24 anys sense Pedro assassinat per un policia a L'Hospitalet

Agustín Rueda Sierra: El 14 de març de 1978 és assassinat a la presó de Carabanchel

Estel Negre - Anarcoefemèrides del 14 de març

Agustín Rueda Sierra:

El 14 de març de 1978 és assassinat a la presó de Carabanchel (Madrid, Espanya) el militant anarquista Agustín Rueda Sierra. Havia nascut el 14 de novembre de 1952 en una barraca d'una colònia de Sallent, poble miner del Bages (Catalunya) a prop de Barcelona i amb un gran percentatge d'immigració, de mare teixidora i de pare minaire. Després de l'escola farà feina quatre anys en una empresa auxiliar de l'automòbil fent matrius industrials. Amb 18 anys crea un Club Juvenil per dinamitzar el seu barri (cinema, conferències, recitals, futbol). L'abril de 1971 deixa la fàbrica i aconsegueix feina de miner a Sallent. El febrer de 1972 es produeix una vaga important i un tancament dels minaries de Balsareny i Sallent; Agustín Rueda hi participarà activament (assemblees informatives, manifestacions, grups de suport...). El setembre del mateix any, i com a conseqüència de la seva participació en l'ambient insurgent, és acomiadat de la feina. El 17 de novembre de 1972 mor atropellada la mare d'un company per mor de la mala situació de les carreteres de la colònia on viu, i en la manifestació de protesta dos dies després és detingut i ingressa a la presó Model de Barcelona, d'on sortirà el febrer de 1973. Després de diverses feines esporàdiques (picapedrer, veremador...) i d'encalçament policíac, és cridat a files. El 9 de maig de 1974 s'incorpora en infanteria de marina a Cartagena i després a Ferrol el 26 de juny. El 17 de juliol mor son pare de tuberculosi i misèria i el 28 d'octubre del mateix any sa mare, amb la qual cosa perd la llar familiar. El 28 de d'octubre de 1975 es llicència i torna a Sallent. L'abril de 1976 es passa a França per primer cop pe ajudar un amic desertor i pren contacte amb els exiliats llibertaris de Perpinyà, vivint damunt de la Llibreria Espanyola de la ciutat, que poc després és destrossada per una bomba quedant-se sense habitatge. Després de diverses feines al camp a Ceret i Conellà de la Rivière, l'octubre de 1976 arriba clandestinament a Barcelona carregat de llibres i pamflets llibertaris. Torna a casa amb desertors i retorna el novembre a Sallent on ocupa una masia abandonada. El febrer de 1977 amb passaport torna a Perpinyà i entra en contacte amb un grup autònom llibertari d'acció, però no és un revolucionari professional i continua vivint de les feines del camp. El 15 d'octubre de 1977 a les 6 del matí és detingut a la frontera per mor d'una delació. Després de tres dies a la comissaria de la via Laietana, és portat a la presó de Figueres per restablir-se de la pallissa, i a final de mes és portat a la presó de Girona. Entra en contacte amb la Coordinadora de Presos En Lluita (COPEL) i és converteix en membre actiu. Els missers Vidal, del Comitè Propresos de CNT, i M. Seguí, de Familiars i Amics dels Presos Polítics, s'encarregaran del seu cas, però només el van veure un pic. Com a conseqüència de les seves activitats en la COPEL és traslladat, sense que els seus advocats se n'assabentin, l'1 de gener de 1978 a la presó madrilenya de Carabanchel on també s'incorpora de ple en la COPEL. La nit del 13 al 14 de març de 1978, quan els funcionaris de presó descobreixen que Agustín s'ha assabentat del noms dels infiltrats policíacs en la COPEL i en grups anarquistes, és assassinat d'una pallissa; el doctor Gregorio Arroyo certifica a la infermeria de la presó l'òbit a causa d'un «shock  traumàtic» a les 7.30 hores. Ningú no el va veure després de la seva mort i el cadàver va ser traslladat a Sallent on va ser enterrat sense cap permís, ni tan sols el de sanitat, calia evitar escàndols. 12 funcionaris de presó i dos metges van ser jutjats i condemnats 10 anys després dels fets a penes compreses entre els 10 i dos anys de presó per la pallissa mortal «generalitzada, perllongada, intensa i tècnica» realitzada en el 70% del cos d'Agustín Rueda.

