Els presoners del franquisme de Sant Miquel dels Reis, homenatjats a València

El català Joan Busquets rememora al monestir de Sant Miquel dels Reis de València les condicions de vida i fins i tot un intent de fugida

15/11/16 TV3 

El govern valencià ha homenatjat els presoners del franquisme que van estar captius al monestir de Sant Miquel dels Reis, a València. Entre els supervivents, el català Joan Busquets, que va estar quinze anys en aquella presó acusat de maqui i anarquista. Hi va estar condemnat a mort, però se li va condonar la pena per 20 anys de presó, primer a València i després a Burgos. Busquets ha tornat per primera vegada a la presó i ha recorregut un entorn que actualment no té res a veure amb aquell edifici tan odiat durant anys i anys.

Pedro Urraca. El policia que va detenir Companys va dirigir la repressió exterior dels republicans

El policia que va detenir Companys va dirigir la repressió exterior dels republicans, primer a París i després a Brussel·les, i es va jubilar el 1982 cobrant del govern de la UCD, i la pensió fins a la mort, amb el PSOE

elMón.cat -Gemma Aguilera 15 d' Octubre 2015

Todas las ilusiones, toda la fe en los ideales de este hombre han caído por tierra. Ya no es sino un pingajo de la vida que quiere aparecer, ante sus acusadores, como un hombre recto y sin mancha. Difícil ha de serle ante el ambiente que allá abajo le espera. Esta libertad pasajera del viaje le parece como un regalo que la vida le hace antes de abandonarle y quiere gustar del mismo con todas sus fuerzas. Pero los acontecimientos del momento actual son demasiado fuertes para que el mundo se digne dirigir su mirada sobre este hombre que, de antemano, está dispuesto al sacrificio anónimo y que voluntariamente se siente dispuesto a olvidar su pasado. L'autor de la reflexió, signada a Biarritz el 28 d'agost de 1940, és Pedro Urraca Rendueles, el policia franquista i col·laborador de la Gestapo que va detenir el president Lluís Companys quinze dies abans a la localitat bretona d'Ar Baol.

El col·laboracionisme en la repressió feixista de la postguerra a Manresa

24-setembre-2015 - El Pèsol Negre 68,

El 24 de gener de 1939 les tropes feixistes van entrar victorioses a la ciutat de Manresa. Desprès de 3 anys de guerra part de la població veia la fi de la guerra com la fi a les penalitats i la misèria, però de seguida es va demostrar que la «pau» només seria pels vencedors.

La postguerra a Manresa no va diferir de la resta de municipis de l’Estat: disminució del nivell de vida i la repressió política, ideològica i social. Aquesta repressió va ser selectiva alhora que sistemàtica perquè havia de contribuir en fonamentar el nou règim polític, social i econòmic. Selectiva, es va procedir en identificar, capturar i jutjar/castigar a tota persona que s’hagués significat amb l’anterior règim polític republicà com en la revolució social de les organitzacions obreres, camperoles i polítiques. Sistemàtica; va afectar a tots els nivells, des de totes aquelles persones sospitoses de ser contràries a la “Causa Nacional”, depuracions de funcionaris públics, confiscació de pisos i locals de famílies o entitats polítiques i sindicals, fins a dones vídues o familiars d’exiliats i desapareguts. Unes 1.821 persones, van sofrir privació de llibertat en presons, camps de concentració o treballs forçats en batallons de treballadors. La repressió també podia suposar perdre la feina o no poder circular lliurament sense el corresponent permís de les autoritats. La gran majoria de persones privades de llibertat eren homes, aquest fet no s’explica més perquè els homes havien combatut al front o participaven més a la vida política, sinó que la repressió que el règim va sotmetre a les dones tenia altres formes al marge de la reclusió, lligades a la concepció tradicional de família, on la dona havia de tenir cura de la llar i dels fills.

El 13 d'agost de 1940 va ser detingut Lluís Companys

Museu d'Història de Catalunya 13/8/15

El 13 d'agost de 1940 va ser detingut Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, per la Gestapo per ordre de les autoritats espanyoles amb col·laboració de membres de l'ambaixada espanyola a França.  

Segons l'historiador Josep Benet, Companys no va ser detingut per la Gestapo sinó per la policia militar alemanya, és a dir, la Wehrmacht. 

Pedro Urraca Rendueles va ser present a l'operació de detenció del president Lluís Companys, a la Bretanya, li féu el primer interrogatori a la presó de la Santé de Paris i el custodià fins a Madrid.

