El paper de las dones en la lluita contra el feixisme

Cinquena edició: Els maquis a Collserola

Itineraris per la serra conduïts per Voluntaris de Collserola. De 4 a 5 hores de durada.

Seguint les petjades d’en Facerías, el conegut maquis barceloní, el recorregut ens proposa conèixer la zona de Collserola on acabada la guerra civil, s’amagaven aquests grups: la vall de Sant Medir i la de Sant Vicenç del Bosc.

Cinquena Edició
 
MJBarreiroLG 25/10/15
Com cada any s'ha realitzat la marxa maqui per Collserola organitzada pels Voluntaris del Parc, aquest any  han canviat de data.

La primera va ser organitzada al maig de 2011, les següents al febrer coincidint pel general amb l'ona de fred que sol passar per la zona cada hivern, i aquesta cinquena edició en el tardor, amb un dia clar, buidat i bona temperatura.

Torno a repetir invitació encara que en aquesta ocasió em va ser impossible acompanyar-los fins a San Cugat realitzant el recorregut.

El meu torn d'intervenció enguany va ser el primer en el lloc de trobada al peu de la serra, i el meu tema triat, com sòl fer cada any amb un temi lliure dintre del tema general, eligí per a l'ocasió: "L'exili. Els refugiats ahir i avui".

Ray Puig l'organitzador va parlar sobre Josep Lluís Facerias maqui libertario i la intervenció que va aportar l'historiador Antoni Estradé "L'anarquismo a Catalunya".
 

Publiquen el cens dels catalans enterrats al Valle de los Caídos

Volum 3

Una investigació xifra entre les 5.000 i les 7.000 les restes de persones procedents de Catalunya

Diari de Girona 13.10.2015

El cens de les persones enterrades al Valle de los Caídos procedents de Catalunya es publica per primera vegada en el tercer volum de la Història de la República a Catalunya, una obra en la qual han participat prop d'un centenar d'historiadors.

L'autora de la investigació i de l'entrada sobre el Valle de los Caídos en el volum, Queralt Solé, ha dit avui que "és un tema viu i del que historiogràficament es poden fer moltes coses".

La Guerra Civil al Montsec

 

 

Alòs de Balaguer – Artesa de Segre – Foradada – Cubells - La Sentiu de Sió – Llimiana – Sant Salvador de Toló - Vall de Meià – Vall de Montsec

El llibre recull fets bèl·lics ocorreguts al cel i sobre la terra compresa entre els rius Noguera Pallaresa i Segre; des del cap de pont d’Isona al cap de pont de Balaguer; entre Anya i la Sentiu de Sió; de Fontllonga a Ponts; narra assassinats, desaparicions, tragèdies, represàlies dels uns i captiveris dels altres, en forma de testimonis inèdits. Es tracta d’un maó d’història global amb un bé de Déu d’il·lustracions, relacions de caiguts en el camp de l’honor, víctimes colaterals i un Apèndix d’enorme interès general sobre aspectes escasament investigats de la rereguarda republicana com són els camps de concentració d’Ogern, Clariana, els Omells de na Gaia i una aproximació a les rutes d’evasió, especialment cap Andorra. Així mateix explica les expedicions d’aquells que temien per la vida, no volien anar al front per por de morir o buscaven passar-se a l’enemic per raons ideològiques.

Índex i primer capítol

Ferran Sánchez Agustí premi Tasis-Torrent de Comunicació (1995) és autor de mitja dotzena de llibres imprescindibles pel coneixement del món de la Guerra Civil i els Maquis a Catalunya i a les valls del Pirineu Oriental i Central. Ha treballat, de manera especial, l’exhumació de diligències judicials, el treball de camp, els testimonis de supervivents i una enriquida localització geogràfica. El seu treball de recerca ve avalat per diverses ponències presentades a les universitats de Pau et pays d’Adour, Toulouse-le-Mirail, Castilla-la Mancha i Complutense de Madrid. Entre els seus llibres més importants cal remarcar Maquis a Catalunya, amb 5 edicions (Pagès editors, 1999), Maquis y Pirineos, amb 3 edicions (Editorial Milenio, 2001), Espías, contrabando, maquis y evasión (Editorial Milenio, 2003) i El maquis anarquista (Editorial Milenio, 2006).
 