Barcelona es querellarà contra els crims del franquisme i els bombardejos a la ciutat

eldigital.barcelona.cat - Míriam Pina García  17/11715

En primer lloc, es tracta d’una querella presentada al jutjat número 1 de Buenos Aires (Argentina) per delictes de genocidi comesos durant el règim franquista. La querella, en què es considera que aquest règim dictatorial va ser mantingut per les forces armades, l’oligarquia i una part de la jerarquia de l’Església catòlica durant 40 anys, interpel·la també les persones que Franco va designar per succeir-lo, entre les quals hi ha Joan Carles I d’Espanya, anterior cap d’estat. La denúncia també s’estén a Felip VI i Mariano Rajoy, representats actuals d’un estat que legitima els fets succeïts en el passat.

L’Ajuntament de Barcelona es personarà com a perjudicat en la causa acceptada a tràmit per una jutgessa argentina. A més, el consistori posa a disposició del conjunt dels ciutadans la possibilitat d’afegir-se a la querella a través d’uns formularis disponibles a les oficines d’atenció ciutadana (OAC) dels diferents districtes de la ciutat. Posteriorment caldrà dirigir-se al consolat argentí a Barcelona per formalitzar la querella que s’investiga a l’Argentina des de 2010. Una vegada entregat allà, es traslladarà a la justícia argentina.

El tinent d’alcaldia de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens, ha explicat que la voluntat de fer aquest pas és fugir de la privatització de les víctimes, representar-les com a comunitat i estalviar-los, d’aquesta manera, el dolor que representa haver de reviure una època tan difícil.

D’altra banda, el consistori respondrà a un requeriment de l’Audiència Provincial de Barcelona en què es considera Barcelona com a ciutat perjudicada pels bombardejos que va patir entre el 13 de febrer de 1937 i el 29 de gener de 1939 i en què van morir prop de 5.000 persones, van quedar afectats 1.808 edificis i es van llançar 1 milió de quilograms de bombes. Tot plegat, gràcies a la denúncia que va interposar l’Associació Altraitalia a l’Audiència Provincial de Barcelona i a la qual l’Ajuntament donarà suport.

Declaracions institucionals contra els fets feixistes

En la propera Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció es llegirà una proposició de defensa de la querella argentina contra els crims del franquisme i també es presentarà una moció conjunta, que té el suport de la majoria dels grups municipals, en què es manifesta la voluntat d’instar l’Estat italià a demanar formalment perdó pels bombardejos.

Engén una espelma al teu balcó 14-O. 22h.

Què coi hem de celebrar?

VilaWeb - Bel Zaballa Divendres  9.10.2015

’12 d’octubre, res a celebrar’, diuen les parets. Ara també les etiquetes de Twitter, murs on es pinten missatges sense esprai perquè els llegeixi tothom que hi passi. S’acosta la data i, com cada any i cada vegada més, proliferen les crides contra la celebració de l’anomenat Dia de la Hispanitat, anteriorment i durant quaranta anys conegut amb el nom de Dia de la Raça, entoma-la, aquesta. Si és que la baixa qualitat democràtica de l’estat espanyol es fa evident fins i tot en la seva festa oficial! Un cas anòmal, el d’un estat que manté com a festa ‘nacional’ una data lligada al seu passat colonial i exaltada durant la dictadura franquista. On s’és vist? No, no és cap pregunta retòrica: On s’és vist? Pràcticament enlloc del món.

Retrat d'un magnicidi. Les últimes hores del president Companys

Retrat d'un magnicidi. Les últimes hores del president Companys. Jordi Finestres 

El periodista ens desvetlla un dels grans misteris de la història recent de Catalunya: la identitat de la persona que, a contracor, va posar el punt i final a la vida del president Companys al castell de Montjuïc. Un nou títol de la Sèrie H.

Homenatge a Josep Lluís Facerias, guerriller llibertari

Galeria 

En l'aniversari del seu assassinat en una emboscada a Verdum, Districte de Roquetes (avui Nou Barris) de StAP, el 30 d'agost de 1957 

En Josep Lluís Facerias, llibertari, guerriller, o 'maquis', durant la dictadura franquista, va ser atret amb falsa informació cap a la cruïlla dels carrers Pi i Molist, Passeig Verdum i Passeig Urrútia i allà va ser tirotejat quan hi arribava en bicicleta.

