Quaderns d'estudi 23 octubre20 10:Principi i final del franquisme. Resistència i lluita

Introducció. Principi i final del franquismo. Resistencia i lluita de Joan Camós

Bombardeigs i refugis a l’Hospitalet (1937-1939) de Josep Ribas

Presos i preses de l’Hospitalet (1969-1976) de M. Pau Trayner; Miguel Ángel Montón i Joan Camós

75 Aniversari de la fundació del POUM (IV Jornades de la Fundació Andreu Nin) - Barcelona, 2 y 3 de octubre

Dissabte 2 d'octubre:

11.30: Edifici Telefònica (Plaça de Catalunya).

Ruta del POUM. Un passeig pels edificis mes emblemàtics del POUM a Barcelona durant la República i la guerra civil. Amb Andy Durgan.

16.00: Saló d'actes del Memorial Democràtic (Via Laietana 69)

16.00: Presentació del llibre El POUM en la Revolució Espanyola

Amb: Reiner Tosstorff (autor), Dani Cortijo i Pepe Gutiérrez

17.30: Presentació del llibre Joaquín Maurin: La Revolució interrompuda.

Amb Alfonso Clavería (autor) i Rodolfo Ruiz.

18.30: Acte d'homenatge a les dones del POUM: Les dones i la Revolució de 1936

Amb: Teresa Rebull, Mª Teresa Carbonell, Cindy Coignard, Sandra Ezquerra i Juan Manuel Vera.

Domingo 3 d'octubre:

10.00: Convocatòria Plaça Eivissa (metre Horta).

10.30: Carrer Montserrat de Casanovas, Nº 110.

Inauguració de la placa commemorativa del 75 aniversari de la fundació del POUM en el solar on estava la casa de Francesc de Cabo i Carlota Durany.

Amb: Andreu de Cabo, Enrique del Olmo i Ferran López.

11.30: Saló d'actes de la Biblioteca Pública Juan Marsé, carrer Murtra 135-145, Horta.

Acte de tancament de les IV Jornades de la FAN: El POUM: 75 anys de la història d'un partit revolucionari.

Amb Isabella Lorusso Albert Martí i Pelai Pagès

Ponents:

Mª Teresa Carbonell, militant del POUM en l'exili

Teresa Rebull, cantant i antiga militant del POUM

Alfonso Clavería, publicista i autor de Joaquín Maurin La Revolució Interrompuda

Cindy Coignard, professora d'història i autora d'una tesi doctoral sobre la militància de les dones del POUM 1935-1980

Dani Cortijo, historiador i autor del bloc altresbarcelones.com    

Andreu de Cabo, nét de Francesc de Cabo i activista sindical.

Enrique del Olmo, president de la Fundació Andreu Nin de Madrid.

Andy Durgan,,historiador i autor del Bloc Obrer i Camperol 1930-1936

Sandra Ezquerra, membre del Centre d'Estudis de Moviments Socials i activista feminista.

Pepe Gutierrrez, escriptor i autor de Retrats poumistas

Ferran López. activista sindical dels anys seixanta.

Isabella Lorusso. historiadora i autora de Spagna ‘36. Voci dal POUM

Albert Martí

Pelai Pagès, catedràtic d'història i autor d'Andreu Nin. Una vida al servei de la classe obrera

Rodolfo Ruiz, realitzador mitjos comunicació i investigador- ensenyant de filosofia en arts escèniques i cinematogràfiques.

Reiner Tosstorff, historiador i autor del POUM en la Revolució Espanyola

Juan Manuel Vera, fundador de la Fundació Andreu Nin de Madrid.



L'oblit de la presó de dones de les Corts

Video

Segurament moltes de les persones que passen cada dia per davant d'un dels grans magatzems de l'avinguda Diagonal de Barcelona desconeixen que allà hi va haver la presó de dones de les Corts durant la Guerra Civil i part de la dictadura. Gràcies a les reivindicacions d'historiadors i familiars d'algunes d'aquelles recluses, l'Ajuntament de Barcelona hi posarà, ben aviat, una placa commemorativa.

Terrassa: Cicle de cinema republicà i per la recuperació de la memoria: La represió del franquisme contra les dones

Cinema Catalunya a les 9 del vespre. 22 de juny: Que mi nombre no se borre de la historia. 29 de juny: La parrillera

Kaosenlared

Cinquè cicle de cinema republicà i per la recuperació de la memoria amb el tema: La represió del franquisme contra les dones

Si haguéssim de descriure amb una sola paraula la política del franquisme cap a la població derrotada a la guerra, segurament escolliríem la repressió.

