real, individual i social.
 

Comissió 40 anys de l'assassinat de Puig Antich

"Llibertat, esperança i desencís als anys 70"

Divendres 14 de febrer

19:00 Inauguració de l'exposició "L'Autonomia Obrera i l'Acció Directa als Anys 70" de KOLP La Fera

19:30 Taula rodona: "Vagues, llambordes i grisos" entorn lluites polítiques i laborals. Hi intervindran:

- Manel Aisa, president de l'Ateneu Enciclopèdic Popular i primer secretari d'organització de la Federació Local de la CNT en la legalitat

- Joni D, autor del llibre "Grups autònoms. Una crònica armada de la Transacció democràtica"

- Ricard de Vargas Golarons, escriptor, historiador i militant llibertari, ex-membre del MIL i de l'OLLA

- Joaquim Cirera, membre de la revista libertària Etcétera

 

Dijous 20 de febrer

19:30 Taula rodona: "Auto-organització veïnal, el despertar dels barris" entorn lluites veïnals. Hi intervindran:

- Mia Caritg, activista veïnal de Sants

- José Gil, activista veïnal del Besòs i activista del Ateneu Llibertari del Besòs

- Toni Llotge, coordinador del projecte "Ateneu Popular 9Barris"

 

Dissabte 22 de febrer

19:00 Inauguració de l'exposició "Efervescència llibertària a Barcelona als anys 70” de l'Ateneu Enciclopèdic Popular

Amb projecció d'un vídeo inèdit de les Jornades Llibertàries Internacionals al Parc Güell de 1977

19:30 Taula rodona: "Activisme creatiu contra la cultura oficial" entorn la contracultura. Hi intervindran:

- Pepe Ribas, fundador de la revista "Ajoblanco"

- Pau Riba, músic, artista i escriptor polifacètic

- Kike Albareda, membre del col·lectiu Biografic

20:00 Festa "Tornen els 70"
 

Dijous 27 de febrer

19:30 Taula rodona: "El gènere més enllà de l'Ocaña" entorn lluites de gènere. Hi intervindran:    

- Eugeni Rodríguez, membre del Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC)

- Llum Ventura, de la perruqueria feminista La Mar i creadora del grup de Dones del 36

- (3r ponent pendent de confirmar)

 

Dissabte 1 de març

10:00 Ruta amb autocar per la Barcelona dels anys 70.

Sortida: Gat de la Rambla del Raval (Preu: 15€)

Inscripció abans del 22 de febrer a bus@llibert.at

 

Diumenge 2 de març

Recordant Salvador Puig Antich

12:00 Ofrena floral al cementiri de Montjuïc

18:00 Acte recordatori a Can Batlló (Bloc 11, c/ Constitució, 19)

+ info: SalvadorPuigAntich.Info

 

Les xerrades i exposicions es faran a l'Espai Obert (c/ Violant d'Hongria, 71). Les altres activitats tindran lloc als espais indicats.

 

+ info: http://llibert.at

 

Organitzen:

Ateneu Llibertari de Poble Sec

Negres Tempestes

SalvadorPuigAntich.Info

Universitat Lliure a Sants

Memòria per a no oblidar a Tarragona

Foto: Lluís Milián

Traducció Estació Colserolla

En el marc dels actes del 75 aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a Tarragona, es va organitzar una visita guiada pels enclavaments representatius de la repressió

 

Diari de Tarragona - Frederic Raurell 12/1/14

Unes 40 persones es van trobar en un matí gris per a assistir a la visita guiada pels llocs representatius de la repressió franquista a Tarragona. Familiars de víctimes i ciutadans amb interès pel passat envoltaven a l'historiador Francesc Xavier Tolosana, conductor de la visita, per a fer un recorregut per la memòria històrica quan es compleixen 75 anys de l'entrada de les tropes de Franco en la ciutat.