Dos nens que cullien caragols al llavors descampat ho varen presenciar tot i contradiuen la versió que va donar la policia.

1963 Són executats al garrot vil els anarquistes F. Granado i J.Delgado

Llibertat.cat 13/7/15
1963 Són executats al garrot vil els anarquistes Francisco Granado i Joaquin Delgado

El 29 de juliol de 1963 es van col·locar dues bombes a Madrid, una a la Direcció general de Seguretat i l'altra a la Delegació de Sindicats, sense que la seva explosió provoqués víctimes, encara que sí múltiples ferits.

Dos dies després foren detinguts els anarquistes Francisco Granado i Joaquin Delgado, que tot i no tenir cap relació amb les accions del 29 de juliol, el 13 d'agost de 1963 foren condemnats a mort en una sentència dictada per un consell de guerra, que va veure la causa pel sumaríssim i qualificà els fets de delicte terrorista. Ambdós foren executats el 17 d'agost d'aquell any per mitjà de garrot vil.

Per saber-ne més:

El Suprem rebutja revisar l'execució dels anarquistes Delgado i Granado

Homenatges populars a Moncho Reboiras, independentista gallec assassinat per la "Dictadura franquista"

 

Aquest 12 d'agost es compleixen quaranta anys del seu assassinat

 

Libertat.cat 10/08/2015 

Diverses organitzacions polítiques i una comissió popular convoquen nombrosos actes a Galiza en memòria de Moncho Reboiras, independentista revolucionari gallec, assassinat el 12 d'agost de 1975 per la policia franquista. Aquest any, les diferents activitats es concentraran en tres llocs significatius de la seva vida: Imo, on va néixer, va viure fins als 9 anys i està enterrat; Vigo, on es va criar i va començar la seva militància política i sindical i el Ferrol, on va caure abatut per les bales del feixisme espanyol.

En la nit de l'11 agost de 1975, la Brigada Polític Social més 300 efectius policials van voltar l'apartament clandestí en el qual es trobava el militant i dos companys. Moncho, que carregava un arma, els va facilitar la fugida durant el primer enfrontament, en el qual resulta ferit. Després d'hores de persecució pels carrers de Ferrol, la policia aconsegueix localitzar-ho. Reboiras fa front a l'enemic fortament armat amb metralletes i gasos lacrimogens. Amb tres bales en la seva esquena, mor dessagnat al portal n.º 27 del carrer A Terra.

Moncho Reboiras tenia 25 anys quan el van assassinar, tres mesos abans de la mort de Franco. El context polític que li va tocar viure en els anys setanta va estar marcat per la fi agònica de la dictadura, que va produir una forta inestabilitat econòmica, social i política, però que va mantenir intacte el seu aparell de criminalització i repressió. El poble gallec va respondre amb protestes populars massives a la reestructuració d'un sistema que incloïa retallades, explotació laboral i la fi de l'agricultura en favor d'una industrialització tardana.

En el món rural, els camperoles es van rebel·lar davant els intents de destrucció d'una manera de vida i una cultura: la campanya d'insubmissió contra les injustes quotes empresarials; les “guerres agràries” com la del sector làctic, o les mobilitzacions contra les expropiacions, com la d'As Encrobas. Fruit d'aquestes protestes van sorgir organitzacions i sindicats agraris. Les ciutats van experimentar un fort creixement de la classe obrera que va protagonitzar les vagues a Vigo, on van participar més de 30.000 persones, i Ferrol, on la policia va matar a dos treballadors, Amador i Daniel. Lluites obreres i camperoles que van desafiar la Dictadura de Franco i que van anar fortament reprimides.

Moncho Reboiras va destacar per la seva activa participació en l'agitada lluita polític-revolucionària contra la dictadura. En 1969, s'incorpora a la Union do Pobo Galego (UPG), organització nacionalista i marxista fundada en 1964, i ràpidament comença a assumir forts compromisos: al principi, li encarreguen l'articulació del Front Cultural amb el qual impulsa la defensa organitzada de la cultura i la llengua; per finalment, fer-li responsable de la creació d'un front armat que pogués acompanyar i enfortir la lluita d'alliberament nacional.

