L'Ajuntament de Vilanova s'adhereix a la "Xarxa Mai Més"

 

Blog del projecte BUCHENWALD 17/4/15

El Ple de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, ha aprovat aquest dilluns 13 d'abril, per unanimitat, l'adhesió a la Xarxa de Memòria i Prevenció del Feixisme , Mai Més" , i el suport al Projecte Buchenwald, que impulsa la Amical.

No volem feixistes a Sants ni enlloc

Ens indigna que, una altra vegada, el barri de Sants es vegi amenaçat per una possible manifestació feixista. El proper dissabte 21 de juny, el grupuscle nazi, Frente por España, ha convocat una manifestació que inclou la demanda, “fuera anti fascistas de nuestra ciudad”.

Aquest grup ja ha convocat cinc manifestacions a Barcelona, totes elles autoritzades pel Departament d’Interior. Ens indigna la impunitat de la que gaudeixen els feixiste...s, en contrast amb la criminalització a la que són freqüentment sotmeses les persones oposades al feixisme, especialment moltes persones joves de Sants.

Per això, les persones i entitats sotassignants:

1. Demanem al Departament d’Interior que no autoritzi aquesta manifestació, per representar una amenaça per a la democràcia i la convivència.

2. Reafirmem que, des de la diversitat, ens unim en la nostra oposició a l’extrema dreta. Totes i tots som “antifeixistes”, i no deixarem que una colla de nazis ens faci fora ni del nostre barri ni de la nostra ciutat.

3. Ens declarem a favor de la creació a Sants d’un nucli del moviment ampli i ciutadà de lluita contra el feixisme.

Envieu adhesions a aquesta crida, urgentment, a ucfrbarcelona@gmail.com

IV Homenatge Maquis a Cerdanyola​

Els propers dies 13 i 14 de juny tindrà lloc l'homenatge popular als maquis a Cerdanyola del Vallès, dins la XVII Marxa homenatge als Maquis, una sèrie d'actes i homenatges per Catalunya per recuperar i vindicar la lluita antifranquista durant la dictadura. Homenatge coorganitzat amb el col·lectiu Mala Herba.

Un nou cap de setmana per retrobar-nos, formar-nos sobre el que ens han volgut ocultar. d'intercanvi generacional i per gaudir de la natura i la terra. Us hi esperem!

Us fem arribar el programa en arxiu adjunt i tota la informació de l'homenatge aixi com del memorial a Antoni "Ton" Franquesa, a la web:

http://maquiscerdanyola.wordpress.com/

Recollim adhesions individuals i de col·lectius pel memorial a Antoni Franquesa, guerriller assassinat després d'una acció a Cerdanyola l'any 1950 aquí:

http://maquiscerdanyola.wordpress.com/adhesions-individuals/

La memòria, com la lluita, és assumir l?experiència col·lectiva acumulada. JM Rouillan.

Mai Més! Cultura i memòria antifeixista
www.maimes.cat

Adhesió de la Diputació de Barcelona a la querella argentina

                         

Pedro i Guillem, ni oblidem ni perdonem!

Assemblea d'Arran Llobregat 20/2/13

Fa pocs mesos es complien vint anys de l'assassinat a sang freda, a mans d'un policia, del jove Pedro Álvarez a l'Hospitalet. El proper 11 d'abril farà vint anys que el nostre company Guillem Agulló va ser assassinat per un feixista a Montanejos (País Valencià).

Ambdós assassinats han quedat impunes, amb la complicitat de l'estat espanyol, i ni amb el pas de dues dècades s'ha aconseguit justícia.

Malgrat que les circumstàncies són adverses no pensem oblidar aquests dos crims feixistes i d'estat, no ens aturarem fins que s'aconsegueixi justícia.

És per això que iniciem una petita campanya per denunciar aquests vint anys d'impunitat policial i feixista, i per recordar en Guillem i en Pedro.

En el marc d'aquesta campanya, volem demostrar que som molts els que rebutgem la impunitat que s'ha patit fins ara, i que mantenim més viva que mai la memòria, és per això que recollim suports en forma de fotografia.