La Librería de Cazarabet - Mas de las Matas

Lliurament del carnet núm 1 a Neus Català a Els Guiamets

 

Comunistes.cat 4/5/15

Una delegació de Comunistes de Catalunya i de Joventut Comunista de Catalunya van viatjar diumenge 3 de maig a Els Guiamets per compartir un dia i un dinar amb la Neus Català i fer-li entrega del carnet nº1 de l'organització. Els va acompanyar la historiadora Elisenda Belenguer i Mercadé autora de la biografia de la Neus, "Neus Català, Memòria i lluita" editada per la Fundació Pere Ardiaca el 2006 i que darrerament ha viatjat al Camp d'extermini de Ravensbrük amb la delegació catalana.

La Neus és una dona que no necessita presentació. De fa 100 anys, que va néixer en aquest petit poble del Priorat, ha viscut una vida rica i plena, de lluita i compromís per una societat justa i igualitària. I ara encara ens ofereix la seva bonhomia, el seu somriure i l'alegria de saber-se estimada per molta gent.

Mentre el Secretari General Joan Josep Nuet li donava el carnet, amb les banderes comunistes i republicanes de fons, ella va comentar que admirava els joves i encara aprenia d'elles i ells.

La Neus és un exemple de tots aquells valors que defensem els i les comunistes: consciència, compromís, convicció, confiança, coherència, coratge, companyerisme, cooperació, camaraderia i classe.

Compartir un dia amb ella és un regal que ens permet sentir-nos hereves i hereus de les dones i homes que van lluitar en condicions extremes i al mateix temps, renovar el nostre compromís en el moment actual i les generacions futures.

Dietaris de l’exili: Al camp de Sant Cebrià i a París amb els presidents Irla i Tarradellas

Ressenya d'Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP de Mataró

Llibertat.cat 12/4/15

El llibre de 219 pàgines ha estat editat per Pagès editors de Lleida, el 2013. El text és bàsicament el dietari de Víctor Torres i Perenya (1915-2011), durant la seva etapa com a secretari general de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, durant el mandat del President J.Irla (1948-1954). La seu del Govern de la Generalitat a París era al número 10, del  carrer Washington.

L'Ajuntament de Vilanova s'adhereix a la "Xarxa Mai Més"

 

Blog del projecte BUCHENWALD 17/4/15

El Ple de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, ha aprovat aquest dilluns 13 d'abril, per unanimitat, l'adhesió a la Xarxa de Memòria i Prevenció del Feixisme , Mai Més" , i el suport al Projecte Buchenwald, que impulsa la Amical.

Navàs tindrà les primeres stolpersteine de l'estat espanyol

 

Navàs.cat 2/4/15

Les Stolpersteine són unes plaques individualitzades que recorden als deportats als camps nazis. Fins avui n’existeixen més de 28.000 a diferents països europeus. Les 5 primeres que s’instal·laran a l’Estat espanyol seran a Navàs (Bages), el 9 d’abril, dedicades als 5 deportats republicans del municipi, impulsat per l’ajuntament.

Camp de Concentració d'Horta

Edifici de Llevant del Camp de Concentració d'Horta *

Memòria dels barris 17/6/11
Història gràfica dels barris del Districte Horta-Guinardó
* L’edifici de Llevant que hi havia en el que avui dia és el Campus de Mundet, va ser utilitzat com a camp de concentració per l’exèrcit del general Franco en finalitzar la Guerra Civil. Tot i que s’anuncià el seu tancament el gener de 1940, es va mantenir en funcionament fins al mes d’abril. El llibre d’Aram Monfort, Barcelona 1939: El camp de concentració d’Horta «intenta respondre interrogants fonamentals entorn a l’ocupació i repressió militar exercida durant el primer any de postguerra»

Catalunya dedica 2015 a Neus Català, última supervivent espanyola de Ravensbrück

 

Traducció Estació Collserola

• És l'última espanyola supervivent del camp de concentració de Ravensbrück.
• L'actriu Mercè Arànega i el director Josep Maria Miró portaran la seva vida al Grec.
• La Generalitat vol posar de relleu la seva figura i la de les persones que van sofrir les conseqüències de la guerra i la dictadura franquista.