Com a militant obrer, la seva vivència de les dures condicions laborals de la classe treballadora li va portar a participar i organitzar les vagues de 1972 a Vigo i Ferrol, des de les quals va impulsar la construcció del moviment sindical gallec. Mentre que com internacionalista, va contribuir a la creació d'aliances amb Euskal Herria, Portugal, Irlanda o Veneçuela, valent-se de les estructures organitzatives dels exiliats gallecs.

Terra Liberada: "Moncho Reboiras, encara viu"

Des de la seva mort, l'esquerra ha rendit durant aquests 40 anys el merescut homenatge a qui amb el seu exemple de lluita, lliurament i compromís per l'alliberament nacional del nostre País ha alimentat les lluites i l'organització de l'esquerra independentista gallega.

Per això, Moncho Reboiras viu en les lluites populars contra un Estat colonitzador que pretén la destrucció de la nostra cultura i la nostra llengua; que saqueja les nostres fonts de riquesa; que no permet el desenvolupament del nostre sistema productiu; que ens condemna a la desocupació, la precarietat, la pobresa o l'exili; que ens nega el dret a ser, a expressar-nos, a autogovernar-nos; que busca l'anul·lació de les nostres lluites i de la nostra memòria històrica.

Avui com ahir, el moviment independentista gallec segueix estant fortament perseguit, criminalitzat i reprimit per l'Estat espanyol. En l'actualitat, cinc militants estan preses i dispersades en presons espanyoles: quatre condemnades a penes entre 8 i 12 anys per delictes de terrorisme, i un altre a l'espera de judici. Des de Terra Alliberada ens vam sumar als homenatges en memòria de revolucionari gallec Moncho Reboiras, i en aquesta data tan emblemàtica volem recordar també als nostres companys Maria, Antom, Edu, Raul i Teto, els qui seguint l'exemple de Moncho, mantenen intacte el seu compromís amb la causa independentista gallega. Amb dignitat i enteresa enfronten la presó, la tortura, la dispersió a milers de quilòmetres de les seves cases, famílies, amics, i un règim d'aïllament que pretén anul·lar-los com a persones i subjectes polítics.

Moncho Reboiras. Imos, 1949-Ferrol, 1975. Biografía de um guerrilheiro comunista do nosso tempo (gal/cast)

Conferència 'Armènia, cent anys després'

 

Memorial Democràtic

Dijous, 4 de juny, a les 19 h
Memorial Democràtic
Peu de la Creu, 4
Barcelona

Entrada lliure

 

El 4 de juny tindrà lloc, a la seu del Memorial Democràtic, la conferència "Armènia, 100 anys després". Hi participaran Sarkis Hakobyan, de l'Associació Armènia a Catalunya (ARARAT) i el fotògraf Andreu Fernández, que mostrarà un reportatge que va realitzar l'any 2014 i que permet comprovar com, cent anys després, les conseqüències del Genocidi continuen presents a la societat d'aquell país.

 

L'acte és obert a tot el públic i està especialment recomanat per a mestres, professorat i educadors interessats en la història recent i la memòria.

 

Ha estat organitzada pel Memorial Democràtic, el Departament d'Ensenyament i el Grup de treball Exili, Deportació i Holocaust.

El cementiri de TGN acull l'homenatge a les víctimes de la repressió franquista

Acte d'homenatge a les víctimes de la repressió franquista a la fossa comú del cementiri de Tarragona.
Foto: ACN.

Un representant de l'Arquebisbat recrimina la legitimació del govern de Franco per part de l'Església en l'homenatge a la víctimes republicanes

 

TarragonaDiari.cat - ES/Redacció | 12/04/2015

Reconciliació. Aquesta ha estat la paraula més significativa de l'homenatge a les víctimes de la repressió franquista que, per cinquè any, s'ha celebrat a la fossa comú del cementiri de Tarragona. És el segon cop que representants de l'Arquebisbat de Tarragona participen en l'acte que, aquest any, ha servit d'avantsala al congrés sobre 'Església i Franquisme' que se celebrarà a la URV aquesta setmana. El mossèn Francesc Xammar ha explicat que el congrés té per objectius «la claredat història, la justícia i la reconciliació». Xammar ha tingut dures paraules per contra el paper de la jerarquia eclesiàstica durant la dictadura de Franco i ha criticat que legitimés el seu poder i els seus crims.

