Unitat Contra el Feixisme i el Racisme de Gràcia
Per adherir-vos al manifest "Tanquem la llibreria nazi Europa", envieu
un mail a ucfrgracia@gmail.com , com a entitat o bè a títol personal:
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris signatures. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris signatures. Mostrar tots els missatges
dissabte, 14 de novembre del 2015
dilluns, 12 d’octubre del 2015
Petició al Parlament de Catalunya per canviar la data festiva del 12 d'octubre per la del 15 d'octubre
 |
| Signar |
Petició al Parlament de Catalunya per canviar la data festiva del 12 d'octubre per la del 15 d'Octubre, data en què l'any 1940 va ser afusellat per les tropes franquistes que es van revoltar en un cop d'estat contra el Govern de la República l'any 1936
dissabte, 29 de març del 2014
Petició a Xavier Trias: "Tancament immediat i definitiu del Casal Tramuntana"
Et sol·licitem que signis aquesta petició adreçada a l'alcalde de Barcelona Xavier Trias:
"Tancament immediat i definitiu del Casal Tramuntana"
Només necessites 30 segons:
Aquí tens el link
A través d'aquesta carta sol·licitem el tancament immediat i definitiu del Casal Tramuntana, organització feixista amb domicili al Carrer Independència 333 de la ciutat de Barcelona.
divendres, 20 d’abril del 2012
L'Ajuntament de Castelldefels (PP) amb el suport de C.I.U. canvia el nom de la biblioteca municipal
Traducció Estació Collserola
L'Ajuntament de Castelldefels (PP) amb el suport de C.I.U. canvia el nom de la biblioteca municipal. El canvi de nom de la biblioteca “Ramón Fernández Jurado” al Ple d'avui
26 gener 2012 Assemblea del poble Castelldefels
Hem assistit al Ple d'avui en suport d'aquesta iniciativa popular. A pesar de la petició presentada pel grup Alga donada per diferents col·lectius i signatures de particulars, els grups PP i CIU no han canviat la seva posició, pel que segueix vigent el decret que canvia el nom a la biblioteca municipal negant-se a la proposta ciutadana de consens: “Biblioteca Central Ramón Fernández Jurado“ Al passar a l'instant següent de l'Ordre del Dia, els ciutadans i ciutadanes que hem anat per aquest tema hem abandonat la sala.
26 gener 2012 Assemblea del poble Castelldefels
Hem assistit al Ple d'avui en suport d'aquesta iniciativa popular. A pesar de la petició presentada pel grup Alga donada per diferents col·lectius i signatures de particulars, els grups PP i CIU no han canviat la seva posició, pel que segueix vigent el decret que canvia el nom a la biblioteca municipal negant-se a la proposta ciutadana de consens: “Biblioteca Central Ramón Fernández Jurado“ Al passar a l'instant següent de l'Ordre del Dia, els ciutadans i ciutadanes que hem anat per aquest tema hem abandonat la sala.
dijous, 19 d’abril del 2012
GOL a FRANCO
Traducciò Estaciò Collserola
Diario Gol 26/3/12
Iniciem una recollida de signatures per a retirar les medalles del Barça concedides al dictador.
Ara o mai. O ho aconseguim en aquesta ocasió o llencem la tovallola. Diario GOL promou des d'avui una campanya de recollida de signatures perquè el Barça retiri les dues medalles d'or que es va veure obligat a concedir al dictador Francisco Franco els anys 1971 i 1974, amb motiu de la inauguració del Palau Blaugrana i del Palau de Gel i del 75 º aniversari de l'entitat, respectivament. La iniciativa, que conta amb el suport de l'Associació d'Amics de Josep Sunyol, neix sota el lema GOL A FRANCO, vol reparar una incongruència històrica i necessita aconseguir, segons l'article 19 dels Estatuts del Barça, el 5% de les signatures dels socis (8862) per a poder ser duta davant la pròxima Assemblea General Ordinària del FC Barcelona, que es farà presumiblement en el mes de setembre, per a sotmetre-la a la votació democràtica dels socis compromisarios del club.
Aquest és, per tant, el gran repte que assumim des de diari GOL. Aconseguir més de 8.900 signatures perquè els socis compromisarios tinguin l'oportunitat de decidir si retiren o no les dues medalles a un dictador que va ser amic d'Hitler i que es va aliar amb el Reial Madrid fins a l'extrem de convertir-se a l'equip del llavors president, Santiago Bernabéu, en el seu millor instrument de propaganda esportiva a nivell internacional. Ara ha arribat el moment de dir basta. Ha arribat el moment de plantar-se. Necessitem més de 8.900 signatures perquè el president Sandro Rossell dugui la iniciativa a l'assemblea de socis compromisarios del club, però com considerem aquesta campanya com un projecte de país, d'identitat catalana, volem tenir el màxim suport dels blaugranes. Quantes més persones siguem, millor.
