Exposiciò "Els Niños de la guerra expliquen la seva vida, expliquen la teva historia"

Projecció de "Sense destí" 26 de març a Vilanova

Blog del projecte BUCHENWALD - Enric Garriga - 20/3/15
En el marc del PROJECTE BUCHENWALD, l’Amical de Mauthausen, i altres entitats aplegades en el projecte porten al cinema Bosc de Vilanova,  una  nova sessió del cicle sobre la deportació als camps de concentració  amb la finalitat de sensibilitzar sobre  el feixisme i recuperar la memòria històrica.

 

Aquesta sessió  tindrà lloc els dijous a les 7 de la tarda al Cinema Bosc  i l’entrada es gratuïta i oberta a totes les persones interessades. 

“Sense Destí”  es una pel·lícula hongaresa de l’any 2005 dirigida per Lajos Koltai  i que està basada en el llibre del premi Nobel  Imre Kertèsz. Aquesta pel·lícula  narra en forma semi autobiogràfica la història d’un noi jueu de 14 anys, que l’any 1944 va ser separat de la seva família i enviat als camps de concentració nazis d’Auschwitz i Buchenwald.

Projecció del documental "El Retratista"

 

Dijous 18 de setembre, a les 19 hores

Direcció, fotografia i muntatge alberto Bougleux. Idea original i investigacions Sergi Bernal

Una escola rural republicana dels anys 30. Un món perdut vist amb els ulls de nens que aprenen a escriure. La utopia d'un mestre truncada per la guerra i la dictadura. Un documental i un repte col·lectiu en memòria de les víctimes de la repressió franquista.

Observacions: En finalitzar la projecció s'obrirà un debat amb els assistents i els autors. 

 Entrada gratuïta. 

Presentació a Barcelona del llibre d'Angel Belza

El proper dijous, dia 21, el Fòrum Altaïr a les 19,30 h.,(Gran Via de les Corts Catalanes, 616) programa un acte inusual. L’ Ángel Belza és un bon coneixedor de la Rúsia en la que  visqué; però la seva experiència no va ser precisament turística. Com altres Nens de la Guerra fou evacuat a Leningrad quan tenia deu anys. Els seu relat autobiogràfic Memorias de un niño en Rusia 1937-1957 il·lumina les circumstàncies d’una època i un país; però, sobre tot, fa entenedor un període de la història que no hem d’oblidar.

Presentarà el llibre el mateix autor, acompanyat de l’editor de Paradiso Gutenberg,  Valentín Carrera i de Juan Barceló, que ho farà en representació de la Asociación Guerra y Exilio (AGE).

Pep Bernadas

"Dona i República. V Jornades de la Importancia de la Memòria"

A Santa Maria de Palautordera (Barcelona), 22 i 23 de novembre

Adéu a la ‘Nena del 36'

Josefina Piquet, la integrant més jove del grup Dones del 36 dedicat a divulgar els horrors de la Guerra Civil espanyola, mor als 78 anys

El tanatori de les Corts de Barcelona acollirà demà una cerimònia civil de comiat 

13/08/13 02:00 - Barcelona - Jordi Panyella - El Punt Avui

Ningú no pot lluitar contra la mort amb la voluntat de vèncer-la una vegada i una altra, però sí que es pot lluitar contra l'oblit enarborant, mentre es té vida, la bandera de la memòria. Josefina Piquet va perdre diumenge passat l'últim combat, i va morir a l'edat de 78 anys. Enrere va deixar tants i tants dies de petites grans victòries, tantes com xerrades i conferències va anar fent per tot el país amb l'ànim de divulgar els horrors de la Guerra Civil espanyola i els patiments que tenia gravats en el seu record de nena.

Josefina Piquet era coneguda amb el nom de la Nena del 36 d'ençà que va conèixer un grup de dones octogenàries que, a finals de la dècada dels noranta, van formar el grup Dones del 36 amb el propòsit divulgador d'explicar el conflicte fratricida a les noves generacions. “Com que jo era la més petita, per això les meves companyes em van dir «la nena»”, explicava sempre la Josefina.