Exposició-homenatge a les dones lliures de Ripollet

 

MaiMés Cultura Antifeixista 5/7/15

18 de juliol. Nit de Bruixes amb les dones lliures de Ripollet que ens van precedir.

 

Dones depurades, deportades i jutjades pel franquisme.

 

Dones de la rereguarda col·laborant per la defensa de les llibertats.

 

Dones que van impulsar l'excursionisme o l'Esperanto perquè ja tenien clar que hem de viure sense fronteres.

 

Dones que també són patrimoni comú.

París recordarà el 75 aniversari de la detenció de Companys

Companys, en una fotografia feta durant la detenció

 

El Diplocat organitza una conferència al Museu de l'Alliberament de la capital francesa, per denunciar que Espanya es nega a una reparació per l'afusellament

 

Lluís Bou - El singular.cat 3/7/15

París recordarà el 75 aniversari de la detenció a França del president Lluís Companys, que va acabar amb el seu afusellament a Montjuïc. El Diplocat, el consell de diplomàcia català, ha organitzat per dijous vinent una conferència a l'emblemàtic Museu del general Leclerc i de l'Alliberament de la capital francesa. L'acte tindrà un contingut catalanista lligat a la defensa de la democràcia.

La conferència tindrà com a protagonistes l'historiador i director de recerca del Centre Nacional de Recerca Científica Denis Peschanski, especialista en la França de Vichy col·laboracionista amb els nazis. També hi prendrà part Toni Strubell, de la Comissió de la Dignitat, així com el delegat de la Generalitat a França, Martí Anglada.

Segons els promotors de l'acte, aquest té com una de les finalitats "denunciar internacionalment que l'Estat espanyol s'ha negat a tornar als seus propietaris la documentació catalana que va ser confiscada pels nazis" a França. Recorden a més que el president català va ser l'únic mandatari electe executat als anys 30.

Les tropes nazis alemanyes van envair París el 14 de juny del 1940. Dos dies més tard van ordenar el tancament de les oficines de la Generalitat a l'exili, i van incautar la documentació per intentar localitzar Companys. El president va ser detingut el 13 d'agost, i va ser deportat a Espanya, fins que va ser afusellat el 15 d'octubre. Tant Alemanya com França van demanar perdó a la Generalitat per la detenció i el posterior lliurament de Companys, en època de Helmut Kohl i François Mitterrand. En canvi, cap govern espanyol ha volgut fer aquest gest de reparació.

Fa setanta anys: commemoració de l’assassinat de Pau Alomà Sanabras

 

El 27 de juny de 1940 Pau Alomà Sanabras era afusellat a la muntanya de l’Oliva, a Tarragona.

 

Ramon Gras en Una Utopia, una Esperança. La història de Josep Alomà 27/6/15

Pau Alomà Sanabras (1902-1940) fou un destacat militant de la CNT de Tarragona durant els anys vint i trenta. Actiu propagandista i difusor de l’ideari àcrata a la província de Tarragona, col•laborà en l’Ateneu Llibertari i participà en les principals lluites socials que es produïen al Camp de Tarragona. Amb els seus germans Josep Maria i Jaume, lluità per millorar dels condicions de vida i el nivell cultural de les persones al torn que combatia amb coratge els principals agents de l’autoritarisme, l’opressió i el manteniment de les injustícies: el capitalisme, l’obscurantisme cultural i religiós i l’estat, amb l’exèrcit com a màxim exponent del mateix. A conseqüència d’aquest fet, fou empresonat nombroses vegades durant l’etapa republicana (1931-36), sota acusacions falses, com a pres governatiu (mesura repressiva dels temps de la Monarquia que la República havia recuperat per incrementar la repressió contra els anarquistes).

 

Durant els primers mesos de la guerra participà activament en la Revolució Llibertària i va acollir i mantenir amb els seus germans i la seva mare vuit nens refugiats de Madrid, donat que l’allau massiu d’evacuats va desbordar les previsions del centre d’acollida de l’antic sanatori de La Savinosa. Durant els Fets de Maig, Pau Alomà s’enfrontà als estalinistes del PSUC i als seus oportunistes aliats: ERC, EC i ACR.