Acabem amb 20 anys d'impunitat!
Pedro i Guillem, ni oblidem ni perdonem!

Per informar-vos sobre els dos casos a:

Cas Guillem Agulló

Cas Pedro Álvarez

La Comunitat Palestina de Catalunya dóna suport i crida a la participació ciutadana al moviment del 15 de maig

Aquest 15 de maig del 2011 serà un dia a recordar en la nostra història com a palestins residents a Catalunya, un dia que marcarà el nostre passat, present i futur.

El passat: el 15 de maig del 2011 vam commemorar el 63 aniversari de la Nakba (desastre) dia en què l'estat sionista d’Israel ens va prendre per la força el 78% de la terra de Palestina

El present: el 15 de maig del 2011 l’exèrcit israelià va disparar a sang freda a centenars de palestins/es que protestaven pacíficament perquè volien tornar a casa, i va causar la mort a quinze palestins

El futur: el 15 de maig neix una nova revolta social i com palestins/es i ciutadans de Catalunya ens hi unim i fem una crida a la participació, compartim la indignació ciutadana que ens han portat a reclamar un nou sistema econòmic i social, ens unim a les protestes de la Plaça Catalunya, la Plaça del Sol i tantes i tantes ciutats i viles del món.

Ni un pas enrere, el canvi és possible.

Comunitat Palestina de Catalunya

"Generació TOP"

Benvolgudes i benvolguts

Com sabeu fa molt de temps un grup de gent de l’Associació d’expresos estem treballant amb aquest tema.

Us adjunto el Manifest i dates per reservar a les vostres respectives agendes.

Primer. Ja tenim data definitiva: 1 de març a les 19,30

Segon. Ja tenim espai: L’Auditori, (sala de 500 persones).

Tercer. Us adjuntemtem el Manifest, i us demanem l’adhesió al manifest i la col·laboració econòmica

La propera setmana us enviem el tarjetó amb el programa.

Salut

l’Associació Catalana d’Expresos Polítics

MEMÒRIA I JUSTÍCIA

CONTRA LA IMPUNITAT I L'OBLIT

Enguany fa trenta anys de la legalització de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics, els orígens de la qual es remunten als anys 60, i que va centrar el seu objectiu a rehabilitar i rescatar de l’oblit les milers de persones que van sofrir la repressió franquista. Durant aquests anys, l'Associació ha impulsat la recuperació d'una memòria històrica que trenqués el silenci darrere el qual s'ha volgut ocultar el terror de la dictadura. Un punt d’inflexió en aquesta perspectiva fou l’acte que va celebrar al Liceu, el 22 d’abril del 2002, un gran homenatge als detinguts, torturats, empresonats i assassinats pel feixisme que va culminar amb la lectura de la declaració en què es reclamava la creació del Memorial Democràtic: una institució pública que havia de garantir als ciutadans i les ciutadanes el coneixement d’aquell combat com a llegat irrenunciable, especialment per a les noves generacions, “perquè és la història d’aquest país, és la història del seu país” i perquè sense aquella lluita no es pot entendre la consecució de les llibertats democràtiques.

Volem posar l'èmfasi en el fet que la dictadura va ser molt llarga, fins l’any 1977, mitjançant una repressió sistemàtica contra qualsevol forma de dissidència o oposició. Una violència institucional abocada a impedir les llibertats democràtiques sense que cap dels seus protagonistes (polítics, militars, policies, jutges, poders econòmics, Església) mai no hagin assumit cap responsabilitat.

Una dictadura a la qual s’enfrontaren, des de bon principi, militants antifeixistes que, amb la seva lluita heroica, n’impugnaren el contingut i l’existència, patint per això una gran repressió.

Tanmateix la lluita va seguir durant “el desarrollismo” i fins i tot després de la mort de Franco, quan es volia continuar la dictadura malgrat que ja no hi era el dictador.