L'estat espanyol denega l'extradició del ministre que va signar l'execució de Puig Antich

Rafael Català argumenta que aleshores no era delicte i també que els suposats delictes ja han prescrit

 

VilaWeb 13.03.2015 

El consell de ministres espanyol ha aprovat avui un informe del ministeri de Justícia que denega la petició d'extradició que la jutgessa argentina Maria Servini havia demanat contra els ministres franquistes Utrera Molina (per haver convalidat amb la seva rúbrica la sentència de mort de Salvador Puig Antich), i Martín Villa (per la mort de cinc treballadors en una protesta).

 

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha argumentat que els crims ja han prescrit, i la pena de mort 'als anys setanta estava prevista al codi penal de l'època', i per tant 'qui signava una pena de mort no cometia un delicte'.

 

El govern de Rajoy tanca d'aquesta manera la porta a la extradició que la jutgessa Servini havia demanat per alguns dels responsables dels crims del franquisme. Ho fa després d'haver dilatat el procés demanant a Argentina una ampliació d'informació que ha arribat recentment.

Rafael Catalá ha explicat en roda de premsa que ha sotmès al consell de ministres un acord per a la denegació de l'extradició en base a tres motius.

 

En primer lloc perquè es tracta de ciutadans de nacionalitat espanyola i de delictes 'hipotèticament' -en paraules del ministre- comesos a l'Estat, i per tant qualsevol jurisdicció per jutjar-los seria espanyola.

En segon lloc, segons Catalá, són delictes que 'suposadament van ser comesos als anys 70' i tan el codi penal d'aleshores com el vigent 'tenen una previsió d'extinció de responsabilitat penal de quinze anys' i, per tant, 'al 2014 quan es va iniciar aquest procediment estaria absolutament prescrita i extingida la responsabilitat criminal'.

En tercer lloc, el govern espanyol argumenta que el delicte que s'imputa als dos ministres que és el d'haver signat sentències de mort, 'als anys setanta estava previst al codi penal de l'època', i per tant 'qui signava una pena de mort no cometia un delicte'. 'En aquell moment no era delicte', ha conclòs Catalá.

Col·laborem amb el nou museu de l'exercit espanyol a Barcelona

Catalunya va encapçalar el nombre de morts sota custòdia policial el 2013

Barcelona 20 desembre 2014

 Mossos, el segon cos més implicat en morts d’aquest tipus

 

Directa.cat - Bertran Cazorla  20/01/2014       

A Cipriano Martos



 

Obreros y campesinos hemos perdido un hermano,
un marxista-leninista llamado Cipriano Martos,
al que la Guardia Civil en Tarragona ha matado.

 

Cuando cae un camarada se me parte el corazón,
pero no es hora de llanto sino de Revolución,
de empuñar todos unidos martillo, fusil y hoz.

 

Camarada tú no has muerto, que el pueblo te lleva en alto,
y al pueblo no hay quien lo mate, ni con treinta mil balazos,
ni con treinta mil venenos… todo el FRAP te lleva en alto.

 

Y esa tu sangre valiente que te ha robado el fascismo
nosotros, tus camaradas, ya te la hemos recogido
para pintar aún más roja la bandera del Partido.

 

Y en este nuestro combate ya nada podrá pararnos,
ni los quintacolumnistas como Carrillo y Camacho,
ni yanquis ni monarquía, ni cárcel ni asesinatos.

 

Traducció Estació Collserola
Luis Puicercús “Putxi”. LQSomos. 28/12/2014
Aquest revolucionari i emotiu poema, que cantàvem en les presons, estava dedicat a la memòria de Cipriano Martos Jiménez, membre del FRAP (Front Revolucionari Antifascista i Patriota), detingut el 30 d'agost de 1973 a Reus (Tarragona). Li van sotmetre a tortures des del moment de la seva detenció i va ser obligat a beure el contingut d'un "còctel Molotov" (un dels components del qual era l'àcid sulfúrico). No va poder sobreviure. Va morir el 17 de setembre. Tenia 28 anys. En els interrogatoris no va dir una sola paraula.

Ni la seva família ni el seu advocat van poder veure el seu cadàver, que va ser enterrat en secret en el cementiri de Reus (Tarragona). Avui dia, en la plaça de Sabadell, on va viure, una placa recorda el seu nom i la data del seu assassinat.