 

Un públic eminentment jove és el qual va tenir Tolosana durant el recorregut, que va durar unes tres hores. L'objectiu era conèixer escenaris de l'ocupació franquista de la ciutat entre els anys 1939 i 1948. Entre els assistents havia fins i tot néts de les víctimes. El públic major complementava les explicacions de l'historiador amb comentaris de familiars morts després de la repressió franquista.

 

La visita va recórrer els principals enclavaments de la ciutat relacionats amb la repressió franquista. Des que van arribar les tropes franquistes, el 15 de gener de 1939, es van succeir les detencions, empresonaments, judicis militars i fins a execucions. El recorregut va començar en la Muntanya de’l Oliva, on van tenir lloc més de 650 execucions a republicans des del 28 de febrer de 1939 fins a passats els anys més durs de la dictadura. En aquest emplaçament lluïx un monument en record de les víctimes del franquisme.

Trasllat de les restes de l'escriptor manresà Joaquim Amat-Piniella de Barcelona al cementiri de Manresa

 

Divendres 29 de novembre de 2013
Cementiri de Manresa

Memorial Democràtic
Com a colofó de l'any Amat-Piniella, impulsat per l'Ajuntament de Manresa, i del qual el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya és membre de la Comissió Honorífica, es procedirà a retornar físicament i simbòlica les restes de l'autor de K.L. Reich a la seva ciutat natal, Manresa, d'on va ser desterrat pel franquisme.

El Memorial Democràtic en col·laboració amb l'Ajuntament de Manresa col·locarà dues plaques d'homenatge al cementiri manresà per commemorar el centenari el seu naixement i el retorn de les seves restes.

Homenatge a Ferrer i Guàrdia, Ascaso i Durruti

El diumenge 24 de novembre al Cementiri de Montjuïc homenatge a Ferrer i Guàrdia, Ascaso i Durruti davant de les seves tombes amb motiu del 77 aniversari de la mort de Durruti al front de Madrid.

Salut,

Ferran Aisa
www.vaixellblanc.blogspot.com

I Jornades de la Memòria Històrica a Sant Celoni

8 de novembre Sant Celoni (Vallès Oriental)

 

Sàpiens-.

L'Ajuntament de Sant Celoni ha organitzat les primeres Jornades de la Memòria històrica, que porten per títol 'L’èxode després d’una guerra'. Al llarg del mes de novembre es faran diverses activitats relacionades amb els exiliats de la guerra civil en diversos equipaments de la vila. A continuació detallem el programa d'actes:

8 novembre, divendres, 7 del vespre, Sala Bernat Martorell (Can Ramis)

Presentació de les jornades a càrrec de Fina Ferrando, historiadora i membre del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Sant Celoni.

Conferències:

- L’exili català. Resistència i deportació, a càrrec Rosa Toran, historiadora i membre de l’Amical de Mauthausen i altres camps.

- La poesia catalana de l’exili i Mercè Rodoreda: dos estudis, a càrrec de Jordi Julià, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Tot seguit, inauguració de l’exposició 'La Retirada. Exili', febrer del 1939, sobre el pas dels exiliats per Prats de Molló. Amb la presència de Remei Picart, presidenta d’Òmnium Cultural Vallès Oriental

9 novembre, dissabte, 7 del vespre, Sala Petita de l’Ateneu.

Teatre: 'L’abanderat. El bibliobús del front'

L’obra fa present la tasca del bibliobús promogut pel Servei de Biblioteques del Front. Contenia més de 2.000 llibres i 750 fullets i revistes que s’oferien als soldats del front.

Intèrprets: Rizoma Teatre. Obra escrita i dirigida per Núria Navarro Teixidó.

Espectacle gratuït

10 novembre, diumenge, 12 del migdia, Cementiri Municipal

Reposició de la placa 'En record de totes les persones de Sant Celoni que van morir o patir a causa de la Guerra Civil' al monòlit de l’entrada del cementiri.

Interpretació musical a càrrec de l’Escola Municipal de Música

14 novembre, dijous, 7 del vespre, Biblioteca de Sant Celoni l’Escorxador

Presentació de la revista SÀPIENS i conferència: Els reptes de la divulgació històrica. El paper de SÀPIENS en la recuperació de la memòria històrica, a càrrec de Sònia Casas, cap de redacció de la revista.

