El paper de las dones en la lluita contra el feixisme

Mor Federico Arcos, exiliat al Canadà

El jove Arcos, a la dreta, amb Foto: Els seus companys de Abel Paz i Liberto Sarrau. Arxiu

El Punt Avui -  Antoni Estradé i Ariadna Fitó  28 juny 2015 

Deixa un tresor

• Arcos acaba de morir al Canadà, on va arribar el 1952 després de diferents exilis i calamitats 

Dimecres, 27 de maig al vespre. Un de nosaltres es troba al pis del passeig de Sant Joan on malviu, de fa molts anys, l'Ateneu Enciclopèdic Popular per la desídia de les diferents administracions. L'Ateneu disposa d'un fons hemerogràfic i bibliogràfic d'extraordinària importància per a qualsevol persona que vulgui fer recerca sobre el moviment llibertari a Catalunya, com és el nostre cas. Abans de començar a repassar exemplars de velles revistes de l'exili, comentem amb Manel Aisa, un dels més assidus col·laboradors d'aquell centre, el recent traspàs del poeta Jesús Lizano. Es lamenta en Manel que pràcticament no queda ningú de la generació que havien viscut els anys de guerra i revolució. Li suggerim alguns noms que proven que encara n'hi ha, i el primer que ens ve al cap és el de Federico Arcos. Minuts després, ensopeguem amb un llarg treball seu publicat a la revista CNT de Tolosa a començament de la dècada dels 60 sobre Lev Tolstoi, a qui Federico admirava. I mentre el llegim, arriba un SMS a Manel Aisa informant que Federico Arcos acaba de morir al Canadà, on residia des del 1952.

L'ocupació nazi l'obliga a tornar, i és empresonat

Va participar al maquis de Sabater, Vila i Massana

El seu llegat ha anat a la Biblioteca de Catalunya 

 

Qui va ser Federico Arcos? Nascut el 18 de juliol del 1920 a la barriada barcelonina del Clot, fou el cinquè fill, i el més petit, d'una família pagesa originària de Conca. Ell mateix, com acostumava a passar amb altres nois de la seva condició social, va haver de posar-se a treballar de molt jove. Primer d'aprenent d'ebenista, però immediatament després ja com a mecànic, professió en la qual romandria tota la vida, assolint-hi un nivell de perícia que més endavant el portarà a obtenir una feina altament qualificada a la Ford Motor Company, a cavall de la frontera entre els EUA i el Canadà. Quan comença a fer les primeres provatures com a mecànic encara no té 14 anys. Just llavors, el 1934, s'afilia a la CNT. També participa, ja des d'aquell moment, en les múltiples activitats que es duen a terme al seu barri, un fogar de cultura obrera. Com és ara, a l'efervescent Ateneu Racionalista Eclèctic del Clot o als cursos nocturns de l'Escola Natura que el Sindicat Fabril i Tèxtil tenia al mateix barri des del 1918. Més coneguda pel renom popular de La Farigola, aquest centre d'ensenyament tenia com a màxim impulsor el mestre, originari de Sallent, Joan Puig i Elias, qui, un parell d'anys més tard, un cop esclatada la guerra, ocuparia el càrrec de president del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU), una de les grans realitzacions pedagògiques d'aquells temps tan convulsos.

Cinquena edició: Els maquis a Collserola

Itineraris per la serra conduïts per Voluntaris de Collserola. De 4 a 5 hores de durada.

Seguint les petjades d’en Facerías, el conegut maquis barceloní, el recorregut ens proposa conèixer la zona de Collserola on acabada la guerra civil, s’amagaven aquests grups: la vall de Sant Medir i la de Sant Vicenç del Bosc.

Cinquena Edició
 
MJBarreiroLG 25/10/15
Com cada any s'ha realitzat la marxa maqui per Collserola organitzada pels Voluntaris del Parc, aquest any  han canviat de data.

La primera va ser organitzada al maig de 2011, les següents al febrer coincidint pel general amb l'ona de fred que sol passar per la zona cada hivern, i aquesta cinquena edició en el tardor, amb un dia clar, buidat i bona temperatura.

Torno a repetir invitació encara que en aquesta ocasió em va ser impossible acompanyar-los fins a San Cugat realitzant el recorregut.