Els anys 60 i 70, milers i milers de persones, joves en gran part, procedents de molts sectors -estudiantils, intel•lectuals, jurídics, fins i tot religiosos, i especialment obrers-, van donar un nou impuls a la lluita per la llibertat. Moltes d'elles van patir l’acció dels tribunals militars, dels estats d’excepció i del TOP, el tribunal especial que entre 1963 i el gener de 1977 va incoar 22.600 procediments judicials i va processar més de 50.600 persones per “delictes” com ara manifestarse, reunir-se, fer vaga, constituir i participar en sindicats, formar part d’un partit il•legal, –és a dir, de qualsevol partit- o simplement atrevir-se a pensar en veu alta.

Fins ara l’acció memorial ha posat l’èmfasi, amb tota justícia, a vindicar l’acció dels militants antifeixistes de la postguerra. Creiem arribat el moment de vindicar la memòria d’aquest antifranquisme dels anys 60 i 70 -que hem englobat, gràficament, sota la denominació de “Generació TOP”- per tal que el seu testimoni constitueixi un incentiu més en el compromís permanent de lluita per la llibertat i la justícia social a la Catalunya i el món actuals, motius pels quals vàrem lluitar i que, malauradament, no només estan lluny de ser assolits en la seva plenitud sinó que es troben amenaçats per la imposició de nous valors conservadors.

Per tot això convoquem un acte de reivindicació de la memòria dels represaliats pel Tribunal de Orden Público i de totes les persones que no es van resignar i van lluitar contra la dictadura i per les llibertats democràtiques i nacionals de Catalunya durant aquells anys –la “Generació TOP”- i, en conseqüència, un acte de denúncia de la impunitat i l’oblit.

Exigim l'anul•lació de les sentències emeses pel TOP i per tots els tribunals franquistes, il•legítims per origen i naturalesa. El seu manteniment és signe d'un dèficit democràtic inacceptable.

Animem les noves generacions, les d'avui i les del futur, a continuar la lluita i el seu compromís en defensa dels valors democràtics i la justícia social, tan amenaçats avui, i que per tant, ara més que mai, cal proclamar i reivindicar.

Associació Catalana d’Expresos Polítics Desembre 2010

Adhesions: expres-pol@ccoo.cat

Col•laboració econòmica per a la seva publicació: 2100-3035-64-2102745995 (referència: TOP)

Petició de signatures de l'associació de familiars de REPRESALIATS PEL FRANQUISME

associació de familiars de

REPRESALIATS PEL FRANQUISME

Apartat de Correus 153

17600 FIGUERES

TEL: 680.39.59.33.

Creu de Sant Jordi 2006

Com familiar d’una víctima de la repressió franquista, afusellat a les tàpies del cementiri de Girona i enterrat en una de les fosses comunes, demano al President de la Generalitat de Catalunya recuperar les restes d’aquest ésser estimat i disposar-ne la destinació.

Desprès de més de 70 anys és molt important fer efectiu els drets dels familiars de les víctimes de la dictadura franquista a recuperar-ne les despulles, fent l’ADN de cada cos i una vegada recuperats els cossos, senyalitzar el lloc de l’enterrament com a espai de memòria, amb un monument. Hem pagat un preu molt alt per perdre el símbol del nostre sofriment. Aquest horror no deu reproduir-se mai més.

Totes les despeses derivades de les actuacions per a la localització i la identificació de les persones afusellades, són a càrrec de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. D’aquesta manera es podra reconèixer i rehabilitar la memòria, de tots els que varen patir “persecució com a conseqüència de la defensa de la democràcia, i l’autogovern de Catalunya” o “a causa de llurs opcions personals, ideològiques o de consciència”.

Les 524 persones afusellades i enterrades en el cementiri de Girona estan identificades i sabem més o menys on estan enterrades.

Nom: ................................................. Cognom: .......................................................

DNI: .................................................. Nom de la persona afusellada: .......................

........................................................... Data d’afusellament: .....................................