 

El 1938 Pau Alomà va ser mobilitzat amb la seva lleva i es va incorporar a l’Exèrcit Popular, al front de Sòria. El 12 de gener de 1939 els rebels van controlar aquesta província. Detingut a Sòria, va restar empresonat a Burgo de Osma, des d’on fou traslladat a la presó de Tarragona (Pilats), el 25 d'octubre de 1939. El Consejo de Guerra Permanente, en el judici sumaríssim d'urgència nº 3971, va condemnar el 8 de gener de 1940 a Pau Alomà i Sanabras a la pena de mort per “Auxilio a la Rebelión Militar”.

 

Pau Alomà fou executat la matinada del 27 de juny de 1940 per un escamot de botxins del règim feixista, a la muntanya de l'Oliva, a Tarragona.

En homenatge a Pau Alomà Sanabras (El Catllar, 1902 - Tarragona, 1940).

L'Ajuntament de Barcelona desnonava, enderrocava i cremava barraques a mitjans del segle passat

Trias Bertrán ordenava la destrucció d'assentaments de barraques

Arxiu Nacional de Catalunya

 

Carlos Trias Bertrán, des del càrrec de conseller delegat del Instituto Municipal de la Vivienda, l'any 1949 va crear el Servei de Control i Repressió del Barraquisme

La Guerra Civil al Montsec

 

 

Alòs de Balaguer – Artesa de Segre – Foradada – Cubells - La Sentiu de Sió – Llimiana – Sant Salvador de Toló - Vall de Meià – Vall de Montsec

El llibre recull fets bèl·lics ocorreguts al cel i sobre la terra compresa entre els rius Noguera Pallaresa i Segre; des del cap de pont d’Isona al cap de pont de Balaguer; entre Anya i la Sentiu de Sió; de Fontllonga a Ponts; narra assassinats, desaparicions, tragèdies, represàlies dels uns i captiveris dels altres, en forma de testimonis inèdits. Es tracta d’un maó d’història global amb un bé de Déu d’il·lustracions, relacions de caiguts en el camp de l’honor, víctimes colaterals i un Apèndix d’enorme interès general sobre aspectes escasament investigats de la rereguarda republicana com són els camps de concentració d’Ogern, Clariana, els Omells de na Gaia i una aproximació a les rutes d’evasió, especialment cap Andorra. Així mateix explica les expedicions d’aquells que temien per la vida, no volien anar al front per por de morir o buscaven passar-se a l’enemic per raons ideològiques.

Índex i primer capítol

Ferran Sánchez Agustí premi Tasis-Torrent de Comunicació (1995) és autor de mitja dotzena de llibres imprescindibles pel coneixement del món de la Guerra Civil i els Maquis a Catalunya i a les valls del Pirineu Oriental i Central. Ha treballat, de manera especial, l’exhumació de diligències judicials, el treball de camp, els testimonis de supervivents i una enriquida localització geogràfica. El seu treball de recerca ve avalat per diverses ponències presentades a les universitats de Pau et pays d’Adour, Toulouse-le-Mirail, Castilla-la Mancha i Complutense de Madrid. Entre els seus llibres més importants cal remarcar Maquis a Catalunya, amb 5 edicions (Pagès editors, 1999), Maquis y Pirineos, amb 3 edicions (Editorial Milenio, 2001), Espías, contrabando, maquis y evasión (Editorial Milenio, 2003) i El maquis anarquista (Editorial Milenio, 2006).
 

La Librería de Cazarabet - Mas de las Matas

1939 Són multats a Valls diversos veïns per fer ús de la llengua catalana

 

Llibertat.cat 03/06/1939 Tal dia com avui           

En aquesta data van ser  multats a Valls diversos veïns, pel fet d'haver per fer ús de la llengua catalana. Valeri Llusà i Sauch, amb 500 ptes, per fer factures en català. Salvador Figuerola Blasi i Francesc Magriña amb 500 ptes per tenir els rètols en català. Josep Català Oliva amb 100 ptes per tenir el rètol de la seva professió en català. Rosa Domingo amb 100 ptes per tenir el rètol de la seva industria en català. I a l'alcalde amb 50 ptes per no haver retirat els rètols en català.

I l'estat se'l van quedar ells

Les metadades del comunicat del govern espanyol ens diuen autoria, hora, programa
(Imatge Marc Belzunces)

'Qualsevol lector de VilaWeb que ho vulgui comprovar, i tingui programes d'edició de pdfs, que ho faci. No cal ser enginyer informàtic. Cliques amb el mouse de la dreta, i busques les propietats. I allà et surt l'autor, el dia, l'hora, etc'

L'autor del comunicat del govern sobre els xiulets, ex-redactor d'Arriba?

