Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Girona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Girona. Mostrar tots els missatges
dimarts, 13 d’octubre del 2015
dimarts, 16 de desembre del 2014
Operació de l'Audiència Nacional espanyola i els Mossos d'Esquadra contra el moviment llibertari
 |
| 400 antiavalots han escorcollat la Kasa de la Muntanya on han identificat a la premsa que s'hi apropava i han tancat el perímetre |
Fins al moment la policia ha detingut onze persones, algunes de les quals en cases particulars.
Continuen els escorcolls. Segons fonts judicials, els Mossos tenen previst traslladar les persones detingudes a Madrid de forma “molt ràpida”
Continuen els escorcolls. Segons fonts judicials, els Mossos tenen previst traslladar les persones detingudes a Madrid de forma “molt ràpida”
Directa.cat 16/12/14
A un quart de sis del matí, un operatiu format per 700 agents dels Mossos d'Esquadra s'ha mobilitzat per dur a terme una operació contra el moviment llibertari. Complint ordres de l'Audiència Nacional espanyola, en un operatiu ordenat pel jutge Javier Gómez Bermúdez, els agents han assaltat la Kasa de la Muntanya, històrica casa okupada de Barcelona que enguany compleix 25 anys d'activitat. Els Mossos han rebentat l'accés principal de la casa per poder accedir-hi i, en aquell moment, un helicòpter de la policia s'ha situat a sobre de l'edifici il·luminant-lo amb un potent focus. Els antiavalots han arrencat un arbre i un pivot del carrer per poder aparcar-hi els furgons.
diumenge, 9 de novembre del 2014
Uns encaputxats entren a l'Escola d'Hosteleria de Girona
 |
La resposta de la gent ha estat contundent. Foto: Carles Palacio
|
El PxC i l'MSR se'n desmarquen
Laura Alberch/B.F 09/11/2014
Cinc encaputxats han entrat dins l'Escola d'Hostaleria de Girona, insultant els votants i trencant mobiliari. La resposta popular ha estat contundent. La gent els ha reduït fins que han arribat els Mossos d'Esquadra, que els han detingut entre aplaudiments. Han estat detinguts i identificats. Els Mossos han confirmat que quedaran en llibertat a l'espera que el jutge els citi a declarar.
Des de la investigació s'havia informat inicialment que eren militants de Joventuts Identitàries de Catalunya, JIC, l'organització juvenil de PxC. Des de PxC ho neguen rotundament. "No tenim res a veure amb aquesta gent", explica a Nació Digital Robert Hernando, el líder del partit. També s'havia especulat amb la possibilitat que fossin propers al Movimiento Social Republicano (MSR), però el líder de la formació a Catalunya, Jordi de la Fuente, tampoc no assumeix l'acció com a propia.
Des de la investigació s'havia informat inicialment que eren militants de Joventuts Identitàries de Catalunya, JIC, l'organització juvenil de PxC. Des de PxC ho neguen rotundament. "No tenim res a veure amb aquesta gent", explica a Nació Digital Robert Hernando, el líder del partit. També s'havia especulat amb la possibilitat que fossin propers al Movimiento Social Republicano (MSR), però el líder de la formació a Catalunya, Jordi de la Fuente, tampoc no assumeix l'acció com a propia.
dimecres, 5 de novembre del 2014
Escàndol per la prohibició de Correus de distribuir cartes del 9-N
L'empresa estatal admet la negativa a Girona i a Platja d'Aro perquè la tramesa 'incomplia la normativa'
VilaWeb Dimecres 05.11.14
Correus ha retornat 50.000 cartes que el batlle de Girona, Carles Puigdemont, pretenia enviar a les llars de la ciutat per instar a la participació el proper diumenge 9 de novembre. L'ajuntament paga un correu franquejat però, tot i això, l'empresa estatal ha retornat les cartes. Fonts de l'ajuntament apunten que Correus té la directriu de no enviar res que tingui a veure amb el 9-N.
El batlle de Girona, Carles Puigdemont, va enviar 50.000 cartes a les llars de la ciutat on, a banda d'instar a participar, adjuntava informació sobre els set punts de votació que hi haurà distribuïts per la ciutat i també tres butlletes. A la carta, el batlle remarca que el 9 de novembre és una 'cita històrica' i destaca que és un procés democràtic basat en la llibertat d'expressió. Així mateix, aprofita per desitjar que la diada transcorri 'de forma cívica, festiva i amb plena normalitat d'una democràcia madura'.
A la carta també recorda que el món local s'ha mostrat a favor de la consulta i que al mateix plenari de Girona s'ha aprovat per 'amplíssima majoria' donar suport a la consulta. D'altra banda, es compromet a què el consistori vetllarà perquè sigui una jornada 'inclusiva, cívica i participativa'. 'Tots hi som convidats a participar, pensem el que pensem, parlem la llengua que parlem. Totes les opcions són igualment bones, vàlides i legítimes. Per això Girona ha de ser un exemple de participació i civisme', recull la carta.
Cartes retornades a Girona
Aquestes 50.000 cartes s'havien d'enviar a través del franqueig postal que el consistori paga a Correus per enviar totes les cartes sense necessitat de posar-hi segell. La sorpresa de l'ajuntament, però, és que totes les cartes han estat retornades. Fonts de l'ajuntament asseguren que l'empresa estatal té la directriu de no enviar res que tingui a veure amb el 9-N.
Davant d'aquesta situació, el consistori no ha abaixat els braços i ha comptat amb l'ajuda de voluntaris que des del dimarts s'han dedicat a treure les cartes dels sobres franquejats i posar-les de nou en un altre sobre. Serà una empresa contractada per l'ajuntament l'encarregada de distribuir bústia a bústia totes les cartes.
La indignació de el batlle de Girona
El batlle de Girona, Carles Puigdemont, ha declarat que no troben 'cap explicació raonable' al fet de que Correus hagi retornat les cartes. 'Correus té l'obligació de repartir les cartes i que no ho faci per raons de tipus ideològic perquè no comparteix el contingut ens situa en un escenari preocupant', ha manifestat el batlle.
Puigdemont atribueix la decisió a un 'error polític d'algú que s'ha extralimitat en les seves funcions' i alerta que demanaran les explicacions pertinents perquè s'ha vulnerat el dret fonamental a la informació dels ciutadans de Girona.
A més, recorda que Correus va guanyar per concurs el contracte per a la distribució de les comunicacions postals de l'ajuntament i, per tant, estudiaran si hi ha hagut incompliment de contracte. 'La nostra obligació és fer prevaldre els interessos de l'administració', ha manifestat.
Incidències també a Castell-Platja d'Aro
Correus no només s'ha negat a distribuir informació relacionada amb el 9-N a Girona. A Castell-Platja d'Aro (Baix Empordà) també s'han trobat una situació similar. Al municipi l'institut on es podrà votar el 9-N està situat al nucli de Castell d'Aro i, per tant, allunyat de la zona de Platja d'Aro i S'Agaró. Per decisió de CiU, ERC i la secció local de l'ANC, es va decidir posar un servei de bus gratuït perquè la gent pogués desplaçar-se des de diferents punts del municipi fins a l'IES Ridaura.