Moltes gràcies per la seva ajuda,

Firma:

Fet el ............. a ................ de 2009

Un manifest denuncia la impunitat del franquisme i el paper de l’Audiència Nacional espanyola

Laia Altarriba, Barcelona [L'ACCENT 178]  21 de maig de 2010

"Entenem que per a caminar cap a la plena democràcia cal fer la ruptura pendent amb la dictadura, indispensable per avançar cap a una societat igualitària i cap a la consecució de les llibertats individuals i col·lectives". Amb aquesta premissa, un grup d'organitzacions catalanes han difós un manifest a la xarxa internet per recollir adhesions. Ja hi ha una quarantena d'entitats i més de 150 persones adherides.

La voluntat de les organitzacions promotores del manifest (la CGT de Catalunya i Endavant) és denunciar la impunitat que encara té el franquisme i els que el van permetre, però a més volen subratllar "que l'actual Audiència Nacional espanyola és l'hereva directa del Tribunal de Orden Público franquista, tribunal dedicat a la persecució política que contribuí a mantenir la dictadura". És per això que consideren que "que un tribunal hereu de l'Estat franquista i qüestionat pels organismes de defensa dels drets humans, amb Garzón al capdavant, no tenen ni credibilitat ni legitimitat per a jutjar els crims del franquisme".

Suport de represaliats

Entre les persones que donen suport a la iniciativa ja hi ha desenes d'ex-presos polítics i familiars de represaliats durant la dictadura.

A més, el manifest té l'aval del món acadèmic, ja que hi donen suport historiadors de referència en l'estudi del franquisme com Josep Fontana Lázaro (historiador i catedràtic emèrit de l'IUHJVV-UPF) i Francisco Espinosa Maestre (professor d'Història de la Universitat de Sevilla).

Els promotors del manifest han explicat a L'ACCENT que estan preparant un acte públic per donar ressò a les reivindicacions del text: depurar les responsabilitats polítiques dels crims del franquisme; derogar la Llei d'Amnistia del 1977 que manté la impunitat; decretar la il·legalitat de les mesures repressives del franquisme; suprimir l'Audiència Nacional, hereva dels tribunals d'excepció de la dictadura; revisar i restituir les propietats confiscades; reformar de la Llei de la memòria històrica; i la creació d'un tribunal especial per afrontar aquest procés que ja fa anys que s'hauria d'haver obert contra la dictadura.

MÉS INFO:

http://fiimpunitatfranquisme.wordpress.com/

MANIFEST: Per la ruptura amb el Franquisme i la fi de la impunitat dels crims de la dictadura

Organitzacions adherides:

Alerta Solidària

Associació Memòria Contra la Tortura

Fòrum per la Memòria del País Valencià

Fundació Andreu Nin

Solidaritat Antirrepressiva de Terrassa

Associació Els Verds Esquerra Ecologista

CAJEI

CGT-Catalunya

CJC/Joves Comunistes del Poble Català

Corrent Roig

COS

CUP

En Lluita

Endavant-OSAN

Espai Jove de la Intersindical-CSC

Intersindical-CSC

Lluita Internacionalista

Maulets

Moviment de Defensa de la Terra (MDT)

Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

Revolta Global-Esquerra Anticapitalista de Mallorca

STEI-i (Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament-Intersindical de les Illes Balears)

Acció Autònoma (Terrassa)

Assemblea de Joves del Camp de Morvedre (AJCM)

Casal Can Capablanca (Sabadell)

Casal Popular Voltor Negre (Palma)

Centre Social “Terra” (Benimaclet)

Dones Llibertàries

Independentistes de la Safor

KaosEnLaRed

Kasal Okupat i Autogestionat Joan Berney (Terrassa)

La Barraqueta (Ateneu independentista de Gràcia)

Seminari d’economía crítica Taifa

Ateneu Republicà de Gràcia

Col·lectiu de Resistència Antifeixista

Assemblea pels Drets Socials de Vilafranca del Penedès

Dolça Lluita, Col.lectiu Antipatriarcal de la UAB

Llibertat.cat

Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ)