Manuel Roca Basanta treballa ara al Ministeri de Presidència i ho havia fet al diari franquista

 

VilaWeb Vicent Partal 01.06.2015

En alemany en van dir 'Entnazifizierung' i després el Pentàgon es va inventar el terme 'desnazificació'. Fou una enorme campanya portada a terme a Alemanya i Àustria immediatament després de la Segona Guerra Mundial. L'objectiu, aconseguit, era apartar dels llocs de poder i influència tothom qui hagués militat al partit nacionalsocialista alemany durant el règim de Hitler. I, evidentment, prohibir qualsevol organització que tingués la més mínima relació amb el nazisme. La reconstrucció d'Alemanya es va fer, doncs, sobre bases democràtiques ben sòlides, com s'ha comprovat durant els decennis següents.

 

Setanta-dues hores. Autonomia obrera en la Barcelona dels anys seixanta

Setenta y dos horas. Autonomía obrera en la Barcelona de los años sesenta from

Setenta y dos horas on Vimeo.

Traducció Estació Collserola

 

Submergint-nos en l'atmosfera generada per la detenció d'un presumpte militant obrer per part de la Brigada Polític Social, ens traslladarem a la Barcelona de finals dels anys seixanta. Sentirem els testimoniatges d'aquests anys foscos relatats per persones que els van viure intensamente. Malgrat la crudeza d'aquells anys d'opresión sota la dictadura franquista, veurem com van anar també temps de lluita, amor i compromís, plens de vida. Els entrevistats són avui gent anònima que han quedat al marge de la construcció del consens social sobre La Transició. Setanta-dues hores tracta de recuperar el seu discurs i la seva memòria gairebé mig segle després.

Noranta anys de la primera gran xiulada contra l'himne espanyol

Veure vídeos

 

Repassem en vídeo les protestes històriques més sonades contra el símbol espanyol i el rei, del 1925 fins avui

VilaWeb 30.05.2015
La final de la Copa entre el Barça i l'Athletic de Bilbao d'avui al Camp Nou anirà precedida per una sonora xiulada a l'himne espanyol i el rei. Així ho indiquen aquests últims anys, en què han proliferat les escridassades contra aquests dos símbols espanyols. Ja va passar en la mateixa competició i els mateixos protagonistes a Mestalla (València) el 2009 i al Vicente Calderón (Madrid) el 2012. Però, de xiulades a l'himne, n'hi ha hagut moltes més, des del 1925 fins ara.

 

La repressió econòmica franquista d'entitats a Catalunya

Localització per municipis de les cooperatives de consum a Catalunya, 1865-1936.
 Font: Elaboració: Francisco José Medina-Albaladejo i Josep Pujol-Andreu en
COOPERATIVAS DE CONSUMO Y NIVELES DE VIDA,
ESPAÑA 1865-1939: UNA PRIMERA APROXIMACIÓN (2014) 
a partir de Celada (1989). Afegit a aquest article per MJBarreiroLG

 

Traducción Estación Collserola

 

Diversos organismes del Moviment Nacional van exercir el seu poder per a confiscar patrimonis públics d'alguns Ajuntaments i, en alguns casos, es van donar privatitzacions no subjectes a cap llei, com el cas arbitrario de la venda i tala immediata del bosc municipal de Can Feu de Sabadell en 1939.

Eduardo Montagut Contreras- Tercera Información.es | 16-05-2015
Els dos instruments legals empleats pel nou estat per a reprimir econòmicament als vençuts van ser la Llei de Responsabilitats Polítiques del 9 de febrer de 1939, i la Llei de Confiscación de Béns Marxistes del 23 de setembre d'aquest mateix any de 1939. Aquestes disposicions establien que les propietats i recursos econòmics de partits, sindicats, associacions, entitats, publicacions, emissores de ràdio i persones "desafectas al Moviment Nacional" serien confiscades i una part passaria al patrimoni de distints organismes de l'Estat i la resta seria subhastat.

Camacho: "Recuperarem la presència d'Espanya a Catalunya amb l'Exèrcit i la Guàrdia Civil"

 

El Singular.cat - Bernat Vilaró 18/5/15

La presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, ha afirmat en una entrevista a 'La Razón' que "el PP vol liderar la recuperació del paper d'Espanya a Catalunya". "Tenim un pla molt ambiciós en aquest sentit i crec que recuperarem els sentiments dels catalans que se senten espanyols amb iniciatives des del món de l'esport o de la cultura, i també des d'institucions respectades com l'Exèrcit o la Guàrdia Civil", ha anunciat. 