Per tal de donar a conèixer aquest servei, també van editar 3.000 fulletons on s'explicaven els detalls d'on agafar l'autobús, així com els horaris. Llavors, es van adreçar a Correus i van formalitzar un contracte perquè els fes la tramesa de 1.500 cartes a les llars on l'empresa estatal té controlat que hi viu habitualment gent. Les altres 1.500 les distribuïen ells mateixos a comerços i punts d'interés. El cost del servei era de 93 euros, la mateixa tarifa que Correus aplicaria per a la tramesa de qualsevol tipus de publicitat.
El regidor de CiU Josep Maria Solé ha explicat que dimarts al matí van rebre una comunicació verbal per part dels treballadors de l'oficina de Correus del municipi. 'Ens van dir que tenien ordres de dalt de no enviar-ho i ens van donar a entendre que era perquè és material relacionat amb el 9-N', ha lamentat el regidor. Un grup de voluntaris s'està encarregant de distribuir els fulletons a les bústies de les cases.
Correus respon que s'ajusta a normativa
Fonts de Correus han explicat que van decidir no repartir les cartes a Girona, ni els fulletons a Platja d'Aro, per ajustar-se a allò que mana la Llei Postal. Segons l'empresa pública, en tots dos casos la fórmula que es va escollir per als enviaments va ser la que es coneix amb el nom d'impresos sense direcció. Per dur-la a terme, és obligatori que allò que s'envia es presenti o bé amb un sobre obert o bé, directament, sense sobre.
L'Ajuntament de Girona va escollir la primera opció i, en el cas de Platja d'Aro, la segona (els fulletons es van entregar directament perquè se'n fes el bustiatge). Tots dos van entregar els feixos de cartes i fulletons divendres passat.
Des de Correus expliquen que, en els casos d'impresos sense direcció, el contingut d'allò que s'envia es revisa simplement per evitar problemes amb les tarifes (és a dir, que no es vulguin fer passar per aquí trameses que s'han d'enviar d'una altra manera). En veure que, tant en el cas de Girona com en el de Platja d'Aro, els enviaments estaven relacionats amb el 9-N (i que es podria tractar de propaganda electoral) des de l'empresa pública es va decidir elevar-ho als serveis jurídics, per veure si es podien fer o no els enviaments.
Com que la resposta podria trigar fins a una setmana en arribar, i veient que aleshores ja no hi hauria temps de fer el bustiatge, Correus diu que es va informar els dos remitents per evitar problemes i es van retornar tant les cartes de Girona com els fulletons de Platja d'Aro.
Tot i això, aquest mateix dimecres, els serveis jurídics de Correus ja s'han pronunciat sobre l'afer. I la resposta ha estat categòrica: tant les trameses de Girona com la de Platja d'Aro estan vinculades a la consulta, afectada per la suspensió del TC i, per tant, no es poden distribuir.
A la carta també recorda que el món local s'ha mostrat a favor de la consulta i que al mateix plenari de Girona s'ha aprovat per 'amplíssima majoria' donar suport a la consulta. D'altra banda, es compromet a què el consistori vetllarà perquè sigui una jornada 'inclusiva, cívica i participativa'. 'Tots hi som convidats a participar, pensem el que pensem, parlem la llengua que parlem. Totes les opcions són igualment bones, vàlides i legítimes. Per això Girona ha de ser un exemple de participació i civisme', recull la carta.
Cartes retornades a Girona
Aquestes 50.000 cartes s'havien d'enviar a través del franqueig postal que el consistori paga a Correus per enviar totes les cartes sense necessitat de posar-hi segell. La sorpresa de l'ajuntament, però, és que totes les cartes han estat retornades. Fonts de l'ajuntament asseguren que l'empresa estatal té la directriu de no enviar res que tingui a veure amb el 9-N.
Davant d'aquesta situació, el consistori no ha abaixat els braços i ha comptat amb l'ajuda de voluntaris que des del dimarts s'han dedicat a treure les cartes dels sobres franquejats i posar-les de nou en un altre sobre. Serà una empresa contractada per l'ajuntament l'encarregada de distribuir bústia a bústia totes les cartes.
La indignació de el batlle de Girona
El batlle de Girona, Carles Puigdemont, ha declarat que no troben 'cap explicació raonable' al fet de que Correus hagi retornat les cartes. 'Correus té l'obligació de repartir les cartes i que no ho faci per raons de tipus ideològic perquè no comparteix el contingut ens situa en un escenari preocupant', ha manifestat el batlle.
Puigdemont atribueix la decisió a un 'error polític d'algú que s'ha extralimitat en les seves funcions' i alerta que demanaran les explicacions pertinents perquè s'ha vulnerat el dret fonamental a la informació dels ciutadans de Girona.
A més, recorda que Correus va guanyar per concurs el contracte per a la distribució de les comunicacions postals de l'ajuntament i, per tant, estudiaran si hi ha hagut incompliment de contracte. 'La nostra obligació és fer prevaldre els interessos de l'administració', ha manifestat.
Incidències també a Castell-Platja d'Aro
Correus no només s'ha negat a distribuir informació relacionada amb el 9-N a Girona. A Castell-Platja d'Aro (Baix Empordà) també s'han trobat una situació similar. Al municipi l'institut on es podrà votar el 9-N està situat al nucli de Castell d'Aro i, per tant, allunyat de la zona de Platja d'Aro i S'Agaró. Per decisió de CiU, ERC i la secció local de l'ANC, es va decidir posar un servei de bus gratuït perquè la gent pogués desplaçar-se des de diferents punts del municipi fins a l'IES Ridaura.
Per tal de donar a conèixer aquest servei, també van editar 3.000 fulletons on s'explicaven els detalls d'on agafar l'autobús, així com els horaris. Llavors, es van adreçar a Correus i van formalitzar un contracte perquè els fes la tramesa de 1.500 cartes a les llars on l'empresa estatal té controlat que hi viu habitualment gent. Les altres 1.500 les distribuïen ells mateixos a comerços i punts d'interés. El cost del servei era de 93 euros, la mateixa tarifa que Correus aplicaria per a la tramesa de qualsevol tipus de publicitat.
El regidor de CiU Josep Maria Solé ha explicat que dimarts al matí van rebre una comunicació verbal per part dels treballadors de l'oficina de Correus del municipi. 'Ens van dir que tenien ordres de dalt de no enviar-ho i ens van donar a entendre que era perquè és material relacionat amb el 9-N', ha lamentat el regidor. Un grup de voluntaris s'està encarregant de distribuir els fulletons a les bústies de les cases.