EFE  01.04.2015

Catalunya dedica 2015 a Neus Català que, a punt de complir cent anys, és l'última espanyola supervivent del camp de concentració de Ravensbrück, amb un programa d'actes entre els quals destaca una adaptació teatral sobre la seva vida que podrà veure's en el Festival Grec. L'actriu Mercè Arànega donarà vida a Neus Català en l'obra Un cel de plom, escrita per Carme Martí i dirigida per Josep Maria Miró.

 

És un referent i un testimoniatge de totes les dones que van lluitar en la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial

 

La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha presentat aquest dimecres aquest programa per a celebrar l'Any Neus Català, que ha descrit com un reconeixement a la figura d'aquesta supervivent de la barbàrie nazi "i per extensió -ha dit- a totes les persones que van sofrir les conseqüències de la guerra i la posterior dictadura franquista".

Projecció de "Sense destí" 26 de març a Vilanova

Blog del projecte BUCHENWALD - Enric Garriga - 20/3/15
En el marc del PROJECTE BUCHENWALD, l’Amical de Mauthausen, i altres entitats aplegades en el projecte porten al cinema Bosc de Vilanova,  una  nova sessió del cicle sobre la deportació als camps de concentració  amb la finalitat de sensibilitzar sobre  el feixisme i recuperar la memòria històrica.

 

Aquesta sessió  tindrà lloc els dijous a les 7 de la tarda al Cinema Bosc  i l’entrada es gratuïta i oberta a totes les persones interessades. 

“Sense Destí”  es una pel·lícula hongaresa de l’any 2005 dirigida per Lajos Koltai  i que està basada en el llibre del premi Nobel  Imre Kertèsz. Aquesta pel·lícula  narra en forma semi autobiogràfica la història d’un noi jueu de 14 anys, que l’any 1944 va ser separat de la seva família i enviat als camps de concentració nazis d’Auschwitz i Buchenwald.

L’Amical Mathausen presenta el projecte “Mai més” de preservació de la memòria

 

BUCHENWALD. Memòria, Deportació i Prevenció del Feixisme. 19/3/15

L'Amical de Mauthausen amb el suport del Parlament de Catalunya ha commemorat el 70é aniversari de l'alliberament dels camps amb una trobada de joves per a manifestar el compromís amb el missatge dels deportats i deportades de "feixisme mai més".

 

La trobada, presentada per l'actor Sergi López, ha comptat amb la presencia de molts alumnes i professorats dels instituts del País, diputades i diputats i representants dels ajuntaments catalans, i ha servit per a presentar oficialment la Xarxa de Memòria i Prevenció del Feixisme.

 

Durant l'acte els alumnes han explicat la seva experiència i refermat el seu compromís contra el feixisme, i s'ha llegit la declaració de la junta de portaveus del Parlament, de suport dels grups parlamentaris a la memòria i al missatge de les víctimes del feixisme.

 

L'ex deportat a Mauthausen Jose Marfil, ha posat el testimoni de vida i de lluita contra el nazisme i en defensa de la República.

Reivindicar la riquesa de l'exili cultural català del 39

 

Agullana inaugura un espai que recorda autors, artistes, músics i pedagogs que van continuar creant fora de Catalunya, molts a camps de refugiats

 

VilaWeb 21/3/15

Agullana va ser un dels punts claus de la sortida a l'exili de bona part de la Generalitat republicana i dels intel·lectuals de l'època. Ara, setanta-sis anys més tard, el poble acull un espai dedicat a l'exili cultural. L'objectiu és posar en valor la riquesa d'aquest patrimoni i reivindicar que, més enllà de figures conegudes com Pau Casals o Mercè Rodoreda, també hi va haver desenes de mestres, pintors o pensadors que van seguir creant fora de Catalunya. A més Agullana també vol fer-se un lloc en l'espai de memòria que s'està teixint a banda i banda dels Pirineus.

 

Inauguració de la placeta de les Dones de Ravensbrück

 

Ajuntament de Barcelona

L'acte, durant el qual es plantarà el roser Resurrection creat per a les persones del camp de concentració de Ravensbrück, tindrà lloc el dimarts 3 de març, a dos quarts de sis de la tarda, al camí de Don Quixot del Parc de Cervantes. Hi assisteix Francina Vila i Valls, regidora de Dona i Drets Civils.