La seva mort no es va publicar en cap periòdic espanyol. A Europa, i gràcies a les informacions que regularment donava a nivell nacional i internacional l'Agencia de Prensa España Popular (APEP), encuadrada en el FRAP, "Le Monde" va donar la notícia, encara que amb algun retard. També van denunciar l'assassinat "Liberation" i "Il Manifestó". El Consulat franquista d'Hendaya va ser atacat dies després: se li van llançar ampolles amb pintura vermella i es van fer grans pintades de: ¡Asesinos!, ¡Cipriano Martos serà vengado!, ¡Muerte al fascismo!

Des d'aquell 17 de setembre, Cipriano Martos es va convertir en un exemple de lluita, de firmeza i de valor comunista per a tots els seus camarades, per a tots els quals ho van conèixer i per a tots els quals, després, han sentit parlar d'ell.

Aquest poema va ser creat pel camarada del PCE (m-l) i membre del FRAP, Juan José Garayar Elizondo, aïllat en cel·les de càstig, a la fi de setembre del mateix any, a conseqüència de les accions de protesta que es van dur a terme en l'interior de la presó de Carabanchel contra les excarcelaciones. El curiós de la seva confecció és que va ser realitzat sense llapis ni paper (impossible d'aconseguir en la cel·la de càstig). Quan va ser alliberat i va tornar a la seva cel·la de la Tercera Galeria va poder copiar per fi el que havia romàs en la seva ment durant 30 dies, durada del càstig carcelario.

Aquesta composició inesperada va sorprendre a tots els militants i simpatitzants del FRAP ingressats en Carabanchel. En un principi es recitava com un poema normal encara que als pocs dies se li va adjudicar un ritme semblat a una nana però amb una mica més de ritme. Sense dubte una de les cançons carcelarias que més ens van emocionar i ens segueixen emocionant sense dubte alguna. Durant anys també es va cantar fora dels murs de les presons.

Temps després es va crear la cançó "Cipriano Martos", amb lletra i música de la UPA (Unión Popular de Artistas), membre del FRAP, encara que la més coneguda i reconeguda és la qual es va crear en la presó de Carabanchel.

El PP rebutja reprendre la llei de la Memòria Històrica i reconèixer les víctimes del franquisme

Esclaus del franquisme a la vall dels caiguts

"No hem fet una comissió de la veritat ni falta que ens fa. La veritat l'exploren els investigadors", diu el 'popular' Muñoz-Alonso en el dia internacional dels Drets Humans
 

EUROPA PRESS 10/12/2014

El PP ha rebutjat en el Ple del Senat una moció proposada pel PNB i amb el suport de la resta de partits per reprendre l'aplicació de la Llei de la Memòria Històrica, prendre mesures per reconèixer les víctimes del franquisme i col·laborar en la recuperació de desapareguts. Tots els grups de la cambra alta han donat suport a la iniciativa defensada pel portaveu basc, Jokin Bildarratz, que ha assegurat que buscava el consens. "A totes les víctimes els devem un compromís i això tractem de buscar amb aquesta moció", ha explicat.

 

La iniciativa original tenia sis punts, amb els quals el PNB demanava complir les recomanacions de Nacions Unides per "promoure la veritat" i la reparació moral i econòmica de les víctimes, col·laborar en la recerca de desapareguts, elaborar un cens de símbols franquistes i permetre l'obertura dels arxius de les presons.

 

El portaveu nacionalista ha acceptat aportacions del PSOE, l'Entesa i CiU per transformar el Valle de los Caídos en centre de la memòria, recuperar l'Oficina de Víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura i realitzar un cens de les confiscacions del govern franquista.

 

El senador del PP Alejandro Muñoz-Alonso ha explicat el vot en contra del seu grup. Ha assegurat que el document de Nacions Unides és només un informe realitzat per un relator "que va estar a Espanya dues setmanes i es va assabentar d'una sèrie de coses", però que també inclou algunes valoracions positives, com la importància de la Transició, ha dit . "No hem fet una comissió de la veritat ni falta que ens fa. Recordo la novel·la d'Orwell, '1984', que creava un ministeri de la veritat. En les democràcies no hi ha veritats oficials, cadascun exposa el que li sembla oportú. En aquestes qüestions la veritat l'exploren els investigadors", ha afegit.