Praxis, Associació de Joves Investigadors en Història i Ciències Socials

Associació Cultural La Fornal (Vilafranca del Penedès

Carta Oberta per demanar reconeixement moral, jurídic i econòmic per als maquis

Joan Busquets i Angel Fernandez a la presentació

de les memòries de Joan "El Senzill" a Berga el 21/9/08 Foto: MJBarreiroLG

CARTA OBERTA

Benvolguts/udes senyors/es,

La present és per informar que amb data de l’1 d’octubre de 2009 jo, Joan Busquets i Verges, ex maqui i membre del Centre d’Estudis Josep Ester Borràs, vaig escriure al President de la Generalitat de Catalunya, el senyor Montilla, al qual li vaig demanar que atorgués una pensió als maquis catalans que van combatre a Catalunya contra el franquisme.

En resposta a aquesta petició, el Cap del Gabinet del President, va fer un justificant de recepció tot informant que havia enviat una còpia de la carta al Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, perquè coneguessin la inquietud del demandant i se’n derivessin, si s’esqueia, els efectes oportuns i corresponents.

Han passat sis mesos des que vaig rebre aquest comunicat, des d’aleshores encara estic esperant una resposta ferma i precisa sobre el problema plantejat.

És el motiu pel qual l’entitat de la qual formo part, ha decidit sense demora demanar l’immediat reconeixement moral, jurídic i econòmic dels maquis, igual com es va fer amb els militars i carrabiners de la II República, per mitjà d’una llei si cal i amb les conseqüències que se’n derivin.

Si el Govern de la Generalitat aprova aquesta petició, probablement, altres comunitats la secundaran, com va passar quan la Generalitat va aprovar el 2001 un decret llei que regulava compensacions econòmiques a favor dels expressos polítics del franquisme que havien quedat injustament marginats per no tenir 65 anys fets, el 31 de desembre de 1990. Les circumstàncies són molt semblants.

No valen excuses, en cas d’una eventual negativa, no podran culpar al govern de Madrid o al Partit Popular de ser el responsable que aquesta iniciativa no hagi estat aprovada. El Govern de la Generalitat de Catalunya té ara una ocasió única de resoldre aquest assumpte, naturalment sempre que hi hagi una voluntat política de fer justícia.

Probablement, encara deuen sonar a les orelles d’algunes persones els eslògans franquistes, que titllaven als maquis de criminals, malfactors, bandolers i altres adjectius d’aquest tipus. Van ser la cantarella preferida dels feixistes de l’època i que no es cansaven de repetir per tal de desprestigiar als seus enemics, als pocs que s’hi van enfrontar directament. Això ens fa pensar en alguns polítics catalans, a desgrat seu, deuen haver estat influenciats per l’esmentada cantarella intoxicadora i per això encara tenen una idea equivocada de la qüestió, d’altra manera no comprenem aquest infundat recel cap aquest col•lectiu, el dels maquis.

Ningú pot posar en qüestió el sacrifici d’aquelles dones i homes, que per oposar-se a la dictadura van arriscar la seva llibertat i en moltes ocasions les seves pròpies vides.

A Catalunya queden molt pocs maquis en vida, probablement, no més de deu. És una ignomínia que a hores d’ara encara haguem de seguir reivindicant un dret que altres països europeus van reconèixer en acabar la II Guerra Mundial, atorgant una pensió sense necessitat ni tan sols de demanar-la. Els militars franquistes bé cobren una pensió, em pregunto per què ells sí i els guerrillers no?

Per tot l’exposat demanem l’immediat reconeixement moral, jurídic i econòmic dels maquis.