Un vídeo mostra l'antecedent feixista de retirar estelades amb Serrano Suñer i el general Yagüe a Sitges

El general franquista Juan Yagüe, "el Carnisser de Badajoz", li entrega al ministre de
governació, el pronazi Ramón Serrano Suñer, una bandera estelada capturada als republicans
en la seva retirada de Sitges, abans de ser capturada pels nacionals, el gene

En un vídeo el pronazi Ramón Serrano Suñer i el General franquista Juan Yagüe, "el Carnisser de Badajoz" mostren una bandera estelada capturada als republicans com a símbols de victoria

CUP Capgirem Barcelona recol·loca la placa de la vaga de la Canadenca

CUP Capgirem Barcelona recol·loca la placa de la vaga de
la Canadenca

A més a més, exigeix la seva restitució definitiva

 

Llibertat.cat 16/04/2015

Fa un dies, a causa de les obres de remodelació que s’estan duent a terme al Parc de les Tres Xemeneies, la placa commemorativa de la vaga de La Canadenca va ser retirada, i a dia d’avui, l’Ajuntament encara no l’ha reinstal.lada. La CUP Capgirem Barcelona la va recol·locar tot just fa una setmana en un exercici de preservació de la memòria històrica de les classes populars catalanes.

La bandera espanyola no dura ni un dia a l'Ajuntament de Calldetenes

 

Uns desconeguts l'han robat aquesta nit · El consistori l'havia col·locada 'per imposició de l'estat espanyol'

 

VilaWeb 17/4/15

L'Ajuntament de Calldetenes (Osona) va decidir ahir de penjar la bandera espanyola a la façana de la casa de la vila 'després d'esgotar totes les vies legals'. Amb tot, aquesta nit uns desconeguts se l'han enduta, segons que han explicat a l'ACN fonts municipals. L'ajuntament ha interposat una denúncia als mossos d'esquadra i, de moment, no té intenció de penjar-ne cap més. Al costat de la bandera, el consistori va penjar un cartell on es podia llegir 'la bandera espanyola oneja en aquest ajuntament per imposició de l'estat espanyol i en contra de la voluntat de la majoria de Calldetenes'. A més, el batlle, Marc Verdaguer (CiU), haurà de pagar una multa de 1.500 euros  'a càrrec del seu patrimoni personal', segons una sentència.

Camp de Concentració d'Horta

Edifici de Llevant del Camp de Concentració d'Horta *

Memòria dels barris 17/6/11
Història gràfica dels barris del Districte Horta-Guinardó
* L’edifici de Llevant que hi havia en el que avui dia és el Campus de Mundet, va ser utilitzat com a camp de concentració per l’exèrcit del general Franco en finalitzar la Guerra Civil. Tot i que s’anuncià el seu tancament el gener de 1940, es va mantenir en funcionament fins al mes d’abril. El llibre d’Aram Monfort, Barcelona 1939: El camp de concentració d’Horta «intenta respondre interrogants fonamentals entorn a l’ocupació i repressió militar exercida durant el primer any de postguerra»

Es presenta una federació de divuit col·lectius anarquistes de Catalunya

 

L'any 2013, diversos grups de tendència llibertària comencen a veure la “necessitat” de trobar un espai d’organització, coordinació i trobada. És així com neix la Federació Anarquista de Catalunya, formada per divuit col·lectius

 

Dilluns passat, les xarxes socials s’omplien de solidaritat arran de la detenció de 37 persones en el marc de l’operació Pinyata, instruïda per l’Audiència Nacional espanyola. Paral·lelament, l’etiqueta #PotserEtsAnarquista va inundar Twitter. Es tractava de l’inici de la campanya comunicativa de la FAC, la Federació Anarquista de Catalunya, que es presentava públicament –casualment– aquest mateix dilluns.

 

Formada per divuit col·lectius anarquistes de tot Catalunya amb “la voluntat de treballar colze a colze i de tirar endavant la lluita llibertària” com a punt comú, la FAC es coordina sota els principis de llibertat, igualtat, solidaritat i suport mutu. I es declaren contra l’autoritarisme, el principi de propietat privada, l’Estat, les institucions i estructures religioses, l’heteropatriarcat, el racisme i la xenofòbia i l’especisme.