La història de les medalles
La primera medalla que va rebre Franco va anar en l'any 1971. Una delegació del club encapçalada pel seu president Agustí Montal va visitar el 13 d'octubre El Pardo per a lliurar a La seva Excel·lència una medalla d'or commemorativa de les inauguracions del Palau Blaugrana i del Palau de Gel, que tindrien lloc els dies 22 i 23 d'aquest mes. La medalla es va lliurar en agraïment de la subvenció de 43 milions de pessetes d'aquella època que el govern franquista va atorgar al Barça per a la construcció dels dos pavellons. Aquest és un episodi confús i oblidat que gairebé no apareix recollit en cap història oficial del club. Va ser l'historiador Jaume Sobrequés qui va recollir aquesta taca negra en la història del club en la seva monumental obra ‘Història del Futbol Club Barcelona’.
La segona medalla li va ser concedida al dictador el 27 de febrer de 1974. Una representació del FC Barcelona, encapçalada també per Agustí Montal, es va desplaçar a Madrid per a fer el lliurament, en el Palau del Pardo, de la medalla d'or del 75 º aniversari de l'entitat A SE el Cap de l'Estat, Francisco Franco. El dictador va rebre aquesta medalla del Barça en un moment convuls per a Catalunya ja que el 2 de març d'aquest any va ser executat Salvador Puig Antich. Només el directiu Raimon Carrasco, que va veure com afusellaven al seu pare en la Zona Nacional, es va negar a protagonitzar una farsa que la premsa de Madrid va utilitzar per a reforçar un règim sanguinari que ja estava en decadència. Així van recollir les cròniques de l'endemà la visita d'Agustí Montal en El Pardo: "va llegir un breu missatge en el qual va expressar l'afectuosa adhesió del club a la persona del Cap de l'Estat".
La pressió de la dictadura
La pregunta és molt senzilla: per quina el Barça li va concedir la medalla d'or a Franco? Per a entendre'l hem de viatjar fins a l'any 1973 quan l'assemblea de compromisarios va decidir lliurar la medalla d'or del 75 aniversari del club a Josep Juncadella, president de la Penya de Manresa, que poc abans havia organitzat amb èxit la primera Trobada de Penyes a Montserrat. Era la primera condecoració d'aquest rang que el club atorgava, però al llavors Delegat Nacional d'Esports, Juan Gich, successor de Juan Antonio Samaranch, no li va fer cap gràcia i, a través del governador civil de Barcelona, va fer arribar al club la consigna que el Cabdill havia de ser condecorat primer si el Barça no volia tenir problemes. Així era la dictadura. Amenaces i extorsió.
Aquest fet lamentable va provocar en l'any 1996 la reacció d'un grup de socis que van formar l'Associació d'Amics de Josep Sunyol, que no estan disposats que la Fundació Francisco Franco, a la qual pertanyia el cunyat de l'expresident Joan Laporta, Alejandro Echevarría, pugui exhibir les dues medalles d'or en el saló d'actes de la seva Fundació. La petició de revocar la condecoració de 1974, la primera de la qual es va tenir notícia, al cabdill li va arribar A Laporta l'any 2003 després d'una iniciativa promoguda per l'Associació d'Amics de Josep Sunyol i el semanario El Triángle, que junts van recollir més de 2.500 signatures. Però Laporta es va rentar les mans i va passar la decisió a un Consell de Notables que va sentenciar, en un veredicte realment kafkiano, que no li podien retirar la medalla al dictador perquè "mai li va ser concedida" ja que no consta en el llibre d'actes de les juntes directives del club. Para Laporta i el seu Consell de Notables mai va existir. És impressionant! Ara la pilota està en la nostra teulada. És ara o mai. O li marquem un GOL A FRANC entre tots o la història del Barça estarà tacada per a sempre.
En campanya: Una iniciativa del president del Barça
GOL vol donar suport amb aquesta recollida de signatures a la brillant iniciativa que va tenir el llavors candidat Sandro Rossell durant la campanya electoral celebrada el passat mes de juny de 2010. Rossell va assegurar que donaria el pas de dur la retirada de les medalles d'or al dictador davant l'Assemblea General Ordinària del FC Barcelona per a sotmetre'l a votació si el soci ho demanava. "Ho farem. Que ningú dubti de la nostra catalanitat. Si el soci ens ho demana, que estic convençut que ho farà, durem aquesta proposta a l'assemblea. Es votarà i s'acceptarà, com en tota democràcia, el que digui la majoria ", va dir Rossell l'any 2010.