Atentament,

Joan Busquets i Verges, ex maqui, vint anys de presó

Berga, 30 d’abril de 2010

Altres maquis

Ángel Fernández Vicente, ex maqui, setze anys de presó

Col•lectius signants

Centre Estudis Josep Ester Borràs (Berga)

Ateneu Columna Terra i Llibertat (Berga)

Marxa-Homenatge als Maquis

Sindicat d’Activitats Diverses de Berga de la Confederació General del Treball (CGT)

Amics d’Agustín Rueda

Federació Local de Sindicats de Sallent de la CGT

Col•lectiu A les Trinxeres (Ponent)

Kamilosetas Muskaria (Ponent)

Ateneu Enciclopèdic Popular (Barcelona)

Federació Local de Sindicats de Barcelona de la CGT

Confederació Nacional del Treball de Catalunya i Balears (CNT-AIT)

Podeu enviar la vostra adhesió a: cejeb@cejeb.org

Per la ruptura amb el Franquisme la fi de la impunitat dels crims de la dictadura. [Adheriu-vos]

Davant del debat obert sobre la impunitat dels crims de la dictadura franquista arran del procés contra el jutge Garzón, les organitzacions i persones que signem aquest manifest volem fer les següents consideracions:

La dictadura franquista es va fonamentar en l'extermini planificat de les persones vinculades a sindicats, partits polítics d'esquerres i catalanistes, i també persones i grups que compartien els objectius del projecte reformador de la República. Al cap i a la fi, el cop d'Estat de 1936 i la posterior dictadura s'ha d'entendre com la lluita del feixisme (recolzat per una part important del capital) contra el projecte reformador frontpopulista, que la dreta percebia que podia donar pas a un procés de transformació revolucionària.

Més de 150.000 persones van ser víctimes de desaparicions forçoses i execucions extrajudicials al conjunt de l'Estat per part de l'exèrcit de Franco, tant durant la guerra com els anys posteriors. Diversos estudis indiquen que als Països Catalans, aquesta repressió es va situar a prop o va superar les 30.000 persones assassinades o mortes en centres de detenció per fam, pallisses i malalties.

L'anomenada Transició democràtica iniciada els anys setanta va perpetuar el silenci imposat sobre la repressió feixista per la dictadura i va defugir la responsabilitat d'investigar els crims contra la humanitat del Franquisme. Aquells crims poden ser qualificats de genocidi, ja que va significar la persecució i eliminació planificada dels oponents polítics (sindicats, organitzacions de l?esquerra política, mestres, presoners de guerra, etc.) per part de l'Estat franquista.

La Transició, i els governs que l'han continuat, no han impulsat les exigències que el dret internacional estableix en la investigació i persecució dels crims contra la humanitat (concretades en la Convenció sobre la imprescriptibilitat dels crims de guerra i dels crims de lesa humanitat de les NNUU del 1968 i més recentment la Convenció Internacional per a la protecció de totes les persones contra les desaparicions forçoses del 2006). En canvi, va aprovar la Llei d?Amnistia del 1977, que ha permès no jutjar aquells crims (recordem que l'any 2008 el Comitè pels Drets Humans de les Nacions Unides va demanar-ne la derogació).

Més recentment, el govern del PSOE amb el suport entre d'altres de CIU i ICV, va aprovar la Llei estatal 52/2007 (la llei de la memòria històrica), que manté aquesta situació d'impunitat perquè no revisa la qualificació jurídica de la violència de la Guerra Civil i dels anys posteriors que va fer la Ley de responsabilidades políticas del febrer de 1939. Així doncs, aquesta llei reactualitza el pacte de la Transició.

També volem recordar que l'actual Audiència Nacional espanyola és l'hereva directa del Tribunal de Orden Público franquista, tribunal dedicat a la persecució política que contribuí a mantenir la dictadura. Actuacions recents de l'Audiència Nacional (cas Egunkaria o procés 18/98, per exemple) mostren que aquesta institució continua sent un tribunal d'excepció. La seva pràctica sovint encobreix violacions de drets humans i tortures, com han assenyalat diversos informes del Comitè de Drets humans de les Nacions Unides o la sentència del Tribunal d'Estrasburg sobre les detencions de l'any 1992. En el marc d'aquest tribunal, no podem oblidar que Garzón, que ara està encausat per voler investigar alguns crims del Franquisme, ha estat un dels jutges que ha encapçalat processos judicials de l'Audiència Nacional motivats per raons de persecució política i que ha emprat mètodes com la detenció en aïllament que emparen la tortura. És per això que pensem que un tribunal hereu de l'Estat franquista i qüestionat pels organismes de defensa dels drets humans, amb Garzón al capdavant, no tenen ni credibilitat ni legitimitat per a jutjar els crims del franquisme.