Gavà s'adhereix a la Xarxa de Memòria i de Prevenció del Fascismo, Mai Més

Representants de l'ajuntament, de l'institut Bruguers i d'Amical
(Foto: Elbruguers.cat)

Traducció Estació Collserola

Gavà (Barcelona), 6 feb (EFE).- L'alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez, i el president d'Amical Mauthausen, Enric Garriga, han signat un conveni d'adhesió de la ciutat a la Xarxa de Memòria i de Prevenció del Fascismo, Mai Més.

La iniciativa la va posar en marxa en 2013 l'associació Amical de Mauthausen, que agrupa i representa als espanyols que van ser víctimes del nazisme en els camps de concentració.

L'objectiu és crear una xarxa local integrada per centres educatius, entitats i ciutats que eduquin en la prevenció del fascismo des de la memòria històrica.

El consistori va acordar per unanimitat, en el ple del passat mes de gener, l'adhesió a aquesta Xarxa a petició de l'Institut de Bruguers, que ja forma part.

De fet, alguns alumnes del centre han viatjat recentment a Alemanya per a visitar el camp de concentració de Buchenwald.

Enric Garriga ha explicat que "aquesta xarxa pretén aconseguir dos objectius: recuperar la memòria històrica, el que va ser la deportació republicana, i l'altra a prevenir el fascismo ", que ha afegit que el Projecte Buchenwald "vol treballar des del món local, els ajuntaments, les institucions i els instituts, el que va ser aquesta etapa històrica i lluitar contra el fascismo ". EFE

Neus Català, medalla d'or a la lluita antifeixista i la preservació de la memòria històrica

 

L'Ajuntament de Barcelona va reconèixer, ahir, l'única supervivent catalana viva del camp d'extermini nazi de Ravensbrück

 

Directa.cat - Bertran Cazorla 30/10/2014

Es fa silenci al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. La veu fluixa d'una dona que gairebé té un segle d'edat s'obre pas entre flaixos, petons i felicitacions. Animada per Marina Rossell, a qui té al costat, canta “L'emigrant”. És Neus Català i, al coll, llueix la Medalla d'Or al Mèrit Cívic de la ciutat. La darrera supervivent catalana viva del camp d'extermini nazi de Ravensbrück, veterana lluitadora antifeixista, militant comunista fins avui i activista per a la memòria històrica acabava de rebre el guardó en un acte al consistori i estava rebent nombroses felicitacions quan va arrencar a cantar.

 

El mes de juny d'enguany, el ple municipal de la capital catalana havia acordat distingir la veterana antifeixista per unanimitat “i això no passa cada dia”, va subratllar el dimecres durant l'acte d'entrega de la medalla l'alcalde Xavier Trias –qui, per cert, encara no ha aconseguit trobar l'instrument per evitar la presència a la ciutat del Casal Tramuntana, on milita molta gent admiradora de les idees i els personatges que van causar l'horror nazi. El consistori va acordar aquesta distinció “com a reconeixement a la trajectòria vital” de Català per “defensar els drets de les dones i per la seva especial contribució a preservar la memòria històrica”, segons l'acord pres, i per agrair que l’activista cedís a l’Ajuntament de Barcelona –al Fons d’Història Oral de l’Arxiu Històric de la ciutat– les gravacions que va fer recollint el testimoni de dones que, com ella, van patir l’horror dels camps nazis. La distinció per a Català va comptar amb el suport explícit de l'Amical de Mauthausen i del Centre d'Estudis Internacionals-Pavelló de la República (CEHI) de la UB.

 

Dues dones van ser les encarregades de glossar la figura de la darrera supervivent catalana viva del camp d'extermini nazi de Ravensbrück, que, després del seu alliberament, va maldar per localitzar i recollir el testimoni d'altres dones que van patir aquell horror. “La memòria no existeix si no és compartida”, va afirmar la primera d'aquestes dues dones, Margarita Català, filla de la veterana antifeixista, que va ressaltar que el testimoni de la seva mare és “una terrible exigència”. L'altra glossadora era Mariona Castellví, amiga de la família Català. “Reculls aquesta medalla en nom de totes les dones que van perdre la vida als camps i de les que van lluitar per mantenir viva la memòria”, va dir.