 

I ha assegurat que el model de transició espanyola "no és el centreamericà", que al seu judici és el seguit pel relator de Nacions Unides. "Aquí el procés es va fer de reconciliació, que va començar pels quals deia que havien perdut la guerra. Ho sento molt, han d'escoltar això perquè és així", ha afegit el portaveu elevant la veu sobre les protestes de l'oposició.

 

També ha rebutjat Muñoz-Alonso el cens dels símbols franquistes, perquè ja hi ha un acord del consell de ministres de retirar-los. "Hisenda garanteix que està insistint perquè es faci la defecció d'aquestes restes del franquisme, que estan desapareixent", ha assenyalat.

 

"Trencar" amb el franquisme

Des del PSOE, Francesc Antich ha assegurat que una part del país "no vol donar passos a favor de la memòria històrica" i que el govern del PP ho demostra per no dedicar diners al desenvolupament de la llei. "No ens esperàvem una resposta tan radical pel PP, que no seguissin la línia dels partits conservadors de la resta d'Europa. No és possible intentar vendre aquest missatge que ja es va arreglar tot durant la Transició i que això busca la confrontació. No donar solució a aquestes qüestions és mantenir víctimes de primera i de segona", ha dit.

 

La senadora de CiU Maria Rieradevall ha demanat "no deixar soles les víctimes" des de l'Estat i "mecanismes per aclarir la veritat" després de gairebé 150.000 "desaparicions forçades" durant la guerra i el franquisme. "És imprescindible investigar els crims i treballar per a la reparació de les víctimes", ha argumentat, recordant l'oportunitat del debat en el Dia Internacional dels Drets Humans.

Des d'Entesa, Joan Saura ha demanat al PP "trencar" amb el franquisme com han fet altres països amb els seus passats de dictadura i ha assegurat que des de Nacions Unides es constata que a Espanya no hi ha hagut una política d'Estat per passar pàgina. "Cal llegir aquesta pàgina i el tancament del tema de la memòria històrica passa perquè el PP no faci pensar que d'alguna manera no condemna de forma clara la dictadura", ha dit.

 

El senador d'IU Jesús Iglesias ha assegurat que la democràcia té "un deute pendent", reconèixer que hi ha víctimes del franquisme i ha criticat que s'al·legui manca de recursos per no complir la llei.

 

Argentina veurà el cas de l'obrer obligat a beure àcid en una casa caserna en 1973

 

Traducció Estació Collserola

Público - Patricia Campelo - Madrid 27/11/2014

Ha passat tota una vida tractant d'esquivar la censura perquè la història del seu germà Cipriano, un obrer antifranquista torturat fins a la mort en la casa caserna de Reus, Tarragona, en 1973 fos pública. Fins i tot un de les lleres que va tractar d'obrir va ser en el programa radiofònic Encarna de Nit (1978-1983) de Ràdio Miramar. "Vaig cridar tres o quatre vegades i quan els deien qui era i el que volia explicar em penjaven el telèfon", revela Antonio Martos, de 73 anys.

La germana de Puig Antich considera "històrica" l'ordre de detenció contra Martín Villa i Utrera Molina

 

Mercè Puig Antich té poca confiança que la justícia espanyola respongui a la petició

Ara.cat - ACN Barcelona 12/11/2014

Mercè Puig Antich, germana de l'últim executat a garrot vil per la dictadura franquista, Salvador Puig Antich, ha qualificat d'"històrica" l'ordre de detenció dictada per la Interpol per crims contra la humanitat contra els exministres del règim Rodolfo Martín Villa i José Utrera Molina -sogre de l'exministre de Justícia Alberto Ruiz Gallardón- i contra 17 alts dirigents més del franquisme. L'ordre arriba després que la jutgessa argentina María Servini de Cubría en demanés l'extradició a l'estat espanyol la setmana passada. Puig Antich ha mostrat poca confiança en les ganes de col·laborar de la justícia espanyola però en declaracions a l'ACN ha assegurat que lluitarà "perquè això arribi a bon port".

