Traducció Estació Collserola
Lloc: Centre Cívic La Masia de la Guineueta (Nou Barris, Barcelona)
Organitzat per
Mª José Barreiro López de
Gamarra, familiar d'afusellats, querellant i Agustín García
Clavé fill d'exiliat desaparegout a la II Guerra Mundial, nascut a
la URSS.
Presentació fotogràfica de Salvador Aleman Macia
Amb un ple gairebé absolut, l'advocada Ana Messuti va començar afirmant que l'objectiu de la querella argentina contra el franquisme no és un altre que el d'aconseguir "una mica de justícia", i va afegir "no es podrà fer tota la justícia per tants crims com aquí s'han comès, els criminals franquistes mai pagaran pels seus crims ja que la pena mai serà proporcional al delicte que van cometre perquè nosaltres no som assassins ni torturadors"- amb aquestes paraules, l'advocada argentina reconeixia davant un aforament d'unes 150 persones, moltes d'elles víctimes directes i indirectes de la repressió feixista espanyola, la brutalitat dels crims comesos durant la dictadura del general Francisco Franco.
Messuti va manifestar que "la universalitat de aquests crims - diem que són universals perquè delictes similars es segueixen cometent en moltes parts ia Espanya també perquè moltes persones continuen desaparegudes - produeix una indignació també universal, la gravetat fa que no puguem permetre que els delictes prescriguin; aquesta universalitat espacial i temporal fa que sempre s'hagin de perseguir " i ha insistit que "tots els estats han de combatre la impunitat, a més del propi estat espanyol que té problemes polítics per fer-ho a causa de la Llei d'Amnistia ".
La jurista va observar que molts estats "que compleixen les prescripcions internacionals sobre economia, en canvi, els costa molt complir i assumir les prescripcions de drets humans que ells mateixos van signar" i va llançar una pregunta a l'aire "com podem viure en un ordenament jurídic en què un que ha robat un cotxe va a la presó però un que ha matat o torturat centenars de persones t'ho pots trobar al bar prenent un cafè?"
Messuti va fer un recorregut sobre com es va iniciar la querella a Buenos Aires. El primer querellant es va presentar en el bufet l'any 2009, era Darío Rivas - qui actualment té 93 anys - fill d'un alcalde socialista republicà que va ser detingut i assassinat pels revoltats. Rivas va dir als advocats argentins: "a Espanya no es pot fer res, què es pot fer aquí?" Seguidament, una a una es van anar personant totes les associacions de drets humans de l'Argentina, més La Asociación por la Recuperación de la Memoria Histórica que dirigeix a Espanya Emilio Silva i, posteriorment, unes cinc o sis persones a títol individual.
Però Ana Messuti explica que els querellants s'han multiplicat a partir de la sentència que al febrer de 2012 "absol el jutge Garzón però condemna a la Justícia espanyola a no perseguir els crims del feixisme".
L'advocada informa que actualment es produeix una mitjana d'una querella per dia i que a Espanya més de 60 associacions de la Memòria s'han unit en pro de la querella argentina sota la denominació de AQUA (Red ciutadana de apoyo a la querella argentina ).
L'advocada va ser rotunda: "presentant la querella exerceixen vostès un dret que tenen, no es tracta d'un obsequi, no és cap favor que la justícia els fa, es fa en l'exercici del principi de Jurisdicció Universal, la querella està molt ben fonamentada i emparada pel Dret Internacional ". El bufet que el porta a terme és líder en casos de Drets Humans, és el mateix que es va ocupar del Pla Còndor, del judici al militar i torturador argentí Adolfo Scilingo, dels judicis dels nadons desapareguts a Argentina ...
La jurista argentina va remarcar que aquesta querella ha marcat jurisdicció perquè abans només la família directa podia querellar però en aquest cas, en tenir en compte el temps transcorregut durant el qual a les víctimes la justícia sempre els ha estat negada, qualsevol familiar podrà fer-ho, independentment del grau de parentiu: "si no fos així, estaríem deixant guanyar als feixistes que, amb el temps, pretenen que es perdi la memòria". (Diferents modalitats de participació en la causa argentina contra la repressió franquista).
Durant aquest acte de presentació, Anna Messuti va estar acompanyada a la taula per Pere Fortuny, president de L'Associació Pro-Memòria Als Immolats per la Llibertat a Catalunya i per la reportera de TV3 Montse Armengou, autora amb el periodista Ricard Belis d'Els nens perduts del franquisme (2002) el primer reportatge realitzat a Espanya sobre les víctimes infantils de la repressió franquista. La presentació va córrer a càrrec del professor de la UNED Salvador López Arnal que va afirmar com el silenci i l'encobriment segueixen regnant a tot l'Estat espanyol i, com a mostra, va recordar que el principal centre de detenció i tortura a Barcelona durant el franquisme, la comissaria emplaçada a Via Laietana, segueix funcionant com si res hagués passat, sense una sola placa en memòria de tantes víctimes allà torturades i sense un sol torturador jutjat ni empresonat.
Pere Fortuny, de forma breu i concisa, va posar de manifest amb diversos exemples com a Espanya el franquisme i els seus delictes se segueixen tapant: "Ni Alemanya ni Itàlia conserven monuments feixistes per motius artístics, aquí sí, Joan Carles I atorga títols nobiliaris a personalitats franquistes, incloses la dona i la filla del dictador, potser en agraïment al fet que va ser nomenat per ell com el seu successor, l'Església Catòlica espanyola mai ha demanat perdó per la seva participació directa en el règim i en la repressió que va perpetrar tants crims contra la Humanitat ; l'Estat espanyol, amb la llei de la Memòria Històrica, ha bloquejat totes les vies de reparació ". I va acabar afirmant la necessitat que es produeixi la rehabilitació jurídica d'aquells que van ser assassinats i torturats.
La periodista Montse Armengou ha explicat que va ser a Argentina, durant la realització del documental Argentina punt i seguit, on va aprendre el significat de la universalitat dels crims contra la Humanitat. Allà, van suprimir la Llei del punt final i la Llei d'obediència deguda i asseure a la banqueta no només als militars sinó també a representants de l'Església catòlica que havien estat còmplices de la dictadura.
Armengou va afirmar que "la situació de les víctimes a Espanya és tremenda a tots els nivells, judicial, polític i moral, és indignant que l'única reparació que tinguin sigui aparèixer a la televisió i explicar-ho" i va advertir que com a conseqüència de tants crims silenciats durant dècades es produeix un trauma transgeneracional que afecta tota la societat i que es tradueix en "aquest duel col · lectiu que anem arrossegant".
La periodista, que prepara un documental sobre la Vall dels Caiguts, on milers de republicans van ser enterrats sense el coneixement ni el consentiment de les seves famílies, va sostenir que "els grans exhumadores van ser els mateixos franquistes que van treure les seves víctimes de les fosses on les enterrar per portar-les al Vall dels Caiguts".
Abans de concloure la seva intervenció, Armengou va afegir "és una vergonya que, si tan espanyols se senten els governants actuals, hagin de venir de fora al rescat de les víctimes espanyoles i de la Memoria.
Isabel Cadalso