15 novembre, divendres, 7 del vespre, Sala Bernat Martorell (Can Ramis)

Conferències:

- El Museu Memorial de l’Exili: entre la preservació de la memòria i la divulgació històrica, a càrrec de Jordi Font, director del MUME (la Jonquera).

- Celonins a l’exili. Primera aproximació, a càrrec de Josep M. Abril, historiador i membre del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Sant Celoni.

Exposició: La Retirada. Exili, febrer 1939.

Can Ramis, del 9 al 24 de novembre

Horari: dissabtes de 6 a 8 del vespre, diumenges i festius de 12 a 2/4 de 2 del migdia i de 6 a 8 del vespre.

La mostra tracta del pas pels camps de refugiats de Prats de Molló, camí de l’exili.

Produïda per l’Associació Prats Endavant, de Prats de Molló (França) i feta itinerar per Òmnium Cultural Baix Montseny.

Carta a l'Arquebisbe de Tarragona i manifest de Tarragona Laica

Dintre dels actes convocats per la Coordinadora para la Laïcitat i la Dignitat – Tarragona, us comuniquem que es va prendre la iniciativa de fer una ofrena floral  el dia 13 d’octubre a les 12h a la Muntanya de l’Oliva (joc dels afusellaments) i a les fosses comunes del cementiri de Tarragona (Grup Escultòric Dignitat i a la fossa petita de la part de dalt del cementiri). Esteu tots invitats a acompanyar-nos.

D’altra banda us enviem la carta del catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Rovira i Virgili, i degà de la facultat, el Sr. Josep Sánchez Cervelló  adreçada a l’Arquebisbe de Tarragona. Us recomanem que la llegiu. 

Us tornem a enviar el Manifest acordat, per a què us adheriu si ho creieu oportú.

Molt cordialment, Montse Giné Giné

Presidenta de l’Associació de Víctimes de la Repressió franquista a Tarragona

PD: podeu firmar el manifest com a persona individual i/o com entitat . Entreu en Tarragonalaica.wordpress.com  

Tradicional acte d’homenatge en el Fossar de la Pedrera

Fossar de la Pedrera

Associació Pro-memoria als Immolats per la Llibertat a Catalunya - 24 setembre de 2013

C  O  N  V  O  C  A  T  Ò  R  I  A

Ens permetem convidar-lo/a al tradicional acte d’homenatge que organitzem cada any a la memòria de tots aquells homes i dones que foren assassinats, després de ser jutjats per uns tribunals militars il·legals, per ordre del dictador i criminal de guerra, el general Franco, pel fet d’haver defensat la legalitat constitucional de la República, i que malgrat els anys transcorreguts l’actual democràcia els hi ha negat la seva rehabilitació jurídica de ple dret, amb l’aprovació de la vergonyosa LLEI DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE 2007, però sí van ser perdonats els causants de tota aquella brutal repressió mitjançant la LLEI D’AMNISTIA DE L’ANY 1977. Quína democràcia tenim? 
Dia:  DIUMENGE DIA 13 D’OCTUBRE A LES 12 H. DEL MIGDIA 
Lloc: FOSSAR DE LA PEDRERA DEL CEMENTIRI DE MONTJÜIC 
Us hi esperem. Molt cordialment

Desena Ofensiva contra l'oblit

Foto agraïment a les persones que financem la placa als dos maquis anònims

 

Notícies del Front 25/6/13

Els dies 8 i 9 de juny es va dur a terme, a cavall de les comarques de l’Anoia i la Segarra la Desena ofensiva contra l’oblit, és a dir l’anual marxa d’homenatge als maquis que organitzen les companyes d’A les Trinxeres, el col·lectiu punk llibertari de Ponent. 