Des de GOL entenem que aquesta iniciativa, destinada a reparar una incongruència històrica, no es dugués a votació en les dues primeres assemblees generals ordinàries de l'era Rossell. Entenem que la primera, on els socis van decidir emprendre l'acció social de responsabilitat contra la junta directiva de Joan Laporta pels 47,6 milions d'euros de pèrdues que deixa el seu mandat, era de gran importància per al futur del FC Barcelona. També entenem que en la segona assemblea, celebrada en 2011, el club també es jugava el seu futur econòmic al decidir aprovar el patrocini de Qatar Foundation, però ara, per a l'assemblea del pròxim mes de setembre, tot ha canviat. El club ja està preparat i és suficientment madur per a decidir si vol mantenir o no les medalles d'or a un dictador que va perseguir durant més de 40 anys a Catalunya i que va afusellar al nostre president Josep Sunyol durant la Guerra Civil. El Barça, si decideix donar el pas i retirar les medalles, seguiria el camí que han seguit diverses entitats culturals, universitats, diputacions i molts ajuntaments democràtics com els de Tarragona, Lleida, Manresa, Granollers, Badalona, Molins de Rei, Blanes, Santa Coloma de Gramenet, Reus i Tortosa, entre uns altres.
El soci culé té la paraula. Nosaltres, des de GOL, l'única cosa que fem és oferir-nos per a liderar una iniciativa on us esperem a tots els barcelonistas. Marquem un gol a Franco entre tots els culés i canviem la història del Barça.
Segueix-nos en Twitter: @diarioGOLcom i en Facebook: Diari Gol
dilluns, 24 de maig del 2010
Un manifest denuncia la impunitat del franquisme i el paper de l’Audiència Nacional espanyola
"Entenem que per a caminar cap a la plena democràcia cal fer la ruptura pendent amb la dictadura, indispensable per avançar cap a una societat igualitària i cap a la consecució de les llibertats individuals i col·lectives". Amb aquesta premissa, un grup d'organitzacions catalanes han difós un manifest a la xarxa internet per recollir adhesions. Ja hi ha una quarantena d'entitats i més de 150 persones adherides.
La voluntat de les organitzacions promotores del manifest (la CGT de Catalunya i Endavant) és denunciar la impunitat que encara té el franquisme i els que el van permetre, però a més volen subratllar "que l'actual Audiència Nacional espanyola és l'hereva directa del Tribunal de Orden Público franquista, tribunal dedicat a la persecució política que contribuí a mantenir la dictadura". És per això que consideren que "que un tribunal hereu de l'Estat franquista i qüestionat pels organismes de defensa dels drets humans, amb Garzón al capdavant, no tenen ni credibilitat ni legitimitat per a jutjar els crims del franquisme".
Suport de represaliats
Entre les persones que donen suport a la iniciativa ja hi ha desenes d'ex-presos polítics i familiars de represaliats durant la dictadura.
A més, el manifest té l'aval del món acadèmic, ja que hi donen suport historiadors de referència en l'estudi del franquisme com Josep Fontana Lázaro (historiador i catedràtic emèrit de l'IUHJVV-UPF) i Francisco Espinosa Maestre (professor d'Història de la Universitat de Sevilla).
Els promotors del manifest han explicat a L'ACCENT que estan preparant un acte públic per donar ressò a les reivindicacions del text: depurar les responsabilitats polítiques dels crims del franquisme; derogar la Llei d'Amnistia del 1977 que manté la impunitat; decretar la il·legalitat de les mesures repressives del franquisme; suprimir l'Audiència Nacional, hereva dels tribunals d'excepció de la dictadura; revisar i restituir les propietats confiscades; reformar de la Llei de la memòria històrica; i la creació d'un tribunal especial per afrontar aquest procés que ja fa anys que s'hauria d'haver obert contra la dictadura.
MÉS INFO:
Organitzacions adherides:
Alerta Solidària
Associació Memòria Contra la Tortura
Fòrum per la Memòria del País Valencià
Fundació Andreu Nin
Solidaritat Antirrepressiva de Terrassa
Associació Els Verds Esquerra Ecologista
CAJEI
CGT-Catalunya
CJC/Joves Comunistes del Poble Català
Corrent Roig
COS
CUP
En Lluita
Endavant-OSAN
Espai Jove de la Intersindical-CSC
Intersindical-CSC
Lluita Internacionalista
Maulets
Moviment de Defensa de la Terra (MDT)
Revolta Global-Esquerra Anticapitalista
Revolta Global-Esquerra Anticapitalista de Mallorca
STEI-i (Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament-Intersindical de les Illes Balears)
Acció Autònoma (Terrassa)
Assemblea de Joves del Camp de Morvedre (AJCM)
Casal Can Capablanca (Sabadell)
Casal Popular Voltor Negre (Palma)
Centre Social “Terra” (Benimaclet)
Dones Llibertàries
Independentistes de la Safor
KaosEnLaRed
Kasal Okupat i Autogestionat Joan Berney (Terrassa)
La Barraqueta (Ateneu independentista de Gràcia)
Seminari d’economía crítica Taifa
Ateneu Republicà de Gràcia
Col·lectiu de Resistència Antifeixista
Assemblea pels Drets Socials de Vilafranca del Penedès
Dolça Lluita, Col.lectiu Antipatriarcal de la UAB
Llibertat.cat
Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ)
Praxis, Associació de Joves Investigadors en Història i Ciències Socials
Associació Cultural La Fornal (Vilafranca del Penedès
dimarts, 11 de maig del 2010
Carta Oberta per demanar reconeixement moral, jurídic i econòmic per als maquis
Joan Busquets i Angel Fernandez a la presentació
de les memòries de Joan "El Senzill" a Berga el 21/9/08 Foto: MJBarreiroLG
CARTA OBERTA
Benvolguts/udes senyors/es,
La present és per informar que amb data de l’1 d’octubre de 2009 jo, Joan Busquets i Verges, ex maqui i membre del Centre d’Estudis Josep Ester Borràs, vaig escriure al President de la Generalitat de Catalunya, el senyor Montilla, al qual li vaig demanar que atorgués una pensió als maquis catalans que van combatre a Catalunya contra el franquisme.