Correus respon que s'ajusta a normativa
Fonts de Correus han explicat que van decidir no repartir les cartes a Girona, ni els fulletons a Platja d'Aro, per ajustar-se a allò que mana la Llei Postal. Segons l'empresa pública, en tots dos casos la fórmula que es va escollir per als enviaments va ser la que es coneix amb el nom d'impresos sense direcció. Per dur-la a terme, és obligatori que allò que s'envia es presenti o bé amb un sobre obert o bé, directament, sense sobre.
L'Ajuntament de Girona va escollir la primera opció i, en el cas de Platja d'Aro, la segona (els fulletons es van entregar directament perquè se'n fes el bustiatge). Tots dos van entregar els feixos de cartes i fulletons divendres passat.
Des de Correus expliquen que, en els casos d'impresos sense direcció, el contingut d'allò que s'envia es revisa simplement per evitar problemes amb les tarifes (és a dir, que no es vulguin fer passar per aquí trameses que s'han d'enviar d'una altra manera). En veure que, tant en el cas de Girona com en el de Platja d'Aro, els enviaments estaven relacionats amb el 9-N (i que es podria tractar de propaganda electoral) des de l'empresa pública es va decidir elevar-ho als serveis jurídics, per veure si es podien fer o no els enviaments.
Com que la resposta podria trigar fins a una setmana en arribar, i veient que aleshores ja no hi hauria temps de fer el bustiatge, Correus diu que es va informar els dos remitents per evitar problemes i es van retornar tant les cartes de Girona com els fulletons de Platja d'Aro.
Tot i això, aquest mateix dimecres, els serveis jurídics de Correus ja s'han pronunciat sobre l'afer. I la resposta ha estat categòrica: tant les trameses de Girona com la de Platja d'Aro estan vinculades a la consulta, afectada per la suspensió del TC i, per tant, no es poden distribuir.
dimarts, 15 de juliol del 2014
dimecres, 25 de juny del 2014
Manifestació antimonàrquica a Girona
El dia 26 de juny el rei d'Espanya - Felipe VI ve a Catalunya "Girona ciutat".
Les CUP's, ARRAN, i altres associacions em convocat una manifestació antimonàrquica a Girona ciutat per anar-li dir que foti el camp de Catalunya, que la majoria de la població de Catalunya no el volem i que Catalunya no és benvingut.
La manifestació començarà a la plaça del Vi de Girona ciutat a les 20h, l'idea és fer tot el possible per apropar-se lo màxim possible allà on estigui Felipe VI.
Visca la terra!!!!
Visca la classe treballadora!!!!
Visca la classe treballadora!!!!
Esquerra Independentista de Tordera
divendres, 6 de juny del 2014
Els noms i cognoms de la cort catalana de Joan Carles de Borbó
 |
| Joan Carles de Borbó i Isidre Fainé, president de CaixaBank. |
Directa.cat - Marc Font 6/6/14
Poc després d'anunciar-se l'abdicació del rei Joan Carles I, el programa El matí de Catalunya Ràdio va entrevistar telefònicament Miquel Roca i Narcís Serra. Ambdós, membres insignes del règim de la Transició que s'esfondra, van desfer-se en elogis cap al monarca. Serra, que va tenir una estreta relació amb el Borbó durant la seva etapa com a ministre de Defensa (1982-1991), va rebutjar la hipotètica celebració d'un referèndum sobre monarquia o república. Roca no va anar tan enllà, però no deixa de ser un dels catalans de màxima confiança del rei espanyol, que l'any passat li va encarregar la defensa de la infanta Cristina, arran del cas Urdangarin.
Serra i Roca no van ser una excepció. Durant tot el dilluns a Joan Carles de Borbó li van ploure lloances d'unes elits clarament allunyades del que pensa la majoria de la ciutadania. Fa tot just un mes, el darrer baròmetre del Centre d'Investigació Sociològiques (CIS) mostrava com les catalanes suspenien rotundament la monarquia en puntuar-la amb un 2,4, lluny del 3,7 de la mitjana estatal –en canvi, al País Valencià, amb un 4; i a les Illes, amb un 4,1; la valoració és superior. La pèssima opinió sobre la institució règia i l'ampli consens al voltant del dret a decidir no impedeix que, encara avui, al Principat hi hagi destacats defensors del rei Joan Carles i la monarquia.
Qui són actualment els catalans monàrquics? Bàsicament polítics de l'establishment creat durant la Transició, representants de la burgesia tradicional barcelonina i empresaris que han bastit fortunes imponents les darreres dècades. Miquel Roca, precisament un dels pares d'una Constitució espanyola cada cop més qüestionada, té relació amb el monarca des de fa 40 anys, es veuen amb assiduïtat i era un dels ponts que utilitzava el rei en moments de tensió amb Catalunya. Aquest paper l'han jugat també el factòtum de Planeta, José Manuel Lara, i el president de Repsol, Antoni Brufau.
Serra i Roca no van ser una excepció. Durant tot el dilluns a Joan Carles de Borbó li van ploure lloances d'unes elits clarament allunyades del que pensa la majoria de la ciutadania. Fa tot just un mes, el darrer baròmetre del Centre d'Investigació Sociològiques (CIS) mostrava com les catalanes suspenien rotundament la monarquia en puntuar-la amb un 2,4, lluny del 3,7 de la mitjana estatal –en canvi, al País Valencià, amb un 4; i a les Illes, amb un 4,1; la valoració és superior. La pèssima opinió sobre la institució règia i l'ampli consens al voltant del dret a decidir no impedeix que, encara avui, al Principat hi hagi destacats defensors del rei Joan Carles i la monarquia.
Qui són actualment els catalans monàrquics? Bàsicament polítics de l'establishment creat durant la Transició, representants de la burgesia tradicional barcelonina i empresaris que han bastit fortunes imponents les darreres dècades. Miquel Roca, precisament un dels pares d'una Constitució espanyola cada cop més qüestionada, té relació amb el monarca des de fa 40 anys, es veuen amb assiduïtat i era un dels ponts que utilitzava el rei en moments de tensió amb Catalunya. Aquest paper l'han jugat també el factòtum de Planeta, José Manuel Lara, i el president de Repsol, Antoni Brufau.
dimarts, 3 de juny del 2014
L'abdicació del rei borbó encén una onada de manifestacions antimonàrquiques arreu
 |
| Moltes persones a Girona han festejat l'abdicació del Rei Juan Carlos. Foto: Carlos Palacio |
REDACCIÓ / @LA_DIRECTA | 02/06/2014
Poc abans de les deu del matí s'ha començat a estendre el rumor a través de Twitter, a un quart d'onze ho ha filtrat El Periódico a la seva edició digital i ha estat a quarts d'onze quan el president del Govern espanyol Mariano Rajoy ho ha oficialitzat amb una compareixença de premsa: el rei Juan Carlos I de Espanya abdica de la Corona Espanyola. L'abdicació comporta la renúncia voluntària a la corona, el títol, el poder i els drets com a monarca. Això, que en un principi s'havia rebut com una alegria entre els antimonàrquics, ben aviat, quan s'ha conegut les intencions de nomenar –per un procediment exprés– el príncep Felip de Girona nou rei Felipe VI, s'ha transformat en una onada de convocatòries de protesta.