L’endemà de l’intent de cop d’estat, Mola afirmava: “Hay que sembrar el terror..hay que dar la sensación de dominio eliminando sin escrúpulos ni vacilación a todos los que no piensen como nosotros. Todo aquel que ampare u oculte un sujeto comunista o del Frente Popular, será pasado por las armas”.

Pocs dies després de l’inici de la guerra, en una entrevista amb el periodista nord-americà Jay Allen, i davant l’afirmació de Franco: “Salvaré a España del marxismo al precio que sea”, el periodista li va preguntar: “¿Eso significa que tendrá usted que fusilar a media España?” La resposta va ser contundent: “Repito, cueste lo que cueste”

La repressió va començar ja durant la guerra amb les execucions a la reraguarda de les tropes franquistes i va continuar al llarg de tota la vida del dictador.

Es va dirigir de forma indiscriminada a dones i homes però les paraules de Millán Astray deixaven veure que hi havia diferencies:”Nuestros valientes legionarios han demostrado a los rojos cobardes lo que significa ser hombre de verdad. Y, a la vez, a sus mujeres. Esto es totalmente justificado porque estas comunistas y anarquistas predican el amor libre. Ahora por lo menos sabrán lo que son hombres de verdad y no milicianos maricones”.

Les dones, no només van patir tortures, empresonaments, judicis sumaris i afusellaments com els homes amb qui havien compartit la lluita. Elles van ser violades, vexades públicament – rapades, passejades nues pels carrers després de prendre oli de ricí , emplomades, ...- van ser empresonades, i en ocasions afusellades, estan embarassades o amb fills petits, que desprès els hi eren arrabassats en complir els tres anys.

Aquest acarnissament no només va ser pel fet de ser dones, si no pel que aquelles dones van representar en el trencament del seu paper tradicional. Van assumir responsabilitats i lideratges en la lluita per la defensa de les llibertats, avançant en el camí de la igualtat. I això el feixisme no els hi perdonava. Nosaltres no ho podem oblida.

Dia 22 de juny a les 9 del vespre

Que mi nombre no se borre de la historia

Ponent: Javier Ruiz, president de la Fundación Domingo Malagón

Tot just acabada la guerra, amb la caiguda de Madrid, les Juventudes Socialistas Unificadas -JSU- intenten reorganitzar-se sota la direcció de José Peña, un xicot de 21 anys. Quan es detingut, l’obliguen sota tortures a donar tots els noms que coneix. Aixó, juntament amb la infiltració d’un policia anomenat Roberto Conesa ( mes conegut com superagente Conesa durant la transició) fan que pràcticament tota la organització sigui detinguda.

Entre els detinguts hi ha les que més endavant seran conegudes com “Las trece rosas”. Tretze noies entre 18 i 29 anys que van ser torturades a comissaria, engarjolades a la presó de Las Ventas, jutjades en judici militar, condemnades a mort i afusellades la matinada del 5 d’agost del 1939 conjuntament amb 43 companys més.

--------------------------------------------------------------------------------

Dia 29 de juny a les 9 del vespre

La parrillera

Ponent: Maria del Mar Tellez, presidenta del Foro Ciudadano para la recuperación de la memoria historica de Cordoba

Manuela Díaz Cabezas “ La parrillera”, després de ser detinguda per ajudar als maquis, entre els que s’hi trobava el seu marit, va ser apallissada, vexada i torturada. Malgrat tot no van aconseguir que denuncies a ningú.

L’assetjament a que estava sotmesa per la guàrdia civil la va empènyer a fugir a la muntanya i incorporar-se a la guerrilla.. Allà va tenir el seu fill i, poc després, va perdre al seu marit en un enfrontament amb la guàrdia civil.

Finalment, al desembre de 1944, tot el grup va ser capturat. A ella li van commutar la pena de mort i va sortir de la presó al 1961. Els seus companys van ser executats.

Els consells de guerra: les onze afusellades del Camp de la Bota

Gràcies a la documentació penitenciària és possible identificar les onze recluses de les Corts afusellades al Camp de la Bota durant els anys 1939 i 1940. Més enllà dels seus noms, l'anàlisi dels consells de guerra a què van ser sotmeses ens descriu les seves dades biogràfiques més bàsics, així com les circumstàncies i motius de la seva detenció i condemna a mort.

Llegir document