 

A més de Trias, l'escoltaven representants de forces polítiques diverses, com ERC i el PSC, però, principalment, d'ICV-EUiA, com Dolors Camats, coordinadora d'ICV, i Joan Josep Nuet, d'EUiA, partit on encara avui milita Català. També hi eren la cantant Marina Rossell i Albert Om, que, seguint el camí d'una de les primeres periodistes que van recollir el testimoni de les supervivents catalanes de l'extermini nazi, Montserrat Roig, autora d'Els catalans als camps nazis, ha treballat per mantenir viva la memòria de Català dedicant-li una edició del seu programa El Convidat.

 

També l'escoltaven nombrosos companys de militància; membres de l'Amical de Ravensbrück que Català va ajudar a fundar; veïns i veïnes de Rubí, la ciutat on es va instal·lar Català en tornar a Catalunya després dels anys d'exili a França, i també veïnat dels Guiamets, el poble del Priorat on va néixer un octubre de fa 99 anys, on va fundar el PSUC en esclatar la guerra, d'on va marxar per assistir la República durant el conflicte i on ha tornat a residir els darrers anys. Moltes d'aquestes persones es van atansar a Català al final de l'acte per felicitar, besar i fer-se fotos amb la recent guardonada, que lluïa la medalla al coll i exhibia, amb orgull, una bandera republicana. . .

Presentació del llibre "Ponts trencats" a Batea (Tarragona​)

 

16 Agost - Cazarabet conversa amb Montserrat Garriga i Paituví, autora de "Ponts trencats. Disset Testimonis d'exili i emigració"
 

Gent i Terra és una editorial que ens apropa a un llibre, recull de testimonis directes, gràcies a un treball tan encisador com minuciós des de la ploma de Montserrat Garriga Paituví; llicenciada en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. Des de les investigacions, i demés, de Montserrat Garriga sempre han estat els temes de l´exili republicà i la repressió franquista. Lány 2011 ja va publicar un interesantissim llibre: “Del silenci a les paraules.Joan Colomer i Prat, un alcalde de la República que li va editar l´Ajuntament de Santa Maria de Palautordera. A més, aquesta historiadora, des de l´any 2009 participa en la coordinació de les Jornades de la Memòria, organitzades per aquest Ajuntament. Però el traball de Montserrat ha siguit i ha aconseguit el-laborar un llibre fascinant perquè ens apropa a la poca Memòria Histórica viva. La de no pocs testimonis (en concret disset) que, de viva veu, li van anar contant a la nostra escriptora i compiladora de testimonis, des del punt de vista d´una historiadora,  allò que encara recordaven del se upas per l´exili i l´emigració

 

El llibre té el tret de que presenta una primera part dels testimonis volcats en negre sobre blanc en català i una segona part volcada en castellà.El total són disset  testimonis: 8 dones i la resta homes que ens endinsaran un el seu món, i en les seves memòries(així amb els seus records) més íntimes, personals…Val la pena fer-se amb el llibre de que Joan Garriga fa un pròleg molt contundent i on lloa, a més del treball de l´autora la importancia d´aquells que ens traslladen al testimoni oral….una de les millors maneres de fer historia.

Cazarabet conversa con Montserrat Garriga

-Montserrat, per què et vas decidir a fer un llibre sobre l´exili i l’emigració?

-Després d’acabar el meu primer llibre: Del silenci a les paraules, la biografia de l’alcalde republicà Joan Colomer de Santa Maria de Palautordera, se m’obre un món desconegut d’aquest municipi per a mí. I al mateix temps, començo a tenir forces contactes amb fills de regidors i persones que havien viscut els anys de la República, la guerra i els diferents exilis. Era una oportunitat que no podia deixar escapar i va ser quan em vaig decidir a entrevistar aquests testimonis directes d’aquests anys.

L’any 2011, quan començo amb les entrevistes, era un moment important que no podia desaprofitar, entre d’altres motius per l’edat dels entrevistats, ja que la majoria han nascut entre els anys 20 i 30 del segle passat.

-És un llibre de testimonis directes i orals. Quina importància té tot això de poder gaudir, i fixa´t que dic gaudir, del testimoni directe i oral?