Però el més important i transcendent de la seva biografia no és aquesta anècdota, sinó la decidida voluntat de visitar instituts i universitats per donar testimoni davant els joves. La seva va ser la història d'una nena que va viure l'horror dels demolidors bombardejos sobre Barcelona i que el febrer del 1939 va haver de fugir a l'exili i buscar el seu pare desesperadament, amb la mare, fins que el van trobar pres al camp de Sant Ciprià. Es van poder retrobar a la Dordonya, el 1941, enmig de la misèria més crua i el terror de la invasió nazi.

La Josefina serà acomiadada demà al tanatori de les Corts. Per ella, gràcies a dones com ella, la memòria perdura. 

Nota Estació Collserola:  El comiat serà demà dimecres 14 d'agost, al Tanatori de Les Corts de Barcelona a les 13h. A la Sala 13.

El xalet de Puigcerdà. Solidarita​t sota les bombes

 

El xalet de Puigcerdà. Solidaritat sota les bombes de Jordi Finestres

 

Un capítol de la nostra història ple d’emoció, tragèdia i èpica.

Una història commovedora que relata la fundació de Plan al 1937, una ONG dedicada a apadrinar nens i nenes víctimes de la Guerra Civil. Un relat extraodinari sobre les persones que la van fer possible, però sobretot sobre aquells nens perduts entre l’horror de la guerra i retrobats gràcies a l’amor i la generositat.

Un relat humanitari, desconegut fins ara i d’alt interès històric.
La història inèdita de John Langdon-Davies, que narra com l’ONG més antiga del món neix a Catalunya l’any 37.

 

Jordi Finestres (Manresa, 1974) és periodista, especialitzat en l’àmbit de la comunicació esportiva i política i també de la divulgació i investigació històrica a la revista Sàpiens. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació, tant en premsa com a la televisió. Ha publicat més d’una vintena de llibres, la majoria dels quals, centrats en temàtica històrica i en l’esport.

La librería de Cazarabet
www.cazarabet.com/lalibreria

Acte de lliurament de 15a edició del Premi 'Romà Planas i Miró' de memorials populars

Ajuntament de la Roca del Vallès i l'Associació d'Amics de l’Arxiu de la Memòria Popular

El Jurat Popular del Premi “Romà Planas i Miró” de memorials populars ja ha triat les 5 obres finalistes del certamen organitzat anualment per l’Arxiu de la Memòria Popular, una iniciativa de l’Ajuntament de la Roca del Vallès, que enguany ha arribat a la 15a edició.

L’acte de lliurament es farà el proper dissabte 1 de desembre, en ocasió de la Festa Major de Sant Sadurní.

 

Les obres finalistes són:

-AUTORA: Pseudònim GIULIANA CATALANO, de Barcelona

TITOL : NOSALTRES ELS JULIANS

SÍNTESI: L’any 1948 la família de l’autora –pare, mare, germana gran i ella d’un any d’edat- marxa d’Orsera, ciutat italiana de la Venècia Júlia de la península d’Istria, després de greus esdeveniments ocorreguts al final de la II Guerra Mundial que culminen al cap d’un temps amb l’annexió d’aquesta zona a la Iugoslàvia de Tito. La seva família, com moltes famílies d’Els Julians, se’n van a viure a Fertilia, una ciutat de Sardenya de la zona de l’Alguer. Aquesta ciutat, iniciada pel govern de Mussolini va quedar inacabada, Els Julians la van construint amb molt de treball i van procurant sentir-s’hi bé. L’autora parla de moltes persones de Fertilia -familiars, amics i veïns- en la seva vida quotidiana. Són unes vivències plenes de sentiment i amb el regust de la sensació d’exili. Quan és gran té l’oportunitat d’anar a Catalunya, estudia llengua i literatura catalanes, coneix el que serà el seu marit i s’hi queda a viure amb el sentiment de pertànyer també, a aquesta terra.