Més de trenta anys de la fi del Franquisme no ha estat jutjada cap persona amb responsabilitats durant la dictadura. Això ha comportat que les classes que van resultar beneficiades econòmicament pel Franquisme hagin pogut mantenir els seus privilegis i estatus. Per contra, les treballadores i treballadors hem continuat patint desigualtat i explotació laboral. A més, el fet que no es fes una ruptura amb la dictadura també ha permès a l'Estat espanyol impedir exercir el dret a l'autodeterminació als Països Catalans i a la resta de nacions que sotmet.

Entenem que per a caminar cap a la plena democràcia cal fer la ruptura pendent amb la dictadura, indispensable per avançar cap a una societat igualitària i cap a la consecució de les llibertats individuals i col·lectives . És per això que entenem que resta encara pendent:

Depurar les responsabilitats polítiques dels crims del franquisme, que a més de les desaparicions i execucions, també contemplen els empresonaments, les tortures, expropiacions de béns a particulars, etc.

Derogar la Llei d'Amnistia del 1977 que manté la impunitat.

Decretar la il·legalitat de les mesures repressives del franquisme, com les derivades de la Ley de responsabilidades políticas.

Suprimir l'Audiència Nacional, hereva dels tribunals d'excepció de la dictadura.

Revisar i restituir les propietats confiscades, i aquelles adquirides mitjançant compres forçoses a persones reprimides (mortes, preses, exiliades, etc.).

Reformar de la Llei de la memòria històrica, per tal que faciliti la reparació judicial a les víctimes i no només un reconeixement nominal per via administrativa.

La creació d'un tribunal especial per afrontar aquest procés que ja fa anys s'hauria d'haver obert contra la dictadura.

7 de maig de 2010

Adhesions al manifest per la ruptura amb el Franquisme i la fi de la impunitat dels crims de la dictadura

Primera llista d'organitzacions adherides:

Associació Memòria Contra la Tortura

CGT-Catalunya

CUP (Candidatura d'Unitat Popular)

Endavant

Kaosenlared.net

Primera llista de persones adherides:

Josep Fontana Lázaro, historiador i catedràtic emèrit de la UPF

Doris Ensinger, professor de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB i vídua d'ex-pres polític

Josep Maria Pi Janeras, ex-pres polític del franquisme

Ermengol Gassiot Ballbè, professor i arqueòleg forense del Departament de Prehistòria de la UAB

Ramon Piqué Huertas, professor de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB i membre de l'Associació Memòria Contra la Tortur

Maria Ferrer, membre de l'Associació Memòria Contra la Tortura

Manel López Esteve, historiador i investigador de l'IUHJVV-Universitat Pompeu Fabra

Andreu Ginés Sánchez, doctor en Història i investigador del franquisme

Gerard Horta, professor del Departament d'Antropologia Cultural Hª d'Amèrica i Africa de la UB

Pedro Castro Martínez, Professor titular del Departament de Prehistòria de la UAB

Fabià Díaz Cortés, professor del Departament de Geografia de la UAB

Fèlix Balanzó Guerendiain, professor titular de Ciències de la Comunicació de la UAB

José Luís Terrón Blanco, professor titular de Ciències de la Comunicació de la UAB i director de l'In-Com

Sònia Sánchez Busques, professora de la Facultat de Psicologia de la UAB

Ramon Lladó Soler, professor de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB

Manuel Márquez Berrocal, Historiador, professor de secundaria i fundador de kaosenlared.net

Per adherir-vos-hi envieu un correu electrònic a:

fi.impunitat.franquisme@gmail.com