Homenatge als companys Puertas, Vilella i Bertobillo

 

B Llibertari.org

65è aniversari de l’assassinat de tres companys a Berga

15 de noviembre a las 12:00 hasta 16 de noviembre a las 18:00

C. del Balç número 4, baixos esquerra, 08600 Berga

Els fets que recordarem i els companys que homenatjarem

El 10 de novembre de 1949 van detenir prop d’una vintena de persones a Berga acusades de col·laborar amb la guerrilla anarquista. El dia 14 van assassinar-ne a tres. Es tractava de: Joan Vilella, el Moreno, pagès de Santa Eugínia, Josep Puertas, treballador de Fígols, Josep Bertobillo miner de Fígols. Aquests tres berguedans van ser torturats durant tres llargs dies i finalment foren assassinats a mans de la Guàrdia Civil, se’ls va aplicar la tristament cèlebre «llei de fugues». El motiu de l’assassinat era haver col·laborar amb la guerrilla anarquista, amb els grups del Massana, la única resistència al franquisme en aquella època a la comarca. Aquest fet tant greu, aquesta salvatjada, una més del franquisme, va comptar amb el silenci còmplice de gran part de la societat. De fet a Berga no se’n va parlar més del tema, com si res no hagués passat. 

Cliqueu sobre el cartell per veure,l més gran i poder-lo llegir bé.

No pensem oblidar

L’estiu de 1999 des del Centre d’Estudis Josep Ester Borràs i en el marc de la Marxa-Homenatge als Maquis —iniciativa que havia nascut un any abans— col·locaven una placa en record d’aquest tres companys. La placa va ser arrencada i hi vam tornar l’estiu del 2001 i també fou arrencada. El 2002 hi vam tornar, fent també un mural. Van tornar a fer-la malbé i el 2004 la vam posar més gran, de pedra. La placa va tornar a rebre un atac però la vam restaurar i encara dura. Tanmateix, i malgrat aquest petits però sentits homenatges considerem que la memòria d’aquests tres companys no ha estat prou restablerta i per això volem insistir.

Aquest estiu vam realitzar un mural molt vistós a la Ronda Moreta de Berga. Just aquest any fa 65 anys que la Guàrdia Civil va cometre aquest vil assassinat i volem aprofitar per fer un homenatge com cal, que faci justícia o com a mínim que recordi la ignomínia que va cometre el règim.

El 15 de novembre farem un gran acte d’homenatge a la plaça de les Fonts, lloc on hi havia la caserna de la Guàrdia Civil, on van ser torturades tantes persones.

Programa de la jornada d’homenatge de dissabte 15 de novembre a la plaça de les Fonts de Berga:

-12 h Inauguració i ofrena floral de la placa commemorativa i parlaments i cançons:

Presentació per part del CEJEB i la Marxa-homenatge als Maquis.
Josep Maria Reguant (biògraf de Marcel·lí Massana).
Enric Casasses (poeta).
Joan Busquets (ex membre del grup de Massana i company dels assassinats).
Manolito Díaz (músic i membre del CEJEB).
Lúcio Urtúbia (company i amic de Massana, Sabaté, Josep Ester, etc.).
Txema Bofill (ex militant dels GARI).
Moi Rojo (cantautor).
Un membre de l’ACTLL adherit a la Federació Anarquista de Catalunya.

-14 h Dinar popular.

-16 h Actuacions musicals i de poesia amb:

Manolito Díaz
Enric Casasses
Moi Rojo
Gerard Vilardaga

-18 h Cloenda

Com col·laborar econòmicament:

1491 0001 28 1008988428 (Triodos Bank)
Titular: Centre d’Estudis Josep Ester Borràs
Indiqueu al concepte: 3 del 49

Per dubtes i confirmar assistència als àpats: cejeb@cejeb.org

Organitza:

Centre d’Estudis Josep Ester Borràs (CEJEB) – adherit a la Xarxa de Biblioteques Socials.
Ateneu Columna Terra i Llibertat (ACTLL) – adherit a la Federació Anarquista de Catalunya.
Marxa-Homenatge als Maquis.

Acte a la memòria d'Antonio Ruiz Villalba

 

Expresos Politics Franquisme 18/10/14

El proper dilluns 20 d'octubre a les 12 del matí ens trobarem a l'aparcament de Catalunya Motor a la SEAT de la Zona Franca per recordar els fets del 18 d'octubre de 1971.

 

Us Esperem!!