El meu torn d'intervenció enguany va ser el primer en el lloc de trobada al peu de la serra, i el meu tema triat, com sòl fer cada any amb un temi lliure dintre del tema general, eligí per a l'ocasió: "L'exili. Els refugiats ahir i avui".

Ray Puig l'organitzador va parlar sobre Josep Lluís Facerias maqui libertario i la intervenció que va aportar l'historiador Antoni Estradé "L'anarquismo a Catalunya".
 

Publiquen el cens dels catalans enterrats al Valle de los Caídos

Volum 3

Una investigació xifra entre les 5.000 i les 7.000 les restes de persones procedents de Catalunya

Diari de Girona 13.10.2015

El cens de les persones enterrades al Valle de los Caídos procedents de Catalunya es publica per primera vegada en el tercer volum de la Història de la República a Catalunya, una obra en la qual han participat prop d'un centenar d'historiadors.

L'autora de la investigació i de l'entrada sobre el Valle de los Caídos en el volum, Queralt Solé, ha dit avui que "és un tema viu i del que historiogràficament es poden fer moltes coses".

Fugint de l'Holocaust. Catalunya i els refugiats jueus de la Segona Guerra Mundial

Museu d'Història de Catalunya
La història desconeguda de milers de jueus i jueves que escaparen de l’Holocaust travessant el Pirineu català durant la Segona Guerra Mundial. Al Museu d'Història Catalunya, fins al 18 d'octubre

Sis dels nou milions de jueus que vivien a Europa moriren a conseqüència de la persecució endegada pel règim nazi, tant a Alemanya com als territoris ocupats pel seu exèrcit durant la Segona Guerra Mundial, en el que és el major genocidi de la història humana.

El 13 d'agost de 1940 va ser detingut Lluís Companys

Museu d'Història de Catalunya 13/8/15

El 13 d'agost de 1940 va ser detingut Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, per la Gestapo per ordre de les autoritats espanyoles amb col·laboració de membres de l'ambaixada espanyola a França.  

Segons l'historiador Josep Benet, Companys no va ser detingut per la Gestapo sinó per la policia militar alemanya, és a dir, la Wehrmacht. 

Pedro Urraca Rendueles va ser present a l'operació de detenció del president Lluís Companys, a la Bretanya, li féu el primer interrogatori a la presó de la Santé de Paris i el custodià fins a Madrid.

La Generalitat reclama la veritat sobrel el lliurament del president Companys al règim de Franco

Traducció Estació Collserola

 

La delegació del Govern a França i Suïssa organitza aquest dijous a París una conferència sobre la figura del president de la Generalitat durant la II República.

 

Público - Madrid - 8/7/2015

Dret a la veritat. La Generalitat de Catalunya vol conèixer més sobre la detenció i lliurament del president de la Generalitat Lluís Companys a França a les autoritats de la dictadura de Franco en l'estiu de 1940. Amb aquest motiu, la delegació del Govern a França i Suïssa, juntament amb el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya Comissió i la Comissió Catalana de la Dignitat organitzen aquest dijous a París una conferència sobre la figura del president de la Generalitat durant la II República, el seu arrest i el lliurament a les autoritats franquistes.

"També volem recordar que la deportació a Espanya i el fusilamiento de Lluís Companys és un cas únic a Europa occidental, es tracta de l'assassinat d'un president triat democràticament", avança el Govern en la nota de premsa distribuïda als mitjans de comunicació.

L'acte explicarà amb la presència de Denis Peschanski, historiador i director d'investigació en el Centre National Recherche Scientifique; Antoni Strubell i Trueta, membre de la la Comissió de la Dignitat; i Martí Anglada, delegat de la Generalitat de Catalunya a França i Suïssa. Així mateix, es projectarà una part dels documentals de la Televisió de Catalunya Lluís Companys Camins retrobats i El meu nom és Druillet.