 

-AUTOR: Angel INFANTE MASCLANS, de Barcelona

TÍTOL: MI VIDA SEGÚN YO

SÍNTESI: L’autor neix a Barcelona. La seva família es veu amb la necessitat de canviar de casa per causes econòmiques i, també per la guerra, de Barcelona van a viure a Olot, després a Les Planes i finalment retornen a Barcelona. Una bona part de la infància i joventut la passa en vivendes on s’hi acull més d’una família, ens descriu com era la convivència. Comença de ben jove a treballar i amb el temps es va convertint en una persona desperta i seriosa i que també, sap fer amics. De gran va treballant en diferents impremtes, s’enamora, es casa i lluitant per una millor qualitat de vida s’associa i funda una impremta pròpia que li portarà sovint maldecaps.

 

-AUTORA: Margarita SABORIT GADEA, de Granollers

TÍTOL: MEMORIA DE UNA NIÑA DE LA GUERRA

SÍNTESI: La història de l’autora quan era una nena i una adolescent està plena de moments tristos i difícils. Neix en una família molt humil que s’il·lusiona per viure en una casa d’autoconstrucció a la zona de Montjuic, Barcelona. Mentre hi viuen comença la guerra civil i es traslladen a Figueres, un dels seus records més punyents és el patiment que li causaven els bombardejos. La vida familiar fa un tomb amb el pare absent que ha anat a la guerra i ha mort. La mare va quedant abatuda, ha de treballar molt per mantenir la família i arriba a tractar malament a la filla. La noia ha de cuidar molt dels seus germans i la mare decideix portar-la a un centre de menors regentat per monges, del qual per causes alienes serà expulsada. Retorna al treball a la llar, aquest cop cuidant la germana petita. Quan és gran, viu moments de tensió quan s’enamora del que serà el seu marit i pare del seu fill i la seva filla.

-AUTOR: Joan SAMPER ROSALEN, de Palau-Solità i Plegamans

TÍTOL: UNA VIDA QUE FUÉ..25 ANYS DE SINDICALISME

SÍNTESI: L’autor comença escrivint sobre el que sent i fa en la residència d’avis on està internat. Escriu sobre un període de 25 anys de la seva vida de sindicalista, comença essent enllaç sindical l’any 1973 en el sindicat anomenat vertical, però el seu sentit crític el fa considerar que el sindicalisme és una altra cosa i un cop mort el general Franco s’afilia a la UGT. Descriu el seu treball, les lluites, els èxits i els fracassos que van succeint en el seu treball sindical. Té també, un apartat dedicat a la seva filla Silvia que mort jove i que el deixa molt entristit. Més endavant ell anirà a la residència d’avis on hi ha la seva dona malalta i passarà per situacions personals difícils.

 

-AUTOR: Fortunato PEÑA PEÑA, de Valle de Tabladillo (Segovia)

TÍTOL : COSTUMBRES I TRADICIONES

Projecció del documental La Canalla de Sant Felip

 

Traducció Estació Collserola

Pasoapaso  col·lectiu artistes audiovisuals

Dimecres  23 d'octubre, 18:00h. Sala d'actes del Departament d'Ensenyament c / Via Augusta, 202 - Barcelona

El documental sobre els bombardejos a l'església i plaça homònimes durant la guerra civil es projectarà dins el cicle de cinema fòrum El Documental Històric a l'aula, i comptarà amb la participació del nostre company i director del documental, Pau Tulián.

'La maternitat d'Elna' a l'Hospitalet de Llobregat i Guernika

Memorial Democràtic

De l'1 de juny a l'1 de juliol

Can Colom

Plaça Can Colom, 1

L'Hospitalet de Llobregat

Del 16 de juny al 30 d'octubre

Museu de la Pau de Guernika

Foru Plaza, 1

Guernika

La mostra, produïda pel Memorial Democràtic, explica amb fotografies la història de la Maternitat d'Elna. La immensa majoria d'exiliats republicans van ser internats per l'Estat francès en els oficialment denominats camps d'acolliment. Es tractava de veritables camps de concentració sense cap condició sanitària. L'índex de mortaldat en parts als camps era de gairebé el 95%. Davant d'aquesta situació, Elisabeth Eidenbenz, una jove mestra suïssa, va organitzar una maternitat en una residència campestre abandonada de la vila rossellonesa d'Elna. Allà atenia les parteres procedents dels camps i dels seus fills. Entre el 1939 i el 1944, hi van néixer 597 infants, la major part fills d'exiliades procedents de Catalunya.