A la plaça Catalunya de Barcelona s'hi han aplegat unes 18.000 persones –tot el cercle central i les zones arbrades del quadrilàter–, entre les que s'escoltava crits contraris a la monarquia, en defensa de la república i per la independència de Catalunya. En algun moment s'ha visibilitat una mena de competició per veure qui ocupava el centre de la plaça: els de la República del 99% (Procés Constituent), els de la República catalana (ERC) o els de la Espanya republicana (JSC). Notable presència de militants d'ERC i EUiA, però també de Podemos, CUP, SI i activistes del 15M.
El grup més peculiar el formaven militants de les joventuts socialistes (JSC) que cridaven “Ni piernas ni brazos, borbones a pedazos”. Alguns testimonis de l'escena els han fet notar la contradicció de les seves paraules amb el fet que els vots favorables del PSOE al Congrés dels Diputats donaran el vist-i-plau al nomenament de Felipe VI com a nou rei de l'Estat espanyol. Silenci com a resposta. La protesta s'ha fet enmig d'un gran desplegament mediàtic, però sense helicòpter ni furgons dels Mossos d'Esquadra. Una manifestació espontània amb centenars de persones s'ha despenjat de la concentració i ha arribat a quarts de deu del vespre a la plaça de Sant Jaume, on s'han escoltat consignes fins passades les deu de la nit informa Jesús Rodríguez.
A Vic, més de 300 persones s'han concentrat a la plaça Major davant l'Ajuntament. La concentració, convocada per la CUP, ICV-EUiA, ERC, Procés Constituent i Arran, ha durant mitja hora i no hi hagut cap parlament, però sí moltes proclames a favor de la independència i la república segons informa Emma Roca. Entre les banderes, predomini de les estelades, però també algunes de republicanes tricolors i una de l'URSS. La concentració ha coincidit amb el ple de l'Ajuntament de Vic, que s'ha interromput durant una estona perquè hi poguessin participar les regidors que volguessin. Finalment hi han participat les regidores de la CUP, ERC, ICV-EUiA i SI, i s'han quedat a la sala de plens els de CiU, PxC i PSC. A Osona també s'hi han fer altres concentracions com per exemple a Manlleu, Torelló, Roda de Ter, Montesquiu o Seva.
A Sóller el Col·lectiu Albaïna ha convocat una concentració a la plaça Constitució de Sóller en suport a la república i afirmant que “a la monarquia i a l'estat, els fan falta molt més que un simple canvi de cara”. Més de 50 persones s'han concentrat davant la pancarta amb el lema “A Mallorca no tenim rei” i cridant consignes contra la monarquia i a favor de la república.
A Pineda de Mar, unes 80 persones, convocades pels partits republicans de la vila, han convocat davant de la porta de l'Ajuntament una concentració on s'ha llegit un manifest i s'han sentit crits demanant la implantació de la república informa Xavier Puig. Convocatòries similars s'han succeït a d'altres pobles de la costa maresmenca, com a Calella (80 persones), Malgrat (40) o Sant Pol (30).
A la Selva s'han aplegat una setantena de persones a Santa Coloma de Farners o unes 120 a Blanes, entre d'altres municipis. També a la capital de l'Alt Empordà, Figueres, s'hi han manifestat prop de 300 persones sota el crit de "Visca la República!".
A Girona s'han concentrat a la Plaça del Vi unes 1.000 persones. Jordi Navarro, regidor de les CUP de la ciutat, ha llegit un manifest i ha criticat que Girona encara no s'hagi pronunciat com a ciutat antimonàrquica. Posteriorment s'ha fet una manifestació que ha transcorregut pel Pont de Pedra, el Carrer Nou, la Gran Via i ha culminat a la subdelegació del govern informa Xavier Diez.
A Sant Boi unes 175 persones responent a la convocatòria de diferents col·lectius –CUP, ERC, ICV-EUiA, Arran i JC– s'han aplegat a la plaça de l'Ajuntament. Després d'uns parlaments on han participat totes les formacions polítiques menys la CUP –que ha manifestat no voler capitalitzar l'acte– s'ha penjat una estelada i una bandera republicana a l'Ajuntament fins que han estat reitrades pel conserge. Per finalitzar l'acte s'ha entonat els Segadors informa Laure Vega.
A Granollers unes 250 persones s'han aplegat a la plaça de la Porxada en una concentració pacífica en resposta al comunicat de l'abdicació que ha fet públic el rei Joan Carles. D'aquesta manera, Granollers s'ha sumat a la resta de concentracions convocades arreu. Davant del consistori, alguns col·lectius han deixat una pancarta on hi deia “Independència”, una estelada roja i la bandera republicana espanyola. De manera espontània, hi ha hagut crits en defensa de la república catalana i obrera, també crits en favor de la independència i, per primer cop en molt de temps, s'han escoltat crits demanant la dimissió de l'alcalde de la ciutat, Josep Mayoral. L'únic moment de tensió ha estat quan la policia municipal ha mirat d'evitar sense èxit que algunes persones pengessin a una finestra de l'Ajuntament una bandera de la república espanyola i una estelada. A la concentració hi han tingut presència l'Assemblea Nacional Catalana, l'Esquerra Independentista de Granollers, ERC, ICV-EUiA, l'Assemblea Llibertària o el Procés Constituent, entre d'altres informa Joan Gener.
A Cornellà unes 120 persones s'han concentrat davant de l'Ajuntament de Cornellà a la plaça de l'Església, convocades per ERC, EUiA, Arran i l'Alternativa d'Esquerres de Cornellà. Entre les persones que hi han assistit hi destacava la presència del diputat d'ERC Joan Tarda. Amb una forta presència d'estelades i banderes tricolors, s'ha penjat una bandera de la república a un edifici amb dependències municipal que hi ha al costat de l'Ajuntament informa Ramon Samblas.
Per últim també ha tingut lloc a Berlín una concentració que, segons informa Roger Suso, a reunit un centenar de persones davant la porta de Brandenburg.
A la plaça Catalunya de Barcelona s'hi han aplegat unes 18.000 persones –tot el cercle central i les zones arbrades del quadrilàter–, entre les que s'escoltava crits contraris a la monarquia, en defensa de la república i per la independència de Catalunya. En algun moment s'ha visibilitat una mena de competició per veure qui ocupava el centre de la plaça: els de la República del 99% (Procés Constituent), els de la República catalana (ERC) o els de la Espanya republicana (JSC). Notable presència de militants d'ERC i EUiA, però també de Podemos, CUP, SI i activistes del 15M.