París recordarà el 75 aniversari de la detenció de Companys

Companys, en una fotografia feta durant la detenció

 

El Diplocat organitza una conferència al Museu de l'Alliberament de la capital francesa, per denunciar que Espanya es nega a una reparació per l'afusellament

 

Lluís Bou - El singular.cat 3/7/15

París recordarà el 75 aniversari de la detenció a França del president Lluís Companys, que va acabar amb el seu afusellament a Montjuïc. El Diplocat, el consell de diplomàcia català, ha organitzat per dijous vinent una conferència a l'emblemàtic Museu del general Leclerc i de l'Alliberament de la capital francesa. L'acte tindrà un contingut catalanista lligat a la defensa de la democràcia.

La conferència tindrà com a protagonistes l'historiador i director de recerca del Centre Nacional de Recerca Científica Denis Peschanski, especialista en la França de Vichy col·laboracionista amb els nazis. També hi prendrà part Toni Strubell, de la Comissió de la Dignitat, així com el delegat de la Generalitat a França, Martí Anglada.

Segons els promotors de l'acte, aquest té com una de les finalitats "denunciar internacionalment que l'Estat espanyol s'ha negat a tornar als seus propietaris la documentació catalana que va ser confiscada pels nazis" a França. Recorden a més que el president català va ser l'únic mandatari electe executat als anys 30.

Les tropes nazis alemanyes van envair París el 14 de juny del 1940. Dos dies més tard van ordenar el tancament de les oficines de la Generalitat a l'exili, i van incautar la documentació per intentar localitzar Companys. El president va ser detingut el 13 d'agost, i va ser deportat a Espanya, fins que va ser afusellat el 15 d'octubre. Tant Alemanya com França van demanar perdó a la Generalitat per la detenció i el posterior lliurament de Companys, en època de Helmut Kohl i François Mitterrand. En canvi, cap govern espanyol ha volgut fer aquest gest de reparació.

La Guerra Civil al Montsec

 

 

Alòs de Balaguer – Artesa de Segre – Foradada – Cubells - La Sentiu de Sió – Llimiana – Sant Salvador de Toló - Vall de Meià – Vall de Montsec

El llibre recull fets bèl·lics ocorreguts al cel i sobre la terra compresa entre els rius Noguera Pallaresa i Segre; des del cap de pont d’Isona al cap de pont de Balaguer; entre Anya i la Sentiu de Sió; de Fontllonga a Ponts; narra assassinats, desaparicions, tragèdies, represàlies dels uns i captiveris dels altres, en forma de testimonis inèdits. Es tracta d’un maó d’història global amb un bé de Déu d’il·lustracions, relacions de caiguts en el camp de l’honor, víctimes colaterals i un Apèndix d’enorme interès general sobre aspectes escasament investigats de la rereguarda republicana com són els camps de concentració d’Ogern, Clariana, els Omells de na Gaia i una aproximació a les rutes d’evasió, especialment cap Andorra. Així mateix explica les expedicions d’aquells que temien per la vida, no volien anar al front per por de morir o buscaven passar-se a l’enemic per raons ideològiques.

Índex i primer capítol

Ferran Sánchez Agustí premi Tasis-Torrent de Comunicació (1995) és autor de mitja dotzena de llibres imprescindibles pel coneixement del món de la Guerra Civil i els Maquis a Catalunya i a les valls del Pirineu Oriental i Central. Ha treballat, de manera especial, l’exhumació de diligències judicials, el treball de camp, els testimonis de supervivents i una enriquida localització geogràfica. El seu treball de recerca ve avalat per diverses ponències presentades a les universitats de Pau et pays d’Adour, Toulouse-le-Mirail, Castilla-la Mancha i Complutense de Madrid. Entre els seus llibres més importants cal remarcar Maquis a Catalunya, amb 5 edicions (Pagès editors, 1999), Maquis y Pirineos, amb 3 edicions (Editorial Milenio, 2001), Espías, contrabando, maquis y evasión (Editorial Milenio, 2003) i El maquis anarquista (Editorial Milenio, 2006).
 

La Librería de Cazarabet - Mas de las Matas

L’exposició “Anònims i antònims”, a la Biblioteca del Campus Mundet

Exposicions. La mostra explica, a través de les imatges d’Agustí Centelles i de les reflexions de diversos escriptors, com va ser l’experiència de l’exili després de la Guerra Civil Espanyola.