 

Per als qui heu participat algun any d’aquestes “Ofensives contra l’oblit” no diré res de nou quan afirmo que al menys un cop a la vida s’ha de participar en aquesta activitat. La germanor, la fraternitat, que s’hi respira s’ha de tastar, el respecte, les ganes de conèixer i de compartir, l’intercanvi generacional, s’ha de gaudir. I any rere any ens adonem de que som diverses les generacions engrescades en la recuperació de la memòria, que som persones d’arreu (habitualment hi participa gent molt allunyada de Catalunya) i que són moltes les copses per descobrir. 

Darrerament, a més, els actes que conformen les activitat anuals de la “Marxa” es multipliquen: els companys dels col·lectius Mala Herba i Mai Més de Cerdanyola, han muntat aquest juny la tercera marxa per Collserola, un grupet d’amics s’han afegit enguany amb un cap de setmana per l’Empordà que es va realitzar el mes de març, ells s’hi afegeixen a les ja habituals trobades al cementiri de Sant Celoni, al gener, o al lloc on va ser assassinat en Facerias l’agost... 

La Desena ofensiva va començar a Pujalt on es va visitar el Memorial de l’Exèrcit Popular, situat en un espai que va servir com a lloc d’entrenament dels membres de l’Exèrcit  abans de marxar al front, el matí amenaçava tempesta continuada però finalment va escampar i va permetre que, en dos torns, es realitzés la ruta comentada. Després, al migdia, ens vàrem desplaçar cap a Gàver on tothom va dinar a l’entorn de la font del riu Sió i on, ja més relaxadament, vàrem poder saludar a vells companys així com donar la benvinguda a alguns triganers que no havien acudit a la trobada del matí. Tot havent dinat es va realitzar la curta excursió fins al cementiri de la població, dalt de la muntanya, on hi ha les restes de companys, membres del maquis, anònims, que van ser assassinats durant els anys quaranta als voltants del poble. 

Aquell va ser un dels moments més emotius del cap de setmana, quan, després de la introducció realitzada pels historiadors Jordi Oliva i Ferran Sánchez,  es va descobrir el descomunal monòlit realitzat en homenatge als dos companys gràcies a les aportacions voluntàries d’un bon grapat de persones i col·lectius. No són necessàries les paraules, mireu la fotografia i quedeu-vos bocabadats... Aquesta és la mena d’activitats que organitzen i fan possible els membres d’aquest grupet de punks desarrapats d’aquests pobles de mala mort i solana de ponent del territori... 

 

El xàfec va acabar arribant i provocà la desbandada fins arribar a la casa de colònies de Veciana on ens hi vàrem refugiar i continuar les activitats... allà hi vàrem gaudir e l’actuació musical d’en Jaume Arnella i posteriorment de la presentació del llibre “El Duende del maquis” amb la presència del seu autor, en Jaume Serra. Un cop sopats, i un cop petada la xerradeta, els més agosarats van gaudir de les actuacions dels conjunts Adult Tarat i Harlock juntament amb una jam session amb membres de Los Moulineros, el grup francès que havia d’actuar però que per la malaltia d’un dels seus membres no ho va poder fer de forma oficial. De totes formes, tot i aquest entrebanc, ens consta que alguns dels organitzadors no van utilitzar gaire el llit aquella nit encara que vàrem trobar a faltar l’esquellot d’en Kamilo que ens donés la benvinguda al nou dia. 

Diumenge al matí les activitats continuaren. Els companys d’A les trinxeres van passar un recull d’imatges de les anteriors Ofensives contra l’oblit que volen ser el tret de sortida per un futur DVD i es va presentar el Grup d’Estudis Llibertaris Els Oblidats, projecte de recuperació de la memòria nascut a Mallorca. A la tarda es va inaugurar l'exposició sobre l’Agustín Rueda, amb presència de la seva germana i de la seva neboda, i posteriorment un servidor va presentar el llibre “Grups Autònoms”. Les jornades van finalitzar amb l’actuació poética  de  Curtis i Krònia, poetes de l’Hospitalet i membres del col·lectiu poètic Los Bio-lentos. 

Companys d’A les Trinxeres, gràcies per la vostra tasca i endavant en la recuperació de la memòria.