El grup més peculiar el formaven militants de les joventuts socialistes (JSC) que cridaven “Ni piernas ni brazos, borbones a pedazos”. Alguns testimonis de l'escena els han fet notar la contradicció de les seves paraules amb el fet que els vots favorables del PSOE al Congrés dels Diputats donaran el vist-i-plau al nomenament de Felipe VI com a nou rei de l'Estat espanyol. Silenci com a resposta. La protesta s'ha fet enmig d'un gran desplegament mediàtic, però sense helicòpter ni furgons dels Mossos d'Esquadra. Una manifestació espontània amb centenars de persones s'ha despenjat de la concentració i ha arribat a quarts de deu del vespre a la plaça de Sant Jaume, on s'han escoltat consignes fins passades les deu de la nit informa Jesús Rodríguez.
A Vic, més de 300 persones s'han concentrat a la plaça Major davant l'Ajuntament. La concentració, convocada per la CUP, ICV-EUiA, ERC, Procés Constituent i Arran, ha durant mitja hora i no hi hagut cap parlament, però sí moltes proclames a favor de la independència i la república segons informa Emma Roca. Entre les banderes, predomini de les estelades, però també algunes de republicanes tricolors i una de l'URSS. La concentració ha coincidit amb el ple de l'Ajuntament de Vic, que s'ha interromput durant una estona perquè hi poguessin participar les regidors que volguessin. Finalment hi han participat les regidores de la CUP, ERC, ICV-EUiA i SI, i s'han quedat a la sala de plens els de CiU, PxC i PSC. A Osona també s'hi han fer altres concentracions com per exemple a Manlleu, Torelló, Roda de Ter, Montesquiu o Seva.
A Sóller el Col·lectiu Albaïna ha convocat una concentració a la plaça Constitució de Sóller en suport a la república i afirmant que “a la monarquia i a l'estat, els fan falta molt més que un simple canvi de cara”. Més de 50 persones s'han concentrat davant la pancarta amb el lema “A Mallorca no tenim rei” i cridant consignes contra la monarquia i a favor de la república.
A Pineda de Mar, unes 80 persones, convocades pels partits republicans de la vila, han convocat davant de la porta de l'Ajuntament una concentració on s'ha llegit un manifest i s'han sentit crits demanant la implantació de la república informa Xavier Puig. Convocatòries similars s'han succeït a d'altres pobles de la costa maresmenca, com a Calella (80 persones), Malgrat (40) o Sant Pol (30).
A la Selva s'han aplegat una setantena de persones a Santa Coloma de Farners o unes 120 a Blanes, entre d'altres municipis. També a la capital de l'Alt Empordà, Figueres, s'hi han manifestat prop de 300 persones sota el crit de "Visca la República!".
A Girona s'han concentrat a la Plaça del Vi unes 1.000 persones. Jordi Navarro, regidor de les CUP de la ciutat, ha llegit un manifest i ha criticat que Girona encara no s'hagi pronunciat com a ciutat antimonàrquica. Posteriorment s'ha fet una manifestació que ha transcorregut pel Pont de Pedra, el Carrer Nou, la Gran Via i ha culminat a la subdelegació del govern informa Xavier Diez.
A Sant Boi unes 175 persones responent a la convocatòria de diferents col·lectius –CUP, ERC, ICV-EUiA, Arran i JC– s'han aplegat a la plaça de l'Ajuntament. Després d'uns parlaments on han participat totes les formacions polítiques menys la CUP –que ha manifestat no voler capitalitzar l'acte– s'ha penjat una estelada i una bandera republicana a l'Ajuntament fins que han estat reitrades pel conserge. Per finalitzar l'acte s'ha entonat els Segadors informa Laure Vega.
A Granollers unes 250 persones s'han aplegat a la plaça de la Porxada en una concentració pacífica en resposta al comunicat de l'abdicació que ha fet públic el rei Joan Carles. D'aquesta manera, Granollers s'ha sumat a la resta de concentracions convocades arreu. Davant del consistori, alguns col·lectius han deixat una pancarta on hi deia “Independència”, una estelada roja i la bandera republicana espanyola. De manera espontània, hi ha hagut crits en defensa de la república catalana i obrera, també crits en favor de la independència i, per primer cop en molt de temps, s'han escoltat crits demanant la dimissió de l'alcalde de la ciutat, Josep Mayoral. L'únic moment de tensió ha estat quan la policia municipal ha mirat d'evitar sense èxit que algunes persones pengessin a una finestra de l'Ajuntament una bandera de la república espanyola i una estelada. A la concentració hi han tingut presència l'Assemblea Nacional Catalana, l'Esquerra Independentista de Granollers, ERC, ICV-EUiA, l'Assemblea Llibertària o el Procés Constituent, entre d'altres informa Joan Gener.
A Cornellà unes 120 persones s'han concentrat davant de l'Ajuntament de Cornellà a la plaça de l'Església, convocades per ERC, EUiA, Arran i l'Alternativa d'Esquerres de Cornellà. Entre les persones que hi han assistit hi destacava la presència del diputat d'ERC Joan Tarda. Amb una forta presència d'estelades i banderes tricolors, s'ha penjat una bandera de la república a un edifici amb dependències municipal que hi ha al costat de l'Ajuntament informa Ramon Samblas.
Per últim també ha tingut lloc a Berlín una concentració que, segons informa Roger Suso, a reunit un centenar de persones davant la porta de Brandenburg.
dilluns, 2 de juny del 2014
Concentracions per la República avui a Catalunya
- Badalona: 20:00h. | Plaça de la Vila.
- Barcelona: 20:00h. | Plaça de Catalunya.
- Balaguer: 20:00h. | Plaça Mercadal.
- Blanes: 20:00h. | Plaça de l'Ajuntament.
- Girona: 20:00h. | Plaça del Vi.
- Lleida: 20:00h. | Plaça Paeria
- Olesa de Montserrat: 20:00h. | Plaça de l'Ajuntament
- Rubí: 20:00h. | Plaza Pere Aguilera (Ajuntament).
- Terrassa: 20:00h. | Raval Montserrat.
- Tarragona: 20:00h. | Plaça de la Font.