En resposta a aquesta petició, el Cap del Gabinet del President, va fer un justificant de recepció tot informant que havia enviat una còpia de la carta al Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, perquè coneguessin la inquietud del demandant i se’n derivessin, si s’esqueia, els efectes oportuns i corresponents.
Han passat sis mesos des que vaig rebre aquest comunicat, des d’aleshores encara estic esperant una resposta ferma i precisa sobre el problema plantejat.
És el motiu pel qual l’entitat de la qual formo part, ha decidit sense demora demanar l’immediat reconeixement moral, jurídic i econòmic dels maquis, igual com es va fer amb els militars i carrabiners de la II República, per mitjà d’una llei si cal i amb les conseqüències que se’n derivin.
Si el Govern de la Generalitat aprova aquesta petició, probablement, altres comunitats la secundaran, com va passar quan la Generalitat va aprovar el 2001 un decret llei que regulava compensacions econòmiques a favor dels expressos polítics del franquisme que havien quedat injustament marginats per no tenir 65 anys fets, el 31 de desembre de 1990. Les circumstàncies són molt semblants.
No valen excuses, en cas d’una eventual negativa, no podran culpar al govern de Madrid o al Partit Popular de ser el responsable que aquesta iniciativa no hagi estat aprovada. El Govern de la Generalitat de Catalunya té ara una ocasió única de resoldre aquest assumpte, naturalment sempre que hi hagi una voluntat política de fer justícia.
Probablement, encara deuen sonar a les orelles d’algunes persones els eslògans franquistes, que titllaven als maquis de criminals, malfactors, bandolers i altres adjectius d’aquest tipus. Van ser la cantarella preferida dels feixistes de l’època i que no es cansaven de repetir per tal de desprestigiar als seus enemics, als pocs que s’hi van enfrontar directament. Això ens fa pensar en alguns polítics catalans, a desgrat seu, deuen haver estat influenciats per l’esmentada cantarella intoxicadora i per això encara tenen una idea equivocada de la qüestió, d’altra manera no comprenem aquest infundat recel cap aquest col•lectiu, el dels maquis.
Ningú pot posar en qüestió el sacrifici d’aquelles dones i homes, que per oposar-se a la dictadura van arriscar la seva llibertat i en moltes ocasions les seves pròpies vides.
A Catalunya queden molt pocs maquis en vida, probablement, no més de deu. És una ignomínia que a hores d’ara encara haguem de seguir reivindicant un dret que altres països europeus van reconèixer en acabar la II Guerra Mundial, atorgant una pensió sense necessitat ni tan sols de demanar-la. Els militars franquistes bé cobren una pensió, em pregunto per què ells sí i els guerrillers no?
Per tot l’exposat demanem l’immediat reconeixement moral, jurídic i econòmic dels maquis.
Atentament,
Joan Busquets i Verges, ex maqui, vint anys de presó
Berga, 30 d’abril de 2010
Altres maquis
Ángel Fernández Vicente, ex maqui, setze anys de presó
Col•lectius signants
Centre Estudis Josep Ester Borràs (Berga)
Ateneu Columna Terra i Llibertat (Berga)
Marxa-Homenatge als Maquis
Sindicat d’Activitats Diverses de Berga de la Confederació General del Treball (CGT)
Amics d’Agustín Rueda
Federació Local de Sindicats de Sallent de la CGT
Col•lectiu A les Trinxeres (Ponent)
Kamilosetas Muskaria (Ponent)
Ateneu Enciclopèdic Popular (Barcelona)
Federació Local de Sindicats de Barcelona de la CGT
Confederació Nacional del Treball de Catalunya i Balears (CNT-AIT)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)