Dietaris de l’exili: Al camp de Sant Cebrià i a París amb els presidents Irla i Tarradellas

Ressenya d'Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP de Mataró

Llibertat.cat 12/4/15

El llibre de 219 pàgines ha estat editat per Pagès editors de Lleida, el 2013. El text és bàsicament el dietari de Víctor Torres i Perenya (1915-2011), durant la seva etapa com a secretari general de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, durant el mandat del President J.Irla (1948-1954). La seu del Govern de la Generalitat a París era al número 10, del  carrer Washington.

Catalunya dedica 2015 a Neus Català, última supervivent espanyola de Ravensbrück

 

Traducció Estació Collserola

• És l'última espanyola supervivent del camp de concentració de Ravensbrück.
• L'actriu Mercè Arànega i el director Josep Maria Miró portaran la seva vida al Grec.
• La Generalitat vol posar de relleu la seva figura i la de les persones que van sofrir les conseqüències de la guerra i la dictadura franquista.

EFE  01.04.2015

Catalunya dedica 2015 a Neus Català que, a punt de complir cent anys, és l'última espanyola supervivent del camp de concentració de Ravensbrück, amb un programa d'actes entre els quals destaca una adaptació teatral sobre la seva vida que podrà veure's en el Festival Grec. L'actriu Mercè Arànega donarà vida a Neus Català en l'obra Un cel de plom, escrita per Carme Martí i dirigida per Josep Maria Miró.

 

És un referent i un testimoniatge de totes les dones que van lluitar en la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial

 

La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha presentat aquest dimecres aquest programa per a celebrar l'Any Neus Català, que ha descrit com un reconeixement a la figura d'aquesta supervivent de la barbàrie nazi "i per extensió -ha dit- a totes les persones que van sofrir les conseqüències de la guerra i la posterior dictadura franquista".

Reivindicar la riquesa de l'exili cultural català del 39

 

Agullana inaugura un espai que recorda autors, artistes, músics i pedagogs que van continuar creant fora de Catalunya, molts a camps de refugiats

 

VilaWeb 21/3/15

Agullana va ser un dels punts claus de la sortida a l'exili de bona part de la Generalitat republicana i dels intel·lectuals de l'època. Ara, setanta-sis anys més tard, el poble acull un espai dedicat a l'exili cultural. L'objectiu és posar en valor la riquesa d'aquest patrimoni i reivindicar que, més enllà de figures conegudes com Pau Casals o Mercè Rodoreda, també hi va haver desenes de mestres, pintors o pensadors que van seguir creant fora de Catalunya. A més Agullana també vol fer-se un lloc en l'espai de memòria que s'està teixint a banda i banda dels Pirineus.

 

Emissió documental "Xavier Vinader, periodista. Contra la guerra bruta"

 

Us anunciem la propera estrena del nostre documental

 

"Xavier Vinader, periodista. Contra la guerra bruta"

 

Per primera vegada, Xavier Vinader, referent del periodisme d’investigació, explica en aquest documental sobre la cara fosca i les contradiccions de la Transició, la història que el va convertir en el primer periodista exiliat i empresonat de la Democràcia espanyola.

 

Dimarts 17 de Febrer a les 22:45 hores, al programa Sense Ficció de TV3

 

Desitgem que us agradi!

 

Veure tràiler: https://vimeo.com/108132663

 

PRODUCCIONS AUDIOVISUALS ANTÀRTIDA

Maria Riba

c/Balmes, 205 4t 1a

08006 Barcelona

93 410 66 31

mriba@antartida.tv

 

70 anys després. La invasió de la Vall d’Aran pels maquis



En la foto: Una companyia de la 35 Brigada, disposada a
entrar pel Pirineu després de l'alliberament del Midi

Centres de Recerca UAB - CEFID


Programa

10:00 - Inauguració

· Presentació de la jornada. Sr. Eugeni Giral, president del CEDOC.

10:15 - La invasió de la Vall d’Aran pels maquis

· Sr. Daniel Arasa, periodista i autor d’Años 40: Los maquis y el PCE (1984) i La invasión de los maquis (2004).

11:15 - La actuación del ejército español ante la invasión

· Sr. Fernando Martínez de Baños, coronel d’Artilleria a la Reserva i autor de "Hasta su total aniquilación. El ejército contra els maquis en el Valle de Arán y en el Alto Aragón, 1944-1946" (2002).