- Tordera: 20:00h. Plaça de l'Ajuntament
- Reus 20:00. Plaça Mercadal
- Sabadell 20:00. Plaça Marcet
dilluns, 21 d’abril del 2014
La CUP demana que es retiri el retrat dels reis d'Espanya del saló de plens de Girona
La formació farà la petició a l'alcalde aprofitant que el ple municipal coincideix amb la commemoració del 14 d'abril, dia de la República
CUP Girona
La CUP de Girona ha reclamat que es retiri el quadre dels reis d'Espanya del saló de plens de l'Ajuntament de Girona, aprofitant la commemoració del dia de la República. La proposta serà formulada aquest vespre al plenari per part dels regidors, a través d'un prec a l'alcalde. La CUP considera que la monarquia espanyola és una institució antidemocràtica que no representa el sentiment majoritari de la societat gironina, per la qual cosa ha considerat "una ofensa" que el retrat dels reis presideixi les sessions de l'Ajuntament de Girona.
dissabte, 1 de març del 2014
El partit de l’assassí de Guillem Agulló es reactiva a Catalunya
 |
| Manifestació d'España en Marcha, de la que forma part Alianza Nacional, a Barcelona el 12O / ROBERT BONET |
Directa.cat 28/2/14
Nacional torna a estar activa a Catalunya. El partit de l’assassí convicte de Guillem Agulló s’ha presentat amb diverses pintades aparegudes aquest dijous a almenys dues ciutats del Baix Llobregat, el Prat i Castelldefels. És la primera acció de la formació després que, fa dues setmanes, una vintena de persones constituïssin oficialment la nova delegació del partit en una reunió que va comptar amb la presència del seu cabdill, Pedro Pablo Peña, l’advocat d’alguns dels elements que van atacar la seu de la Generalitat a Madrid la Diada passada. Una delegació anterior d’AN a Catalunya, activa a Gavà el 2006, havia estat descabdellada i els seus membres, condemnats per incitar a l’odi.
dijous, 11 d’abril del 2013
Sopar per la República Catalana a Girona
12 d'Abril. 20:30 hores.
Sopar per la República: "De la República
catalana a la Generalitat"
Sopa-tertúlia amb Enric Pujol historiador
Convoca: ERC Girona
diumenge, 7 d’abril del 2013
Girona votarà retirar el títol de príncep a Felipe de Borbó
Traducció Estació Collserola
La CUP proposa que la capital es declari moralment exclosa del domini de la monarquia espanyola
La Vanguardia - Girona 05/04/2013
Girona. (Agències).- El pròxim ple de l'ajuntament de Girona votarà una
moció per a deixar de reconèixer Felipe de Borbó com príncep de la
ciutat. La moció, presentada per la CUP, recull que la monarquia
espanyola és una institució "desfasada, anacrònica, antidemocràtica,
esquitxada per nombrosos casos de corrupció i que costa molts diners als
ciutadans". Per això, proposen també "exigir" a la casa real que
renunciï al títol de Príncep de Girona.
En l'exposició de motius de la moció, el grup municipal de la CUP
detalla una sèrie d'arguments per a demanar que la ciutat deixi de
reconèixer Felipe de Borbó com Príncep de Girona i també perquè es
declari moralment exclosa "del domini de la monarquia espanyola ". Entre
els motius, existeix la recent imputació de la infanta en el caso Nóos i
destaquen que aquest només és l'últim dels "molts altres escàndols" que
ha protagonitzat la casa real espanyola en els últims anys.
La CUP també recorda que Juan Carlos I va ser nomenat "directament pel
dictador Francisco Franco com el seu successor" i "va jurar" els
'Principis fonamentals del moviment nacional'. A més, asseguren que cada
vegada "queda més clar" que la monarquia és "anacrònica i
antidemocràtica". Per això, proposen deixar de reconèixer Felipe de
Borbó com Príncep de Girona i "exigir" a la casa real que renunciï a
aquest títol.
També volen que Girona es declari municipi "moralment exclòs del domini
de la monarquia espanyola" i la ciutat doni suport iniciatives que
tinguin com objectiu promoure els valors republicans. A més, també volen
pactar que s'excloguin els símbols monàrquics dels institucions
municipals i que, a partir d'ara, es commemori oficialment la festa el
14 d'abril.
dissabte, 9 de febrer del 2013
Girona retirarà el títol de fill adoptiu a Primo de Rivera
El ple també retirarà dilluns aquest reconeixement al militar colpista Emilio Barrera Luyando
VilaWeb.cat 9/2/13
El batlle de Girona, Carles Puigdemont,
que en declaracions a VilaWeb no ha estalviat retrets aquesta setmana a
l'estat espanyol després del segon contenciós rebut per l'ajuntament
de part de la delegació de l'estat, continua ferm en la seva tasca de
retirar tota simbologia feixista de la ciutat. El ple de l'ajuntament
retirarà dilluns el títol de fill adoptiu de la ciutat al dictador
Miguel Primo de Rivera. Aquest reconeixement li fou atorgat per decisió
del ple de 24 de gener de 1926. El ple també té previst retirar els
honors al militar colpista Emilio Barrera Luyano, que fou reconegut com a
fill predilecte i adoptiu de Girona el 1926. Barrera Luyano va ser
capità general de Catalunya durant la dictadura de Primo de Rivera i va
participar del cop d'estat del 1936. Girona ja va retirar el 2006 el
títol de batlle honorari i perpetu a Francisco Franco. Puigdemont
destaca que amb aquesta decisió la ciutat 'finalment deixa de tenir
indesitjables' entre els seus fills adoptius.
L'equip de govern
porta a votació dilluns aquestes dues mesures, que seran aprovades amb
tota probabilitat. Puigdemont ha explicat que va demanar als arxivers de
l'ajuntament que li fessin saber quines persones 'que no són cap
exemple democràtic pels seus lamentables currículums' tenien aquestes
distincions per tal de fer-les retirar.
'La voluntat és fer net i que persones indesitjables com aquestes no
tinguin reconeixements que no es mereixen", ha dit el batlle.
El ple
de setembre de 2006 ja es va retirar el títol de batlle honorari i
perpetu al dictador Francisco Franco, després de 42 anys de tenir aquest
reconeixement. L'acord es va prendre amb els vots a favor de tots els
grups i amb l'abstenció del PPC.
En aquesta ocasió, Puigdemont ha explicat que ha comunicat a tots els
portaveus la decisió de revocar aquests reconeixements als dos militars
i confia que totes les formacions votaran a favor.
Miguel Primo de
Rivera va exercir una dictadura a l'estat des del 1923 fins al 1930.
Durant aquests anys, va eliminar tota la simbologia del catalanisme.
Emilio Barrera Luyano va ser capità general de Catalunya entre el 1924 i
el 1930 -durant la dictadura de Primo de Rivera- i també va participar
del cop d'estat del general Franco de juliol de 1936
dilluns, 16 de gener del 2012
Recordant a Josep Pallach
Traducciò Estaciò Collserola
Lavanguardia.com 16-1-12 Antoni Puigverd
Es compleixen ja 35 anys de la mort de Josep Pallach, fulminat per un atac al cor. Vaig tenir la
immensa sort de conèixer-li. En 1970, als alumnes de l'Institut de Girona ens va
tocar la loteria. En lloc de cursar PREU, plúmbeo curs preuniversitari, ens
va tocar en sort experimentar un COU, que només cinc
instituts de Catalunya van impartir. Per a nosaltres
va ser com descobrir una mina d'or intel·lectual. El professor Pallach ens donava Tècniques
d'Expressió i exploràvem amb ell totes les possibilitats de la
comunicació oral i escrita. Mitjana edat, lleugerament baixet, vagament arrodonit,
cabells grisos freqüentment despentinats, mirada
fosca, vivíssima, penetrant. Acostumava a vestir una americana grisa, d'espiga, de la qual emergia un jersei fosc de coll alt. Però no era la forma francesa de vestir el que li distingia de la resta de
professors o dels nostres pares, sinó el que donem a cridar "carisma". Contagiava als quals li
envoltaven l'entusiasme per tot allò que li semblava
important. Per primera vegada, quan estàvem en el pati o en el bar, sentíem
la necessitat de seguir parlant del que havíem donat en classe. Era savi i casolà. Rústic i
cosmopolita. Simpàtic però no paternalista. Gens que veure amb aquells professors
que anys després es van posar de moda (els quals van
confondre, com tants
pares, la pedagogia amb la conxorxa).