-La paraula “gaudir” la trobo molt encertada. Em cosidero una afortunada que els diferents testimonis hagin volgut depositar en mi les seves vivències dels anys esmentats. L’entrevista és el document final, però tal com dic en la Presentació del llibre, l’important ha sigut l’enregistrament, i l’abans i el després de cada entrevista.

Entre els entrevistats i jo s’ha creat una important sinèrgia que ha facilitat tot el que diuen. Una relació amb un gran contingut on s’hi mouen fets, emocions i molta reflexions del que ha sigut la seva vida amb tots els condicionants que expliquen.

-Per què li poses el títol de Ponts Trencats?

-La portada del llibre és la imatge del Pont Trencat que hi ha a Santa Maria de Palautordera i a prop de Sant Celoni. Aquest pont dóna nom a un dels barris del primer municipi.

En una de les entrevistes, concretament la de Joan Anglada  fill d’un regidor de la República en guerra, em va treure la postal on hi havia aquest pont. En una de les cases de la imatge, l’entrevistat hi va anar a viure amb la seva mare i altres dones i infants quan els expulsen de la casa on vivien, al declarar-lis el “pacte de la fam”. Em vaig emportar la postal per escanejar-la i al sortir de la casa d’en Joan vaig decidir el nom del meu futur llibre. Les entrevistes i demés històries són de persones que se’ls va trencar la vida i van haver de recomposar-la amb grans dificultats a altres indrets.

-Sents que ets part  d´una mena d´encadenat que està fent un verdader servei de Recuperació de la Memòria Històrica?

-La meva participación a la recuperació de la Memòria Històrica ha anat lligada amb la participació i treball de cooperació amb diverses associacions i entitats dels dos costats de la frontera. En aquest sentit puc afirmar que em costaria entendre aquest treball en solitari. Crec que per tirar endavant qualsevol projecte és necessari fer-ho amb persones que perseguim els mateixos objectius. I en el cas de la Memòria és molt necessari.

Si les meves investigacions ajuden a la recuperació de la Memòria em sentiré contenta de participar en l’encadenat que lluita per dignificar-la i treure-la de la desmemòria.

-Per cert, en quin “estat de salut” creus que es troba, actualment, la Memòria Històrica?

-Hi ha una frase que diu: “Quan els vençuts no facin nosa, és quan podrem parlar d’ells”.

Crec que hem arribat tard a poder investigar i que les persones puguin parlar, però bé és el que hi ha i sobre això hem de treballar. No paro de dir-me a mi mateixa: Si hagués començat abans hauria pogut parlar amb totes les persones que van ser coetànies meves i que estaven amagades.

L'Hospitalet, tras los pasos del último maqui

Una nueva ruta divulga los lugares dónde vivió y actuó Quico Sabaté, el anarquista que robaba para los presos políticos

LaVanguardia Mari Carmen Gallego 09/06/2014

La casa natal de Quico Sabaté en la calle Xipreret del barrio Centre, frente al museo de la ciudad; la antigua Hispano Colonial, la actual Casona Asturiana de la rambla Just Oliveras, el primer banco que atracó; o el taller de la calle Enric Prat de la Riba donde trabajó son algunas de las paradas de la Ruta de Quico Sabaté que organiza el Museu de L'Hospitalet con motivo del 50º aniversario de la muerte de este guerrillero. 

"Sabaté es conocido como el último maqui y uno de los anarquistas más conocidos de la ciudad, aunque en L'Hospitalet había un peso muy importante de la CNT y de la FAI", explica el director del Museu de L'Hospitalet, Josep Maria Solias. "Con la organización de estas rutas queremos dar a conocer la historia de la ciudad, su composición social y sus características en la época en la que vivió Sabaté", asegura.

La ciudad en la que vivió Sabaté, durante la primera mitad del siglo XX, era muy diferente a la actual. "En 1900 L'Hospitalet tenía 7.000 habitantes y actualmente tiene 260.000. Ese crecimiento desmesurado de población en una ciudad en la que no había ningún tipo de servicios fue lo que motivó que Sabaté se revelara y comenzara su militancia y su actividad armada", comenta Solias.

Quico Sabaté nació en la calle Xipreret y vivió en la ciudad hasta el final de la Guerra Civil, cuando se exilió en Francia.