12:15 - Invasió guerrillera de la Vall d’Aran (19-27 d’octubre de 1944)

· Sr. Ferran Sánchez Agustí, historiador i autor de "Maquis y Pirineos: la gran invasión, 1944-1945" (2001).

13:15 - I. Taula rodona

Presentació del llibre "Ponts trencats" a Batea (Tarragona​)

 

16 Agost - Cazarabet conversa amb Montserrat Garriga i Paituví, autora de "Ponts trencats. Disset Testimonis d'exili i emigració"
 

Gent i Terra és una editorial que ens apropa a un llibre, recull de testimonis directes, gràcies a un treball tan encisador com minuciós des de la ploma de Montserrat Garriga Paituví; llicenciada en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. Des de les investigacions, i demés, de Montserrat Garriga sempre han estat els temes de l´exili republicà i la repressió franquista. Lány 2011 ja va publicar un interesantissim llibre: “Del silenci a les paraules.Joan Colomer i Prat, un alcalde de la República que li va editar l´Ajuntament de Santa Maria de Palautordera. A més, aquesta historiadora, des de l´any 2009 participa en la coordinació de les Jornades de la Memòria, organitzades per aquest Ajuntament. Però el traball de Montserrat ha siguit i ha aconseguit el-laborar un llibre fascinant perquè ens apropa a la poca Memòria Histórica viva. La de no pocs testimonis (en concret disset) que, de viva veu, li van anar contant a la nostra escriptora i compiladora de testimonis, des del punt de vista d´una historiadora,  allò que encara recordaven del se upas per l´exili i l´emigració

 

El llibre té el tret de que presenta una primera part dels testimonis volcats en negre sobre blanc en català i una segona part volcada en castellà.El total són disset  testimonis: 8 dones i la resta homes que ens endinsaran un el seu món, i en les seves memòries(així amb els seus records) més íntimes, personals…Val la pena fer-se amb el llibre de que Joan Garriga fa un pròleg molt contundent i on lloa, a més del treball de l´autora la importancia d´aquells que ens traslladen al testimoni oral….una de les millors maneres de fer historia.

Cazarabet conversa con Montserrat Garriga

-Montserrat, per què et vas decidir a fer un llibre sobre l´exili i l’emigració?

-Després d’acabar el meu primer llibre: Del silenci a les paraules, la biografia de l’alcalde republicà Joan Colomer de Santa Maria de Palautordera, se m’obre un món desconegut d’aquest municipi per a mí. I al mateix temps, començo a tenir forces contactes amb fills de regidors i persones que havien viscut els anys de la República, la guerra i els diferents exilis. Era una oportunitat que no podia deixar escapar i va ser quan em vaig decidir a entrevistar aquests testimonis directes d’aquests anys.

L’any 2011, quan començo amb les entrevistes, era un moment important que no podia desaprofitar, entre d’altres motius per l’edat dels entrevistats, ja que la majoria han nascut entre els anys 20 i 30 del segle passat.

-És un llibre de testimonis directes i orals. Quina importància té tot això de poder gaudir, i fixa´t que dic gaudir, del testimoni directe i oral?

-La paraula “gaudir” la trobo molt encertada. Em cosidero una afortunada que els diferents testimonis hagin volgut depositar en mi les seves vivències dels anys esmentats. L’entrevista és el document final, però tal com dic en la Presentació del llibre, l’important ha sigut l’enregistrament, i l’abans i el després de cada entrevista.

Entre els entrevistats i jo s’ha creat una important sinèrgia que ha facilitat tot el que diuen. Una relació amb un gran contingut on s’hi mouen fets, emocions i molta reflexions del que ha sigut la seva vida amb tots els condicionants que expliquen.

-Per què li poses el títol de Ponts Trencats?

-La portada del llibre és la imatge del Pont Trencat que hi ha a Santa Maria de Palautordera i a prop de Sant Celoni. Aquest pont dóna nom a un dels barris del primer municipi.