A la fi del primer trimestre, va tenir lloc el famós judici militar de Burgos, que condemnava a mort a diversos membres d'ETA. En Girona, van arribar les notícies del retret cívic, però no havia en la ciutat nuclis clandestins preparats per a organitzar actes de repulsa. Vam ser nosaltres, els adolescents d'aquell COU els quals, amb l'ajuda d'alguns universitaris i de petits nuclis obrers, vam organitzar la més sonora i nombrosa de les manifestacions antifranquistes que va alterar la molt grisa i afable vida gironina. La majoria teníem 16 anys. La mateixa edat que tenia Josep Pallachquan es va presentar voluntari per a anar al capdavant en 1936.
Nosaltres sabíem que Pallach carregava en les seves esquenes amb anys de presó i de sofert exili. Ens maravillaba que no aprofités les classes per a inculcar-nos el seu ideari. I ens va descol·locar que, en lloc d'afalagar-nos, qüestionés críticament aquell sarao. Alguns companys de classe eren declaradament franquistes i ens estranyava que Pallach ens obligués a respectar les seves idees. Es tracta d'aprendre a argumentar, deia, no només d'afirmar-se. Escoltar, respectar, contraarguumentar, aquest era el procés. A poc a poc, vam entendre que el respecte a les idees dels altra era un bé que Pallach situava per sobre de la seva pròpia causa.
Pallach aguantava les meves confessions d'adolescent amb una paciència infinita. M'aconsellava, em deixava llibres, m'obria les portes de la seva casa. Però no es va aprofitar de l'admiració que li tenia. Mai em va usar com conillet d'índies per a les seves aventures polítiques. I a fe que tal cosa s'estilava molt per aquell temps! AL vol dels meus 20 anys, jo vaig participar en la creació de Convèrgencia Socialista, rival del Reagrupament Socialista que ell liderava. Parlem d'això, però no m'ho va retreure. El seu exemple seguia meravellant: els meus companys propagaven tot tipus de falòrnies sobre ell: "Pallach és de la CIA", deien. Deuria haver abandonat el grup quan vaig escoltar la falòrnia per primera vegada. Començava llavors aquest horrible costum que consisteix a penjar al que no pensa com un etiquetes denigrants. Molts dels quals ara elogien a Pallach usaven lleixiu, no saliva, al pronunciar el seu nom.
Mesos abans de les primeres eleccions democràtiques, va morir sobtadament. Els cal es pregunten si, amb Pallach, la història de la Catalunya actual seria altra. No sabem si el seu carisma hauria contrapesat el de Pujol. Tampoc sabem com hauria desenvolupat el seu catalanisme després que les urnes comencessin a parlar. El que sí sabem és que Pallach no hauria protagonitzat mai els fenomenals canvis de camisa o grotescs cops de pèndol que ha donat la política catalana d'aquests anys. No hauria canviat de partitura tan fàcilment. No hauria confós la fi de les ideologies amb la desaparició de les conviccions. Els moderats tenim fama de peix bullit, però ell va demostrar que la moderació pot ser enèrgica i musculosa.
Va passar molts anys en la presó, va ser perseguit, va estar en l'exili, mai va claudicar. Va combatre en la nostra guerra, va combatre a França contra els nazis, va entrar clandestinament en el país en l'època més dura del franquisme i va tornar per a teixir contactes polítics quan tal activitat era el pitjor pecat. Va Ser empresonat, va escapar de la presó i va tornar A França on, sense deixar de treballar pel nostre país, es va convertir en un professor respectat, en un pedagog innovador. Va regressar, però els seus companys socialistes de l'interior li van ratllar de sospitós. Va ser un gran professor també aquí, mentre donava una neteja a les esquerres catalanes. I va morir. Nel mezzo del cammin, sense poder acabar la seva obra. La seva mort va representar per a nosaltres major pèrdua: ell havia viscut molt intensament. Molt va ser el que em va ensenyar. De totes les seves lliçons retinc aquesta com or en drap: el sentit reverencial amb que acollia les opinions dels seus interlocutors, incloses les meves simples opinions de jove il·lús, il·lusionat. Sempre em va respectar. Aquell mestre apassionat mai va caure en la temptació de clonar alumnes a imatge i semblança seva.
A la fi del primer trimestre, va tenir lloc el famós judici militar de Burgos, que condemnava a mort a diversos membres d'ETA. En Girona, van arribar les notícies del retret cívic, però no havia en la ciutat nuclis clandestins preparats per a organitzar actes de repulsa. Vam ser nosaltres, els adolescents d'aquell COU els quals, amb l'ajuda d'alguns universitaris i de petits nuclis obrers, vam organitzar la més sonora i nombrosa de les manifestacions antifranquistes que va alterar la molt grisa i afable vida gironina. La majoria teníem 16 anys. La mateixa edat que tenia Josep Pallachquan es va presentar voluntari per a anar al capdavant en 1936.
Nosaltres sabíem que Pallach carregava en les seves esquenes amb anys de presó i de sofert exili. Ens maravillaba que no aprofités les classes per a inculcar-nos el seu ideari. I ens va descol·locar que, en lloc d'afalagar-nos, qüestionés críticament aquell sarao. Alguns companys de classe eren declaradament franquistes i ens estranyava que Pallach ens obligués a respectar les seves idees. Es tracta d'aprendre a argumentar, deia, no només d'afirmar-se. Escoltar, respectar, contraarguumentar, aquest era el procés. A poc a poc, vam entendre que el respecte a les idees dels altra era un bé que Pallach situava per sobre de la seva pròpia causa.
Pallach aguantava les meves confessions d'adolescent amb una paciència infinita. M'aconsellava, em deixava llibres, m'obria les portes de la seva casa. Però no es va aprofitar de l'admiració que li tenia. Mai em va usar com conillet d'índies per a les seves aventures polítiques. I a fe que tal cosa s'estilava molt per aquell temps! AL vol dels meus 20 anys, jo vaig participar en la creació de Convèrgencia Socialista, rival del Reagrupament Socialista que ell liderava. Parlem d'això, però no m'ho va retreure. El seu exemple seguia meravellant: els meus companys propagaven tot tipus de falòrnies sobre ell: "Pallach és de la CIA", deien. Deuria haver abandonat el grup quan vaig escoltar la falòrnia per primera vegada. Començava llavors aquest horrible costum que consisteix a penjar al que no pensa com un etiquetes denigrants. Molts dels quals ara elogien a Pallach usaven lleixiu, no saliva, al pronunciar el seu nom.