L'Amical de Mauthausen, als actes de commemoració de l'alliberament del Camp

EIX. L'Amical de Mauthausen, als actes de commemoració de l'alliberament del Camp

El president de l’Amical, el vilanoví Enric Garriga, va ressaltar la importància de seguir treballant per la memòria i els valors dels republicans deportats

Eixdiari.cat - Vilanova i la Geltrú 13-05-2014

Els dies 9, 10 i 11 de maig, l’Amical de Mauthausen ha estat  un cop més a Mauthausen, per a recordar els 75 anys de l’exili, i  per retre homenatge als qui allà foren internats , especialment, als deportats republicans.

La delegació de l’Amical, enguany va reunir una notable presencia de persones encapçalada per membres de la Junta de l’Associació, acompanyats pel Director General de Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya, Sr. Miquel Puig; de les Sres. Júlia de la Encarnación i María Petra Jiménez, regidores dels ajuntaments de Sant Celoni i Santa Coloma de Gramenet, respectivament; i de l’ambaixador d’Espanya a Viena, Sr. Alberto Carnero. A aquesta representació institucional s’hi van sumar també alumnes de batxillerat de l’Institut Baix Montseny, de Sant Celoni i dels Instituts Lluís de Peguera i Pius Font i Quer, de Manresa, així com membres de diferents associacions de Santa Coloma de Gramenet i l’associació Pozos de Caudé de Terol.

Durant els dies de la commemoració, alumnes, associacions i institucions, conjuntament amb l’Amical, van realitzar diferents actes d’homenatge i record a la deportació republicana al castell de Hartheim, al camp de Gusen, a l’estació de tren de Mauthausen, a l’escala de la pedrera de Mauthausen i als monuments espanyol i francès al camp.

A la cerimònia principal que reuneix delegacions de 21 països i la nostra entitat, que agrupa els antics deportats i les seves famílies i amics, no hi ha faltat mai des de 1962, any en què es fundà l’associació i s’inaugurà el monument per subscripció popular, aquest any va fer un dels discursos el representant de l’Amical, Josep Sanmartin, membre del Comité Internacional de Mauthausen.

L’Amical vol remarcar la importància d’aquests viatges i cerimònies, per a seguir lluitant per a la recuperació de la memòria republicana, especialment en un país on encara la lluita per la democràcia i la llibertat que van encapçalar els republicans  no ha estat plenament reconeguda i també perquè representen una eina d’educació i formació ens els valors democràtics i de prevenció del feixisme, facilita que els joves puguin esdevenir ciutadans més preparats per combatre les idees xenòfobes i extremistes que amenacen de nou Europa.

A l’acte al monument espanyol al camp, el president de l’Amical Enric Garriga, va ressaltar la importància de seguir treballant per la memòria i els valors dels republicans deportats a Mauthausen, però també de mirar endavant i seguir impulsant la presencia de joves , els projectes pedagògics amb els joves i els intercanvis i xarxes de joves, centres de secundària i ciutats d’Europa per a potenciar el fre a les idees feixistes.

L’Amical de Mauthausen convida Loquillo a visitar el camp de concentració austríac

En un piulet, diu al cantant que així podria veure 'què va ésser el nazisme de veritat'

VilaWeb 01.05.2014

La polèmica entrevista del cantant Loquillo al diari ABC, en què comparava la situació actual a Catalunya amb el nazisme, ha merescut una resposta de l'Amical de Mauthausen, la principal associació d'ex-deportats republicans dels camps de concentració del nazis i dels seus familiars i amics. En un piulet al seu compte de Twitter, l'entitat diu a Loquillo: 'El dia que vulguis et convidem a visitar Mauthausen, juntament amb Cospedal, perquè vegis què va ésser el nazisme de veritat.'

Hola @LOQUILLOoficial, el dia que quieras te invitamos a visitar Mauthausen, junto a Cospedal, para que veas lo que fué el nazismo de verdad

El cantant Loquillo va declarar ahir al diari ABC que els catalans érem nazis perquè volíem votar. Poques hores després, ell mateix afirmava que les declaracions havien estat manipulades. Però el diari madrileny va acabar fent públic l'enregistrament de l'entrevista. La resposta, certament, és tallada, no hi és sencera. Però se sent clarament com Loquillo parla de nazis i els relaciona amb els catalans.

L'àudio de l'ABC confirma que Loquillo comparava la situació a Catalunya i el nazisme