En una de les entrevistes, concretament la de Joan Anglada  fill d’un regidor de la República en guerra, em va treure la postal on hi havia aquest pont. En una de les cases de la imatge, l’entrevistat hi va anar a viure amb la seva mare i altres dones i infants quan els expulsen de la casa on vivien, al declarar-lis el “pacte de la fam”. Em vaig emportar la postal per escanejar-la i al sortir de la casa d’en Joan vaig decidir el nom del meu futur llibre. Les entrevistes i demés històries són de persones que se’ls va trencar la vida i van haver de recomposar-la amb grans dificultats a altres indrets.

-Sents que ets part  d´una mena d´encadenat que està fent un verdader servei de Recuperació de la Memòria Històrica?

-La meva participación a la recuperació de la Memòria Històrica ha anat lligada amb la participació i treball de cooperació amb diverses associacions i entitats dels dos costats de la frontera. En aquest sentit puc afirmar que em costaria entendre aquest treball en solitari. Crec que per tirar endavant qualsevol projecte és necessari fer-ho amb persones que perseguim els mateixos objectius. I en el cas de la Memòria és molt necessari.

Si les meves investigacions ajuden a la recuperació de la Memòria em sentiré contenta de participar en l’encadenat que lluita per dignificar-la i treure-la de la desmemòria.

-Per cert, en quin “estat de salut” creus que es troba, actualment, la Memòria Històrica?

-Hi ha una frase que diu: “Quan els vençuts no facin nosa, és quan podrem parlar d’ells”.

Crec que hem arribat tard a poder investigar i que les persones puguin parlar, però bé és el que hi ha i sobre això hem de treballar. No paro de dir-me a mi mateixa: Si hagués començat abans hauria pogut parlar amb totes les persones que van ser coetànies meves i que estaven amagades.

Fa 74 anys era detingut el President de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys

 

Memorial Democràtic 13/8/14

#taldiacomavui, fa 74 anys, era detingut a Le Baule el President de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys a mans de la policia militar alemanya i amb la col•laboració de la policia franquista #75anysExili

L'Hospitalet, tras los pasos del último maqui

Una nueva ruta divulga los lugares dónde vivió y actuó Quico Sabaté, el anarquista que robaba para los presos políticos

LaVanguardia Mari Carmen Gallego 09/06/2014

La casa natal de Quico Sabaté en la calle Xipreret del barrio Centre, frente al museo de la ciudad; la antigua Hispano Colonial, la actual Casona Asturiana de la rambla Just Oliveras, el primer banco que atracó; o el taller de la calle Enric Prat de la Riba donde trabajó son algunas de las paradas de la Ruta de Quico Sabaté que organiza el Museu de L'Hospitalet con motivo del 50º aniversario de la muerte de este guerrillero. 

"Sabaté es conocido como el último maqui y uno de los anarquistas más conocidos de la ciudad, aunque en L'Hospitalet había un peso muy importante de la CNT y de la FAI", explica el director del Museu de L'Hospitalet, Josep Maria Solias. "Con la organización de estas rutas queremos dar a conocer la historia de la ciudad, su composición social y sus características en la época en la que vivió Sabaté", asegura.

La ciudad en la que vivió Sabaté, durante la primera mitad del siglo XX, era muy diferente a la actual. "En 1900 L'Hospitalet tenía 7.000 habitantes y actualmente tiene 260.000. Ese crecimiento desmesurado de población en una ciudad en la que no había ningún tipo de servicios fue lo que motivó que Sabaté se revelara y comenzara su militancia y su actividad armada", comenta Solias.

Quico Sabaté nació en la calle Xipreret y vivió en la ciudad hasta el final de la Guerra Civil, cuando se exilió en Francia.

Presentació del llibre "Ponts trencat. Disset testimonis d'exili i emigració"

Presentació "Ponts trencats" de Montserrat Garriga 

31 de maig de 2014 ,

Hora: 18h

La Historiadora Montserrat Garriga ens presenta el seu nou llibre "Ponts Trencats"

Lloc: Sala d'Actes de l'Esplai

c/ Doctor Robert nº 1

Sta. María de Palautordera

El Senzill. Guerrilla i presó d’un maqui ara en PDF



Memòries de Joan Busquets i Verges: El Senzill. Guerrilla i presó d’un maqui.
Editat pel Centre d’Estudis Josep Ester Borràs. Segona edició ampliada i corregida