A l'Hospitalet, l'exposició s'emmarca en el cicle temàtic Temps i maternitats, organtitzat per l'Ajuntament de la ciutat, i hi arriba pocs dies després de la mort d'Eidenbenz, el passat 23 de maig, als 97 anys.

Una altra producció de la mateixa exposició, traduïda també a l'euskera, viatja al prestigiós Museu de la Pau de Guernika, on s'estarà més de quatre mesos.

Presentació del llibre "Ombres sota un cel radiant"

El Memorial Democràtic i d’editorial CCG us inviten a la presentació del llibre "Ombres sota un cel radiant" de Mercè Ettinghausen

Memòries d’una nena que, arran dels bombardeigs sobre Barcelona, és portada, l’any 1938, a refugiar-se a casa dels avis, a l’Empordà, i a reunir-se, l’any següent, amb la seva mare a França.

Amb la participació de l’autora.

Dimecres, 30 de març de 2011, a les set del vespre, al Museu d'Història de Catalunya (Plaça Pau Vila, 3, Barcelona)

Cinema en temps de guerra, exili i repressió

Espai Memorial Democràtic (Via Laietana) Barcelona

Hasta el 7 de noviembre

Aquest és el títol d’una exposició i d’un cicle de projeccions de pel·lícules i conferències que pretenen donar a conèixer l’efervescència cinematogràfica que va viure Catalunya durant la Guerra Civil, així com l’alt preu que van haver de pagar molts dels seus professionals durant la dictadura franquista o a l'exili. La mostra es pot veure del 22 de setembre al 7 de novembre a l'Espai Memorial Democràtic.

Les prop de quatre convulses dècades que va viure Catalunya entre 1936 i 1975 van afectar tots els àmbits del país, també el cinema. Durant la Guerra Civil, va ser utilitzat no només per a entretenir, sinó com una arma política i de propaganda bèl·lica. Amb el triomf franquista, a més de la imposició d'una forta censura, molts professionals es van veure obligats a exiliar-se i alguns dels que es van quedar van patir la repressió del règim.

La mostra, una iniciativa del Centre d’Investigacions Film-Història del Departament d’Història Contemporània de la UB amb el suport del Memorial Democràtic, s’estructura en quatre blocs:

- L’esclat del conflicte i la revolució

- La producció durant la guerra

- L'ocupació franquista: la repressió i l’exili

- La producció cinematogràfica en català durant el franquisme.

A més, els visitants de Cinema en temps de guerra, exili i repressió poden veure fotografies, cartells, cartes, carnets de premsa, programes de mà i altres objectes, així com documentació oficial de l’època.

Cicle "Cinema en temps de guerra"

Tant l’exposició que duu el mateix nom com aquest cicle de cinema exposen l’efervescència cultural que, malgrat les circumstàncies adverses, va viure Catalunya en plena Guerra Civil, i com l’exili i la repressió van afectar el cinema fet al nostre país. Un total de quatre pel·lícules, acompanyades d'una conferència, es projectaran a l'Espai Memorial Democràtic entre el 30 de setembre i el 21 d'octubre.

El primer cinefòrum, titulat La vida quotidiana a la rereguarda, comptarà amb Esteve Riambau, autor i director, juntament amb Elisabet Cabeza, de La doble vida del faquir. Aquesta pel·lícula viatja a l’escena d’una escola de Sant Julià de Vilatorta on, el 1937, enmig de la Guerra Civil, un cineasta clandestí i un grup de nens orfes disfressats de soldans i exploradors van rodar una exòtica pel·lícula d’aventures.