Mesos abans de les primeres eleccions democràtiques, va morir sobtadament. Els cal es pregunten si, amb Pallach, la història de la Catalunya actual seria altra. No sabem si el seu carisma hauria contrapesat el de Pujol. Tampoc sabem com hauria desenvolupat el seu catalanisme després que les urnes comencessin a parlar. El que sí sabem és que Pallach no hauria protagonitzat mai els fenomenals canvis de camisa o grotescs cops de pèndol que ha donat la política catalana d'aquests anys. No hauria canviat de partitura tan fàcilment. No hauria confós la fi de les ideologies amb la desaparició de les conviccions. Els moderats tenim fama de peix bullit, però ell va demostrar que la moderació pot ser enèrgica i musculosa.
Va passar molts anys en la presó, va ser perseguit, va estar en l'exili, mai va claudicar. Va combatre en la nostra guerra, va combatre a França contra els nazis, va entrar clandestinament en el país en l'època més dura del franquisme i va tornar per a teixir contactes polítics quan tal activitat era el pitjor pecat. Va Ser empresonat, va escapar de la presó i va tornar A França on, sense deixar de treballar pel nostre país, es va convertir en un professor respectat, en un pedagog innovador. Va regressar, però els seus companys socialistes de l'interior li van ratllar de sospitós. Va ser un gran professor també aquí, mentre donava una neteja a les esquerres catalanes. I va morir. Nel mezzo del cammin, sense poder acabar la seva obra. La seva mort va representar per a nosaltres major pèrdua: ell havia viscut molt intensament. Molt va ser el que em va ensenyar. De totes les seves lliçons retinc aquesta com or en drap: el sentit reverencial amb que acollia les opinions dels seus interlocutors, incloses les meves simples opinions de jove il·lús, il·lusionat. Sempre em va respectar. Aquell mestre apassionat mai va caure en la temptació de clonar alumnes a imatge i semblança seva.
divendres, 19 d’agost del 2011
"Bombes sobre Girona", visita als refugis antiareis de Girona
01-09-2011 de 17:45 a 20:30
Fa 75 anys va esclatar la Guerra Civil espanyola. Girona, com la resta del país, va fer costat a les forces republicanes. Pocs mesos després van començar els bombardejos de les tropes franquistes a moltes ciutats, entre elles, la mateixa capital gironina. Amb la voluntat de descobrir com era la Girona d'aquells temps, de veure com van ser construïts els refugis antiaeris de la ciutat i quins objectius tenien, el Quedem? Girona vol començar el nou curs amb una activitat que ens portarà a la Girona de no fa tant, de la que parlen els nostres avis i sobre la que hi ha moltes coses que encara desconeixem. Una tarda de dijous diferent i interessant per descobrir de més a prop les arrels de la nostra ciutat.
Nom de l'activitat: 'Bombes Sobre Girona'
Horari: Dijous 1 de setembre de 3/4 de 6 de la tarda a 2/4 de 9 del vespre
Punt de Trobada: Quiosc de Plaça Catalunya
Data límit per reservar plaça: Dimarts 30 d'agost
Òmnium Cultural
Òmnium Cultural
dilluns, 4 de juliol del 2011
Tot recordant un periodista compromès
Josep Maria Huertas Claveria
25/06/11 - Girona - J.C.L
Girona El Col·legi de Periodistes ret homenatge a Huertas Claveria
El Col·legi de Periodistes de Girona proposa un recorregut per la vida del periodista Josep Maria Huertas Claveria, i en subratlla el seu compromís ètic a favor de la llibertat d'expressió a través d'una exposició que porta per títol Josep Maria Huertas Claveria: passió, compromís, honradesa.
La mostra, que es pot visitar fins al 29 de juliol a la seu del Col·legi (carrer Nou del Teatre, 1, 2n 1a, de Girona), ret homenatge a aquest periodista barceloní, que ha deixat la seva empremta en molts i diversos àmbits.
Josep Maria Huertas Claveria (1939-2007) va treballar a diferents diaris i revistes, també va exercir una reconeguda tasca al capdavant del Col·legi de Periodistes de Catalunya i va deixar empremta en molts professionals dels mitjans de comunicació.
La mostra no s'oblida de cap d'aquests àmbits i tampoc del seu pas per la presó ni de les seves aficions per la lectura, el cinema o la fotografia. S'hi inclouen testimonis, paraules i articles de persones que el van conèixer. Tots subratllen la personalitat oberta i compromesa del periodista i la seva actitud honesta i valenta.
dimecres, 22 de juny del 2011
Fira de Cultura Llibertària de Salt (Girona)
Comunicat - 1 El proper 16 de Juliol de 2011 fem a la ciutat de Salt (Girona) FIRA DE CULTURA LLIBERTARIA a partir de las 16.00 de la tarde fins la nit. El lloc de trobada sera el passeig o rambla de Salt, inclou també un sopar popular. Taulas de llibres, revistes, etc... ( portar banderas ) i actuacions musicals. També hi haurán dues presentacions de llibres amb els autors corresponents. El costat de la fira ( bernardas ) del 1 al 30 de Juliol exposicio de A.E.P e Barcelona sobre la confictivitat social els anys xx. Tots el col.lectius, sindicats i grups presents a la fira podran amb un moment determinat, parlar presentan ideas i programas. Us convidem
Diumenge 17 de juliol
11h. Xerrada “La col·lectivització agrària i industrial a Salt”.
14h. Dinar Popular.
17h. Pel·lícula “Terra i Llibertat” de Ken Loach.
17h – 21h. Paradeta a la Fira de Cultura Llibertària (Psg. Durruti-Ciutat de Girona).
Tots els actes al local de l’Ateneu Llibertari Mohandas Ghandi de Salt (Pça. Antoni Gaudí).
659.899.639-659.899.639
dimarts, 30 de novembre del 2010
Exposició Somni Republicà
El director del Museu d’Història de Catalunya i el vicepresident i ponent de cultura de la Diputació de Girona us conviden a la inauguració de l’exposició que tindrà lloc dijous 2 de desembre, a les set del vespre, al Museu d’Història de Catalunya.
Barcelona, novembre de 2010
EL SOMNI REPUBLICÀ
EL REPUBLICANISME A LES COMARQUES GIRONINES 1900-1936
dimecres, 17 de novembre del 2010
Homenatge als anarquistes morts en combat al Mas Clará 4/1/1960
Benvolguts / Benvolgudes
Ens plau reenviar-vos la documentació que trobareu adjunta que esperem sigui del vostre interès.
Salutacions cordials,
Comissió 50 anys Quico Sabaté
Subscriure's a:
Missatges (Atom)