Després serà el torn de Romà Gubern, amb el cinefòrum Els exilis i la projecció de la pel·lícula Els nens de Rússia, de Jaime Camino. El llargmetratge ens situa a l'Espanya en guerra; en concret, a l'any 1937 al País Basc, Santander i Astúries, regions que havien quedat aïllades de la resta del territori republicà. Els nens de Rússia explica com, davant la violència dels bombardejos i les difícils condicions de vida, el Govern de la República va organitzar un sistema d’evacuació per allunyar els nens del perill.

Per la seva banda, Companys, procés a Catalunya, de Josep Mª Forn, centrarà el cinefòrum titulat La repressió, que comptarà amb la presència del director de la pel·lícula. El llargmetratge és una crònica de l’últim any i mig de la vida del president de la Generalitat de Catalunya, que va ser entregat al govern franquista per la Gestapo, poc després d’instal·lar-se a França. Amb el seu afusellament es pretenia trencar tota noció de democràcia i llibertat a Catalunya.

El cicle continua amb la pel·lícula Maria Rosa, d'Armando Moreno. La conferència anirà a càrrec de l'actriu Núria Espert sota el nom de La producció en català durant el franquisme. Exemple del cinema produït durant els anys de dictadura, Maria Rosa narra l'amor obssessiu i desmesurat d'en Marsal per Maria Rosa, que el porta a assassinar un prestamista odiat per tothom per inculpar al seu amic Andrés, marit de la seva estimada.

Finalment, tancarà el cicle de cinema Hollywood contra Franco, d'Oriol Porta, acompanyat del cinefòrum La repercussió de la Guerra Civil espanyola en el cinema nord-americà. A través de la narració de la història del guionista Alvah Bessie, brigadista que va lluitar amb la República, el documental mostra com la guerra civil espanyola va ser utilitzada per Hollywood entre 1937 i 1975 segons les tendències i interessos de la política americana.

El cicle és una iniciativa del Centre d’Investigacions Film-Història del Departament d’Història Contemporània de la UB, amb el suport del Memorial Democràtic.

Programa

Tots els llargmetratges es projectaran a les 19 h a l'auditori de l'Espai Memorial Democràtic (Via Laietana, 69 - Barcelona).

30 de setembre

Cinefòrum: La vida quotidiana a la rereguarda, amb Esteve Riambau

Pel·lícula: La doble vida del faquir, (2005), d'Esteve Riambau i Elisabet Cabeza

6 d'octubre

Cinefòrum: Els exilis, amb Romà Gubern

Pel·lícula: Els nens de Rússia, (2001), de Jaime Camino

13 d'octubre

Cinefòrum: La repressió amb Josep Mª Forn

Pel·lícula: Companys, procés a Catalunya, (1979), de Josep Mª Forn

21 d'octubre

Cinefòrum: La producció en català durant el franquisme, amb Núria Espert

Pel·lícula: Maria Rosa, (1965), d’Armando Moreno.

28 d'octubre

Cinefòrum: La repercussió de la Guerra Civil espanyola en el cinema nord-americà, amb Oriol Porta

Pel·lícula: Hollywood contra Franco, (2008), d’Oriol Porta.

Dossier de l'exposició

Reportaje emitido por Televisió de Catalunya

L'oblit de la presó de dones de les Corts

Video

Segurament moltes de les persones que passen cada dia per davant d'un dels grans magatzems de l'avinguda Diagonal de Barcelona desconeixen que allà hi va haver la presó de dones de les Corts durant la Guerra Civil i part de la dictadura. Gràcies a les reivindicacions d'historiadors i familiars d'algunes d'aquelles recluses, l'Ajuntament de Barcelona hi posarà, ben aviat, una placa commemorativa.

Conferència: passat, present i futur del republicanisme a Espanya

Ponets:

·Enric Casanyes, Amical Mathausen

·Antonio Guardia, exiliat, nen de la guerra, fill de milicià desaparegut a França

·Agustín García, president honorífic d'Unión por la Tercera República

Dimecres 14 d'abril a les 17.00h

Lloc: Facultat de Geografia i História de la Universitat de Barcelona. Aula 402

(c/ Montealegre nº6, BCN)

Organitza: Unión por la Tercera República